Los gobiernos, las administraciones públicas e incluso los Tribunales se han afrontado con la cuestión de aplicación del principio de subsidiariedad en variados aspectos del derecho público, y de modo singular, este tema se centra en la perspectiva administrativa y medio ambiental, más específicamente al tema del derecho de agua, de la gestión hídrica y de la distribución de competencias. Así, esta investigación hace una reflexión sobre el modelo subsidiario del derecho de agua, un estudio de derecho comparado, en el marco de la ordenación de la gestión del agua en Unión Europea, en aproximación, al ordenamiento constitucional de la política de agua de Brasil. Se señala que se trata de sistemas normativos de bases jurídicas distintas, por ello, la propuesta es verificar cómo se estructura específicamente la regulación de gestión y aprovechamiento del agua, de acuerdo con los principios generales y otras disposiciones comunes; además, hacer un análisis de algunos supuestos de conflictos que se afrontan en cada sistema, en situaciones más concretas y aproximadas, se confrontando las similitudes y respetándose las divergencias. La tesis se concentra en dos partes: la primera dedicada al estudio más profundo del elemento de subsidiariedad, en cuanto principio y función, volviéndose a sus raíces evolutivas, planteamientos de los conceptos jurídicos y sobretodo calcado en (re)dimensionar su naturaleza jurídica, a partir de la relación del componente de la subsidiariedad con otros elementos jurídicos, igualmente complejos, cómo la relación con la soberanía en la Teoría del Derecho Público, y otros componentes de la centralización, descentralización y autonomía y, de modo singular, los principios de cooperación y proporcionalidad del derecho europeo comparando con el federalismo cooperativo y de integración en Brasil. La segunda parte se despliega en reflexionar las cuestiones actuales sobre el bien jurídico 'agua' (patrimonio común) que llevaron al desarrollo del modelo subsidiario del derecho de agua, y propiamente sobre cómo en los sistemas jurídico-administrativos referidos, precisamente el tema de la gestión de los recursos hídricos se organiza y regula, engendrada desde el principio de subsidiariedad y de la cooperación bajo la integración de la política del agua en la unidad de cuenca hidrográfica. / Governments, public administrations and even courts face the question of implementation of the principle of subsidiarity in various aspects of public law, and, in a special way, this theme permeates the administrative and environmental perspective, more specifically with respect to the issues of water right, water management and distribution of competencies. Therefore, this research reflects on the subsidiary model of the right to water. It is intended to study the context of water management regulation in European Union through comparative law, including an approach to Brazilian laws on this subject matter. It is noted that these are normative systems of different legal bases. Therefore, the objective is to verify specially how regulation of water management and use is structured, in accordance with the general principles and other common provisions, as well as to analyze some particular cases of conflicts faced in each system, comparing their similarities and respecting their differences. The thesis focuses on two parts. The first one is devoted to a deeper study of the subsidiarity element, as a principle and function, focusing on its evolutionary roots, examining its legal concepts, and, mainly, is designed to (re)size its legal nature, from the relation of the subsidiarity component to other legal elements, equally complex, relating it to sovereignty in the Theory of Public Law, and to other components (centralization, decentralization and autonomy), in a singular way, as well as to the principles of cooperation and proportionality of European law, in comparison with cooperative and integration federalism in Brazil. The second one intends to reflect on current issues about the water heritage, under a normative point of view, which led to the development of the subsidiary model of water right, and specifically approaches the question of how the management of water resources in the aforementioned legal and administrative systems is organized and regulated under the water policy integration, based on the principle of subsidiarity and cooperation in the "watershed unit". / Els governs, les administracions públiques i fins i tot els tribunals han hagut d'abordar la qüestió de l'aplicació del principi de subsidiarietat en diversos aspectes del dret públic, i de manera singular, aquest tema afecta la perspectiva administrativa i mediambiental, centrada més específicament en la qüestió del dret de l'aigua, de la gestió hídrica i de la distribució de competències. Així, aquesta investigació fa una reflexió sobre el model subsidiari del dret de l'aigua, en el qual es pretén fer un estudi de dret comparat en el marc de l'ordenació de la gestió de l'aigua a la Unió Europea, en relació amb l'ordenament constitucional de la política de l'aigua del Brasil. S'assenyala que es tracta de sistemes normatius de bases jurídiques distintes, raó per la qual la proposta és verificar com s'estructura específicament la regulació de la gestió i aprofitament de l'aigua, d'acord amb els principis generals i altres disposicions comunes, a més de fer una anàlisi d'alguns supòsits de conflictes que es tracten en cada sistema, en situacions més concretes y aproximades, amb l'acarament de les similituds i amb respecte de les divergències. La tesi s'estructura en dues parts: la primera es dedica a l'estudi aprofundit de l'element de la subsidiarietat atenent les seves arrels evolutives, els plantejaments dels conceptes jurídics i sobretot l'estudi de la qüestió de (re)dimensionar la seva naturalesa jurídica, a partir de la relació del component de la subsidiarietat amb altres elements jurídics, igualment complexos, com la relació amb la sobirania en la Teoria del Dret Públic i altres components de la centralització, descentralització i autonomia i, de manera singular, els principis de cooperació i proporcionalitat del dret europeu, en comparació amb el federalisme cooperatiu i d'integració al Brasil. La segona part s'estén en la reflexió sobre les qüestions actuals sobre el bé jurídic aigua que han portat al desenvolupament del model subsidiari del dret de l'aigua, i pròpiament sobre com en els sistemes juridicoadministratius referits, precisament el tema de la gestió dels recursos hídrics s'organitza i es regula des de la integració de la política de l' aigua, engendrada des del principi de subsidiarietat i de la cooperació en la unitat de conca hidrogràfica.

