La tesi se centra en els equips d'alt rendiment com a instrument de la gestió del coneixement en les organitzacions públiques espanyoles, estudiant si permeten, d'una banda, sistematitzar la compartició i creació de coneixement en aquestes organitzacions; i per altra banda, si satisfan les necessitats i les expectatives dels seus grups d'interès (empleats, clients / usuaris, proveïdors, societat en general, altres administracions, etc.). La tesi estudia i analitza els equips d'alt rendiment a través d'un estudi prospectiu Delphi, recollint l'opinió dels experts en relació a la seva aplicació en el sector públic espanyol i la possible evolució futura, i contrasta aquests resultats amb algunes entrevistes en profunditat , i amb l'estudi del cas d'una organització pública en què s'han implementat alguns equips d'alt rendiment, descrivint el seu procés d'implantació, les seves aplicacions, avantatges i inconvenients. Per valorar les aportacions d'aquesta tesi cal tenir present que la bibliografia general sobre els equips d'alt rendiment en les organitzacions públiques és molt escassa, i la majoria de les referències trobades estan orientades a aplicacions concretes sobre el sistema de treball en equips de millora i, a més, no tots els autors coincideixen en analitzar o descriure aquest sistema de treball. / La tesis se centra en los equipos de alto rendimiento como instrumento de la gestión del conocimiento en las organizaciones públicas españolas, estudiando si permiten, por una parte, sistematizar la compartición y creación de conocimiento en estas organizaciones; y por otra parte, si satisfacen las necesidades y las expectativas de sus grupos de interés (empleados, clientes/usuarios, proveedores, sociedad en general, otras Administraciones, etc.). La tesis estudia y analiza a los equipos de alto rendimiento a través de un estudio prospectivo Delphi, recogiendo la opinión de los expertos en relación a su aplicación en el sector público español y la posible evolución futura, y contrasta estos resultados con algunas entrevistas en profundidad, y con el estudio del caso de una organización pública en la que se han implementado algunos equipos de alto rendimiento, describiendo su proceso de implantación, sus aplicaciones, ventajas e inconvenientes. Para valorar las aportaciones de esta tesis hay que tener presente que la bibliografía general sobre los equipos de alto rendimiento en las organizaciones públicas es muy escasa, y la mayoría de las referencias encontradas están orientadas a aplicaciones concretas sobre el sistema de trabajo en equipos de mejora, y además, no todos los autores coinciden al analizar o describir este sistema de trabajo. / This thesis focuses on high-performance teams as a tool for knowledge management in the Spanish public organizations, in particular on its ability of systematization of the sharing and creation of knowledge, and on the other hand, on the fulfillment of the needs and expectations of its stakeholders (employees, clients/customers, suppliers, society in general, other administrations, etc.). This thesis studies and analyzes high-performance teams through a Delphi prospective study, collecting experts opinions about its application to the Spanish public sector and its possible future developments, and contrasts these results with some in-depth interviews, and with the case study of a public organization in which some high-performance teams were implemented, describing the process of implementation, applications, advantages and disadvantages. The contributions of this thesis have been made regardless of the scarce literature about high-performance teams in public organizations. Most of the references found were geared to specific applications of work systems in improvement teams, and also, not all authors agreed to the analysis or the description of the work system studied in this thesis.

