El present treball s'ha centrat en l'estudi de la conducta pedagògica dels instructors de l'activitat de grup de Fitness en la modalitat de Localitzada. Ha estat construït i validat un nou sistema d'observació de la conducta dels instructors d'activitats de grup de Fitness (SOCIF), que l'hem utilitzat per a codificar els comportaments observats en els vídeos de les classes de Localitzada de 62 instructors per a observar la seva intervenció. També ha estat construït i validat un qüestionari sobre la percepció i la preferència de la conducta dels instructors d'activitats de grup de Fitness, amb el qual ha estat possible accedir a la percepció i a la preferència dels practicants de Localitzada (n = 447) sobre la conducta d'aquests instructors i referida a la satisfacció global dels practicants quant a la manera d'intervenir de l'instructor.La preferència, la satisfacció específica (preferència - percepció) dels practicants amb cadascun dels comportaments i la satisfacció global també han estat analitzats.Han estat plantejades 7 hipòtesis que han conclòs lo següent:H1: Es va verificar l'associació lineal positiva entre la conducta observada dels instructors i la percepció dels practicants en els comportaments de Correcció Amb Exercici, Converses amb els Practicants Amb Exercici i Converses amb els Practicants Sense Exercici. En el comportament de Gestió Amb Exercici es va verificar l'existència d'una associació lineal significativa, però negativa, enlloc de positiva. No es va verificar l'existència d'una associació lineal positiva entre la conducta observada en els instructors i la percepció dels practicants en els comportaments d'Avaluació Positiva (Amb i Sense Exercici) i d'Avaluació Negativa (Amb i Sense Exercici). Va Ser evidenciada també l'existència d'altres relacions lineals significatives entre la conducta observada en els instructors i la percepció dels practicants: Informació Amb Exercici; Informació Sense Exercici; Qüestionament Amb Exercici; Qüestionament Sense Exercici; Afectivitat Positiva Amb Exercici; Afectivitat Positiva Sense Exercici; Afectivitat Negativa Amb Exercici; Afectivitat Negativa Sense Exercici; Pressió Amb Exercici; Pressió Sense Exercici; Converses Amb Altres persones Amb Exercici; Atenció a les Intervencions Verbals dels Practicants Sense Exercici; Atenció a les Intervencions Verbals d'Altres persones Amb Exercici.H2: Només es va verificar l'existència d'una associació lineal significativa positiva entre la conducta observada dels instructors i la preferència dels practicants en 7 dels 33 comportaments: Informació Amb Exercici; Qüestionament Amb Exercici; Afectivitat Positiva (Amb i Sense Exercici); Afectivitat Negativa Sense Exercici; Converses amb els Practicants Amb Exercici; Converses amb Altres persones Amb Exercici. També va ser evidenciada l'existència d'una relació lineal significativa entre la conducta observada dels instructors i la preferència dels practicants, però negativa, enlloc de positiva, en l'Avaluació Positiva Sense Exercici.H3: Es va verificar l'associació lineal significativa positiva entre la percepció i la preferència dels practicants en tots els 33 comportaments.H4: No es va verificar una associació lineal significativa entre la satisfacció global i la conducta observada, com a supòsit, en el cas de l'Avaluació Negativa (Amb i Sense Exercici), Informació (Amb i Sense Exercici), Avaluació Positiva (Amb i Sense Exercici) i Correcció (Amb i Sense Exercici), existint encara una associació lineal significativa positiva en la Pressió Amb Exercici. Han estat també trobades altres associacions lineals significatives: Demostració Sense Informació; Qüestionament Sense Exercici; Afectivitat Negativa Amb Exercici; Atenció a les Intervencions Verbals d'Uns altres Amb Exercici.H5: Encara que existeixi associació lineal significativa negativa entre la satisfacció global i la satisfacció específica en els comportaments d'Informació (Amb i Sense Exercici), Correcció Sense Exercici, Avaluació Positiva (Amb i Sense Exercici) i Pressió (Amb i Sense Exercici), ha també estat trobada una associació significativa negativa, enlloc de positiva, en l'Avaluació Negativa (Amb i Sense Exercici). Han estat també trobades altres associacions lineals significatives entre la satisfacció global i la satisfacció específica quant als comportaments: Qüestionament Amb Exercici; Qüestionament Sense Exercici; Exercici Independent; Observació Amb Exercici; Atenció a les Intervencions Verbals dels Practicants Amb Exercici; Atenció a les Intervencions Verbals dels Practicants Sense Exercici; Altres Comportaments.H6: Pel que fa a la influència de la conducta observada en la satisfacció global, atès que a l'inici no es verifiquessin alguns dels pressupostos de la regressió lineal múltiple, no s'arriba a testar cap model.H7: Quant a la influència de les variables de satisfacció específica en la satisfacció global, encara que s'ha arribat a un mateix model de regressió lineal múltiple amb els diversos mètodes de recerca (Stepwise, Forward i Backward), on les variables Pressió Amb Exercici, Altres Comportaments, Observació Sense Exercici, Avaluació Positiva Sense Exercici i Afectivitat Negativa Sense Exercici presentessin un coeficient amb valor negatiu, i l'Afectivitat Negativa Amb Exercici i la Gestió Sense Exercici presentessin un coeficient amb valor positiu, aquest model té una reduïda validesa pel fet que no es verifiquen alguns dels pressupostos del mateix.En les conclusions es detallen tos els aspectes observats i analitzats al llarg del procés d'investigació. / El actual trabajo se ha centrado en el estudio de la conducta pedagógica de los instructores de la actividad de grupo de Fitness en la modalidad de Localizada. Fue construido y validado un nuevo sistema de observación de la conducta de los instructores de actividades de grupo de Fitness (SOCIF), que fue utilizado para codificar los comportamientos observados en los videos de las clases de Localizada de 62 instructores para observar su intervención.También fue construido y validado un cuestionario sobre la percepción y la preferencia de la conducta de los instructores de actividades de grupo de Fitness, con el cual fue posible acceder a la percepción y a la preferencia de los practicantes de Localizada (n = 447) sobre la conducta de dichos instructores. Se realizó una pregunta referente a la satisfacción global de los practicantes con el instructor.La preferencia, la satisfacción específica (preferencia - percepción) de los practicantes con cada uno de los comportamientos y la satisfacción global también han sido analizadas.Han sido planteadas 7 hipótesis, concluyéndose lo siguiente.H1: Se verificó la asociación lineal positiva entre la conducta observada en los instructores y la percepción de los practicantes en los comportamientos de Corrección Con Ejercicio, Conversaciones con los Practicantes Con Ejercicio y Conversaciones con los Practicantes Sin Ejercicio. En el comportamiento de Gestión Con Ejercicio se verificó la existencia de una asociación lineal significativa, pero negativa, en vez de positiva. No se verificó la existencia de una asociación lineal positiva entre la conducta observada en los instructores y la percepción de los practicantes en los comportamientos de Evaluación Positiva (Con y Sin Ejercicio) y de Evaluación Negativa (Con y Sin Ejercicio). Fue evidenciada también la existencia de otras relaciones lineales significativas entre la conducta observada en los instructores y la percepción de los practicantes: Información Con Ejercicio; Información Sin Ejercicio; Cuestionamiento Con Ejercicio; Cuestionamiento Sin Ejercicio; Afectividad Positiva Con Ejercicio; Afectividad Positiva Sin Ejercicio; Afectividad Negativa Con Ejercicio; Afectividad Negativa Sin Ejercicio; Estimulación Con Ejercicio; Estimulación Sin Ejercicio; Conversaciones Con Otros Con Ejercicio; Atención a las Intervenciones Verbales de los Practicantes Sin Ejercicio; Atención a las Intervenciones Verbales de Otros Con Ejercicio.H2: Sólo se verificó la existencia de una asociación lineal significativa positiva entre la conducta observada en los instructores y la preferencia de los practicantes en 7 de los 33 comportamientos: Información Con Ejercicio; Cuestionamiento Con Ejercicio; Afectividad Positiva (Con y Sin Ejercicio); Afectividad Negativa Sin Ejercicio; Conversaciones con los Practicantes Con Ejercicio; Conversaciones con Otros Con Ejercicio. También fue evidenciada la existencia de una relación lineal significativa entre la conducta