Tesi realitzada en el marc de la línia de recerca de Bioètica i Dret / Estudio etnográfico multi-situado y comparado acerca de las formas de organización que permiten innovar. Modelo explicativo en base a sistemas adaptativos complejos en el que se identifican las cinco propiedades fundamentales de una comunidad innovadora: conocimiento, organización, motivación, ética y estética.

L'increment de litigis internacionals relacionats amb l'esport ha estat una de las principals preocupacions de las entitats esportives. L'any 1981, el President del Comitè Olímpic Internacional va tenir la idea de crear una jurisdicció especial per l'esport, naixia, així, el Tribunal Arbitral de l'Esport. En aquesta investigació es planteja l'objectiu de conèixer si realment l'arbitratge representa el millor mitjà per resoldre els conflictes esportius internacionals. Per això, és imprescindible conèixer l'organització i funcionament del TAS, profunditzar en el seu règim jurídic, analitzar les seves avantatges i els problemes jurídics que es plantegin, identificar les matèries susceptibles de arbitratge, la implantació de clàusules de adhesió obligatòries i l’anul•labilitat i execució dels laudes. Entre las conclusions assolides destaca la creació de una verdadera lex sportiva a partir de la jurisprudència del TAS. No obstant, el TAS encara té que afrontar una sèrie de reptes que l'ajudaran a assolir una major independència y transparència. / El incremento de litigios internacionales relacionados con el deporte ha sido una de las principales preocupaciones de las entidades deportivas. En 1981 el Presidente del Comité Olímpico Internacional tuvo la idea de crear una jurisdicción especial para el deporte, nace así el Tribunal Arbitral del Deporte. En esta investigación se plantea el objetivo de conocer si el arbitraje representa realmente el mejor medio para resolver los conflictos deportivos internacionales. Para ello es imprescindible conocer la organización y funcionamiento del TAS, profundizar en su régimen jurídico, analizar sus ventajas y los problemas jurídicos que se plantean, identificar las materias susceptibles de arbitraje, la implantación de cláusulas de adhesión obligatorias y la anulabilidad y ejecución de los laudos. Entre las conclusiones alcanzadas destaca la creación de una verdadera lex sportiva a partir de la jurisprudencia del TAS. No obstante, el TAS todavía tiene que afrontar una serie de retos que le ayuden a alcanzar una mayor independencia y transparencia / The escalation in sports-related international litigation has become a major concern for sports entities. In 1981, the President of the International Olympic Committee (IOC) concluded that a special jurisdiction for sport should be created to resolve such disputes, thus forming the International Court of Arbitration for Sport (CAS). The purpose of this research is to determine whether arbitration is the best way in which to resolve international sport disputes. In order to achieve this, it is essential to understand how the CAS functions; to review its legal structure in greater depth; to explore its advantages and the legal issues that arise; to identify the type of conflict that should be subject to arbitration; to study the implementation of its mandatory acquiescence clauses and the revocability and enforcement of arbitral awards. One of the most significant conclusions reached is that through CAS case law, a proper lex sportiva has been created. However, the CAS still needs to overcome a series of challenges in order to achieve greater autonomy and transparency.

