El objetivo principal de este trabajo es mostrar como se puede explicar la evolución cultural en un marco darwinista naturalisticamente aceptable. Para hacer esto, he considerado en primer lugar las principales teorías que se proponen el mismo objetivo: la sociobiología y la memética. En relación a la primera, he mantenido la idea de que los fenómenos culturales dependen a largo plazo de un condicionamiento biológico. En relación a la segunda, he aceptado que existe un sentido en el que la adaptación no es simple incremento de fitness. Mi segundo objetivo es explicar por qué ciertos fenómenos culturales, las maladaptaciones, no son adaptativas como "incremento de fitness", y presentar y aplicar un esquema explicativo que justifique los fenómenos culturales en un nuevo sentido adaptativo. Para articular estas tesis, he utilizado los trabajos de Boyd y Richerson y he introducido la distinción propia entre adaptaciones de primer y de segundo orden. / The main objective of this work is to show how can we explain culture within a general Darwinian, naturalistically acceptable framework. To do so, I first reconsider the two main theories that have been proposed with a similar goal: sociobiology and memetics. Concerning the first one, I preserve the idea that every cultural event depends in the long run on a pure biological conditioning. Regarding the latter, I accept that there is a sense of adaptation different from simple development of fitness. My second task is to explain why certain cultural phenomena, maladaptations, are not adaptive in the "increase of fitness" sense, and present and apply an explanatory scheme that accounts for cultural phenomena in a new adaptative manner. In order to articulate these theses in a new proposal, I make use of some work by Boyd and Richerson and introduce the main distinction between first and second order adaptations.

En los últimos años, se han producido muchos cambios en el campo de la familia y de la deficiencia mental que han ido aumentando el interés por la familia del deficiente mental pasando de la atención centrada única y exclusivamente en el individuo disminuido hacia la atención a todo el conjunto familiar. Los hermanos forman parte de este conjunto y forman el tema central de este estudio.Los hermanos, y más concretamente los hermanos de los disminuidos mentales han sido los grandes desconocidos hasta la segunda mitad de la década de los 80, cuando la literatura científica ha empezado a preocuparse por ellos. Para abordar la comprensión del funcionamiento de estos hermanos se ha utilizado el modelo de la teoría sistémica propuesto por Turnbull, Summers y Brotherson (1984): Interacción familiar, Estructura familiar, Funciones familiares, Ciclo vital de la familia que ha sido analizado también para la familia normal, los hermanos de niños normales y la familia del deficiente mental. Al mismo tiempo, para entender la adaptación de los hermanos a la situación de tener que convivir con un deficiente mental, se ha utilizado la teoría del estrés y del afrontamiento junto con la teoría ecológica. Finalmente, para obtener todo el marco de la dinámica de estos hermanos se ha realizado una revisión de las necesidades y de sus posibilidades de satisfacerlas mediante distintas intervenciones tanto formales como informales.El análisis de todo el material bibliográfico sobre los hermanos de los disminuidos mentales desde las perspectivas citadas ha permitido llegar a varias conclusiones:- Un grupo de hermanos se beneficia de la experiencia de crecer junto a un deficiente mental- Otro grupo tiene unas estrategias de afrontamiento que le permite superar la situación estresante de convivir con un deficiente. - Otro grupo no llega a aceptar ni adaptarse a esta situación.- Todos los hermanos tienen algunas necesidades especiales.Estas conclusiones han llevado al planteamiento de la realización de un estudio que analice el contexto de los hermanos de los deficientes mentales bajo cuatro vertientes: su realidad, sus necesidades, sus recursos para satisfacer dichas necesidades y su adaptación. Estos apartados nos permitirán poder decidir si es necesario algún tipo de intervención: formal y/o informal.La evaluación de contexto o la valoración de necesidades permiten poder averiguar estas vertientes del contexto de los hermanos de los disminuidos mentales.Desarrollamos un modelo de valoración de necesidades que parte del estado observado y del estado aceptable en los cuales estudiamos la realidad, las necesidades primarias, las necesidades secundarias y decidimos la intervención. Este modelo puede a su vez equiparase al modelo de adaptación llegando también a una decisión de intervención. Los instrumentos elegidos para obtener estos datos para obtener estos datos han sido la entrevista en profundidad para los hermanos, unos cuestionarios para hermanos y padres, una escala de estimación para los profesionales y la revisión de la bibliografía. Se han tenido en cuenta los aspectos técnicos de diseño, validez y fiabilidad y análisis de los datos de estos instrumentos.Los resultados, por lo tanto, se engloban en la realidad, las necesidades primarias, las necesidades secundarias, la adaptación y la decisión de intervención.REALIDAD. Los hermanos mantienen tres tipos distintos de relación: una relación positiva con una actitud de ayuda y de rol de madre; una relación negativa con rechazo y miedo al que dirá la gente y una actitud ambivalente, como con cualquier otro hermano. Esta interacción está influida por la estructura familiar, principalmente por las características de la familia, el sexo, el grado de deficiencia y el tamaño familiar. Las funciones familiares más afectadas por la presencia del disminuido son la función económica, es decir el futuro, la de cuidado: responsabilidad, la de socialización y la de la afectividad. Al