The novels of Iris Murdoch, Doris Lessing and V.S. Naipaul are studied in the light of statements they have made in essays and interviews regarding the ethical implications of writing fiction. The purpose of this research is to examine the nature of the problems they have identified in the creative process of writing and the strategies each has used to address the ethical problems they perceive, and to assess the relative success of their chosen methods. It can be seen that, although for each of them the quest for truth is their highest concern, they have each developed very different ways of dealing with the problems they believe are connected with writing truthfully, and in addition, they have defined the particulars of these problems in different ways. It is concluded that the more carefully examined and individually defined these problems are, the greater the internal consistency and credibility which is achieved by the strategies they have developed to address the problems, and the more their work has developed in the course of their careers.

In the thesis at hand I will analyze to what extent Doris Dörrie constructed her story and film <em>Paradies</em> according to the structure of the quest. First of all, some background information will be provided concerning Dörrie's career. After that, a short summary of the important contributions that have been made in the area of the hero's journey and Dörrie's <em>Paradies</em> will be given. Following a depiction of the quest's mythological roots, the Jungian concept of the collective unconscious and its archetypes will be introduced. After that, Joseph Campbell's Monomyth will be explained step by step, for the structural analysis of the action will follow that pattern. The theoretical part will close with a description of the archetypal and mythological method that will be applied to the primary texts. In the practical analysis the theoretical foundation will be utilized to prove that Dörrie's texts are arranged according to the Monomyth. With the help of quotations from the primary works, it will be shown that the plot-device of the quest underlies the relevant story and its adaptation to the screen. <br /><br /> Furthermore, Jung's findings concerning the archetypes will be consulted to find out whether the characters the quester meets correspond to the archetypal roles that the classic seeker encounters. That is why the title includes the word <em>Motivik</em>. Besides that, a connection will be made between the seemingly inappropriate title Paradies and the quest-structure. First of all, the probable reason for Dörrie's choice concerning the title will be ascertained. Highly esteemed philosophers and authors have equated the fall of man with the birth of reason and curiosity. Eve's sin can be interpreted as the start of a quest. The aim of the latter is to return to the Garden of Eden. Furthermore, it will be shown that the hero meets the key archetypes of the shadow, anima and mother, which leads to the finding that the hero's external voyage is above all an internal one. Jakob or Viktor, respectively, is desperately searching for psychological equilibrium ? the archetypal self represented by Lotte. <br /><br /> The major outcome of this thesis will be that both versions of <em>Paradies</em> can be described as modern anti-quests. The reason for that lies in Dörrie's first following the classic pattern only to leave it prematurely in order to manoeuvre her characters into nemesis. Not only the male quest, which is analyzed in detail, but also the two searches of Lotte and Angelika end tragically. The only exception is Lotte's journey in the prose version, which Dörrie only provides incompletely.

This thesis introduces a skeletal representation of the "kind" of individual Doris Lessing promotes in her work. Organized around five semantic qualifiers, this analysis explores a number of Lessing's works belonging to several literary categories for evidence of the appearance of the daring, self-aware, public, engaged, and vocal individual. It argues that Lessing, as a humanist, is committed to individual personal actualization but that this is tempered with her personnally held views about what is valuable and enriching human experience. It concludes that as author of fictional tales, autobiographical texts as well as political essays, she designs the path of self-development she considers worthy of mention.

Thesis (Ph.D.) -- Flinders University of South Australia, 2001. / Typescript. Includes bibliographical references (p. 307-379). Also available online.

