This thesis describes the teaching and learning of multiple speech acts from an interlanguage pragmatics perspective since the already existing materials for that purpose have been considered as impoverished in terms of reflecting the use of language in its context. The first chapter "Pragmatics and Speech Act theory" includes the description of Pragmatics as the main area of study which this thesis is based on. It also includes the description of concepts related to pragmatics, such as speech acts, politeness and context. There is also a description of communicative competence paradigms in which pragmatics is included. Interlanguage Pragmatics field of research is introduced as the main research area including pragmatics studies related to the learning and acquisition of different pragmalinguistic and sociopragmatic aspects by non-native speakers. These studies have been classified as cross-sectional, longitudinal and those of pragmatic transfer and development. The last part of this first chapter includes a revision of speech act theories and concepts related as well as the taxonomies of the different speech acts studied in this thesis (complaints, apologies, requests, suggestions and refusals). The second chapter "Pragmatics Learnability, Acquisition and Teachability" includes the description of the conditions stablished for language learning, those of input, output and feedback. A revision of the approaches for developing pragmatics is also presented focusing on three different models, The Noticing Hypothesis, the Two-Dimensional model for L2 proficiency development, and the Interaction Hypothesis. We also comment on language instruction in pragmatics by describing the implicit/explicit, deductive/inductive learning conditions. The last part of this chapter is devoted to the revision of the present paradigms in pragmatics instruction (Focus on Meaning, Focus on Forms, and Focus on Form). The third chapter "Audiovisual Input and Conversation Analysis" is focused on the description of audiovisual materials as a rich and appropriate pragmatic source of input, and Conversation Analysis as one of the main source for the analysis of conversations derived from audiovisual input sources, in our case. Thus, we first provide a description of audiovisual genres followed by research already carried out with positive outcomes as regards pragmatics acquisition which includes films, sitcoms and drama, and captions audiovisual aids used. Last, we introduce Conversation Analysis in general terms for a posterior focus on learners as conversational analysts with the aim of making them aware of how language is used in its context. The fourth chapter "Classroom research in Pragmatics" is devoted to the description and explanation of the different written and oral research methods in Pragmatics' studies. This chapter also includes the motivations for the development of this thesis and the research questions and hypotheses which will be confirmed or not. The fifth chapter "Method" is aimed at the description of the study and includes a description of the participants, the instruments of data collection (rank-ordering tasks, written assessment tests, oral production tests, after-treatment questionnaire, and native speakers questionnaire. Furthermore, a description of the instructional treatment and materials used are also present in this chapter as well as the data collection procedures, instructional sessions and coding and analysis of data. The sixth chapter "Results and Discussion" includes the presentation of five research questions and 17 hypotheses derived from them. The first research question and related hypotheses are focused on the effects of our instruction on awareness; the second research questions is aimed at the description of the effects in written production; the third research question tries to determine the effects of our instructional model on our participants' oral production of speech acts pairs; the fourth research question and subsequent hypotheses are devoted to ascertaining the effects of using audiovisual materials on participants' awareness and production; the sixth and last research question tried to shed light on the effects of the different practices on participants' awareness and production. The last part of this thesis includes a conclusion in which a summary of the research questions and results from the hypotheses is pointed out. Some pedagogical implications and the limitations derived from our study are described in order to be taken into account for further research. This volume also includes a references section in which all the studies cited throughout the main text are present as well as an appendix section which includes all the materials developed for the instructional period (pre and post-tests, students' handout, tasks, power point presentation in class)

Aquesta tesi presenta l'elaboració, aplicació i avaluació d'un mètode d'autoformació en educació emocional (MAEM) i analitza el procés de creixement emocional dels agents implicats: famílies i mestres. El treball es vertebra al llarg de tres parts que sustenten la investigació. En la primera part que conforma el marc teòric s’aborden, en primer lloc, els conceptes d'emoció i intel·ligència emocional com a punt de partida en l'educació emocional; en segon lloc, les dues figures de més rellevància en l'educació emocional dels infants: les famílies i els docents. La família constitueix el primer referent emocional per a l'infant i ha d'oferir-li un model afectiu segur, responsabilitat compartida amb l'escola, amb la qual col·labora per afavorir el creixement i benestar del nen o nena constituint una relació indissociable. Esta part incorpora una revisió de programes d'educació emocional implementats tant a l'àmbit nacional com internacional, a partir de la qual es constata com la majoria d'aquestos programes són destinats a l'alumnat i no a docents i famílies. Per això, una vegada justificada teòricament la rellevància de la recerca, en la segona part del treball es formula el disseny de la investigació, el qual utilitza de forma complementària diversos tipus d'estudis: estudi de validació i estudi descriptiu; i combina metodologia qualitativa i quantitativa. A continuació es presenta el MAEM, com una ferramenta per a que mestres i famílies, abans d’abordar una educació emocional de qualitat, siguen primer conscients de la seua pròpia educació emocional, reflexionen i duguen a terme una transformació sanadora de les pròpies emocions. Per tant, el MAEM és un mètode per a que l’adult puga entrar en el seu interior emocional, conèixer més a fons les seues emocions i puga anar entrenant les seues competències emocionals i així esdevindré un model de referència per a l’infant que educa. Aquest mètode resulta innovador perquè a més de treballar tècniques d’autoconsciència i gestió emocional combina estratègies emmarcades dins de la metodologia autobiogràfica-narrativa per a l’autoconeixement. Finalment, la tercera part està destinada a presentar els resultats més rellevants i la seua discussió on es confirma la hipòtesi de treball afirmant que les persones que reben educació emocional a través del MAEM experimenten canvis positius en la pròpia capacitat per generar benestar emocional tant en l’àmbit intrapersonal com en l’àmbit interpersonal dins dels contextos professional, familiar i social. Els resultats apunten que el MAEM produeix una millora de les competències emocionals dels agents implicats i genera beneficis al creixement emocional d'aquests aportant a la comunitat científica un model del procés, la incidència del qual cal difondre i seguir investigant.

