La problemàtica del finançament dels municipis turístics és un assumpte present en el món local des de fa anys, tot i que no ha trobat una adequada resposta. Aquest treball pretén avaluar si les finances locals representen un problema per l'activitat turística i quines serien les possibles solucions. L'estudi de les característiques dels municipis turístics permet constatar les importants repercussions sobre el territori que comporta la gran concentració geogràfica del turisme, com el ràpid creixement demogràfic d'aquest municipis i un important augment dels habitatges. Dels resultats de la investigació es desprèn que els municipis turístics no tenen ni unes despeses, ni uns ingressos per càpita superiors als dels no turístics. Conseqüentment, tampoc presenten problemes de dèficit especials. El que es produeix és una redistribució interna de la despesa en perjudici de la despesa amb una baixa vinculació amb el turisme, que bàsicament té per destinatària la població resident / The problem concerning the funding of tourist destinations has been a problem which has been present at a local level for many years, without a satisfactory answer. This thesis has as its objective to evaluate if local funding represents a problem for tourism and what could constitute possible solutions. The study of the characteristics of tourist destinations allows one to perceive that the important geographical concentration of tourism results in important collateral effects on the territory such as a rapid increase in population, a growth in the number of households. The research throws light on the fact that a tourist resort has neither higher costs nor higher income per capita in comparison to non-touristic towns and cities. Consequently, they do not present specific problems of deficit. However what does appear is an internal redistribution of costs to the detriment of local budgetary needs not neccesarily linked to tourism but rather to those destined to the local population.

La investigació té com a objectiu demostrar que alguns aspectes crítics de la cooperació per al desenvolupament poden ser abordats a través de l'enfortiment de les xarxes dins de les polítiques i programes de desenvolupament, i que les activitats de networking, si estan apropiadament planificades, aplicades i monitoritzades, poden contribuir a l'èxit a llarg termini d'aquestes accions. Afirmem que cal avançar cap a un nou paradigma de desenvolupament, i advoquem per un major ús de mètodes i eines capaces de representar les pràctiques de desenvolupament en termes no només d'"actors", sinó també de "xarxes d'actors". Des del punt de vista teòric, la principal aportació és l'enfocament de Networking for Development, una nova forma de considerar les xarxes dins de la cooperació al desenvolupament, definint-les com agregacions multiactor entre donants, receptors i intermediaris, que han de tenir un paper clau en les activitats de desenvolupament. Per validar l'enfocament proposat, s'han analitzat les xarxes de @LIS, un programa finançat per la Comissió Europea en el període 2002 - 2006 centrat en la cooperació Europa-Amèrica Llatina en l'àrea de la societat de la informació. Mitjançant l'ús de Social Network Analysis (SNA), juntament amb una observació etnogràfica, hem explorat les activitats de col·laboració que van tenir lloc entre els actors d'aquest programa, visualitzant com es va desenvolupar la xarxa i centrant-nos en explicar l'impacte del networking sobre diferents aspectes de la cooperació al desenvolupament. / La investigación tiene como objetivo demostrar que algunos aspectos críticos de la cooperación para el desarrollo pueden ser abordados a través del fortalecimiento de las redes dentro de las políticas y programas de desarrollo, y que las actividades de networking, si apropiadamente planificadas, aplicadas y monitoreadas, pueden contribuir al éxito a largo plazo de dichas acciones. Afirmamos que es necesario avanzar hacia un nuevo paradigma de desarrollo, y abogamos por un mayor uso de métodos y herramientas capaces de representar las prácticas de desarrollo en términos no sólo de “actores”, sino también de “redes de actores”. Desde el punto de vista teórico, la principal aportación es el enfoque de Networking for Development, una nueva forma de considerar las redes dentro de la cooperación al desarrollo, definiéndolas como agregaciones múltiactor entre