Resums pendents

El fil conductor d’aquesta recerca consisteix en què per poder implementar un quadre de comandament integral amb un sistema de comptabilitat analítica i d’indicadors de gestió a les administracions públiques locals resulta necessari justificar la seva raó de ser. I aquesta la trobem en que són organitzacions de serveis des de les necessitats de la ciutadania. La nova dimensió estratègica dels governs locals juntament amb la transparència en l’elaboració, execució i control de les polítiques públiques, així com l’anàlisi de la llei de transparència, accés a la informació i bon govern i la seva implantació pràctica són tractats al capítol primer. L’anàlisi jurídica de l’administració pública local com a prestadora de serveis públics es desenvolupa en el capítol segon on es repassen les diferents modalitats de gestió del servei públic, s’analitza la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local i de la qual se’n fa una crítica. L’anàlisi teòrica es desenvolupa en el capítol tercer, on s’exposa un mètode general que permeti assegurar la producció qualitativa dels serveis municipals per satisfer les necessitats comunitàries. En aquest sentit es proposa el màrqueting de serveis, entès com un dispositiu orientat a una cultura organitzativa municipal, partint d’un pla d’actuació, passant per la planificació i programació, confecció del catàleg i finalitzant amb la producció del paquet de serveis a oferir a la ciutadania. En el capítol quart s’aprofundeix en la gestió pública i la planificació estratègica. Es reflexiona sobre la nova gestió pública, on la societat demanda dels seus governs locals prestar més i millors serveis amb menys recursos. En aquest sentit, qüestions com la direcció estratègica, l’eficàcia i l’eficiència de la gestió, el redisseny organitzatiu, la cerca de nous estils de direcció, la millora de la qualitat dels serveis públics, el seu seguiment i control de gestió i l’avaluació dels seus resultats, són alguns dels reptes de les transformacions dels ens locals, en l’assoliment d’una nova legitimitat. Atesa la necessitat d’una adaptació de les administracions públiques als nous requeriments de la ciutadania, es fa necessària l’anàlisi i avaluació de les polítiques públiques, recollides al capítol cinquè, per analitzar l’assoliment dels objectius inicials i per l’aplicació de les innovacions de la nova gestió pública, essent els components del sistema de control de gestió aplicable: la planificació, l’execució, l’avaluació i l’acció correctora. En el capítol sisè es descriuen els models de gestió de la qualitat susceptibles de ser aplicats a les administracions públiques locals. Aquests models determinen l’acompliment de l’excel·lència organitzativa, com és l’orientació cap a resultats, l’orientació a la ciutadania, el lideratge i la coherència, la gestió per processos i fets, el desenvolupament i implicació de les persones, el procés continu d’aprenentatge, la innovació i millora, el desenvolupament d’aliances i la responsabilitat social de l’organització. En el capítol setè s’exposa tot un seguit de noves eines adreçades a l’administració postmoderna, destacant la gestió del coneixement a les organitzacions, la innovació a l’administració, la gestió de projectes i l’indicador com una eina de planificació, entre d’altres. Seguidament, el capítol vuitè desenvolupa un sistema de control mitjançant la utilització del quadre de comandament integral proposat, entès com una eina de gestió adequada per aclarir l’estratègia municipal, per aconseguir-ne el seu consens, per comunicar-la a tota l’organització, per alinear-la amb els objectius personals i departamentals, per vincular-la amb els objectius a llarg termini juntament amb els pressupostos anuals, per identificar les iniciatives tàctiques i alinear-les i per obtenir retroalimentació per aprendre d’ella i millorar-la. Finalment, al capítol novè de l’estudi fa esment a la necessitat de disposar i d’aplicar un codi d’ètica en el quefer diari de l’administració pública local. / The thread of this research is that to implement a balanced scorecard with a system of accounting and management indicators in local public administrations is necessary to justify its reason for being. And this is found in service organizations from the needs of citizens. The new strategic dimension of local governments along with transparency in the preparation, execution and control of public policies, as well as the analysis of the transparency law, access to information and good governance and its practical implementation is addressed in the first chapter. The legal analysis of local government as a provider of public services is developed in the second chapter which reviews the different types of management of public services analyses the law 27/2013 of 27 December rationalization and sustainability of the local administration and it's criticisms. The theoretical analysis is developed in the third chapter, which sets a general method that would ensure the production of qualitative municipal services to meet community needs. In this regard it proposes marketing services, understood as a device aimed at a municipal organizational culture, based on an action plan, including the planning and scheduling, preparation of the catalogue and ending with the production of the package of services offered to the public. The fourth chapter delves into public management and strategic planning. It reflects on the new public management, where society demands its local governments provide more and better services with fewer resources. In this regard, issues such as strategic management, effectiveness and efficiency of management, organizational redesign, the search for new styles of management, improving the quality of public services, the monitoring and control and management evaluation of results are some of the challenges of the transformation of local authorities in achieving a new legitimacy. Due to the need for adaptation of public administrations for the new requirements of citizenship, analysis and evaluation of public policies is necessary, contained in chapter five, to analyse the achievement of initial objectives and implementing innovations NPM, being the components of the control system applicable management: planning, implementation, evaluation and corrective action. The sixth chapter describes the models of quality management that can be applied to local public administrations. These models determine the performance of organizational excellence, such as the focus on results, targeting citizenship, leadership and consistency, management by processes and facts, development and involvement of people, the continuous process of learning, innovation and improvement, partnership development and social responsibility of the organization. In the seventh chapter exposes a series of new tools aimed at the post modern administration, emphasizing knowledge management in organizations, innovation management, project management and the indicator as a planning tool, among others. Next, the eighth chapter develops a control system using the balanced scorecard proposed understood as a management tool to clarify the appropriate municipal strategy to give them their consensus to communicate to the entire organization to align with personal and departmental goals to tie it with long-term goals together with the annual budget, identify tactical initiatives and align them to get feedback and learn from it and improve it. Finally, in the ninth chapter of the study mentions the need to have and implement a code of ethics in the daily work of the local public administration.

