El propósito de la presente tesis es el análisis y estudio jurídico penal en torno a la estafa mediante obras de arte falsas. El objeto de la investigación, pues, queda circunscrito a la figura básica del delito de estafa y a los preceptos que la complementan recogidos en los artículos 248.1, 249 y 623,4 del Código Penal. El núcleo de la tesis está formado por tres capítulos, en un primero, se realiza un estudio terminológico, necesario para definir un marco introductorio donde se acota el tema: el mercado del arte y el concepto de obra de arte. Su determinación terminológica en este estudio no es meramente instrumental, sino que constituye el eje vertebrador y de enorme y necesario interés, de ahí la extensión de este primer capítulo. A continuación, un segundo capítulo se inicia con un breve análisis de la cuestión en el Derecho comparado, seguido de una nuestra propuesta de un modelo explicativo sólido y coherente, que pueda dar respuesta a los problemas más importantes que determinan en última instancia el fin perseguido en la presente investigación. Pese a las referencias específicas al ordenamiento jurídico español, la mayoría de las afirmaciones aquí sostenidas son extensibles a otros sistemas jurídicos, presupuesto necesario del que parten las premisas básicas del Capítulo III. Este tercer escalón se dedica al estudio del bien jurídico protegido, en el cual se pretende desvelar una cuestión técnica fundamental, cual es aquella que hace referencia a la concreta determinación del interés o valor tutelado por la norma penal; pero también se busca un criterio hermenéutico sólido que determine su naturaleza jurídica, en relación con el engaño y los sujetos intervinientes. Respecto a los sujetos intervinientes, por su repercusión en el mercado, se analiza con profundidad las casas de subastas, con algunos ejemplos muy ejemplificativos. Esto nos ha llevado a estudiar fenómenos fronterizos de responsabilidad con el derecho privado. Por su incidencia en el mercado, también se tratan los negocios jurídicos criminalizados. Analizamos a la víctima de la estafa desde una perspectiva victimológica, observando las especiales características de este tipo de comprador. Además, se exponen unas consideraciones a propósito de un posible carácter pluriofensivo de los delitos de estafa con obras de arte falsas. Finalmente, se aplica la fórmula jurídica a la cuestión examinada intentado que la respuesta sea coherente con el planteamiento teórico inicial y también correcta desde el punto de vista político-criminal. / The aim of this thesis is to analyze the Spanish Criminal Law about the scam involving fake art works. Therefore, the object of the research is limited to the basic concept of the crime of fraud and precepts covered in articles 248.1, 249 and 623.4 of the Spanish Criminal Code. This thesis has been structured in three chapters. In the first stage, which is specified in Chapter I, a terminological study is needed to obtain an introductory framework where the topic is established: the art market and the concept of artwork. A second chapter begins with a brief discussion of this issue in comparative law. Then we try to create a solid and coherent explanatory model that can respond to the most important issues that ultimately determine the objective pursued in this investigation. This is carried out by an interpretation of the different typical terms always guided by the consideration of the object of the offense. Hence, although specific references are related to the Spanish legal system, most of the these statements are extensible sustained to other legal systems, necessary assumption that the basic premises of Chapter III are based on. This third step is devoted to the study of legally protected assets. Here we aim to unveil a major technical issue, which is that which refers to the actual determination of interest or value protected by the criminal law, but also looking for a solid hermeneutical criterion determining their legal status in relation to deception and the parties involved. With respect to the parties involved, and their impact on the market, we analyze in depth the auction houses, with some very exemplary cases. This has led us to study border liability phenomena with private law. For its impact on the market, criminalized legal business is also addressed. We analyze the victim of the scam from a victim perspective, noting the special characteristics of this type of buyer. Some thoughts about possible multiple offenses of the crimes of fraud with fake art works are shown. Finally, the legal formula is applied to the issue considered attempting to offer a response which is consistent with the initial theoretical approach and also correct from the point of view criminal policy.

