Aquest treball és una proposta de model integral per a l'estudi de materials ceràmics en un jaciment arqueològic. Incorpora dues metodologies de treball, l'arqueològica i l'arqueomètrica, cadascuna de les quals presenta un procediment metodològic propi, sense que cap d'elles es vegi condicionada per l'altra. El jaciment és la ciutat romana de Baetulo (Badalona), que va gaudir d'una dinàmica comercial important gràcies a la indústria del vi, i que es troba situada a la Costa Catalana a mig camí entre les dues ciutats més importants del moment, Emporiae i Tarraco. El material són les diferents produccions de terra sigillata comercialitzades a Baetulo i que s'inclourien dins els grups següents: terra sigillata itàlica, gàl·lica, hispànica i el que en aquest treball hem anomenat com a terra sigillata indeterminada, que es correspon al que abans d'aquest treball, a Badalona, classificàvem com a presigillata i prearetina. La fusió i integració dels resultats procedents d'ambdues metodologies permet la resolució del problema arqueològic plantejat inicialment, que és la identificació de les diferents produccions: quantes, la seva provinença, les seves característiques tecnològiques, els seus períodes de circulació a la ciutat i les rutes comercials utilitzades per a la seva comercialització a Baetulo. El contrast amb sigillata procedent d'Emporiae i Tarraco permet, a més, obtenir una visió més àmplia sobre la comercialització d'aquestes produccions a la Costa Catalana.L'estudi arqueològic s'ha fet a partir d'una selecció de contextos que cobreixen diverses etapes des d'inicis del govern d'August fins al segle II d.e. Durant aquest període es documenta sempre la presència de terra sigillata, de vegades contemporània a la formació dels estrats, d'altres residual. Es per això que la discussió cronològica dels contextos s'ha centrat només en aquells considerats de formació contemporània a la circulació de la terra sigillata.A partir d'aquests contextos, el primer pas ha estat la classificació a ull nu de la sigillata dins un dels grans grups definits anteriorment. L'estudi arqueològic del material s'ha completat amb la seva classificació tipològica, així com l'estudi individualitzat dels individus amb marques de ceramista i/o decoracions. L'anàlisi del context arqueològic del material ha permès proposar cronologies per aquests, així com per les estructures amb què es troben relacionats.A partir de l'anàlisi arqueològica es va realitzar un mostreig aleatori de tota la sigillata per a la seva caracterització arqueomètrica. No es van fer distincions entre produccions ni individus; tots van rebre el mateix tractament, independentment de si tenien o no forma, marca o decoració. La mostra està composta de 225 individus procedents de Baetulo, 63 d'Emporiae i 75 de Tarraco.Per als estudis de provinença, basats en la composició química, es van portar a terme anàlisis químiques per Fluorescència de Raigs X i Activació Neutrònica. L'anàlisi mineralògica es va portar a terme per Difracció de Raigs X per als estudis tecnològics. El Microscòpic Electrònic de Rastreig es va utilitzar per als estudis de microestructura i estadi de sinterització. Finalment, es van realitzat tests per a mesurar la resistència del material a la ruptura per definir la qualitat de les vaixelles. L'aplicació d'aquest model a Badalona ha permès la identificació d'un gran nombre de produccions de terra sigillata, moltes de les quals han pogut ser associades a produccions, tallers o àrees de provinença conegudes arqueomètricament. A més, la integració d'ambdues metodologies de treball ha permès establir els seus períodes de circulació a la ciutat: arribada, coexistència i desaparició. El contrast dels resultats de Baetulo amb aquells procedents d'Emporiae i Tarraco permet observar que, malgrat les coincidències, les tres ciutats haurien tingut la seva pròpia dinàmica comercial, el que significa que Baetulo no hauria estat només a remolc d'una gran ciutat. / The aim of this study is the archaeological and archaeometrical analysis of the Indeterminate, Italian (TSI), Gaulish (TSS) and Hispanic (TSH) "Terra Sigillata" recovered from the modern excavations in "Baetulo" in order to identify the different productions included in these main groups. For the archaeological analysis, four recent excavations, in which the oldest stratigraphic levels including "Sigillata" pottery have been documented, were selected. These contexts cover a period from the beginning of the Augustan government to the second half of the 2nd century AD. During this period, Sigillata productions are always documented, in some cases contemporary to the formation of the stratigraphic layers, while in others as residual materials. Even though all individuals are considered in the archaeological and archaeometrical study, the chronological discussion focuses only on those stratigraphic layers contemporary to the ceramic circulation.After the archaeological analysis, a random sampling was conduced and 225 individuals from "Baetulo" were archaeometrically characterized. Besides, 63 individuals from Emporiae and 75 from Tarraco were also characterized in order to get a better knowledge about the TS commercialization in the Catalan coast. For provenance studies based on chemical composition, chemical analyses were performed by means of X Rays Flourescence (XRF) and Neutron Activation (NA). Mineralogical analyses were performed by means of X Rays Diffraction (XRD) for technological studies. Scanning Electronic Microscope (SEM) was used for microstructure and sintering stage studies. Finally, tests for measuring strength to the rupture of the materials were applied in order to define qualities. The study carried out in "Baetulo" allowed us the identification of a great number of "terra sigillata" productions, most of them associated to productions, workshops or provenance areas archaeometrically known. Besides, the integration of the archaeological and archaeometrical results, allows proposing the circulation periods of theses productions: arrival, coexistence and disappearance in "Baetulo". The contrast of the results from "Baetulo" with those from "Emporiae" and "Tarraco" point out that despite the coincidences, the three cities would have had their own commercial dynamic. Therefore, "Baetulo" would not have been just in tow of any great city.