A sustainable local development model is a guide for the development of strategies, it is no longer a single recipe. This includes aspects of the analysis of the region's potential, the diagnosis of the city’s problems, phases, actions and activities to be considered for the deployment of local development. They should be aimed at reviewing the values of the financial, human, physical, technical, social, cultural and environmental issues. Therefore, the main purpose of the research is to propose a model to identify the determinants of stagnation of development in the city of São João Del Rei and and can be applied to other areas with similar characteristics. There is a purpose to develop a sustainable local proposal a diagnosis of the city was made and then a quantitative and qualitative methodology was applied, in order to establish appropriate parameters for configuring the local sustainable development model. This intellectual interest awoke productive function of stagnation over the last 25 years of this important historic city of Brazil. Featured by colonial architecture, and the Federal University for being the Cultural Capital of Brazil in 2007, in contrast, it is said to be a such a disorganized city, whose political and structural goals are never planned in advance. The project is justified by their own condition to propose a practical level, developing the potential of productive activities and tourism, with the potential to provide a significant impact on the local development of the city. Since Highlighted from research, a development model that enables social integration, business and governance and its impact on poverty rates from improving the distribution of income, quality of life and city infrastructure. The research has been conducted descriptive as it aims to describe the properties of the object of study and the characteristics of the issues raised. So to make ends neatly method was applied through a set of intellectual operations in order to investigate the incidence of phenomena or levels of the variables of the population, companies and public administration. The identification of the problem from the analysis of the data collected could make a diagnosis. This situational analysis gives us the fieldwork, where questionnaires were developed and analysis that allowed the preparation of local development model for the city of São João Del Rei. Note that all this research effort towards the development model is just a guide for other models of development, we can say this because it is model that can be successfully used by other municipalities, for their own property should be developed diagnosis from a city-specific potential. / Un modelo de desarrollo local sostenible constituye una guía para la elaboración de estrategias, nunca es una receta única. Esta recoge aspectos del análisis de las potencialidades del territorio, el diagnóstico de la problemática de la ciudad, las fases, actuaciones y actividades a considerar para el despliegue del desarrollo local. Además, se deben rever los valores de los recursos financieros, humanos, físicos, técnicos, sociales, culturales y por supuesto ambientales. Por ello, el propósito del trabajo de investigación, consiste fundamentalmente en proponer un modelo que permita identificar los factores determinantes del estancamiento y promover el desarrollo de la ciudad de São João Del Rei y que pueda ser aplicable a otros territorios de características similares. Para elaborar una propuesta de desarrollo local sostenible, se realizó el diagnóstico de la ciudad y posteriormente se aplicó una metodología cuantitativa y cualitativa de fuentes primarias y secundarias, con la finalidad de establecer los parámetros adecuados para la configuración del modelo de desarrollo local sostenible. Este interés intelectual surgió en función del estancamiento productivo a lo largo de los últimos 25 años de esta importante ciudad histórica de Brasil. Destacada por la arquitectura colonial, por la Universidad Federal y por haber sido la Capital Brasileña de la Cultural en 2007, consiguió sobrevivir a gestiones desordenadas, sin planificación, diagnóstico o cualquier herramienta de control aplicados a la gestión local. El proyecto se justifica por su propia condición de proponer a nivel práctico, el desarrollo del potencial de las actividades productivas y turísticas, con la posibilidad de proporcionar un efecto considerable en el desarrollo local de la ciudad. Se destaca a partir de la investigación, un modelo de desarrollo que posibilite la integración social, empresarial y gestión pública y de sus efectos en los índices de pobreza y la mejora de la distribución de renta, calidad de vida e infraestructura de la ciudad. La investigación llevada a cabo ha sido de carácter descriptivo ya que se pretende describir las propiedades del objeto de estudio y las características de la problemática planteada. Por tanto para llegar al fin ordenadamente se aplicó un método a través de un conjunto de operaciones intelectuales con el objetivo de indagar la incidencia de los fenómenos o niveles de las variables de la población, empresas y gestión pública. La identificación de la problemática a partir del análisis de los datos recolectados permitió elaborar un diagnóstico. Ese diagnóstico situacional nos lo proporciona el trabajo de campo realizado, en el cual se aplicaron los cuestionarios y el análisis que permitió la elaboración del modelo de desarrollo local para la ciudad de São João Del Rei. Cabe destacar que todo este esfuerzo investigativo hacia el modelo de desarrollo es tan sólo una guía para otros modelos de desarrollo, puesto que podemos afirmar que sea un modelo que pueda ser utilizado con éxito en otros municipios, habida cuenta su propia característica y que deben desarrollarse a partir de un diagnóstico específico de cada ciudad en potencial.