La valoración de las declaraciones personales debe corresponder al producto de un ejercicio racional y lógico realizado por el juez, de modo que ella no solo pueda ser conocida y compartida por las partes y el resto de ciudadanos, sino también sometida al examen del tribunal de segunda instancia. Para eso se necesita contar con criterios objetivos y contrastables que posibiliten el desarrollo de inferencias sólidas y correctas a partir del resultado de las declaraciones. Este trabajo analiza el proceso inferencial que debe desarrollar el sentenciador mediante el cotejo de dichos criterios y el resultado de las declaraciones, pues solo de esa forma se podrá garantizar una valoración efectiva de estas pruebas por el tribunal de segundo grado. La importancia de ello radica en la necesidad de mantener el control amplio de la sentencia de primera instancia mediante el recurso de apelación, en vista de las mayores garantías de justicia y acierto que esta revisión acarrea para el fallo. / La valoració de les declaracions personals ha de correspondre al producte d'un exercici racional i lògic realitzat pel jutge, de manera que aquesta no solament pugui ser coneguda i compartida per les parts i la resta de ciutadans, si no també sotmesa a l'examen del tribunal de segona instància. Per això es necessita comptar amb criteris objectius i contrastables que possibilitin el desenvolupament d'inferències sòlides i correctes a partir del resultat de les declaracions. Aquest treball analitza el procés inferencial que ha de desenvolupar el sentenciador mitjançant la confrontació de dits criteris i el resultat de les declaracions, doncs únicament d'aquesta manera es podrà garantir una valoració efectiva d'aquestes proves pel tribunal de segon grau. La importància d'això radica en la necessitat de mantenir el control ampli de la sentència de primera instància mitjançant el recurs d'apel·lació, a la vista de les majors garanties de justícia i encert que aquesta revisió causa per al veredicte. / The assessment of the personal statements must be the product of a rational and logical exercise performed by the judge. This way it can be known and shared by the parties and other citizens, and also submitted under examination by the court of second instance. As a result, it is necessary to count on objective and contrasting criteria which make possible the development of solid and correct inferences from the resulting declarations. This work analyzes the inferential process which the judge must develop through a comparison of such criteria and the results of the declarations, because only this way an effective evaluation of these evidence by the court of second grade can be ensured. The importance of this lies on the need to maintain the extensive control of the judgment of first instance by the appeal, taking into account the greater guarantees of fairness and accuracy that this review brings to the ruling.

El régimen legal de las operaciones de modificación estructural de las sociedades de capital debe incluir los mecanismos de tutela que permitan proteger el interés de los socios de las compañías intervinientes. Este interés se circunscribe a la necesidad de ser informados de manera completa, clara, veraz y suficiente, al deber de mantener su vínculo social con la compañía en términos similares a los que poseía en la sociedad originaria, a la facultad de separarse de la compañía y a la posibilidad de impugnar las decisiones sociales que se han adoptado en contravención de la ley. Esta investigación determinará la suficiencia y eficacia de estas medidas en la ley española, y analizará los mecanismos de protección en el ordenamiento colombiano, con el objetivo de establecer las ventajas y desventajas de este ordenamiento en relación con aquel. / The legal regime of the structural modifications of corporations must include the mechanisms to protect the interests of the shareholders of the intervening companies. These interests include the partners’ right to be informed in a complete, clear, accurate and sufficient way; to maintain their social relation with the company in similar terms to those they had in the original company; the faculty to secede from the company and, the possibility of challenging social decisions that have been taken in violation of the law. In order to assess the advantages and disadvantages of the Colombian legal system in relation to the Spanish one, this research will determine the adequacy and effectiveness of these measures under Spanish law and it will analyze the mechanisms of protection as enshrined in the Colombian legal system.

Es difícil sintetizar en quinientas palabras, la presente Tesis Doctoral. Se parte del proceso ejecutivo como base de la explicación de la institución de la ejecución, contemplado en la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC) de 1/2000, de 7 de enero, que tiene carácter supletorio, respecto de la L.R.J.S. Se estudia la ejecución laboral, regulada en la vigente Ley Reguladora de la Jurisdicción Social (L.R.J.S.), en sus dos fases: ejecución provisional y ejecución definitiva. En la presente Tesis se tratan por un lado, las novedades que afectan a la ejecución como procedimiento: la figura del Secretario Judicial y la reforma efectuada por Ley 13/2009, y su nueva resolución procesal: el decreto y la posibilidad de dictar resoluciones orales. Por otro lado, se trata la incidencia de la Ley 22/2003 Concursal (modificada por Ley 38/2011) y su carácter controvertido en la ejecución laboral. Es de destacar, igualmente, la nueva configuración del Fondo de Garantía Salarial. La novedad de la reforma de la sustitución del despido por sanción y su tratamiento en la ejecución. Los distintos tipos de procesos en la ejecución: Ejecución de sentencias en materia de Seguridad Social; ejecución de sentencias de despido con especial referencia a los despidos colectivos y recientes sentencias del TS; ejecución de sentencias de conflicto colectivo y novedosa posibilidad de transacción en la ejecución. Hay una referencia a la ejecución laboral