llegar a la adolescencia, algunos hermanos se unen más mientras que otros se distancian.NECESIDADES PRIMARIAS. Las necesidades mayoritariamente encontradas son las informativas referidas a los ámbitos del disminuido como el diagnóstico y el pronóstico, a los sentimientos de los hermanos y a su implicación futura en la responsabilidad del disminuido.NECESIDADES SECUNDARIAS. Han surgido unos recursos internos y unos externos, centrándonos en estos últimos pues son en los que se puede incidir. El libro divulgativo y el programa son los dos recursos encontrados como los más adecuados para satisfacer las necesidades primarias.ADAPTACIÓN. La mayoría de los hermanos realizan una evaluación estresante de la situación de tener que convivir con un deficiente mental mientras que tan solo una minoría evalúa la situación como beneficiosa o no importante. El afrontamiento mayoritariamente utilizado es el de la emoción siendo éste útil en los primeros estadios del afrontamiento. Los hermanos buscan información pero no continúan las etapas de la estrategia dirigida al problema. De este modelo de adaptación surgen dos alternativas de intervención: reuniones con hermanos y programa de resolución de problemas.INTERVENCIÓN. De la valoración de necesidades y del modelo de adaptación se pueden establecer dos alternativas de intervención: el libro divulgativo y un programa que incluya las reuniones con hermanos y la resolución de problemas.Finalmente, se indican distintas líneas de investigación que aparecen y surgen a partir de este estudio como la planificación que aparecen y surgen a partir de este estudio como la planificación, implementación y evaluación de programas o recursos tanto para padres o hermanos como para toda la familia.

Desde la introducción del visón americano en Europa, esta especie se ha convertido en un problema ecológico que implica la necesidad de su control. Existen varios métodos de control; sin embargo, actualmente, la opción más práctica y factible de control es el trampeo, combinado con la monitorización de las poblaciones para conocer su estado y dinámica poblacional. De ahí, que el objetivo principal de este estudio es proporcionar estrategias eficaces para el control de la población en Cataluña. Los resultados obtenidos mostraron la capacidad de adaptación y de dispersión del visón americano en ambientes mediterráneos. Basándose en estos resultados se obtuvieron las siguientes conclusiones:1. La población invasora de visón americano estudiada está perfectamente aclimatada y adaptada al área de estudio. 2. Las diferencias morfológicas de la población estudiada respecto a otras poblaciones y el menor dimorfismo sexual se explican por un posible efecto "cuello de botella" y por la falta de separación de nicho trófico como consecuencia de la aclimatación y adaptación de la población al área de introducción donde las presas disponibles son básicamente de pequeño tamaño.3. Una cualidad esencial para esta capacidad de aclimatación es su carácter generalista y oportunista, el cual le permite depredar sobre las presas disponibles en el medio. La abundancia del cangrejo de río americano posiblemente ha contribuido a esta rápida aclimatación y expansión, aportando la energía suficiente para su supervivencia y reproducción.4. La elevada disponibilidad de presas, permite a los individuos de la población presentar tamaños territoriales menores y mayores densidades poblacionales a lo esperado según los resultados obtenidos en otras poblaciones de la especie. 5. El menor porcentaje de actividad nocturna que manifiesta el visón americano en la zona de estudio, respecto a otras poblaciones de la especie puede ser una consecuencia de que la mayoría de sus presas en el área de estudio son fundamentalmente nocturnas.Desde un punto de vista aplicado y compilando la información obtenida en el presente estudio se aconseja que las campañas de descaste se planifiquen siguiendo las siguientes instrucciones:6. Para efectuar los descastes las trampas se deben colocar en ambas orillas del río, a una distancia entre sí máxima igual a la media del tamaño del área vital de los individuos de la zona, dado que son los puntos con mayor capturabilidad. En áreas con características similares a la del área de estudio sería una distancia de aproximadamente 200 m.7. La colocación de las trampas debe priorizar puntos con mayor probabilidad de selección por parte de los individuos; es decir, próxima o entre la vegetación helofítica y evitando puntos con elevada presencia de actividad humana. En áreas sin vegetación helofítica se recomienda que se coloquen en aquellos puntos que puedan ser refugio para el animal.8. Las trampas se han de colocar durante el día y ser revisadas por la mañana, ya que la mayor actividad de desplazamiento de los individuos y por tanto la mayor probabilidad de captura, es por la noche.9. Las campañas de control y de descaste se han de realizar por toda la extensión de la población, si bien se aconseja que se centren fundamentalmente en los límites de la distribución de la especie y en áreas claves como parques naturales y áreas de interés especial (en términos de gestión y conservación de áreas de especial interés). En ambos casos, el descaste se ha de realizar ampliando los límites de la zona una distancia entre 10-40 kilómetros.10. Para la realización de prospecciones con el fin de observar la presencia y distribución del visón americano se puede seguir la metodología empleada para las prospecciones de nutria, con transectos de 600 m, ampliándolos a 900 m en los meses de marzo y abril. / Since the introduction of the American mink in Europe, this species has become in an ecological problem than implies the need of its control. There are different methods of control; however, nowadays, trapping is the most practical and feasible. The main target of this study