La tesi doctoral de M. Teresa Arqué i Bertran veu els seus fruits després de més de vint anys de docència a la Facultat del Professorat de la Universitat de Barcelona. Les hipòtesis de partida, les reflexions, les anàlisis construïdes tenen per finalitat revertir, principalment, a la formació de futurs mestres. El camp de treball es considera innovador en l'àmbit de la Didàctica de les Ciències Socials perquè és interdisciplinari i aborda la relació entre les fonts iconogràfiques, la construcció de conceptes socials i els comportaments del professorat entorn a un tema que segons la Unesco cal reivindicar que és l'existència d'una àrea d'Educació en Comunicació.La tesi parteix d'una hipòtesis, i d'un model estructurat de nou sub-hipòtesis, que planteja l'analfabetisme audiovisual de l'alumnat com un dèficit atribuïble a la manca de formació del professorat que ha intervingut en la seva formació educativa anterior a la Universitat. Aquesta situació, constatable a l'aula, es dóna alhora que es comprova la creixent presència del document fotogràfic com a vehicle de cultura i d'investigació, present en llibres de text, en exposicions, en museus. Mentre que el document fotogràfic és va fent més present en molts àmbits de l'expressió i la presentació s'observa que no hi ha una transposició didàctica a la Didàctica de les Ciències Socials.Per tant, els reptes d'aquesta tesi són els de presentar un estat de la qüestió pràctic i real de la situació en l'Educació Primària, per tal de recercar els dèficits des dels seus orígens; abordar la fotografia, d'entre el conjunt d'imatges, com a un mitjà propi d'expressió documental, els seus orígens i evolució; conèixer el tractament que els didactes de les ciències socials (la geografia i la història) han fet sobre l'ús, l'aprofitament i les dificultats de treball, amb aquestes fonts i recursos, a l'hora d'instruir idees geogràfico-històriques. I, de tot plegat, treure algunes reflexions útils per a la pràctica docent.La tesi s'estructura en tres parts. En la primera part, després de contextualitzar les finalitats i les hipòtesis de treball, es concreta l'objecte d'estudi. Això és la delimitació d'un camp observacional escolar que engloba el conjunt d'escoles, la majoria de titularitat pública, però també concertades i privades, del municipi de Cerdanyola del Vallès (província de Barcelona). Es detallen els instruments de recollida d'informació (qüestionari adreçat als mestres tutors dels cursos mitjà i superior de l'Educació Primària) i la metodologia seguida en el procés experiencial. A continuació s'aprofundeix en l'enginy fotogràfic i la seva naturalesa, des d'enfocaments que procedeixen de la història fotogràfica, la filosofia, la sociologia i l'antropologia cultural. L'aproximació exhaustiva d'aquesta aportació es converteix en el substrat fonamental per a comprendre l'obra fotogràfica i les diferents maneres d'analitzar-la i concebre-la, sense la qual, una formació iconogràfica quedaria minvada d'aspectes de gran rellevància històrica, documental i cultural.En la segona part, es tracta de presentar l'estat de la qüestió sobre propostes i mètodes de treball en fonts iconogràfiques a l'aula, suggerits per diferents especialistes en didàctica de les ciències socials, i en especial, en didàctica de la geografia. Aquesta aportació ajuda a sistematitzar diferents maneres, entre el professorat, d'interpel·lar en l'aula, amb les fonts iconogràfiques. Així com també es fan paleses les dificultats, per part de l'alumnat, en saber interpretar el significat de les imatges que es mostren a les classes de geografia. Tal i com la doctoranda expressa en la part introductòria de la tesi, en aquesta segona part, es veu el compromís per a tractar el discurs visual en competència directa amb el text verbal i per aquest motiu es proposen estratègies ordenades per a abordar les fonts fotogràfiques, en particular en la lectura del paisatge.En la tercera part, ja conclusiva, es contrasta el model d'hipòtesis exposat amb els resultats observacionals. El buidatge de més de 40 qüestionaris contestats pel professorat mostra que les imatges a les classes de ciències socials són molt importants, quasi més que les fonts cartogràfiques, però el professorat reconeix una manca de formació bàsica en cultura visual. Molts dels resultats, no obstant, són declaracions de bones intencions, i de fet la pràctica avala un bon ús de les imatges per a complementar els continguts socials en el procés d'instrucció. Però en general, es percep una manca de consciència de les imatges com a vehicles de comunicació i, per tant, d'ajuda en el procés d'instrucció. D'aquí es desprèn que la imatge a les classes de ciències socials es troba en estat de sub-utilització. Quasi trenta preguntes i el seu tractament estadístic posen de manifest tendències del professorat