El objetivo de la presente investigación es estudiar la formación de los precios de los medicamentos en dos entornos institucionales en los que la regulación y la financiación pública en los mercados de medicamentos difieren de forma sustancial, como son el mercado inglés y el mercado español.En el Reino Unido, el mercado de medicamentos está sujeto a una exigente regulación de entrada asentada en un proceso de autorización de nuevos medicamentos históricamente muy riguroso (el registro) y en una protección intensa de los resultados de la innovación farmacológica a través de derechos de patente amplios. Ahora bien, la regulación de precios tan sólo afecta a las ventas de los laboratorios financiadas por la asistencia sanitaria pública de aquellos productos comercializados a través de marcas registradas. Ni las ventas fuera de la sanidad pública ni los productos genéricos están sujetas a regulación. Es decir, solamente se limita la tasa de beneficio obtenido por los laboratorios de sus ventas totales a la asistencia sanitaria pública mientras que no impone límites al precio individual de cada producto.En España, la regulación de entrada en el mercado de medicamentos ha sido históricamente mucho más débil. Por un lado, los procesos de autorización de nuevos medicamentos han ido adoptando las exigencias de seguridad, calidad y eficacia terapéutica vigentes en los países más desarrollados del mundo tan sólo de una forma gradual Por otro lado, la protección del innovador también ha sido menos intensa y tan sólo se ha intensificado de forma gradual en los últimos años. Por el contrario, la regulación de precios ha sido en España mucho más amplia y detallada. La fijación administrativa del precio máximo afecta a las ventas de todas y cada una de Las especialidades farmacéuticas en el momento de su primera comercialización. Además, la revisión del precio máximo fijado en el momento de introducción de un nuevo producto en el mercado está también sujeto a autorización administrativa.Donde sí coinciden los gobiernos de ambos países es que adquieren cierto poder de compra en el mercado frente a la industria, aunque lo ejercen de una forma diferenciada. Para abordar el análisis de la formación de los precios de los medicamentos en entornos institucionales tan diferentes, la investigación se centra en tres aspectos esenciales :1. En el estudio del grado de competencia efectiva a la que están sujetos los medicamentos en los mercados de uno y otro país.2. En el análisis del efecto de la regulaciones de entrada y de precios sobre la formación de los precios de los medicamentos.3. Y, finalmente, en evaluar el impacto de la financiación pública de medicamentos en la formación de los precios de los medicamentos.La investigación se estructura en seis capítulos. Tras un primer capítulo introductorio, la tesis se desarrolla en los siguientes cinco capítulos. El capítulo 2 contiene una revisión de la literatura que ha abordado el estudio de las particularidades (competencia, regulación, prescripción, financiación) del mercado de medicamentos. El capítulo 3 muestra un estudio descriptivo de carácter comparativo sobre los mercados de medicamentos en Inglaterra y España. El capítulo 4 se aproxima al efecto de la financiación pública selectiva de medicamentos y de la regulación de precios sobre los precios de los medicamentos. El capítulo 5 se centra en comprobar empíricamente a partir de los datos sobre medicamentos financiados por los servicios públicos de asistencia sanitaria inglés y español la capacidad de un modelo econométrico como el propuesto por Berry (1994) para estimar los márgenes y precios de equilibrio en diversos mercados terapéuticos nacionales. Finalmente, el capítulo 6 muestra una serie de conclusiones y discusiones derivadas de la revisión de la literatura, la descripción de los mercados y los marcos reguladores, el análisis económico y la contrastación econométrica llevada a cabo en los capítulos anteriores.