El present treball es pot definir com a panoràmic, i s'hi ha volgut estudiar la manera en què es consolidava la reforma educativa liberal-burgesa a l'Estat espanyol (1833-1857), en la gradual construcció del sistema polític constitucional, amb dues etapes diferenciades- de 1813 a 1845 i de 1845 a 1857.S'ha volgut analitzar el tipus de propostes, plantejaments i idees que sorgiren en la dinàmica político-educativa, als inicis del que podem definir com a monarquia liberal-burgesa dels borbons.S'ha contextualitzat l'época tenint present una xarxa d'esdeveniments, circumstàncies, canvis i transformacions, que ens han ajudat a comprendre la complexitat de les aportacions educatives del moment.Hem de tenir present que aquesta fou una època de grans conflictes històrics a l'Estat espanyol, i la incidència d'aquests en la construcció del sistema educatiu liberal-moderat s'havia de deixar notar.Es pretenia aclarir com eren rebudes les idees que s'oficialitzaven a diferents indrets de l'Estat espanyol on es concretava l'esperit reformista liberal. Aquests indrets han estat, a la nostra investigació, fonamentalment, Madrid, Barcelona i Mallorca, que reaccionaren de manera diferent davant les propostes reformistes.Els temes tractats s'han englobat en tres nivells: social, de teoria de l'educació i del sistema escolar. Les conclusions del treball són:- Es pretenia impulsar la construcció de l'aparell ideològic i administratiu de la instrucció primària (escoles normals)- S'organitzava la vida col·lectiva segons la concepció d'estat nació. Incidència en la política educativa.- S'introduïren models educatius de l'Europa mes «avançada»- S'avançava en el procés d'uniformització i centralització. El triomf del moderantisme liberal va possibilitar la consolidació de la dualitat escola estatal-escola privada, i la lluita pel control de l'educació estava servida. - Es pretenia generalitzar la instrucció primària com a educació popular i s'estructuren els diversos nivells educatius. - L'estructuració uniformista de l'Estat necessitava una política de llengua i cultura úniques. Castellanització a l'escola. - Un gran nombre d'autors varen fer les seves propostes educatives. Montesino, Lista, Quinto, Carderera, Avendaño. Balmes, Sagra, Gil de Zárate, Monturiol, etc.- Es va produir la proliferació de publicacions periòdiques, generals, infantils, i professionals, que actuaren com a eines de mentalització i ideologització.- Els llibres de text relacionats amb la instrucció primària abraçaven des de la religió, les ciències naturals o les matemàtiques fins a la Pedagogia, que fou introduïda a través de les escoles normals, i tingueren una certa proliferació, encara que fossin poc originals.- Literats amb mentalitat moralista o crítica, de divers signe, com Larra, Ayguals, Aribau, Fernán Caballero, etc. col. laboraren en la ideologització de diverses capes de població.- No es va consolidar el procés de secularització- S'introduïren temes educatius com el d'educació integral.Però es constata que en realitat el procés d'escolarització és lent i envoltat d'inmobilisme.

Fa 150 anys que es van crear els estudis d'enginyeria industrial a Espanya amb l'objectiu de donar resposta a la creixent industrialització. Tanmateix, de totes les escoles inicialment creades sols l'Escola d'Enginyeria Industrial Barcelona va continuar la seva tasca sense interrupció des de 1851. A un període tant dilatat d'existència li correspon un ampli ventall d'esdeveniments. No obstant, aquesta tesi sols n'estudia un de concret emmarcat entre dues dates: la creació de la Càtedra Ferran Tallada el 1955 i els esdeveniments relacionats amb ella fins que al 1962 la primera promoció d'alumnes del Pla 1957 va iniciar les matèries pròpies de l'especialitat de Tècniques Energètiques.Així, doncs, en primer lloc hem dut a terme un estudi de la situació internacional a través d'una classificació de països implicats atenent al nombre de reactor de recerca i de potència que posseïen, cosa que ens ha permès situar Espanya dins d'un grup de països de desenvolupament similar pel que respecta a l'energia nuclear.A continuació, hem estudiat les peculiaritats del desenvolupament nuclear espanyol des de la constitució d'EPALE (Estudios y Patentes de Aleaciones Especiales) fins a la creació de la Junta d'Energia Nuclear. I després, hem analitzat les repercussions del programa Àtoms per la Pau, fins a la construcció dels primers reactors experimentals.El nucli central de la tesi el constitueix l'anàlisi de les activitats docents de la Càtedra Ferran Tallada durant els seus primers anys i el paper rellevant que va tenir en la formació dels enginyers que haurien de fer-se càrrec de les futures centrals nuclears de potència. La comparació dels estudis impartits amb els dels altres països, desenvolupada en un altre capítol, permet confirmar que, tant per la durada com pels continguts, els ensenyaments de la càtedra barcelonina estaven en la mateixa línia que altres destacades escoles d'enginyeria europees.Tot i gaudir de condicions nacionals i internacionals favorables, el ràpid i reeixit establiment i posterior desenvolupament de la Càtedra Ferran Tallada no pot explicar-se sense tenir en compte la decidida implicació dels industrials agrupats a la Cambra Oficial d'Indústria.La tesi analitza la participació decidida de la Cambra en el recolzament dels ensenyaments tècnics, en general, i dels nuclears, en particular, a través de subvencions, beques i de la adquisició per a l'Escola d'un reactor nuclear anomenat Argos.La construcció i instal·lació del reactor Argos, que es estudiat en un altre capítol, va significar una important innovació tant en el camp polític com en el tecnològic ja que fou el primer reactor construït a Espanya. Per això creiem que, lluny dels criteris de rendibilitat econòmica, l'Argos fou dut a terme per la Junta d'Energia Nuclear per raons estrictament polítiques que cercaven la formació i ensinistrament dels tècnics amb la finalitat que la seva construcció servís de prova per la realització posterior d'un reactor prototip espanyol que fos model per a les futures centrals nuclears.Finalment, amb la constitució de l'especialitat de Tècniques Energètiques -especialitat adreçada a la formació en enginyeria nuclear- la Càtedra Ferran Tallada, gràcies també a la col·laboració de la Cambra, va reorientar la seva activitat cap a les aplicacions dels isòtops radioactius, aspecte que és estudiat en un altre capítol. Es pot concloure doncs que la professionalització de l'enginyeria nuclear a l'Escola d'Enginyeria Industrials de Barcelona va ser possible gràcies a la voluntat decidida de la societat civil i més concretament dels industrials que des de la Cambra Oficial d'Indústria apostaren fort per la formació dels tècniques en aquesta disciplina com a pas previ al desenvolupament de l'energia nuclear amb la construcció de centrals productores d'energia elèctrica.

