• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 4
  • Tagged with
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Diputació i Monarquia. El Poder Polític a Catalunya, 1563-1599

Pérez Latre, Miguel 03 July 2001 (has links)
La presente tesis doctoral ofrece una aproximación a uno de los momentos culminantes de la evolución histórica de la Diputació del General de Cataluña, organismo clave dentro del sistema institucional catalán de la época de los Austria, en su doble dimensión de garante del pacto política entre la terri i la dinastía, y de primera institución fiscal del país. Al tratarse de una institución nacida como delegación permanente de las Cortes, los límites cronológicos del presente estudio se sitúan entre las convocatorias de 1563-1564, las primeras de Felipe II como monarca, y las de 1599, celebradas un año después de su muerte y que recogen buena parte de los problemas suscitados en Cataluña durante los imprudentes últimos años del llamado rey prudente. Entre una y otra fecha se observa en la historia de la institución un proceso de progresivo fortalecimiento en competencia con las también reorganizadas fuerzas de la monarquía en Cataluña. Un fortalecimiento, en primer lugar, como administración fiscal pública, gracias a un período de sólida expansión económica que posibilita un notable aumento de los ingresos durante las décadas centrales del Quinientos. Esta disponibilidad financiera llevó pronto, en una seguda fase, a un crecimiento desde el punto de vista patrimonial, jurisdiccional y simbólico, tendente a multiplicar la presencia de la institución por todo el país, a través de nuevos edificios permanentes y más funcionarios, muy especialmente a lo largo de las décadas de los años setenta y primeros ochenta del siglo XVI. Cerrando el círculo, finalmente, la Diputació del General se convertirán, especialmente a partir de las Cortes de 1585 en un centro de poder político y social de primer orden, desde el cual se construirán los principales argumentos ideológicos de un partido de la tierra enfrentado al expansionismo jurisdiccional de la administración judicial real y a la creciente voracidad de la nueva estructura militar real de frontera. Cada uno de los tres vectores cronológicos y temáticos apuntados en la evolución histórica de la Diputació del General entre 1563 y 1599 dan origen a las diferentes partes del trabajo, completado a través del análisis de los cambios introducidos de forma paralela a las instituciones del rey en Cataluña, de un lado y de otro, con el seguimiento de los hechos políticos fundamentales del período, todavía no suficientemente conocidos por la historiografía. En conclusión, durante el reinado de Felipe II, la Diputació del General i la Real Audiencia -a pesar de la existencia de notables contradicciones internas y de la circulación de personas e ideas entre una y otra institución, elementos que no conviene olvidar- cristalizan definitivamente como dos polos opuestos en la visión de las relaciones políticas entre la tierra y la dinastía, para convertirse después durante las primeras décadas del XVII, en los centros a través de los cuales fueron vehiculadas las controversias políticas y las trayectorias personales y ideológicas claves para entender la Revolución catalana de 1640.
2

La instauració del franquisme al País Valencià: Castelló de la Plana i València

Ginés Sánchez, Andreu 20 June 2008 (has links)
El País Valencià fou ocupat per les tropes franquistes en dues etapes: la primera l'abril-juny de 1938 quan s'arribà a la Mediterrània i fins el front de Nules; la segona, amb el final de la guerra que suposà l'ocupació de la resta del territori. En aquest treball analitzem la instauració del nou règim als territoris que corresponen a les províncies de València i de Castelló de la Plana. L'estudi repassa les principals institucions (ajuntaments, diputacions, governs civils, FET i de les JONS locals i provincials, CIIM núm. 3 i cambres de Comerç, Indústria i Navegació) per veure quina fou la seua actuació i qui foren les persones que ocuparen els seus càrrecs. A través d'aquesta anàlisi podrem comprovar quines foren les diferències arran de l'ocupació en dos temps, a més d'aprofundir en les relacions entre les diferents faccions de la dreta (fonamentalment carlistes versus falangistes), en els conflictes entre institucions i en la influència dels poders centrals. I tot plegat ens serveix per entendre alguna cosa més sobre la naturalesa del mateix règim. / The Valencian Country was occupied by Franco's troops in two stages: the first in April-June 1938, when they reached the Mediterranean sea and along it to the front of Nules; the second, with the end of the war which meant the occupation of the rest of the territory. This paper analyzes the new regime's instauration in the provinces of València and Castelló de la Plana. The study looks at the major institutions (town councils, provincial councils, governs civils, the local and provincial structures of FET i de les JONS, CIIM no. 3 and chambers of Commerce, Industry and Navigation) to see what was their practice and who were the people who occupied their main posts. Through this analysis we will see what were the differences due to the two-time occupation. We will also explore the relations between the different right wing factions (especially Carlists versus Falangist), the institutional conflicts and the central powers' influence (especially Ramon Serrano Suñer). All of which will helps us to understand a bit more on the regime's fascist nature.
3

