With the aim of exchanging Hg by Ag in the copper-based superconductors with the highest Tc, the synthesis of simple Ag-Cu oxides (not known even in nature) became the first target. That work brought as a result the first known Ag-Cu oxide, Ag2Cu2O3, and also the second, Ag5Pb2-xCuxO6, both synthesized by soft chemistry methods (coprecipitation). In both cases, Ag and Cu show their usual oxidation state in oxides (AgI, CuII).The present work describes the result of latter research, having a new perspective: to try to synthesize new Ag-Cu phases, modifying their oxidation states or introducing other metals, in other to achieve new physical properties. In this sense it represents the logical continuation in the original scheme that arouse from the existence of Cu-Hg superconductors, but it also focus in the chemistry of an up to now unknown family, that of Ag-Cu oxides, in terms of its synthesis, properties, redox behavior, etc. In the way we have found both new synthetic methods, important in terms of applications and novelty, and unexpected results related with charge distribution and atomic structure.Thus, the new oxide Ag2Cu2O4 has been synthesized by electrochemical oxidation of the slurries of everal starting materials, which represents a new synthetic route for solid phases. This oxide shows quite peculiar properties, in terms of charge distribution (having Ag with an oxidation state over +1, with both Cu and O participating in the oxidation) and sensitivity to radiation, which can induce charge distribution. We have also been able to reproduce the synthesis of Ag2Cu2O4 using other methods: oxidation with ozone and by hydrothermal synthesis. The morphology, oxygen content and properties of Ag2Cu2O4 have a clear dependence on the synthetic method utilized.Also, the hydrothermal synthesis has yielded two new quaternary Ag-Cu oxides, Ag2MnCuO4 and Ag2Cu3Cr2Ox which are presently being studied and characterized. / En un intento de reemplazar Hg por Ag en los cupratos superconductores de mayor Tc, se abordó la síntesis de óxidos sencillos de Ag y Cu (inéditos incluso en la naturaleza). Ese trabajo dio como resultado el primer óxido de Ag y Cu conocido, Ag2Cu2O3, y el segundo, Ag5Pb2-xCuxO6, obtenidos por métodos suaves (coprecipitación ácido base). En ambos casos, Ag y Cu presentan su estado de oxidación usual en óxidos (AgI, CuII).El presente trabajo describe los resultados de la investigación posterior con una perspectiva distinta: el intento de obtención de nuevas fases de Ag y Cu, modificando los estados de oxidación de éstos o introduciendo otros metales, con la intención de obtener nuevas propiedades físicas. En ese sentido representa la continuación lógica en el esquema original surgido de la existencia de los óxidos de Cu y Hg superconductores, pero también ahonda en la química de una familia hasta ahora inexistente, la de los óxidos mixtos de Cu y Ag, en cuanto a su síntesis, propiedades, comportamiento redox, etc. En el camino han surgido nuevos métodos de síntesis, importantes en cuanto a su aplicación y novedad, así como resultados no esperados relativos a la distribución de carga o a la estructura atómica.Así, se ha obtenido el nuevo óxido Ag2Cu2O4 por oxidación electroquímica de diversos precursores en forma de suspensión, en lo que representa una nueva ruta cara a la obtención de fases sólidas. Dicho óxido presenta unas propiedades peculiares en cuanto a distribución de carga, teniendo Ag en estado de oxidación superior a +1, con el Cu y el O también participando en la oxidación, y sensibilidad a la radiación, la cual puede inducir a su vez una redistribución de la carga. Se ha conseguido asimismo reproducir la síntesis de dicho óxido por otros métodos: oxidación con ozono gas y síntesis hidrotermal, existiendo una clara dependencia de la morfología cristalina así como del contenido de O y de las propiedades físicas con el método de síntesis utilizado.De igual modo, la síntesis hidrotermal ha permitido la obtención de otros dos nuevos óxidos cuaternarios, Ag2MnCuO4 y Ag2Cu3Cr2Ox, que están siendo actualmente sometidos a estudio y caracterización.