En los albores del siglo XV se dio inicio en el continente europeo a una transformación tecnológica que habría de afectar las más diversas disciplinas humanas: en 1494 una nueva y poderosa arma batió rápidamente -de manos de las tropas francesas- las hasta ahora muy sólidas murallas italianas: se trataba del cañón accionado con pólvora. Con él, un novedoso conjunto de conocimientos especializados comenzó a estructurarse; la investigación y la experiencia obtenida en las acciones bélicas permitió conocer los efectos de las nuevas armas, la valoración de los ángulos de tiro, el efecto de las minas, e incluso procedimientos clínicos para la atención de los heridos en el campo de batalla ...; pero fue sin duda en el arte de construcción de fortificaciones en donde se produjo un cambio realmente significativo que tiró por los suelos -junto a los muchos recintos amurallados de las ciudades medievales-, todo un conjunto de saberes que hasta ahora se había servido del cuerpo doctrinal de dos remotos autores romanos: Vitruvio y Vegecio.No fueron pocos los hombres del siglo XVI que dieron inicio al esfuerzo por lograr un mejor entendimiento de la aplicación de los materiales en la construcción de cortinas y baluartes, del asiento y espesor de cimentaciones y muros, de la profundidad y ancho de los fosos, de la inclinación de taludes, de la resistencia de las bóvedas y forjados, del suministro y evacuación de las aguas, e incluso de la aparentemente mágica relación que se establecía entre el trazado hecho sobre polígonos regulares y el perímetro perfecto capaz de resistir el peor de los asedios ... Portadores de ese extenso conjunto de conocimientos, se llevaron a las imprentas europeas un número indeterminado de libros dedicados al tema de la arquitectura y la ingeniería militar: los llamados tratados de arquitectura militar o tratados de fortificación, los mismos en donde todavía es posible apreciar el encomiable esfuerzo de sus autores por construir y reglar una técnica: la del ingeniero militar, la del arquitecto.Tal proceso no fue fácil: él demandó una transformación en los métodos de elaboración de ideas y conceptos, tal y como lo expresan los muchos autores en las formas de sus discursos, en el uso de las palabras, en el orden en que se exponen las ideas, en la manera de relacionarse con las ciencias ... Y es que tuvieron que apropiarse de saberes ajenos inscritos dentro del marco común de las acciones propias del arte de construir y guiarse por la explícita necesidad de definir unos límites propios de su actividad con el fin de conformar un corpus doctrinal autónomo.Esta Tesis da cuenta de ese proceso a través de un estudio detallado de los tratados de fortificación impresos en Europa (siglos XVI - XVIII) y de sus contenidos de construcción. / The dawn of the 15th century, saw the beginning of a technological transformation in the European continent; one which would affect the most diverse human disciplines: in 1494, a new and powerful weapon, at the hands of French troops, quickly defeated the, till then, very solid Italian defense walls - it was the gunpowder-activated canon. With it, a novel set of specialized knowledge began its structuring; investigation and experience gathered in war actions allowed for knowledge in the effects of the new weapons, the assessment of the launching angles, the effect of land mines, and even clinical procedures to aid the wounded on the battle field .; but it was without a doubt in the art of fortress construction where a truly significant change came about, toppling - along with many walled installations in medieval cities - a whole set of previous knowledge, which till hence had availed itself of the doctrinal corpus of two remote Roman authors: Vitruvious and Vegecious. Many men since then have given start to the effort of reaching a better understanding of the application of materials in the construction of rampart curtains and bastions, the settlement and thickness of foundations and walls, the depth and width of moats, the inclination of taluses, the resistance of vaults and mortared cements, the supply and evacuation of water, and even to the apparently magical relationship established between the tracing from regular polygons and the perfect perimeter capable of withstanding the worst of attacks .Bearers of that vast set of knowledge, an indeterminate number of books dedicated to the issue of military architecture and engineering were brought to European printers between the painfully long years between 1500 and 1800: the so-called treatises on military architecture or fortification treatises, the very same that can today still be appreciated in their authors' praiseworthy effort to build and regulate a technique: that of a military engineer, that of an architect.Such a process was not easy: it called for a transformation in the methods of elaborating ideas and concepts, just as it is expressed by many authors in many ways through their discourse, in the use of words, in the order ideas are presented, in the manner of relating to science. And it is that they had to appropriate themselves of the knowledge of others inscribed within the common scope of the very actions in the art of building and guiding themselves by the explicit necessity of defining the limits appertaining to their activity, in order to conform an autonomous doctrinal corpus. This thesis reviews that process through detailed study of the fortification treatises and their construction contents printed in Europe from the 16th to the 18th centuries.