is to provide efficient strategies for the control of the Catalonina population.Obtained results showed the capacity of the population to adapt and spread in Mediterranean environments. On the basis of these results the following conclusions were obtained:1. The invasive American mink population studied is perfectly acclimatized and adapted to the study area.2. Morphological differences of the studied population in comparison with other populations and the lower sexual dimorphism can be explained by an "bottleneck effect" and by the lack of trophic niche as a consequence of the acclimatization and adaptation of the population to the area of introduction where the available preys are mainly of small size.3. The generalist and opportunist character of the species allow the individuals to prey on the available preys in the area. The high levels of American crayfish have probably contributed to the fast acclimatization and spread, by providing the energy needed for the mink's survival and reproduction.4. The high availability of preys, allows having smaller home range and higher population densities in comparison with other population of the species.5. The lower percentage of nocturnal activity of the individuals in the studied population is a consequence of the nocturnal activity of its preys.From a practical point of view and following the obtained results, this study advises to plan the trapping campaigns using the instructions bellow:6. Traps should be placed in both riversides, with a maximum distance equal to the mean core area size of the individuals to maximize capturability. In areas similar to the studied area this distance is 200 m approximately.7. Traps should be placed in spots of higher probability of selection by the individuals: helophytic vegetation and low human activity. In areas with no helophytic vegetation traps should be placed in spots that can offer a shelter to the individual.8. Traps should be placed during the day and checked every morning since the highest activity with locomotion occurs at night, and therefore, the probability of capturability is higher at night.9. Trapping campaigns should be done all over the population extension, although it is advised to increase the effort on the limits of the population distribution and special areas as natural parks and areas of special interest. In both cases trapping should in a range of 10.40 km from the limits of the area. 10. American mink surveys to detect its presence and distribution, can be done following the methodology used on otter surveys with 600 m transects, and 900 m in March and April.

L'objecte d'aquesta tesi és estudiar els efectes que provoquen diferents estressos radicals (hídric, fred, dèficit nutricional) aplicats a part del sistema radical en: l'intercanvi de gasos de la capçada (Pn, E, gs), el potencial hídric del brot i l'activitat radical (absorció iònica, respiració, càrrega xilemàtica). Per a tal finalitat s'han emprat plantes de gira-sol ("Helianthus annuus" cv. Solmax) crescudes en medi hidropònic líquid, emprant la tècnica de separació d'arrel en vàries parts regulades independentment.Es tracta de donar resposta a la pregunta de com modula la planta l'activitat de cada part de l'arrel en un medi heterogeni? S'ha estudiat que fan les arrels estressades, obtenint una davallada en la seva activitat (absorció iònica i respiració) provocada pels diferents estressos. També s'ha comprovat que la part aèria no es veia afectada en cap dels tractaments perque les arrels complementàries mostraven una clara resposta compensatòria a la disminució d'activitat de les arrels estressades, augmentant les seves taxes d'absorció iònica i respiració radical. / "Efectos compensatorios entre raíces de una misma planta de girasol sometida a estrés"RESUMEN:Estudiar los efectos que provocan diferentes estreses radiculares (hídrico, frío, déficit nutricional) aplicados a parte del sistema radical en: intercambio de gases de la parte aérea (Pn, E, gs), el potencial hídrico del brote y la actividad radicular (absorción iónica, respiración, carga xilemática). Para esta finalidad se han utilizado plantas de girasol ("Helianthus annuus" cv. Solmax) crecidas en medio hidropónico líquido, utilizando la técnica de separación radicular en varias partes reguladas independientemente.Se trata de dar respuesta a la pregunta de cómo modula la planta la actividad de cada parte de la raíz en un medio heterogéneo?. Se ha estudiado que hacen las raíces estresadas, obteniendo una disminución en su actividad (absorción iónica y respiración) provocada por los diferentes estreses. También se ha comprobado que la parte aérea no se vió afectada en ninguno de los tratamientos porque las raíces complementarias mostravan una clara respuesta compensatoria a la disminución de actividad de las raíces estresadas, aumentando sus tasas de absorción iónica y respiración radicular. / DISSERTATION TITLE:"Compensatory effects between roots of a sunflower plant subject to a stress"ABSTRACT:To study the effects promoted by root stresses (hydric, cooling, nutrient deficiency) provoqued to a part of the root system in: shoot gases exchange (Pn, E, gs), hydric potential and root activity (ionic absorption, respiration and xylem uptake). In order to this we used sunflower plants (Helianthus annuus cv. Solmax) grown in hydroponical liquid in split-root system.The fact is to answer the question, how the plant module the activity of each part of the root in a heterogeneous environment?. We studied the stressed roots and we saw a decrease in its activity (ionic absorption and respiration) lead to different stresses. We saw too that shoot is not affected by root stresses because complementary roots showed an evident compensatory answer to activity decrease of stressed roots, increasing its absorption taxes and root respiration.

