[EN] ART PRACTICE AND HIGHER EDUCATION. Criteria for experimentation, activation, and intermediation from a situated knowledge. This dissertation aims to explore, develop, and experiment with strategies and mechanisms that help us to start a change in the teaching-learning methodology of artistic practice, particulary at the university level and in the training of art educators. Its objective is the building and articulation of our knowledge around the praxis of arts education as one of the necessary actions to activate this change. Our starting points are: a) Our educational background; b) A review and reflection around three schools of art, well-known for their contributions to the art world and for their pedagogy: Bauhaus (1919-1933), Vkhutemas (1920-1930) and Black Mountain College (1933-1956), all three of which constituted a modern challenge to traditional inertia; c) A historical approach to higher art education in Spain and the factors that have intervened in it, as well as initiatives for change that have been developed, such as the Plan de Estudios Experimental del Departamento de Escultura de la Universitat Politècnica de València. In this line, we finish by presenting a series of artistic practices as a methodology proposal, in order to generate knowledge around it, as well as some experiences developed in the classroom with students. This research aims to contribute to improve arts training at the higher education level, by presenting proposals about its general aspects, as well as its organizational and structural ones, along with others more specific such as methodological, with the intention of optimizing the results of our artistic and teaching practice. It concludes with a proposal for reorientation of university education by establishing criteria for reorganization and teaching. ¿ / [ES] ENSEÑANZA UNIVERSITARIA Y PRÁCTICA ARTÍSTICA. Criterios para su experimentación, activación e intermediación desde un saber situado. Esta tesis pretende explorar, desarrollar y experimentar estrategias y mecanismos que nos ayuden a aproximarnos a un cambio en las metodologías de enseñanza-aprendizaje de la práctica artística. Concretamente en el ámbito universitario y en la formación de formadores. Tiene como objetivo la construcción y articulación de nuestros saberes en torno al ejercicio de la enseñanza, como una de las acciones necesarias para activar un cambio. Como metodología establece una reflexión en tres ámbitos: a) Nuestro bagaje formativo; b) Una revisión y reflexión sobre tres escuelas del siglo XX; conocidas por sus grandes aportaciones al mundo del arte y a su pedagogía: Bauhaus (1919-1933), Vkhutemas (1920-1930) y la Black Mountain College (1933-1956), que constituyeron un moderno reto a las inercias tradicionales; y, c) La trayectoria de la formación artística superior en España, los factores que han intervenido en ella y las iniciativas con voluntad de cambio que se llevaron a cabo, entre ellas el Plan Docente Experimental del Departamento de Escultura de la Facultad de Bellas Artes de Valencia. En este último sentido, se presentan unas prácticas artísticas como propuesta metodológica para generar conocimientos sobre la misma y unas experiencias desarrolladas en el aula con estudiantes. En la investigación se propone aportar mejoras para la formación artística, planteando propuestas sobre aspectos de carácter general, de tipo organizativo o estructural, y otras más concretas de tipo metodológico, encaminadas a tratar de optimizar los resultados de nuestra práctica artística y docente. Se concluye con una propuesta de reorientación de la enseñanza universitaria estableciendo unos criterios para su reorganización y docencia. / [CA] ENSENYAMENT UNIVERSITARI I PRÁCTICA ARTÍSTICA. Criteris per a la seua experiementació, activació i intermediació des d'un saber situat.. Aquesta tesi pretén explorar, desenvolupar i experimentar estratègies i mecanismes que ens ajuden a aproximar-nos a un canvi en les metodologies d'ensenyament-aprenentatge de la pràctica artística. Concretament en l'àmbit universitari i en la formació de formadors. Té com a objectiu la construcció i articulació dels nostres sabers entorn de l'exercici de l'ensenyament, com