Aquest és un més dels diversos treballs que han estat incentivats des del projecte d'investigacions arqueològiques del poblat arqueològic de Son Fornés, a Montuïri (Mallorca). La seva estratificació i el rigor metodològic de les intervencions arqueològiques han convertit aquest jaciment en un punt de referència per a l'estudi dels canvis socials entre el segle IX cal ANE i el segle I DNE. Així, la definició de la seva seqüència ha permés establir, materialment i temporalment, les característiques que defineixen, entre c. 450 cal ANE i 123 ANE, el període Posttalaiòtic, alhora que ha permès diferenciar dues fases dins d'aquest, el Posttalaiòtic I (c. 450-250 cal ANE) i el Posttalaiòtic II (c. 250-123 ANE).Un dels trets materials definidors de l'inici del període Posttalaiòtic han estat els canvis, tant morfomètrics com materials o tecnològics, dels artefactes ceràmics. Són diversos els autors que han vingut senyalant una suposada disminució de la qualitat dels recipients, vinculant-ho, des d'una perspectiva biologicista de la cultura, a un procés de degradació tecnològica conseqüència de la importació de productes ceràmics extra-insulars que haurien "eclipsat" la producció a mà posttalaiòtica. Aquesta tesi partia, però, de fonaments empírics febles, ja que no només les importacions foren una mínima part de la ceràmica consumida per les comunitats posttalaiòtiques, especialment durant la primera fase, sinó que la producció de recipients per part d'aquestes comunitats patí un increment sense precedents.La tesi aquí sustentada trasllada l'explicació del canvi detectat en la ceràmica local documentada a inicis del Posttalaiòtic al marc més ampli de transformacions socials, econòmiques i polítiques de les pròpies comunitats insulars envers la consolidació de noves relacions socials de producció basades en un accés diferencial a la riquesa. Així, aquestes transformacions s'analitzen des d'una perspectiva paleo-tecnològica amb l'objectiu de contrastar la hipòtesi plantejada segons la qual les transformacions tecnològiques i de l'organització del treball introduïdes al procés de producció ceràmica obeeixen a noves estratègies productives que incentiven l'increment de la producció social i, en termes generals, del rendiment productiu.El conjunt empíric que ha servit de base a aquest estudi procedeix del jaciment de Son Fornés, tot i que s'han analitzat produccions procedents d'altres jaciments per a avaluar la validesa de la generalització d'aquestes transformacions en altres punts geogràfics de l'illa.Així, després d'assentar les bases materials i cronològiques per a la definició del Posttalaiòtic com a període amb entitat històrica pròpia i de plantejar una hipòtesi explicativa dels canvis socials protagonitzats per les comunitats posttalaiòtiques a mitjans del segle V cal ANE (part I), es procedeix a la descripció de la manifestació arqueològica d'aquesta fase a Son Fornés i de la seva sincronia amb altres jaciments de l'illa (part II). A la part III es propora una revisió dels treballs realitzats fins al moment en l'àmbit de la producció ceràmica posttalaiòtica i s'avaluen les explicacions del canvi tecnològic que aquests estudis han generat. Així, partint dels problemes detectats en les lectures del fenomen analitzades, a la part IV es proposa el marc teòric que justifica la necessitat d'enfocar l'estudi dels artefactes ceràmics partint de la seva conceptualització com a factors de la producció. A la llum de la proposta teòrica, es formula una hipòtesis explicativa del canvi tecnològic que justifica, a les parts V i VI, l'aplicació de diferents procediments analítics, tant morfomètrics (proposta tipològica) com de caracterització tecnològica (anàlisi al binocular, al microscopi, DRX), així com de modelitzacions prestades per l'economia.Finalment, a la part VII es recullen les principals conclusions de l'estudi, argumentant la contrastació de la proposta hipotètica inicialment plantejada: les transformacions documentades en la ceràmica del Posttalaiòtic I manifesten els canvis introduïts en el procés productiu ceràmic. Alhora, aquests obeeixen a una tendència a l'optimització de la força de treball en un context d'incentivació de l'increment de la producció social. / This is just one of the diverse works promoted from the Son Fornés Archaeological Project. Son Fornés is an archaeological site situated in Montuïri, just in the middle of Mallorca Island. Its well conserved stratification and the methodological rigor of the excavations have converted this site in a point of reference for the study of social changes occured between c. 850 cal BC and the end of the Ist. century AD. Thus, the definition of its seqüence has allowed to stablish, materially and chronologically, of the characteristics that define, between c. 450-123 BC, the Posttalaiotic period, and also the differentiation of two different phases, Posttalaiotic I (c. 450-250 cal BC) and Posttalaiotic II (c. 250-123 BC).Morphometric and technological pottery changes is just one of the material indicators of the beginning of the Posttalaiotic period. Some authors have insisted in a supposed quality decrease of the pottery and have associated this phenomenon, from a biologicist conception of culture, to a technological degradation process caused by the importation of foreign ceramic products that had overshadowed the posttalaiotic production. Nevertheless, this thesis had a very inconsistent empirical basis: importations not only were a tiny part of the consumed pottery, specially during the first phase, but the local production increased in an unprecedented way.The thesis here sustained moves the explanation of the detected change in local ceramic production at the beginning of the Posttalaiotic to the more wide frame of social, economical and political transformations of the islander communities to the consolidation of new social relations of production based in an inequal access to he social wealth. These transformations are analized from a paleo-technological perspective to contrast the hypothesis that explains that changes in technological aspects and those in the organization of the labour introduced in the posttalaiotic hand-made pottery production process obey to new productive strategies that incentive the increasing