En l'IES Narcís Monturiol de Figueres l'any 1997 es va endegar l'experiència pedagògica de "la travessa del riu Fluvià", que consistia precisament en una ruta en el medi natural que anava resseguint el riu Fluvià en tot el seu recorregut. La pretensió inicial dels professors era que aquesta experiència pedagògica fos el marc per tal de treballar l'educació en valors com ara la cooperació, el respecte pel medi ambient, l'autoestima... No obstant això, en cap moment es va analitzar ni decidir quines pràctiques motrius eren les més idònies per al projecte pedagògic.Aquesta investigació mostra com es pot millorar una experiència pedagògica a partir de criteris praxiològics i d'una eina tan simple, però alhora tan significativa, per la quantitat d'informació que aporta, com és el diari de l'alumne. Es tracta per tant d'una investigació naturalista que utilitza la metodologia qualitativa / constructivista i que posa l'èmfasi a descriure i comprendre els fets estudiats, tenint en compte la perspectiva dels diferents implicats com a premissa per al seu desenvolupament.La primera fase de la investigació es centra en l'anàlisi praxiològica de la primera edició de l'experiència pedagògica, i comprova si les pràctiques motrius desenvolupades es mostren congruents amb els objectius pedagògics pretesos. A partir d'aquesta anàlisi es proposa una modificació o ratificació de les pràctiques motrius, amb l'objectiu de realitzar una nova experimentació i comprovar-ne la millora efectuada.Per tal de constatar la millora educativa pretesa es realitza una comparació entre les dues edicions de l'experiència pedagògica (1997 i 2003). Per realitzar l'esmentada comparació s'efectua una anàlisi de contingut a partir dels diaris dels alumnes, tot tenint en compte els valors que es pretenen fomentar en l'experiència pedagògica: adaptació, cooperació, respecte cap al medi ambient, relativització del temps i autoestima. / En el IES Narcís Monturiol de Figueres el año 1997 se emprendió la experiencia pedagógica de "la travesía del río Fluvià", que consistía precisamente en una ruta en el medio natural que iba siguiendo el río Fluvià por todo su recorrido. La pretensión inicial de los profesores era que esta experiencia pedagógica fuera el marco para poder trabajar la educación en valores como por ejemplo la cooperación, el respeto hacia el medio ambiente, la autoestima. Sin embargo, en ningún momento se analizó ni decidió qué prácticas motrices eran la más idóneas para el proyecto pedagógico.La presente investigación muestra cómo se puede mejorar una experiencia pedagógica a partir de criterios praxiológicos y de una herramienta tan simple, pero al mismo tiempo tan significativa, por la cantidad de información que aporta, como es el diario del alumno. Se trata por consiguiente de una investigación naturalista que utiliza la metodología cualitativa/constructivista y que pone el énfasis en describir y comprender los hechos estudiados, teniendo en cuenta la perspectiva de los diferentes implicados, como premisa para su desarrollo.La primera fase de la investigación se centra en el análisis praxiológico de la primera edición de la experiencia pedagógica, y comprueba si las prácticas motrices desarrolladas se muestran congruentes con los objetivos pedagógicos establecidos. A partir de este análisis se propone una modificación o ratificación de las prácticas motrices, con el objetivo de realizar una nueva experimentación y poder comprobar la mejora efectuada.Para poder constatar la mejora educativa pretendida se realiza una comparación entre las dos ediciones de la experiencia pedagógica (1997 y 2003). Para realizar dicha comparación se efectúa un análisis de contenido a partir de los diarios de los alumnos, teniendo en cuenta los valores que se pretenden fomentar con la experiencia pedagógica: adaptación, cooperación, respeto por el medio ambiente, relativización del tiempo y autoestima. / At the IES Narcís Monturiol of Figueres, a pedagogical experience called "The crossing of the river Fluvià" was started in 1997. This experience consisted of a route in the natural environment that followed the river Fluvià along its course. The teachers' initial expectations were that this experience became the frame where to work on values such as cooperation, respect for environment, self-esteem. However, it was never analysed nor it was decided what motor practices were the most suitable for the pedagogical project.This research shows how a pedagogical experience can be improved by applying the praxiological criteria and using a simple tool, but at the same time a very powerful one, for the amount of information it provides, as is the student's diary. Therefore, it is a naturalist research that uses the qualitative/constructivist methodology and that places the emphasis in the description and understanding of the facts that are being studied, taking into account the views of all the implied ones as a premise for its development.The first part of this research focuses on the praxiological analysis of the first occasion that the pedagogical experience was held, and checks whether the motor practices developed in it are congruous with the established pedagogical aims. From this analysis a modification or ratification of the motor practices is suggested with the aim to carry out a new experimentation so as to be able to check the implemented improvement.So as to establish the alleged educational improvement, a comparison is carried out between the two pedagogical experiences (1997 and 2003). So as to make this comparison, a contents analysis is carried out from the students' diaries taking into account the values that the pedagogical experience seeks to encourage: adaptation, cooperation, respect for environment, relativization of time and self-esteem.

