[ES] La tesis estudia cómo evolucionó la capilla musical de la Seo de Xàtiva desde 1814 hasta 1909, un momento de gran complejidad surgido por los procesos de cambio en el tránsito hacia la Edad contemporánea, y donde el declive de las instituciones religiosas ha condicionado los estudios de la música religiosa en el siglo XIX, generando discursos que describen unívocamente un ocaso. Este trabajo propone una revisión de esta visión que, sin negar el hecho del declive, tenga más en cuenta las dinámicas concretas con las que la iglesia de Xàtiva ¿clero y miembros laicos¿ logró la tarea de garantizar el decoro de las ceremonias religiosas en una situación desfavorable y cambiante. La nueva información aportada nos ha permitido fijar un punto de observación no sólo sobre las dinámicas institucionales sino también sobre las personas. En este sentido, buena parte de este trabajo de investigación está dedicada a las personas que ocuparon puestos dentro de la estructura musical de la colegiata de Santa María -reducida a parroquia más tarde- de Xàtiva: maestros de capilla, organistas, músicos de voz, niños y otros jóvenes en formación, ministriles y unos nuevos actores que se introducen en el tejido urbano, los músicos de las bandas de la ciudad, muchos de ellos desconocidos hoy en día por la historiografía de la música. El estudio realizado sobre la producción musical en el seno de la Seu de Xàtiva a lo largo de casi cien años nos ha permitido extraer una visión general que, con su propia idiosincracia, nos permite reconocer tres fases: la continuidad, el declive y el resurgir. Esta diversidad nos ha permitido interpretar de forma rica y matizada la realidad de la capilla de música de Xàtiva, más allá de un concepto simple y generalizado de "decadencia". / [CA] La tesi estudia com va evolucionar la capella musical de la Seu de Xàtiva des de 1814 fins 1909, un moment de gran complexitat sorgit pels processos de canvi en el trànsit cap a l'Edat contemporània, i on el declivi de les institucions religioses ha condicionat els estudis de la música religiosa en el segle XIX, generant discursos que descriuen unívocament un ocàs. Aquest treball proposa una revisió d'aquesta visió que, sense negar el fet del declivi, tinga més en compte les dinàmiques concretes amb les quals l'esglèsia de Xàtiva "clergat i membres laics" va assolir la tasca de garantir el decòrum de les cerimònies religioses en una situació desfavorable i canviant. La informació nova aportada ens ha permès fixar un punt d'observació no només sobre les dinàmiques institucionals sinó també sobre les persones. En aquest sentit, una bona part d'aquest treball d'investigació està dedicada a les persones que ocuparen llocs dins l'estructura musical de la col·legiata de Santa Maria -reduïda a parròquia més tard- de Xàtiva: mestres de capella, organistes, músics de veu, xiquets i altres joves en formació, ministrers i uns nous actors que s'introdueixen en el teixit urbà, els músics de les bandes de la ciutat, molts d'ells desconeguts avui dia per la historiografia de la música. L'estudi realitzat sobre la producció musical al si de la Seu de Xàtiva al llarg de gairebé cent anys ens ha permès extraure una visió general que, amb la seva pròpia idiosincràcia, ens permet reconéixer tres fases: la continuïtat, el declivi i el ressorgir. Aquesta diversitat ens permet interpretar d'una forma rica i matisada la realitat de la capella de música de Xàtiva, més enllà d'un concepte simple i generalitzat de "decadència". / [EN] The thesis studies how the musical chapel of the Seo de Xàtiva evolved from 1814 to 1909, a moment of great complexity arising from the processes of change in traffic towards the contemporary Age, and where the decline of religious institutions has conditioned studies of religious music in the 19th century, generating discourses that unequivocally describe a sunset. This work proposes a review of this vision that, without denying the fact of decline, takes into account the concrete dynamics with which the church of Xàtiva ¿clergy and lay members¿ achieved the task of guaranteeing the decorum of religious ceremonies in a unfavorable and changing situation. The new information provided has allowed us to set a point of observation not only on institutional dynamics but also on people. In this sense, a large part of this research work is dedicated to the people who held positions within the musical structure of the collegiate church of Santa María -later reduced to a parish church- in Xàtiva: chapel masters, organists, voice musicians, children and other young people in training, minstrels and some new actors who are introduced into the urban soundscape, the musicians of the city bands, many of them unknown today by the historiography of music. The study carried out on musical production within the Seo de Xàtiva over almost a hundred years has allowed us to extract a general vision that, with its own idiosyncrasy, allows us to recognize three phases: continuity, decline and resurgence. This diversity has allowed to interpret the reality of the Xàtiva music chapel in a rich and nuanced way, beyond a simple and generalized concept of decadence. / Martínez Alberola, F. (2022). La Música a la Col·legiata de Xàtiva en el segle XIX [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186188 / TESIS