L’esport escolar és una activitat educativa, basada en l’aprenentatge d’un esport i que esdevé organitzada fora de l’horari lectiu d’escola. Aquesta investigació es planteja interpretar les percepcions que mostren tenir els participants entre 10 i 16 anys de les escoles Escola Pia Balmes (EPB), de Barcelona, i Southwark Primary School i Djanogly City Academy (S&D), de Nottingham. Els objectius plantejats giren al voltant de conèixer l’índex i tipus d’esport, les motivacions de pràctica, l’abandonament, la influència de la família i el concepte d’estil de vida saludable; a través d’un disseny de mètode mixt amb dades quantitatives i qualitatives. Els instruments utilitzats han estat el qüestionari (N=442 a EPB i N=178 a S&D) i els grups de discussió (4 grups de + 8 participants). Amb el primer es van recollir dades quantitatives que, un cop analitzades i amb els primers resultats obtinguts, es van dissenyar els grups de discussió per l’aprofundiment i la millora de la comprensió dels resultats. L’anàlisi es va realitzar amb l’ajuda dels software SPSS i Atlas.ti, respectivament. Les conclusions més rellevants a les dues escoles ens mostren que l’índex de pràctica esportiva és més gran entre els nois que entre les noies; la motivació majoritària per fer esport és el fet de passar-ho bé; existeix una davallada important de la pràctica quan canvien d’etapa educativa; els pares són un model significatiu en la pràctica dels infants i joves; i, tenen una concepció de salut lligada a l’esport i a l’alimentació. Finalment, es planteja la possibilitat de noves línies d’investigació com ara: fomentar l’esport femení a EPB i S&D, fent un estudi sobre les programacions educatives que s’utilitzen en aquests centres, el model de gestió de l’esport escolar, o estudiar el model de rol familiar abans, durant i després de les activitats esportives. / La presente investigación es un estudio de caso múltiple sobre las percepciones que tienen a cerca del deporte los alumnos entre 10 y 16 años de los colegios Escola Pia Balmes (EPB), de Barcelona, Southwark Primary School y Djanogly City Academy (S&D), de Nottingham. Los objetivos planteados conciernen alrededor de conocer el índice y el tipo de deporte practicado, las motivaciones, el abandono, la influencia de la familia y el concepto de estilo de vida saludable que tienen los participantes. La investigación se ha planteado a través de un diseño de método mixto con datos cuantitativos y cualitativos. Los instrumentos utilizados han sido el cuestionario (N=442 en EPB y N=178 en S&D) y grupos de discusión (4 grupo de + 8 participantes). Con el primero se recogieron datos cuantitativos que, una vez analizados y con los primeros resultados obtenidos, se diseñaron los focus group para profundizar y mejorar en la comprensión de los resultados. El análisis se realizó con la ayuda de los software SPSS y Atlas.ti, respectivamente. Las conclusiones más relevantes de los dos colegios nos muestran que el índice de práctica Deportiva es mayor entre chicos que entre chicas; la motivación mayoritaria para hacer deporte es el hecho de pasarlo bien; existe un descenso de la práctica cuando los participantes cambian de etapa educativa; los pares y las madres son un modelo significativo en la práctica de los adolescentes; y, tienen una concepción de salud asociada al deporte y a la alimentación. Finalmente, se plantea la posibilidad de nuevas líneas de investigación como por ejemplo: potenciar el deporte femenino en EPB y S&D, hacer un estudio sobre las programaciones educativas que se utilizan para el deporte escolar en estos centros educativos, estudiar el modelo de gestión del deporte escolar en cada centro, o profundizar en el modelo y el rol familiar antes, durante y después de las actividades deportivas. / This research is a multiple case study on the perceptions of school sports held by students aged between 10 and 16 at the Escola Pia Balmes (EPB) School, Barcelona, and Southwark Primary School and Djanogly City Academy (S&D), Nottingham. The specific objectives set centre on learning the rate and type of sport practised, motivations behind this practice, abandonment, the influence of family and the concept of healthy lifestyles; through a mixed-method design using both quantitative and qualitative data. The instruments used were a questionnaire (N=442 in EPB and N=178 in S&D) and focus groups (4 groups of + 8 people). As part of the questionnaire, quantitative data was collected; once this data was analysed and the first results obtained, the discussion groups were designed, with an eye to deepen and improve the understanding of the results. The analysis was performed with the help of SPSS and Atlas.ti software, respectively. The most important conclusions in the two schools show that the rate of sports practice is higher among boys than girls; the main motivation for doing sport is to have fun; there is a significant decline in the practice of sports when there is a change in the students’ educational stage; parents are significant role models in shaping the sports habits of children and young people; and students’ concept of health is related to sport and diet. Finally, new lines of research are posed, such as promoting women’s sports at EPB and S&D, carrying out a study on the educational programmes in place at these centres, the model of school sports management, and the study of the family as a role model before, during and after sports activities.