observada en los instructores y la preferencia de los practicantes, pero negativa, en vez de positiva, en la Evaluación Positiva Sin Ejercicio.H3: Se verificó la asociación lineal significativa positiva entre la percepción y la preferencia de los practicantes en todos los 33 comportamientos.H4: No se verificó una asociación lineal significativa entre la satisfacción global y la conducta observada, como supuesto, en el caso de la Evaluación Negativa (Con y Sin Ejercicio), Información (Con y Sin Ejercicio), Evaluación Positiva (Con y Sin Ejercicio) y Corrección (Con y Sin Ejercicio), existiendo todavía una asociación lineal significativa positiva en la Estimulación Con Ejercicio. Han sido también encontradas otras asociaciones lineales significativas: Demostración Sin Información; Cuestionamiento Sin Ejercicio; Afectividad Negativa Con Ejercicio; Atención a las Intervenciones Verbales de Otros Con Ejercicio.H5: Aunque exista asociación lineal significativa negativa entre la satisfacción global y la satisfacción específica en los comportamientos de Información (Con y Sin Ejercicio), Corrección Sin Ejercicio, Evaluación Positiva (Con y Sin Ejercicio) y Estimulación (Con y Sin Ejercicio), ha también sido encontrada una asociación significativa negativa, en vez de positiva, en la Evaluación Negativa (Con y Sin Ejercicio). Han sido también encontradas otras asociaciones lineales significativas entre la satisfacción global y la satisfacción específica, designadamente en los comportamientos: Cuestionamiento Con Ejercicio; Cuestionamiento Sin Ejercicio; Ejercicio Independiente; Observación Con Ejercicio; Atención a las Intervenciones Verbales de los Practicantes Con Ejercicio; Atención a las Intervenciones Verbales de los Practicantes Sin Ejercicio; Otros Comportamientos.H6: En lo que se refiere a la influencia de la conducta observada en la satisfacción global, dado que al inicio no se verificaran algunos de los presupuestos de la regresión lineal múltiple, no se llego a testar ningún modelo.H7: Con relación a la influencia de las variables de satisfacción específica en la satisfacción global, aunque se ha llegado a un mismo modelo de regresión lineal múltiple con los diversos métodos de búsqueda (Stepwise, Forward y Backward), donde las variables Estimulación Con Ejercicio, Otros Comportamientos, Observación Sin Ejercicio, Evaluación Positiva Sin Ejercicio y Afectividad Negativa Sin Ejercicio presentaran un coeficiente con valor negativo, y la Afectividad Negativa Con Ejercicio y la Gestión Sin Ejercicio presentaran un coeficiente con valor positivo, este modelo tiene una reducida validez por el hecho de que no se verifican algunos de los presupuestos del mismo.En las conclusiones se detallan todos los aspectos observados y analizados a lo largo del proceso de investigación. / The purpose of this work was to study the instructors´ pedagogical behaviour in the Fitness activity Resistance Training.A new observation system of instructor' behaviour was developed and validated (SOCIF), which was used to codify the observed behaviours of 62 Resistance Training instructors. Their intervention was characterized.It was also constructed and validated a questionnaire concerning the perception and the preference about the instructors' behaviour, with which it was possible to know the perception and the preference of the Resistance Training participants (n = 447). A question concerning the participants' global satisfaction was done.The participants' preference, specific satisfaction (preference - perception) with each one of the instructors' behaviours and the global satisfaction had been also characterized.The conclusions of the 7 tested hypotheses were the following.H1: There was a significant positive linear association between the observed instructors' behaviour and the participants' perception in the following behaviours: Correction With Exercise; Conversation with Participants With Exercise; Conversation with Participants Without Exercise. In Management With Exercise there was a significant linear association, but negative, instead of positive. There wasn't a significant positive linear association between the observed instructors' behaviour and the participants' perception in Positive Evaluation (With and Without Exercise) and in Negative Evaluation (With and Without Exercise). There were also others significant linear relations between the observed instructors' behaviour and the participants' perception: Information With Exercise, Information Without Exercise, Questioning With Exercise, Questioning Without Exercise, Positive Affectivity With Exercise, Positive Affectivity Without Exercise, Negative Affectivity With Exercise, Negative Affectivity Without Exercise, Hustle With Exercise, Hustle Without Exercise, Conversation with Others With Exercise, Attention to Verbal Interventions of Participants Without Exercise, Attention to Verbal Interventions of Others With Exercise.H2: There was a significant positive linear association between the observed instructors' behaviour and the participants' preference in 7 of the 33 behaviours: Information With Exercise; Questioning With Exercise; Positive Affectivity (With and Without Exercise); Negative Affectivity Without Exercise; Conversation with Participants With Exercise; Conversation with Others With Exercise. There was also a significant linear relation between the observed instructors' behaviour and the participants' preference, but negative, instead of positive, in the Positive Evaluation Without Exercise.H3: There was a significant positive linear association between participants' perception and preference in all of the 33 behaviours.H4: There wasn't a significant linear association between participants' global satisfaction and the observed behaviour in Negative Evaluation (With and Without Exercise), Information (With and Without Exercise), Positive Evaluation (With and Without Exercise) and Correction (With and Without Exercise). There was a significant positive linear association in Hustle With Exercise. There were also others significant relations between participants' global satisfaction and the observed behaviour: Demonstration Without Information; Questioning Without Exercise; Negative Affectivity With Exercise; Attention to Verbal Interventions of Others With Exercise.H5: Although there was a significant negative linear association between participants' global satisfaction and specific satisfaction in the behaviours Information (With and Without Exercise), Correction Without Exercise, Positive Evaluation (With and Without Exercise) and Hustle (With and Without Exercise), there was also a significant negative linear association, instead of positive, in Negative Evaluation (With and Without Exercise). There were also others significant relations between participants' global satisfaction and specific satisfaction, namely in the following behaviours: Questioning With Exercise, Questioning Without Exercise; Independent Exercise; Observation With Exercise; Attention to Verbal Interventions of Participants With Exercise; Attention to Verbal Interventions of Participants Without Exercise; Other Behaviours.H6: Concerning the influence of the observed behaviours in global satisfaction, no linear multiple regression model was tested because initially some of the suppositions weren't verified.H7: Concerning the influence of specific satisfaction in global satisfaction, the same model was found with the different linear multiple regression methods (Stepwise, Forward and Backward), in which Hustle With Exercise, Other Behaviours, Observation Without Exercise, Positive Evaluation Without Exercise and Negative Affectivity Without Exercise have had a negative value in the coefficient and in which Negative Affectivity With Exercise and Management Without Exercise have had a positive value in the coefficient. However the model has a reduced validity because some of the suppositions weren't verified.