donantes, receptores y intermediarios, que deben tener un papel clave en las actividades de desarrollo. Para validar el enfoque propuesto, se han analizado las redes de @LIS, un programa financiado por la Comisión Europea en el periodo 2002- 2006 centrado en la cooperación Europa-América Latina en el área de la sociedad de la información. Mediante el uso de Social Network Analysis (SNA), acercado a una observación etnográfica, hemos explorado las actividades de colaboración que tuvieron lugar entre los actores de este programa, visualizando cómo se desarrolló la red y centrándonos en explicar el impacto del networking sobre diferentes aspectos de la cooperación al desarrollo. / The research aims to demonstrate that some critical aspects of development cooperation can be tackled by strengthening networking within development policies and programmes, and that networking activities, if properly planned, applied and monitored, can contribute to the long-term success of development actions. We claim that a renewed theoretical framework is needed in order to advance towards a networking-intensive paradigm of development cooperation. We also advocate for an increased use of specific networking methods and tools, which are able to represent development practices in terms not only of actors, but also of networks. From a theoretical framework point of view, the main contribution is the concept of networking for development, a new way to consider networking activities within development cooperation. Within this notion, development networks, defined as open multistakeholder aggregations of donors, receivers and intermediaries as well as other relevant actors, should have a primary role within development activities and should do so starting from their own priorities and concerns. In order to validate the networking for development concept by using networking-specific methods and tools, we have analysed the networking history of @LIS, a European Commission funded programme that was run from 2002 to 2006 focusing on Europe-Latin America cooperation in the information society. By using Social Network Analysis (SNA) enriched with field observation, we have explored the networking and collaboration activities that took place among the @LIS stakeholders by visualising how the network developed and by focussing on cases that explain the observed dynamics.

El estudio aborda la importancia del entorno como fuente de motivación para la adopción de prácticas de gestión ambiental en las empresas de exploración y explotación de los hidrocarburos (upstream), tomando como base de análisis el enfoque conceptual de la teoría de los grupos de interés (stakeholders), complementado con la teoría institucional que se torna relevante en países con debilidad institucional. Se hace uso de la metodología de investigación mixta, con una base cuantitativa y soporte cualitativo concurrente. El objetivo es identificar a los grupos de interés que las empresas de la industria del upstream del Perú, perciben de mayor importancia al tomar sus decisiones de orden ambiental / L'estudi aborda la importància de l'entorn com a font de motivació per a l'adopció de pràctiques de gestió ambiental a les empreses d'exploració i explotació dels hidrocarburs (upstream), prenent com a base d'anàlisi l'enfocament conceptual de la teoria dels grups d'interès (stakeholders), complementat amb la teoria institucional que es torna rellevant en països amb debilitat institucional. Es fa ús de la metodologia d'investigació mixta, amb una base quantitativa i suport qualitatiu concurrent. L'objectiu és identificar els grups d'interès que les empreses de la indústria del upstream del Perú, perceben de major importància en prendre les seves decisions d'ordre ambiental / This research approaches the importance of social setting as a source of motivation for the adoption of environmental management practices in companies for exploration and exploitation of hydrocarbons (upstream), based on the conceptual approach of the stakeholders’ theory, supplemented with the institutional theory which becomes relevant in countries with weak institutions. Using the mixed research method with quantitative base and qualitative concurrent support. The goal of this research is to identify the stakeholders which companies of Peru upstream industry perceived as major to make their environmental decisions.