a l'hora d'usar les imatges durant les lliçons, la noció personal sobre potenciadores habilitats cognitives i emocionals en joc, el criteri que s'aplica en la selecció de les fonts documentals, les formes de treballar la imatge amb independència o subordinació del text escrit, entre d'altres. La tesi comprova que és molt agosarat en aquesta investigació la pretensió de que el professorat aïlli la fotografia de la resta de recursos iconogràfics. I no solament això, aquesta mateixa realitat en comprova en molts manuals de didàctica de les ciències socials.Finalment, la tesi sintetitza en cinc, les reflexions útils per a millorar l'ús d'aquestes fonts documentals en la didàctica de les ciències socials i conclou amb una reflexió final positiva. Positiva, perquè la tesi contribueix a delimitar un marc teòric i bàsic per al treball amb fonts fotogràfiques a l'aula, perquè insisteix en la necessària complementarietat del document fotogràfic amb d'altres fonts documentals, com les orals; perquè l'ús de les imatges en la construcció de conceptes s'adquireix amb metodologies de treball que posen l'accent amb la comunicació del discurs en l'aula, i la construcció del mateix, a partir d'hàbits de treball dialogants, interactius, i crítics. Això mateix, d'aquesta tesi, i en diferents apartats es pot extreure la insistència de que la mirada fotogràfica és tant tendenciosa i subjectiva com la mirada del text escrit. I d'aquí la necessitat de que els docents ajudin a fer veure als alumnes aquesta realitat en un món dominat per la informació mediàtica visual.La tesi conté una variada bibliografia sense especificar temàtiques. Conté quatre annexos, i deu fotografies la majoria de les quals encapçalen les parts diferenciades atesa la temàtica abordada al llarg de la mateixa. / PHD THESIS ABSTRACT"THE VISUAL IMAGE IN THE TEACHING OF THE SOCIAL SCIENCES. PROMOTING THE USE OF IMAGES IN THE INTERMEDIATE AND HIGHER STAGES OF PRIMARY EDUCATION"M. Teresa Arqué i Bertran's PhD thesis is the result of more than twenty years of teaching at the Faculty of Teacher Training at the University of Barcelona. The aim of the study - the initial hypotheses, reflections, and analyses - is to contribute to the training of future teachers. The thesis is innovative in the Teaching of the Social Sciences in that it uses an interdisciplinary approach to deal with the relationship between iconographic sources, the construction of social concepts and the attitudes of teachers towards Education in Communication, an area promoted by Unesco.The thesis's initial hypothesis (and its nine sub-hypotheses) discusses students' audiovisual illiteracy - a deficit caused by lack of training of their teachers prior to university. This situation is clear in the classroom, in spite of the growing presence of photographic material as a vehicle of culture and research in textbooks, exhibitions, and museums. Though the use of photographs is becoming increasingly frequent in many contexts of expression and presentation, they are under-represented in the Teaching of the Social Sciences.The aims of this thesis, then, are to discuss the current situation in Primary Education; to explore the deficits at the source; to approach photography as a specific channel of documentary expression, and to study its origins and evolution; to study the ways in which social science teachers have used these resources in their teaching of geography and history; and to provide advice that teachers can apply in their teaching practice.The thesis consists of three parts. In the first part, after contextualizing the thesis's aims and hypotheses, we define the object of study, focusing on the field of observation that includes a group of schools, mostly publicly-funded, but also some semi-private and private schools in the town of Cerdanyola del Vallès (in the province of Barcelona). In the second part, the author outlines our current knowledge of the working methods used with iconographic sources in the classroom, suggested by specialists in the social sciences and, especially, in the teaching of geography. In the third part, the conclusion, our model is assessed in the light of the observational data. The results obtained from more than 40 questionnaires filled in by teachers show that images are very important in the social sciences classroom, more important even than maps. However, teachers recognize their lack of basic training in visual culture. As a conclusion, the thesis presents five proposals for improving the use of these documentary sources in the teaching of the social sciences. Throughout the thesis, the author stresses that the photography can be as tendentious and subjective as written text. Teachers must make students aware of this fact in a world in which the visual information of the media plays such a central role.