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral va ser determinar els efectes a curt i a llarg termini del mètode de contrastos sobre el rendiment muscular en participants sans. Per a tal fi es van dur a terme dos meta-anàlisi dels estudis que avaluaven aquests efectes del mètode de contrastos en proves funcionals utilitzades en l'àmbit de l'entrenament esportiu, com poden ser: la altura de salt, la producció de potència, la producció de força. Els estudis van ser localitzats a través de cerques electròniques i manuals. Es van extreure les dades dels canvis de rendiment muscular dels grups experimentals i els grups control i van ser combinats a través de la tècnica metaanalítica. En el meta-anàlisi dels efectes a curt termini, un total de 32 estudis, que van aportar 35 unitats d'anàlisis, van complir els criteris d'inclusió. Sota el model de càlcul d'efectes aleatoris, l'estimació combinada dels efectes aguts del mètode de contrastos sobre el rendiment muscular, expressada en unitats estandarditzades va ser de -0,0788 (95% I.C. -0,2680 a 0.1104; p = 0,4142). Per tant, el mètode de contrastos proporciona una disminució no significativa del rendiment muscular a curt termini. Aquests resultats no justifiquen l'ús del mètode de contrastos per a l'augment a curt termini del rendiment muscular en participants sans. Pel que fa al metaanàlisi dels efectes a llarg termini, un total de 9 estudis, que van aportar 9 unitats d'anàlisis, van complir els criteris d'inclusió. Sota el model de càlcul d'efectes aleatoris, l'estimació combinada dels efectes crònics del mètode de contrastos sobre el rendiment muscular, expressada en unitats estandarditzades va ser de 1,2211 (95% I.C. 0,4540 a 1,9881; p = 0,0018) per damunt dels grups de control. Aquests resultats justifiquen l'ús del mètode de contrastos per a l'augment a llarg termini del rendiment muscular en participants sans. / El objetivo de esta tesis doctoral fue determinar los efectos a corto y a largo plazo del método de contrastes sobre el rendimiento muscular en participantes sanos. Para tal fin se llevaron a cabo dos meta-análisis de los estudios que evaluaban dichos efectos del método de contrastes en pruebas funcionales utilizadas en el ámbito del entrenamiento deportivo, como pueden ser: la altura de salto, la producción de potencia ó la producción de fuerza. Los estudios fueron localizados a través de búsquedas electrónicas y manuales. Se extrajeron los datos de los cambios de rendimiento muscular de los grupos experimentales y los grupos controles y fueron combinados a través de la técnica meta-analítica. En el meta-análisis de los efectos a corto plazo, un total de 32 estudios, que aportaron 35 unidades de análisis, cumplieron los criterios de inclusión. Bajo el modelo de cálculo de efectos aleatorios, la estimación combinada de los efectos agudos del método de contrastes sobre el rendimiento muscular, expresada en unidades estandarizadas fue de -0,0788 (95% I.C. -0,2680 a 0.1104; p = 0,4142). Por lo tanto, el método de contrastes proporciona una disminución no significativa del rendimiento muscular a corto plazo. Estos resultados no justifican el uso del método de contrastes para el aumento a corto plazo del rendimiento muscular en participantes sanos. Por lo que respecta al metaanálisis de los efectos a largo plazo (MALP), un total de 9 estudios, que aportaron 9 unidades de análisis, cumplieron los criterios de inclusión. Bajo el modelo de cálculo de efectos aleatorios (REM), la estimación combinada de los efectos crónicos del método de contrastes sobre el rendimiento muscular, expresada en unidades estandarizadas fue de 1,2211 (95% I.C. 0,4540 a 1,9881; p = 0,0018) por encima de los grupos control. Estos resultados justifican el uso del método de contrastes para el aumento a largo plazo del rendimiento muscular en participantes sanos. / The aim of this doctoral thesis was to determine the acute and chronic effects of complex training on muscle performance in healthy individuals. Meta-analyses of studies that evaluated the acute and chronic effects of complex training on typical functional tests were carried out: jump height, power output, force output, etc. Studies were identified by computerised and manual searches of the literature. Data on changes in muscle performance of the experimental and control groups were extracted and statistically pooled in a meta-analysis. For the acute effects metaanalysis, a total of 32 studies yielding 35 unit of analysis met the initial inclusion criteria. Under the random effects model, the pooled estimate of the acute effects of complex training on muscle performance expressed in standardised units (i.e. effect sizes) was -0,0788 (95% CI -0,2680 to 0.1104; p = 0,4142). Complex training provides a not statistically significant decrease in muscle performance. These results do not justify the application of complex training for the purpose of the acute improvement of muscle performance in healthy individuals. For the chronic effects meta-analysis, a total of 9 studies yielding 9 units of analysis met the initial inclusion criteria. Under the random effects model, the pooled estimate of the chronic effects of complex training on muscle performance expressed in standardised units (i.e. effect sizes) was 1,2211 (95% I.C. 0,4540 a 1,9881; p = 0,0018) over the control groups. These results justify the application of complex training for the long-term improvement of muscle performance in healthy individuals.

El envejecimiento activo y saludable se ha convertido en una de las prioridades en la agenda de los organismos de salud pública. La actividad física juega un papel crucial en la mejora de la salud. En la última década, las capacidades técnicas de la telefonía móvil han evolucionado enormemente mostrando su aptitud para prescribir ejercicio físico. La escasa evidencia científica en este sentido muestra la necesidad de confirmar este potencial mediante ensayos controlados bien diseñados. El objetivo de la presente Tesis es estudiar si la prescripción de ejercicio físico, a través de la telefonía móvil, es viable y efectiva para producir cambios sustancialmente positivos en la condición física, en los factores de riesgo de las enfermedades cardiovasculares y en los niveles de adiposidad en personas ≥55 años. Los principales componentes de la condición física, los factores de riesgo de enfermedad cardiovascular y los niveles de adiposidad fueron medidos. Los principales resultados y conclusiones fueron: I) La mayoría de trabajos publicados en la literatura científica, que han utilizado las aplicaciones móviles para la prescripción de ejercicio físico, son estudios pilotos o de viabilidad en los cuales se muestran metodologías a prueba y resultados preliminares. II) La prescripción de ejercicio físico a través de una aplicación móvil (WhatsApp) es viable. III) Un ensayo controlado basado en un programa de ejercicio físico y prescrito a través de una aplicación móvil aumenta de forma no significativa la fuerza muscular, la capacidad aeróbica y el equilibrio en personas ≥55 años. IV) Los efectos de un programa de ejercicio físico dirigido, sobre la condición física y los factores de riesgo de enfermedad cardiovascular, tienen un impacto más positivo sobre la salud que si el mismo programa se prescribe a través de una aplicación móvil en personas ≥55 años. La prescripción de ejercicio físico a través de las aplicaciones móviles podría ser efectiva como parte de una intervención multicomponente, pero no de forma aislada / Healthy aging has become a priority in the agenda of public health. Physical activity plays a crucial role in improving health. In the last decade, the technical capabilities of the mobile phone have evolved showing their ability to prescribe exercise. Previous research in this field shows the need to confirm this potential with well-designed controlled trials. The aim of this Thesis is to study whether the prescription of physical exercise through mobile phones is feasible and effective in producing positive changes in physical condition, cardiovascular disease risk factors and adiposity in people ≥55 years. The components of physical fitness, cardiovascular disease risk factors and adiposity levels were assessed. The main results and conclusions were: I) Mostly of the publish studies based on the prescription of physical exercise through mobile phone are pilots of feasibility studies in which are shown proof methods and preliminary results. II) The prescription of physical exercise through mobile phone is feasible. III) A clinical controlled study based in physical exercises program and prescribed through mobile application increases no significantly strength levels, aerobic capacity and balance in adult’s ≥55 years. IV) The effects of a physical exercise program on physical fitness and cardiovascular disease risk factors have better impact on health than if the same program is prescribed by mobile application in adult’s ≥55 years. The prescription of physical exercise by mobile phone could be effective as part of a multicomponent intervention but not in isolation.