La present tesi investiga el paper catalitzador de la intel·ligència emocional (IE) comportamental, sobre la relació entre la intel·ligència general, o g, i l'acompliment en la aprenentatge. La tesi comprèn tres articles empírics, encapçalats per una introducció global - on es presenta el marc teòric general - i un últim capítol dedicat a la discussió general dels resultats, limitacions, implicacions pràctiques i recomanacions per a la investigació futura. Tots els estudis es basen en la població de graduats de gestió en una escola de negocis líder a Europa. El primer article verifica la validesa i la fiabilitat de la mesura de múltiples avaluadors de comportament de la IE, l'Inventari de Competències Emocionals i Socials (ESCI), i qüestiona si hi ha certs tipus d'avaluadors (per exemple, en els contextos personals i professionals ), que són més aptes per avaluar determinades competències. Mentre verifica la hipòtesi que hi ha un ordre sistemàtic en les avaluacions, també mostra com algunes competències com la consciència de l'organització o l'autocontrol emocional són millor assessorats pels avaluadors amb una relació simètrica amb la persona (per exemple, amics, col·legues de treball). El segon article mou l'enfocament per a la relació entre la conducta de l'IE i una mesura d'intel·ligència general, el Graduate Management Admission Test (GMAT), per preguntar si aquests constructes són prou divergents per assegurar la validesa discriminant de l'IE comportamental. La contribució més important d'aquesta tesi es presenta en el tercer article. Desenvolupem i vam provar un model d'interacció tasca-dependent per inspeccionar el paper moderador de la IE sobre la relació entre la intel·ligència general i l'acompliment en la aprenentatge quan dos tipus diferents de tasques, relacionades amb dos dominis cognitius antagònics – social i no social (o material) –, son realitzats. Amb base en una mostra de 864 candidats internacionals de MBA, els resultats revelen que, a part d'un efecte positiu de les competències emocionals i socials en l'exercici de professionals executius a l'aula, aquestes competències moderen la relació entre g i l’acompliment en la aprenentatge. Mentre trobem evidències que en tasques no socials, l'IE comportamental té un efecte més fort en l'acompliment en la aprenentatge dels alumnes que estan caracteritzats per un baix nivell de g, les nostres dades dan poc suport a la hipòtesi principal per la qual, en les tasques socials, la IE té un efecte catalitzador o promotor de la relació entre les capacitats cognitives i l'acompliment en l'aprenentatge. Per facilitar la discussió d'aquests resultats hem realitzat entrevistes ex-post en grups d'enfocament amb tres equips de candidats d'MBA. En aquestes entrevistes hem descobert un problema més profund relacionat amb la naturalesa individualista dels sofisticats sistemes de treball, amb els quals els candidats MBA realitzen les seves tasques d'equip. De fet, per forma a gestionar múltiples treballs, els MBA intenten minimitzar el temps d'interacció i discussió en els seus equips, i no arriben a experimentar una efectiva col·laboració entre tots, amb diàleg i intercanvi d'idees, ajudant-se uns als altres, junts en un propòsit comú d'aprenentatge. El capítol final ofereix un debat general sobre els resultats dels tres articles empírics, reconeixent les seves limitacions i debatent idees de fructíferes oportunitats per a futures investigacions. En concret, presentem implicacions pràctiques dels nostres resultats, i suggerim dissenys específics d'investigació i certs contextos en què el model d'interacció tasca-dependent podrà reunir més evidències i estimular la futura creació d'investigació innovadora. / La presente tesis investiga el papel catalizador de la inteligencia emocional (IE) comportamental, sobre la relación entre la inteligencia general, o g, y el desempeño en la aprendizaje. La tesis comprende tres artículos empíricos, encabezados por una introducción global – donde se presenta el marco teórico general- y un último capítulo dedicado a la discusión general de los resultados, limitaciones, implicaciones prácticas y recomendaciones para la investigación futura. Todos los estudios se basan en la población de graduados de gestión en una escuela de negocios líder en Europa. El primer artículo verifica la validez y la fiabilidad de la medida de múltiples evaluadores de comportamiento de la IE, el Inventario de Competencias Emocionales y Sociales (ESCI), y cuestiona si hay algunos tipos de evaluadores (ej., en los contextos personales y profesionales), que son más aptos que otros para evaluar ciertas competencias. Mientras se verifica la hipótesis de que hay un orden sistemático en las evaluaciones, también se muestra cómo algunas competencias tales como la conciencia de la organización o el autocontrol emocional son mejor asesoradas por los evaluadores con una relación simétrica con la persona (ej., amigos, colegas de trabajo). El segundo artículo mueve el enfoque sobre la relación entre la IE comportamental y una medida de inteligencia general, el Graduate Management Admission Test (GMAT), para cuestionar si estos constructos son lo suficientemente divergentes como para asegurar la validez discriminante de la IE comportamental. La contribución más importante de esta tesis se presenta en el tercero artículo. Desarrollamos y probamos un modelo de interacción tarea-dependiente para inspeccionar el papel moderador de la IE sobre la relación entre la inteligencia general y el desempeño en la aprendizaje cuando dos tipos distintos de tareas, relacionados con dos dominios cognitivos antagónicos – social y no social (o material) –, son realizados. Con base en una muestra de 864 candidatos internacionales de MBA, los resultados revelan que, aparte de un efecto positivo de las competencias emocionales y sociales en el desempeño de profesionales ejecutivos en el aula, estas competencias moderan la relación entre g y el desempeño en la aprendizaje. Mientras encontramos evidencias de que en tareas no sociales, el IE comportamental tiene un efecto más fuerte en el desempeño en la aprendizaje cuando los alumnos están caracterizados por un bajo nivel de g, nuestros datos dan poco suporte a la hipótesis principal por la cual, en las tareas sociales, la IE tiene un efecto catalizador o promotor de la relación entre las capacidades cognitivas y el desempeño en el aprendizaje. Para facilitar la discusión de los resultados hemos realizado entrevistas ex-post en grupos de enfoque con tres equipos de candidatos de MBA. En estas entrevistas hemos descubierto un problema más profundo relacionado con la naturaleza individualista de los sofisticados sistemas de trabajo, con los cuales los candidatos MBA realizan sus tareas de equipo. De hecho, por forma a gestionar múltiplos trabajos, los MBA intentan minimizar el tiempo de interacción y discusión en sus equipos, y no llegan a experimentar una efectiva colaboración entre todos, con dialogo y intercambio de ideas, ayudándose unos a los otros, juntos en un propósito común de aprendizaje. El capítulo final ofrece un debate general sobre los resultados de los tres artículos empíricos, reconociendo sus limitaciones y debatiendo ideas de fructíferas oportunidades para futuras investigaciones. En concreto, presentamos implicaciones prácticas de nuestros resultados, y sugerimos diseños específicos de investigación y ciertos contextos en el que el modelo de interacción tarea-dependiente