La regulación de la técnica sigue sin ser monopolio del derecho, del mismo modo que el Estado no ha absorbido la realidad social. Uno de los objetivos del presente estudio es demostrar que la dialèctica Estado-Sociedad puede ser observada a partir del desarrollo científico y técnico. Con el titulo Normas técnicas y Ordenamiento jurídico queremos destacar precisamente esas dos realidades (social y estatal) dotadas cada una de ellas de su propia racionalidad. La absorción del Derecho por el Estado y su consagración como instrumento legitimador del poder político es expresión de un determinado momento histórico en el que son rechazadas, cuando no combatidas, cualesquiera otras manifestacions de organización supraindividual. La autoorganización social sólo ha sido tolerada en un ámbito, como es el del conocimiento científico y el desarrollo tecnológico. Ahí la Sociedad ha encontrado el marco idóneo para el desarrollo de otra racionalidad de ordenación, fundamentada en el pretendido caràcter neutral de la técnica y que termina por tener en la norma técnica su fórmula más acabada de expresión.

Considerando la gran importancia que tuvo la Iglesia Católica en el proceso de configuración de los núcleos urbanos coloniales brasileños, lo que se propone en este trabajo es estudiar el papel de la Orden Religiosa de los Benedictinos en la estructuración del espacio urbano en la ciudad de Salvador, Bahía. Se intenta comprender la manera mediante la cual los benedictinos influyeron en el proceso de desarrollo urbano de Salvador en el siglo XVIII. Entender cuáles fueron las estrategias utilizadas por los monjes para el arrendamiento de sus tierras "urbanizables" y qué instrumentos jurídicos utilizaron. El crecimiento de la ciudad en el siglo XVIII, siguiendo el eje sur, se consolida sobre las tierras pertenecientes a los benedictinos. La formación del patrimonio inmobiliario benedictino se inicia en el siglo XVI, nada más llegar los monjes a Bahía, recibiendo grandes donaciones de tierra en ese momento. Durante todo el siglo XVII, continuaron los monjes recibiendo donaciones y también ampliando sus posesiones a través de compra de inmuebles. Las donaciones se concentraron en las áreas alrededor de su monasterio, haciendo que sus propiedades se extendiesen por la parte sur de la ciudad. De este modo, la disponibilidad de esas tierras propició el crecimiento urbano de Salvador, transformando a los monjes benedictinos en importantes agentes del proceso de expansión de la ciudad.

La present tesi doctoral es centra en l'encaix de les legislacions de dret de família dels països de Magrib als litigis de família que se segueixen els tribunals espanyols.Malgrat referir-se als magribins el present treball es circumscriu només a Algèria Marroc i Tunísia. Es delimita a aquests països per una qüestió de presència a Espanya, essent els marroquins el grup amb més població que hi ha i també perquè aquests tres països permeten veure la diferent evolució de les normes de dret de família, des de les postures més tancades fins a les més obertes com la tunisiana, passant per les diferents reformes que ha experimentat el Marroc en aquests darrers anys i que culminen amb la reforma de la Mudawana de l'any 2004.En destaca l'anàlisi que se'n fa a partir de la pràctica judicial durant 10 anys en procediments de família amb magribins en el partit judicial de Mataró, que ha seguit l'autora com a advocadessa en exercici i que ha estat el material de camp del treball i per tant el fil inspirador del mateix.Igualment incorpora una visió més àmplia que l'estrictament jurídica i per això utilitza anàlisis des d'altres ciències socials, com la sociologia o la antropologia per comprendre millor la societat i la idiosincràsia de la població que s'amaga darrera d'institucions jurídiques foranes. També intenta utilitzar una part de les tècniques i mètodes de recerca d'aquestes altres disciplines en l'anàlisi de la pràctica sobre el terreny.Per això aquesta tesi compte amb un treball de camp 36 casos reals, documentats i analitzats detalladament, amb contacte directe amb els justiciables i les seves explicacions i raonaments, que serveixen per il·lustrar els diferents elements analitzats al llarg de tota la tesi. També per això compte amb primer bloc sobre l'anàlisi social de la població magribina del partit judicial de Mataró on s'analitzen de manera detallada les dades de població i les dades sobre la justícia i els ciutadans estrangers. La resta del treball mantenint aquest enfocament pràctic i voluntat multidisciplinar aborda pròpiament les diferents qüestions jurídiques:A.