El acceso a la justicia ha sido un aspecto clave del pensamiento jurídico feminista durante los últimos sesenta años. Las concepciones de la dogmática jurídico-formalista clásica limitan este tema al acceso a la jurisdicción. Las teorías críticas del derecho conceptualizan el acceso a la justicia desde una perspectiva mucho más amplia, que comprende diversos componentes relacionados con la aplicación de criterios de justicia material o sustantiva en la resolución de los conflictos sociales. El feminismo jurídico, que se inscribe dentro de las citadas teorías críticas, parte del presupuesto de la desigualdad social estructural entre mujeres y hombres que se encuentra en la base de nuestra sociedad y busca eliminarla a través de la construcción de un derecho no androcéntrico. La tesis hace un recorrido por las principales corrientes metodológicas y epistemológicas feministas y analiza el modo en que vinculan mujeres, derechos y acceso a la justicia. Por un lado, revisa las clasificaciones metodológicas clásicas y propone nuevas formas de entenderlas. Por otro, presenta las teorías jurídicas feministas como un proyecto jurídico dividido en tres etapas: la de afirmación, la de reconocimiento y la de transformación. Estudia las distintas orientaciones que se han desarrollado en el interior de cada una de ellas y de qué forma han entendido la relación entre género y derecho y han conceptualizado y/o problematizado el acceso a la justicia por parte de las mujeres. La autora considera que el acceso a la justicia puede constituir una estrategia para la emancipación. Dado que las violencias patriarcales son una de las principales formas a través de las cuales se niega a las mujeres su derecho a la libertad, la tesis estudia en particular esta problemática. Analiza el concepto de violencia contra las mujeres elaborado por el movimiento feminista y cómo ha sido trasladado a la legislación internacional de derechos humanos. También examina la legislación vigente y las políticas públicas desarrolladas en España para prevenir, sancionar y erradicar la de violencia de género. A partir de una serie de entrevistas realizadas en Cataluña, explora de qué modo las operadoras y operadores jurídicos y las víctimas de este tipo violencia perciben los mecanismos de acceso a la justicia e indaga sobre las dificultades y obstáculos que, en este territorio, experimentan las mujeres víctimas a la hora de ejercer sus derechos. De esta forma, la investigación combina las metodologías y epistemologías feministas con los métodos cualitativos clásicos de la sociología jurídica. En las conclusiones, se incorporan reflexiones sobre los principales resultados de la investigación y algunas pautas para mejorar los mecanismos de acceso a la justicia relacionados con la violencia de género que tienen en consideración, de un modo particular, las experiencias de las mujeres víctimas. / Access to justice has been a key aspect of feminist legal thought during the last sixty years. The classical conceptions of Legal Formalism confine this topic to access to the courts. Critical approaches conceptualize access to justice from a much broader perspective, comprising various components related to the application of substantive justice in resolving social conflicts. The Feminist Jurisprudence, which is part of critical legal theories, arises from the concept of the social structural inequality between women and men which is at the basis of our society and seeks to eliminate it through the construction of a Non- Androcentric Law. The thesis addresses the main methodological and epistemological feminist currents and analyzes how that link women's rights and access to justice. On one hand, reviews the classic methodological classifications and proposes new ways of understanding them. On the other hand, introduces Feminist Legal Theories as a legal project divided into three stages: affirmation, recognition and transformation. It studies the different orientations that have been developed within each of them and how they have understood the relationship between gender and law and have conceptualized and/or discussed the access to justice for women. The author believes that access to justice may be a strategy for emancipation. Due to patriarchal violence is one of the main ways in which women are denied their right to freedom, the thesis studies this problem in particular. It analyzes the concept of violence against women elaborated by the feminist movement and how it has been moved into the International Human Rights Law. It also examines the legislation and public policies developed in Spain to prevent, punish and eradicate violence against women. From a series of interviews conducted in Catalonia, it explores how legal operators and victims of such violence perceive the mechanisms of access to justice and investigates the difficulties and obstacles experienced by women victims in exercising their rights. Thus, the research combines classical qualitative methods in socio-legal research with feminist methodologies and epistemologies. To draw conclusions, reflections on the main results of the research and some guidelines to improve access to justice to gender violence victims, that take into account in a particular way the experiences of women victims, are incorporated.