of social production.The empirical ensemble that is used as a basis for this study comes from the archaeological site of Son Fornés, although some artifacts coming from other sites around the island have also been analized to evaluate the pertinence of the generalization of these transformations all over the island.So, after fixing the material and chronological basis for the definition of the Posttalaiotic as a period with a historical entity, and after setting up an explanative hypothesis about the social changes protagonized by the posttalaiotic communitites in the middle of the Vth. century BC (part I), we proceed to the description of the archaeological manifestation of this phase in Son Fornés and of the synchrony of other sites in the island (part II). In the part III a revision of the works about posttalaiotic ceramic production and a revision of the traditional technological change explanations are offered.Starting from the detected problems in those works, in the part IV a new theoretical marc that justifies the necessity of enlightening the study of the ceramic artifacts conceptualizing them as production factors is proposed. Under this theoretical proposal, we stablish an explicative hypothesis of the technological change that justifies, in the parts V and VI, the application of several morphometric and tecnological analytical procedures as well as the application of some models borrowed from the economy.Finally, in the part VII the main conclusions obtanied from the study are syntetized arguying the contrastation of the initial social hypothesis stablished: the transformations documented in the Posttalaiotic I pottery manifest the introduced changes in the ceramic productive process. At the same time these are due to a new tendency to the optimitzation of the labour force in a context of the stimulation of the social production increasing.

En el present treball es fa una proposta d'estudi de materials arqueològics ceràmics vidrats procedents dels principals centres productors de la Península Ibèrica amb una cronologia ubicada entre els segles XIV i XVIII, tot i prestant especial atenció als materials amb cronologies compreses en els segles XVI i XVII. S'han aplicat diverses tècniques analítiques per a l'estudi químic i físic dels materials en qüestió, també anomenats històricament com a pisa o majòlica. D'aquesta manera, s'han emprat la fluorescència de raigs X (FRX) i l'anàlisi per activació neutrònica (AAN) per tal de caracteritzar les composicions químiques de les pastes ceràmiques. A més, també s'han emprat la difracció de raigs X (DRX) per tal d'estudiar les fases minerals i estimar possibles contaminacions i/o alteracions i temperatures de cocció equivalent de les pastes ceràmiques. D'altra banda, també s'han emprat la microscòpia electrònica de rastreig (MER) per estudiar la microestructura i composicions químiques de les ceràmiques, especialment de les cobertes vidrades. Aquestes també han estat estudiades mitjançant l'espectrometria de masses amb plasma acoblat inductivament i ablació làser (LA-ICP-MS). A més a més, també s'han realitzat diversos tests de propietats mecàniques per tal d'avaluar la duresa i resistència del vidrat i de la peça ceràmica en conjunt. Aquest estudi s'ha centrat en la identificació de les diferents produccions existents en els diversos centres productors i, a més, entre les ceràmiques d'una mateixa ciutat productora. Igualment, també s'han caracteritzat les atribucions i diferències tecnològiques de les diferents produccions. Metodològicament, el present treball aborda una nova visió d'estudi de les ceràmiques majòliques emprant complementàriament diverses tècniques analítiques que, un cop implementats els seus resultats, proporcionen una informació altament rellevant sobre les característiques químiques de les diferents produccions ceràmiques i, alhora, també sobre les seves diferències tècniques qualitatives i tècniques. D'aquesta manera, es permet la obtenció d'una visió més ampla sobre la producció d'aquest tipus de vaixella ceràmica, la qual pot arribar a ésser més complexa d'allò actualment conegut. / This work proposes the study of archaeological glazed pottery coming from the main production centers of the Iberian Peninsula. These materials are dated back to the 14th to 18th centuries, but the study is especially focused on the 16th and 17th century's pottery. In the present work different analytical techniques have been applied in order to deep into the chemical and physical study of the archaeological materials known as majolica. For that reason, different analytical techniques have been carried out in order to characterize the archaeological artifacts chemically and technologically. Thus, X ray fluorescence (XRF) and neutron activation analysis (NAA) have been performed to achieve a good chemical understanding of the material. Furthermore, X ray diffraction (XRD) has been employed to study the mineralogical phases existing in the clay pastes in order to achieve a good understanding of the possible alteration and/or contamination phases and also their estimate firing temperature. In addition, scanning electron microscopy (SEM) and inductively coupled plasma mass spectrometry by laser ablation (LA-ICP-MS) have been carried out to obtain valuable data about the majolica technology and glaze compositions. Moreover, mechanical properties tests have been also used to assess the strength and hardness of majolica ware and its glaze. Therefore, this study has been focused on the identification of the different existing productions at the different production centers and, even in the same production town. In addition, technological features and differences between the different productions have been also determined. Methodologically, the present study faces a new vision about the study of majolica pottery using an array of analytical techniques, which provide us valuable information about the chemical features of each pottery production. Moreover, they also provide very important data about the different technological features and qualities on ancient majolica pottery. For all of these reasons, this work allows acquiring a wider vision about the majolica production; which might be more complex than the present knowledge.