Aquesta tesi aborda un dels temes més emergents de l’educació física actual: el camí a seguir per aconseguir una educació física emocional. L’estudi pren com a marc teòric de referència la praxeologia motriu i les principals aportacions teòriques de l’educació emocional. Des d’aquesta perspectiva es pot justificar que la vivència de jocs motors, classificats en quatre dominis d’acció motriu (psicomotor, cooperació, oposició i cooperació–oposició), així com el fet que s’experimentin amb competició o sense competició, genera diferents emocions als alumnes. L’objecte d’estudi serà veure les conseqüències emocionals que s’originen en els alumnes quan participen en aquestes experiències motrius. El disseny de la investigació se situa dins de la metodologia quasiexperimental amb posttest i combina la metodologia quantitativa i la qualitativa. Es realitza una recerca aplicada, en un context natural i ecològic. La realitat a estudiar es presenta amb variables controlades i dirigides pel plantejament de la investigació; se’n manipula la variable independent (situacions motrius de diferents dominis d’acció) per estudiar-ne els efectes sobre les variables dependents (emocions) en grups constituïts/naturals. La recerca en general considera un nombre de 860 participants de cicle superior d’educació primària (de deu a dotze anys) d’onze escoles de Lleida capital i poblacions, i quinze docents especialistes en l’àrea d’educació física. En aquest projecte cal distingir-hi tres fases: la primera consisteix en la formació dels docents implicats en el procés i el treball de camp amb els discents. Aquest a la vegada, inclou les altres dues fases: una primera amb formació sobre consciència emocional i una segona amb vivència de jocs de diferents tipologies, per poder anotar i avaluar a través de l’instrument GES (Games and Emotions Scale) la intensitat de les emocions. Entre els resultats més destacats es va observar que els jocs que més emocions positives van desencadenar van ser els jocs de cooperació i, sobretot, els jocs sense competició. Els resultats obtinguts ens permeten, en les conclusions, proporcionar orientacions per ajudar els professionals de l’educació física a prendre decisions encertades i fonamentades, per saber quins jocs són més adients de proposar en cada moment i poder programar amb rigor la seva intervenció educativa a l’aula. / La presente tesis aborda uno de los temas más emergentes de la educación física actual: el camino a seguir para conseguir una educación física emocional. El estudio toma como marco teórico de referencia la praxiología motriz y las principales aportaciones teóricas de la educación emocional. Desde esta perspectiva se puede justificar que la vivencia de juegos motores, clasificados en cuatro dominios de acción motriz (psicomotor, cooperación, oposición y cooperación–oposición), así como el hecho que se experimenten con competición o sin competición, genera diferentes emociones a los alumnos. El objeto de estudio será ver les consecuencias emocionales que se originan en los alumnos cuando participan en estas experiencias motrices. El diseño de la investigación se sitúa dentro de la metodología cuasi-experimental con post-test y combina la metodología cuantitativa y la cualitativa. Se realiza un estudio aplicado en un contexto natural y ecológico. La realidad a estudiar se presenta con variables controladas y dirigidas por el planteamiento de la investigación; se manipula la variable independiente (situaciones motrices de diferentes dominios de acción) para estudiar los efectos sobre las variables dependientes (emociones) en grupos constituidos/naturales. El estudio en general considera un número de 860 participantes de ciclo superior de educación primaria (de diez a doce años) de once escuelas de Lleida capital y poblaciones, y quince docentes especialistas en el área de educación física. En este proyecto conviene distinguir tres fases: la primera consiste en la formación de los docentes implicados en el proceso y el trabajo de campo con los alumnos. Este a la vez, incluye las otras dos fases: una primera con formación sobre conciencia emocional y una segunda con vivencia de juegos de diferentes tipologías, para poder anotar y evaluar a través del instrumento GES (Games and Emotions Scale) la intensidad de las emociones. Entre los resultados más destacados se observó que los juegos que más emociones positivas desencadenaron fueron los juegos de cooperación, y sobretodo, los juegos sin competición. Los resultados obtenidos nos permiten, en las conclusiones, proporcionar orientaciones para ayudar a los profesionales de la educación física a tomar decisiones acertadas y fundamentadas, para saber qué juegos son más adecuados de proponer en cada momento y poder programar con rigor su intervención educativa en el aula. / This PhD thesis targets at one of the most emerging issues in present day physical education, that is the way to achieve an emotional physical education. The study takes as a theoretical framework motor praxeology and the main theoretical contributions of the emotional education. From this perspective it is possible to justify that the experience of motor games, classified under four domains of motor action (psychomotor, cooperation, opposition and cooperation - opposition), with or without competition, generate different emotions in pupils. The study focuses on the emotional impact felt by pupils while participating in these motor experiences. The research follows a posttest quasi experimental design and combines quantitative and qualitative methodology. An applied research is carried out in a natural and ecological context. The case under consideration contains controlled and directed variables in order to perform the research, so that the independent variable is manipulated (motor situations of different action domains) to study its effects on the dependent variables (emotions) among constituted / natural groups. The global research considers a number of 860 participants of top cycle of primary education (10-12 years old) of 11 schools of Lleida city and neighbouring villages and 15 educational specialists in the area of physical education. In this project it is necessary to distinguish three phases: the first one is about the training of tachers involved in the process and the fieldwork with pupils; this one, in turn, includes the other two: one is related to emotional awareness training and the other is about playing games of different types, in order to record and measure the intensity of the emotions using the instrument GES (Games and Emotions Scale). Among the most noteworthy results it is been found that the games that triggered more positive emotions were those of cooperation and, especially, games without competition. In conclusion, the achieved results allow us to provide a helpful guidance to physical education professionals in order to take founded and right decisions in discerning what games are more suitable in every given moment, and also in order to fully implement these games in the classroom.