La història i la sociologia s'han ocupat amb freqüència dels temes militars i de l'estudi de les guerres des de la perspectiva dels fets polítics o de l'organització militar. Però aquesta ha estat sobretot una història dels uniformes, de les condecoracions, de les campanyes i batalles, mentre que per contra són pocs els estudis que es refereixen a la incidència de l'Exèrcit i del servei militar sobre la societat, així com sobre la visió que la població té d'aquestes institucions. La investigació que vam presentar pretén situar-se en una perspectiva molt distinta d'aquesta "dimensió militar" de la història, ja que tracta de les relacions i reaccions civils que planteja la instauració del servei militar. Excepte en casos de societats fortament militaritzades, existeixen importants diferències entre la ideologia militar i la forma com les societats reben aquesta ideologia, el que provoca diferències i distincions, relacions socials i interaccions. Aquest treball pretén estudiar els efectes derivats de la implantació del servei militar obligatori i les estratègies socials de la població per a adaptar-se o rebutjar la seva obligatorietat. Per a aconseguir-lo, aquesta investigació tracta de combinar una aproximació a nivell microsocial (mitjançant el treball en comunitats o àrees reduïdes), amb una anàlisi més àmplia que tingui en compte el marc general (com els aspectes legislatius que emmarquen les possibles reaccions populars). / La historia y la sociología se han ocupado con frecuencia de los temas militares y del estudio de las guerras desde la perspectiva de los hechos políticos o de la organización militar. Pero ésta ha sido sobre todo una historia de los uniformes, de las condecoraciones, de las campañas y batallas, mientras que por el contrario son pocos los estudios que se refieren a la incidencia del Ejército y del servicio militar sobre la sociedad, así como sobre la visión que la población tiene de estas instituciones. La investigación que presentamos pretende situarse en una perspectiva muy distinta de esa "dimensión militar" de la historia, puesto que trata de las relaciones y reacciones civiles que plantea la instauración del servicio militar. Excepto en casos de sociedades fuertemente militarizadas, existen importantes diferencias entre la ideología militar y la forma como las sociedades reciben esa ideología, lo que provoca diferencias y distinciones, relaciones sociales e interacciones. Este trabajo pretende estudiar los efectos derivados de la implantación del servicio militar obligatorio y las estrategias sociales de la población para adaptarse o rechazar su obligatoriedad. Para conseguirlo, esta investigación trata de combinar una aproximación a nivel microsocial (mediante el trabajo en comunidades o áreas reducidas), con un análisis más amplio que tenga en cuenta el marco general (como los aspectos legislativos que enmarcan las posibles reacciones populares).

En un contexto de reorientación del desempeño del Estado como efecto de las crisis económicas, sociales y políticas de fines del siglo pasado e inicios del presente en países de América Latina, es posible identificar el desarrollo de nuevos paradigmas de producción e implementación de políticas públicas (Vilas, 2011). En este marco las políticas e instituciones públicas, si bien mejoran lentamente la calidad de sus procesos, se encuentran todavía ante el fuerte desafío de fortalecer sus capacidades de planificación, gestión y evaluación. Esta tesis doctoral desarrolla el tema de la evaluación de políticas y programas públicos, y tiene como objetivo presentar una perspectiva integral, partiendo de los desarrollos recientes sobre la temática y los desafíos que la misma implica, en el contexto general latinoamericano y particular argentino. Desarrolla una descripción sintética de la discusión y prácticas de la evaluación en América Latina, atendiendo a los avances y experiencias más significativas de algunos países de la región. Presenta en segundo lugar un diagnóstico sobre la calidad institucional, gestión pública y evaluación en Argentina, teniendo como referencia el período 2003 - 2015, basada en una serie de entrevistas a un grupo de actores claves. En tercer lugar se analiza, a modo de caso de estudio, la evaluación nacional del programa Conectar Igualdad, implementado por el Estado Argentino entre los años 2010 y 2015. Este programa fue creado como una política de inclusión digital de alcance federal, más de 5.000.000 de netbooks a estudiantes y docentes de las escuelas secundarias de gestión estatal de la República Argentina. La elección de esta experiencia se justifica en la presunción de que ella presenta ciertas características que pueden ser de utilidad para reflexionar acerca de las condiciones necesarias que la evaluación de un programa público debe presentar para constituirse en una práctica de evaluación integral. Por último, desarrolla las principales características de una perspectiva integral de la evaluación, entendida desde la importancia de las estrategias cualitativas y el involucramiento de los diferentes grupos de personas vinculados con las políticas. Se presentan los criterios y elementos que conforman esta perspectiva, poniendo el acento en la diversidad y complejidad de componentes que definen el desarrollo de las políticas, teniendo en cuenta su carácter “político” y la insuficiencia de los modelos tecnocráticos que intentan hacer invisibles las contradicciones y resistencias de grupos e instituciones. / In a context of reorientation of the performance of the state as a result of economic, social and political of late last century and the beginning of this in Latin American crisis, it is possible to identify the development of new paradigms of production and implementation of public policies ( Vilas, 2011). Within this framework, policies and public institutions, albeit slowly improve the quality of its processes, they are still before the strong challenge of strengthening their capacities for planning, management and evaluation. This thesis develops the theme of evaluation of public policies and programs, and aims to present a comprehensive perspective based on recent developments on the subject and the challenges it implies, in the Argentine Latin America and especially general context. Develop a brief description of the discussion and evaluation practices in Latin America, serving more significant progress and experiences of some countries in the region. Secondly it presents a diagnosis of institutional quality, governance and evaluation in Argentina, with reference to the period 2003 - based on a series of interviews with a group of key stakeholders 2015. Third is analyzed, as a case study, the national evaluation of Equal Connect program, implemented by the Argentine government between 2010 and 2015. This program was created as a policy of digital inclusion at the federal level, over 5,000 .000 laptops to students and teachers of secondary schools of state management of Argentina. The choice of this experience is justified by the presumption that it has certain features that may be useful to reflect on the conditions that the evaluation of a public program must present to constitute a comprehensive assessment practice. Finally, developed the main features of a comprehensive perspective of the evaluation, understood the importance of qualitative strategies and the involvement of different groups of people linked policies. the criteria and elements that make up this perspective the contradictions are presented, emphasizing the diversity and complexity of components that define the development of policies, taking into account their "political" character and the inadequacy of technocratic models that attempt to make invisible and resistance groups and institutions.