La present tesi tracta d’aprofundir en el coneixement dels orígens del pactisme valencià. És per això que analitza de forma exhaustiva les diverses negociacions politicofiscals que tingueren lloc entre la monarquia i la comunitat política del regne de València des de mitjan segle XIII fins a la dècada de 1360. Així, tot plegat, estudia la trajectòria d’unes transformacions estretament imbricades entre si: d’una banda, el progressiu desenvolupament de la pràctica parlamentària fins a esdevenir la principal forma de resolució de greuges entre els estaments i el monarca, i, d’una altra banda, l’evolució de la fiscalitat reial i local fins a donar lloc a uns sistemes fiscals generals i municipals que quedaren controlats pels dirigents estamentals. D’aquesta manera, mitjançant l’anàlisi d’aquells canvis, es determinen amb major detall les fases i les característiques del procés de configuració del pactisme al territori valencià. / The purpose of this thesis is to deepen the knowledge on the origins of Valencian pactism. In order to achieve that, it analyzes exhaustively the various political/fiscal negotiations that took place between the monarchy and the political community of the kingdom of Valencia from the mid-thirteenth century until the 1360’s. It is, therefore, a study on the history of transformations closely imbricated in each other: on the one hand, the gradual development of the parliamentary practice until it became the main way for resolving grievances between the king and the estates of the realm and, on the other hand, the evolution of the royal and local taxation to general and local fiscal systems that were controlled by the heads of the estates. Thus, by means of analyzing these changes, the different stages and characteristics of the configuration process of pactism in the kingdom of Valencia can be more precisely determined.

[ES] La presente tesis doctoral aborda las prácticas artísticas colaborativas en la ciudad de Valencia durante la etapa de los gobiernos del Partido Popular de la Comunidad Valenciana a las instituciones local y autonómica, es decir, entre 1991 y 2015, estableciendo este marco espacial y temporal como el contexto de esta investigación. Este pasado reciente se define por una clara connivencia del ámbito de la política con un sector económico concreto que se materializará en operaciones urbanísticas que afectarán al territorio, en general, y a ciertos barrios en particular; también hay que destacar una serie de políticas espectaculares con el objetivo de situar a Valencia al frente del turismo internacional. El despilfarro de recursos económicos vendrá a socavar el bienestar de sus habitantes y a dejar de lado muchas de las necesidades ciudadanas por carencia de inver-siones. Esta política espectacular tendrá su oposición en una serie de movimientos, grupos, asocia-ciones vecinales o colectivos culturales que tomarán la calle con sus protestas y demandas. Esta investigación ha seleccionado algunos de los grupos activistas locales más representa-tivos para profundizar en el conflicto que dio lugar a su formación, sus demandas y su tra-yectoria. De este modo se cartografiará el terreno donde se han desarrollado prácticas ac-tivistas que podemos denominar prácticas artísticas colaborativas. Por otro lado, desde la vertiente artística, esta investigación postula la pertenencia de estas prácticas como prácticas artísticas justificando esta relación según una revisión de algunas tendencias artísticas contemporáneas como pueda ser el arte activista en el cual incluire-mos qué entendemos por prácticas artísticas colaborativas. Finalmente, la investigación empírica de estas prácticas se materializará en tres tipologías analíticas diferentes con el objetivo de concluir que estas actividades activistas facilitan la visibilidad del conflicto y al mismo tiempo pueden ser una herramienta de construcción o reconstrucción de la cohesión social de un barrio o de un grupo social en particular. De acuerdo con esta idea, el estudio concluye con la selección de una serie de prácticas artísti-cas colaborativas y su definición atendiendo a los parámetros más significativos, así como la puesta en relación de estas prácticas de calle con un conjunto de obras artísticas locales, nacionales e internacionales, como ejercicio de visibilizar las influencias mutuas. / [CA] La present tesi doctoral aborda les pràctiques artístiques col·laboratives a la ciutat de València durant l'etapa dels governs del Partit Popular de la Comunitat Valenciana a les insti-tucions local i autonòmica, és a dir, entre 1991 i 2015, establint aquest marc espacial i tem-poral com el context d'aquesta investigació. Aquest passat recent es defineix per una clara connivència de l'àmbit de la política amb un sector econòmic concret que es materialitzarà en operacions urbanístiques que afectaran al territori, en general, i a certs barris en particular; també cal destacar una sèrie de políti-ques espectaculars amb l'objectiu de situar a València al capdavant del turisme internacio-nal. El balafiament de recursos econòmics vindrà a soscavar el benestar dels seus habitants i a deixar de costat moltes de les necessitats ciutadanes per manca d'inversions. Aquesta política espectacular tindrà la seua oposició en una sèrie de moviments, grups, associacions veïnals o col·lectius culturals què prendran el carrer