Los materiales objeto de estudio en esta Tesis son óxidos de Mn del tipo La2/3A1/3MnO3 (A=Ca, Sr), que presentan una transición ferro-paramagnética acompañada de una transición metal-aislante a temperaturas del orden de TC=300K. La aplicación de un campo magnético favorece la aparición del orden ferromagnético produciendo un desplazamiento de la transición hacia temperaturas más elevadas. Esto genera una fuerte disminución de la resistividad, dando lugar a un importante efecto magnetoresistivo (magnetoresistencia colosal). Dado el complicado entramado de los diferentes fenómenos físicos concurrentes en las manganitas, estos óxidos tienen un gran interés tanto desde el punto de vista básico como del desarrollo de nuevos dispositivos de electrónica de espín. Dentro de este marco, esta tesis está organizada en tres apartados : 1. Una gran parte del trabajo experimental ha consistido en el desarrollo de un sistema de crecimiento de láminas delgadas mediante pulverización catódica de radiofrecuencia. Los distintos elementos del sistema (calefactores, portasustratos, magnetrones, etc) se controlan por ordenador, lo cual permite crecer muestras de forma automática. 2. La segunda parte del trabajo consiste en controlar el crecimiento de láminas del compuesto La2/3Ca1/3MnO3 a nivel nanoscópico. La influencia de las condiciones de depósito sobre los distintos parámetros claves del material (parámetros de celda, temperaturas de transición, resistividad, rugosidad, etc) ha sido estudiada de exhaustivamente y se ha conseguido la fabricación de muestras de alta calidad de forma reproducible. 3. La parte más importante de la investigación se ha dedicado a determinar el papel de las intercaras sobre las propiedades de capas de manganita. Como es bien sabido, la interacción responsable del ferromagnetismo en este material es muy sensible a las distorsiones estructurales, lo cual, combinado con la alta polarización de los portadores de carga, lleva a una magnetoresistencia de bajo campo muy fuerte en cerámicas nanométricas. Esta alta polarización también da lugar a una fuerte respuesta a campo débil en uniones túnel. Nuestra contribución consiste en la fabricación de intercaras artificiales de varios tipos y en la correlación de la magnetoresistencia obtenida con el análisis estructural. Las propiedades magnetoelectrónicas de las intercaras entre una manganita y un aislante (SrTiO3, LaAlO3 o NdGaO3) también han sido estudiadas. En estas regiones la temperatura de Curie TC y la conductividad eléctrica son más bajas que en el bulk, lo cual se atribuye a la coexistencia de fases con distintas propiedades electrónicas. Por otra parte, fenómenos más fundamentales como la magnetoresistencia anisotrópica y el efecto Hall anómalo también han sido objeto de estudio y se han intentado correlacionar con el acoplamiento espín-órbita y el estado magnético cerca de TC. / This thesis reports on properties of Mn oxides of the type La2/3A1/3MnO3 (A=Ca, Sr) which exhibit a ferromagnetic-to-paramagnetic transition concomitant of a metallic-to-insulator transition around TC=300K. The application of an external magnetic field favours the ferromagnetic ordering of Mn moments which leads to a shift of TC to higher temperatures, which in turn produces a decrease of the resistivity. This gives rise to a strong magnetoresistive effect called colossal magnetoresistance. In these compounds, many interactions have similar energy scales and compete to determine the ground state, making manganites very interesting materials from the basic point of view as well as for the development of new devices for spin electronics. Within this frame, this thesis is focused on the three following points : 1. The biggest effort in the experimental work has been dedicated to the set-up of a radiofrequency sputtering system for the fabrication of thin films of oxides. The different elements of the system (substrate heaters and holders, magnetrons, etc) are computer-controlled, which allows the growth of films and heterostructures in a fully automated fashion. 2. The second part of the work consisted in controlling the growth of thin films of mixed valence manganites, mainly La2/3Ca1/3MnO3, at the nanoscopic scale. The influence of several growth parameters on the key characteristics of the material (cell parameters, transition temperatures, resisitivity, roughness, etc) has been extensively studied and a reproducible fabrication of high-quality films has been achieved. 3. The main part of the work is focused on the role of interfaces on the properties of manganite films. It is well know that the interaction responsible for ferromagnetism in these compounds is very sensitive to structural distortions which, combined with a high polarisation of the charge carriers, leads to a strong low-field magnetoresistance in nanometric ceramic powders. This high polarisation also gives rise to a large low-field response in tunnel junctions. To probe these effects, we have fabricated artificial interfaces of several types and correlated their magnetotransport response with data from structural analysis. We have also studied the magnetoelectronic properties of the interface between a manganite film and an insulator (SrTiO3, LaAlO3, NdGaO3). A marked decrease of TC and of