El País Valencià fou ocupat per les tropes franquistes en dues etapes: la primera l'abril-juny de 1938 quan s'arribà a la Mediterrània i fins el front de Nules; la segona, amb el final de la guerra que suposà l'ocupació de la resta del territori. En aquest treball analitzem la instauració del nou règim als territoris que corresponen a les províncies de València i de Castelló de la Plana. L'estudi repassa les principals institucions (ajuntaments, diputacions, governs civils, FET i de les JONS locals i provincials, CIIM núm. 3 i cambres de Comerç, Indústria i Navegació) per veure quina fou la seua actuació i qui foren les persones que ocuparen els seus càrrecs. A través d'aquesta anàlisi podrem comprovar quines foren les diferències arran de l'ocupació en dos temps, a més d'aprofundir en les relacions entre les diferents faccions de la dreta (fonamentalment carlistes versus falangistes), en els conflictes entre institucions i en la influència dels poders centrals. I tot plegat ens serveix per entendre alguna cosa més sobre la naturalesa del mateix règim. / The Valencian Country was occupied by Franco's troops in two stages: the first in April-June 1938, when they reached the Mediterranean sea and along it to the front of Nules; the second, with the end of the war which meant the occupation of the rest of the territory. This paper analyzes the new regime's instauration in the provinces of València and Castelló de la Plana. The study looks at the major institutions (town councils, provincial councils, governs civils, the local and provincial structures of FET i de les JONS, CIIM no. 3 and chambers of Commerce, Industry and Navigation) to see what was their practice and who were the people who occupied their main posts. Through this analysis we will see what were the differences due to the two-time occupation. We will also explore the relations between the different right wing factions (especially Carlists versus Falangist), the institutional conflicts and the central powers' influence (especially Ramon Serrano Suñer). All of which will helps us to understand a bit more on the regime's fascist nature.

L'histoire contemporaine de l'Iran est marquée par deux révolutions qui ont bouleversé les relations entre l’Etat, la religion et la société. L’objectif de cette recherche est d’analyser l’évolution de ces rapports sous l’impact de la Révolution constitutionnelle de 1906/1907 et de la Révolution islamique de 1979, en soulignant que tous ces changements ont été influencés ou ont influencé l’économie de l’Iran. La Révolution constitutionnelle de 1906/1907 a été l’aboutissement des évolutions qui étaient à l’origine des conflits entre les modernistes et les forces attachées à l’ordre ancien. Elle a fait basculer le rapport de force en faveur des courants et des acteurs œuvrant pour l’entrée de l’Iran dans la modernité. Entre la Révolution constitutionnelle et la Révolution islamique, les forces ont subi des modifications importantes qui ont, tour à tour, favorisé les trois pôles du pouvoir : la monarchie et sa cour, le clergé et les élites modernistes. La montée au pouvoir de Reza shah a rompu l’équilibre fondé sur la Constitution en faveur de la monarchie au détriment du pôle religieux en s’appuyant sur les élites modernistes. L’invasion de l’Iran par les alliés et l’exil forcé de Reza Shah ont contribué à la montée des sentiments nationalistes hostiles à l’Occident. La nationalisation des ressources pétrolières par le gouvernement Mossadegh fait suite à cette évolution portée par une société iranienne acquise à ce nationalisme. Plus tard, la société et la religion se sont rejointes pour contester l’Etat autoritaire et répressif des Pahlavi. Cette dynamique aboutira à la Révolution de 1979 et donnera au pays un nouveau régime politique reflétant les rapports de forces entre les acteurs de cette deuxième révolution que le pays a connue soixante-douze ans après la Révolution constitutionnelle. La Révolution islamique de 1979 a été la principale conséquence du passage d’un « nationalisme autoritaire » incarné par Reza Shah Pahlavi à un « nationalisme libéral » porté par le Dr Mossadegh, puis à un « nationalisme religieux » représenté par l’ayatollah Khomeini. / The exsisting history of Iran is noticeable regarding to two revolutions witch mystified the relation among the State, the religion and the society. The objective of this research is to analyze the evolution oh these reports under the impact of the constitutional Revolution of 1906/1907 and the islamic Revolution of 1979. It shoud be emphasized that all these changes effected the economyof Iran. The constitutional revolution of 1906/1907 was the result of the evolutions witch were at the origin of the conflicts between the modernistic ones and forces attached to the old order.It turnes over the strength in favour as of currents and of the actors working for the entry of Iran into modernity. Between the constitutional Revolution and the islamic Revolution, the forces underwent important modifications witch have, in turn, supported the three poles of the power : monarchy and its court, cleargy and elites modernistic. The Reza Shah’s rise to power broke the balance based on the Constitution in favour of monarchy to the detriment of the religious pole while being based on the modernistic elites. The invasion of Iran by the allies and the forced exile of Reza Shah contributed to the rise of the hostile nationalist feelings in the Occident. Nationalisation of the oil resources by Mossadegh government made this evolution won over this nationalism carried by an Iranian company. Later, the company and the religion met to dispute the authoritative and repressive State of Pahlavi.These dynamics lead to the Revolution of 1979 and give the country a new political regime, reflecting the struggle between the actors of this second revolution the country faced the constitutional Revolution after 72 years. The islamic Revolution of 1979 was the principal consequence of the passage of « authoritative nationalism »incarnated by Reza Shah Pahlavi with a « liberal nationalism » carried by Dr Mossadegh, and with the « religious nationalism » which is represented by Ayatollah khoneini.