podrá reunir más evidencias y estimular la futura creación de investigación novedosa. / The present thesis investigates the catalyzing role of behavioral emotional intelligence (EI) over the relationship between general intelligence, or g, and learning performance. It comprises three empirical articles embedded within an overarching introduction - including an overall theoretical framework - and a final chapter dedicated to the general discussion of findings, limitations, practical implications and avenues for future research. All studies are based on the population of management graduates at a leading European business school. The first article verifies the validity and reliability of a multi-rater measure of behavioral EI, the Emotional and Social Competencies Inventory (ESCI), and inquires whether certain types of raters (e.g., in the personal and professional contexts), are relatively more apt than others, to assess specific competencies. While it confirms the hypothesis that there is a systematic order in ratings, whereby personal raters observe a higher degree of leniency bias than professional ones, it also shows how some competencies such as organizational awareness or emotional self control are best assessed by raters with a symmetric relationship with the person (e.g., friends, work peers). The second article shifts the focus onto the relationship between behavioral EI and a measure of general intelligence, the Graduate Management Admission Test (GMAT), to inquire whether these different but related constructs are divergent enough to assure the discriminant validity of behavioral EI. The most important contribution of this thesis is presented in the third article. We develop and test a task-dependent interaction model to inspect the moderating role of EI over the relationship between general intelligence and learning performance when two distinct types of tasks, engaging two antagonistic cognitive domains – social and non-social (or material) tasks –, are undertaken. Based on a sample of 864 international MBA candidates, the results reveal that, aside a positive main effect of emotional and social competencies on the classroom performance of professional executives, these competencies moderate the relationship between g and learning performance. Whereas we find evidence that in non-social tasks, behavioral EI has a stronger effect on learning performance among candidates characterized with a low g, our data shows little support to the principal hypothesis, whereby in social tasks EI catalyzes or improves the relationship between cognitive abilities and learning performance. To aid the discussion of these findings we conduct ex-post focus groups with 3 teams of MBA candidates, and uncover a deeper problem tied with the individualistic nature of the sophisticated work systems students implement to get through their team assignments. Indeed, in order to cope with multiple requests they strive to minimize the actual interaction and group discussion with their teams, bypassing the opportunity to engage in real teamwork – that is to collaborate and help one another in their shared learning purpose. The concluding chapter stirs an overarching discussion on the results from the three empirical articles, acknowledging their limitations and offering insights of fruitful opportunities for future research. Specifically, we draw practical implications from our findings, and suggest specific research designs and context settings wherein the task-dependent interaction model we develop may gather further evidence and stimulate novel research.

Actualment, l’aprenentatge no es pot entendre només com un procés d’assimilació o de construcció de coneixement; cal considerar que flueix a la xarxa i que s’elabora socialment. Avui els nois aprenen a l’escola, però també pel seu compte, a les xarxes, i configuren el seu propi entorn personal d’aprenentatge (PLE). La recerca que es presenta es va plantejar des d’un enfocament hermenèutic i descriptiu amb l’objectiu de conèixer millor com entenen l’aprenentatge els estudiants de secundària i com el gestionen en contextos formals i informals. Es va començar fent una revisió teòrica sobre el concepte d’aprenentatge des d’una perspectiva ecològica, dialògica i connectiva, i es va elaborar una proposta de categorització que es va utilitzar posteriorment per analitzar la informació recollida mitjançant qüestionaris i reunions de grup amb estudiants i amb professors de secundària. Amb això es va trobar que tant els estudiants com els professors, majoritàriament, diuen que tenen una concepció constructivista de l’aprenentatge, però a la pràctica segueixen un model bàsicament transmissiu. D’altra banda, no atorguen gaire valor a l’aprenentatge informal i consideren que a l’escola és més important treballar un currículum homogeni que desenvolupar les capacitats individuals. Sobre la dimensió social de l'aprenentatge, en totes les escoles es duu a terme treball en grup, tot i que habitualment es redueix a un repartiment de tasques que desvirtua els avantatges de l’aprenentatge col•laboratiu. I pel que fa a l’ús de les TIC, es palesa una certa manca de recursos cognitius i d’estratègies d’aprenentatge per convertir la informació en coneixement significatiu; amb tot, en situacions que interessen realment els estudiants, l’ús de la tecnologia genera processos rellevants d’aprenentatge autèntic. Amb tot plegat es va inferir la necessitat de treballar les competències bàsiques per fer que els estudiants de secundària siguin aprenents autònoms, de replantejar el treball en grup i de gestionar l’aula com una xarxa d’aprenentatge basada en els interessos reals dels estudiants. / Actualmente, el aprendizaje no puede entenderse solo como un proceso de asimilación o de construcción de conocimiento, hay que considerar que fluye en la Red y que se elabora socialmente. Hoy en día, los chicos aprenden en la escuela pero también por su cuenta, en las redes, y configuran su propio entorno personal de aprendizaje (PLE). La investigación que se presenta se planteó desde un enfoque hermenéutico y descriptivo, con el objetivo de conocer mejor cómo entienden el aprendizaje los estudiantes de secundaria y cómo lo gestionan en contextos formales e informales. Se empezó haciendo una revisión teórica sobre el concepto de aprendizaje desde una perspectiva ecológica, dialógica y conectiva, y se elaboró una propuesta de categorización que se utilizó posteriormente para analizar la información recogida mediante cuestionarios y grupos de discusión de estudiantes y de profesores de secundaria. Con ello se comprobó que mayoritariamente estudiantes y profesores dicen tener una concepción constructivista del aprendizaje, pero en la práctica se sigue un modelo básicamente transmisivo. Por otra parte, no otorgan mucho valor al aprendizaje informal y consideran que en la escuela es más importante trabajar un currículo homogéneo que desarrollar las capacidades individuales. Sobre la dimensión social del aprendizaje, en todas las escuelas se realiza trabajo en grupo, pero habitualmente se reduce a un reparto de tareas que desvirtúa las ventajas del aprendizaje colaborativo. En relación con el uso de las TIC, en general se detecta una falta de recursos cognitivos y de estrategias de aprendizaje para convertir la información en conocimiento significativo; sin embargo, en situaciones que interesan realmente a los estudiantes, su utilización genera procesos relevantes de