the electrical conductivity compared to bulk material is observed. This correlates with the detection of multiphase separation between regions with different electronic properties at these interfaces. Besides, fundamental transport phenomena such as anisotropic magnetoresistance and anomalous Hall have been investigated. Their magnitude and temperature dependence have been analysed and a semi-quantitative explanation involving the spin-orbit interaction and the electronic texture close to TC has been proposed. / Cette Thèse a été consacrée à l'étude d'oxydes de Mn La2/3A1/3MnO3 (A=Ca, Sr) présentant une transition ferromagnétique-paramagnétique concomitante d'une transition métal-isolant aux environs de TC=300K. L'application d'un champ magnétique externe favorise un ordre ferromagnétique du moment des ions Mn, ce qui déplace TC vers les hautes températures et induit une forte diminution de la résistivité. Ce fort effet magnétorésistif est appelé magnétorésistance colossale. Dans ces composés, de nombreux interactions sont en compétition ce qui les rend très intéressants du point de vue fondamental comme pour le développement de nouveaux dispositifs en électronique de spin.Dans ce cadre, cette thèse est structurée autour des trois points suivants :1. Un grand effort expérimental a été fourni pour développer un bâti de pulvérisation cathodique radiofréquence destiné à l'élaboration de couches minces d'oxydes. Les différents éléments du système (chaufferettes, porte-substrats, magnétrons) sont pilotés par ordinateur ce qui permet de fabriquer des couches minces de façon totalement automatique.2. La seconde partie du travail a consisté à contrôler la croissance de couches minces de La2/3Ca1/3MnO3 à l'échelle nanoscopique. L'influence des paramètres de croissance sur certaines caractéristiques du matériau (paramètres de maille, températures de transition, résistivité, rugosité de surface, etc) a été étudiée de façon extensive de sorte que des couches de très bonne qualité ont pu être obtenues de façon reproductible.3. Le rôle des interfaces sur les propriétés physiques de couches de manganite a fait l'objet de la majeure partie de cette thèse. En effet, l'interaction responsable du ferromagnétisme de ces composés est très sensible aux distorsions structurales, ce qui, du fait de la forte polarisation de spin des porteurs, donne lieu à une forte magnétorésistance à faible champ dans des céramiques nanométriques. Cette forte polarisation conduit également à une forte réponse magnétorésistive dans des jonctions tunnel. Nous nous sommes donc intéressés aux propriétés d'interfaces et avons fabriqué des interfaces artificielles de plusieurs types, et relié leur propriétés de magnétotransport aux résultats des analyses structurales. Par ailleurs, nous avons étudié les interfaces entre une manganite et un isolant (SrTiO3, LaAlO3, NdGaO3). Celles-ci possèdent une Tc et une conductivité beaucoup plus faibles que le matériau massif, ce qui est lié à la coexistence de régions présentant des propriétés électroniques différentes (séparation de phase). Par ailleurs, nous nous sommes également intéressés à des phénomènes de transport intrinsèques comme la magnétorésistance anisotrope et l'effet Hall extraordinaire dont nous avons essayé de comprendre la dépendance en température en la reliant au couplage spin-orbite et à la texture électronique près de TC.

[ES] El objetivo de este estudio ha sido investigar la actividad cultural de las comisiones falleras de la localidad de Valencia, su tipología y forma de gestión, así como analizar su potencial como agentes culturales. Se ha empleado una combinación de investigación cuantitativa (cuestionarios de respuesta cerrada) y cualitativa (entrevistas personales en profundidad y grupo de discusión). Esta metodología ha permitido obtener, por un lado, datos objetivos traducibles a gráficas y porcentajes que radiografían por primera vez todos los aspectos de este fenómeno y, por otra parte, información no recogida antes sobre las motivaciones, el proceso de trabajo o las dificultades con que se han encontrado los que la han llevado a cabo. / [CAT] L'objectiu d'aquest estudi ha estat investigar l'activitat cultural de les comissions falleres de la localitat de València, la seua tipologia i forma de gestió, així com analitzar el seu potencial com a agents culturals. S'ha emprat una combinació d'investigació quantitativa (qüestionaris de resposta tancada) i qualitativa (entrevistes personals en profunditat i grup de discussió). Aquesta metodologia ha permès obtenir, per una banda, dades objectives traduïbles a gràfiques i percentatges que radiografien per primera vegada tots els aspectes d'aquest fenomen i, per altra banda, informació no recollida abans sobre les motivacions, el procés de treball o les dificultats amb què s'han trobat els qui l'han dut a terme. / [EN] The objective of this study has been to investigate the cultural activities of València's falles committees, its typology and management and also to analyse its potential as cultural agents. A combination of quantitative research (survey with closed answer questions) and qualitative research (personal in depth interviews and group discussion) has been used. This methodology has allowed us to obtain, on the one hand, objective information that can be translated into statistics and graphics that, for the first time, analyse all the aspects of this phenomenon and, on the other hand, unprecedented information about the motivations, work process and difficulties of those who have carried it out. / Fluixà Pelufo, A. (2019). Les falles com a agents culturals. Anàlisi de l'activitat cultural de les falles de València [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/125472 / TESIS

