Aquesta tesi vol reflexionar al voltant del tema de l'educació per a la convivència, a partir de l'estudi dels problemes de convivència i les estratègies d'intervenció vers els mateixos que es donen habitualment als centres educatius d'ESO.En aquest sentit s'ha partit d'una anàlisi teòrica de com es descriuen els problemes de convivència des de diferents enfocaments psicopedagògics, sociològics i jurídics del segle XX, així de com es planteja la intervenció vers aquests problemes des d'aquests enfocaments per arribar a recollir i proposar diferents estratègies educatives per millorar-los en el context de l' ESO.En un pla més concret, aquest estudi comença analitzant les percepcions que té una mostra de professors d'ESO de la demarcació de Tarragona sobre els problemes de convivència als centres i les estratègies educatives que s'utilitzen per donar resposta als mateixos. D'aquesta manera s'intenta contrastar les propostes teòriques amb les actuacions del context proper.Un altre apartat recull l'estudi longitudinal de 6 nois/es amb diversos problemes de convivència que cursaven estudis d'ESO en un mateix centre educatiu. Al llarg de 3 cursos escolars s'han analitzat diferents indicadors de diferents àmbits (personal, familiar, escolar i social) relacionats amb l'aparició i evolució positiva o negativa de les situacions problemàtiques. Tanmateix s'han pogut establir relacions significatives entre aquests indicadors per arribar a dissenyar una intervenció educativa que faciliti una millora dels problemes de convivència per a casos amb perfils similars.Cal assenyalar també l'experimentació d'un conjunt d'activitats-tipus que s'han anomenat com "Programa d'habilitats de resolució positiva de conflictes". Aquest programa es justifica atenent als principis de l'estructuralisme evolutiu i la psicologia cognitiva social en els que es defensa l'evolució de cada subjecte a través de diferents estadis i l'assoliment de diferents habilitats relacionades amb comportaments socials. Aquest programa s'ha portat a terme amb diferents grups d'ESO, amb una anàlisi posterior de la seva aplicació. Això ha permès valorar l'adequació i l'eficàcia com estratègia d'intervenció en un context concret.Després de considerar aspectes fonamentals relatius a la intervenció educativa vers els problemes de convivència, entre les diferents conclusions s'han definit i recollit una sèrie de propostes:- Descriure els problemes de convivència, a partir d'un estudi objectiu, que justifiqui una intervenció educativa coherent. Així aquest treball d'investigació aporta una delimitació conceptual i diferents instruments d'estudi dels esmentats problemes (Qüestionari: "Estudi dels problemes de convivència als centres d'ESO", "la fitxa d'estudi d'un cas"...).- Reconèixer la diversitat de causes i factors que generen o agreugen aquests problemes i que assenyalen 4 àmbits bàsics d'intervenció: personal, familiar, escolar i social i planificar les actuacions tenint-los en compte. En la present tesi s'han perfilat els indicadors significatius per a cada àmbit, després de l'anàlisi de casos claus en relació al tema d'estudi i que poden esdevenir orientadors per a la intervenció educativa vers a casos similars.- Conèixer diferents enfocaments d'intervenció vers els problemes de convivència que permetin adequar estratègies diverses segons la tipologia de problema. Aquestes estratègies han estat àmpliament desenvolupades al llarg d'aquest treball.- Dissenyar plans de prevenció dels problemes de convivència, desenvolupant les habilitats socials de convivència com a part fonamental del propi currículum. En la tesi s'han presentat alguns models d'aquests plans.- Potenciar la investigació i la reflexió sobre la pròpia pràctica i formar-se en l'adquisició d'estratègies d'estudi i intervenció vers els problemes de convivència per part dels docents d'ESO. En aquesta línia s'han dissenyat i s'han defensat uns continguts i uns objectius relatius a la formació bàsica per al professorat d'aquest cicle educatiu en relació al tema de la tesi. / This thesis seeks to reflect on the question of education for co-existence starting out from a study of habitual problems of co-existence and their corresponding strategies of intervention in secundary schools.This starting point is a theoretical analysis of how problems of co-existence are described according to different psycho-pedagogical, sociological an legal approaches in te 2th Century. Different approaches to the resolution of conflicts are also examined in order to come up with proposals for action in secundary schools.Specifically, this study begins by analysing the percepcions of a sample-group of secondary school teachers in the Tarragona area in relation to problems of co-existence and the strategies they employ to tackle them. In this way theoretical proposals are contrasted to actions on the ground.Another section of the thesis records an on-going study of six youngsters with problems of co-existence, all of whom were studying at the same school. In the course of three school years, different indicators related to problematical situations were examined including personal, family, school and social aspects. Moreover it has been possible to trace a significant relationship between these indicators which enables us to design forms of educational intervention which will help in similar cases of problems of co-existence.Also of note is the experimentation with a group of activities known as the "programme of skills for the positive resolution of conflicts". This programme is based on the principles of evolving structuralism and cognitive social psychology which maintain the model of an evolution through different stages and the acquisition of different social skills.This programme has been carried out with different secondary school groups and the results have been analysed. This allows us to evaluate its appropiateness and efficacy in a specific context.After considering basic aspects related to educational intervention in problems of co-existence, a number of proposals have been made:- Describe the problems of co-existence based on an objective study, which justifies a coherent educational intervention. So this investigative project gives conceptual delimitation and different instruments for the study of the problems (Questionnaire "Study of problems of co-existence in Secundary Schools", "The Case-study sheet".)- Recognize the diversity of causes and factors which generate or worsen these problems and which point to 4 basic areas of intervention (personal, family, school and social) and plan some actions with these in mind. In this thesis, the prime indicators in each bit have been identified following case-studies which point the way to the resolution of similar cases.- Be familiar with the different approaches to problem-solving in co-existence wich lend themselves to finding the right strategies for different types of problems. These strategies are amply developed in the course of the thesis.- Design plans for the prevention of problems of co-existence developing social skills as a fundamental part of the curriculum. In the thesis, some models for these plans are presented.- Encourage research and reflection on the part of the teaching staff in the areas of method, study and action related to problems of co-existence. Along these lines, it is argued that certain contents related the subject of this thesis should be included in the basic training of secondary school teachers.