internacional. Finalmente constan las conclusiones a las que he llegado. / És difícil sintetitzar en cinc-centes paraules, la present tesi doctoral. Es parteix del procés executiu com a base de l'explicació de la institució de l'execució, previst en la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) de 1/2000, de 7 de gener, que té caràcter supletori, respecte de la LRJS. S'estudia el execució laboral, regulada en la vigent Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (LRJS), en les seves dues fases: execució provisonal i execució definitiva. En la present Tesi es tracten d'una banda, les novetats que afecten a l'execució com a procediment: la figura del secretari judicial i la reforma efectuada per Llei 13/2009, i la seva nova resolució processal: el decreto.y la possibilitat de dictar resolucions orals. D'altra banda, es tracta la incidència de la Llei 22/2003 Concursal (modificada per Llei 38/2011) i el seu caràcter controvertit en l'execució laboral. És de destacar, igualment, la nova configuració del Fons de Garantia Salarial. La novetat de la reforma de la substitució de l'acomiadament per sanció i el seu tractament en l'execució. Els diferents tipus de processos en l'execució: Ejecucion de sentències en matèria de Seguretat Social; execució de sentències d'acomiadament amb especial referència als acomiadaments col·lectius i recents sentències del TS; execució de sentències de conflicte col·lectiu i nova possibilitat de transacció en l'execució. Hi ha una referència a l'execució laboral internacional. Finalment consten les conclusions a què he arribat. / It is difficult to summarize in five hundred words, this PhD thesis. It is part of the executive process as a basis for explaining the institution of execution, provided for in the Code of Civil Procedure (LEC) 1/2000 of 7 January, which has additionally, regarding the LRJS. Provisonal final execution and performance: the work execution, regulated in the current law regulating the Social Jurisdiction (LRJS), in its two phases is studied. In this thesis are discussed on the one hand, developments affecting the implementation and procedure: the figure of the Clerk and the reform introduced by Law 13/2009 and further procedural order: the decreto.y the possibility of issuing resolutions oral. On the other hand, the incidence of Bankruptcy Act 22/2003 (as amended by Law 38/2011) and its controversial character in the work execution is. It is noteworthy, too, the new configuration of the Wage Guarantee Fund. The novelty of the reform of the replacement of the dismissal sanction and its treatment in execution. The different types of processes in execution: enforcement of judgments in matters of social security; enforcement of judgments of dismissal with particular reference to collective and recent judgments of TS layoffs; enforcement of judgments collective action and innovative potential transaction execution. There is a reference to international labor execution. Finally comprise the conclusions I have reached.

La tesis parte de la necesidad de investigar las causas que motivan la aparente falta de siniestralidad laboral en el sector financiero, a pesar de estar afectado por una crisis económica que ha motivado una reducción de puestos de trabajo, un aumento de atracos, y una mala imagen derivada de colectivos de desahuciados y preferentistas que han perdido su vivienda o sus ahorros y que se muestran enfadados ocupando oficinas bancarias. De la investigación realizada, se deduce que le problema deriva de varios factores algunos específicos del sector, existencia de programas informáticos con posible error crítico en la entrada de datos, existencia de atracos bancarios, falta de protección posterior a las personas afectadas frente al síndrome de stress postraumático, falta de protocolos suficientes para las mujeres embarazadas, falta de medición técnica de la soportabilidad personal de la carga de trabajo y organizacional, y consiguiente falta de medidas o reductoras sobre la misma, que produce situaciones de stress. La metodología parte del estudio del origen de la normativa actual, consistente en el estudio de la normativa europea traspuesta y las deficiencias de la misma respecto a los principios que inspiran la Unión Europea, también se estudia la trasposición efectuada al ordenamiento jurídico interno español, la actuación de los órganos de vigilancia y control de la normativa laboral, y la actuación dentro del sistema de la Seguridad Social, de organizaciones privadas, controladas por los empresarios que gestionan fondos públicos. Se detecta que, pese a existir sentencias, la situación de inacción empresarial no ha variado mucho, que tampoco se ha modificado por la imposición de sanciones por los organismos de control laborales y que existe una prevención documentalista en la que no se protege suficiente a las personas frente a los riesgos del uso habitual del ordenador, y que la protección frente a los factores de riesgo psicosocial es prácticamente nula, por falta de voluntad empresarial. Se detecta, asimismo, la existencia de un desvío generalizado, por parte de los propios empresarios, y de sus asociaciones, Mutuas Colaboradoras de la Seguridad Social de las enfermedades de origen laboral al Sistema Público de Salud, que, al tener que asumir el coste sanitario de las mismas, provoca un colapso económico del mismo, y permite la elaboración de una política documentalista empresarial de la prevención de riesgos laborales en nuestro país. Se concluye la necesidad de incluir a los colectivos excluidos en el ámbito europeo, de efectuar una serie de modificaciones a la normativa de prevención de riesgos laborales española, para adaptarla correctamente a la normativa europea, y de modificar los procedimientos administrativos, equilibrándolos, de los órganos de vigilancia y control laborales, así como de los órganos sanitarios de la Seguridad Social, y de democratizar las Mutuas Colaboradoras, transparentando su gestión e incardinándolas verticalmente bajo las gestoras públicas de la Seguridad social, entre otras cuestiones