[EN] Tiling, as a result of a centuries-old tradition in the field of sumptuary arts, was born from its function as a useful object and, therefore, it provides a source of cultural, historical, artistic and ethnographic concern which was essential to its society. In the Valencian region, there were some well-known and highly-regarded centres for the production of tiles at the national and international level. There are various types of chronological and historiographic studies concerning original Valencian tiling. Nevertheless, the production in the city of Valencia during the 17th, 18th and 19th centuries, in some cases known as ceramic paint, developed as a fundamental historical and artistic issue in Valencian art. This is nowadays regarded as the golden age of this discipline in Valencia, whose significance and influence was spread across the borders of countries and continents. La Fontana Foundation is a private centre dedicated among its other functions to the promotion and dissemination of ceramic arts and houses a collection of Spanish popular ceramic composed of more than 14,000 pieces. The collections are composed of works coming from the main production areas, with examples of Andalucía, Aragón, Castilla, Cataluña, Murcia and Valencia, many of which belong to the Modern Age. This is also important for the quantity and quality of the objects, and the homogenity of the typologies and, although it does not contain examples of all periods, styles and authors, it represents a wide enough genuine spectrum of the Valencian ceramic scene. In this sense, it presents us a unitary significant approach that is representative of this art. The tiling collection of the Fundation in each of its geographical and formal typologies has not yet undergone a methodological study endorsed by academic and historiographic actions. In this sense, this doctoral thesis tries to conduct a methodical and systematic study of the pieces of Valencian tiling of the 17th, 18th and 19th centuries that are part of this collection, in order to make it available to the scientific community in particular and to society in general. It is an extensive ceramic repertoire that has practically never before been presented. Thus, this research results in a reasoned classification of the works of this period of time with the intention to contribute to its dissemination and enhance its value, and therefore, we try to extend the recognition and value of this historical moment as well as to open new lines of research. However, this investigation, apart from enhancing its study and aim to study the works, and improve and focus on the dissemination of Valencian tiling of the 17th, 18th and 19th centuries, tries to examine individual works and ensembles and connect them to their place of origin. Knowing its original arquitectural context allows us to comprehend and explain its true role as a work of art and its cultural value. In this way, we can state that beyond the analysis of the cultural heritage, tiling provides information about old forms of life, religion, clothing, gatronomy and a wide range of questions that will allow us to expand our knowledge of our culture and make progress on the investigation of a heritage that is currently deficient of content. / [ES] La azulejería, como resultado de una tradición multisecular en el terreno de las artes suntuarias, partió ineludiblemente de su función como objeto de utilidad aplicada y, por lo tanto, constituye en ella misma una fuente de índole cultural, histórica, artística y etnográfica fundamental de la sociedad a la que estaba adscrita. En la geografía valenciana existieron centros productores de azulejos con períodos de gran consideración y reconocimiento tanto a nivel nacional como internacional. Los estudios historiográficos relativos a la cerámica originaria en el territorio valenciano son amplios en cronología y extensos en tipología. No obstante, la producción realizada en la ciudad de Valencia durante los siglos XVII, XVIII y XIX, más conocida en algunos casos como pintura cerámica, conforma una unidad temática histórico-artística fundamental dentro del arte valenciano. Actualmente, este periodo es reconocido como el momento de máximo esplendor y relevancia de esta disciplina en Valencia, con una trascendencia e influencia que traspasó fronteras de países y continentes. La Fundación la Fontana es un centro privado dedicado, entre otras funciones, a la promoción y difusión de las artes cerámicas, y que alberga una colección de cerámica española formada por más de 14.000 piezas. El fondo está compuesto por obras procedentes de las principales zonas productoras nacionales, con ejemplos de Andalucía, Aragón, Castilla, Catalunya, Murcia y Valencia, de las que existe un vasto número de ejemplares de Época Moderna. Esta