Aquesta recerca doctoral contribueix a la literatura sobre la implementació i professionalització dels sistemes de servei civil d'alt nivell en els governs nacionals, una línia rellevant de recerca que va sorgir dins del marc general de reformes gerencials0 i de la gestió estratègica dels recursos humans en el sector públic al voltant del món. El seu disseny de recerca consisteix en un estudi de cas, que es recolza en la triangulació metodològica com a estratègia de recopilació i anàlisi de l'evidència empírica quantitativa i qualitativa de dades, amb la finalitat de comprendre i aprofundir en el significat i el context en el qual un sistema de servei civil executiu ("Sistema d'Alta Direcció Pública") va ser implementat a Xile. Recorrent a una variant de les perspectives ambientals sobre institucions públiques (Teoria de les Contingències Estructurals), que posa en relleu la idea de com una organització, un sistema o una decisió s'adapta per ajustar-se, entre altres influències, a les demandes i condicions contextuals o ambientals, aquesta recerca doctoral ofereix una anàlisi longitudinal del context (i dels resultats de la política) en el qual el “Sistema d'Alta Direcció Pública” es va estructurar i va desenvolupar (des de 2002 fins a 2015), amb la finalitat de millorar la qualitat i eficàcia de la gestió pública al Govern central de Xile. En fer aquesta anàlisi longitudinal, el qual es basa en una anàlisi de material documental i informació secundària quantitativa, així com en l'evidència qualitativa empírica que van produir 28 entrevistes semi-estructurades amb informants clau, la tesi conclou que el Sistema d'Alta Direcció Pública ha de ser vist com una important reforma institucional en la qual el context polític va jugar un paper fonamental. Una altra troballa rellevant és que la forma en com aquest sistema (que es basa en posicions) ha estat gestionat (quant a les decisions sobre el reclutament, la rotació, i la retenció d'alts directius públics), ha donat lloc a un patró de politització, on el principi del mèrit ha perdut certa efectivitat. / Esta investigación doctoral contribuye a la literatura sobre la implementación y profesionalización de los sistemas de servicio civil de alto nivel en los gobiernos nacionales, una línea relevante de investigación que surgió dentro del marco general de reformas gerenciales y de la gestión estratégica de los recursos humanos en el sector público alrededor del mundo. Su diseño de investigación consiste en un estudio de caso, que se apoya en la triangulación metodológica como estrategia de recopilación y análisis de la evidencia empírica cuantitativa y cualitativa de datos, con el fin de comprender y profundizar en el significado y el contexto en el que un sistema de servicio civil ejecutivo ("Sistema de Alta Dirección Pública") fue implementado en Chile. Recurriendo a una variante de las perspectivas ambientales sobre instituciones públicas (Teoría de las Contingencias Estructurales), que pone de relieve la idea de cómo una organización, un sistema o una decisión se adapta para ajustarse, entre otras influencias, a las demandas y condiciones contextuales o ambientales, esta investigación doctoral ofrece un análisis longitudinal del contexto (y de los resultados de la política) en el que el “Sistema de Alta Dirección Pública” se estructuró y desarrolló (desde 2002 hasta 2015), con el fin de mejorar la calidad y eficacia de la gestión pública en el Gobierno central de Chile. Al hacer ese análisis longitudinal, el cual se basa en un análisis de material documental e información secundaria cuantitativa, así como en la evidencia cualitativa empírica que arrojaron 28 entrevistas semiestructuradas con informantes clave, la tesis concluye que el Sistema de Alta Dirección Pública debe ser visto como una importante reforma institucional en el que el contexto político jugó un papel fundamental. Otro hallazgo relevante es que la forma en cómo este sistema (que se basa en posiciones) ha sido gestionado (en cuanto a las decisiones sobre el reclutamiento, la rotación, y la retención de altos directivos públicos), ha dado lugar a un patrón de politización, donde el principio del mérito ha perdido cierta efectividad. / This PhD Research contributes to literature on implementation and professionalization of senior civil service systems in national governments, a relevant line of research that emerged within general framework of managerial reforms and strategic human resource management in the public sector around the world. Its research design is a case study, that rests on methodological triangulation as strategy of data collection and analysis of quantitative and qualitative empirical evidence, in order to grasp and delve into the meaning and context in which a senior civil service system (“Sistema de Alta Dirección Pública”) was implemented in Chile. Drawing from a variant of environmental perspectives on public institutions (Structural Contingency Theory), that highlights the idea of how an organization, a system or a decision adapts to fit, among other influences, contextual or environmental demands and conditions, this doctoral research provides a longitudinal analysis of the context (and of policy outcomes) in which a senior civil service (Sistema de Alta Dirección Pública) was structured and developed (since 2002 to 2015), in order to improve quality and effectiveness of public management in the central Chilean Government. By doing a longitudinal analysis, wich rests on quantitative secondary data and documentary analysis, but also on empirical qualitative evidence through semiestructured interviews of 28 key informants, the thesis concludes that the Chilean Senior Civil Service (“Sistema de Alta Dirección Pública”) should be seen as an important institutional reform in which political context played a pivotal role. Other relevant finding is that the way in which this position-based system has been managed (as for decisions on recruitment, rotation, and retention of higher public managers), had led to a pattern of politization, where merit-principle has lost some effectiveness.