[EN] ABSTRACT This thesis is divided into three blocks. The first determine the goals and propose a suitable method for this research, establishing a phenomenology and a conceptual framework that develops a set of concepts necessary for the proper approach to the investigation. Such notions come from the Social Sciences as Religion, Theology, Philosophy, Anthropology, Medieval History, Psychoanalysis and Theory of the Image. Mains concepts that allow us to approach the analysis of the works within a historical political and aesthetic context in relation to the main objective of this research: to show that the work of grief can be understood as ontological process in practice and specialy reading of the artworks in general, and specifically in the production of Pepe Espaliú, Juan Muñoz and Doris Salcedo produced between 1989 and 1993. In the second section we develop the fundamental concepts of this research: the body-fragment; the good vampire; grief and melancholy. A set of ideas and notions with a particular historical development in philosophy and visual-literary images in cultural creation. Processing concepts to understand the experience of a fragmentary-contradictory body and the desires in contemporary man. Also the implications and the development of concepts as grief and melancholy in thinking and imagination in the Western. The third part is for the specific analysis of the artworks of Pepe Espaliú, Juan Muñoz and Doris Salcedo in comparison with other artistic, historical and theoretical productions that allow us to open the possibility of grief as sense's structure of these productions. In the final part we add three annexes: Relato de la producción and two conversations with individual theorists: Monserrat Rodriguez Garzo and Jesus Alcaide. / [ES] RESUMEN La tesis se divide en tres bloques principales, en el primero determinamos los objetivos que queremos alcanzar y planteamos un método adecuado para ésta investigación estableciendo una fenomenología y un marco conceptual que desarrolla todo un conjunto de nociones necesarias para el abordaje correcto de la investigación. Dichas nociones provienen de un conjunto de ciencias humanas como la religión, la teología, la filosofía, la antropología, la historial medieval, el psicoanálisis y la teoría de la imagen. Conceptos fundamentales que nos permiten abordar el análisis de las obras dentro de un contexto histórico político y estético en relación al objetivo principal de ésta investigación: demostrar que el trabajo de duelo puede entenderse como proceso ontológico en la práctica y en la lectura de las obras de arte en general, y específicamente en las producciones de Pepe Espaliú, Juan Muñoz y Doris Salcedo producidas entre 1988 y 1993. En el segundo bloque desarrollamos los conceptos fundamentales de ésta investigación: el cuerpo-fragmento, el vampiro bueno, el duelo y la melancolía. Un conjunto de ideas y nociones con un particular desarrollo histórico en la filosofía y en la creación cultural de imágenes plásticas y literarias, tratamiento de conceptos para entender la vivencia fragmentaria y contradictoria del cuerpo y los deseos en el hombre contemporáneo, así como las implicaciones y el desarrollo de los conceptos de duelo y melancolía en el pensamiento y en el imaginario occidental. La tercera parte estará dedicada a el análisis especifico de las obras de Pepe Espaliú, Juan Muñoz y Doris Salcedo a partir de comparaciones con otras producciones artísticas, históricas y teóricas que nos permitan abrir esa posibilidad del duelo como estructura de sentido de estas producciones. En la parte final añadimos tres anexos: el texto Relato de la producción, y dos conversaciones con sendos teóricos: Monserrat Rodríguez Garzo y Jesús Alcaide. ¿ / [CAT] RESUM Esta tesi es dividirà en tres blocs principals, en el primer determinem els objectius que volem aconseguir i plantegem un mètode adequat per a esta investigació establint una fenomenologia i un marc conceptual que desenvolupa tot un conjunt de nocions necessàries per l'abordatge correcte de la investigació. Estes nocions provenen d'un conjunt de ciències humanes com la religió, la teologia, la filosofia, l'antropologia, la historial medieval, la psicoanàlisi i la teoria de la imatge. Conceptes fonamentals que ens permeten abordar l'anàlisi de les obres dins d'un context històric polític i estètic en relació a l'objectiu principal d'esta investigació: demostrar que el treball de dol se pot entendre com a procés ontològic en la pràctica i en la lectura de les obres d'art en general, i específicament en les produccions de Pepe Espaliú, Juan Muñoz i Doris Salcedo produïdes entre 1989 i 1993. En el segon bloc desenvolupat els conceptes fonaments d'aquesta investigació: El cos-fragment, el vampir bo, dol i malenconia. Un conjunt d'idees i nocions amb un desenvolupament històric particular a la filosofia i la creació cultural de imatges plàstics i literaris, el tractament dels conceptes per a entendre l'experiència fragmentària i contradictòria del cos i els desitjos de l'home contemporani, així com les implicacions i el desenvolupament dels conceptes de dol i melancolia en el pensament i la imaginació occidental. La tercera part es dedicarà a l'anàlisi específica de l'obra de Doris Salcedo, Juan Muñoz i Pepe Espaliú a partir de comparacions amb altres produccions teòrics, històrics i artístics que permet obrir aquesta possibilitat del dol com una estructura de significat d'aquestes produccions. En la part final afegim tres annexos: el text Retalo de la producción, i dos conversacions amb els teòrics: Monserrat Rodríguez Garzo i Jesús Alcaide. / Francés Martínez, A. (2016). FRAGMENTO Y DUELO: PEPE ESPALIÚ, JUAN MUÑOZ Y DORIS SALCEDO (1988-1993) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63675 / TESIS

No description available.