detectadas. / This thesis starts on the necessity to investigate the causes that motivate the apparent lack of occupational accident on the financial sector, besides being affected by an economic crisis that has induced a reduction of available jobs, and a negative public opinion consequence of groups of evicted and "preferentistas" that have lost their home or savings and proclaim to be angry by occupying banking offices. From the carried out investigation, it seems that the problem derives from several factors, some specific to the sector, such as the existence of informatics programs with a possible critical error on the data input, existence of bank robbery, lack of posterior protection to the affected people for the post-traumatic stress syndrome, lack of sufficient protocols for pregnant women, lack of technical measurement of the personal supportability of the load of work, as well as organizational, and a consequent lack of solutions or reductions to it, which origin stress situations. The methodology starts on the study of the origin of the actual normative, consistent of the study of the transposed European normative and the deficiencies of it compared to the principles that inspire the European Union, it is also studied the transposition made on the internal Spanish law system, the action of the control and vigilance organs of the labor regulations, and the actuation within the system of Seguridad Social of private organizations, controlled by businessmen that manage public funds. It is noticed that, although there are existent verdicts, the inaction situation of the companies hasn't changed much, and neither has been modified by the imposition of sanctions by the labor control organisms, and exists a documentarist prevention in which the people are not protected enough against the risks of continuous computer usage, and also the fact thet the protection against psycho-social risk factors is practically inexistent, due to lack of businessmen volition. It is also noticed the existence of a generalized deviation, from the businessmen themselves and their associations, Mutuas Colaboradoras de la Seguridad Social of the diseases of occupational origin to the Sistema Priblico de Salud (healthcare public system), which being in the situation to have to assume the health costs of them, provokes an economic collapse on it, and allows the creation of a documentarist business politic on the prevention of occupational hazards on our country. It is concluded that is necessary to include the excluded groups on the European scope, to effectuate a series of modifications on the Spanish law on occupational hazards, willing to adapt it rightly to the European law, and to modify the administrative procedures, equilibrating them, of the control and vigilance organs, as well as the healthcare organs of Seguridad Social, and democratize the Mutuas Colaboradoras, making their management more transparent and incardinating them vertically under the public manager of Seguridad Social, among other issues detected. / La tesi parteix de la necessitat d'investigar les causes que motiven l'aparent manca de sinistralitat laboral en el sector financer, tot i estar afectat per una crisi econòmica que ha motivat una reducció de llocs de treball, un augment d'atracaments, i una mala imatge derivada de col.lectius de desnonats i preferentistes que han perdut el seu habitatge o els seus estalvis i que mostren la seva indignació ocupant oficines bancàries . De la investigació realitzada, es dedueix que el problema deriva de diversos factors alguns específics del sector, existència de programes informàtics amb possible error crític a l'entrada de dades, existència d'atracaments bancaris, falta de protecció posterior a les persones afectades davant a la síndrome d' estrès posttraumàtic, manca de protocols suficients per a les dones embarassades, manca de mesurament tècnica de la capacitat personal per a suportar la càrrega de treball i organitzacional, i conseqüent falta de mesures o reductores sobre la mateixa, que produeix situacions d'estrès. La metodologia parteix de l'estudi de l'origen de la normativa actual, que consisteix en l'estudi de la normativa europea transposada i les deficiències de la mateixa respecte als principis que inspiren la Unió Europea, també s'estudia la transposició efectuada a l'ordenament jurídic intern espanyol, la actuació dels òrgans de vigilància i control de la normativa laboral, i l'actuació dins el sistema de la Seguretat Social, d'organitzacions privades, controlades pels empresaris que gestionen fons públics. Es detecta que, malgrat existir sentències, la situació d'inacció empresarial no ha variat molt, que tampoc s'ha modificat per la imposició de sancions pels organismes de control laborals i que hi ha una prevenció documentalista en la qual no es protegeix suficientment a les persones davant els riscos de l'ús habitual de l'ordinador, i que la protecció enfront dels factors de risc psicosocial és pràcticament nul.la, per falta de voluntat empresarial. Es detecta, així mateix, l'existència d'un desviament generalitzat, per part dels propis empresaris, i de les seves associacions, mútues col.laboradores de la Seguretat Social de les malalties d'origen laboral al Sistema Públic de Salut, que, en haver d'assumir el cost sanitari de les mateixes, provoca un col.lapse econòmic del mateix, i permet l'elaboració d'una política documentalista empresarial de la prevenció de riscos laborals al nostre país. Es conclou la necessitat d'incloure als col.lectius exclosos en l'àmbit europeu, d'efectuar una sèrie de modificacions a la normativa de prevenció de riscos laborals espanyola, per adaptar-la correctament a la normativa europea, i de modificar els procediments administratius, equilibrant, dels òrgans de vigilància i control laborals, així com dels òrgans sanitaris de la Seguretat Social, i de democratitzar les Mútues col.laboradores, transparentant la seva gestió i incardinant-les verticalment sota les gestores públiques de la Seguretat social, entre altres qüestions detectades.