The Swedish model is a concept that over time has become widely known. Lately, the first thing that springs to mind may be the way Sweden has handled the pandemic of covid-19. Originally however, the Swedish model is an attempt develop a strategy of cooperation between conflicting interests. It has a long history in the relationship between employers and employees and also more structurally, between labour unions and the employers’ association, as well as between government and various interest organisations. The Swedish Sports Confederation (SSC) is a membership organisation of 72 special federations of sport. In addition, it disperses the government funding to sports and hence has a relationship with the state where the government has particular interest in how sport delivers on the government targets for sport. As a member organisation however, the SSC is governed by its members. The question then arises: does the government funding and the state’s expectations influence how sport is governed even though it is an independent organisation? This study based on a theory of leading change, where leadership is categorised in eight steps examines to what extent and how leadership surfaces in the relationship between the SSC and its members. How can this leadership be described and understood? The method used is a study of documents, more explicitly propositions from the board to the general assembly of the confederation, documents for discussion in workshops and documents containing information and knowledge pertinent to the process. All the documents that were studied have been presented by the board to the members between the years 2013 and 2019. Analysis were quantitative where leadership that could be identified as one of the eight categories of the model was marked in a specially developed protocol and thereafter summarised to determine the extent of leadership that occurred, and qualitative where sections of text that related to the steps of the model were analysed. The leadership was then described based on how steps of the model were utilised or not. The results of the analysis show that the SSC emphasised the creating of a sense of urgency early in the process. This emphasis however, decreased as time passed. During the whole process the SSC kept focus on involving all federations as well as focusing on what to achieve and how this is to be done. From about halfway and onwards the communication about the change process and the vision was given more attention. The SSC has not identified any small, leading coalition, created short term results or celebrated early successes in order to build up more power for change. In the discussion section there is speculation on whether this is due to the type of member organisation that the SSC is. To conclude several suggestions are presented with regards to how a hybrid organisation could handle leadership in order to strengthen knowledge, democracy and at the same time meet expectations from several directions. / En ideell medlemsorganisation styrs av organisationens medlemmar genom beslut på årsmöte. Om samma organisation mottar bidrag för sin verksamhet, med förväntningar på effekter som verksamheten ska ha – hur påverkas då organisationen? Denna uppsats finner sin bakgrund i en ideell organisation, Riksidrottsförbundet (RF), som under lång tid ingått ett korporativt samröre med staten. En av RF:s uppgifter är att, tillsammans med sina medlemmar, leda den idrottsliga utvecklingen. I ljuset av en teori om ledarskap i förändring där åtta steg identifierats som nödvändiga i en sådan process analyseras RF:s ledarskap i relation till medlemmarna. I vilken utsträckning och på vilket sätt framträder ledarskap? Hur kan detta ledarskap beskrivas och förstås? Studien är gjord i form av en dokumentstudie där besluts-, diskussions- och kunskapsunderlag som RF presenterat för sina medlemmar under perioden 2013–2019 studerats och analyserats. Denna period kan sammanfattas som idrottsrörelsens strategiarbete, med inriktning på fem övergripande mål 2025. Analysen har dels skett kvantitativt där ledarskap som kunde kategoriseras till någon av de åtta steg som återfanns i teorin noterades i ett särskilt utvecklat protokoll och därefter sammanställdes när det gäller omfattning, dels kvalitativt där identifierade textstycken härletts till den teoretiska modellens åtta steg. Ledarskapet har sedan beskrivits utifrån hur modellens olika steg använts och inte använts. Resultatet av analysen visar att RF lagt stor vikt i periodens början på att etablera en känsla av att förändring är nödvändig och brådskande. Dock har betoningen på detta minskat längs vägen. Under hela processen har RF haft stort fokus på involvering, samt vad som ska uppnås och hur det ska göras. Från mitten av processen och framåt kan också noteras ett större fokus på kommunikation kring förändringsprocessen. RF har inte i processen identifierat någon mindre ledande koalition, skapat några kortsiktiga resultat eller befäst framgångar för att skapa ytterligare framgångar. I diskussionen spekuleras i om en anledning till avsaknaden av dessa tre steg kan vara att RF är just en medlemsorganisation och därigenom inte vill behandla medlemmar olika. Som konklusion ges ett antal förslag kring hur en hybridorganisation kan fundera på att hantera ledarskapet för att stärka kunskap, demokrati och samtidigt klara att möta olika intressenters förväntningar.