Esta tesis está dedicada al estudio de los materiales cerámicos procedentes del yacimiento de Tell Qara Quzaq, en las orillas del Éufrates, al norte de Siria, excavado por la Misión Arqueológica de la Universidad de Barcelona en Siria. El conjunto estudiado pertenece al período del Bronce Antiguo, que abarca todo el marco del III milenio a.C. La primera parte del trabajo presenta un estado de la cuestión sobre la historia de Siria en el III milenio, la situación de las fuentes escritas, una breve historia de las investigaciones arqueológicas en la zona, y una amplia revisión de los yacimientos de Siria y el sur de Anatolia con niveles del III milenio y de sus conjuntos cerámicos. Tras ellos se realiza un resumen sobre el estado actual de los estudios sobre la cerámica del Bronce Antiguo en Siria.La segunda parte del trabajo está dedicada al estudio propiamente dicho de la cerámica de Tell Qara Quzaq, para lo cual se expone una revisión de los resultados generales de las campañas, la situación de los contextos de donde proviene el material cerámico analizado, y la tipología propuesta. Tras ello se presenta una propuesta de seriación tipológica, esencialmente del material del III milenio, dividida en tres niveles principales, Qara Quzaq III, Qara Quzaq IV y Qara Quzaq V.- QQIII: el más moderno del Bronce Antiguo en el yacimiento, se ha podido asociar con el período cultural de Finales del Bronce Antiguo, especialmente a través de los paralelismos con los materiales del área de la llamada cultura "caliciforme", ligada de forma general a la zona de influencia eblaita, que abarca a grandes rasgos la llanura central y noroeste de Siria, el área anatólica al sur del Tauro y el valle del Eufrates. Esto situa QQIII indudablemente en el BAIV, posiblemente en el BAIVA.- QQIV: correspondería a mediados del Bronce Antiguo, en algún momento entre el 2600 y el 2400 a.C. En el yacimiento cercano de Tell Hadidi a este período se le conoce como BAIII/IV temprano, en Hammam et Turkman como BAIII, todavía no está totalmente clarificada la terminología, las fronteras cronológicas y las características concretas de la cultura material, ya que es un período con rasgos regionales muy acentuados y en el que aún no se ha implantado con fuerza la influencia de Ebla. El principal rasgo unificador de la zona norte de Siria es la presencia de la cerámica Metálica, y este conjunto, como se esta descubriendo recientemente, tiene rasgos diferentes según las regiones y posiblemente cronologías también diferentes. Lo que sí es cierto es que los principales paralelos nos acercan en este momento al área opuesta a la que nos encontrábamos en QQIII, es decir, a la zona al este del valle del Éufrates, el área de Yazira. - QQV: el horizonte cerámico más antiguo identificado hasta el momento. Este período se conoce de forma general como "Comienzos del Bronce Antiguo", o BA I/II, y abarcaría a grandes rasgos entre el 2900 y el 2600 a.C. El carácter fuertemente local de estas culturas y la ausencia de niveles claramente estratificados de este período lo convierten en un conjunto poco conocido, cuyo principal rasgo identificador es la aparición o no de un tipo de cuenco fino con perfil en forma de cima recta, o de un tipo de decoración, el engobe reservado. Como conclusión se fusionan ambos bloques, realizando el estudio comparativo entre los conjuntos cerámicos del Bronce Antiguo en Siria y sureste de Anatolia y las cerámicas de Qara Quzaq, insertando el conjunto en su contexto cultural regional. / Thesis Title: The ceramic materials from Tell Qara Quzaq: periodization of a III millennium site from Northern Syria".Author: Carmen Valdés PereiroTEXT: This thesis is devoted to the study of the ceramic material from Tell Qara Quzaq, site located on the Euphrates river valley, in Northern Syria, and excavated by the Archaeological Mission of the University of Barcelona in Syria. The researched assemblage pertained to the Early Bronze Age period, which covers the whole III millennium B.C.The first part of the work presents an overview of the history of Syria during the III millennium, the situation of the written sources, a brief history of the archaeological research in the area, and a detailed review of the sites with III millennium levels in Syria and south of Anatolia, together with its ceramic assemblages. After that, a summary is presented dealing with the current state of the research on the Bronze Age pottery from Syria.The second part is completely devoted to the study of the material from Tell Qara Quzaq. A proposal of typological seriation of the III millennium material is presented. It is divided into three main levels: Qara Quzaq III, Qara Quzaq IV and Qara Quzaq V.As a summary, both blocks are fused together in order to create the comparative study between the Early Bronze Age ceramic assemblages from Syria and southeast Anatolia, and the ceramics from Tell Qara Quzaq. The results insert our assemblage within its regional cultural context, presenting at the same time our own proposal of a ceramic periodization, which is to be compared with the other few periodizations known so far within the scope of the Early Bronze Age in the Upper Syrian Euphrates.