resulta importante por la cantidad y calidad de los objetos y por la homogeneidad de sus tipologías, de manera que, si bien no recoge ejemplos de todas las épocas, estilos o autores, representa suficientemente todo el espectro genuino de la cerámica valenciana, lo cual hace que se presente como un repertorio unitario, significativo y representativo de este arte. En estos momentos, el conjunto de azulejería de la Fundación, en cada una de sus tipologías geográficas y formales, no ha sido objeto de un estudio metodológicamente avalado por una vertiente académica e historiográfica. Siendo así, esta tesis doctoral trata de realizar un estudio metódico y sistemático de las piezas de azulejería valenciana de los siglos XVII, XVIII y XIX que forman parte de la colección con la finalidad de poner al alcance de la comunidad científica en particular, y de la sociedad en general. Se trata de un extenso repertorio cerámico que aún en estos momentos es prácticamente inédito. Así pues, esta investigación supone la clasificación razonada de todas las obras comprendidas en este período, con la intención también de contribuir a su difusión y puesta en valor, con lo que se pretende ampliar el reconocimiento y la valía de este momento histórico, así como abrir nuevas vías de investigación que se derivan. Así mismo, la presente tesis propone, además de fomentar el estudio, ahondar y mejorar la divulgación de la azulejería valenciana de los siglos XVII, XVIII y XIX, estudiar las obras y los conjuntos relacionándolos con su lugar de origen. Conocer su contexto arquitectónico primigenio, nos permitirá explicar y entender su verdadera función como obra de arte y su valor cultural. De esta manera comprenderemos que, más allá del análisis del propio bien cultural, la azulejería nos proporciona información sobre antiguas formas de vida, de religiosidad, de indumentaria, de gastronomía y un amplio espectro de cuestiones que permitirán ampliar el conocimiento de nuestra cultura y avanzar en la investigación de un conjunto de obras fuera del acceso de la historiografía en materia de cerámica valenciana. / [CAT] La taulelleria, com a resultat d'una tradició multisecular en el terreny de les arts sumptuàries, va partir ineludiblement de la seua funció com a objecte d'utilitat aplicada i, per tant, constitueix en ella mateixa una font d'índole cultural, històrica, artística i etnogràfica fonamental de la societat a la qual estava destinada. En la geografia valenciana existiren centres productors de taulells amb períodes de gran consideració i reconeixement tant a nivell nacional com internacional. Els estudis historiogràfics relatius a la ceràmica originària al territori valencià són amplis en cronologia i extensos en tipologia. No obstant això, la producció realitzada en la ciutat de València durant els segles XVII, XVIII i XIX, més coneguda en alguns casos com a pintura ceràmica, conforma una unitat temàtica historico-artística fonamental dins l'art valencià. Actualment, aquest arc cronològic és qualificat com al moment de màxim esplendor i rellevància d'aquesta disciplina, amb una transcendència i influència que traspassà fronteres de països i continents. La Fundació la Fontana és un centre privat dedicat, entre d'altres funcions, a la promoció i difusió de les arts ceràmiques, i que alberga una col·lecció de ceràmica espanyola formada per més de 14.000 peces. Els fons estan compostos per obres procedents de les principals zones productores nacionals, amb exemples d'Andalusia, Aragó, Castella, Catalunya, Múrcia i València, de les qual n'existeix un bast nombre d'exemplars d'Època Moderna. Aquesta resulta important per la quantitat i qualitat dels objectes i per l'homogeneïtat de les seues tipologies, de manera que, si bé no recull exemples de totes les èpoques, estils o autors, representa suficientment tot l'espectre genuí de la ceràmica valenciana, la qual cosa fa que se'ns presente com a un repertori unitari, significatiu i representatiu d'aquest art sumptuari. A hores d'ara, el conjunt de taulelleria de la Fundació, en cadascuna de les seues tipologies geogràfiques i formals, no ha estat objecte d'un estudi metodològicament avalat per una vessant acadèmica i historiogràfica. Essent així, aquesta tesi doctoral tracta de realitzar un estudi metòdic i sistemàtic de les peces de taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX que formen part de la col·lecció, per tal de posar a l'abast de la comunitat científica en particular, i de la societat en general. Es tracta d'un extens repertori ceràmic que encara a hores d'ara és pràcticament inèdit. Així doncs, aquesta recerca suposa la classificació raonada de totes les obres compreses en aquest període, amb la intenció també de contribuir a la seua difusió i posada en valor, amb la qual cosa es pretén ampliar el reconeixement i la vàlua d'aquest moment històric, així com obrir noves vies d'investigació que se'n deriven. Tanmateix, la present recerca proposa, a més de fomentar l'estudi, aprofundir i millorar la divulgació de la taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX, estudiar les obres i els conjunts i relacionar-los amb el seu lloc d'origen. Conéixer el seu context arquitectònic primigeni ens permetrà explicar i entendre la seua vertadera funció com a obra d'art i el seu valor cultural. D'aquesta manera comprendrem que, més enllà de l'anàlisi del propi bé cultural, la taulelleria ens proporciona informació sobre antigues formes de vida, de religiositat, d'indumentària, de gastronomia i un ampli espectre de qüestions que permetran ampliar el coneixement de la nostra cultura i avançar en la investigació d'un conjunt d'obres fora de l'accés de la historiografia en matèria de ceràmica valenciana. / Gironés Sarrió, I. (2015). La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX a la col·lecció de la Fundació la Fontana: estudi metodològic i classificació raonada [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59425 / TESIS