una de les accions necessàries per a activar un canvi. Com a metodologia estableix una reflexió en tres àmbits: a) El nostre bagatge formatiu; b) Una revisió i reflexió sobre tres escoles del segle XX; conegudes per les seues grans aportacions al món de l'art i a la seua pedagogia: Bauhaus (1919-1933), Vkhutemas (1920-1930) i la Black Mountain College (1933-1956), que van constituir un modern repte a les inèrcies tradicionals; i, c) La trajectòria de la formació artística superior a Espanya i els factors que han intervingut en ella i les iniciatives amb voluntat de canvi que es van dur a terme, entre elles el Pla Docent Experimental del Departament d'Escultura de la Facultat de Belles arts de València. En aquest últim sentit, es presenten unes pràctiques artístiques com a proposta metodològica per a generar coneixements sobre la mateixa i unes experiències desenvolupades en l'aula amb estudiants. En la recerca es pretén aportar millores per a la formació artística, plantejant propostes sobre aspectes de caràcter general, de tipus organitzatiu o estructural, i altres més concretes de tipus metodològic, encaminades a tractar d'optimitzar els resultats de la nostra pràctica artística i docent. Es conclou amb una proposta de reorientació de l'ensenyament universitari establint uns criteris per a la seua reorganització i docència. / Lozano Sanfèlix, N. (2015). ENSEÑANZA UNIVERSITARIA Y PRÁCTICA ARTÍSTICA. CRITERIOS PARA SU EXPERIMENTACIÓN, ACTIVACIÓN E INTERMEDIACIÓN DESDE UN SABER SITUADO [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59476 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

[ES] La investigación teorico práctica de esta tesis se centra fundamentalmente en el estudio del espejo, la psicosis y la mujer artista. A través de un exhaustivo análisis profundizamos en el carácter simbólico de la mujer reflejada a través del espejo, y sus posteriores influencias en el arte contemporáneo. Al analizar esta dualidad entre el individuo y la mente, indagamos en el estudio de la psique y en la representación de la psicosis femenina en la video-performance con artistas como: Maya Deren, Joan Jonas,Yayoi Kusama, Dara Birnbaum, Nil Yalter y Nicole Croiset Rebeca Horn, Àngels Ribé. Finalmente, examinamos la presencia más actual de la mujer en el ámbito artístico y su relación con su reflejo como plasmación de su propia mirada introspectiva, desde el testimonio más corpóreo, objetual y fetichista, heredado de la sociedad patriarcal a sus reivindicaciones artísticas feministas. De igual modo, testimoniamos cómo el espejo se ha convertido en manos de las mujeres artistas en un instrumento que manifiesta qué significa ser mujer en el arte contemporáneo, no exento de un carácter intimo, crítico y combativo, como lo testimonian: Valie Export, Pipilotti Rist, Lynn Hershman... / [CA] La investigació teoricopràctica d'aquesta tesi se centra fonamentalment en l'estudi del mirall, la psicosi i la dona artista. A través d'una exhaustiva anàlisi aprofundirem en el caràcter simbòlic de la dona reflectida a través del mirall, i les influències posteriors en l'art contemporani. En analitzar aquesta dualitat entre l'individu i la ment, indagarem en estudi de la psique, i en la representació de la psicosi femenina a la videoperformance amb artistes com: Maya Deren, Joan Jonas, Yayoi Kusama, Dara Birnbaum, Nil Yalter i Nicole Croiset Rebeca Horn, Àngels Ribé. Finalment, examinarem la presència més actual de la dona a l'àmbit artístic i la seva relació amb el seu reflex com a plasmació de la seva pròpia mirada introspectiva, des del testimoni més corpori, objectual i fetitxista, heretat de la societat patriarcal a les seves reivindicacions artístiques feministes. De la mateixa manera, testimoniem com el mirall s'ha convertit en mans de les dones artistes en un instrument que manifesta què significa ser dona a l'art contemporani, no exempt d'un caràcter íntim, crític i combatiu, com ho testimonien: Valie Export, Pipilotti Rist, Lynn Hershman... / [EN] The theoretical and practical investigation of this thesis is fundamentally focused on the study of the mirror, psychosis and the female artist. Through an exhaustive analysis we will delve into the symbolic