[EN] Tiling, as a result of a centuries-old tradition in the field of sumptuary arts, was born from its function as a useful object and, therefore, it provides a source of cultural, historical, artistic and ethnographic concern which was essential to its society. In the Valencian region, there were some well-known and highly-regarded centres for the production of tiles at the national and international level. There are various types of chronological and historiographic studies concerning original Valencian tiling. Nevertheless, the production in the city of Valencia during the 17th, 18th and 19th centuries, in some cases known as ceramic paint, developed as a fundamental historical and artistic issue in Valencian art. This is nowadays regarded as the golden age of this discipline in Valencia, whose significance and influence was spread across the borders of countries and continents. La Fontana Foundation is a private centre dedicated among its other functions to the promotion and dissemination of ceramic arts and houses a collection of Spanish popular ceramic composed of more than 14,000 pieces. The collections are composed of works coming from the main production areas, with examples of Andalucía, Aragón, Castilla, Cataluña, Murcia and Valencia, many of which belong to the Modern Age. This is also important for the quantity and quality of the objects, and the homogenity of the typologies and, although it does not contain examples of all periods, styles and authors, it represents a wide enough genuine spectrum of the Valencian ceramic scene. In this sense, it presents us a unitary significant approach that is representative of this art. The tiling collection of the Fundation in each of its geographical and formal typologies has not yet undergone a methodological study endorsed by academic and historiographic actions. In this sense, this doctoral thesis tries to conduct a methodical and systematic study of the pieces of Valencian tiling of the 17th, 18th and 19th centuries that are part of this collection, in order to make it available to the scientific community in particular and to society in general. It is an extensive ceramic repertoire that has practically never before been presented. Thus, this research results in a reasoned classification of the works of this period of time with the intention to contribute to its dissemination and enhance its value, and therefore, we try to extend the recognition and value of this historical moment as well as to open new lines of research. However, this investigation, apart from enhancing its study and aim to study the works, and improve and focus on the dissemination of Valencian tiling of the 17th, 18th and 19th centuries, tries to examine individual works and ensembles and connect them to their place of origin. Knowing its original arquitectural context allows us to comprehend and explain its true role as a work of art and its cultural value. In this way, we can state that beyond the analysis of the cultural heritage, tiling provides information about old forms of life, religion, clothing, gatronomy and a wide range of questions that will allow us to expand our knowledge of our culture and make progress on the investigation of a heritage that is currently deficient of content. / [ES] La azulejería, como resultado de una tradición multisecular en el terreno de las artes suntuarias, partió ineludiblemente de su función como objeto de utilidad aplicada y, por lo tanto, constituye en ella misma una fuente de índole cultural, histórica, artística y etnográfica fundamental de la sociedad a la que estaba adscrita. En la geografía valenciana existieron centros productores de azulejos con períodos de gran consideración y reconocimiento tanto a nivel nacional como internacional. Los estudios historiográficos relativos a la cerámica originaria en el territorio valenciano son amplios en cronología y extensos en tipología. No obstante, la producción realizada en la ciudad de Valencia durante los siglos XVII, XVIII y XIX, más conocida en algunos casos como pintura cerámica, conforma una unidad temática histórico-artística fundamental dentro del arte valenciano. Actualmente, este periodo es reconocido como el momento de máximo esplendor y relevancia de esta disciplina en Valencia, con una trascendencia e influencia que traspasó fronteras de países y continentes. La Fundación la Fontana es un centro privado dedicado, entre otras funciones, a la promoción y difusión de las artes cerámicas, y que alberga una colección de cerámica española formada por más de 14.000 piezas. El fondo está compuesto por obras procedentes de las principales zonas productoras nacionales, con ejemplos de Andalucía, Aragón, Castilla, Catalunya, Murcia y Valencia, de las que existe un vasto número de ejemplares de Época Moderna. Esta resulta importante por la cantidad y calidad de los objetos y por la homogeneidad de sus tipologías, de manera que, si bien no recoge ejemplos de todas las épocas, estilos o autores, representa suficientemente todo el espectro genuino de la cerámica valenciana, lo cual hace que se presente como un repertorio unitario, significativo y representativo de este arte. En estos momentos, el conjunto de azulejería de la Fundación, en cada una de sus tipologías geográficas y formales, no ha sido objeto de un