Malgrat els esforços pressupostaris que es realitzen en el marc dels sistemes sanitaris de caràcter universal i gratuït, el cost dels serveis que es presten supera sempre els recursos disponibles. En totes les anàlisis apareixen dues vies de possible solució, o bé aïllades o bé compartides, segons el pensament polític que les defensa.De la primera via, que passa per un increment dels recursos que financin el sistema, tothom discuteix únicament sobre el com i no sobre el què. No serà objecte d'aquest treball tractar sobre aquesta qüestió.La segona, cercaria millores de gestió, i en un sentit ampli, l'optimització dels recursos disponibles. Aquesta darrera via fa imprescindible instruments de mesura i sempre un referent estàndard.La posada en marxa d'un instrument d'avaluació, analitzat i proposat des del món acadèmic, pot eliminar debats de vegades massa ideològics, o fins i tot interessats i demagògics, al darrere dels quals sovint s'amaguen simplement ineficiències. Pot servir per fer sentir veritablement corresponsables a tots els actors del sistema: pacients, professionals, gestors, polítics, etc. La corresponsabilitat és cada cop més necessària en un moment en què l'estat del benestar a nivell europeu està subjecte a un profund debat que porta a parlar permanentment de la seva sostenibilitat. Finalment, pot ajudar a fer que tothom interioritzi la gestió eficiente dels recursos com a un veritable valor social. Massa vegades s'ha demonitzat l'excedent, com si aquest estigués renyit amb el bon servei assistencial, quan tots sabem que molt sovint és al contrari.En la segona via exposada, com a possible solució a la diferencia entre les necessitats assistencials i les disponibilitats econòmiques, que és la de la gestió òptima, la major dificultat es troba en determinar i mesurar quins són els paràmetres de bona o menys bona utilització dels recursos disponibles.Aquesta tesi vol contribuir a trobar l'instrument bàsic necessari. En els sistemes sanitaris els centres hospitalaris concentren la part més important de recursos tecnològics i humans i per tant consumeixen la major part dels recursos econòmics. La funció principal que és l'atenció especialitzada als malalts, es pot determinar en l'espai i el temps, i en referència a un procés concret. Fruit d'aquesta funció concreta, els denominats hospitals d'aguts ofereixen resultats a curt termini objectivables i mesurables, tant sanitaris com econòmics.La posada en marxa d'un instrument adequat pot resoldre molts aspectes de debat i discussió basats en el principi de la temptació de la innocència entre els diferents grups d'interès que s'hi troben implicats: pacients, professionals i tècnics, gestors, administració i polítics. En el món clínic podem parlar d'un ampli consens entorn a la denominada medicina, basada en l'evidència.Per altre banda pot relegar a anecdòtica -o no- la titularitat jurídica de les entitats, la seva gestió sota el dret administratiu o el dret privat o el model de relacions laborals. Ha de servir tanmateix per determinar quan la gestió d'una entitat ha de ser intervinguda per garantir la seva continuïtat i l'eficiència, i com el sistema ha de gaudir d'uns recursos finalistes per complir aquesta funció, sense que la seva utilització paradòxicament afavoreixi la ineficiència o els resultats dolents. Aquest fet ha perpetuat crisis hospitalàries en el temps que ha de suportar tot el sistema, en el seu perjudici i en el dels ciutadans en el seu conjunt.Per tal d'analitzar instruments i proposar un per al sistema sanitari que embranqui les tres potes necessàries, és a dir, la mesura dels resultats, els recursos necessaris en cas de crisi i el mecanisme d'intervenció, hem pres com a referència el sector financer i els seus sistemes de garanties per establir analogies, que no extrapolacions.Tot i el risc que s'interpreti com una frivolitat, si tres coses hi ha a la vida: salut, diners i amor, com diu la cançó, els ciutadans malalts, principi i fi dels hospitals, han de tenir garanties similars sobre l'atenció que reben com la que tenen sobre els diners que depositen als bancs i caixes d'estalvi, i respecte com veuen protegides les seves relacions de parella, quan aquestes es trenquen. Caldrà doncs analitzar els instruments que el sector financer utilitza per oferir les garanties necessàries al titular d'un dipòsit, per veure si és possible conceptualment proposar instruments i nivells de responsabilitat per garantir la sostenibilitat dels centres hospitalaris des de l'eficiència, que vol dir dues coses inseparables: rebre els recursos que són necessaris i utilitzar-los bé.Aquest treball pretén demostrar que és possible construir l'instrument bàsic que permeti objectivar els resultats obtinguts pels hospitals, utilitzant indicadors homologats per la literatura i sense crear un nou sistema d'informació, simplement fer servir els registres i indicadors existents en el sistema sanitari a Catalunya. Aquest instrument ha de permetre la comparació, la creació d'estàndards i l'establiment dels criteris que determinin mesures cautelars o d'intervenció d'un centre pels seus resultats. La contribució des de la neutralitat del món acadèmic pot ser determinant.