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / The following dissertation, ¨Curricular device of control: Management of the risk and govern of the deafness in the educational scene¨ connects to the curriculum development in approach to a post structural access. On the rummage of this work, for such constructions the checkpoint was the referring possibilities the capture and invention of the deafness in the curricular scope, taken mainly from the studies of Michel Foucault. For such constructions the National Curricular Parameters were selected: curricular adaptations, that when compose a discursive conjuncture next to other documents, has made possible the governance of the deafness in the educational contemporary area. Amongst the conceptual tools that had tacked this dissertation, I detach the governance and the bio-politics, which had hallowed to the description and analysis of the resume as a device that has operated in the management and regulation of the deaf group, produced as a group of risk. In this way it is possible to verify the placed normalization processes in functioning for the gear of the inclusion, where the deafness is translated by the bias of the cultural plurality. Argument that stops taking care of the neoliberal government principles, strategies of malleability in the direction are delineated to keep the curricular functionality and to make possible the regulation in the control society. In this manner, how much bigger the capacity of the resume in make itself flexible, greater the capacity to be large in scope of its governance. Being thus, the resume in such a way answers to the liquefaction and transitoriness of the world after-modern, it produces how much it. In view of strategical the inclusive movement as imperative in the current context, the delineation of the deafness in the register of the diversity can be glimpsed as category submit of normalization. Thus, one invests on the deaf citizen-pupils biopoliticos mechanisms of regulation that place in practical prophylactic and preventive measures for containment of possible risks represented for the exclusion, discrimination, intolerance, amongst other situations. Finally, without intending to solve any tenseness of the education or the resume, I bring glances that lead to think about possibilities o escape in the regulation meshes, pointing with respect to the communion of diad to be able/freedom. / A seguinte dissertação, Dispositivo curricular de controle: gerenciamento do risco e governamento da surdez no cenário educacional , conecta-se ao campo de estudos do currículo, em aproximação com uma abordagem pós-estruturalista. Nos enlaces investigativos deste trabalho, procurou-se pontuar as possibilidades referentes à captura e invenção da surdez no âmbito curricular, tomadas principalmente a partir dos estudos de Michel Foucault. Para tais construções, elegeu-se como corpus de análise os Parâmetros Curriculares Nacionais: adaptações curriculares, que, ao comporem uma conjuntura discursiva junto a outros documentos, têm viabilizado o governamento da surdez no terreno educacional contemporâneo. Dentre as ferramentas conceituais que alinhavaram esta dissertação, destaco o governamento e a biopolítica, as quais permitiram a descrição e análise do currículo como um dispositivo que tem operado na gestão e regulação do grupo surdo, produzido como grupo de risco. É possível verificar os processos de normalização colocados em funcionamento pela engrenagem da inclusão, em que a surdez é traduzida pelo viés da pluralidade cultural. Argumento que, para atender a princípios de governo neoliberais, se delineiam estratégias de maleabilidade no sentido de manter a funcionalidade curricular e viabilizar a regulação na sociedade de controle. Desse modo, quanto maior a capacidade do currículo em flexibilizar-se, maior a abrangência de seu governamento. Sendo assim, o currículo tanto responde à liquefação e transitoriedade do mundo pós-moderno, quanto o produz. Tendo em vista o movimento inclusivo como imperativo estratégico no contexto atual, pode-se vislumbrar o delineamento da surdez no registro da diversidade como categoria passível de normalização. Assim, sobre os sujeitos alunos surdos, investem-se mecanismos biopolíticos de regulação que colocam em prática medidas profiláticas e preventivas para contenção de possíveis riscos representados pela exclusão, discriminação, intolerância, dentre outras situações. Por fim, sem pretender resolver quaisquer tensionamentos da educação ou do currículo, trago relances que levem a pensar em possibilidades de escape nas malhas de regulação, apontando para o agonismo da díade poder/liberdade.