amb les seues protestes i demandes. Aquesta investigació ha seleccionat alguns dels grups activistes locals més re-presentatius per a aprofundir en el conflicte que donà lloc a la seua formació, les seues de-mandes i la seua trajectòria. D'aquesta manera es cartografiarà el terreny on s'han desenvo-lupat pràctiques activistes que podem denominar pràctiques artístiques col·laboratives. D'altra banda, des del vesant artístic, aquesta investigació postula la pertinença d'aquestes pràctiques com a pràctiques artístiques justificant aquesta relació segons una revisió d'algunes tendències artístiques contemporànies com puga ser l'art activista en el qual in-clourem què entenem per pràctiques artístiques col·laboratives. Finalment, la investigació empírica d'aquestes pràctiques es materialitzarà en tres tipologi-es analítiques diferents amb l'objectiu de concloure que aquestes activitats activistes facili-ten la visibilitat del conflicte i al mateix temps poden ser una eina de construcció o recons-trucció de la cohesió social d'un barri o d'un grup social en particular. D'acord amb aquesta idea, l'estudi conclou amb la selecció d'una sèrie de pràctiques artístiques col·laboratives i la seua definició atenent als paràmetres més significatius així com la posada en relació d'aquestes pràctiques de carrer amb un conjunt d'obres artístiques locals, nacionals i inter-nacionals, com a exercici de visibilitzar les influències mútues. / [EN] This doctoral thesis addresses collaborative artistic practices in the city of Valencia during the stage of the governments of the Popular Party of the Valencian Community to local and regional institutions, that is, between 1991 and 2015, establishing this spatial and temporal framework as the context of this research. This recent past is defined by a clear collusion of the field of politics with a specific eco-nomic sector that will materialize in urban operations that will affect the territory, in gen-eral, and certain neighbourhoods in particular; It is also necessary to highlight a series of spectacular policies with the aim of placing Valencia at the forefront of international tour-ism. The waste of economic resources will undermine the well-being of its inhabitants and put aside many of the citizens' needs due to lack of investment. This spectacular policy will have its opposition in a series of movements, groups, neigh-bourhood associations or cultural collectives that will take to the streets with their pro-tests and demands. This research has selected some of the most representative local activ-ist groups to deepen the conflict that gave rise to their formation, their demands and their trajectory. In this way, the terrain where activist practices have developed that we can call collaborative artistic practices will be mapped. On the other hand, from the artistic perspective, this research postulates the belonging of these practices as artistic practices, justifying this relationship according to a review of some contemporary artistic trends such as activist art in which we will include what we understand by collaborative artistic practices. Finally, the empirical investigation of these practices will materialize in three different analytical typologies with the aim of concluding that these activist activities facilitate the visibility of the conflict and at the same time can be a tool for the construction or recon-struction of the social cohesion of a neighbourhood or community. a particular social group. In accordance with this idea, the study concludes with the selection of a series of collaborative artistic practices and their definition according to the most significant pa-rameters as well as the relationship of these street practices with a set of local, national artistic works. and international, as an exercise to make mutual influences visible. / Martínez Biot, B. (2022). Pràctiques artístiques col·laboratives i protesta ciutadana. Valencia: 1991-2009 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185191

[ES] La presente tesis doctoral recoge una investigación basada en la práctica artística propia desarrollada entre 2017 y 2022, en el territorio de la comarca de l'Horta. Los trabajos y procesos que componen dicha investigación se inscriben principalmente en el ámbito de las prácticas en contexto, y presentan especial interés por los relatos, memorias y luchas asociadas a las transformaciones territoriales locales. A través de los proyectos L'Horta, ni oblit ni perdó (2017), Aturem la ZAL, recuperem La Punta (2018), Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud (2018), La Retaguardia (2020) y A hores d'ara. Experiències i memòria de la defensa de l'Horta a través del seu arxiu (2022), esta investigación plantea explorar la capacidad que tienen las prácticas artísticas contextuales y colaborativas de generar rupturas en el relato histórico hegemónico, mediante la producción de dispositivos críticos y situados que posibiliten la visibilización y articulación de memorias subalternas. Asimismo, este trabajo propone investigar si dichas prácticas pueden contribuir a reforzar relaciones de apego y empatía con un territorio dado a través de la consolidación de contramemorias locales propias, así como procesos de afectación, dentro del contexto de la defensa de l'Horta de València. / [CAT] La present tesi doctoral