L’origen dels Mossos d’Esquadra, l’actual cos de policia de la Generalitat de Catalunya, es remunta a tres segles enrere, arran de l’organització de dos arreglaments de minyons filipistes al Principat, a les acaballes de la Guerra de Successió. El duc de Pòpuli i José Patiño van formar, el 1714, una partida de vint-i-cinc paisans armats a Igualada sota les ordres del sotsveguer Onofre Melcion i del capità Jacint Elies, perquè ajudessin l’exèrcit borbònic a sufocar la revolta de les quinzenades. Vint afectes naturals més, capitanejats pel veguer Jaume Llissach, en van constituir una altra a Manresa. Ambdós arreglaments es van dissoldre en finalitzar el conflicte bèl·lic, però van esdevenir la gènesi d’un nou model d’organització civil armada, que es va reproduir cinc anys després en la següent contesa, entre Felip V i la Quàdruple Aliança (Gran Bretanya, França, Províncies Unides i Àustria). El 1719, el marquès de Castel-Rodrigo va mobilitzar i rearmar altre cop els catalans, tal com l’hi havia proposat la Reial Audiència i aprovat el rei el 21 d’abril. Des de principis de juny fins a mitjan juliol, sis ministres i un fiscal comissionats van establir mig centenar i escaig d’esquadres de paisans armats al territori per mantenir la seguretat als corregiments no fronterers. Però tan bon punt els guerrillers catalans al servei de França en van desarmar sis, a l’estiu, els militars espanyols van suprimir-ne gairebé la meitat per evitar que els prenguessin les armes. Només cinc van complir amb les expectatives i es van conservar, entre les quals va destacar la de Valls. Restablerta la pau el 1720 (tractat de l’Haia), el capità general les va llicenciar totes perquè ja no calien. Fins aquell moment l’existència transitòria dels arreglaments de minyons, primer, i de les esquadres, després, va anar lligada a la sort de la guerra, però el 1721 el marquès de Castel-Rodrigo en va reorganitzar quatre de provisionals (Valls, Rodonyà, Riudoms i Cardona) perquè perseguissin els rebels que persistien en la sedició durant la postguerra. A partir de l’octubre se’n van crear dues de noves per pacificar el país, una al corregiment de Tarragona (Valls) i l’altra al de Vilafranca del Penedès (Piera); la seva trajectòria i continuïtat esdevingué permanent des d’aleshores i van exercir funcions de repressió política i policial. El 1722 Francisco Caetano en va formar dues més (Capellades i Manresa), a causa de l’augment de malfactors. El comte de Montemar en va unificar el comandament el 1723 per coordinar-les millor, i en va nomenar Pere Anton Veciana primer comandant. / The origin of the Mossos d’Esquadra, the current Catalan Government police force, goes back three centuries to the organisation of two detachments of pro-Philip V irregulars in Catalonia at the end of the War of the Spanish Succession. In 1714, the Duke of Populi and José Patiño formed a squad of twenty-five armed peasants at Igualada, under the orders of the deputy governor Onofre Melcion and Captain Jacint Elies, to help the Bourbon army crush the quinzenades revolt. Twenty more local supporters, captained by the governor Jaume Llissach, formed another in Manresa. Both detachments were dissolved at the end of the war, but they became the genesis of a new model of armed civil organisations reproduced five years later in the next conflict between Philip V and the Quadruple Alliance (Great Britain, France, the United Provinces and Austria). In 1719, the Marquis of Castel-Rodrigo mobilised and rearmed the Catalans once again, as had been suggested by the Royal Council and approved by the King on 21 April. From the beginning of June until mid July, six ministers and a prosecutor were commissioned to establish fifty or so squads of armed peasants in the region to maintain security in the districts away from the border. But after Catalan guerrillas in the service of France had disarmed six of them, the Spanish army disbanded almost half of them to prevent their arms being taken. Only five lived up to expectations and were retained, particularly the one at Valls. Once peace had been re-established in 1720 (Treaty of The Hague), the Captain General licensed all of them because there was no longer a need. Until that point, the temporary existence of first the detachments of irregulars and then the squads had been linked to the fortunes of war, but in 1721 the Marquis of Castel-Rodrigo reorganised four of the provisional units (Valls, Rodonyà, Riudoms and Cardona) to pursue rebels who persisted with sedition after the war. After October, two new units were set up to pacify the country: one in the district of Tarragona (Valls) and the other in Vilafranca del Penedès (Piera). Their history and continuity became permanent, and from this point on they carried out political repression and policing functions. In 1722, Francisco Caetano formed two more (Capellades and Manresa) due to the increase in crime. The Count of Montemar unified their command in 1723 to coordinate them better and appointed Pere Anton Veciana as the first commander.