El present estudi aborda l'anàlisi i possibilitats de futur dels Cossos locals de seguretat, els quals pateixen certes problemàtiques. Unes relacionades amb la seva Coordinació, tant entre elles, com entre aquestes amb la resta de Forces i Cossos de Seguretat. També les seves funcions estan limitades i moltes d'elles estan subordinades a la de la resta dels cossos policials. Els seus àmbits territorials d'actuació estan regulats i limitats per múltiples requisits que fa que solament puguin actuar fora dels seus municipis les policies locals amb més falta de recursos, sense tenir en compte els objectius policials de moltes altres. Les seves necessitats socials i laborals no han estat desenvolupades pel legislador estatal, deixant-se la seva regulació en mans de l'autonòmic, generant això múltiples greuges comparatius entre les policies locals de les diferents Comunitats Autónomes. A més, existeixen altres Cossos de policía administrativa Especial que realitzen funcions pseudopolicials, en encara que continuen essent considerats Cossos de Seguretat Pública, no estan reconeguts dins del Model policial espanyol. Aquestes i altres problemàtiques fan que es necessiti una revissió de la legislació estatal en matèria policial per poder reconvertir el Model actual en un més adaptat a les necessitats socials i policials actuals. Amb l'anàlisi jurisprudencial i normatiu que envolta a les policies locals, més l'estudi dels resultats de les opinions dels actors que estan vinculats a aquestes policies, entrevistats i enquestats respecte de totes les problemàtiques, s'ha buscat una solució, que passa necessariamente per la reforma de la normativa estatal que regula a les policies locals, per asegurar de la millor forma el Futur d'aquestes. / El presente estudio aborda el análisis y posibilidades de futuro de los Cuerpos locales de Seguridad, las cuales adolecen de ciertas problemáticas. Unas relacionadas con su Coordinación, tanto entre ellas, como de éstas con el resto de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. También sus funciones están limitadas y muchas de ellas están subordinadas a la del resto de Cuerpos policiales. Sus ámbitos territoriales de actuación están regulados y limitados por múltiples requisitos que hace que sólo puedan actuar fuera de sus municipios las policías locales con más falta de recursos, sin tenerse en cuenta los objetivos policiales de muchas otras. Sus necesidades sociales y laborales no han sido desarrolladas por el legislador estatal, dejándose su regulación en manos del autonómico, generando esto múltiples agravios comparativos entre las policías locales de las diferentes Comunidades autónomas. Además, existen otros Cuerpos de policía administrativa Especial que realizan funciones pseudopoliciales, y aun siendo considerados Cuerpos de Seguridad Pública, no están reconocidos dentro del Modelo policial español. Estas y otras problemáticas hacen que se necesite una revisión de la legislación estatal en materia policial para poder reconvertir el Modelo actual en uno más adaptado a las necesidades sociales y policiales actuales. Con el análisis jurisprudencial y normativo que envuelve a las policías locales, más con el estudio de los resultados de las opiniones de los actores que están vinculados a las policías locales, entrevistados y encuestados respecto de todas estas problemáticas, se ha buscado una solución, que pasa necesariamente por la reforma de la normativa estatal que regula a las policías locales, para asegurar de la mejor manera el Futuro de las Policías Locales. / The present study analyses the current and future status of local police forces and the problems they face regarding relations amongst themselves and between them and other police forces. The functions of these local police forces are also limited and, in some cases, subordinated to other police forces. Multiple restrictions regulate and limit the geographical areas in which they can operate, which mean that only those local forces who lack resources are allowed to join with other forces to act outside their own municipalities, and that they do so without taking into account the policing objectives of many other forces. The social and employment needs of these forces have not been legislated for at national level, but rather have been left in the hands of regional government, thus generating many comparable grievances among the local police forces of the various regions in Spain. Furthermore, other ‘special administrative police forces’ carry out pseudo-policing functions and are regarded as official Police Forces, despite not being recognised within the Spanish policing model. These and other problems make it necessary to review the national legislation regarding policing in order convert the current model into one that is better adapted to current social and policing needs. The article thus analyses the jurisprudence and regulations pertaining to local police forces and interviews and surveys those who are connected to these forces in order to determine their opinions. In doing so, the article proposes a solution that necessarily entails the reform of the national regulations governing local police forces in order to ensure the best possible future for them.