character of the woman reflected through the mirror, and her subsequent influences on contemporary art. By analyzing this duality between the individual and the mind, we will investigate the study of the psyche, and the representation of female psychosis in video-performance with artists such as: Maya Deren, Joan Jonas, Yayoi Kusama, Dara Birnbaum, Nil Yalter and Nicole Croiset Rebeca Horn, Àngels Ribé. Finally, we will examine the most current presence of women in the artistic field and their relationship with their reflection as a reflection of their own introspective gaze, from the most corporeal, objectual and fetishist testimony, inherited from the patriarchal society to its feminist artistic claims. In the same way, we testify how the mirror has become in the hands of women artists an instrument that manifests what it means to be a woman in contemporary art, not exempt from an intimate, critical and combative character, as witnessed by: Valie Export, Pipilotti Rist, Lynn Hershman... / Toledo Ribes, S. (2024). El espejo y la mujer en el arte. Psicosis, sociedad y video-performance [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202697

[ES] Una parte fundamental de la historia del VIDEODANZA en la Comunidad Valenciana está ligada a CONTACTART (Acciones Artísticas Contemporáneas), proyecto artístico interdisciplinar que nace en Valencia en 1995, con el objetivo de impulsar el arte contemporáneo en sus diversas formas de expresión. Desde sus orígenes hasta la actualidad, CONTACTART VIDEODANZA ha canalizado numerosas acciones de carácter nacional e internacional alrededor de la actividad coreográfica, su historia y sus prácticas, en colaboración con entidades diversas. La recuperación y revalorización de esta memoria histórica, junto a un estudio más analítico de todo este recorrido y su transmisión como legado a futuras generaciones a través de una catalogación de documentos materializada como base de datos, constituyen los fundamentos de esta tesis doctoral sustentada en una metodología de investigación mixta. / [CA] Una part fonamental de la història de la VIDEODANSA a la Comunitat Valenciana està lligada a CONTACTART (Accions Artístiques Contemporànies), projecte artístic interdisciplinari que naix a València en 1995, amb l'objectiu d'impulsar l'art contemporani en les seues diverses formes d'expressió. Des dels seus orígens fins a l'actualitat, CONTACTART VIDEODANSA ha canalitzat nombroses accions de caràcter nacional i internacional al voltant de l'activitat coreogràfica, la seua història i les seues pràctiques, en col·laboració amb entitats diverses. La recuperació i revaloració d'aquesta memòria històrica, al costat d'un estudi més analític de tot aquest recorregut i la seua transmissió com a llegat a futures generacions a través d'una catalogació de documents materialitzada com a base de dades, constitueixen els fonaments d'aquesta tesi doctoral sustentada en una metodologia d'investigació mixta. / [EN] An essential part of DANCE FILMS history in Valencian Community (Spain) is linked to CONTACTART (Contemporary Artistic Actions), a multidisciplinary artistic project born in Valencia, in 1995, with the aim of boosting the contemporary art in its diverse forms. From its origins to the present time, CONTACTART DANCE FILMS has canalized numerous national and international actions around choreographic activity, its history and its practices, in collaboration with several entities. The recovery and reassessment of this historic memory, along with a deeper analytical study throughout this process and its transmission as legacy to future generations through a cataloging of documents materialized in a data base, constitute the foundations of the present doctoral thesis supported by a mixed research methodology. / Ricart García, R. (2024). CONTACTART (Acciones Artísticas Contemporáneas) 1995-2015: veinte años de Vídeodanza en la Comunidad Valenciana. Trascendencia, Documentación, Repercusión [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203216

Magraner Moreno, C. (2013). MÉTODO PROCESAL Y COHERENCIAS ENTRE LA EXPERIENCIA Y LA NUEVA PROPUESTA INTERPRETATIVA: UNA INVESTIGACIÓN ARTÍSTICA (AUTO)ETNOGRÁFICA EN TORNO A UN PROGRAMA DE CONCIERTO Y GRABACIÓN DISCOGRÁFICA DE ENSALADAS DE MATEO FLECHA Y BARTOLOMÉ CÁRCERES [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/29752 / TESIS