[EN] This doctoral thesis studies contemporary Valencia from the point of view of infrastructure planning, public spaces and in particular, the arterial road of the city during the period of 1946 to 1988. The historical study dates back to the founding of Valentia. The title "From the Freeway to the Boulevard", aims to condense into one phrase, the future of the city's great structural axis, from the boulevards of the complex, master land-use planning of 1946 (and master plan of 1959), which mutated into freeway and urban highway, with the master plan of 1966, and closing the circle with the boulevards, even though in the most simplistic version of the 1988 master plan. A wide range of solutions designed over the past forty or more years, have come and gone, and have been analyzed in each axis, and the different versions that have shifted, some of which did get built over all those years, so an extensive repertoire of projected solutions is now available. Even to this day, some of those boulevards are still pending completion. A primary objective of the present research, which fortunately has been thoroughly met, was to reveal some unpublished material on this topic. The more unknown documentation, logically, is concentrated in the first decades (the 1940s and 1950s). However, it (the research) has gone back in time, obtaining previously unpublished plans from the end of nineteenth century to the beginning of twentieth century. To conclude, the thesis includes an appendix of documents that collects graphical and written material, in which each piece can be fully recognized, because throughout the work it is displayed mostly in fragments or montages, and that helps to better understand each road traffic episode. / [ES] La presente tesis doctoral estudia la Valencia contemporánea desde el punto de vista del trazado viario y el espacio público, y en concreto, del viario arterial de la ciudad en el periodo de 1946 a 1988. El estudio de los antecedentes se remonta hasta la fundación de Valentia. El título "De la Autopista al Bulevar", pretende condensar en una frase el devenir de los grandes ejes estructurantes de la ciudad, desde los bulevares complejos del Plan General de Ordenación Urbana de 1946 (y la Ordenación de 1959), que mutaron en autopistas y autovías urbanas con el Plan General de 1966, cerrando el círculo con los bulevares, aunque en su versión más simplista, del Plan de 1988. Se analizan, en cada eje, las distintas versiones que a lo largo de más de cuarenta años se han ido sucediendo, sin que llegaran a ser construidas algunas de ellas en todo ese tiempo, con lo que se dispone de un amplio repertorio de soluciones proyectadas. E incluso a día de hoy, algunos de aquellos bulevares siguen pendientes de realización. Un objetivo primordial de la presente investigación, que por fortuna ha sido satisfecho abundantemente, era sacar a la luz material inédito sobre esta cuestión. La documentación más desconocida se concentra, lógicamente, en las primeras décadas (años '40 y '50). Con todo, se ha ido más atrás en el tiempo, obteniendo planos inéditos de finales del s. XIX y principios del XX. Para finalizar, la tesis incluye un anexo de documentos que recopila el material gráfico y escrito, en que se puede reconocer cada pieza íntegramente, pues a lo largo del trabajo se muestran mayoritariamente los fragmentos o los montajes que mejor ayudan al conocimiento de cada episodio viario. / [CAT] La present tesi doctoral estudia la València contemporània des del punt de vista del traçat viari i l'espai públic, i en concret, del viari arterial de la ciutat en el periode de 1946 a 1988. L'estudi dels antecedents es remunta fins a la fundació de Valentia. El títol "De l'Autopista al Bulevard", pretén condensar en una frase l'esdevindre dels grans eixos estructurants de la ciutat, des dels bulevards complexos del Pla General d'Ordenación Urbana de 1946 (i l' Ordenació de 1959), que van mutar en autopistes i autovies urbanes amb el Pla General de 1966, tancant el cercle amb els bulevards, tot i que en la seua versió més ximplista, del Pla de 1988. S' analitzen en cada eix, les diferents versions que al llarg de més de quaranta anys s'han anat succeint, sense que arribaren a ser construïdes algunes de elles en tot eixe temps, amb la qual cosa es disposa d' un ampli repertori de solucions projectades. I fins-i-tot a hores d'ara, hi ha alguns d'aquells bulevards que resten pendents de realització. Un objectiu primordial de la present investigació, que por fortuna ha sigut satisfet abundantment, era treure a la llum material inèdit al voltant d'aquesta qüestió. La documentació més desconeguda, com és lógic, es concentra en les primeres décades (anys '40 i '50). Amb tot, se n'ha anat més arrere en el temps, obtenint plànols inédits de finals del s. XIX i principis del XX. Per a finalitzar, la tesi inclou un annex de documents que recopila el material gràfic i escrit, en que es pot reconéixer cada peça íntegrament, doncs al llarg del treball es mostren preferentment els fragments o els muntatges que millor ajuden al coneixement de cada episodi viari. / Casañ Llopis, VJ. (2016). De la autopista al bulevar. Trazado viario y espacio público en la Valencia contemporánea, 1946-1988 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62535 / TESIS