- La determinació dels tribunals competents on pren importància l'encaix dels Reglaments comunitaris en la matèria i el desplaçament de les normes de la LOPJ, per acabar analitzar les poques normes de competència judicial recollides en els convenis bilaterals i les dificultats pràctiques que planteja tot el sistema.B.- La problemàtica de la llei aplicable, a partir de la jurisprudència del partit judicial de Mataró i en bona mesura l'espanyola, les respostes legislatives amb la reforma de l'article 107 del Cc i l'anàlisi del concepte de dret islàmic i de les legislacions en matèria de família dels països del Magrib amb especial referència a la Mudawana marroquí de 2004 i la seva aplicació real, per plantejar-nos si aquestes normatives es poden reconèixer i/o aplicar sense vulnerar l'ordre públic intern. C.- LA prova del dret estranger que ha estat i continua sent en bona part el problema més important en la resolució dels litigis de família entre magribins, apostant sobre tot per nous mitjans de prova aprofitant les noves tecnologies i incidint en les solucions possibles en cas de prova defectuosa.D.- L'execució de les sentències en matèria de família a banda i banda de la Mediterrània a la llum dels diferents instruments legislatius d'abast general i els convenis bilaterals amb els tres països : Marroc de 30-05-1997, Tunísia de 24-09-2001, Algèria de 24-02-2005.Per últim es dedica un apartat a la especial problemàtica de l'eficàcia a Espanya de figures pròpies del dret de família dels països magribins, referides sobretot al reconeixement dels efectes de la poligàmia i el repudi. / "Family litigations with some foreign elements: the case of maghrebians"TEXT:This doctoral thesis is based on the main conflicts that appear in the Spanish courts of Justice over family litigations between Maghreb citizens. The analysis is focused only in Morocco, Tunisia and Algeria for different reasons. Moroccan citizens are the most numerous Maghrebian population in Spain and the two other countries show the evolution of different family laws in an Islamic country.The analysis is made from the practical experience of the author during 10 years working as a lawyer in the Court of justice of Mataró. For that reason the thesis contains 36 real cases in the study.This is a thesis about international law and includes some approaches from others disciplines such as sociology and anthropology in order to have a better understanding about the original Maghrebian societies in the study. This provides the necessary information in order to reach the best solutions of legal problems that appear in family proceedings.First the thesis introduces an analysis of data of a foreign population in Mataró and in Spain in order to have a social basis of the population concerned for this international family law.After that introduction, the following legal items are treated:I.- Which Courts have jurisdiction in these family proceedings between Maghrebian citizens, according to the EU Regulation and its relationship with Spanish rules.II.- What law must be applied, analyzing the national family laws of Morocco, Tunisia and Algeria with special reference to Moroccan Mudawana from 2004 and with a little reference to Islamic law.III.- The evidence we need to present in a Court to prove a foreign law, which is the most important problem in these kinds of proceedings and the possible solutions using new technologies.IV.- Enforcement of judgments on both sides of the Mediterranean according to EU regulations or bilateral agreements with the following countries: Morocco from 30-05-1997, Tunisia from 24-09-2001 and Algeria from 24-02-2005.Finally, this paper will talk about the problem of recognizing the effects of polygamy and repudiation in Spain.