With this work, our aim is to analyze how and why the different approaches to model and measure the Information Society have determined what is meant by the concept of access to Information and Communication Technologies and digital development. And, based on this first analysis, work on and propose a 360º digital framework that can serve policy-making while, at the same time, be able to state whether and why governments should seek to foster the development of the Information Society.Thus, the goal of this research is to identify the relevant factors that promote digital development, to define and describe - on that basis - its different stages and to explain the causes why a particular country might therefore be classified as a digital leader or a laggard and, lastly, answer whether and why governments should foster the Information Society.To address this goal we have split our research into three main areas:<br/ Clarification of concepts and their importance;Analyzing the available tools for measuring the digital economy; andDefining the stages of digital development, their characteristics and their causes; in particular, isolating the role of the public sector.In the first area of research we cover the impact of ICTs, the concepts of access and the digital divide and the need to foster digital development. Our research questions in this area are:What is "access"? What are its components?What are the main approaches to defining access and why?Is there any evidence that access to ICTs has had a positive or negative impact on the general socio-economic development of a country?Why may there be a lack of access in a particular country or region, or to use a more familiar term, a "digital divide"?Is it worthwhile for governments to attempt to foster digital development to accelerate the positive impacts of access to ICTs?The second research theme explores, broadly and in depth, the ways in which access, digital development and the digital divide have been measured over the years, in particular through the use of composite indices. The related research questions are as follows:What are the main models that depict digital development? What are the approaches that these models follow to describe digital development? What are the consequences of the different approaches followed in defining digital development models?The third and final research theme focuses on the different stages, or phases, of digital development, their main characteristics and the reasons why digital development at the country level might be unevenly distributed. Can we group countries according to their different levels of digital development and thus define a comprehensive model for measuring it?What are the characteristics that enable us to cluster together countries according to their specific level of digital development?What are the characteristics that distinguish between different levels of digital development? Why some countries are more digitally developed than others?The findings and reflections arising from these research questions should enable us to test the general hypothesis that guides our research. We believe that narrow institutional interests and a lack of appropriate data have led to a biased or fragmented measurement of digital development that is often focused on specific purposes. But if digital development is conceived as a continuum and described by means of a comprehensive model, then, at the country level, it can be observed that digital development happens in stages. These stages can be characterized by common features and distinguished by the scores achieved on certain key indicators. The improvement of its general economic indicators - such as income and wealth - characterizes the progression of a country along this continuum depends mainly on. Besides these basic economic aspects, if there is an appropriate Economic Incentive Regime, strong Government prioritization of ICT and a high importance afforded to ICTs in the Government's vision of the future, then digital development is much more likely to happen. In some cases, these policies may allow leapfrogging so that a country can progress faster in its digital development than would be predicted by its general level of economic development.