aprendizaje auténtico. Con ello se infirió la necesidad de trabajar las competencias básicas para hacer que los estudiantes de secundaria sean aprendices autónomos, replantear el trabajo en grupo y gestionar el aula como una red de aprendizaje basada en los intereses reales de los estudiantes. / Currently, learning cannot be understood only as a process of assimilation and building knowledge. Instead, learning flows within the network and is made socially. Today young people learn at school, but also they learn online and make up their own personal learning environment (PLE). This research project takes a descriptive and hermeneutic approach with the aim of better understanding how secondary school students view learning and how they manage it in both formal and informal contexts. We started with a theoretical survey of the concept of learning from an ecological, dialogic and connective perspective, which led to a proposed categorization. This categorization was then used to analyse the information obtained through questionnaires and focus groups with students and teachers in secondary and high school. We found that both students and teachers mainly view learning as constructivist, although in practice they primarily use a transmissive model designed for memorisation but not linked to skills development. On the other hand, they do not attach much value to informal learning, and at school they consider using a standard curriculum more important than developing individual capacities. In the social dimension of learning, group work is done at all schools, but it usually comes down to a division of labour that downplays the advantages of collaborative learning. In relation to the use of ICTs, in general we detected a lack of resources and cognitive learning strategies to turn information into meaningful knowledge, but in situations in which student interest is high, the use of ICTs and the Internet creates significant authentic learning processes. It follows that core competencies should be improved in order to help high school students become autonomous learners. Likewise, we must rethink group work and we manage the classroom as a learning network based on students’ real interests.

Made available in DSpace on 2014-12-17T15:38:57Z (GMT). No. of bitstreams: 1 SamidDCO_DISSERT.pdf: 3198329 bytes, checksum: da9e62040622bcdb6874c2a88a51e34d (MD5) Previous issue date: 2011-08-12 / Coordena??o de Aperfei?oamento de Pessoal de N?vel Superior / The focus of this dissertation is the study of work activities developed in the context of professional occupations characterized by varied previous schooling levels amongst those that work in them, and, at the same time, a high degree of complexity related to the typical tasks performed in the context of such professional practices. This dissertation intends to investigate the cook s professional activity, based on data from a determined specific professional genre in Natal (RN), in order to establish aspects related not only to the activity performed (activity which manifests itself empirically in registered behaviors), but also related to the real aspects of the work activity, that also compromises the non-realized options of the guiding of professional activity, be it by a matter of choice, be it due to the activity s own impediment. In this context, we tried to evaluate how much the professional activity observed keeps in relation to the reference practices of the professional genre, be it in terms of conformity, be it in terms of innovation (stylization) in relation to this genre. In addition, we tried to verify the contribution of the school and extra-school knowledge to the professional activity observed. Such work plan took on a preliminary step of the description of the socialprofessional profile of a cook in the city of Natal (RN), followed by a step of clinical labor approach, specifically utilizing as a methodological tool the simple and crossed self-confrontation procedure guided by the francophone theoretical referential of the Activity Clinic. The preliminary step in the description of profile of cooks from Natal (RN), of which 138 cooks took part in, evidenced three professional groupings, all predominantly masculine in their composition and fundamentally differentiated amongst each other by the time of professional activity, schooling type and time, work place and salary. The clinical approach step, composed by a pair of cooks, allowed us to verify elements of the cooks subordination to the professional genre, but also evidences of individual innovation (stylization) by these cooks, as well as the predominance of usage of extra-school knowledge when compared to school knowledge. We tried, in this step, to demonstrate how much the inclusion and submission to the genre dynamic, coordinated with the stylization initiatives, was able to contribute to the maintenance and amplification of the cook s power of acting in his professional practice. / A problem?tica geral desta disserta??o ? a explora??o de atividades de trabalho desenvolvidas no contexto de ocupa??es profissionais caracterizadas por n?vel de escolaridade vari?vel dentre aqueles que as exercem, e, ao mesmo tempo, grau de complexidade elevado no que diz respeito ?s tarefas t?picas implicadas em tais pr?ticas profissionais. Assim, esta disserta??o se prop?s a investigar a atividade de trabalho do cozinheiro, a partir dos dados de determinado g?nero profissional em Natal (RN), buscando estabelecer aspectos relacionados n?o somente ? atividade realizada (atividade que se manifesta empiricamente em comportamentos registr?veis), mas tamb?m relacionados ao real da atividade de trabalho, que abarca igualmente as op??es n?o-realizadas de encaminhamento da atividade profissional, seja por simples escolha, seja por impedimento da atividade. Nesse contexto, buscou-se, como objetivo geral, avaliar como a atividade de trabalho observada relaciona-se com as pr?ticas de refer?ncia do g?nero profissional, seja em termos de conformidade, seja em termos de inova??o (estiliza??o) em rela??o a este g?nero, buscando verificar a contribui??o dos saberes escolar e extraescolar para a pr?tica profissional observada. Tal plano de trabalho comportou uma etapa preliminar de descri??o do perfil socioprofissional de cozinheiro na cidade de Natal (RN), seguido da etapa de abordagem cl?nica do trabalho, cuja ferramenta metodol?gica utilizada foi o procedimento de autoconfronta??o cruzada - norteada pelo referencial te?rico franc?fono da Cl?nica da Atividade. A etapa de descri??o do perfil do cozinheiro de Natal (RN), da qual participaram 138 cozinheiros, evidenciou tr?s agrupamentos de profissionais, todos predominantemente masculinos em sua composi??o e diferenciados entre si fundamentalmente pelo tempo de inser??o profissional, tipo e tempo de escolariza??o, local de trabalho e faixa salarial. A etapa de abordagem cl?nica, composta por uma dupla de cozinheiros, permitiu verificar elementos de conformidade dos cozinheiros ao g?nero profissional, mas simultaneamente evid?ncias de inova??o individual (estiliza??o) por parte desses cozinheiros, bem como a predomin?ncia de utiliza??o de saberes extraescolares quando comparados ao saberes escolares. Buscou-se nessa etapa demonstrar o quanto a din?mica da inclus?o e submiss?o ao g?nero, concatenada com as iniciativas de estiliza??o, puderam contribuir para a manuten??o e amplia??o do poder de agir dos cozinheiros em sua pr?tica profissional.