La investigación parte del proceso de desarrollo global de la llamada sociedad de la información. El estudio de este fenómeno se centra en el análisis de las dinámicas que lo acompañan, así como formas y los grados de penetración que presenta en el conjunto de las distintas sociedades. Se estudia el modo en el que se desarrollan las políticas públicas de impulso a la sociedad de la información, particularmente en el ámbito local. Y se analizan los distintos métodos desarrollados para el estudio de su penetración. Para profundizar en la cuestión se escoge metodología cuantitativa centrada en el desarrollo del índice Localcom, compuesto por 24 indicadores y que traslada al ámbito local los sistemas de análisis internacionales; y también metodología cualitativa a través del análisis de casos y entrevistas. Se analiza la situación de partida de la Comunidad de Aragón al inicio del periodo de estudio y se caracteriza el territorio, la economía, la sociedad y la organización política de la misma. También se observa la penetración de la sociedad de la información en el punto de partida y se detallan elementos que suponían importantes barreras de entrada o expansión. La metodología se aplicado para obtener un panorama general de la situación y de la evolución en los últimos lustros de las políticas públicas para el desarrollo de la información en el ámbito europeo y español como marco de aplicación de las políticas del caso aragonés y que condiciona cualquier intento de intervención pública en la materia. El marco español se completa con un análisis de los modelos de políticas públicas de la sociedad de la información aportado por distintas Comunidades Autónomas, particularmente aquellas que obtienen mejores indicadores o cuyas características geográficas, económicas o demográficas tienen relación con el caso de estudio. El índice Localcom entre 2007 y 2013 sirve para comprobar la evolución de los resultados de las políticas de impulso de la sociedad de la información en el conjunto y en cada comunidad. En el caso aragonés se observa una mejora de sus posiciones relativas y también absolutas hasta 2011, y un cierto estancamiento a partir de entonces. En España se aprecia también una notable influencia de la crisis económica, lo que provoca un retraimiento en algunos de los subíndices y en el índice general Localcom. El estudio de la normativa y la planificación pública en el ámbito de la sociedad de la información en Aragón sirve para detallar todos los pasos dados desde 1999 en las principales instituciones implicadas. El modelo aragonés de políticas para el impulso de la sociedad de la información se completa con el análisis de cinco casos que han permitido estudiar políticas transversales al conjunto de la Comunidad Autónoma (educación y televisión digital terrestre), así como realidades de ámbito local (Diputación Digital, Teruel Digital y Tarjeta Ciudadana Zaragoza). El trabajo permite responder a los diez grandes interrogantes sobre los que comenzó la investigación y que se tradujeron en cuatro hipótesis de trabajo. La presente tesis demuestra que es posible construir un modelo conceptual capaz de explicar las circunstancias sociales, económicas, tecnológicas y culturales que impulsan o ralentizan el despliegue de la Sociedad de la Información en el territorio. También, que es posible desarrollar y consolidar un índice estadístico para analizar el impacto que sobre el espacio local tiene la difusión de las tecnologías de la información y la comunicación. Finalmente, se aportan aplicaciones prácticas que podrían servir de recomendaciones u orientaciones para futuras planificaciones en este ámbito. / The research is based on the process of the global development of the so-called information society. The study of this phenomena focuses on the analyses of the dynamics that accompany it, as well as the ways and degrees of diffusion in the whole of different societies. This study observes how public policies are developed that promote the information society, especially on a local level. The different methods developed to study their penetration are also analyzed. In order to study this question in depth the quantitative methodology was chosen based on the development of the Localcom index. This index, made up of 24 indicators, transfers the international analysis systems to a local level; and also qualitative methodology through interviews and case analysis. The initial situation of the Autonomous Region of Aragón is analyzed at the beginning of the study and characterizes the territory, the economy, the society and the political organization of said region. The information society penetration is also observed at the starting point and elements are specified which made up important entry and expansion barriers. The methodology was applied to obtain a general outlook of the situation over the last years of the progress of public policy for the development of information on a European and Spanish level as an application framework of the policies of the Aragonese situation and which condition any attempt of public intervention in the matter. The Spanish framework is completed with an analysis of the public policy models of the information society contributed by different Autonomous regions, particularly those that obtain better indicators or whose demographical, economical or geographical characteristics are related to the case study The Localcom index between 2007 and 2013 serves to check the evolution of the results of policies aimed at enhancing the information society as a whole and in each community. In the Aragonese situation and improvement in its relative positions is observed and also absolute positions until 2011, and a certain standstill from then on. In Spain there is also a notable influence of the economic crisis, which provokes a decrease in some sub-indexes and in the general Localcom index. The study of the regulations and the public planning in the scope of the information society in Aragon is to specify all of the steps taken since 1999 in the main institutions. The Aragonese model of policies to enhance the information society is completed with the analysis of five cases that allowed for studying transversal policies in the entire Autonomous region (education and digital terrestrial television), as well as realities on a local level (Digital Provincial Government, Digital Teruel and the Zaragoza Citizen Card). The work allows for responding to ten big questions that started the research and that became four working hypothesis. The current thesis proves that it is possible to build a conceptual model capable of explaining cultural, technological, economic and social circumstances that improve or slow down the development of the Information Society in a specific territory. It is also possible to develop and consolidate a statistical index to analyze the impact that spreading communication and information technologies has on a local area. Finally, practical applications are provided which can serve as recommendations or guidelines for future plans in this area.