A lo largo de la historia las figuras nombre comercial y denominación social han compartido características similares, tales como el hecho de que ambas están destinadas a individualizar e identificar: el nombre comercial a una persona física o jurídica, en el desarrollo de su actividad empresarial para distinguirse de actividades idénticas o similares en el tráfico económico; la denominación social, en cambio, a una sociedad mercantil o asociación en el tráfico jurídico. Es decir, ambas figuras tienen el común denominador de ser expresiones que componen un elemento de identificación de las empresas y personas jurídicas en el tráfico económico y jurídico, respectivamente. En virtud de lo anterior, este trabajo tiene como objetivo primordial hacer un análisis jurídico de lo que debe entenderse por nombre comercial y por denominación social, así como plantear de manera sucinta la problemática que al respecto impera; por qué cuerpos normativos se encuentran reguladas las figuras de referencia; las autoridades administrativas encargadas de llevar un registro de unos u otras, así como de las posibles, y en cierto modo comunes, controversias que surgen entre sí, a pesar de que doctrinalmente tengan conceptos y funciones perfectamente delimitados y distintos. Se hará también una breve alusión a la figura del nombre comercial o su institución equivalente con otros países para tener elementos de comparación entre unos y otros. El método elegido para la elaboración de este trabajo ha sido un análisis de la normatividad y jurisprudencia española; fuentes bibliográficas, hemerográficas y electrónicas, así como sentencias y resoluciones dictadas en relación con la materia. Para ello se ha realizado una actividad analítica y de contraste entre nombres comerciales y denominaciones sociales y, siendo éstos los objetivos concretos, se han evitado distracciones o desvíos de atención en diversos temas que fueron surgiendo durante el transcurso de esta investigación. El contenido de este trabajo está desarrollado siguiendo un planteamiento por capítulos. En los capítulos primero y segundo se hace un análisis jurídico de las figuras nombre comercial y denominación social, detallando sus conceptos, funciones, clases, requisitos indispensables, naturaleza jurídica, acciones de defensa que el titular de un nombre comercial podrá ejercer, entre otras, para sentar las bases y poder entender los conflictos que pueden y que llegan a surgir entre unos y otras. En el capítulo tercero se hará una somera reseña de las figuras equivalentes al nombre comercial español en Derecho comparado, tanto en Italia, como en el Reino Unido y en México, es decir, la ditta, la trade mark y el nombre comercial, respectivamente, para con ello tener elementos de análisis jurídico y comparativo entre éstos tres y el primero. El propósito del capítulo cuarto será, precisamente, analizar y detallar las causas que originan las controversias entre nombres comerciales y denominaciones sociales, haciendo alusión a los diferentes supuestos que en la vida cotidiana acontecen, además de explicar la forma en que dichas controversias son dirimidas. En el quinto y último capítulo de este trabajo de investigación, se hará una descripción del apartamiento conceptual, funcional y normativo entre los nombres comerciales y las denominaciones sociales, además se plantean ciertas medidas y reformas legales que, de llevarse a cabo, acercarían a dichas figuras, clarificarían su situación actual y homogeneizarían los conceptos que habrán de utilizar, por un lado, la OEPM y, por el otro, el RMC al momento de otorgar la concesión del registro de nombres comerciales (o marcas de servicio) y de denominaciones sociales, respectivamente.

La tesi analitza en primer lloc la gènesi del fet electrònic, el seu concepte tècnic-científic, així com la manera, els mitjans o suports en els que es conserva i els dispositius de reproducció que necessita per poder ser perceptible per l´home. El coneixement de la gènesi i manifestació del fet electrònic ens permet a continuació el seu estudi des de un punt de vista social i empresarial, per a finalment analitzar la seva vessant o dimensió jurídica. I a partir d´aquesta última dimensió jurídica es defineix que s’entén per prova electrònica , la seva regulació i els possibles errors o carències en ella. Això per quant la dimensió social del fet electrònic és el que el lliga a la nostra realitat i el converteix en objecte d´interès per la contesa jurídica i la prova en el procés. El fet electrònic, en la seva dimensió jurídica, actua en el procés jurisdiccional com a qualsevol altre fet. En definitiva l´adjectiu electrònic no modifica els requisits i exigències legals que ha de complir qualsevol fet per a ser introduït i valorat en el procés com a prova. L´anàlisi del fet electrònic des de una perspectiva social té el seu origen en l´estudi de la seva influència a nivell d´Estat i d´empresa. En l´àmbit estatal i corporatiu es referencien les recents reformes legals, les polítiques relatives a la implantació de les noves tecnologies en el nostre país i els informes sobre costos que això suposa. En l´àmbit corporatiu destaca la referència al «compliance» i els costos econòmics que pot suposar per a una empresa la no implantació de mesures de seguretat sobre els actius d´informació de que disposa. Previ a entrar en la prova s´estudia la investigació i la perícia del fet electrònic i es defineix la disciplina informàtica-forense. Investigació i perícia plantejan dues qüestions fonamentals com són: els límits a la investigació que suposen els drets constitucionals; i si es disposa en la via civil de mitjans processals d´investigació i accés a les fonts de prova que es trobin en poder de tercers. Finalment, s´analitza la prova electrònica entrant en la dimensió jurídica-processal del fet electrònic. Donada l´especial rellevància de la prova pericial electrònica, s´analitza el seu objecte, naturalesa jurídica, finalitat i regulació. A continuació es tracta sobre la pràctica de la prova sobre el fet electrònic distingint la pràctica de la prova pericial, com a prova electrònica pròpiament dita, de la pràctica de la prova que