[ES] La presente tesis doctoral recoge una investigación basada en la práctica artística propia desarrollada entre 2017 y 2022, en el territorio de la comarca de l'Horta. Los trabajos y procesos que componen dicha investigación se inscriben principalmente en el ámbito de las prácticas en contexto, y presentan especial interés por los relatos, memorias y luchas asociadas a las transformaciones territoriales locales. A través de los proyectos L'Horta, ni oblit ni perdó (2017), Aturem la ZAL, recuperem La Punta (2018), Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud (2018), La Retaguardia (2020) y A hores d'ara. Experiències i memòria de la defensa de l'Horta a través del seu arxiu (2022), esta investigación plantea explorar la capacidad que tienen las prácticas artísticas contextuales y colaborativas de generar rupturas en el relato histórico hegemónico, mediante la producción de dispositivos críticos y situados que posibiliten la visibilización y articulación de memorias subalternas. Asimismo, este trabajo propone investigar si dichas prácticas pueden contribuir a reforzar relaciones de apego y empatía con un territorio dado a través de la consolidación de contramemorias locales propias, así como procesos de afectación, dentro del contexto de la defensa de l'Horta de València. / [CAT] La present tesi doctoral recull una investigació basada en la pràctica artística pròpia desenvolupada entre 2017 i 2022, en el territori de la comarca de l'Horta. Els treballs i processos que composen aquesta investigació s'inscriuen principalment en l'àmbit de les pràctiques en context, i presenten especial interés pels relats, memòries i lluites associades a les transformacions territorials locals. A través dels projectes L'Horta, ni oblit ni perdó (2017), Aturem la ZAL, recuperem La Punta (2018), Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud (2018), La Retaguardia (2020) i A hores d'ara. Experiències i memòria de la defensa de l'Horta a través del seu arxiu (2022), aquesta investigació planteja explorar la capacitat que tenen les pràctiques artístiques contextuals i col·laboratives de generar ruptures en el relat històric hegemònic, mitjançant la producció de dispositius crítics i situats que possibiliten la visibilització i articulació de memòries subalternes. Així mateix, aquest treball proposa investigar si aquestes pràctiques poden contribuir a reforçar relacions d'aferrament i empatia amb un territori donat a través de la consolidació de contramemòries locals pròpies, així com processos d'afectació, dins del context de la defensa de l'Horta de València. / [EN] This thesis presents a research based on artistic practice developed between 2017 and 2022, in the regional territory of l'Horta (València). The works and processes that make up this dissertation are mainly inscribed in the field of practices in context, and present special interest in the narratives, memories and struggles associated with local territorial transformations. The capacity of contextual and collaborative artistic practices is investigated in five different field studies; L'Horta, ni oblit ni perdó (2017), Aturem la ZAL, recuperem La Punta (2018), Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud (2018), La Retaguardia (2020) and A hores d'ara. Experiències i memòria de la defensa de l'Horta a través del seu arxiu (2022). The totality of these projects serve to create generative ruptures in the hegemonic historical narrative, through the production of critical and situated devices making possible the visibilization and articulation of subaltern memories. Correspondingly, this work proposes how such practices can contribute to reinforce relationships of attachment and empathy with a given territory: through the consolidation of local counter-memories, as well as processes of affectation, within the context of the defense of l'Horta de València. / Florin, AMC. (2023). Ahora o nunca. Prácticas artísticas contextuales en torno a la defensa de l'Horta y su memoria [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192824