L’organització territorial de Catalunya, i la definició del règim jurídic dels seus governs locals, i llur finançament, ha estat una qüestió clau en la història del país. Des de l’inici del catalanisme polític aquest ha maldat per tenir un lliure desenvolupament en els instruments bàsics per poder definir tal realitat. I és que aquest pòsit institucional català, en clau local, que té els seus orígens als segles IX-X, i salvant totes les distàncies, és una realitat institucional secular fins als Decret de Nova Planta a partir del 1714. Des de llavors, amb la consegüent unificació política, institucional i jurídica, amb Castella, passant pel constitucionalisme espanyol i la decimonònica divisió provincial de 1833, Catalunya no ha disposat d’un marc jurídic propi on poder definir obertament el seu model territorial local, ni tampoc el seu règim jurídic i financer. Ho va intentar novament amb el brillant període de la Mancomunitat de 1914, però fou un primer intent que ràpidament la dictadura va esborrar. Es va tornar a intentar amb la II República Catalana i la divisió comarcal i veguerial, però l’aixecament militar del 1936 no la va deixar desenvolupar amb normalitat. Serà després amb la recuperació de les llibertats on es podrà definir un model a partir de la CE de 1978 i l’Estatut de 1979. Però tota la construcció jurisprudencial del TC del 1981 ençà, amb la garantia institucional provincial i local, en dificultarà molt la seva possible implantació. Des d’un punt de vista jurídic i financer la constant interpretació centralista no ha posat tampoc les coses més fàcils. Amb l’EAC de 2006 semblava que aquesta situació es podia capgirar, però després d’un procés d’aprovació final polèmic, i la consegüent STC 2010 s’ha vist que s’està encara gairebé al punt d’inici, malgrat els avatars de la història. Aquests darrers mesos s’ha confirmat ja que, al no disposar d’una norma local que desenvolupi amb tota força l’EAC en matèria local, s’ha acabat imposant la definició d’una nova llei estatal de reforma local, la LRSAL. Una llei que desconeix la realitat dels governs locals catalans, i que situa novament la província com a element de referència en perjudici de molts municipis, i tot en base no a criteris democràtics sinó merament econòmics i centralistes. A l’any 2015 però som a les portes d’una necessària redifinició del nostre model local. Un model que serà durant els propers anys centralista, o en canvi estarà a disposició del Parlament en la mesura que s’haurà fet un gran salt polític: a través d’un procés de creació d’un nou Estat o de l’establiment d’un nou marc català asimètric i diferenciat dintre de l’Estat espanyol. És per això que ara és l’hora de definir novament, i de forma duradora, un nou model territorial català, des de la perspectiva de la seva planta, el seu règim jurídic i el seu sistema de finançament. I és que creiem que no és possible bastir un nou model local sense interrelacionar, ni que sigui gradualment, la realitat de la planta territorial, la delimitació i definició jurídica i competencial dels seus governs locals, i l’equilibri de llur sistema financer. En aquestes pàgines hem justificat el per què d’aquesta situació, i sobretot hem apuntat elements de referència per tal de definir els governs locals del segle XXI. Convençuts com estem que Catalunya, sens cap mena de dubte, serà més plena quan els seus governs locals estaran totalment desenvolupats. / The territorial organization of Catalonia, its local legal systems and its financing have been key elements in the history of the country. Since the creation of the Catalan politic system, it’s has tried to have the liberty necessary for develop his basics legal instruments since this Catalan government footpath, with origins between 900 and 1000 AC, is an institutional fact until the Decrets de Nova Planta, from 1714 onwards. Since then, due to the political, institutional and juridical unification with Castilla, the subsequent Spanish constitutionalism and the 19th provincial division in 1833, Catalonia does not possess neither an own legal system to define its own local territorial pattern nor an own financial system. During the period of the 1914's Mancomunitat de Catalunya, the inclusion of an own legal and financial system was tried, but the dictatorship rapidly cancelled them. Furthermore, during the raising of the II Catalan Republic and the district and veguerial division, a incorporation was tried again for the last time, but the military uprising in 1936 did not permit its development. It will be with a recovery of freedoms that a model will be defined based on the Spanish constitution of 1978 and the Estatut of 1979. However, the jurisprudential setting-up of the Tribunal Constitutional of 1981 will difficult its potential implantation. From a legal and financial point of view, the centralist movement has not facilitated the process. With the implantation of the Estatut d’Autonomia de Catalunya of 2006, the situation seemed to be changing, but after a controversial final approval process and the STC 2010, it has been shown that the process is just starting. In the last few months, it has been confirmed that, due to the unavailability of a local rule which develops the Estatut de Catalunya of 2006 robustly, a new local reform state law has been imposed, named LRSAL. This law denies the reality of the Catalan local governments and places the province as a reference element in prejudicial of many villages, based on economic and centralist criterion, instead of democratic ones. Nowadays, a necessary redefinition of the Catalan local system is about to be implemented; a model that will be either centralist for the first years or at the Parlament de Catalunya disposition, i.e. through the creation of a new Estate or through the development of a new Catalan territorial system, both legal and financial. And we believe it is not possible to build a new local model without interrelate, and it gradually, the reality of the territorial plant, the legal and jurisdictional delimitation and definition of their local governments, and the balance of its financial system. Summing up, this report justifies the origins of this situation and, especially, shows the basics to define the local governments of the 21st century. In addition, it is a real fact that Catalonia will be mightier once all its local governments are completely established.