La preocupación por el deterioro medioambiental unida a la presión social cada vez mayor, exigen respuestas por parte de la industria con el fin adaptar sus procesos y productos en aras de un menor impacto ambiental. La industria de los pigmentos cerámicos emplea materias primas y productos en algunos casos peligrosos, que son susceptibles de ser mejorados disminuyendo esa peligrosidad potencial. En la presente tesis, se ha tratado de dar solución al problema higiénico-ambiental que presentan los pigmentos negros, minimizando su toxicidad. Para ello se ha realizado una optimización de la composición sustituyendo parte de las sustancias peligrosas por otras inertes o de baja toxicidad, y se han aplicado métodos de síntesis alternativos al método tradicional cerámico, como son la síntesis hidrotermal, métodos sol-gel, coprecipitación o microemulsión, que permiten reducir la elevada temperatura de síntesis necesaria por el método tradicional; y todo ello sin mermar las características pigmentantes. Los resultados obtenidos, son altamente satisfactorios ya que en determinadas composiciones se consiguen pigmentos con unas características pigmentantes similares a las de los comerciales, pero reduciendo la presencia de sustancias peligrosas.

La cascarilla cerámica es un material que se emplea principalmente para la realización de moldes en fundición. Esta investigación demuestra que la cascarilla cerámica puede ser empleada para la realización de escultura con una definición excepcional en su acabado. La investigación ha permitido identificar una serie de ventajas que presenta el material para afrontar las dificultades de un artista durante la realización de una escultura. La investigación se ha desarrollado en cinco etapas: En la primera etapa se recogió información sobre la cascarilla como material de proceso. Este fue el punto de partida para la investigación. En la segunda etapa se estableció la composición adecuada de la papilla, tanto en porcentajes como en tipo de aglutinante, y la curva de cocción. Para ello, se valoró sus características para la aplicación, el espesor, el secado, la resistencia mecánica, el coeficiente de reducción y la porosidad. En la tercera etapa se verificó que la cascarilla se adapta a todo tipo de materiales que ejercen de soporte. Se comprobó también que la papilla puede ser empleada con distintos procedimientos escultóricos: modelado, moldeado mediante molde de silicona o escayola, encofrado, con armazón metálico interno, etc. Además se establecieron métodos para reparar y modificar la cascarilla mediante herramientas manuales y eléctricas. En la cuarta etapa hemos comprobado distintas maneras de modificar la superficie de la cascarilla mediante otro tipo de minerales que no afectan la estructura: introducción de limadura de cobre, bronce y hierro en la papilla cerámica, distintos procedimiento de coloración en frío o caliente, mediante esmalte, engobe, etc. En la quinta etapa se realizaron esculturas empleando los métodos que se establecieron en las etapas anteriores, para verificar dicha hipótesis. / The ceramic shell is a material mainly used for making foundry molds. This research demonstrates that ceramic shell can be used for making sculptures with exceptional definition in its finish. The research has identified a number of advantages of the material to meet the challenges of an artist during the making of a sculpture. The research has been developed in five stages: In the first stage data were collected from the chaff as the process material. This was the starting point for research. In the second stage, we have set the appropriate composition of the slurry, both in percentage and type of binder, and firing curve. To this end, we evaluated the application characteristics, thickness, drying, mechanical strength, the reduction coefficient and porosity. In the third stage it was observed that the husk is suitable for all types of materials acting as support. It was also found that the slurry can be used with various sculptural processes: modeling, molding using silicone or plaster mold, shuttering, with internal metal frame, and so on. In addition, we have established methods to repair and modify the husk by hand and power tools. In the fourth stage we have found ways to modify the surface of the husk with other minerals that affect the structure: introduction of filing of copper, bronze and iron in the slurry ceramics, different staining procedure in hot or cold, by enamel slip, and so on. In the fifth stage sculptures were made using the methods established in the previous stages, to verify this hypothesis.