Unlike in the so-called “Refugee crisis” 2015, the EU has so far reacted to Refugees from Ukraine collectively with unprecedented solidarity and activated the Temporary Protection Directive 2001/55/EC for the first time ever. TPD was adopted in 2001 as a response to the refugees fleeing the 1990s Yugoslavian wars into Central and Western Europe. TPD establishes minimum stand-ards in the event of a “mass influx” and grants refugees, if activated, temporary protection. This, however, has neither happened then nor in 2015. When compared to 2015, the discourse and pol-icy responses to refugees fleeing from Ukraine mark a puzzling change in the EU’s reaction to refugee movements. To better understand the unexpected change in the EU’s discourse and poli-cy responses to mass influxes, this thesis compares the EU’s justification discourse to mass in-fluxes in 2015 and 2022 and examines explanations of the different reactions of EU actors (Coun-cil and Member States, Commission, Parliament). To do so, it draws on scholarship from critical migration studies and critical humanitarianism as well as scholarship on EU migration govern-ance. To analyse the discourse and justification of policy responses, I deploy an innovative Dis-course Network Analysis. This method is well suited as it enables me to analyse the EU’s policy framing around mass influxes and policy responses systematically.:Einführung Forschungsfrage Forschungsansatz Analyse Ergebnisse

L'estudi se centra en el nivell d'importància i el tipus de tractament que li van donar els governs departamentals i nacionals al desenvolupament de les polítiques del govern electrònic en l'Uruguai (2005 al 2015). Va estar basat en una metodologia d'investigació qualitativa i una anàlisi sistemàtica de documentació política pública. L'estudi va revelar que al nivell departamental no existeixen plans estratègics en govern electrònic, verificant la tendència de casos aïllats d'innovació en govern electrònic departamental. Trobem esforços cap a sistemes integrats i coordinats (ara el Sistema Único de Cobro de Ingresos Vehiculares, SUCIVE) que són liderats i centralitzats fortament des del govern nacional. Fins al moment les agències nacionals: Agencia de Gobierno electrónico y Sociedad de la Información y del Conocimiento (AGESIC) i Oficina de Planeamiento y Presupuesto de Presidencia (OPP) no van ser rellevants per facilitar la definició de plans en els governs departamentals tot i que les tendències indiquen que en els propers anys si tindran incidència. Les barreres que impedeixen la planificació estratègica en govern electrònic departamental van aparèixer com l'àrea de contingut més abordat pels entrevistats. La manca de voluntat política i enteniment per part de les autoritats departamentals, la manca de capacitat en gestió i modernització i de capital humà en general, i la manca de recursos financers van ser els impediments més freqüentment citats. / El estudio se centró en el nivel de importancia y el tipo de tratamiento que le dieron los gobiernos departamentales y nacionales al desarrollo de las políticas del gobierno electrónico en el Uruguay (2005 al 2015). Estuvo basado en una metodología de investigación cualitativa y un análisis sistemático de documentación política pública. El estudio reveló que al nivel departamental no existen planes estratégicos en gobierno electrónico, verificando la tendencia de casos aislados de innovación en gobierno electrónico departamental. Encontramos esfuerzos hacia sistemas integrados y coordinados (ejemplo el Sistema Único de Cobro de Ingresos Vehiculares, SUCIVE) que son liderados y centralizados fuertemente desde el gobierno nacional. Hasta el momento las agencias nacionales: Agencia de Gobierno electrónico y Sociedad de la Información y del Conocimiento (AGESIC) y Oficina de Planeamiento y Presupuesto de Presidencia (OPP) no fueron relevantes para facilitar la definición de planes en los gobiernos departamentales aunque las tendencias indican que en los próximos años sí tendrán incidencia. Las barreras que impiden la planificación estratégica en gobierno electrónico departamental aparecieron como el área de contenido más abordado por los entrevistados. La falta de voluntad política y entendimiento por parte de las autoridades departamentales, la falta de capacidad en gestión y modernización y de capital humano en general, y la falta de recursos financieros fueron los impedimentos más frecuentemente citados. / The investigation focused on the level of importance and type of treatment that the departmental (state) and national governments gave to electronic government in Uruguay between 2005 and 2015. It was based on a qualitative research methodology and a systematic analysis of public policy documentation. The study revealed that on a departmental level there are no strategic plans in electronic government. It also confirmed a trend of isolated cases of innovation in departmental electronic government. We did find efforts toward integrated and coordinated systems (i.e. the Sistema Único de Cobro de Ingresos Vehiculares, SUCIVE-a common system for collecting revenues from vehicle payments), which are led and centralized by the national government. Up until the present, the national level agencies: Agencia de Gobierno Electrónico y la Sociedad de la Información y el Conocimento (the national e-government agency) and the Oficina de Planeamiento y Presupuesto (the national budget and planning office) were not relevant in facilitating the definition of strategic plans in the departmental governments. However a clear tendency toward their being influential within the next few years did emerge in the research. The barriers that impede strategic planning in departmental electronic government was the content area discussed in the most depth by the informants. The lack of political will and understanding on the part of the departmental authorities, the lack of management and modernization capacity and of human capital in general, and the lack of financial resources were the most frequently cited impediments.