Introducció. La lactància materna és beneficiosa per als nadons, les mares i la societat. Malgrat això, al nostre àmbit no s'assoleixen les taxes de lactància recomanades per l’Organització Mundial de la Salut. Segons el model ecològichumà, hi ha diversos factors que actuen als nivells individual, de relacions i comunitaris, i social i cultural que influeixen en l’abandó prematur de la lactància, abans del que les mares desitgen. L’adequada instauració de la lactància durant els primers dies de vida del nadó, que pot avaluar-se amb mesures de l’eficàcia de la lactància, és un factor determinant per a l’abandó de la lactància. La lactància materna eficaç requerix una agafada correcta del nadó al pit, una succió-deglució adequada i la transferència de llet efectiva. A més, el suport professional a la mare en els primers dies és fonamental. L’avaluació de l'alletament abans de sortir de l'hospital és un aspecte comunament referit en les guies de pràctica clínica, en l’àmbit nacional i internacional. Les escales LATCH i Infant Breastfeeding Assessment Tool (IBFAT) són utilitzades per avaluar l'alletament, però requereixen una adequada adaptació cultural i validació en espanyol. L'objectiu de la tesi és adaptar culturalment aquestes escale avaluar-ne les propietats psicomètriques i la utilitat predictiva. Material i mètode. Es va dur a terme un estudi instrumental de seguiment per validar dues escales d'avaluació de la lactància materna: l'escala LATCH-e i l'escala IBFAT-e. Aquest estudi constava de dues fases: adaptació cultural i validació psicomètrica. Per a l'escala LATCH-e, es va utilitzar una mostra de conveniència de 495 mares, i per a l'escala IBFAT-e, la mostra va ser de 481 mares. El període de recopilació de dades i els criteris d'inclusió/exclusió va ser d’octubre de 2013 a juny de 2014. Addicionalment, es va portar a terme un estudi pilot amb professionals de la salut per a avaluar la fiabilitat entre observadors de l’escala LATCH. Fase 1: adaptació cultural. L’escala LATCH és una escala observacional formativa, dissenyada per ser complimentada pels professionals, que consta de 5 ítems amb valors de 0 a 2, amb una puntuació total de 0 a 10 punts. L'escala IBFAT, és una escala autocomplimentada per les mares i que consta de sis ítems, dels quals els ítems 2 a 5 s'utilitzen per a la puntuació total, amb un rang de 0 a 3 per a cada ítem, i una puntuació total màxima de 12 punts. Per validar lingüísticament les escales, es va seguir un procés estàndard d’adaptació cultural, traduint-les de l'original a l'anglés i després a l'espanyol per un grup de traductors bilingües. Posteriorment, les versions consensuades, van ser adaptades per una millor comprensió al castellà per l’equip investigador amb l’ajuda d’una lingüista. Estes versions es van enviar per a la valoració d’un grup de 7 professionals amb experiència en atenció perinatal i lactància materna. Fase 2: validació psicomètrica. Es van recollir dades sobre variables sociodemogràfiques i relacionades amb l'alletament matern, així com puntuacions de les observacions en les escales LATCH-e i IBFAT-e. Les variables sociodemogràfiques van incloure l'edat de la mare, el país d'origen, l'estat educatiu, els ingressos familiars, la situació laboral i l'estat civil. També es van recopilar dades sobre variables obstètriques com l'edat gestacional, la paritat i el tipus de part. A més, es van recollir dades relacionades amb l'alletament, com la lactància materna exclusiva durant l'hospitalització postpart i aspectes relacionats amb l'eficàcia i la durada de la lactància materna. Finalment, es va obtenir informació sobre els problemes de lactància materna en el postpart, la seva intensitat i la satisfacció materna amb l'alletament. En l’estudi pilot, es van observar 48 sessions de lactància recollides per sis parelles d’infermeres.Les dades de l’estudi de validació es van obtenir en dues etapes postpart. En primer lloc, durant l'hospitalització postpart, es van avaluar les preses de pit amb les escales LATCH-e i IBFAT-e, Per a l’escala LATCHes van fer observacions agrupades en tres moments, fins a les 24 hores, entre 25 i 48 hores i 49 hores o més postpart. Per a l’escala IBFAT, es van recollir, de cada mare, tres autoinformes durant les primeres 24 hores postpart i 3 més entre les 25 i les 48 hores postpart. Desviacions estàndard per a les variables quantitatives i freqüències i percentatges per a les variables qualitatives. Es van