One of the roles who teachers have is that of organizer of activity and in subject matters that are rather practical by nature, like the teaching of a foreign language is, this role as elicitor of activity is even more relevant. This study, then, focuses on how three language teachers structure classroom activity, that is to say, how they set the stage for subsequent activity and how they bring activity to an end. In the study the terms "preparatory" and "wrap-up" segments are used to describe this anticipatory and retrospective talk and the term "structuring" is used as a superordinate of the two segments.The study distinguishes four main themes in the teachers' talk: procedural, linguistic, topic and psychological structuring. Under the section of procedural structuring, the clarity and detail of the teachers' instructions are described as well as the references to reviews and previews and the chances for student decision making. Under linguistic structuring, the talk about the formal properties of the L2 (e.g., grammar, vocabulary, pronunciation) is examined as well as its length, its participation mode and its location at the preparatory or wrap up segments. The section on topic structuring examines the teachers' references to the topic of the task, that is, what a task has been or is going to be about. Finally under psychological structuring, the teachers' verbal attempts to influence the students' attention or predisposition towards a lesson or task are described. The use of humour during structuring is also dealt with.This study differs and complements others in the literature in that: (a) It not only analyzes the preparatory but also the wrap-up segment, because the two are similar and complementary; (b) it seeks to find individual teaching styles; (c) it not only focuses on the teacher but also examines how students participate during structuring both in public and side-talk; and finally (d) it combines numerical information with thick description.The data was collected from the classrooms of three experienced English teachers, Bob. Sharon and Mark, and their intermediate level students at a language school at a University in Spain. The size of the classes ranged between eighteen and twenty-three. The primary data of the study consists of eighteen audio recorded lessons from the three teachers (six each) and the secondary data consists of field notes, a questionnaire and an interview with each teacher. The teachers were not asked to do anything special during the observations. The data have been analyzed through inductive means by looking mainly at the content of classroom interactions and the final report includes both description and interpretation of the data. There is also quite a detailed account of the history of the research elaborated from the investigator's journal.The analysis of the data is presented in two chapters, one centred on the three teachers and the other on their students. As regards the teachers, the results show (a) common characteristics among teachers (b) individual teaching styles and (c) a number of variables in the nature of tasks affecting the structuring provided. As regards (a), Bob, Mark and Sharon sometimes introduced and brought tasks to an end in very similar ways. The three teachers tended to draw attention to grammar after the performance of a task instead of at its introduction. 'They all gave specific instructions with little frequency, and they tended to give no information about medium range learning objectives. Probably the most pervading commonality was that the three teachers tended to keep the preparatory segment quite short with little or swift interaction.As to (b), the teachers showed stable individual styles in how they provided structuring. Bob stood out for the connections he made with immediately previous and future lessons and for the efficient linguistic structuring he provided. He presented tasks as challenging and pressed on students the idea that groups were places for exploratory talk in the L2. Sharon stood out for her quick -paced, smooth, contextualized and humorous segments and she also fostered group interaction. On a few occasions, however, she left students to induce much of the connections between tasks and lessons. Mark differentiated himself from both Bob and Sharon substantially in that he showed to be a less effective communicator of procedural and linguistic structuring and he sometimes showed to have a narrower repertoire of devices to provide structuring. In sharp contrast with Bob and Sharon, Mark seemed to underrated students' capabilities, something that permeated in the preparatory and wrap-up segments.Regarding (c), the variables, it became dear that tasks with different characteristics tended to be structured differently. A relevant number of traits in tasks were identified as potential determiners of the nature of structuring. Whether a task was skill-oriented or form-oriented, how difficult it was, whether it was a planned or an improvised task, among others, seemed to have an effect on structuring at times.In the chapter on the students, both the public and side-talk during the preparatory and wrap-up segments are analyzed. In the public plane, students tended not to use the preparatory segment to ask questions of the teacher but preferred to ask them later on either to the teacher or a peer. They also tended to signal understanding of the task when sometimes there were doubts in students. In the private plane, the analysis revealed that students could use this side-talk for academically productive purposes. The section on the students also includes an analysis of the mismatches between the teacher's expectations and the actual carrying out of the tasks by students. Four types of students' modifications were identified: simplification, adaptation and overworking. In simplification, students carried out a task in a less demanding way than expected. In adaptation, students were observed to, on their own initiative, slightly change an aspect of the task from how the teacher had explained it during procedural structuring. In overworking students performed a task in a manner that was unnecessarily too time-consuming.The thesis also includes practical ideas on structuring in the appendices like the one on alternative ways to provide structuring and a list of questions for reflection in teacher training.

Gràcies a la implementació d'activitats d'extensió, hem contribuït al desenvolupament local, plantejant un compromís amb els deures socials i polítics, i el sentit dels drets de la ciutadania. Hem promogut la participació voluntària d'estudiants de Grau en Educació en zones desfavorides complementant aquesta participació amb una formació que ha integrat la RSU en el currículum. S'han implementat tècniques qualitatives com: entrevistes (a estudiants, entitats i assessors d'aquests últims), focus group amb estudiants, i tècniques quantitatives: pre i post test. Aquesta metodologia ha servit per comprovar la millora la Resposabilitat Social Universitària i les competències personals i porfesionales mitjançant la integració de la participació social en el currículum. / Gracias a la implementación de actividades de extensión, hemos contribuido al desarrollo local, planteándonos un compromiso con los deberes sociales y políticos, y el sentido de los derechos de la ciudadanía. Hemos promovido la participación voluntaria de estudiantes de Grado en Educación en zonas desfavorecidas complementando tal participación con una formación que ha integrado la RSU en el currículum. Se han implementado técnicas cualitativas como: entrevistas (a estudiantes, entidades y asesores de éstos últimos), focus group con estudiantes, y técnicas cuantitativas: pre y post test. Esta metodología ha servido para comprobar la mejora la Resposabilidad Social Universitaria y las competencias personales y porfesionales mediante la integración de la participación social en el currículo.