The protagonist Martha in Doris Lessing’s Martha Quest is born to white British settler parents and grows up in a British colony in southern Africa in the 1930s. Although officially the coloniser rather than the colonised, Martha tries to reject this role mentally, verbally, and physically. This essay aims to show that a postcolonial reading of Martha in relation to the colonial context helps in understanding her double consciousness and, more specifically, her inability to find a real or lasting sense of home. Using Homi Bhabha’s concept of unhomeliness, the essay argues that Martha does not truly feel at home anywhere, because the “unhomely” always disturbs the “homely.” Through close reading of the text, it shows how Martha tries to find a sense of home in four areas of her life: her physical home, nature, her body, and her mind. This essay finds that despite Martha’s efforts in moving from her family home to rented accommodation, from the bush to the city, from girlhood to womanhood, and from her individual thoughts to the solidarity of others, she still does not feel at home anywhere. Whenever she starts to feel comfortable in a place or situation, unhomely moments, such as reminders of her nationality, race, or class, always disturb the homely feelings of belonging. Ultimately, Martha cannot escape her unhomeliness. / Huvudpersonen Martha i Doris Lessings Martha Quest är dotter till vita brittiska bosättare och växer upp i en brittisk koloni i södra Afrika på 1930-talet. Trots att hon formellt sett är kolonisatören snarare än den koloniserade, försöker Martha att avvisa denna roll mentalt, verbalt och fysiskt. Denna uppsats syftar till att visa att en postkolonial tolkning av Martha i förhållande till det koloniala sammanhanget bidrar till en förståelse av hennes dubbla medvetande och mer specifikt hennes oförmåga att hitta en verklig, eller bestående, känsla av hemma. Med hjälp av Homi Bhabhas koncept gällande o-hemlikhet argumenterar uppsatsen för att Martha inte känner sig riktigt hemma någonstans, eftersom det ”o-hemlika” alltid stör det ”hemlika.” Genom en noggrann läsning av texten visar den hur Martha försöker hitta känslan av ett hem inom fyra områden av sitt liv: sitt fysiska hem, naturen, sin kropp och sitt sinne. Denna uppsats konstaterar att trots Marthas ansträngningar att flytta från sitt familjehem till ett hyresrum, från land till stad, från ung flicka till kvinna och från sina individuella tankar till solidaritet med andra, känner hon sig fortfarande inte hemma någonstans. När hon börjar känna sig bekväm på ett ställe eller i ett läge, stör o-hemlika ögonblick i form av påminnelser om hennes nationalitet, ras eller klass alltid hennes hemlika känslor av tillhörighet. I slutändan kan Martha inte undgå sin o-hemlikhet.

La presente tesis es una lectura del poemario Diario de la mujer es ponja de Doris Moromisato, en donde busco analizar la constitución identitaria del sujeto poético, él cual se caracteriza por ser un sujeto no estable; en el sentido que no puede definirse dentro de un discurso ni dentro de una realidad social y cultural, es decir, es un sujeto marginal y transgresor desde diversos aspectos, como su opción sexual, su visión de la realidad, su constante lucha subversiva contra la sociedad paternalista, etc. Esto provoca que no tenga una identidad determinada, lo que hará que busque incesantemente un modelo para poder construir su identidad / Tesis

DORIS (Détermination d'Orbite et Radio positionnement Intégré sur Satellite) est un des systèmes permanents d'observation de la Terre avec le Global Positioning System (GPS) et la télémétrie laser sur satellite (SLR). La richesse des mesures collectées par ces systèmes permet de représenter le déplacement des stations au sol sous forme de séries temporelles de coordonnées. Au delà de la modélisation déterministe habituelle des phénomènes géophysiques, un nouveau domaine de recherche en géodésie s'est ouvert il y a quelques années, visant à la validation et à l'interprétation de ces séries temporelles.Dans la première partie du mémoire on décrit l'intégration de la fonction de mesure DORIS dans le logiciel de traitement GPS de l'Université de Berne.La partie principale des recherches effectuées concerne l'étude et la mise en oeuvre d'une méthode d'analyse de séries géodésiques 3D allant au delà des approches classiques que sont la répétitivité ou la recherche de périodicités et de ruptures. La méthode fait appel à des outils empruntés à d'autres disciplines : l'Analyse en Composantes Principales aux statistiques des sondages, et la variance d'Allan à la métrologie du temps et des fréquences. Elle est testée sur un certain nombre de jeux de séries temporelles de coordonnées de stations DORIS et GPS. On obtient une batterie de diagnostics qualifiant le spectre des mouvements de station et celui des erreurs de mesure. Ces diagnostics permettent la description déterministe et statistique du mouvement des stations obtenu par les analyses de géodésie spatiale. Ils conduisent aussi à une différenciation des systèmes de positionnement DORIS et GPS par leur signature spectrale.

Thesis (Ph. D.)--University of Washington, 1989. / Vita. Includes bibliographical references (leaves [244]-254).