La presente tesis doctoral tiene por objeto de estudio el régimen de impuestos especiales sobre los productos energéticos y la electricidad del Derecho de la Unión. En la Primera Parte se revisa el proceso que va desde la integración europea hasta la consecución del régimen armonizado. En este ámbito, se delimita el concepto de mercado interior y las exigencias que los Tratados integran en su misión. Se estudian los efectos del principio de libre circulación de mercancías, en particular, la creación de la unión aduanera y la utilización de la nomenclatura combinada. Se valora la aproximación de las legislaciones nacionales y, específicamente, la armonización fiscal como instrumentos para garantizar el adecuado funcionamiento del mercado interior. Se revisan las disposiciones normativas de la Unión que constituyeron la primera estructura del sistema impositivo de los hidrocarburos: la Directiva 92/12/CEE, la Directiva 92/81/CEE y la Directiva 92/82/CEE. Se esquematiza el conjunto de normas vigentes del Derecho de la Unión en materia de impuestos especiales sobre los productos energéticos y electricidad, distinguiendo entre aquellas de carácter material de aquellas de carácter formal. Se hace mención particularizada de los motivos y objetivos generales de la Directiva 2008/118/CE y de la Directiva 2003/96/CE. Se analiza la integración de los fines ambientales en la imposición especial de los productos energéticos, incluyendo la introducción de los biocarburantes y otros combustibles renovables, como también las propuestas de modificación de la Directiva 2003/96/CE. Conjuntamente, se identifican las principales fuentes jurídicas nacionales que han dado lugar a la transposición en España, en Francia y en el Reino Unido. En la Segunda Parte se analizan cada uno de los elementos que configuran los impuestos especiales sobre los productos energéticos en el Derecho de la Unión y su respectiva transposición en España, Francia y en el Reino Unido. Se detalla el ámbito territorial de aplicación. Se analiza el ámbito objetivo de aplicación del impuesto especial, delimitando la expresión «productos energéticos y electricidad». Se coordinan los hechos imponibles dispuestos por la Directiva 2008/118/CE y Directiva 2003/96/CE y se identifica cada uno de los supuestos de devengo. Se examina la estructuración de los niveles de imposición y se analizan los niveles mínimos de imposición sobre los carburantes de automoción (incluyendo la distinción entre gasóleo de uso profesional y no profesional), sobre los carburantes de automoción utilizados en fines industriales y profesionales y sobre los combustibles para calefacción y la electricidad. Se coordinan y analizan las exenciones obligatorias y facultativas. Se distinguen los operadores del sistema de impuestos especiales y se examina la determinación del deudor. Se identifican los supuestos de circulación en régimen suspensivo, la obligación de garantía y el procedimiento de circulación basado en el sistema informatizado EMCS. Se analiza también la circulación e imposición de los productos tras su despacho a consumo, en específico: el régimen de adquisición por los particulares, régimen de tenencia en otro Estado miembro y el régimen de venta a distancia, como también las destrucciones de productos, pérdidas e irregularidades en estos supuestos. / The purpose of this PhD Thesis is to study the general arrangement for excise duties on energy products and electricity of the European Union Law. In the First Part, the process going from the European integration until the achievement of the harmonised regime is revised. In this scope, the concept of internal market is defined likewise the requirements that the Treaties include in their mission. The effects of the free movement of goods principle are studied, in particular, the creation of the customs union and the use of the Combined Nomenclature. An evaluation of the national legislations’ approximation and, specifically, the tax harmonisation as tools to guarantee the proper functioning of the internal market, is conducted. The legal provisions of the European Union that constitute the first structure of the tax system on hydrocarbon are revised: the Directive 92/12/EEC, the Directive 92/81/EEC and the Directive 92/82/EEC. The existing set of legal provisions and ruled of the European Union Law concerning distinguishing excise duties on energy products and electricity are schematized, distinguishing between the material and the formal ones. The grounds and general purposes of the Directive 2008/118/EC and Directive 2003/96/EC are individually mentioned. There is a thorough analysis of the integration of the environmental purposes of the excised duties on energy products, including the introduction of biofuels and other renewable fuels, as well as the amendment proposals of the Directive 2003/96/EC. The main national legal sources that have led to the transposition in Spain, France and the United Kingdom are jointly identified. In the Second Part, every feature that makes up the excise duties on energy products in the European Union Law and their respective transposition in Spain, France and the United Kingdom are analysed. The territorial scope of application is detailed. The objective scope of application of the excise duty, which defines the expression «energy products and electricity», is analyzed. The chargeable events stated by the Directive 2008/118/EC and the Directive 2003/96/EC are coordinated and every excise duty point is identified. The structuring of the levels of taxation is examined as are the minimum levels of taxation on propellant (including the distinction between commercial and non commercial gas oil used), propellant used with industrial and commercial purpose and heating fuels and electricity. The mandatory and optional exemptions are coordinated and analysed. The operators of the excise duty system are distinguished and the determination of the debtor is examined. The study identifies the cases of movement under suspension of excise duty, the guarantee’s obligation and the procedure of movement based on the computerized system EMCS. It also includes the movement and taxability of the products after release for consumption, in particular: the acquisition by private individuals, holding in another member state and distance selling arrangements, as well as the destruction of products, losses and irregularities in said cases. / La present tesi doctoral té per objecte l’estudi del règim d’impostos especials sobre els productes energètics i l’electricitat del Dret de la Unió. A la primera