Aquesta tesi té la intenció principal o fonamental de fer veure de manera global la feina perseverant i tossuda d'un bon nombre de professors i professores de llengua d'Educació Secundària que, de gra de sorra en gra de sorra, arriben a aixecar una torre de propostes i d'idees relacionades amb l'ensenyament i l'aprenentatge de la composición escrita que faríem bé de tenir en compte i d'aplicar, amb les variacions i les actualitzacions necessàries i pertinents, a les classes de llengua dels centres educatius. Pel que fa a l'estructura, els quatre primers capítols són una revisió sumària de l'estat de la qüestió dels estudis relacionats amb la composición escrita en general, basant-se en la bibliografia existent sobre aspectes diferents d'aquesta disciplina. Quant al capítol 5è ("El taller com a instrument per a l'aprenentatge cooperatiu de l'escriptura"), hem de veure la relació entre aprenentatge i espais d'aprenentatge en una estratègia o en un context de fer desenvolupar la composición escrita entre l'alumnat. Al 6è capítol ("La interacción professor/alumne i l'aprenentatge"), parlarem de la relació entre el professorat i els estudiants quan es tracta d'escriure un text. Pel que fa al 7è capítol ("L'escriptura al currículum de l'ESO") donarem información sobre l'ensenyament de la compsociió escrita en el marc de les tres lleis educatives que s'han despelgat en el sistema educatiu català des dels anys vuitanta. Començarem el capítol 8è ("Les experiències didàctiques del professsorat de secundària") amb un decàleg d'opcions per ajudar a desenvolupar l'escriptura entre els estudiants. En aquesta direcció, pensum que la presentación del material didàctic que conforma el corpus de la recerca podria fer un doble servei: ser una ajuda pedagògica per al professorat i servir els estudiants en les seves tasques d'aprenentatge. En el capítol 9è plantejarem les preguntes de la tesi que han de dur a la realització de la part pràctica del treball i que, bàsicament, hauran d'estar relacionades amb models i propostes per a la realització de textos escrits. El capítol 10è ("Descripció del corpus") farà referència al conjunt d'experiències publicades a diverses revistes especialitzades que han de ser objecte d'anàlisi en aquesta recerca. En el capítol 11è farem saber el mètode de treball usat en aquesta recerca i que té la intenció d'aconseguir els objectius generals proposats. Per la seva banda, el capítol 12è recull la relació de propostes didàctiques (setenta-una en total) publicades que conformen el corpus de treball de la recerca. El capítol 13è planteja una enquesta teòrica per a l'anàlisi de les experiències didàctiques a què fem referència al capítol desè. El capítol 14è significa la presentació del treball d'anàlisi pròpiament dit, i és la part més extensa de la recerca. S'hi revisaran les propostes didàctiques que hem relacionat al capítol dotzè. Els capítols quinzè, setzè, dissetè i divuitè relacionen els resultats de l'anàlisi amb les preguntes de la recerca. Per tant, per una banda indicaran models teòrics que puguin ser a la base de les experiències didàctiques, així com tipus i gèneres textuals desenvolupats, i per una altra banda, faran explícites les propostes concretes d'ensenyament del desenolvupament de l'escriptura a partir dels autors i autores de referència. Finalment, al capítol 19è es presenten les conclusions, on es farà saber entre d'altres coses el nivell de coneixements i el marge de seguiment de models teòrics de desenvolupament de l'escriptura, la relació entre la recerca didàctica universitària i la práctica educativa als centres de secundària o l'estat de l'ensenyament de la composició escrita com a procés.

La tesi doctoral que es presenta s'inclou dins el marc de l'Educació Infantil; el seu objecte psicopedagògic és l'estudi, reflexió i aprofundiment d'un Programa d'Estimulació Primerenca (PEP) que la doctoranda en la seva tasca docent habitual va començar a aplicar a l'aula amb nens i nenes de dos i tres anys. Aquest programa consta de set activitats didàctiques concretes: psicomotricitat, passeig, audició musical, passada de bits i rètols, altres llegües, rítmica, repeticions lingüístiques que al llarg del treball s'analitzen, se'n busquen els orígens i fonaments teòrics i s'estableixen les diferenciacions conceptuals amb altres concepcions pedagògiques. D'aquesta manera s'intenten contestar les petites i grans qüestions plantejades en les dues primeres parts de la tesi; la banda pràctica de la recerca es desenvolupa en la tercera i quarta en diferents fases i vol donar resposta a les inquietuds i reflexions de la investigadora provocades per l'aplicació escolar del PEP a infants de P·3. Per aquest motiu es dur a terme un procés investigador que pren com a referent el paradigma interpretatiu amb un disseny d'estudi de cas observacional on, per una banda, s'analitzen els diferents aspectes que composen el context on es dur a terme el treball: alumnat, model docent i centre educatiu; i per altra, però al mateix temps que l'anterior, es recullen dades qualitatives i quantitatives que intenten esbrinar els aspectes que incideixen en l'aplicació del PEP i els resultats que se'n deriven en els alumnes. Les dades qualitatives es troben als registres anecdòtics familiars, als vídeos i als diaris d'investigació realitzats durant dos cursos escolars i a les posteriors anàlisis i categoritzacions; amb el seu estudi es comencen a entreveure noves activitats didàctiques, unes onze, que més tard conformaran un altre programa. Les