recull una investigació basada en la pràctica artística pròpia desenvolupada entre 2017 i 2022, en el territori de la comarca de l'Horta. Els treballs i processos que composen aquesta investigació s'inscriuen principalment en l'àmbit de les pràctiques en context, i presenten especial interés pels relats, memòries i lluites associades a les transformacions territorials locals. A través dels projectes L'Horta, ni oblit ni perdó (2017), Aturem la ZAL, recuperem La Punta (2018), Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud (2018), La Retaguardia (2020) i A hores d'ara. Experiències i memòria de la defensa de l'Horta a través del seu arxiu (2022), aquesta investigació planteja explorar la capacitat que tenen les pràctiques artístiques contextuals i col·laboratives de generar ruptures en el relat històric hegemònic, mitjançant la producció de dispositius crítics i situats que possibiliten la visibilització i articulació de memòries subalternes. Així mateix, aquest treball proposa investigar si aquestes pràctiques poden contribuir a reforçar relacions d'aferrament i empatia amb un territori donat a través de la consolidació de contramemòries locals pròpies, així com processos d'afectació, dins del context de la defensa de l'Horta de València. / [EN] This thesis presents a research based on artistic practice developed between 2017 and 2022, in the regional territory of l'Horta (València). The works and processes that make up this dissertation are mainly inscribed in the field of practices in context, and present special interest in the narratives, memories and struggles associated with local territorial transformations. The capacity of contextual and collaborative artistic practices is investigated in five different field studies; L'Horta, ni oblit ni perdó (2017), Aturem la ZAL, recuperem La Punta (2018), Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud (2018), La Retaguardia (2020) and A hores d'ara. Experiències i memòria de la defensa de l'Horta a través del seu arxiu (2022). The totality of these projects serve to create generative ruptures in the hegemonic historical narrative, through the production of critical and situated devices making possible the visibilization and articulation of subaltern memories. Correspondingly, this work proposes how such practices can contribute to reinforce relationships of attachment and empathy with a given territory: through the consolidation of local counter-memories, as well as processes of affectation, within the context of the defense of l'Horta de València. / Florin, AMC. (2023). Ahora o nunca. Prácticas artísticas contextuales en torno a la defensa de l'Horta y su memoria [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192824

Over the years the old trades used in construction have gradually disappeared. Many of these have disappeared since the Industrial Revolution, a period that marked a new line in the way of building. This thesis endeavours to regain the value of these old constructive and structural techniques, as well as the materials used. In this way, it is a study that can be useful for works in heritage intervention, serving as a guide to help understand the construction processes that were formerly developed. For this purpose, the rural architecture of the Vallbona area has been used as a test laboratory. Conclusions have been drawn concerning the structural and constructive typologies, the materials used and their manipulation and the construction techniques. / A lo largo de los años se han ido perdiendo los antiguos oficios utilizados en la construcción. Muchos de estos han desaparecido a partir de la Revolución Industrial, periodo que marcó una nueva línea en la forma de edificar. Esta tesis doctoral pretende poner en valor estas antiguas técnicas constructivas y estructurales, así como los materiales empleados. De este modo, se trata de un estudio que puede ser útil para trabajos en intervención de patrimonio, sirviendo como guía que ayude a comprender los procesos constructivos que se desarrollaban antiguamente. Para ello se ha utilizado como laboratorio de ensayo la arquitectura rural de la subcomarca de la Vallbona. Se han extraído conclusiones relativas a las tipologías constructivas y estructurales, a los materiales empleados y su manipulación y a las técnicas constructivas de puesta en obra. / Al llarg dels anys s'han anat perdent els antics oficis utilitzats en la construcció. Molts d'aquests han desaparegut a partir de la Revolució Industrial, període que va marcar una nova línia en la forma d'edificar. Aquesta tesi doctoral pretén posar en valor aquestes antigues tècniques constructives i estructurals, així com els materials emprats. D'aquesta manera, es tracta d'un estudi que pot ser útil per a treballs en intervenció de patrimoni, com a guia que ajude a comprendre els processos constructius que es feien servir antigament. Per a això, s'ha utilitzat com a laboratori d'assaig l'arquitectura rural de la subcomarca de la Vallbona. S'han extret conclusions relatives a les tipologies constructives i estructurals, als materials emprats i la seva manipulació i a les tècniques constructives de posada en obra. / Fornieles López, J. (2017). Arquitectura rural en la subcomarca de La Vallbona. Materiales y técnicas constructivas [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90537