L'externalització de Sistemes, Serveis i Tecnologies de la Informació (SSTI) és una pràctica habitual al sector privat que ja ha estat àmpliament estudiada a la literatura científica. En canvi, al context del sector públic, aquests processos d'externalització no han estat encara prou ben recollits, malgrat la importància del sector quant a volum econòmic que generen les seves necessitats de SSTI. El treball que presentem fa una aportació a aquesta encara molt reduïda recerca al voltant de l'externalització de SSTI al sector públic, a partir de l'estudi d'un cas innovador: el de l'Acord marc d'homologació de serveis TIC de la Generalitat de Catalunya (AMH). L'AMH és un mecanisme per a la prequalificació o homologació dels proveïdors que hauran de fer l'aprovisionament d'una part central i diversa dels SSTI dels diferents departaments i ens de la Generalitat. Es va gestar durant el 2003 i la vigència de la seva tercera edició arriba fins a l'inici de 2013. / La externalización de Sistemas, Servicios y Tecnologías de la Información (SSTI) es una práctica habitual en el sector privado que ya ha sido ampliamente estudiada en la literatura científica. En cambio, el contexto del sector público, estos procesos de externalización no han sido todavía suficientemente bien recogidos, a pesar de la importancia del sector en cuanto a volumen económico que generan sus necesidades de SSTI. El trabajo que presentamos hace una aportación a esta todavía muy reducida investigación en torno a la externalización de SSTI al sector público, a partir del estudio de un caso innovador: el del Acuerdo marco de homologación de servicios TIC de la Generalidad de Cataluña (AMH). El AMH es un mecanismo para la precalificación o homologación de los proveedores que deberán hacer el aprovisionamiento de una parte central y diversa de los SSTI los diferentes departamentos y entes de la Generalidad. Se gestó durante 2003 y la vigencia de su tercera edición llega hasta el inicio de 2013. / Outsourcing of Information Systems, Services and Technology (ISST) is a common practice in the private sector that has been widely studied in the literature. However, in the context of the public sector, ISST outsourcing has not yet received sufficient attention, despite the importance of the sector in terms of economic volume generated and ISST needs. The present thesis makes a contribution to the still scarce research about ISST outsourcing in the public sector, by showing the research results arisen during the in-depth study of an innovative case: the so-called Pre-qualification Agreement for ICT services (AMH) led by the Government of Catalunya. The AMH is a mechanism for pre-qualification or certification of provider companies responsible for provisioning a central part of the ISST needed by the various departments and agencies of the Catalan Government. It was firstly conceived in 2003 and, after three different versions, the validity of its third edition reaches the beginning of 2013.

Aquest estudi qualitatiu empíric &#61485;de quatre xarxes d'organitzacions no lucratives que promouen els drets dels immigrants als EUA&#61485; vol contribuir a la bibliografia sobre gestió de xarxes centrant-se en dues tensions paradoxals inherents a la xarxa: unitat/diversitat i cooperació/confrontació. Així mateix, identifica quatre activitats fonamentals, activating, facilitating, framing, capacitating, com a fonts per generar unitat i mantenir la diversitat interna de la xarxa. Aquesta unitat i diversitat mencionades proporcionen poder a les xarxes, el qual es conceptualitza com a "power to" i té quatre bases principals: coneixement, recursos financers, legitimitat i accés. A més a més, l'estudi mostra que les xarxes utilitzen aquest poder, que elles mateixes han generat i a les quals es destina, juntament amb dues activitats més &#61485;strategyzing, mobilizing&#61485; per cooperar amb els actors estatals més poderosos i, al mateix temps, enfrontar-s'hi. Aquesta investigació, que utilitza com a eix principal les tensions paradoxals inherents a les xarxes, desenvolupa la bibliografia sobre gestió de xarxes, especialment sobre el lideratge i el poder de la xarxa, i té com a objectiu proporcionar als professionals reflexius un marc conceptual de referència. / Este estudio cualitativo empírico &#61485;de cuatro redes de organizaciones no lucrativas que promueven los derechos de los inmigrantes en los EE. UU.&#61485; pretende contribuir a la literatura de la gestión de redes centrándose en dos tensiones paradójicas inherentes a la red: unidad/diversidad y cooperación/confrontación. El estudio identifica cuatro actividades fundamentales, activating, facilitating, framing, capacitating, como fuentes para generar unidad y mantener la diversidad interna en la red. Dicha unidad y diversidad dan poder a las redes, conceptualizado como "power to", y que tiene, principalmente, cuatro bases de poder: conocimiento, recursos financieros, legitimidad y acceso. El estudio, además, muestra que las redes utilizan este poder generado por y para ellas, junto con dos otras actividades &#61485;strategyzing, mobilizing&#61485; para cooperar y enfrentarse a actores estatales mucho más poderosos. Usando las tensiones paradójicas inherentes a las redes como foco principal, esta investigación desarrolla la literatura sobre gestión de redes, en particular sobre el liderazgo y el poder de la red, y pretende proveer a los profesionales reflexivos de un marco conceptual de referencia. / This empirical qualitative study &#61485; of four interorganizational non-profit networks promoting immigrant rights in the US &#61485; contributes to the interorganizational network management literature by focusing on the management of two inherent paradoxical tensions: unity/diversity and cooperation/confrontation. Four leadership activities &#61485; activating, facilitating, framing, and capacitating &#61485; are found to generate unity and maintain diversity. Unity and diversity, together, build the networks' power: conceptualized as "power to" and as four power bases, namely, knowledge, financial resources, legitimacy, and access. In turn, the networks' power together with two other leadership activities &#61485; strategizing and mobilizing &#61485; is found to be used by the immigration non-profit networks to both cooperate with and confront powerful state actors. By using paradoxical tensions inherent to networks as its focus, this research further develops both the network leadership and network power literatures, and also aims at providing reflexive practitioners with a guiding conceptual framework.