tracta sobre la manifestació del fet electrònic. Dintre d´aquest últim epígraf es fa referència a la prova documental, la prova d´interrogatori de parts i testimonis i la prova de reconeixement judicial. Finalment hi ha un epígraf sobre la valoració del fet electrònic on té preferència l´estudi sobre la prova pericial electrònica i una breu referència a la impugnació del dictamen pericial. / La tesis analiza en primer lugar la génesis del hecho electrónico, su concepto técnico-científico, así como el modo y los medios o soportes en que se conserva y los dispositivos de reproducción que necesita para ser perceptible por el hombre. El conocimiento de la génesis y manifestación del hecho electrónico nos permite a continuación su estudio desde un punto de vista social y empresarial, para finalmente analizar su vertiente o dimensión jurídica. Y a partir de esta última dimensión jurídica se define qué se entiende por prueba electrónica, su regulación y los posibles errores o carencias en la misma. Ello por cuanto la dimensión social del hecho electrónico es lo que le incardina en nuestra realidad y es lo que le convierte en objeto de interés para la contienda jurídica y la prueba en el proceso. El hecho electrónico en su dimensión jurídica, actúa en el proceso jurisdiccional como cualquier otro hecho. En definitiva el adjetivo electrónico no modifica los requisitos y exigencias legales que debe cumplir cualquier hecho para ser introducido y valorado en el proceso como prueba. El análisis del hecho electrónico desde una perspectiva social parte del estudio de su influencia a nivel de Estado y de empresa. En el ámbito estatal y corporativo se referencian las recientes reformas legales, las políticas relativas a la implantación de las nuevas tecnologías en nuestro país y los informes sobre costes que ello supone. En el ámbito corporativo destaca la referencia a «compliance» y los costes económicos que puede suponer para una empresa la no implantación de medidas de seguridad sobre los activos de información de que dispone. Previo a entrar en la prueba se estudia la investigación y la pericia del hecho electrónico y se define el concepto de disciplina informático-forense. Investigación y pericia plantean dos cuestiones fundamentales: como son los límites a la investigación que suponen los derechos constitucionales; y si se dispone en vía civil de medios procesales de investigación y acceso a las fuentes de prueba que se hallen en poder de terceros. Finalmente, se analiza la prueba electrónica, entrando en la dimensión jurídico-procesal del hecho electrónico. Dada la especial relevancia de la prueba pericial electrónica, se analiza su objeto, naturaleza jurídica, finalidad y regulación. A continuación se trata sobre la práctica de la prueba sobre el hecho electrónico distinguiendo la práctica de la prueba pericial, como prueba electrónica propiamente dicha, de la práctica de la prueba que versa sobre la manifestación del hecho electrónico. Dentro de este último epígrafe se atiende a la prueba documental, la prueba de interrogatorio de partes y testigos y la prueba de reconocimiento judicial. Finalmente se destina un epígrafe a la valoración de la prueba del hecho electrónico donde prima el estudio sobre la prueba pericial electrónica y una breve referencia a la impugnación del dictamen pericial. / The thesis analyzes, in the first place, the genesis of the electronic fact, their technical concept, as well as the way and means or supports in which it is conserved and the devices of reproduction that needs to be perceivable by the man. The knowledge of the genesis and manifestation of the electronic fact allows us its study from a social and enterprise point of view, to finally analyze its legal aspect o dimension. And from this last legal dimension it is defined what is understood by electronic evidence, its regulation and the possible errors or deficiencies in the same one. This because the social dimension of electronic fact is what you incardinated into our reality and is what it turns object of interest for the legal fight and the proof of evidence at the process. The electronic fact in its legal dimension, acts in the jurisdictional process like any other fact. The adjective «electronic» really does not modify the legal requirements and exigencies that must fulfil any fact to be introduced and to be valued in the process like a proof. The analysis of the electronic fact from a social perspective comes from the study of its influence at level of State and company. So We can see it with the recent legal reforms at this matters, the policies relating to the implementation of the new technologies in our country and the information on costs that it supposes. In the corporative sector it emphasizes the economic reference to “compliance” and costs that can suppose for a company the no implantation of safety measures on the information assets that it has. Previous to enter into the proof of evidence (practice of evidence) the thesis analyzes the investigation and the expert evidence about electronic facts and defines the concept and ambit of the forensic science of the discipline. Investigation and expert evidence raise two fundamental questions: as they are the limits to the investigation that suppose the constitutional rights; and if available in civil proceedings, the media research and access to sources of evidence in the possession of third parties. Finally, the electronic evidence is analyzed from the legal-procedural dimension of the electronic fact. Given the special relevance of the electronic expert test, one analyzes its object, legal nature, purpose and regulation. Then the work attends to the practice of proof of the electronic fact, distinguishing the practice of the expert evidence, like electronic evidence itself, of the practice of the proof about the manifestation of the electronic fact. Within this last title it is analyzed the documentary evidence, proof by witness or parts and the proof of judicial recognition. To end the thesis contains a last title where it is examined the valuation of the electronic evidence and a brief reference to the opposition of the expert opinion.