L’objectiu de la tesi doctoral és avaluar els beneficis i els costos que han generat les polítiques de màrqueting territorial a Barcelona, entre 1990 i 2010, per als grups socials i els districtes de la ciutat. Es prèn el cas de Barcelona, com a exemple de ciutat europea que ha experimentat èxit en la seva promoció, en termes turístics, d’imatge i econòmics, tot i reflectir costos socials, econòmics, urbanístics, ambientals i del conjunt de projecte, derivats del mateix procés de desenvolupament. Per aquest comès s’analitzen les percepcions d’actors socials, econòmics i polítics, a partir del treball de camp dut a terme, a banda de dades secundàries. En el capítol inicial, a més de descriure els objectius, les preguntes i el mètode qualitatiu emprat a la recerca, se centra el marc teòric sobre el desenvolupament de ciutats i els seus enfocaments funcional i territorial. També s’hi assenyalen els conceptes de màrqueting territorial i els tres instruments que serviran per fer operatiu l’estudi sobre la promoció urbana: les campanyes d’imatge (municipals, anuncis, mitjans de comunicació, pel·lícules, etc.), els grans esdeveniments (entre d’altres, Jocs Olímpics, Fòrum 2004, World Mobile Congress i festivals culturals) i l’urbanisme icònic (edificis i projecte emblemàtics) (Ward, 1998). A més, s’usa un model econòmic de competència entre ciutats europees; ciutats esbarjo, seu i innovació (Vives i Torrens, 2004), que permet distingir tres subperíodes entre 1990 i 2010: 1986-postJocs Olímpics, 1996-2004, 2004-2010. En l’anàlisi del cas s’hi apliquen els tres instruments de promoció territorial i el model de competència urbana. A partir de la recollida d’informació es desgranen les campanyes d’imatge, l’impuls d’esdeveniments i la construcció d’edificis icònics a la ciutat en cadascuna de les subetapes descrites. Posteriorment, realitzem una anàlisi dels beneficis i dels costos que han comportat les polítiques de màrqueting territorial. S’hi aporten criteris per facilitar la comparació entre cada subetapa i s’hi aboquen els resultats del treball de camp. Els costos i beneficis han estat, al capítol inicial, categoritzats en termes socials, econòmics, ambientals, urbanístics i de caràcter general o de projecte. Les conclusions mostren, en primer lloc, el coneixement emergent dels capítols previs; en segon lloc, descriuen les característiques més rellevants que han donat singularitat al desenvolupament del projecte-model Barcelona i, en tercer lloc, a partir del cas i cap a una reflexió urbana més general, se suggereix el concepte d’urbocràcia com a eina d’empoderament de la Ciutat per respondre les crisis sistèmiques que travessem, i assenyalar les avantatges comparatives de la ciutat respecte d’altres nivells territorials i de govern per millorar la felicitat de les persones. Per últim, constatem com la mundialització comporta dificultats per a metròpolis europees com Barcelona, per l’increment de les desigualtats i la reducció del sector públic. A partir del cas, es conclou que la tensió entre sobirania, globalització i democràcia (Rodrick, 2011), troba en les ciutats i els governs locals que des de l’enfocament territorial de desenvolupament i la governança volen construir un projecte democràtic de ciutat, un nivell territorial òptim per orientar societat, mercat i governs cap a un desenvolupament més equilibrat, humà i sostenible. / The aim of the PhD thesis is to evaluate the benefits and costs of territorial marketing policies generated in Barcelona between 1990 and 2010, for social groups and city districts. Take the case of Barcelona, as an example of a European city that has experienced success in its development, in terms of tourism, image and economic results, although there were social, economic, urban, environmental and project costs derived from the same process of development. This task will analyze the perceptions of social, economic and political actors in the field work, as well as secondary data. In the first chapter, in addition to describing the objectives, the main questions and qualitative method used, the theoretical framework focuses on the development of cities and their functional and territorial approaches. It also introduces the concept of territorial marketing and the three instruments used to operationalize the study: the promotion of urban image campaigns (local government’s ones, advertisements, media, movies, etc.), the mega events (among others Olympics, Forum 2004, Mobile World Congress, cultural festivals), and iconic urbanism (buildings and iconic projects) (Ward, 1998). In addition, a model of economic competition between European cities is used; the concepts of leisure city, headquarter city and innovation city (Vives and Torrens, 2004), allow to distinguish three related sub-periods between 1990 and 2010: 1986-postOlympics, 1996-2004, 2004-2010. In analyzing the case of Barcelona three instruments are applied to promote the city and an urban competition model. From the collection of information about image campaigns, events and promoting the construction of iconic buildings in the city we study each sub- stage. Subsequently, we perform an analysis of the benefits and costs of policies that have led to territorial marketing. The research provides criteria to facilitate a comparison between each sub- stage and the results of fieldwork. The costs and benefits are addressed in the first chapter, categorized in terms of social, economic, environmental, planning and general or project. The findings show, first, emerging knowledge of previous chapters; second, describe the most important characteristics that render unique the project development model-Barcelona and, from the case and to a more general urban analysis, suggests the concept as a tool of urbocracy, as an empowerment of the City to challenge the systemic crisis in which we live, and notes the comparative advantages of the city with respect to regional and other levels of government to improve the happiness of society. Finally, it is shown that globalization entails difficulties in European cities such as Barcelona, because of the increase in inequalities and reducing public sector tools. From the case, we conclude that the tension between sovereignty, globalization and democracy (Rodrick, 2011), enables the cities and local governments from the perspective of territorial development and democratic governance to build a democratic project, as an optimal territorial level to lead society, governments and market towards a more human, balanced and sustainable development.