Durant les darreres set dècades la creativitat ha atret un interès creixent. Investigadors científics de diversos camps acadèmics, així com gerents d'empreses, professionals de la creativitat i educadors, estan interessats en el tema de la creativitat humana i els factors que l'estimulen o la inhibeixen. Aquest interès es basa en la creença que la creativitat és un motor de la innovació, un factor clau en el desenvolupament futur de la humanitat. Així mateix, hi ha la creença que si som capaços de comprendre els factors subjacents que augmenten la creativitat humana podem dissenyar programes de capacitació per ajudar els empleats d'avui i a les generacions futures, a assolir el seu ple potencial creatiu per al benefici de tota la humanitat. El propòsit d'aquest treball consisteix en examinar l'efecte que la formació té sobre el rendiment creatiu. La capacitació ha estat indicada per la investigació en creativitat de tenir el potencial de millorar les habilitats creatives. Com a resultat, al llarg del temps s'han dissenyat molts programes de formació que tenen el propòsit de capacitar i millorar les habilitats creatives (Sawyer, 2006). No obstant això, l'evidència empírica sobre l'eficàcia d'aquests programes està limitada a alguns d'aquests programes. En lloc de centrar-se en l'eficàcia d'algun programa específic aquesta tesi doctoral es proposa avaluar la mesura en que el format del programa de formació (el mètode d'ensenyament) pot tenir en el rendiment creatiu dels grups que han rebut formació creativa. D'aquesta manera l'investigadora desitja saber si la forma en què la creativitat s'ensenya als alumnes afecta el rendiment creatiu post-entrenament. Específicament aquest estudi examina l'efecte de dos d'aquests formats, és a dir, la formació de l'aprenentatge basat en l'experiència comparat amb els enfocaments més tradicionals (tipus seminari). A més, l'estudi també analitza els efectes que el tipus de problema (problema real o fictici) pot tenir en el rendiment creatiu. Cent nou grups d'empleats de quaranta-cinc empreses espanyoles (981 participants en total) van participar en diferents experiències de formació dutes a terme per determinar si i com els factors abans esmentats (tipus de formació i el realisme del problema) afecten al rendiment creatiu. El rendiment creatiu dels grups es va mesurar mitjançant l'ús de tres mesures: la fluïdesa, l'originalitat i el grau d'elaboració de les idees produïdes per cada grup. Per al tractament estadístic de les dades es van utilitzar tècniques com l'anàlisi de variància (ANOVA) i la prova t de Student. Els resultats estadístics revelen un efecte positiu de la formació en el rendiment creatiu indicant també que l'entrenament basat en l'experiència és més adequat per a l'entrenament de la creativitat. A més els resultats empírics revelen també que treballar amb problemes reals en oposició a problemes ficticis, millora el rendiment creatiu. Aquest estudi té una doble contribució per al camp d'investigació en creativitat. En primer lloc, proporciona evidència empírica addicional pel que fa als factors que condicionen l'eficàcia de la formació en creativitat. El mètode formatiu i el realisme del problema són dos factors amb potencial de condicionar l'eficàcia de la formació en creativitat. Aquests dos factors han estat poc examinats pels estudis previs. Els resultats empírics d'aquest estudi indiquen l'existència d'una relació entre el format concret del programa de capacitació i el rendiment de la ideació després de rebre aquesta formació. En concret, els resultats del procés d'ideació es veuen reforçats per la prestació de formació a través d'aprenentatge basat en l'experiència. Els grups que van rebre aquest tipus de formació van generar més de dues vegades tantes idees que els grups que no van rebre entrenament (9.07 vs 4.34) i gairebé tres vegades més idees que els grups que van rebre la formació de tipus tradicional (9.07 vs 3.67). En comparació amb les idees generades pels grups que van rebre formació tradicional, les idees generades pels grups d'aprenentatge basat en l'experiència van mostrar nivells superiors d'originalitat i elaboració. A més, també s'estableix una relació entre el realisme del problema i la ideació post-entrenament. Els grups que van treballar per generar solucions a problemes reals i van rebre formació a través de l'aprenentatge basat en l'experiència van generar idees amb un grau d'elaboració superior comparats amb els grups entrenats a través d'un enfocament tradicional (3.47 vs 3.39) i comparats amb els grups que no van rebre cap tipus de formació en creativitat (3,74 vs 3,47). A més els grups d'aprenentatge basat en l'experiència van produir més idees i van obtenir una qualificació més alta en la dimensió originalitat que els grups que van rebre formació tipus seminari (3,98 vs 3,78). Una contribució menys directa, és que l'estudi també proporciona evidència sobre la relació entre la formació en creativitat i el rendiment creatiu. En concret, els resultats empírics estableixen una relació positiva entre la formació i el rendiment creatiu. Els grups que van rebre formació van produir més idees i també van mostrar resultats superiors en termes d'originalitat i elaboració, en comparació amb els grups no entrenats. Mitjançant l'estudi de la producció creativa post-formació dels grups que van rebre capacitació en diferents formats i han treballat en diferents tipus de tasques, l'estudi proporciona evidència sobre l'eficàcia de la formació, valuosa no només per al món acadèmic, sinó també pels professionals en la seva recerca de desenvolupament de la majoria dels programes de formació de creativitat efectiva. / La creatividad ha atraído un creciente interés en las últimas siete décadas. Investigadores científicos de diversos campos académicos, así como gerentes de empresas, profesionales de la creatividad y educadores, están interesados en el tema de la creatividad humana y los factores que la estimulan o la inhiben. Dicho interés se basa en la creencia que la creatividad es un motor de la innovación, un factor clave en el desarrollo futuro de la humanidad. Asimismo, existe la creencia que si somos capaces de comprender los factores subyacentes que aumentan la creatividad humana podemos diseñar programas de capacitación para ayudar a los empleados de hoy y a las generaciones futuras, a alcanzar su pleno potencial creativo para el beneficio de toda la humanidad. El propósito de este trabajo consiste en examinar el efecto que la formación tiene sobre el rendimiento creativo. La capacitación ha sido indicada por la investigación en creatividad para tener el potencial de mejorar las habilidades creativas. Como resultado, a lo largo del tiempo se han diseñado muchos programas de formación que tienen el propósito de capacitar y mejorar las habilidades creativas (Sawyer, 2006). Sin embargo, la