estudio metodológicamente avalado por una vertiente académica e historiográfica. Siendo así, esta tesis doctoral trata de realizar un estudio metódico y sistemático de las piezas de azulejería valenciana de los siglos XVII, XVIII y XIX que forman parte de la colección con la finalidad de poner al alcance de la comunidad científica en particular, y de la sociedad en general. Se trata de un extenso repertorio cerámico que aún en estos momentos es prácticamente inédito. Así pues, esta investigación supone la clasificación razonada de todas las obras comprendidas en este período, con la intención también de contribuir a su difusión y puesta en valor, con lo que se pretende ampliar el reconocimiento y la valía de este momento histórico, así como abrir nuevas vías de investigación que se derivan. Así mismo, la presente tesis propone, además de fomentar el estudio, ahondar y mejorar la divulgación de la azulejería valenciana de los siglos XVII, XVIII y XIX, estudiar las obras y los conjuntos relacionándolos con su lugar de origen. Conocer su contexto arquitectónico primigenio, nos permitirá explicar y entender su verdadera función como obra de arte y su valor cultural. De esta manera comprenderemos que, más allá del análisis del propio bien cultural, la azulejería nos proporciona información sobre antiguas formas de vida, de religiosidad, de indumentaria, de gastronomía y un amplio espectro de cuestiones que permitirán ampliar el conocimiento de nuestra cultura y avanzar en la investigación de un conjunto de obras fuera del acceso de la historiografía en materia de cerámica valenciana. / [CAT] La taulelleria, com a resultat d'una tradició multisecular en el terreny de les arts sumptuàries, va partir ineludiblement de la seua funció com a objecte d'utilitat aplicada i, per tant, constitueix en ella mateixa una font d'índole cultural, històrica, artística i etnogràfica fonamental de la societat a la qual estava destinada. En la geografia valenciana existiren centres productors de taulells amb períodes de gran consideració i reconeixement tant a nivell nacional com internacional. Els estudis historiogràfics relatius a la ceràmica originària al territori valencià són amplis en cronologia i extensos en tipologia. No obstant això, la producció realitzada en la ciutat de València durant els segles XVII, XVIII i XIX, més coneguda en alguns casos com a pintura ceràmica, conforma una unitat temàtica historico-artística fonamental dins l'art valencià. Actualment, aquest arc cronològic és qualificat com al moment de màxim esplendor i rellevància d'aquesta disciplina, amb una transcendència i influència que traspassà fronteres de països i continents. La Fundació la Fontana és un centre privat dedicat, entre d'altres funcions, a la promoció i difusió de les arts ceràmiques, i que alberga una col·lecció de ceràmica espanyola formada per més de 14.000 peces. Els fons estan compostos per obres procedents de les principals zones productores nacionals, amb exemples d'Andalusia, Aragó, Castella, Catalunya, Múrcia i València, de les qual n'existeix un bast nombre d'exemplars d'Època Moderna. Aquesta resulta important per la quantitat i qualitat dels objectes i per l'homogeneïtat de les seues tipologies, de manera que, si bé no recull exemples de totes les èpoques, estils o autors, representa suficientment tot l'espectre genuí de la ceràmica valenciana, la qual cosa fa que se'ns presente com a un repertori unitari, significatiu i representatiu d'aquest art sumptuari. A hores d'ara, el conjunt de taulelleria de la Fundació, en cadascuna de les seues tipologies geogràfiques i formals, no ha estat objecte d'un estudi metodològicament avalat per una vessant acadèmica i historiogràfica. Essent així, aquesta tesi doctoral tracta de realitzar un estudi metòdic i sistemàtic de les peces de taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX que formen part de la col·lecció, per tal de posar a l'abast de la comunitat científica en particular, i de la societat en general. Es tracta d'un extens repertori ceràmic que encara a hores d'ara és pràcticament inèdit. Així doncs, aquesta recerca suposa la classificació raonada de totes les obres compreses en aquest període, amb la intenció també de contribuir a la seua difusió i posada en valor, amb la qual cosa es pretén ampliar el reconeixement i la vàlua d'aquest moment històric, així com obrir noves vies d'investigació que se'n deriven. Tanmateix, la present recerca proposa, a més de fomentar l'estudi, aprofundir i millorar la divulgació de la taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX, estudiar les obres i els conjunts i relacionar-los amb el seu lloc d'origen. Conéixer el seu context arquitectònic primigeni ens permetrà explicar i entendre la seua vertadera funció com a obra d'art i el seu valor cultural. D'aquesta manera comprendrem que, més enllà de l'anàlisi del propi bé cultural, la taulelleria ens proporciona informació sobre antigues formes de vida, de religiositat, d'indumentària, de gastronomia i un ampli espectre de qüestions que permetran ampliar el coneixement de la nostra cultura i avançar en la investigació d'un conjunt d'obres fora de l'accés de la historiografia en matèria de ceràmica valenciana. / Gironés Sarrió, I. (2015). La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX a la col·lecció de la Fundació la Fontana: estudi metodològic i classificació raonada [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59425 / TESIS