A la dècada dels setanta assistirem a la majoria dels països europeus a un creixement del sector públic com a conseqüència del desenvolupament de l’Estat de benestar. En els anys vuitanta es començà a qüestionar la dimensió i l’activitat del sector públic, com a conseqüència de la necessitat d’acomodar-se a les profundes transformacions de la societat. Això va dur a redefinir la prestació del conjunt dels serveis públics, entre ells l’activitat física i l’esport. El sistema esportiu espanyol ha evolucionat enormement en els últims anys. Des dels inicis de la transició democràtica espanyola l’esport va passar a ser atès pels poders públics. Després d’una primera fase basada en un fort desplegament d’equipaments esportius públics, es va arribar a la fi de la dècada dels noranta a una preocupació per l’eficàcia i l’eficiència de les organitzacions gestores. S’iniciava el procés de modernització a l’administració pública espanyola. La transformació de l’esport en un producte de consum, la diversificació de les pràctiques esportives, els canvis en els gustos i la evolució de la demanda d’activitat física han tingut un paper primordial en l’expansió d’una de les modalitats de privatització del sector públic: la gestió indirecta de serveis esportius. En el present treball es compara l’oferta (preus i programes) de les piscines cobertes municipals a Catalunya, segons es gestionin de manera directa o indirecta, així com la regulació de l’accés a la pràctica esportiva quan es subcontrata la gestió. S’han utilitzat instruments de recollida i d’anàlisi de dades quantitatives (anàlisi de la publicitat i qüestionari amb tractament estadístic a una mostra de 75 piscines) i qualitatius (anàlisi de contingut de 26 plecs de condicions). Els resultats obtinguts mostren que les piscines de gestió indirecta ofereixen preus significativament més cars i orienten l’oferta a un tipus de públic concret. Es fomenten aquelles modalitats d’accés que generen majors ingressos, entre les quals destaca la figura de l’abonat, les activitats gimnàstiques i els serveis complementaris orientats a la salut. L’oferta de les piscines cobertes municipals reprodueix les desigualtats en quan a edat i a classe social, i la gestió indirecta accentua aquestes diferències. Encara així, existeix una gran dispersió i variabilitat en el grup de piscines gestionades de manera indirecta. També s’observa que els Ajuntaments defineixen vagament les condicions que els adjudicataris han de seguir pel que fa a l’oferta de serveis. Es prioritza la regulació d’aspectes econòmics i d’eficiència del servei abans que l’exigència d’una oferta que atengui a la diversitat de la població. Les conclusions obtingudes poden ajudar a reflexionar als Ajuntaments sobre el paper a desenvolupar en la promoció l’esport quan és un tercer qui gestiona el servei públic; la responsabilitat municipal va més enllà de la titularitat del servei. / En la década de los setenta asistimos en la mayoría de los países europeos a un crecimiento del sector público como consecuencia del desarrollo del Estado de bienestar. En los años ochenta se empieza a cuestionar la dimensión y la actividad del sector público, derivado de una necesidad de acomodarse a las profundas transformaciones de la sociedad. Ello llevó a redefinir la prestación del conjunto de los servicios públicos, entre ellos la actividad física y el deporte. El sistema deportivo español ha evolucionado enormemente en los últimos años. Desde los inicios de la transición democrática española el deporte pasó a ser atendido por los poderes públicos. Tras una primera fase basada en un fuerte despliegue de equipamientos deportivos públicos, se llegó a finales de la década de los noventa a una preocupación por la eficacia y la eficiencia de las organizaciones gestoras. Se iniciaba el proceso de modernización en la Administración pública española. La transformación del deporte en un producto de consumo, la diversificación de las prácticas deportivas, los cambios en los gustos y la evolución de la demanda de actividad física han tenido un papel primordial en la expansión de una de las modalidades de privatización del sector público: la gestión indirecta de servicios deportivos. En el presente trabajo se compara la oferta (precios y programas) de las piscinas cubiertas municipales en Cataluña, según se gestionen de manera directa o indirecta, así como la regulación del acceso a la práctica deportiva cuando se subcontrata la gestión. Para ello, se han utilizado instrumentos de recogida y de análisis de datos cuantitativos (análisis de la publicidad y cuestionario con tratamiento estadístico en una muestra de 75 piscinas) y cualitativos (análisis de contenido de 26 pliegos de condiciones). Los resultados obtenidos muestran que las piscinas de gestión indirecta ofrecen precios significativamente más caros y orientan la oferta a un tipo de público concreto. Se fomentan aquellas modalidades de acceso que generan mayores ingresos, entre las que destaca la figura del abonado, las actividades gimnásticas y los servicios complementarios orientados a la salud. La oferta de las piscinas cubiertas municipales reproduce la desigualdad en cuanto a edad y a clase social, y la gestión indirecta acentúa estas diferencias. Aún así, señalamos que existe una gran dispersión y variabilidad en el grupo de piscinas gestionadas de manera indirecta. También se observa que los Ayuntamientos definen vagamente las condiciones que los adjudicatarios deben seguir con respecto a la oferta de servicios. Se prioriza la regulación de aspectos económicos y de eficiencia del servicio antes que la exigencia de una oferta que atienda a la diversidad de la población. Las conclusiones obtenidas pueden ayudar a reflexionar a los Ayuntamientos sobre el papel a desarrollar en la promoción el deporte cuando es un tercero el que gestiona el servicio público; la responsabilidad municipal va más allá de la titularidad del servicio. / During the 70s, the public sector rose sharply in most European countries as a consequence of the development of the welfare state. During the 80s, due to the significant changes in society, the dimension and activity of the public sector was questioned and the whole public services supplied, such as physical activity and sport, had to be redefined. The Spanish sport system has developed tremendously in recent years. At the beginning of the Spanish democratic transition, public authorities started to take charge of sport. The first stage, based on a large expansion of sport public facilities, led to constant worries about the efficiency and effectiveness of their managing organizations in the late 90s. The Spanish public administration was undergoing a process of modernization. Sport has become a consumer good, sport practices have diversified, taste in relation with it have changed and the demand of the physical activity has evolved. All these factors have played a key role in the spread of the indirect management of sport services, one of the methods of privatization of the public sector. I n this research, we have compared the supply (prices and programmes) of the local indoor swimming pools in Catalonia according to the way they are managed: direct or indirectly, and also the regulation to access the sport practices when management is subcontracted. For these, I have used different instruments of collection and testing of both quantitative data (analysis and surveys of the publicity and questionnaires of 75 swimming pools) and qualitative (analysis of the contents of 26 legal specifications). The results show that the swimming pools managed indirectly are significantly more expensive, and point their supply at a particular target. Moreover, they also boost the modalities of access which generate more revenue: membership, gymnastic activities and complementary health-related services stand out among others. The supply of the municipal indoor swimming pools reproduces the inequality as for age and to social class, and the indirect management accentuates these differences. Even though, we can state there is great dispersion and variability in the group of swimming pools managed indirectly. We have also noticed that local councils hardly define the conditions related to the supply of services for the bidders to be followed. They give priority to the control of economic aspects and the efficiency of the service itself rather than control the fact that supply takes into consideration the diversity of the population. The conclusions reached may help local councils to reflect on the role they should play when promoting sport in the case that a third party manages the public services. The responsibility of the local government is not limited to the holder of the service, but it has to go much further / Aux années soixante-dix on assiste dans la plupart des pays européens à une croissance du secteur public conséquence du développement de l’Etat du bien-être. Vers les années 80 on commence à questionner la dimension et l’activité du secteur public, dérivées du besoin de s’accommoder aux profondes transformations de la société. Cela comporta à redéfinir la prestation de l’ensemble des services publics, parmi lesquels l’activité physique et le sport. Le système sportif espagnol a évolué énormément aux dernières années. Dès le début de la transition démocratique espagnole le sport a passé à être assuré par les pouvoirs publics. Après une première phase basé en un fort déploiement d’équipements sportifs publics, on arrive à la fin de la décade des années quatre-vingt dix à une préoccupation par l’efficacité et l’efficience des démarcheurs. C’est ainsi que le procès de modernisation dans l’administration publique espagnole a commencé. La transformation du sport dans un produit de consommation, la diversification des pratiques sportives, les changements des goûts et l’évolution de la demande d’activité physique a eu un rôle essentiel dans l’expansion d’une des modalités de privatisation du secteur publique: la gestion indirecte des services sportifs. Dans ce travail on compare l’offre (prix et programmes) des piscines couvertes municipales en Catalogne, selon on traite de façon directe ou indirecte, ainsi comme la régulation de l’accès à la pratique sportive quand on sous-traite la gestion. Pour ceci, on a utilisé des instruments de ramassage et d’analyse de donnés quantitatifs (analyse de la publicité et questionnaire avec traitement statistique parmi une montre de 75 piscines) et qualitatifs (analyse du contenu de 26 plies de conditions). Les résultats obtenus nous montrent que les piscines de gestion indirecte offrent des prix significativement plus chers et elles orientent l’offre à un type de public concret. On fomente les modalités d’accès qui génèrent les plus grands revenus, parmi lesquelles on détache la figure de l’abonné, les activités gymnastiques et les services complémentaires orientés a la santé. L’offre des piscines couvertes municipales reproduit l'inégalité quant à l'âge et à la classe sociale, et la gestion indirecte accentue ces différences. Malgré tout, on signale qu’il existe une grande dispersion et variabilité dans le groupe de piscines démarchées de façon indirecte. On observe aussi que les Mairies définissent vaguement les conditions que les adjudicataires doivent suivre par rapport à l’offre de services. On priorise la régulation des aspects économiques et d’efficience du service avant que l’exigence d’une offre qui s’occupe de la diversité de la population. Les conclusions obtenues peuvent aider à réfléchir aux mairies sur le rôle à développer dans la promotion du sport quand c’est un troisième qui traite le service public; la responsabilité municipale va plus loin de la titularisation du service.