evidencia empírica sobre la eficacia de dichos programas está limitada a algunos de esos programas. En vez de centrarse en la eficacia de algún programa específico esta tesis doctoral se propone evaluar la medida en que el formato del programa de formación (el método de enseñanza) puede tener en el rendimiento creativo de los grupos que han recibido formación creativa. De esta manera la investigadora desea saber si la forma en que la creatividad se enseña a los alumnos afecta el rendimiento creativo post-entrenamiento. Específicamente este estudio examina el efecto de dos de estos formatos es decir, la formación del aprendizaje basado en la experiencia comparado con los enfoques más tradicionales (tipo seminario). Además, el estudio también analiza los efectos que el tipo de problema (problema real o ficticio) puede tener en el rendimiento creativo. Ciento nueve grupos de empleados de cuarenta y cinco empresas españolas (981 participantes en total) participaron en diferentes experiencias de formación llevadas a cabo para determinar si y cómo los factores antes mencionados (tipo de formación y el realismo del problema) afectan en el rendimiento creativo. El rendimiento creativo de los grupos se midió mediante el uso de tres medidas: la fluidez, la originalidad y el grado de elaboración de las ideas producidas por cada grupo. Para el tratamiento estadístico de los datos se utilizaron técnicas como el análisis de varianza (ANOVA) y la prueba t de Student. Los resultados estadísticos revelan un efecto positivo de la formación en el rendimiento creativo indicando también que el entrenamiento basado en la experiencia es más adecuado para el entrenamiento de la creatividad. Además los resultados empíricos revelan también que trabajar con problemas reales en oposición a problemas ficticios, mejora el rendimiento creativo. Este estudio tiene una doble contribución para el campo de investigación en creatividad. En primer lugar, proporciona evidencia empírica adicional con respecto a los factores que condicionan la eficacia de la formación en creatividad. El método formativo y el realismo del problema son dos factores con potencial de condicionar la eficacia de la formación en creatividad. Estos dos factores han sido poco examinados por los estudios previos. Los resultados empíricos de este estudio indican la existencia de una relación entre el formato concreto del programa de capacitación y el rendimiento de la ideación tras recibir dicha formación. En concreto, los resultados del proceso de ideación se ven reforzados por la prestación de formación a través de aprendizaje basado en la experiencia. Los grupos que recibieron este tipo de formación generaron más de dos veces tantas ideas que los grupos que no recibieron entrenamiento (9.07 vs 4.34) y casi tres veces más ideas que los grupos que recibieron la formación de tipo tradicional (9.07 vs 3.67). En comparación con las ideas generadas por los grupos que recibieron formación tradicional, las ideas generadas por los grupos de aprendizaje basado en la experiencia mostraron niveles superiores de originalidad y elaboración. Además, también se establece una relación entre el realismo del problema y la ideación post-entrenamiento. Los grupos que trabajaron para generar soluciones en problemas reales y recibieron formación a través del aprendizaje basado en la experiencia generaron ideas con un grado de elaboración superior comparados con los grupos entrenados a través de un enfoque tradicional (3.47 vs 3.39) y comparados con los grupos que no recibieron ningún tipo de formación en creatividad (3,74 vs 3,47). Además los grupos de aprendizaje basado en la experiencia produjeron más ideas y obtuvieron una calificación más alta en la dimensión originalidad que los grupos que recibieron formación tipo seminario (3,98 vs 3,78). Una contribución menos directa, es que el estudio también proporciona evidencia sobre la relación entre la formación en creatividad y el rendimiento creativo. En concreto, los resultados empíricos establecen una relación positiva entre la formación y el rendimiento creativo. Los grupos que recibieron formación produjeron más ideas y también mostraron resultados superiores en términos de originalidad y elaboración, en comparación con los grupos no entrenados. Mediante el estudio de la producción creativa post-formación de los grupos que recibieron capacitación en diferentes formatos y han trabajado en diferentes tipos de tareas, el estudio proporciona evidencia sobre la eficacia de la formación, valiosa no sólo para el mundo académico, sino también a los profesionales en su búsqueda de desarrollo de la mayoría de los programas de formación de creatividad efectiva. / Creativity has attracted increasing interest over the past seven decades. Scientific researchers from numerous academic fields as well as business managers, creativity practitioners and educators, are all interested in the subject of human creativity, its stimulators and inhibitors. Such interest is based on the belief that creativity is a motor of innovation, a key factor in future development of humanity. It is thus also believed that if we are able to understand the underlying factors that enhance human creativity we can design training programs to help employees and future generations to reach their full creative potential to the benefit of the entire humanity. The purpose of this dissertation is to examine the effect of training on creative performance. Training has been long indicated to have the potential of enhancing creative abilities. As result many creativity training programs have been developed by organizations and educational institutions alike (Sawyer, 2006). Yet, the empirical evidence regarding the effectiveness of creativity training programs is limited to few such programs. Rather than being focused on the effectiveness of specific training programs this dissertation is centered on the effect that the delivery format may have on the creative performance of groups that have received creative training. This way the researcher seeks to ascertain whether the way in which creativity is taught to trainees affects post-training creative performance. Specifically this study examines the effect of two such formats namely lecture-based training versus an experiential-learning approach. In addition, the study also examines the effects that the type of problem (real-life versus fictitious) may have on creative performance. One hundred and nine groups of employees of forty five Spanish companies (981 participants overall) participated in different training experiences conducted to ascertain if and how the aforementioned factors (type of training and problem realism) affect creative performance. Each group was submitted to a specific training experience and group creative performance was measured by using three measures: fluency, originality, and elaboration of ideas produced. Statistical analysis of performance differences between each training experience and each measure was conducted using Student’s t-test and analysis of variance (ANOVA). Results of the data analysis reveal a positive effect of training on creative performance and also showed that training based on experience is better suited for creativity training. In addition the empirical results also reveal that working on real-life problems as opposed to fictitious ones, enhances creative performance. The contribution made by this study to the field of creativity research is twofold. First it provides additional empirical evidence regarding the factors conditioning the effectiveness of creativity training. Specifically, the empirical application looks at training delivery method and task realism. These factors have been under examined by previous creativity research literature. The empirical findings of this study indicate the existence of a relationship between training delivery method and post-training ideation performance. Specifically, ideation performance is enhanced by training delivery based on experiential learning. The groups that received this type of training generate more than twice as many ideas as the groups that received no training (9.07 vs. 4.34) and almost three times more ideas than the groups that received lecture-based training (9.07 vs. 3.67). In comparison to the ideas generated by the groups that received lecture-based training, the ideas generated by experiential learning groups received superior rating scores for originality and elaboration. In addition, a relationship was also established between problem realism and post-training ideation. The groups that worked on solving real problems and were trained through experiential learning rated higher on the degree of elaboration of the ideas generated than both lecture-based trained groups (3.47 vs. 3.39) and untrained groups (3.74 vs. 3.47). Experiential learning groups also produced more ideas and were rated higher on the originality dimension than lecture-based training groups (3.98 vs. 3.78). Another, less direct contribution, is that the study also provides evidence regarding the relationship between creativity training and creative performance. Specifically, the empirical findings establish a positive relationship between training and creative performance. Trained groups, produced more ideas and also show superior results in terms of originality and elaboration as compared to untrained groups. By examining the post-training creative output of groups that received training in different formats and have worked on different types of tasks, the study provides evidence regarding the effectiveness of training, valuable not only to academia but also to practitioners in their quest of developing the most effective creativity training programs.

Esta tesis doctoral analiza las percepciones que tienen las mujeres mayores acerca del envejecimiento femenino. Concretamente recoge su trayectoria socioeducativa en los centros sociales del Valle de Ricote de la Región de Murcia. Los objetivos específicos de la tesis son la descripción detallada de este grupo y el análisis de sus vivencias en actividades educativas. El método utilizado fue el análisis de sus discursos mediante estrategias de grupo de discusión y entrevistas semiestructuradas. De esta manera, se verifica cómo la participación en actividades educativas produce cambios en las estrategias personales, familiares y en los recursos educativos. Igualmente, se evidencia una discordancia entre cómo perciben la etapa de la vejez y cómo viven su envejecimiento, así como la flexibilización en los roles de género. Todo ello permite conclusiones importantes para comprender la psicología de la vejez femenina y la organización de acciones educativas bajo el paradigma del envejecimiento activo y saludable. / This doctoral thesis analyzes older women´s perceptions about female aging. Particularly, it gathers their socio-educational activities in social centers of the region of Valle de Ricote in the Region of Murcia. The specific objectives of the thesis are the detailed description of this group and the analysis of their experiences in educational activities. The method which was used to do it was the analysis of speeches throughout group discussion strategies and semistructured interviews. Thus, it is verified how involvement in educational activities produces changes in the personal and familiar strategies and also in educational resources. Likewise, it is evidenced a discordance between how they perceive the stage of aging and how they live their aging, as well as the flexibilization in gender roles. All this sets up important conclusions to understand women aging´s psycology and the consequent organization of educative actions under the paradigm of active and healthy aging.

El territorio es fundamental en las agendas políticas de los pueblos indígenas, este es la base para su desarrollo integral, constituyendo un eje primordial en la configuración de su identidad cultural. Esta investigación indaga sobre cuáles son las formas de aprendizaje por medio de las que se elabora la concepción del territorio, en contextos escolares y extraescolares, de los niños y niñas asháninka, de cuarto a sexto grado de primaria, de la Institución Educativa de Cheni, del Distrito del Río Tambo, de la provincia de Satipo, en el Departamento de Junín. Este trabajo problematiza las formas de entender el territorio en la comunidad nativa de Cheni, con el fin de identificar las concepciones y las relaciones con el territorio, construidas por los niños y niñas asháninka a través de los aprendizajes que configuran en contextos escolares y extraescolares. De acuerdo con lo anterior, se lograron identificar agentes, espacios y mecanismos de aprendizaje en el contexto escolar y extraescolar. En el espacio escolar abordo el concepto de territorio desde las áreas curriculares de Personal Social, Ciencia y Medio Ambiente; respecto al contexto extraescolar me enfoco en la dinámica del espacio familiar y comunitario. Este acercamiento desde ambos espacios me permite encontrar las conexiones y distanciamientos que existen entre ambos, en torno a los aprendizajes que construyen los niños y niñas con relación al territorio. Es así como una de las conclusiones hace referencia a la forma de conocer el territorio. Se observa que, en el contexto extraescolar influye de manera importante la libertad que se da a la crianza de los niños y niñas, permitiendo que ellos sean los principales agentes de su propio aprendizaje. En el contexto escolar hay avances en la implementación de la Educación Intercultural Bilingüe (EIB) con la articulación del calendario comunal, que visibiliza los ciclos de vida asociados al territorio de la Comunidad Nativa de Cheni.