Aquesta tesis investiga les fonts de valor de la banca relacional per les empreses. Després d'un primer capítol introductori, el Capítol 2 revisa les contribucions més rellevants en la literatura de la banca relacional. El Capítol 3 adreça la pregunta si la banca relacional és compatible amb la competència bancària, usant dades d'una enquesta a petites empreses d'Estats Units. El resultat principal és que les tecnologies de banca relacional poden ser usades en les mercats bancaris més competitius sempre i quan les empreses es comprometin a demanar prestat de un sol banc. El Capítol 4 proposa una estratègia empírica per tal de discriminar entre les prediccions teòriques oposades de tenir una relació banc-empresa exclusiva: estimar l'efecte diferencial en el cost i la disponibilitat del crèdit segons el grau de competència bancària. El Capítol 5 estudia l'efecte de la banca relacional en la rendibilitat de l'empresa. Pels dos últims capítols s'utilitzen dades de panel de 70,000 petites i mitjanes empreses espanyoles (1993-2004). Els resultats són consistents amb la visió que els bancs s'apropien majoritàriament del valor generat en les relacions properes amb les empreses sempre i quan no s'enfrontin a la competència d'altres prestadors. / This thesis investigates the sources of the value of lending relationships to the borrowing firm. After a first introductory chapter, Chapter 2 reviews the most relevant contributions to the relationship lending literature. Chapter 3 addresses the question of whether relationship lending is compatible with banking competition, using a survey of small firms in the United States. The main result is that relationship lending technologies are used in the most competitive banking markets as long as firms commit to borrowing from a single lender. Chapter 4 proposes an empirical strategy to disentangle the opposite theoretical predictions of exclusive bank-firm relationships: estimate the differential effect on cost and availability of credit depending on banking market concentration. Chapter 5 studies the effect of relationship lending on firm performance. For the last two chapters we use a panel dataset of 70,000 small and medium Spanish firms (1993-2004). The results are consistent with the view that banks appropriate most of the value generated through close relationships with its borrowers as long as they do not face competition from other lenders.

En aquesta Tesi proporciona una visió global del finançament del sistema educatiu obligatori públic a Catalunya de 6 a 16 anys (1990-02), al llarg de la qual s'analitza la major part de les polítiques educatives des d'aquesta perspectiva. Esperem que pugui ajudar a la Comunitat Educativa a estar millor informats i que contribueixi al necessari debat de la qualitat de les nostres escoles i com s'ha de fer front a les despeses que originen.La recerca s'ha fet sobre Sistema Educatiu obligatori públic Català (1990-2002). Les 369 pàgines han estat elaborades pensant en donar informació als ciutadans del estat del complex sistema de finançament i les polítiques portades a terme en aquest període."Molts i importants canvis legislatius han succeït. El nostre objectiu no era només proporcionar una visió precisa del finançament del Sistema Educatiu en el període d'implantació de la LOGSE a Catalunya, sinó també proporcionar una informació pedagògicament fàcil d'entendre per part dels ciutadans."La part del anàlisis referida al Sistema Educatiu està dividit en quatre seccions:Primera secció: Visió del sistema educatiu Català 1990-02 (alumnes, centres docents, unitats escolars i professors)Segona i tercera secció: Visió del finançament estatal 1990-02 i de la aplicació d'aquests fons d'acord amb la despesa en educació. La informació en aquestes seccions està estructurada en petició de fons, origen i aplicació dels mateixos a CatalunyaLa quarta secció compara la despesa educativa entre diferents Comunitats Autònomes i dóna una visió de la despesa pública en educació al llarg dels anys corresponents al període d'implantació de la LOGSE (1990-2002)Dos annexes s'inclouen contenint informació específica, una referent als debats a la premsa i l'altre referida a comentaris i valoracions pròpies per tal de que el ciutadà pugui animar-se a debatre el finançament de la educació a Espanya i a Catalunya. / Esta Tesis proporciona una visión global de la financiación del sistema educativo obligatorio público en Cataluña de 6 a 16 años (1990-02), a lo largo de la cual se analiza la mayor parte de las políticas educativas des de ésta perspectiva. Esperamos que pueda ayudar a la Comunidad Educativa a estar mejor informados y que contribuya al necesario debate de la cualidad de nuestras escuelas y cómo se debe hacer frente a los gastos que se originen.La tesis versa sobre el Sistema Educativo obligatorio público Catalán (1990-2002). Las 369 páginas han sido elaboradas pensando en aportar información a los ciudadanos del estado sobre el complejo sistema de financiación y de las políticas desarrolladas en este período."Muchos y importantes cambios legislativos han tenido lugar. Nuestro objetivo no era sólo proporcionar una visión precisa de la financiación del Sistema Educativo en el período de implantación de la LOGSE a Cataluña, si no también proporcionar una información pedagógicamente asequible de entender por parte de los ciudadanos."La parte referida al análisis del Sistema Educativo está dividida en cuatro secciones:Primera sección: Visión del sistema educativo Catalán 1990-02 (alumnos, centros docentes, unidades escolares y profesores)Segunda i tercera sección: Visión de la financiación estatal 1990-02 y de la aplicación de estos fondos de acuerdo con el gasto en educación. La información en estas secciones está estructurada en petición de fondos, origen i aplicación de los mismos en Cataluña.La cuarta sección compara el gasto educativo entre diferentes Comunidades Autónomas y da una visión del gasto pública en educación a lo largo de los años correspondientes al período de implantación de la LOGSE (1990-2002)Dos anexos se incluyen conteniendo información específica: una referida a algunos debates aparecidos en la prensa respecto a las necesidades de financiación del Sistema Educativo y otra referida a los comentarios i valoraciones propias para que el ciudadano pueda animarse a debatir cuestiones referidas a la financiación de la educación en España y Cataluña. / In this thesis, we provide a broad overview of the K-6 K-16 public education finance system, along with a discussion of several major policy issues. We hope it helps citizens become more informed and engaged in the discussion about our schools and how they are -directly or indirectly- paid for.The Catalonia Public Education Finance Research 1990-2002 Edition. The 369 pages is designed to help Catalonian citizens grasp the basics of the state's complex education finance system and the policy issues surrounding it."Several important legislative changes along with a new emphasis on linking education spending with educational outcomes prompted us to revisit this important tool for citizen awareness. Our goal was not only to provide an accurate overview of Catalonia education finance and reform issues, but also to present the information in a way that is easy for the average citizen to understand."The analysis booklet is divided into four sections:· Section One provides an overview Catalonian education system 1990-2002. (pupils, primary and high school , units and teachers) · Sections Two and Three provides an overview of the state's finance 1990-2002 period as well as a summary of how education funds are used in Catalonia with this spending. The information in these sections is presented as ask, origin and application of bottoms format.· Section four, entitled "Spanish Education Finance regional comparison" provides an overview of key issues shaping the recent past of public education regions in Spain. Two appendices are also included containing more information on specific information on how citizens can get involved in educational policy debates at both the kingdom and regional levels.