“L’esport te el poder de transformar el mon. Te el poder d’inspirar, d’unir a la gent com poques altres coses”. Aquestes paraules de Nelson Mandela, serveixen per prendre consciència sobre el moment en el qual vivim, moment al qual es parla molt sobre la pràctica esportiva dels ciutadans, sobre els seus hàbits esportius, i sobre cultura esportiva en general. També es valora de manera important la relació entre l’esport i molts altres aspectes vitals en la nostra societat d’avui com la salut, la economia, la cohesió social, la educació, el turisme, la cultura, l’urbanisme, etc. Aquesta investigació pretén abordar la qualitat dels serveis esportius municipals, contrastant les percepcions que d’ells tenen els planificadors, els gestors i els receptors, basant-se en dimensions i indicadors comuns en tots ells, pretenent poder comparar entre diferents municipis, sigui quina sigui la seva dimensió, característiques, etc. També pretén ser una eina extrapolable a qualsevol altre servei públic. / “El deporte tiene el poder de transformar el mundo. Tiene el poder de inspirar, de unir a la gente como pocas otras cosas”. Estas palabras de Nelson Mandela, sirven para tomar consciencia sobre el momento en que vivimos, momento en el que se habla mucho sobre la práctica deportiva de los ciudadanos, sobre sus hábitos deportivos, y sobre cultura deportiva en general. También se valora de manera importante la relación entre el deporte y muchos otros aspectos vitales en nuestra sociedad de hoy como la salud, la economía, la cohesión social, la educación, el turismo, la cultura, el urbanismo, etc. Esta investigación pretende abordar la calidad de los servicios deportivos municipales, contrastando las percepciones que de ellos tienen los planificadores, los gestores y los receptores, basándose en dimensiones e indicadores comunes en todos ellos, pretendiendo poder comparar entre diferentes municipios, sea cuál sea su dimensión, características, etc. También pretende ser una herramienta extrapolable a cualquier otro servicio público. / "Sport has the power to transform the world. It has the power to inspire, to unite people like few other things". These words of Nelson Mandela, used to be conscious about the time we live in, time when there is much talk about the sport of citizens about their exercise habits, culture and sports in general. Is also valued significantly the relationship between sport and many other vital aspects in our society today such as health, the economy, social cohesion, education, tourism, culture, urban planning, etc. This research aims to address the quality of municipal sports services, contrasting perceptions of them have planners, managers and receivers, based on dimensions and common indicators in all of them, trying to compare different municipalities, whatever their size, characteristics, etc. It also aims to be a tool extrapolated to any other public service.