Des de la seva creació, la Federació Internacional de Voleibol ha realitzat diversos canvis en el reglament amb la finalitat d’augmentar la continuïtat del joc, especialment en el voleibol masculí d’alt nivell. No obstant, per a incrementar la durada dels punts, no només és important modificar el reglament, sinó que també és necessari aprofundir en l’estudi de les accions defensives que afavoreixen la continuïtat del joc, com és el cas de la cobertura de l’atac. L’objectiu general d’aquest estudi va ser analitzar la cobertura de l’atac des de la perspectiva d’un model d’anàlisi dels esports col·lectius basat en la metodologia observacional: el model competitiu o contextualitzat. La gran quantitat de patrons de conducta detectats en diferents circumstàncies contextuals van demostrar que els jugadors que cobreixen l’atacant assumeixen una responsabilitat espacial determinada per a cada situació de joc en particular. A més a més, els resultats obtinguts també van demostrar que al voleibol modern d’alt nivell s’utilitzen amb una freqüència molt baixa o nul·la els sistemes de cobertura recomanats per la literatura especialitzada, és a dir, els sistemes 3-2-0, 2-3-0 i 2-1-2. En canvi, sí que s’utilitzen altres sistemes alternatius, essent els més freqüents els sistemes 1-3-1 i 1-2-2. Aquest estudi aporta informació innovadora sobre la cobertura de l’atac que pot ser útil pels entrenadors de voleibol a l’hora de dissenyar els seus sistemes de joc. / Desde su creación, la Federación Internacional de Voleibol ha realizado múltiples cambios en el reglamento con el fin de aumentar la continuidad del juego, especialmente en el voleibol masculino de alto nivel. Sin embargo, para incrementar la duración de los puntos, no solo es importante modificar el reglamento, sino que también es necesario profundizar en el estudio de las acciones defensivas que favorecen la continuidad del juego, como es el caso de la cobertura del ataque. El objetivo general de este estudio fue analizar la cobertura del ataque desde la perspectiva de un modelo de análisis de los deportes colectivos basado en la metodología observacional: el modelo competitivo o contextualizado. La gran cantidad de patrones de conducta detectados en distintas circunstancias contextuales demostraron que los jugadores que cubren al atacante asumen una responsabilidad espacial determinada para cada situación de juego en particular. Además, los resultados obtenidos también demostraron que en el voleibol moderno de alto nivel se utilizan con una frecuencia muy baja o nula los sistemas de cobertura recomendados por la literatura especializada, es decir, los sistemas 3-2-0, 2-3-0 y 2-1-2. En cambio, sí que se utilizan otros sistemas alternativos, siendo los más frecuentes los sistemas 1-3-1 y 1-2-2. Este estudio aporta información novedosa sobre la cobertura del ataque que puede ser útil para los entrenadores de voleibol a la hora de diseñar sus sistemas de juego. / Since its establishment, the International Volleyball Federation has introduced numerous rule changes in an attempt to increase the game continuity, especially in high-level men’s volleyball. However, in order to extend the duration of points, it is necessary not only to change certain rules, but also to study the defensive actions that influence this aspect of play. One such action is attack coverage. The general aim of this study was to examine attack coverage using an analysis model of team sports that is based on observational methodology: the competitive or contextualized model. The large number of behaviour patterns detected in different contextual circumstances demonstrated that players who are covering the attacker assume a certain spatial responsibility for each particular game situation. The results obtained also show that in high-level modern volleyball the attack coverage systems recommended in the specialised literature, such as 3-2-0, 2-3-0, and 2-1-2, are rarely used. On the other hand, the most frequently used alternative systems were 1-3-1 and 1-2-2. This study provides new information about attack coverage that could be used by volleyball coaches to design their playing systems.

La finalidad del estudio fue valorar la eficacia de dos tipos de intervención (asesorado vs supervisado) en la conducta de actividad física y en la mejora de los factores de riesgo cardiovascular (FRCV) a corto y a largo plazo. Participaron 10 hombres y 12 mujeres, poco activos y con dos o más FRCV que se aleatorizaron en los dos grupos de estudio. La intervención de 6 meses de duración y 24 meses de seguimiento, comprendió 13 entrevistas individualizadas para la modificación de conducta (grupo asesorado) y 64 sesiones de ejercicio físico supervisado (grupo supervisado). Las principales variables desenlace fueron la conducta de actividad física, el índice de masa corporal, indicadores bioquímicos de riesgo cardiovascular, presión arterial e indicadores del estado cognitivo-conductual. Al finalizar la intervención, ambos grupos mejoraron su conducta de actividad física y los procesos de cambio y redujeron la presión arterial. La autoeficacia y el balance decisional obtuvieron mejoras solamente en el grupo asesorado. No se mostraron diferencias estadísticamente significativas entre grupos en ninguna de las variables analizadas. En el seguimiento solamente perduraron los cambios positivos en la conducta de actividad física y en los procesos de cambio. Tanto las intervenciones basadas en el asesoramiento y como las basadas en la supervisión pueden tener los mismos efectos en la conducta de actividad física, en parámetros clínicos-bioquímicos y cognitivo-conductuales. / La finalitat de l'estudi va ser valorar l'eficàcia de dos tipus d'intervenció (assessorada vs supervisada) en la conducta d'activitat física i en la millora dels factors de risc cardiovascular (FRCV) a curt i llarg termini. Van participar 10 homes i 12 dones, poc actius i amb dos o més FRCV que es van aleatoritzar en els dos grups d'estudi. La intervenció de 6 mesos de durada i 24 mesos de seguiment, va comprendre 13 entrevistes individualitzades per a la modificació de conducta (grup assessorat) i 64 sessions d'exercici físic supervisat (grup supervisat). Les principals variables desenllaç van ser la conducta d'activitat física, l'índex de massa corporal, indicadors bioquímics de risc cardiovascular, pressió arterial i indicadors de l'estat cognitiu-conductual. Al finalitzar la intervenció, tots dos grups van millorar la seva conducta d'activitat física i els processos de canvi i van reduir la pressió arterial. La autoeficàcia i el balanç decisional només van millorar en el grup assessorat. No es van observar diferències estadísticament significatives entre grups en cap de les variables analitzades. En el seguiment només van perdurar els canvis positius en la conducta d'activitat física i en els procesos de canvi. Tant les intervencions basades en l'assessorament i com les basades en la supervisió poden tenir els mateixos efectes en la conducta d'activitat física, en paràmetres clínics-bioquímics i cognitiu-conductuals. / The purpose of the study was to assess the effectiveness of two types of intervention (advised vs supervised) in the physical exercise behavior and improving cardiovascular risk factors in the short and long term. Twenty-two low active participants (10 men, 12 women) with two or more cardiovascular risk factors were randomized in two study groups. The 6-months intervention and 24-months follow-up included 13 individual behavior modification interviews (advised group) and 64 sessions of supervised physical exercise (supervised group). The main outcome variables were physical activity behavior, body mass index, biochemical indicators of cardiovascular risk, blood pressure and cognitive-behavioral state indicators. After the intervention, both groups improved their physical activity and behavior change processes and reduced blood pressure. Self-efficacy and decisional balance improvements were only observed in the advised group. No significant differences between groups in any of the variables were observed. At follow-up positive changes persisted only in physical activity behavior and processes of change. Interventions counseling-based and supervision-based may have similar effects on physical activity behavior, biochemical-clinical and cognitive behavioral parameters.

Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. Centre de Lleida / Objectius : a) estudiar el comportament de l'entrenador de futbol base en la promoció del fair play, b) analitzar l'opinió dels entrenadors sobre la importància del joc net en el futbol amb els joves, c) comparar el comportament dels entrenadors amb llicenciatura en educació física amb el comportament dels entrenadors no llicenciats en educació física Metodologia: El disseny de l'estudi és de tipus ideográfic i puntual sobre una mostra de vuit entrenadors de futbol base agrupats en dues tipologies: quatre llicenciats en educació física i quatre no llicenciats. Filmem quatre partits de cada entrenador, arribant a un total de 32 partits. L'anàlisi observacional seqüencial es va realitzar amb el software Theme conclusions: (1) Els comportaments promotors i no promotors del joc net es donen en ambdós tipus d'entrenadors, (2) Els entrenadors llicenciats tenen una major varietat de comportaments de fair play. / Ojetivos :a) estudiar el comportamiento del entrenador de fútbol base en la promoción del juego limpio, b) analizar la opinión de los entrenadores sobre la importancia del juego limpio en el fútbol con los jóvenes c) comparar el comportamiento de los entrenadores con licenciatura en Educación Física con el comportamiento de los entrenadores no licenciados en Educación Física Metodologia: El diseño del estudio fue de tipo ideográfico de seguimiento. La muestra constó de ocho entrenadores de fútbol base, con dos diferentes niveles de formación, cuatro entrenadores licenciados en Educación Física y cuatro entrenadores no licenciados. Filmamos cuatro partidos de cada entrenador, haciendo un total de 32 partidos. La análisis secuencial se realizó con el software Theme conclusiones :(1) Ambos los grupos mostraron comportamientos pomotores y no promotores del juego limpio, (2) Los entrenadores licenciados tienen una mayor variedad de comportamientos de Juego Limpio, incluyendo elogios y aliento, aplaudiendo opositores y alentar a sus atletas a pedir disculpas después de la mala conducta com relación a sus oponentes. / Aims : a) study the behaviour of the football coach of youths in what concerns the promotion of fair play b) analise the opinion of coaches on the importance of fair play in football with young people c) analise the behaviour of coaches with a Physical Education Degree and the behaviour of unlicensed coaches in Physical Education. Methodology:The study design was of the ideographic and specific type. The sample consisted of eight football coaches for young people grouped into two categories: four graduates in Physical Education and four unlicensed coaches. Four games of each coach were filmed, totalling 32 games. The observational sequence was analised with the sofware Theme. conclusions: (1) Behaviours promoting or not promoting fair play could be found in both types of coaches. (2) The licensed coaches have a wider range of fair play behaviours.

A la present investigació trobem, en primer lloc, una anàlisi de la lògica interna de la Gimnàstica Artística Masculina (GAM) feta des de la perspectiva de la Praxiologia Motriu. Tanmateix, es descriu la dinàmica de funcionament d'un Gimnàs d'entrenament d'alt rendiment. Finalment, es realitza una anàlisi transversal que pretén desvetllar el grau de congruència entre els trets dominants de la lògica interna i la cultura d'entrenament que envolta la preparació dels gimnastes d'èlit. L'anàlisi de la lògica interna de la GAM ha estat feta mitjançant un estudi teòric del contingut del reglament, en aquests cas el Còdi de Puntuació editat per la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG). La cultura d'entrenament dins el Gimnàs ha estat analitzada a partir d'un estudi de camp de tipus etnogràfic dut a terme en el decurs d'un any i mig a la sala de GAM del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès ( Barcelona). Com a resultat de tot aquests treball, es posen de manifest alguns dels trets dominants a cadascun dels sis aparells de la GAM, tot arribant a la conclusió de que es tracta d'una modalitat en la que prevalien el domi del cos als diferents espais de pràctica. Es constata, d'altra banda, que és un esport en el qual emergeixen accions motrius estereotipades, preferentment acrobàtiques, expressades a partir d'exercicis composats segons els criteris que estableix el sistema de puntuació i que, a més, han de ser executades amb un alt grau de precisió segons els models tècnics que estableix el reglament i, també, tenint en compte les expectatives estètiques que s'en desprenen. Pel que fa al Gimnàs, donem a conèixer les característiques més rellevants de la dinàmica d'entrenament, tot centrant l'atenció en el món social ( participants, jerarquia de comandaments, estructura social), en el marc espai-temps de la preparació gimnàstica, en els materials utilitzats a l'entrenament i a les fases més importants de la vida esportiva del gimnasta, a banda del simbolisme que envolta a aquesta activitat i que defineix el Gimnàs com una microcultura gimnàstica. A nivell transversal, constatem que la cultura d'entrenament no només és congruent amb les exigències de la lògica interna, sinó que, a més, reforça els valors que defineixen la pràctica d'aquests esport, tot potenciant la tradició d'una cultura gimnàstica secular que té l'hegemonia d'un ensinistrament rígid, marcial, disciplinat, tancat i impositiu. / Esta investigación presenta, en primer lugar, un análisis de la estructura de funcionamiento de la Gimnasia Artística Masculina (GAM), su lógica interna, desde la perspectiva de la Praxiología Motriz. De igual forma, se describe la dinámica de funcionamiento de un Gimnasio de entrenamiento de alto rendimiento. Por último, se realiza un análisis transversal que pretende desvelar el grado de congruencia entre los rasgos dominantes de la lógica interna y la cultura de entrenamiento que envuelve la preparación de gimnastas de elite. El análisis de la lógica interna consistió en un estudio teórico realizado, fundamentalmente, en base a un análisis de contenido del reglamento, en este caso el Código de Puntuación editado por la Federación Internacional de Gimnasia (FIG). La cultura de entrenamiento del Gimnasio se analizó a partir de un estudio de campo de carácter etnográfico, llevado a cabo a lo largo de año y medio en la sala de GAM del Centro de Alto Rendimiento (CAR) de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). El análisis transversal consistió en una aproximación comparativa (teórica) entre los rasgos dominantes de la lógica interna de la GAM y de la dinámica de funcionamiento del Gimnasio. Como resultado de todo este trabajo, el presente estudio pone de manifiesto algunos de los rasgos dominantes de cada uno de los seis aparatos de la GAM, concluyendo que se trata de una modalidad en la que prevalece el dominio del cuerpo en los diferentes espacios de práctica. Se constata que se trata de un deporte donde emergen acciones motrices estereotipadas, preferentemente acrobáticas, expresadas a través de ejercicios compuestos según los criterios que establece el sistema de puntuación, y que deben ser ejecutados con un alto grado de precisión de acuerdo a los modelos técnicos que establece el reglamento y también atendiendo a las expectativas estéticas subyacentes de la cultura gimnástica. En lo que al Gimnasio se refiere, damos a conocer las características más relevantes de la dinámica de entrenamiento, centrando la atención en el mundo social (participantes, jerarquía de mandos, estructura social), en el marco espacio-temporal de la preparación gimnástica, en los materiales utilizados en el entrenamiento, y las fases más importantes de la carrera deportiva del gimnasta, además del simbolismo que envuelve esta actividad y que define las características de una microcultura gimnástica. A nivel transversal constatamos que la cultura de entrenamiento no sólo es congruente con las exigencias de la lógica interna, sino que, además, refuerza los valores que definen la práctica de este deporte, potenciando la tradición de una