calcular les puntuacions totals de les mesures LATCH-e als diferents moments postpart (TL1, TL2, TL3) i un valor total mitjà de totes les puntuacions per a cada participant. Pel que fa a les mesures de l'escala IBFAT-e, es van calcular les puntuacions totals del diferents autoinformes(TI1, TI2, TI3, TI4, TI5, TI6) i es va calcular el valor mitjà de les puntuacions totals als moments consecutius amb un CCI major. Per a l’estudi de fiabilitat, es va utilitzar la Kappa ponderada de Cohen per determinar la fiabilitat entre observadors de l'escala LATCH-e. A més, es va utilitzar el CCI per avaluar l'acord absolut entre les mesures consecutives de LATCH-e d’una banda, i l’escala IBFAT-e de l’altra, considerant un model d'efectes aleatoris d’un i dos factors, respectivament. Per a l’estudi de validesa, es va utilitzat la tècnica dels grups coneguts per comprovar les diferències entre grups de la mostra amb característiques per a les que, segons l’evidència prèvia, s’esperaven diferències en les puntuacions de les escales LATCH-e i IBFAT-e. També es van explorar la validesa convergent i predictiva de les escales, determinant les correlacions amb altres variables relacionades. Respecte als contrasts d’hipòtesi, es van utilitzar el test de la t de Student i les correlacions de Pearson, per analitzar les dades i explorar les hipòtesis. Es van examinar els supostos de normalitat i es van utilitzar la U de Manh Whitney i les correlacions de Spearman quan va ser necessari.. La comparació de les puntuacions de l'escala LATCH-e i IBFAT-e en diferents moments després del naixement es va realitzar mitjançant la prova de Friedman i el test de Wilcoxon per a comparar per parelles les puntuacions de les escales. Les corbes ROC es van utilitzar per a la determinar la utilitat predictiva de les escales per a predir les taxes de lactància materna en diversos moment del seguiment. Es van calcular les àrees sota la corba (AUC) i es van determinar els punts de tall òptims quan l'AUC ≥ 0,7. Es van utilitzar programes com IBM SPSS Statistics 23.0 i MedCalc per a fer les anàlisis estadístiques. Resultats. Traducció Es va realitzar una traducció detallada i contextual de l'escala LATCH, amb ampliació de descripcions per a cada puntuació dels ítems. Es van incloure instruccions de complimentació detallades al revers de l'escala, i es va afegir una recomanació per un enfocament "hands off" durant l'avaluació. Cap ítem va ser considerat inadequat per al context espanyol. . Es van afegir canvis de contingut en els criteris d’avaluació de l’ítem “A”, en relació als signes de transferència de llet. També es va adoptar una gradació en els criteris d’avaluació per als ítems "C" i "H". El canvi més important és la d’afegir instruccions, la qual cosa no s’ha fet en altres traduccions. En la traducció de l'escala IBFAT-e, es van fer canvis sintàctics i semàntics, que incloïen la utilització de termes més familiars al nostre àmbit cultural i expressions de gènere neutre. Es va uniformitzar el temps verbal a present. Es van eliminar termes tècnics dels títols dels ítems i es va modificar l'ordre de les respostes per indicar un rang de conducta normal a pitjor. Descripció de la mostra En l'estudi de l'escala LATCH, es va analitzar una mostra de 495 dones amb edat mitjana de 32 anys. El 86,3% eren espanyoles, el 62% no tenien estudis universitaris i el 58,6% tenien ingressos inferiors a 18.000€. Es va observar que el 95% tenien parella estable, el 62,9% no tenien experiència prèvia en lactància, el 53,1% eren primerenques i un 83,64% van tenir un part vaginal. En quant a la lactància materna, la durada mitjana va ser de 10,67 mesos, amb una taxa d'exclusivitat del 70%. Un 83,4% van experimentar problemes de lactància, amb una intensitat mitjana de 129,84 punts en una escala de 0 a 400. Un total de 476 participants (96,2%) van participar en el seguiment després de l'alta. La puntuació mitjana total de l’escala LATCH-e va ser de 8,19 (SD: 1,57), de 8,07 (1,73) per a TL1, de 8,04 (1,67) per a TL2 i de 8,55 (1,53) per a TL3. Per ítems, la puntuació total va oscil·lar entre l’1,31 (0,74) de l’ítem “A” com a més baixa i de 1,86 (0,35) per a la “T” com a més alta. S’observa un augment progressiu de la puntuació en tots els ítems excepte en el “C”, en el que la puntuació disminueix. En l'estudi de l'escala IBFAT, es va analitzar una mostra de 481 dones amb edat mitjana de 32,5 anys. El 86,3% eren espanyoles, el 62,2% no tenien estudis