Des d'un punt de punt de vista didàctic, els objectius de la present tesi doctoral són:1.- Constatar que no hi ha docència de la guerra a les nostres aules.2.- Demostrar que l'anàlisi de les guerres constitueix una part indefugible de les Ciències Socials, i que la seva absència les perjudica irremeiablement.3.- Demostrar que es pot inserir l'estudi de les guerres en els curricula de Ciències Socials dels diversos nivells d'ensenyament i que aquesta incorporació contribueix a millorar-los tant des del punt de vista de continguts factuals com de valors.La tesi s'estructura en dues parts: - La primera té un caire més general i es dedica a demostrar l'absència de la guerra de l'ensenyament de les Ciències Socials, a propugnar la conveniència de la seva introducció i a oferir pautes i recursos a partir dels quals es pugui engegar aquesta introducció.- La segona exemplifica la introducció de la guerra en els currícula de Ciències Socials a partir de la Primera Guerra Mundial, i es divideix en dues seccions. A la primera s'hi exposen els ooneixements generals que els ensenyants poden haver de menester pel que fa a la Primera Guerra Mundial, i a la segona s'hi fan suggeriments per a organitzar activitats d'aprenentatge centrades en el mateix tema.El mètode de treball utilitzat ha consistit, bàsicament, en l'aplegament i reestructuració de material bibliogràfic i en la seva reorganització en funció de la seva finalitat educativa. La bibliografia s'ha centrat en la història militar, però s'hi ha inclòs una proporció notable de literatura de ficció, amb el propòsit de remarcar l'adequació de la literatura per a usos didàctics, tant com a font complementària d'informació com en el paper d'instrument d' acostament de la realitat del passat als alumnes.Entre les conclusions a què arriba aquesta tesi hi ha el fet que un tractament integrat de la guerra en els currícula de Ciències Socials afavoreix l'educació per la pau en el sentit que permet els alumnes d'enfrontar-se racionalment amb el tema i els ajuda a formar-se un criteri propi, necessari per a filtrar els missatges sovint bel.lígens i violents dels mitjans de comunicació massius, de manera que, probablement, serien més favorables a la solució no violenta dels conflictes. D'altra banda, una de les conclusions més evidents de l'anàlisi de la Primera Guerra Mundial són els inconvenients de la ignorància col.lectiva pel que fa a les qüestions militars: aquesta ignorància permet que els ciutadans comparteixin una visió imaginària de la guerra, de funestes conseqüències per a la col.lectivitat. / The aims of the dissertation "War and Strategical Thought: a Didactical Approach" are:1.- To prove that there is no war teaching in our Primary or Secondary Schools.2.- To demonstrate that analysing wars is an essential part of Social Sciences, and that their absence is irremediably detrimental to the scientific coherence of Social Sciences.3.- To demonstrate that integrating war analysis in Social Sciences curricula at every educational level is possible. Such the integration could contribute to improve Social Sciences curricula in relation to their contents and educative value.This dissertation is organized in two different parts: - First one has a general scope and deals with three matters: the absence of the war in the Social Sciences teaching, the convenience of introducing war in Social Sciences curricula and its advantages; finally, it makes the proposal of conceptual and chronological frames and didactical material which could be suitable to work with war in the classroom.- Second part offers an example of war treatment in a Social Sciences curriculum. The example is focused on First World War. Firstly, we adduce some information to the teacher.This information -military, social- is generally absent of our curricula. Secondly, some possible ways of organizing First World War teaching are offered to teachers. The foundations of this dissertation are bibliographical: Military History and literary fiction.