Aquesta tesi utilitza l'anàlisi econòmica per a estudiar les hisendes locals, especialment els aspectes relacionats amb la provisió i finançament dels béns i serveis públics locals. Les hisendes locals, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, pateixen diversos problemes. Dos són especialment rellevants per a aquesta tesi. El primer és la reduïda dimensió dels municipis, l'altre la seva insuficient dotació financera. A la tesi es tracten aquestes dues qüestions en cinc capítols. Primer s'introdueix la problemàtica, exposant-ne els antecedents, la situació actual i la metodologia per al seu anàlisi. A continuació s'aborda la relació entre la grandària dels municipis i la seva capacitat per a proveir béns i serveis públics. De manera recurrent es produeixen debats sobre els problemes que pateixen els municipis petits. El problema més evident d'aquests municipis és el dèficit de serveis públics. Es sol argumentar que els municipis petits pateixen aquests dèficits en la provisió de serveis públics a causa de la manca d'un nombre crític d'habitants. Normalment es presenta la consolidació municipal com a solució a aquest problema. En aquest treball analitzem les diferents vessants de la qüestió dels dèficits de serveis municipals.Es continua analitzant com influeix sobre el sector privat la incapacitat per part dels municipis de prestar la quantitat i/o qualitat correcta de béns i serveis públics. Sembla clar que l'atractiu d'un hotel per als seus clients depèn tant dels serveis que ofereix com de l'entorn en què es troba. Com s'ha dit sovint "un hotel de quatre estrelles necessita un entorn de quatre estrelles". Aquests atributs que configuren l'entorn són complementaris a l'oferta privada dels serveis hotelers i són essencials a l'hora de definir les opcions de comercialització, ja que sembla raonable que diferències en les dotacions de serveis públics, capital natural i imatge de la localitat generaran diferències en els preus d'hotels que altrament són idèntics. A la següent etapa s'estudia la situació financera a la qual s'enfronten els municipis a l'hora de proveir els béns i serveis públics, especialment en el cas de les localitats amb forta implantació de l'activitat turística. L'objectiu d'aquest estudi és doble. Primer, realitzar una anàlisi i un diagnòstic del finançament als municipis turístics i, segon, discutir diferents vies de millora. En una primera part s'exposa el marc que cal tenir en compte a l'hora de considerar les qüestions de provisió de serveis públics i els consegüents aspectes pressupostaris. Després es presenta un model estilitzat de provisió de béns públics i d'estructura pressupostària que explicita, amb la intenció de portar a terme l'anàlisi economètrica, les interrelacions rellevants entre provisió de serveis públics, ingressos fiscals i despeses. Tot seguit es presenten les dades que han de servir per a una anàlisi empírica que té dues vessants. Primer, estudiar si realment els municipis amb un fort pes de l'activitat turística presenten diferències en l'àmbit pressupostari i, segon, concretar quantificar en què consisteixen i de què depenen les diferències. El sisè apartat tracta la complementarietat entre béns i serveis públics des d'un marc normatiu, posant de manifest els aspectes que ha de tenir en compte un municipi turístic en les qüestions de provisió i finançament dels béns públics i que fan que tingui un comportament diferent d'un municipi no turístic. El penúltim apartat del treball inclou la discussió i l'avaluació d'algunes propostes correctores dels problemes detectats a l'anàlisi estadística i economètrica. El treball conclou amb un resum de les principals conclusions.La tesi conclou amb una discussió dels resultats obtinguts. / This thesis employs economic analysis to study local public finance, especially the aspects related to the provision and financing of local public goods.The second chapter analyses the deficit in the provision of public services in small municipalities. I begin with a theoretical setting where there are several municipalities each inhabited by a representative individual who must choose the quantity of public services given their prices. I develop an empirical analysis which focuses in testing our model and quantify the effects. With these results I question the common reasoning that, in order to suppress the deficit in the provision of services, municipality consolidation is unavoidable.The third chapter identifies and isolates the attributes which explain the variability of hotel supply prices. I proceed in two steps. First, I develop a "traditional" model of hedonic prices in a competitive market. Second, the paper builds a model of hotel price setting to estimate supply and demand functions. The main results are, first, to quantify the importance the effect of the tourism town in hotel prices and, second, to have the implicit prices for different hotel attributes.The fourth chapter deals with the claim that municipalities in tourism regions suffer from an endemic financial disequilibrium: quite high expenses (related with a de facto population which exceeds by far the de iure population) and inadequate revenues, which often depend on the de iure population. This might result either in higher deficit and borrowing figures or in lower provision of public goods. The latter would be particularly worrying for the quality of the tourism product, given the local government's essential role in tourism policy. This chapter models the decision of public good provision with the purpose of contrasting the existence of financial disequilibrium in tourism municipalities, as well as of explaining its origin. The evidence I present is conclusive, but not completely in favor of the thesis sustained by tourism municipalities: although it exists in general and strongly a financial deficit, the position of small tourism municipalities is quite different.The thesis ends with a summary of the main results.