part, es revisa el procés que va des de la integració europea fins a la consecució der règim harmonitzat. En aquest àmbit, es delimita el concepte de mercat interior i les exigències que els Tractats integren a la seva missió. S’estudien els efectes del principi de lliure circulació de mercaderies, en particular, la creació la unió duanera i la utilització de la nomenclatura combinada. Es valora , la aproximació de les legislacions nacionals i, específicament, l’harmonització fiscal com instruments per garantir el funcionament adequat del mercat interior. Es revisen les disposicions normatives de la Unió que van constituir la primera estructura del sistema impositiu dels hidrocarburs: la Directiva 92/12/CEE, la Directiva 92/81/CEE i la Directiva 92/82/CEE. S’esquematitzen el conjunt de normes vigents del Dret de la Unió en matèria de impostos especials sobre els productes energètics i la electricitat, distingint entre els de caràcter material i els de caràcter formal. Es fa particularment menció dels motius i objectius generals de la Directiva 2008/118/CE i de la Directiva 2003/96/CE. S’analitza la integració dels fins ambientals en la imposició especial dels productes energètics, incloent la introducció dels biocarburants i altres combustibles renovables, com també les propostes de modificació de la Directiva 2003/96/CE. S’identifiquen conjuntament les principals fons jurídiques nacionals que han donat lloc a la transposició a España, França i al Regne Unit. A la Segona Part s’analitzen cadascun dels elements que configuren els impostos especials sobre els productes energètics en el Dret de la Unió i la seva respectiva transposició a Espanya, França i al Regne Unit. Es detalla l’àmbit territorial d’aplicació. S’analitza l’àmbit objectiu d’aplicació del impost especial, delimitant l’expressió «productes energètics i electricitat». Es coordinen els fets imposables disposats per la Directiva 2008/118/CE i la Directiva 2003/96/CE i s’identifica cadascun dels suposts de meritació. S’examina l’estructuració del nivells d’imposició i s’analitzen els nivells mínims d’imposició sobre els carburants d’automoció (incloent la distinció entre gasoil d’ús professional i no professional), sobre els carburants d’automoció utilitzats a fins industrials i professionals i sobre els combustibles per calefacció i electricitat. Es coordinen i analitzen les exempcions obligatòries i facultatives. Es distingeixen els operadores del sistema d’impostos especials i s’examina la determinació del deutor. S’identifiquen els supòsits de circulació en règim suspensiu, la obligació de garantia i el procediment de circulació basta en el sistema informatitzat EMCS. S’analitza també la circulació i imposició dels productes després del seu despatx a consum, específicament: el règim d’adquisició per part dels particulars, règim de tinència en un altre Estat membre i el règim de venda a distancia, així com les destruccions de productes, pèrdues i irregularitats en aquests supòsits. / Cette thèse doctorale a pour objet l’étude du régime des accises sur les produits énergétiques et l’électricité du Droit de l’Union. Dans la Première Partie, la procédure qui va de l’intégration européenne jusqu’à l’achèvement du régime harmonisé est révisée. Dans cette partie, les effets du principe de libre circulation des marchandises sont étudiés, en particulier, la création de l’union douanière et l’utilisation de la nomenclature combinée. Le rapprochement des législations nationales est évalué, en fonctionnement adéquat du marché intérieur. Les dispositions normatives de l’Union qui ont constitué la première structure du système d’imposition des hydrocarbures sont révisées : la Directive 92/12/CEE, la Directive 92/81/CEE et la Directive 92/82/CEE. L’ensemble des normes en vigueur du Droit de l’Union en matière d’accises est schématisé, en établissant une distinction entre celles d’ordre matériel et celles d’ordre formel. Une mention détaillée des raisons et objectifs généraux de la Directive 2008/118/CE et de la Directive 2003/96/CE est établie. L’intégration des fins environnementales dans l’imposition spéciale des produits énergétiques est analysée, y compris l’introduction des biocarburants et autres carburants renouvelables, ainsi que les propositions de modifications de la Directive 2003/96/CE. Les principales sources juridiques nationales qui ont conduit à la transposition en Espagne, en France et au Royaume-Uni sont identifiées conjointement. Dans la deuxième partie, chacun des éléments configurant les accises sur les produits énergétiques dans le Droit de l’Union est analysé ainsi que leur respective transposition en Espagne, en France et au Royaume-Uni. Le champ territorial d’application est détaillé. Le champ d’application objectif de l’accise est analysé, en délimitant l’expression « produits énergétiques et électricité ». Les faits générateurs établis par la Directive 2008/118/CE et par la Directive 2003/96/CE sont coordonnés, et chacun des cas d’exigibilité de l’impôt est identifié. La structuration des niveaux de taxation est examinée et les niveaux minima de taxation sur les carburants (y compris la distinction entre le gazole à usage commercial et privé), sur les carburants utilisés à des fins industrielles et commerciales, sur les combustibles et l’électricité sont analysés. Les exonérations obligatoires et facultatives sont coordonnées et analysées. Une distinction des opérateurs du système d’accise et la détermination du débiteur sont examinées. Les cas de circulation sous un régime de suspension, l’obligation de garantie et la procédure de circulation basée sur le système informatisé EMCS sont identifiés. La circulation ainsi que la taxation des produits après leur mise à la consommation sont analysées, en particulier : le régime d’acquisition par les particuliers, le régime de détention dans un autre Etat membre, le régime de vente à distance, ainsi que les destructions de produits, pertes et irrégularités dans ces cas-là.

La present tesi doctoral analitza la situació del col·lectiu de persones amb discapacitat en els inicis del segle XXI i l’entorn que el condiciona per a la seva integració laboral a Catalunya, Espanya i la Unió Europea. Es considera l’evolució del col·lectiu en les últimes dècades amb els canvis normatius i legals que l’hi han donat suport per aconseguir aquesta integració. L’experiència del passat i els condicionants del present, han de permetre el desenvolupament d’accions per tal de fer arribar als empresaris el missatge de la importància de la seva col·laboració per assolir aquest objectiu.