universitaris i el 58,6% tenien ingressos inferiors a 18.000€. Es va observar que el 95% tenien parella estable, el 62,9% no tenien experiència prèvia en lactància, el 52,4% eren primerenques i un 84% van tenir un part vaginal. En quant a la lactància materna, la durada mitjana va ser de 10,18 mesos, amb una taxa d'exclusivitat del 72,4%. Un 81,6% van experimentar problemes de lactància, amb una intensitat mitjana de 128,49 punts en una escala de 0 a 400. Un total de 463 participants (96,3%) van participar en el seguiment després de l'alta. Les puntuacions totals van oscil·lar entre 9.78 en TI1 i 10.41 en TI6 (SD: 2.38 i 2.87), mostrant un augment progressiu durant el temps d’ingrés. Resultats de fiabilitat Els resultats de l'estudi pilot de l'escala LATCH-e suggerien un acord substancial entre observadors, amb valors de Kp=0,81, (IC95%=0,71 – 0,90) per a les puntuacions totals. D’altra banda, amb les dades de la mostra de validació, els valors del CCI entre els diferents moments d’avaluació a (Coeficient de Correlació Intra-classe d’acord absolut) mostren que, segons l’escala de Fleiss, la fiabilitat és regularbona. El CCIa entre les puntuacions del primer i segon dia fou de 0,60 (IC 95%: 0,47–0,71) com a mesura única i de 0,75 (IC: 0,64–0,83) considerant la mitjana de dos mesures consecutives. Per a l’escala IBFAT, els valors del CCI, calculat considerant la puntuació com a mesura única, estigueren entre 0,63 (IC95%= 0,54- 0,71) i 0,72 (IC95%=0,65-0,78, ). Les majors correlacions es van trobar entre TI1-TI2 (0,72; considerar la mitjana de les mesures correlatives IBFAT, els valors de CCI, estigueren situats entre 0,78 (IC: 0,70-0,83) i 0,84 (IC: 0,78-0,88). Resultats de validesa En l'estudi de validesa de l'escala LATCH-e, es van verificar totes les hipòtesis plantejades. Es va observar una correlació significativa entre les puntuacions de LATCH-e i el percentatge de pèrdua de pes del nadó en els moments TL1 i TL3, però no en TL2. Es va confirmar que les mares amb experiència prèvia en lactància materna van obtenir puntuacions més altes. A més, les mares amb expectatives de duració més llarga de la lactància també van obtenir puntuacions més altes. Es va corroborar que les mares que oferien lactància materna exclusiva durant l'hospitalització van obtenir puntuacions més altes. Es va complir la hipòtesi que les mares amb nadons amb menys pèrdua de pes durant l'ingrés postpart van obtenir puntuacions majors. Les puntuacions de LATCH-e van correlacionar positivament amb l'autoeficàcia en la lactància materna i amb l'eficàcia de la lactància mesurada amb l'escala BBSC-e. Es va observar una correlació negativa entre les puntuacions de LATCH-e i el grau de dificultat de la lactància materna durant l'hospitalització postpart. A més, es va confirmar que les puntuacions de LATCH-e augmenten durant l'hospitalització gràcies a l'aprenentatge de la mare. gràcies a l'aprenentatge de la mare. També es va observar que les puntuacions de la LATCH-e augmentaven amb el temps, indicant una millora en l'alletament a mesura que passava el temps. Les puntuacions de la LATCH-e van demostrar una bona capacitat per predir la taxa de lactància materna exclusiva en els primers 15 dies després del part, amb AUC de 0,87 (IC 95%: 0,76-0,96), amb un punt de tall de 7 punts que proporcionava una sensibilitat del 86,1% i una especificitat del 83,3%. En aquesta tesi doctoral, s'han confirmat les hipòtesis plantejades per a la validesa concurrent de l'escala IBFAT-e. Les mares amb experiència prèvia en lactància materna van obtenir millors puntuacions a l'escala IBFAT-e que les mares sense experiència prèvia. Es va observar una correlació positiva entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i l'autoeficàcia en la lactància, així com amb l'eficàcia de la lactància. A més, es va trobar una correlació negativa entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i el grau de dificultat amb la lactància materna. En aquest estudi, es va observar que les puntuacions de l'escala IBFAT-e són més altes en les mares que ofereixen lactància materna exclusiva a l'alta, en les mares amb una durada esperada de lactància més llarga i en les mares els nadons dels quals tenen menys pèrdua de pes durant l'ingrés postpart. També es va observar una millora de les puntuacions de l'escala IBFAT-e durant l'hospitalització. En aquesta tesi, es van confirmar totes les hipòtesis proposades per a la construcció i la validesa