L'expansió de la societat feudal sobre l'Àndalus en el segle XIII derivà en la conformació de senyories territorials al regne de València, constituït aleshores pel Jaume I d'Aragó. El rei Conqueridor atorgà el feu de Rebollet (1240) a un corsari ennoblit per ell mateix, el lígur Carroccio di Alamanno da Costa (Carròs), que s'ocupà d'assentar colons cristians al castell de Rebollet i a la futura vila d'Oliva, vora la qual instal·là una poblada Moreria. Com ell, el seus successors en l'"honor" de Rebollet (baronia des del 1330, amb mer i mixt imperi) destacaren en les guerres d'expansió meditarrània de la Corona d'Aragó. La seyoria millorà amb la fundació del lloc cristià de la Font d'en Carròs (vers 1330), però fou ocupada i saquejada per Pere el Cruel de Castella (1364-1366), cosa que obligà a reconstruir cases i infraestructures, a repoblar-la i a pactar el senyor amb els vassalls una millora de les condicions d'aquests (1368-1379). Per haver-se extingit la nissaga dels Carròs, Oliva-Rebollet passà als seus parents els Riu-sec i, d'aquests, als Centelles/Riu-sec, vers la fi del segle XIV. Els Centelles d'Oliva s'enfrontaren amb els Vilaragut per l'hegemonia política al regne i obtingueren un gran triomf amb l'entronització de Ferran I d'Aragó (1412). Llavors, Bernat de Centelles impulsava, amb tècnics duts de Silícia (1410), la revolució de la canyamel i dels trapgis de sucre a la Safor. Ell i son fill Francesc-Gilabert I contribuïren a l'expansió itàlica d'Alfons el Magnànim, que atorgà títol de comte d'Oliva a Francesc a Nàpols, el 1449. Retornat a València el 1459, el primer comte destacà pels serveis militars a Joan II d'Aragó en la Guerra Civil Catalana, i augmentà el seu patrimoni senyorial amb l'adquisició de noves senyories. El seu fill Serafí, comte lletraferit, i mecenes d'humanistes, poetes i artistes, fou un dels personatges més influents de la Valància dels anys 1480-1530. Fou important el seu paper a l'hora de sotmetre els agermanats durant la Guerra de la Germania (1520-1522). A més, deixà ornada Oliva amb un magnífic palau goticorenaixentista (1505-1512) i una muralla (1529-1531). El seu nebot i successor, Francesc-Gilabert II alçà la fortalesa de Santa Anna (1543-1545) i altres defenses contra l'ofensiva piràtica turcoberber, però el seu fill i successor, Pere de Centelles, perdré el seny i morí sense descendència (1569). S'obri aleshores una disputa entre parents per la successió al comtat, que fou adjudicat finalment a la duquessa consort de Gandia, Magdalena de Centelles; amb la qual cosa, el comtat d'Oliva passaria a integrar-se en el patrimoni dels Borja, ducs de Gandia (1596).

La tesi ha estat l'intent de posar en ordre tots els esdeveniments musicals succeïts a la ciutat de València des de l'arribada de les primeres melodies considerades jazzístiques [començament dels anys trenta] i la seua influència a les orquestrines de l'època fins la consecució i assoliment de les primeres formacions del gènere compostes per músics locals -o que hi eren treballant a València- i tota vegada passat un any de l'obertura del que ha estat considerat com el club de Jazz més estable a la ciutat: Perdido Club de Jazz [a la fi del 1981]. Treballant per dècades [des de l'any 1927 fins la fi del 1981] i sota criteris metodològics obtinguts en cadascuna de les èpoques tractades, s'han concatenat referències socio-culturals determinants per al desenvolupament de la ciutat [treball d'hemeroteca] amb aportacions personals fetes per músics [o familiars seus] i personatges relacionats amb el reduït món jazzístic local a més de contextualitzar tota aqueixa informació amb l'arribada del Jazz no sols a Barcelona i a Madrid sinó també al continent europeu. A la tesi es concreta la fundació del Hot Club de València i la tasca desenvolupada pels seus membres [abans i després de la Contesa Civil] passant per l'afegiment de dates i dades [músics] dels primers concerts de Jazz realitzats a diversos indrets de la ciutat així com de la posada en marxa d'estructures adients per tal de refermar el nou gènere entre una minvada part dels nostres músics [partitures, fonografia, eines de treball, primers centres d'ensenyament jazzístic, etc.]. Nombrosos personatges apareguts a la tesi [desconeguts en gran nombre] han estat exclosos de l'ideari musical valencià tot i aparèixer com a portadors/difusors del nou estil i malgrat no veure reconeguda en vida la seua tasca. Al carés historiogràfic del treball s'afegeixen apartats musicals d'allò més específics. / Fontelles Rodríguez, VL. (2010). Jazz a la ciutat de València: orígens i desenvolupament fins a les acaballes del 1981 [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/7325 / Palancia