La “Terra sigillata” es un fósil arqueológico utilizado como indicador cronológico, comercial y cultural. Para ser utilizado en este sentido resulta necesario conocer su procedencia y su comportamiento en los centros productores y receptores. Las procedencias se han determinado siempre a partir de análisis macroscópicos (visuales) y el comportamiento en los centros se analiza, con frecuencia, de una forma no contrastada cientifícamente. Por todo esto, a partir de los años 60 los análisis físico-químicos y mineralógicos han puesto de manifiesto los errores cometidos por los arqueólogos al determinar fábricas macroscópicamente. Considerando la adscripción de fábricas como el primer paso sobre el que poder cimentar cualquier investigación posterior, se propone aquí un método para determinar fabricas macroscópicamente que pone en evidencia, al someterlo a los resultados de los análisis físico-químicos, los límites de esta técnica. En el campo del comportamiento se pone de manifiesto la parquedad de los resultados, en el caso de Clunia, cuando éstos se someten a un tratamiento estadístico riguroso.

The paper analyzes the Iberian ceramics from Sant Julià de Ramis (Girona). The scope of research includes the village itself and other archaeological sites as areas of the Bosc del Congosts silos and Escalers. The research draws several archaeological material dug up in the Iberian site and made in the fields of silos. / El treball analitza ceramiques procedents del poblat ibèric de Sant Julià de Ramis (Girona). L'abast de la recerca comprèn el mateix poblat i altres jaciments arqueològics com els camps de sitges del Bosc del Congost i els dels Escalers. La recerca es nodreix de material exhumat en diverses intervencions arqueològiques fetes en el poblat ibèric i en els camps de sitges.

La cascarilla cerámica es un material que se emplea principalmente para la realización de moldes en fundición. Esta investigación demuestra que la cascarilla cerámica puede ser empleada para la realización de escultura con una definición excepcional en su acabado. La investigación ha permitido identificar una serie de ventajas que presenta el material para afrontar las dificultades de un artista durante la realización de una escultura. La investigación se ha desarrollado en cinco etapas: En la primera etapa se recogió información sobre la cascarilla como material de proceso. Este fue el punto de partida para la investigación. En la segunda etapa se estableció la composición adecuada de la papilla, tanto en porcentajes como en tipo de aglutinante, y la curva de cocción. Para ello, se valoró sus características para la aplicación, el espesor, el secado, la resistencia mecánica, el coeficiente de reducción y la porosidad. En la tercera etapa se verificó que la cascarilla se adapta a todo tipo de materiales que ejercen de soporte. Se comprobó también que la papilla puede ser empleada con distintos procedimientos escultóricos: modelado, moldeado mediante molde de silicona o escayola, encofrado, con armazón metálico interno, etc. Además se establecieron métodos para reparar y modificar la cascarilla mediante herramientas manuales y eléctricas. En la cuarta etapa hemos comprobado distintas maneras de modificar la superficie de la cascarilla mediante otro tipo de minerales que no afectan la estructura: introducción de limadura de cobre, bronce y hierro en la papilla cerámica, distintos procedimiento de coloración en frío o caliente, mediante esmalte, engobe, etc. En la quinta etapa se realizaron esculturas empleando los métodos que se establecieron en las etapas anteriores, para verificar dicha hipótesis. / The ceramic shell is a material mainly used for making foundry molds. This research demonstrates that ceramic shell can be used for making sculptures with exceptional definition in its finish. The research has identified a number of advantages of the material to meet the challenges of an artist during the making of a sculpture. The research has been developed in five stages: In the first stage data were collected from the chaff as the process material. This was the starting point for research. In the second stage, we have set the appropriate composition of the slurry, both in percentage and type of binder, and firing curve. To this end, we evaluated the application characteristics, thickness, drying, mechanical strength, the reduction coefficient and porosity. In the third stage it was observed that the husk is suitable for all types of materials acting as support. It was also found that the slurry can be used with various sculptural processes: modeling, molding using silicone or plaster mold, shuttering, with internal metal frame, and so on. In addition, we have established methods to repair and modify the husk by hand and power tools. In the fourth stage we have found ways to modify the surface of the husk with other minerals that affect the structure: introduction of filing of copper, bronze and iron in the slurry ceramics, different staining procedure in hot or cold, by enamel slip, and so on. In the fifth stage sculptures were made using the methods established in the previous stages, to verify this hypothesis.