cultura gimnástica secular, que ostenta la hegemonía de un adiestramiento rígido, marcial, disciplinado, "cerrado" y impositivo. / This investigation presents, first, an internal logic analysis of Men's Artistic Gymnastics(MAG) from a Motor Praxiology perspective. Secondly, it describes the dynamic functioning of a high level gymnastic gymnasium. And finally, it presents a transverse analysis trying to reveal the level of congruence between the dominating characteristics of the internal logic and the training culture that is involved in the preparation of high-level gymnasts. The analysis of the internal logic consisted of a theoretical investigation of the content of the accepted rules, in this case the Code of Points edited by the International Gymnastics Federation (FIG). The analysis of the training culture of the Gym consisted of a field investigation within an ethnographic feature, developed over a year and half period in the MAG´s training Gym of Sant Cugat del Vallès Olympic Training Center (CAR- Barcelona). As a result of this investigation, we present some dominant aspects of six of MAG's apparatuses, which indicate the existence of a modality in which the domain of the body prevails.The MAG is a sport where stereotyped motor actions, mostly acrobatics, emerge through exercises composed according to the established criteria of the Punctuation System. These must be performed precisely according to the technical model established by the rules, and also in accordance with the aesthetic expectations of the gymnastics culture. With respect to the gymnasium, we present the most relevant characteristics of the training dynamic, focusing attention on the social world (participants, hierarchy commandants, social structure), in a space-timing basis of gymnastic preparation, the material used for training, the most important steps of the gymnastic professional career, and the symbolism involved in this activity that defines the Gymnasium as a gymnastic microculture. On a transverse level we notice that the training culture is not only congruent to the internal logic demands, but it also reinforces the values that define the practice of this sport, harnessing the tradition of the secular gymnastics culture that display the hegemony of strict, martial, disciplined training.

En l'IES Narcís Monturiol de Figueres l'any 1997 es va endegar l'experiència pedagògica de "la travessa del riu Fluvià", que consistia precisament en una ruta en el medi natural que anava resseguint el riu Fluvià en tot el seu recorregut. La pretensió inicial dels professors era que aquesta experiència pedagògica fos el marc per tal de treballar l'educació en valors com ara la cooperació, el respecte pel medi ambient, l'autoestima... No obstant això, en cap moment es va analitzar ni decidir quines pràctiques motrius eren les més idònies per al projecte pedagògic.Aquesta investigació mostra com es pot millorar una experiència pedagògica a partir de criteris praxiològics i d'una eina tan simple, però alhora tan significativa, per la quantitat d'informació que aporta, com és el diari de l'alumne. Es tracta per tant d'una investigació naturalista que utilitza la metodologia qualitativa / constructivista i que posa l'èmfasi a descriure i comprendre els fets estudiats, tenint en compte la perspectiva dels diferents implicats com a premissa per al seu desenvolupament.La primera fase de la investigació es centra en l'anàlisi praxiològica de la primera edició de l'experiència pedagògica, i comprova si les pràctiques motrius desenvolupades es mostren congruents amb els objectius pedagògics pretesos. A partir d'aquesta anàlisi es proposa una modificació o ratificació de les pràctiques motrius, amb l'objectiu de realitzar una nova experimentació i comprovar-ne la millora efectuada.Per tal de constatar la millora educativa pretesa es realitza una comparació entre les dues edicions de l'experiència pedagògica (1997 i 2003). Per realitzar l'esmentada comparació s'efectua una anàlisi de contingut a partir dels diaris dels alumnes, tot tenint en compte els valors que es pretenen fomentar en l'experiència pedagògica: adaptació, cooperació, respecte cap al medi ambient, relativització del temps i autoestima. / En el IES Narcís Monturiol de Figueres el año 1997 se emprendió la experiencia pedagógica de "la travesía del río Fluvià", que consistía precisamente en una ruta en el medio natural que iba siguiendo el río Fluvià por todo su recorrido. La pretensión inicial de los profesores era que esta experiencia pedagógica fuera el marco para poder trabajar la educación en valores como por ejemplo la cooperación, el respeto hacia el medio ambiente, la autoestima. Sin embargo, en ningún momento se analizó ni decidió qué prácticas motrices eran la más idóneas para el proyecto pedagógico.La presente investigación muestra cómo se puede mejorar una experiencia pedagógica a partir de criterios praxiológicos y de una herramienta tan simple, pero al mismo tiempo tan significativa, por la cantidad de información que aporta, como es el diario del alumno. Se trata por consiguiente de una investigación naturalista que utiliza la metodología cualitativa/constructivista y que pone el énfasis en describir y comprender los hechos estudiados, teniendo en cuenta la perspectiva de los diferentes implicados, como premisa para su desarrollo.La primera fase de la investigación se centra en el análisis praxiológico de la primera edición de la experiencia pedagógica, y comprueba si las prácticas motrices desarrolladas se muestran congruentes con los objetivos pedagógicos establecidos. A partir de este análisis se propone una modificación o ratificación de las prácticas motrices, con el objetivo de realizar una nueva experimentación y poder comprobar la mejora efectuada.Para poder constatar la mejora educativa pretendida se realiza una comparación entre las dos ediciones de la experiencia pedagógica (1997 y 2003). Para realizar dicha comparación se efectúa un análisis de contenido a partir de los diarios de los alumnos, teniendo en cuenta los valores que se pretenden fomentar con la experiencia pedagógica: adaptación, cooperación, respeto por el medio ambiente, relativización del tiempo y autoestima. / At the IES Narcís Monturiol of Figueres, a pedagogical experience called "The crossing of the river Fluvià" was started in 1997. This experience consisted of a route in the natural environment that followed the river Fluvià along its course. The teachers' initial expectations were that this experience became the frame where to work on values such as cooperation, respect for environment, self-esteem. However, it was never analysed nor it was decided what motor practices were the most suitable for the pedagogical project.This research shows how a pedagogical experience can be improved by applying the praxiological criteria and using a simple tool, but at the same time a very powerful one, for the amount of information it provides, as is the student's diary. Therefore, it is a naturalist research that uses the qualitative/constructivist methodology and that places the emphasis in the description and understanding of the facts that are being studied, taking into account the views of all the implied ones as a premise for its development.The first part of this research focuses on the praxiological analysis of the first occasion that the pedagogical experience was held, and checks whether the motor practices developed in it are congruous with the established pedagogical aims. From this analysis a modification or ratification of the motor practices is suggested with the aim to carry out a new experimentation so as to be able to check the implemented improvement.So as to establish the alleged educational improvement, a comparison is carried out between the two pedagogical experiences (1997 and 2003). So as to make this comparison, a contents analysis is carried out from the students' diaries taking into account the values that the pedagogical experience seeks to encourage: adaptation, cooperation, respect for environment, relativization of time and self-esteem.