dades més quantitatives es basen en uns qüestionaris que es passen als alumnes també durant dos cursos; l'examen d'aquests aporta informació sobre les habilitats intel·lectuals del grup de nens/es investigats que posteriorment es compararan amb una altra mostra prou representativa extreta de la realitat catalana.Durant tot el procés anteriorment descrit i juntament amb la bibliografia consultada, amb la formació assolida per la doctoranda en diverses activitats i amb la impartida per ella mateixa a altres docents d'Educació Infantil, ha anat emergint un nou model teòric i pràctic que intenta anar més enllà de les idees constructivistes imperants avui en dia en el sistema educatiu: l'Estimulació Primerenca de les Intel·ligències amb l'establiment de quinze intel·ligències, les sensorials o d'entrada, les motores o de sortida i les intrapersonals o individuals. Aquesta teoria explica no només els aspectes teòrics que interessaven en un primer moment del PEP estudiat sinó que pretén ser una nova concepció sobre com fer més feliços als infants. La part pràctica escolar d'aquesta proposta, és a dir, allò que cal fer a les aules per tal que els alumnes d'infantil assoleixen els procediments necessaris per estimular òptimament les seves potencialitats cal buscar-la en qualsevol tipus de programa d'estimulació que assoleixi per a cada intel·ligència una varietat d'activitats psicodidàctiques. Com a exemple es suggereix un nou Programa d'Estimulació Primerenca de les Intel·ligències (PEPI) amb una varietat prou important d'activitats didàctiques, al voltant de vuitanta, que garanteixen l'estimulació de totes les intel·ligències, fet que no cobria el PEP a en estimular-ne un nombre reduït. / El objeto psicopedagógico es el estudio, análisis y reflexión de un Programa de Estimulación Temprana que se aplica en el aula con niños/as de dos y tres años. Este programa consta de siete actividades didácticas que a lo largo del trabajo se fundamentan teóricamente. De esta manera se intentan contestar las pequeñas y grandes cuestiones teóricas planteadas en las partes primera y segunda de la tesis; el lado práctico de la investigación se desarrolla en las partes tercera y cuarta en distintas fases y pretende dar respuesta a las inquietudes de la investigadora provocadas por la aplicación escolar del programa. Se lleva a cabo un proceso investigador que toma como referente el paradigma interpretativo con un diseño de estudio de caso observacional en el que, por un lado, se analizan los diferentes aspectos que componen el contexto, y por otro, pero al mismo tiempo que el anterior, se recogen datos cualitativos y cuantitativos que ponen de relieve los aspectos que inciden en la aplicación del programa y los resultados que se recogen en los alumnos. Con el análisis de los datos emergen nuevas actividades didácticas, que más tarde conformaran otro programa, y se aporta información sobre las habilidades intelectuales del grupo de niños/as investigados que posteriormente se compararan con otra muestra representativa de la realidad catalana.Durante el proceso se desarrolla un nuevo modelo teórico y práctico: la Estimulación Temprana de las Inteligencias con la aportación teòrica de quince inteligencias recogidas en tres grandes grupos, las sensoriales o de entrada, las motoras o de salida y las intrapersonales o individuales. La parte práctica de esta propuesta debe buscarse en el Programa de Estimulación Temprana de las Inteligencias que sugiere para cada inteligencia una variedad de actividades psicodidácticas, más de ochenta, y garantiza la estimulación de todas las inteligencias. / The psicopedagogic objective is the study, analysis and reflection of an Early Stimulation Program which is applied in a classroom with children of 2 and 3 years old. This program consists about seven didactic activities that are supported theoretically along the work. In this manner, we try to answer to the small and big theoretical questions presented in the first and second part of the thesis: the practical side of the investigation is developed on the third and fourth part in different phases and it pretends to give an answer to the anxieties caused by the school application of the program.It carries out a process investigator that takes as a referring the interpretive paradigm with a study design of a observational case in which, on the one hand, the different aspects that compose the context are analyzed, and on the other hand but at same time that the previous one, we collect quantitative and qualitative data that put in relief the aspects that impact in the application of the program and the results that are collected in the students. With the analysis of the data, new didactic activities emerge, and later will conform another program, and it contributes information on the intellectual abilities of the group of children investigated that subsequently will be compared with another representative sample of the Catalonian reality. During the process a new theoretical and practical model is developed: the Intelligences Early Stimulation with the theoretical contribution of fifteen intelligences collected in three large groups, the sensory or of entrance, the motorboats or at the outset and the intrapersonal or individual. The practical part of this proposal must be searched in the Early Stimulation Program of the Intelligences which suggests for each intelligence a variety of psicodidactic activities, more than 80, and it guarantees the stimulation of all the intelligences.