La tesi consisteix en quatre assaigs sobre les causes i conseqüències de la intervenció del govern en l'economia, i un assaig sobre els efectes de la immigració en el país amfitrió. El primer capítol quantifica els retorns econòmics de les connexions polítiques, i examina els canals a través dels quals aquestes afecten les empreses. El segon capítol estudia la relació entre la confiança entre els individus i les preferències d'aquests per la intervenció governamental, i utilitza aquesta relació per reinterpretar evidència existent sobre els efectes de les regulacions. El tercer capítol examina la substitució entre els mercats financers i les pensions publiques, com a dos alternatives per proveir la jubilació. El quart capítol estima els efectes de la fragmentació política sobre la velocitat de les reformes estructurals, centrant-se en el cas particular de les privatitzacions. Finalment, l'últim capítol investiga empíricament la relació entre immigració i crim. / The thesis collects four essays about the causes and consequences of government intervention in the economy and one essay about the effects of immigration. The first chapter quantifies the private returns and the social costs of political connections. The second chapter studies the relationship between individual trust toward the others and preferences for government intervention, and it draws the implications of this relationship for re-interpreting previous evidence about the effects of regulation. The third chapter examines the substitutability between financial markets and public pensions as two alternative ways to provide for retirement. The fourth chapter estimates the effect of political fragmentation on the timing of structural reforms, focusing in particular on privatization. Finally, the last chapter empirically investigates the relationship between immigration and crime.

Els projectes de cooperació publicoprivada (CPP) són acords de col·laboració entre l’autoritat pública i el sector privat per proveir infraestructures i serveis públics, que s’estan utilitzant cada vegada més arreu del món. L’èxit d’aquests projectes, que és rellevant en si, s’analitza a la literatura principalment des de la perspectiva del cost, el temps i el compliment de les especificacions establertes al projecte. En canvi, la satisfacció dels stakeholders s’hi estudia molt poc, en especial la satisfacció dels usuaris dels serveis públics. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat estudiar els factors determinants de l’èxit els CPP, utilitzant la perspectiva de la satisfacció de tres grups de stakeholders: el sector públic, el sector privat i la comunitat. La recerca analitza un projecte de CPP per a la provisió d’aigua i sanejament al sud de Lima, Perú. Aquest tipus de servei, per bé que és important, ha estat molt poc estudiat a la literatura. S’ha seguit un disseny general mixt seqüencial, amb un estudi exploratori qualitatiu i un de quantitatiu. El primer s’ha basat en entrevistes amb profunditat a experts en CPP, per tal d’obtenir-ne les seves percepcions respecte als stakeholders del projecte i els factors determinants de la seva satisfacció. Aquests resultats, junt amb els de la revisió de la literatura, han estat la base per a l’estudi quantitatiu. Aquest segon estudi ha permès recollir informació sobre les prioritats que determinaven la satisfacció dels tres grups de stakeholders del projecte esmentat. El disseny de l’instrument i el processament de les dades s’han basat en la tècnica Best-Worst, apropiada per als casos en què és necessari fer un trade-off entre diverses alternatives. Els resultats de la recerca han permès establir les prioritats entre els factors que determinen la satisfacció dels stakeholders a cada un dels tres grups. El sector públic prioritza els aspectes del servei i la seva qualitat, coincidint amb la comunitat. El sector privat, en canvi, prioritza els aspectes econòmics financers, i també els legals i de l’entorn polític, i insisteix en el compliment dels pagaments pels serveis oferts. S’ha observat tan sols un consens moderat dins de cada grup de stakeholders. La contribució principal d’aquesta recerca és la introducció de la satisfacció dels stakeholders com a criteri per mesurar l’èxit d’un projecte de CPP, particularment la dels usuaris d’aquests serveis. Es presenta el mètode Best-Worst com una forma senzilla i efectiva d’establir les prioritats dels stakeholders. Al final, es discuteixen les implicacions acadèmiques i pràctiques dels resultats d’aquesta recerca. També s’esmenten les limitacions de la recerca i les possibilitats que ofereix per a estudis futurs. / Los proyectos de Cooperación Público Privada (CPP) son acuerdos de colaboración entre la autoridad pública y el sector privado para proveer infraestructura y servicios públicos, que se están utilizando en forma creciente en todo el mundo. El éxito de estos proyectos, tema en sí relevante, es tratado en la literatura, pero principalmente desde la perspectiva de costo, tiempo y cumplimiento de las especificaciones