L’any 1959 en Federico Foerster Laures, submarinista soci del CRIS (Centro de Recuperaciones i Investigaciones Submarinas), enviava una carta al Dr. Oliva, cap de l’arqueologia gironina i director del Museo Arqueológico Provincial de Girona, on li notificava la descoberta, a les aigües del Massís del Montgrí, d’un derelicte amb una gran quantitat de plats, que podrien de ser de gran interès per la realització d’un estudi arqueològic. Aquí va començar un treball que es perllongà fins l’any 1970 i que ha donat peu a diferents publicacions i estudis, a vegades contradictoris, sobre el jaciment que es coneix amb el nom d’Illa Pedrosa. Aquesta tesi doctoral que presentem és un estudi aprofundit del carregament que transportava el derelicte d’Illa Pedrosa en el moment del seu enfonsament. Aquest jaciment subaquàtic excavat per F. Foerster entre els anys 1959 i 1970, tot i que la direcció científica correspongué al Dr. Oliva, es pot considerar el primer derelicte excavat amb una metodologia amb intenció científica a les costes catalanes (Foerster 1975, 114). Els estudis preliminars del carregament del jaciment li donaven una cronologia al voltant de l’inici del segle I aC (Foerster 1975). Posteriorment altres autors li han donat cronologies més detallades i més antigues, com Morel, el qual el situà entre el el 150-140 aC. (Morel 1981, 63) o bé Sanmartí que l’inclou entre el 140-130 aC. (Sanmartí 1985, 155). Fins i tot hi ha autors que han vist en aquest jaciment una superposició de vaixells de diverses cronologies (Roman 1987). Aquestes divergències posen de manifest la necessitat d’un estudi aprofundit del derelicte, així com una revisió a fons dels seus materials. / Illa Pedrosa was a small ship, 10-12 meters length, with a heterogeneous cargo, that was doing some redistribution trade around Empúries and sunk in 140-130 b.C. The study of the shipment remains, especially the Campanian A ceramic and italic amphorae, it can be established that the ship departure from Empúries and made a north-south route. The results of the study of Illa Pedrosa wreck, together with the comparative analyses of other contemporaneous sites, especially those geographically close to it, such as Cala Galladera (Cadaqués, Alt Empordà) and Aiguablava VI (Begur, Baix Empordà), it can be establish a model about the organization of maritime trade in Northeastern Peninsula. These heterogeneous shipments, id est different products from different origins, are characteristics of the navigation return towards the secondary ports. This situation is explained by the theory of the redistribution trade between principal and secondary ports (Nieto 1988, Nieto et al. 1989). The costal navigation from the secondary ports supplied the main ports with homogeneous shipments. In contrast to this situation, the trips of return were adapted to the demands of the secondary ports, in particular related to the products that they can find stored in the main ports. This coastal navigation was an integral part of a large-scale redistribution from other main ports. The infrastructure of each main port was also used to the small-scale distribution of products between some secondary ports, which were located in the limits of their hinterland. The information provided by the study of Isla Pedrosa allows to developing the theory Illa Pedrosa of X. Nieto about the redistribution of products and maritime trade between the main and secondary ports (Nieto 1988, Nieto et al. 1989).

"La projecció d'un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)" es el primer estudi integral dedicat a aquest artista i teòric del Noucentisme. La tesi analitza amb profunditat la trajectòria d’Aragay com a dibuixant, pintor, gravador i ceramista, però també com a poeta, professor i polític; a més del paper que va exercir com a crític, polemista i teòric de l’art. La tesi posa de manifest la labor artística i intel•lectual d’aquest personatge que va assumir, defensar i projectar, fins el final de la seva vida, aquell ideal estètic de signe mediterraneista i classitzant, que sorgia a Catalunya a principis del segle XX. / "La projecció d'un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)" is the first comprehensive work based on this artist and theoretician of the Noucentisme’s movement. The above-mentioned doctoral thesis, studies his career not only as a draughtsman, painter, engraver and potter but also as a poet, lecturer and politician, besides his production as a brilliant polemicist and theoretician of Art. The Thesis stresses an artistic and intellectual work of Aragay who assumed, defended and projected, until the end of his days, those aesthetics ideals of a Mediterranean and Classicistic style that emerged in Catalonia on the early XX century.