El tema objecte d'aquesta tesi doctoral prové d'una necessitat personal, d'anys d'experiència en l'àmbit educatiu i de diferents estudis realitzats. El plantejament sorgeix del perquè la pràctica educativa continua essent tant difícil, complexa i problemàtica. Aquesta qüestió dóna pas a l'intent de trobar alternatives per a canviar i facilitar la tasca docent, i alhora millorar l'aprenentatge de l'alumnat que hi ha a les escoles.En els darrers cursos en els que s'ha portat a terme una tasca assessora en diferents centres educatius, i s'han atès demandes del professorat referides a alumnes amb necessitats educatives especials, ha provocat la necessitat de cercar estratègies de treball que facilitin al professorat l'atenció a la diversitat. L'orígen d'aquesta tesi es planteja en la recerca de noves estratègies o alternatives a oferir als docents per fer front a l'alumnat que hi ha a les aules. La principal aspiració és la de conseguir un estudi assumible personalment i per als qui va dirigit, amb resultats pràctics i funcionals. En aquest sentit apareix la necessitat d'acotar el treball i es pren la decisió d'emmarcar l'estudi en l'Etapa d'Educació Infantil. La pretensió darrera és la de fer un treball d'observació i anàlisi de la pràctica educativa a l'aula, per tal de recollir totes aquelles actuacions del professorat que afavoreixen l'atenció a la diversitat. Per poder-ho dur a terme, es disposa de l'oferiment de diferents centres educatius de la població de Santa Coloma de Gramenet, on alguns professionals es mostren oberts i disposats a col.laborar en aquesta investigació.El fet de centrar l'estudi i recerca d'estratègies en l'àmbit de l'aula, no pretén oblidar la necessitat de tenir molt present la inclusió d'aquestes estratègies a nivell global de centre, tant a nivell del Projecte Curricular de Centre com d'aspectes organitzatius i de funcionament. L'elecció però de centrar la investigació a l'aula ve motivada per la necessitat de resoldre el "dia a dia" de l'acció educativa, essent però molt conscient de que, per a un bon resultat, cal que hi hagi un plantejament i recolçament de tot el centre educatiu al darrera. En definitiva la pràctica educativa és una interacció de diversos sistemes i entre ells l'aula, amb els seus participants, la seva organització i el seufuncionament propis.Del contrast d'informacions que s'obté i l'anàlisi realitzat sobre els diferents elements d'interacció a l'aula (interrelació alumne/professor, els continguts i tasques, i la dimensió temporal del procés d'ensenyament i aprenentatge), els interessos dels nens i nenes de 3 a 6 anys, l'opinió de les famílies i dels professors, respecte l'aprenentatge dels seus fills i alumnes respectivament, s'elabora una proposta d'estratègies amb models d'intervenció per a poder atendre la diversitat a l'aula.L'estructura de la tesi està formada per dos grans blocs. El primer (corresponent al volum I de l'original) es troba dividit en tres parts; a la Part I es realitza tot un estudi teòric, respecte a l'educació infantil, el currículum, els plantejaments de la reforma i la intervenció educativa, com a fonamentació de la posterior recerca. En la Part II s'exposa tot el procés de la recerca: el disseny de l'estudi, la mostra, la justificació i descripció dels instruments elaborats per a la recollida d'informació, la metodologia utilitzada, les dades i resultats obtinguts, i un recull d'estratègies en relació a aquests. En la IPart III s'elabora una proposta d'estratègies didàctiques per l'atenció a la diversitat a l'aula, d'alumnes d'educació infantil, oferint una breu presentació o explicació per cadascuna d'elles i exemplificant-les amb una projecció a la realitat educativa que serveixi de model per al professorat. Per finalitzar, es realitzen les conclusions finals així com una proposta de possibles treballs de recerca a dur a terme en un futur. També es fa esment de tota la bibliografia i documentació utilitzada. L'altre bloc està integrat per tota la documentació recollida per tal de fonamentar la tesi, i que ocupava els volums II a IV de la tesi.