predictiva de les puntuacions mitjanes de l'escala IBFAT-e. Pel que fa als moments de mesura, es van complir la majoria de les hipòtesis proposades amb les puntuacions mitjanes de T1-T2 i T4-T5. A més, es va observar una correlació positiva entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i la lactància materna exclusiva durant l'hospitalització i als 5 mesos de seguiment. Les puntuacions de l'escala IBFATe van mostrar una correlació negativa amb els problemes de lactància. Les puntuacions mitjanes de l'IBFAT-e obtingudes entre els moments TI4 i TI5 van obtenir resultats més alts en l'anàlisi de les corbes ROC, predient millor la taxa de lactància materna en els primers 15 dies després del part, amb una AUC de 0,71 (IC95%: 0,54-0,88). Es va identificar el valor de 6,75 com a punt de tall per a aquesta predicció, amb una sensibilitat del 90,3% i una especificitat del 50,0%. Conclusions. En esta tesi s’han desenvolupat i validat dues escales en espanyol (LATCH-e i IBFAT-e) per a avaluar l'efectivitat de la lactància materna. El procés de traducció i adaptació de les escales va ser adequat i ha permés aportar proves suficients sobre la fiabilitat i validesa de les versions espanyoles desenvolupades. Les escales s'han mostrat útils per identificar mares amb risc d'abandonar la lactància precoçment i les seues puntuacions permeten predir adequadament l’alletament 15 dies després de del part. Per tant, estes escales poden ser una eina útil per a la pràctica clínica en el context espanyol.

Amb l'objectiu d'analitzar com la biodiversitat i l'adaptació al clima mediterrani es tradueixen en una diversitat de trets ecofisiològics i la seva resposta a la sequera, i d'estudiar si aquesta diversitat està relacionada amb formes de creixement i amb la història evolutiva de les espècies, es van seleccionar 24 espècies mediterrànies de les Illes Balears. Es va analitzar la capacitat germinativa, els efectes de la sequera en el creixement de plàntules, respostes ecofisiològiques a la sequera a nivell foliar i l'adaptació de l'especificitat de la Rubisco. Es va observar una elevada variabilitat entre espècies, la meitat de la qual associada a les diferents formes de creixement. No s'observà cap diferenciació entre les espècies endèmiques i les no endèmiques. Aquesta elevada diversitat en els trets ecofisiològics i la seva resposta a la sequera suposa un recurs potencial per identificar caràcters adaptatius i un banc genètic per millorar la productivitat de cultius. / Con el objetivo de analizar como la biodiversidad y la adaptación al clima mediterráneo se traducen en una diversidad de caracteres ecofisiológicos y su respuesta a la sequía, y de estudiar si esta diversidad está relacionada con formas de crecimiento y con la historia evolutiva de las especies, se seleccionaron 24 especies mediterráneas de las Islas Baleares. Se analizaron la capacidad germinativa, los efectos de la sequía sobre el crecimiento de las plántulas, las respuestas ecofisiológicas a la sequía a nivel foliar y la adaptación de la especificidad de la Rubisco. Se observó una elevada variabilidad entre especies, la mitad de la cual asociada a las diferentes formas de crecimiento. No se encontraron diferencias entre las especies endémicas y las no endémicas. Esta elevada biodiversidad en respuesta a la sequía supone un recurso potencial para identificar caracteres adaptativos y un banco genético para la mejora de la productividad de cultivos. / The objectives of this work were to analyze how biodiversity and adaptation to Mediterranean climate is reflected in a diversity of ecophysiological traits and their responses to drought, and to study whether such diversity was related to growth forms and endemicity. The analysis covered the germination capacity, the effects of drought on seedling growth, the leaf ecophysiological responses to drought, and the adaptation of Rubisco specificity, in 24 Mediterranean species from the Balearic Islands. A wide range of variation has been observed among the species, with about half of this variability associated to different growth forms. However, no differentiation was found between endemic and non-endemic species of the Balearic Islands. The high diversity in the ecophysiological traits and their responses to drought found among Mediterranean species must be considered as a 'resource' to identify target adaptive traits for breeding plans, but also as a genetic bank to improve crop productivity.