establecidas para el proyecto. La satisfacción de los stakeholders es muy poco estudiada en la literatura, en especial la satisfacción de la comunidad, es decir de los usuarios de los servicios públicos. El objetivo de esta investigación fue estudiar los determinantes del éxito de los proyectos de CPP, usando la perspectiva de la satisfacción de tres grupos de stakeholders: el sector público, el sector privado y la comunidad. La investigación analiza un proyecto de CPP para la provisión de agua y saneamiento ubicado al sur de Lima, Perú. Aunque importante, este tipo de proyectos han sido poco estudiados en la literatura. Se usó un diseño general mixto secuencial, con un estudio exploratorio cualitativo y uno cuantitativo. El primero utilizó entrevistas en profundidad a expertos en CPP de sanemiento, obteniéndose sus percepciones respecto de los stakeholders del proyecto y los determinantes de su satisfacción. Estos resultados, añadidos a los de la revisión de la literatura, fueron la base para el estudio cuantitativo. Este último estudio permitió recolectar información acerca de las prioridades que determinaban la satisfacción de los tres grupos de stakeholders del mencionado proyecto. El diseño del instrumento y el procesamiento de los datos se basaron en la técnica Best-Worst, apropiada para los casos cuando es necesario el trade-off entre alternativas. Los resultados de la investigación permitieron establecer las prioridades entre los factores que determinan la satisfacción de los stakeholders en cada uno de los tres grupos. El sector público priorizaba aspectos del servicio y de la calidad del mismo, coincidiendo en este sentido con la comunidad. El sector privado en cambio, priorizaba aspectos económicos y financieros, así como legales y del entorno político, enfatizando el cumplimiento de los pagos por los servicios ofrecidos. Se observó solo moderado consenso dentro de cada grupo de stakeholders. La principal contribución de esta investigación es la introducción de la satisfacción de los stakeholders como criterio para medir el éxito de los proyectos CPP, particularmente la de los usuarios de estos servicios. Se presenta el método Best-Worst como una forma sencilla y efectiva para establecer las prioridades de los stakeholders. Al final, se discuten las implicancias académicas y prácticas de los resultados de esta investigación. Asimismo, se discuten las limitaciones de la investigación y las posibilidades para futuros estudios. / Public-Private-Partnership (PPP) projects are agreements between the public authorities and the private entities to provide infrastructures and utilities, which are being used increasingly worldwide. The success of these projects, a relevant issue by itself, is treated in the literature, but mostly from cost, time and project specification compliance perspectives. The satisfaction of the stakeholders is not studied often in the literature, in particular aspects related to the satisfaction of public services end users. The objective of this research was to study the determinants of success using the satisfaction perspective, for three groups of stakeholders: the public sector, the private sector and the community. The research analyzes a PPP project for the provision of water and sanitation services located south of Lima, Peru. Although important, this type of service has not been often studied in the literature. A sequential mixed overall design is used, with a qualitative and a quantitative study. The first study used in-depth interviews of PPP experts, to obtain their perceptions of who the project stakeholders are, as well as the determinants of their satisfaction. These results, added to those of the literature review, were the basis for the quantitative study. This latter study allowed the collection of information about the priorities that determined the satisfaction of the three groups of stakeholders of this project. The instrument design and data processing were based on Best-Worst technique, considered appropriate for cases when it is necessary to have a trade-off between alternatives. The research results allow the establishment of priorities among the factors that determine satisfaction of each group of stakeholders. The public sector prioritized aspects of the service and its quality; these results were in agreement with that of the community. The private sector prioritized economic and financial as well as legal and political environment aspects, emphasizing the fulfillment of payments for services rendered. Moderate consensus within each group of stakeholders was observed. The main contribution of this research is the introduction of stakeholder satisfaction as a criterion for measuring the success of a PPP project, in particular that of the users of these services. Best-Worst method is presented as a simple and effective way to obtain stakeholder priorities. Finally, academic and practical implications of the results of this research are discussed. Also, research limitations and possibilities for future studies are discussed.