Aquest tesi doctoral es presenta com una aportació dins de l'activitat d'investigadora corresponent a la història de l'art valencià. Gràcies a l'anal'tica i l'estudi en profunditat de la documentació es pretén recuperar un buit historiogràfic, especialment dels pintors, però també d'altres artífexs i les seues obres, dintre del marc històric de la València dels segles XIII al XV. Per la qual cosa, i en primer lloc, hem recollit les fonts d'informació publicades, fent una exhaustiva revisió de les mateixes per a extraure aquells documents publicats, a més d'exhumar nombrosos documents inèdits per desenvolupar aquesta investigació sobre els pintors valencians i altres artífex, gràcies a lo qual hem pogut realitzar un discurs sobre l'activitat artística, social i particular de tots ells, resultant poder dispondre d'una nombrosa quantitat de fitxes d'artífexs, amb la sua documentació, per a futures investigacions. / Mocholi Roselló, A. (2010). Estudi dels documents dels pintors i altres artífexs valencians. Segles XIII, XIV i XV (1238-1450) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/8606 / Palancia

El País Valencià fou ocupat per les tropes franquistes en dues etapes: la primera l'abril-juny de 1938 quan s'arribà a la Mediterrània i fins el front de Nules; la segona, amb el final de la guerra que suposà l'ocupació de la resta del territori. En aquest treball analitzem la instauració del nou règim als territoris que corresponen a les províncies de València i de Castelló de la Plana. L'estudi repassa les principals institucions (ajuntaments, diputacions, governs civils, FET i de les JONS locals i provincials, CIIM núm. 3 i cambres de Comerç, Indústria i Navegació) per veure quina fou la seua actuació i qui foren les persones que ocuparen els seus càrrecs. A través d'aquesta anàlisi podrem comprovar quines foren les diferències arran de l'ocupació en dos temps, a més d'aprofundir en les relacions entre les diferents faccions de la dreta (fonamentalment carlistes versus falangistes), en els conflictes entre institucions i en la influència dels poders centrals. I tot plegat ens serveix per entendre alguna cosa més sobre la naturalesa del mateix règim. / The Valencian Country was occupied by Franco's troops in two stages: the first in April-June 1938, when they reached the Mediterranean sea and along it to the front of Nules; the second, with the end of the war which meant the occupation of the rest of the territory. This paper analyzes the new regime's instauration in the provinces of València and Castelló de la Plana. The study looks at the major institutions (town councils, provincial councils, governs civils, the local and provincial structures of FET i de les JONS, CIIM no. 3 and chambers of Commerce, Industry and Navigation) to see what was their practice and who were the people who occupied their main posts. Through this analysis we will see what were the differences due to the two-time occupation. We will also explore the relations between the different right wing factions (especially Carlists versus Falangist), the institutional conflicts and the central powers' influence (especially Ramon Serrano Suñer). All of which will helps us to understand a bit more on the regime's fascist nature.

Des que en 1934 s'indultara a la ciutat de València el primer ninot, han sigut moltes les obres que s'han salvat del foc en tot el territori on s'han plantat falles. No obstant, la seua conservació ha mancat normalment de propostes beneficioses molt més enllà del seu mer emmagatzemament en un local o museu. A més, enfront del continu deteriorament material, les intervencions directes escomeses sobre les figures tampoc han sabut solucionar per regla general el problema del seu incessant crebant. El fet de plantejar-se la conservació i restauració dels ninots indultats suposa el coneixement complet de la totalitat de tècniques i materials que han enriquit i assortit l'ofici d'artista-artesà faller i que al seu torn s'han amerat en gran manera de la tradició artística valenciana en tots els seus camps. Antoni Colomina recull els orígens i intencions del ninot de falla, la seua evolució estètica i material i el procés de creació en els tallers fallers. Entendre la correspondència de tots els elements que el conformen és l'única manera d'interpretar el comportament de tots els seus materials constitutius a través del pas del temps. I no sols això; resulta també transcendental el coneixement del mode d'execució dels artistes, les seues tècniques de producció, fórmules, procediments i qualsevol tipus de recurs pràctic que fan servir. Tot aquest coneixement es presenta com a base fonamental per a conéixer el tipus d'obra enfront de la que ens trobem i conformarà una important font documental que, junt amb les pautes elementals de conservació preventiva i els criteris bàsics de restauració, condicionarà qualsevol actuació que es puga dur a terme. / Colomina Subiela, A. (2006). La preservació dels vestigis de l'art efímer de les falles. Matèria, tècnica. Estudi constitutiu i anàlisi estructural [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1921 / Palancia