Intervenció reial i resistència institucional: El control polític de la Diputació General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (1654-1705)

Puig Bordera, Eduard 01 March 2012 (has links)
La tesi analitza el grau de control polític a que foren sotmeses les institucions catalanes (Diputació del General i Consell de Cent de Barcelona), per part de la monarquia, després de la Guerra dels Segadors. Des del reial decret de 1654 fins l’any 1705 en que s’inicià la Guerra de Successió. L’estudi de les relacions entre les institucions catalanes i les reials al llarg del període esmentat focalitza l’esforç investigador i les principals aportacions de la tesis doctoral. Se centra especialment en els períodes de crisis polítiques i socials com la Revolta del Barretines (1689-1690) o la Guerra dels Nou Anys (1689-1697), i com van ser afrontades per les institucions catalanes, en el marc del complex panorama de guerra permanent amb França. / The thesis examines the degree of political control the catalan institutions were submited to (Diputació del General de Catalunya and Consell de Cent de Barcelona), by the monarchy, after the War of 1640-1652. From the royal decree of 1654 to year 1705 in which began The War of the Spanish Succession. The study of relations between catalan institutions and the royal ones over this period, focuses the research efforts and major contributions of the dissertation. It is especially based on the periods of political and social crises such as the Revolt of the Barretines (1689-1690) and the Nine Years War (1689-1697), and how the catalan institutions confronted them, as part of the complex and permanent scene of war with France.
4

La Conferència dels Comuns i el braç Militar. Dues Institucions Decisives en el tombant del s.XVII

Martí Fraga, Eduard 25 June 2008 (has links)
Durant el període que va des de la mort de Carles II (1700) fins a la fi de la Guerra de Successió (1714), els tres comuns (Consell de Cent, Diputació del Catalunya i Braç Militar), assoliren un paper fonamental en la defensa de les Constitucions davant les transgressions dels monarques. La seva actuació, però, va estar dirigida per una institució de recent creació: la Conferència dels Comuns. La present tesi doctoral estudia aquesta institució, que va esdevenir decisiva en el tombant del segle XVII i ajuda a entendre per què els catalans es decantaren a favor de Carles III, l'arxiduc, durant el conflicte successori. Però la Conferència dels Tres Comuns va ser rellevant també per la seva significació dins el context de les institucions representatives: va afavorir l'actuació mancomunada dels comuns a la vegada que va facilitar l'accés dels nous sectors mercantils en la presa de decisions polítiques. / Durante el periodo que va desde la muerte de Carlos II (1700) hasta el fin de la Guerra de Sucesión (1714), los tres comunes (Consejo de Ciento, Diputación del General y Brazo Militar), adquirieron un papel fundamental en la defensa de las Constituciones ante las transgresiones de los monarcas. Su actuación, sin embargo, estuvo dirigida por una institución de reciente creación: la Conferencia de los Comunes. La presente tesis doctoral estudia esta institución, que fue decisiva en el cambio del siglo XVII y ayuda a entender por qué los catalanes apoyaron a Carlos III, el archiduque, durante el conflicto sucesorio. Pero la Conferencia también fue relevante por su significación dentro del contexto de las instituciones representativas: favoreció la acción mancomunada de los comunes a la vez que facilitó el acceso de los nuevos sectores mercantiles en la toma de decisiones políticas. / During the period that goes from the death of Charles II (1700) to the end the of Succession War (1714), the three commons (Consell de Cent, Deputation of Catalonia and Military Arm), acquired a very important role in the defense of the Constitutions when kings tried to beak them. However, the actions of three commons were guided by a new institution: the Conference of Commons. This doctoral thesis studies this institution, which was decisive during these years, and helps us to understand why Catalans supported to Charles III, the archduke. Conference of Commons was also important because of its meaning in the context of representative institutions: it did well for the unity of action of the commons, and, at the same time, it permits the access of the new mercantile sectors to the groups with political power.

Page generated in 0.0212 seconds