A aquesta tesi es pretén definir la publicitat institucional, entesa com la pròpia de les administracions públiques, a partir de les seves aproximacions publicitàries, propagandístiques i de la legislació específica. Per altre costat, s’estudia l’adscripció de la publicitat institucional a disciplines com la Teoria de la Funció Pública, el Màrqueting Polític i Social, i la Comunicació Pública, Política i Institucional. També es constata com múltiples prefiguracions de publicitat institucional han existit al llarg de la Història. S’analitza el marc legal de la publicitat institucional i els seus instruments. Es dimensiona la seva importància quantitativa en l’àmbit del Govern central espanyol i del U.S. Goverment (Estats Units d’Amèrica). Finalment, s’estableixen una sèrie de característiques funcionals i criteris d’avaluació de la publicitat institucional. / En esta tesis se pretende definir la publicidad institucional, entendida como la propia de las administraciones públicas, a partir de sus aproximaciones publicitarias, propagandísticas y de la legislación específica. Por otro lado, se estudia la adscripción de la publicidad institucional a disciplinas tales como la Teoría de la Función Pública, el Marketing Político y Social, y la Comunicación Pública, Política e Institucional. También se constata cómo múltiples prefiguraciones de publicidad institucional han existido a lo largo de la Historia. Se analiza el marco legal de la publicidad institucional y sus instrumentos. Se dimensiona su importancia cuantitativa en el ámbito del Gobierno central español y del U.S. Goverment (Estados Unidos de América). Finalmente se establecen una serie de características funcionales y criterios de evaluación de la publicidad institucional. / In this thesis it is intended to define institutional advertising, understood as the public administrations one, from their advertising, propaganda and specific legislation approach. In addition, it is studied the institutional advertising relation to disciplines such as the Public Function Theory, the Social and Political Marketing, and the Public, Political and Institutional Communication. It is also observed how multiple institutional advertising configurations have existed throughout History. The institutional advertising legal framework and its instruments are analysed. Its quantitative importance in the scope of the Spanish Central Government and the U.S. Government (USA) is measured. Finally it is established a set of institutional advertising functional features and evaluation criteria.

L'objectiu de la tesi va ser conèixer els enfocaments dominants en les estratègies sobre la Societat de la Informació i el Coneixement (SIC) dels països llatinoamericans en la dècada 2000-2010. A partir d'una revisió bibliogràfica se sosté l'existència de dos enfocaments sobre la SIC, el tecnologicista i el complex. Es revisen 11 estratègies per a la SIC (agendes digitals) llatinoamericanes i s'estudia el cas uruguaià en profunditat per comprendre els factors que determinen la consolidació dels enfocaments. Basat en una estratègia d'investigació amb tècniques qualitatives, es van realitzar i analitzar noranta entrevistes a informants qualificats i actors de les polítiques i es van estudiar els documents de política. / El objetivo de la tesis fue conocer los enfoques dominantes en las estrategias sobre la Sociedad de la Información y el Conocimiento (SIC) de los países latinoamericanos en la década 2000 – 2010. A partir de una revisión bibliográfica se sostiene la existencia de dos enfoques sobre la SIC, el tecnologicista y el complejo. Se revisan once estrategias para la SIC (agendas digitales) latinoamericanas y se estudia el caso uruguayo en profundidad para comprender los factores que determinan la consolidación de los enfoques. Basado en una estrategia de investigación con técnicas cualitativas, se realizaron y analizaron noventa entrevistas a informantes calificados y actores de las políticas y se estudiaron los documentos de política. / The aim of the thesis was to determine the dominant approaches in Knowledge and Information Society (KIS) Strategies of Latin American countries in the decade from 2000 to 2010. From a literature review two approaches to the SIC were found, the “technocentric” and “complex” one. Eleven Latin American strategies for KIS (Digital Agendas) were reviewed and the Uruguayan case was studied in depth to understand the factors that determine the consolidation of the two KIS approaches. Based on a qualitative research strategy two research techniques were performed, ninety interviews with qualified informants and actors of policies and the analysis of policy documents.

En aquesta investigació s'estudien els processos de producció de la informació per part dels mitjans de comunicació i la gestió comunicativa institucional en episodis d'emergència. En concret, s'investiguen les negociacions entre els actors, les fonts informatives i el respecte deontològic en la divulgació de les notícies. Per tal de conèixer específicament aquesta conflictivitat s'ha escollit per a l'estudi de cas l'esfondrament d'un túnel del metro al barri del Carmel de Barcelona el gener de 2005.La recerca s'ha dut a terme des d'una perspectiva teòrica multidisciplinar. S'han pres en consideració els postulats teòrics de la sociologia, a partir del diàleg que estableixen diferents autors (Beck, Giddens, Lash y Luhmann), entre el concepte de modernitat i el nou paradigma que Beck (1998) denomina la societat del risc. També s'han tingut en compte els camps de la teoria i la sociologia de la comunicació i, més específicament, el marc teòric del periodisme i de les relacions públiques.