El presente trabajo de investigación tiene por objeto analizar el impacto tecnológico del Diseño Asistido por Ordenador en la docencia de la Ingeniería Gráfica. El trabajo se centra en los cambios metodológicos y en las más importantes consecuencias que ha comportado la aparición de una nueva herramienta de diseño respecto a la práctica y los contenidos del Área de conocimiento de Ingeniería Gráfica.Se han tratado datos disponibles de los centros públicos del territorio español desde la implantación de los planes de estudios de 1993.Para el presente estudio se han tenido en cuenta los acontecimientos más importantes producidos en el entorno universitario nacional, entre los que cabe destacar los siguientes: · Elaboración y aplicación de los nuevos planes de estudios· Reducción de las horas lectivas por asignatura (de veintiocho semanas por curso en el plan de 1964 a 15 semanas en los planes posteriores a 1993).· Incorporación de la docencia del Dibujo Asistido por Ordenador en aplicación de los descriptores del Boletín Oficial del Estado (BOE), a partir de 1993.· Expansión del Diseño Asistido por Ordenador (CAD 3D) paramétrico, a raíz de la migración de estaciones de trabajo a ordenadores personales a mediados de 1995.· Introducción paulatina de las nuevas Tecnologías de la Comunicación y de la Información (TIC) en las aulas.· Instalación de aulas informáticas con acceso a Internet.· Proliferación de Aplicaciones Didácticas Interactivas (ADI) como recurso metodológico en la docencia y el aprendizaje.· Reformas realizadas de los planes de estudios vigentes para la adaptación al Proceso de Bolonia.Dichas transformaciones en el marco de la enseñanza han propiciado que se revisen los objetivos, los contenidos y los métodos empleados en la docencia, para dar respuesta a las necesidades que se promueven desde las instituciones, la industria y el conjunto de la sociedad en general.Se detalla la programación de las asignaturas de Ingeniería Gráfica a partir de la localización de las guías académicas disponibles de los centros donde se imparten ingenierías. Se analizan los objetivos y los contenidos de dichas asignaturas en los centros docentes que se han tomado de referencia. Se muestran ejercicios de prácticas y se exponen los contenidos necesarios para resolverlos mediante herramientas manuales y digitales, con la finalidad de destacar los diferentes métodos empleados. Se describen los contenidos utilizados en el modelado geométrico 3D y se estudian los métodos empleados en el sistema diédrico en combinación con los propios del CAD 3D. Por último, se muestran los cuerpos y superficies más habituales en el estudio de la geometría, así como los elementos constructivos y las operaciones más comunes en la generación de los modelos en 3D.En las conclusiones se recogen las consecuencias más relevantes del impacto del CAD en la docencia de la Ingeniería Gráfica. Se exponen los argumentos que se desprenden del análisis de los datos aportados y que corroboran los objetivos y las hipótesis formuladas. Se plantean y se apuntan posibles líneas de investigación a desarrollar en un futuro. / "The technological impact of CAD on the teaching of Graphic Expression in Engineering"TEXT:This study focuses on the methodological changes brought about by the appearance of the new design tool CAD 3D and the very important consequences it has had on brought about by the appearance of the new design tool CAD 3D regarding the practice and the contents of the field of Graphic Engineering.The syllabi of the Graphic Engineering courses in engineering schools are described. The aims and the contents of said subjects are analysed. Typical practical exercises from the courses are shown and their solution using both manual and digital tools is discussed with the aim of reflecting on and analysing the differences between the methods employed. The materials used in 3D geometric modelling are described, and the methods employed by the dihedral system are studied in combination with those used by CAD 3D. Lastly, the construction elements and the most common operations used in the generation of 3D models are shown.The most relevant consequences of the impact of CAD on the teaching of Graphic Engineering are detailed in the conclusion. The ideas born from the analysis ofA discussion of the results shows that the data collected and which corroborate the aims and the hypotheseis of the thesis are defended. Possible avenues for future research to develop are suggested.

[EN] In our daily life we are surrounded by objects. Industrial development and globalization have turned the private and public scenes into environments full of objects. Object art offers many potentialities for teaching and learning processes in the context of Arts Education. By means of it we can make students reflect on what values we assign to these objects, how can we interrelate our personal stories with theirs, and how can we use them as a resource for artistic expression, thus assimilating and applying the fundamentals of plastic and visual language. Through art and by means of object art we can create a new aesthetic reality. From this perspective students find a new way of expression, which gives them a deeper and broader view of their immediate environment, helping them to develop their imagination. Thus they discover new ways of personal communication, other means to find and fit the own way of expressing ideas through elements and materials that are normally used in other ways, finding and learning the best technique for this. We can wait for the object, natural or manufactured, to tell us what to do with it, or we can find a particular object to present an approach. For example, when we find an old shoe, we can sense aspects related with the person to whom it belonged. Our house, the home, the environment, are thus immediate sources for research. The purpose is to find what's significant of the object or object art, the beauty of simplicity, the daily life. The object art offers a different point of view to that we get from the most traditional art, to which we tendo to be more used to, and therefore it can enrich our aesthetic and conceptual vision. Currently, in our country, and boosted by some teachers, schools, associations, museums and foundations, there are various ways of expansion that support object art (and especially visual poetry) as a classroom resource. Our aim is to make an innovative contribution that expands results research and artistic educational processes that are different from traditional ones. Metaphorically speaking, objects