El principal objectiu d’aquesta tesi doctoral és l’estudi dels límits jurídics de la publicitat des d’una perspectiva transversal orientada, en forma i contingut, a les necessitats i reptes que el condicionant legal planteja als professionals de la publicitat. El contingut de la tesi s'estructura en tres parts. Dret i Publicitat, la primera part del treball presenta el marc conceptual de la tesi, la descripció del marc normatiu de la publicitat i de les vies de repressió de la publicitat il·lícita i, també, la descripció de l'anàlisi de la jurisprudència dictada pel Tribunal Suprem en matèria de publicitat (1994-2014). Límits jurídics de la publicitat, la segona part de la tesi presenta, sobre la base dels resultats obtinguts, els principis generals en matèria de contractació publicitària, els supòsits de publicitat il·lícita i els límits jurídics addicionals de la publicitat difosa a través de mitjans audiovisuals i Internet. En tots els casos, el contingut de la normativa es complementa amb els criteris d'interpretació apuntats per la doctrina de referència i pels resultats de l'anàlisi jurisprudencial descrits en la primera part del treball. Publicitat i Dret, la tercera i última part de la tesi descriu i analitza, en primer terme, el sistema d'autorregulació publicitària i, en segon lloc, presenta la mostra, metodologia i resultats de les entrevistes en profunditat realitzades a directius de les principals agències de publicitat que operen a Espanya amb un doble objectiu: conèixer com aquestes agències integren en la seva rutina professional la supervisió legal de les campanyes i, també, la seva opinió sobre l'actual marc normatiu i els límits jurídics de la publicitat. Entre altres qüestions, els resultats del treball constaten el compromís dels professionals de la publicitat amb la legislació mitjançant un exhaustiu procés de revisió legal de les seves campanyes que comprèn la consulta a despatxos d'advocats, la sol·licitud de Copy Advice® a Autocontrol i, en la majoria de casos, la supervisió del departament jurídic de l'anunciant. / El principal objetivo de esta tesis doctoral es el estudio de los límites jurídicos de la publicidad desde una perspectiva transversal orientada, en forma y contenido, a las necesidades y retos que el condicionante legal plantea a los profesionales de la publicidad. El contenido de la tesis se estructura en tres partes. Derecho y Publicidad, la primera parte del trabajo presenta el marco conceptual de la tesis, la descripción del marco normativo de la publicidad y de las vías de represión de la publicidad ilícita y, también, la descripción del análisis de la jurisprudencia dictada por el Tribunal Supremo en materia de publicidad (1994-2014). Límites jurídicos de la publicidad, la segunda parte de la tesis presenta, sobre la base de los resultados obtenidos, los principios generales en materia de contratación publicitaria, los supuestos de publicidad ilícita y los límites jurídicos adicionales de la publicidad difundida a través de medios audiovisuales e Internet. En todos los casos, el contenido de la normativa se complementa con los criterios de interpretación apuntados por la doctrina de referencia y por los resultados del análisis jurisprudencial descrito en la primera parte del trabajo. Publicidad y Derecho, la tercera y última parte de la tesis describe y analiza, en primer término, el sistema de autorregulación publicitaria y, en segundo lugar, presenta la muestra, metodología y resultados de las entrevistas en profundidad realizadas a directivos de las principales agencias de publicidad que operan en España con un doble objetivo: conocer cómo estas agencias integran en su rutina profesional la supervisión legal de las campañas y su opinión sobre el actual marco normativo y los límites jurídicos de la publicidad. Entre otras cuestiones, los resultados del trabajo constatan el compromiso de los profesionales de la publicidad con la legislación mediante un exhaustivo proceso de revisión legal de sus campañas que comprende: la consulta a despachos de abogados, la solicitud de Copy Advice® a Autocontrol y, en la mayoría de casos, la supervisión del departamento jurídico del anunciante. / The main objective of this doctoral thesis is the study of the legal limits on advertising from a transversal perspective oriented, in form and content, to the needs and challenges that the legal constraint poses to advertising professionals. The content of the thesis is structured in three parts. Law and Advertising, the first part of the study presents the conceptual framework of the thesis, the description of the regulatory framework for advertising and the judicial control of illigal advertising and, also, the analysis description of the case law issued by Spanish Supreme Court in the field of advertising (1994-2014). Legal limits on advertising, the second part of the thesis, based on the results obtained, provides the general principles in matters of advertising contracts, the types of illicit advertising and the additional legal limits for advertising broadcasted on television and using the Internet. In all cases, regulation content was complemented with the criteria for interpretation aimed by the doctrine and with the results of the case law analysis described in the first part of the dissertation. Advertising and Law, the third and last part of the thesis describes and analyses, on the one hand, the advertising self-regulation system and, by another, presents the sample, methodology and results of the in-depth interviews carried out with directors of the main advertising agencies operating in Spain with a twofold goal: to know how these agencies integrate in their routines the legal supervision of their campaigns and their opinion on the current regulatory framework and the legal limits on advertising. From the research results, among other issues, we can conclude that advertising professionals are commited to the current legislation through an exhaustive process of legal review of their campaigns that include: the enquiry to law firms, the Copy Advice® request to Autocontrol and, in most cases, the supervision of the legal department of the advertiser.