L'objectiu d'aquesta tesi és l'estudi dels valors límit d'exposició professional previstos en la normativa actual com a valors de referència per a l'avaluació i control dels riscos que comporta l'exposició a agents químics presents en el lloc de treball, fonamentalment per inhalació, per protegir la salut dels treballadors.No es pretén realitzar ni un estudi epidemiològic ni un estudi d'higiene, només s'utilitzen els valors d'exposició professional per analitzar el compliment de la normativa sobre la presència de plom en l'ambient de treball, i comprovar si el compliment de la normativa comporta la millora de la salut dels treballadors en funció de la millora de les concentracions de valors ambientals o biològics de l'exposició dels treballadors.La Directiva 98/24/CE deroga les Directives 80/1107/CEE sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents químics, físics i biològics durant el treball, i la Directiva 82/605/CEE, sobre la protecció dels treballadors contra riscos relacionats amb una exposició al plom metàl·lic i als seus compostos iònics durant el treball.S'analitza l'evolució de la normativa sobre la presència d'agents químics en l'ambient de treball, i en concret el plom, i la seva incidència en els accidents laborals i malalties professionals, i el compliment de la normativa al final d'un cicle marcat per l'entrada en vigor de la Directiva 98/24/CE.Per realitzar l'anàlisi anteriorment esmentada s'estudia la indústria ceràmica de les comarques gironines, de la construcció, de l'alimentació i decorativa, a través de les mesures de plom en l'ambient laboral i les mesures de plom en sang dels treballadors d'aquesta indústria des de 1991 a 1996. / The aim of this thesis is to study the limit values of professional exposure envisaged by current legislation as reference values for the assessment and control of the risks involved in exposure to chemical agents present in the workplace, mainly through inhalation, to protect the health of workers. It does not aim to be either an epidemiological study or a hygiene study, it only uses the values of professional exposure to analyse how far current legislation is complied with, with regard to the presence of lead in the workplace, and to find out whether compliance with the regulations leads to improving the health of workers, depending on the concentrations of environmental or biological values of the exposure of the workers. The Directive 98/24/EC repeals the Directive 80/1107/EEC on the protection of workers from the risks related to exposure to chemical, physical and biological agents at work and the Directive 82/605/EEC on the protection of workers from the risks related to exposure to metallic lead and its ionic compounds at work. The thesis analyses the development of the regulations governing the presence of chemical agents in the work environment, and in particular lead, and its incidence in work accidents and professional diseases, and the compliance with the regulation at the end of a cycle marked by the coming into effect of the Directive 98/24/EC. To carry out the above-mentioned analysis, we studied the ceramics industry in the Girona region, relating to the building, food and decoration industries, through measuring the level of lead in the work environment and in the blood of the workers in this industry from 1991 to 1996. / El objetivo de esta tesis es el estudio de los valores límite de exposición profesional previstos en la normativa actual como valores de referencia para la evaluación y control de los riesgos que comporta la exposición a agentes químicos presentes en el puesto de trabajo, fundamentalmente por inhalación, para proteger la salud de los trabajadores.No se pretende realizar ni un estudio epidemiológico ni un estudio de higiene, sólo se utilizan los valores de exposición profesional para analizar el cumplimiento de la normativa sobre la presencia de plomo en el ambiente de trabajo, y comprobar si el cumplimiento de la normativa revierte en la mejora de la salud de los trabajadores en función de la mejora de las concentraciones de valores ambientales o biológicos de la exposición de los trabajadores.La Directiva 98/24/CE deroga la Directiva 80/1107/CEE sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes químicos, físicos y biológicos durante el trabajo, y la Directiva 82/605/CEE, sobre la protección de los trabajadores contra riesgos relacionados con una exposición al plomo metálico y a sus compuestos iónicos durante el trabajo.Se analiza la evolución de la normativa sobre la presencia de agentes químicos en el ambiente de trabajo, y en concreto el plomo, y su incidencia en los accidentes laborales y enfermedades profesionales, y el cumplimiento de la normativa al final de un ciclo marcado por la entrada en vigor de la Directiva 98/24/CE.Para realizar el análisis anteriormente citado se estudia la industria cerámica de las comarcas de Girona, de la construcción, de la alimentación y decorativa, a través de las medidas de plomo en el ambiente laboral y las medidas de plomo en sangre de los trabajadores de esta industria desde 1991 a 1996.