can become extensions of the functions of the human being and also become part of works of art. From this reflection on objects, and with open work proposals that take as a reference the work of artists like Carmen Calvo, Chema Madoz and Joan Brossa, a case study has been carried out in some Valencian high schools, a project that will allow us to determine that it is indeed possible for students to acquire the skills included in the curriculum of Art Education through activities like these, thus showing the suitability of object art for this purpose. / [ES] En nuestra vida cotidiana estamos rodeados de objetos. El desarrollo industrial y la globalización han convertido el espacio privado y público en entornos repletos de objetos. Son muchas las potencialidades que ofrece el arte objetual en los procesos de enseñanza aprendizaje en el marco de la educación artística. A través de ésta podemos hacer reflexionar al alumnado sobre qué valores asignamos a estos objetos, cómo podemos interrelacionar nuestras historias personales con las de ellos y cómo podemos utilizarlos como recurso en la expresión artística y, de este modo, asimilar y poner en práctica los fundamentos del lenguaje plástico y visual. Por medio del arte y a través del arte objetual podemos crear una realidad estética nueva. Desde esta perspectiva los estudiantes encuentran una novedosa forma de expresión, que les aporta una visión más profunda y amplia de su entorno más cercano ayudándoles a desarrollar su imaginación. De este modo descubren nuevas maneras de comunicación personal, otros medios de encontrar y encajar nuestra forma de expresar las ideas a través de elementos y materiales que normalmente están destinados a otros usos, encontrando y aprendiendo la técnica más adecuada para ello. Se puede esperar a que el objeto, natural o manufacturado, nos diga qué hacer con él, o buscar un objeto determinado para presentar una intención. Por ejemplo, cuando encontramos un zapato viejo, podemos intuir aspectos relacionados con la persona a quien perteneció. Nuestra casa, el hogar, el hábitat inmediato son, pues, fuente de investigación. Se trata de buscar lo significativo del objeto, o arte objeto, la belleza de lo sencillo, de lo cotidiano. El arte objetual ofrece un punto de vista distinto del que nos puede dar el arte más tradicional al que normalmente se está más habituado, y por tanto puede enriquecer nuestra visión estética y conceptual. Actualmente en nuestro Estado, e impulsado por algunos profesores, centros educativos, asociaciones, museos y fundaciones, existen diversas vías de expansión que apoyan el arte objetual (y sobre todo la poesía visual) como recurso en el aula. Se pretende hacer una aportación innovadora que amplíe la investigación de resultados y procesos educativos artísticos distintos de los tradicionales. Metafóricamente hablando, los objetos pueden convertirse en extensiones de las funciones del ser humano y a la vez formar parte de las obras de arte. Desde esta reflexión sobre los objetos y con propuestas abiertas de trabajo, tomando como referencia la obra de los artistas Carmen Calvo, Chema Madoz y Joan Brossa, se ha realizado un estudio de casos en diferentes institutos valencianos de Educación Secundaria, un proyecto que nos permitirá determinar que es posible adquirir las competencias del currículum en Educación Artística por los alumnos a través de actividades como éstas, mostrando la idoneidad del arte objetual para esta finalidad. / [CAT] En la nostra vida quotidiana estem envoltats d'objectes. El desenvolupament industrial i la globalització han convertit l'espai privat i públic en entorns plens d'objectes. Són moltes les potencialitats que ofereix l'art objectual en els processos d'ensenyament aprenentatge en el marc de l'educació artística. A través d'aquesta podem fer reflexionar l'alumnat sobre quins valors assignem als objectes, com podem interrelacionar les nostres històries personals amb les d'aquests i com els podem utilitzar com a recurs en l'expressió artística, i així assimilar i posar en pràctica els fonaments del llenguatge plàstic i visual. Mitjançant l'art i a través de l'art objectual podem crear una realitat estètica nova. Des d'aquesta perspectiva els estudiants troben una novedosa forma d'expressió que els aporta una visió més profunda i àmplia del seu entorn més proper, ajudant-los a desenvolupar la seua imaginació. D'aquesta manera descobreixen noves formes de comunicació personal, altres mitjans de trobar i encaixar la forma d'expressar les idees a través d'elements i materials que normalment estan destinats a altres usos, trobant i aprenent la tècnica més adient per a allò que es pretén fer. Es por esperar que l'objecte, natural o manufacturat, ens diga què fer amb ell, o buscar un objecte determinat per a presentar una intenció. Per exemple, quan trobem una sabata vella podem intuir aspectes relacionats amb la persona a qui va pertànyer. La nostra casa, la llar, l'hàbitat immediat són, doncs, font d'investigació. Es tracta de buscar allò significatiu de l'objecte, o art objecte, la bellesa d'allò senzill, d'allò quotidià. L'art objectual ofereix un punt de vista diferent del que ens pot donar l'art més tradicional al que normalment s'està més habitual, i per tant pot enriquir la nostra visió estètica i conceptual. Actualment al nostre Estat, i impulsat per alguns professors, centres educatius, associacions, museus i fundacions, existeixen diverses vies d'expansió que recolzen l'art objectual (i sobretot la poesia visual) com a recurs per a l'aula. Es pretén fer una aportació innovadora que amplie la investigació de resultats i processos educatius artístics diferents dels tradicionals. Metafòricament parlant, els objectes poden convertir-se en extensions de les funcions de l'ésser humà i, al mateix temps, formar part de les obres d'art. Des d'aquesta reflexió sobre els objectes i amb propostes obertes de treball, prenent com a referència l'obra dels artistes Carmen Calvo, Chema Madoz i Joan Brossa, s'ha realitzat un estudi de casos en diferents instituts valencians d'Educació Secundària, un projecte que ens permetrà determinar que és possible adquirir les competències del currículum en Educació artística per part de l'alumnat a través d'activitats com aquestes, mostrant la idoneïtat de l'art objectual per a aquesta finalitat. / Hervas Asins, L. (2015). L'objecte com a possibilitat d'acció educativa en arts visuals. Propostes didàctiques basades en l'obra objectual artística. Estudi de casos [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59464 / TESIS