L'expansió de la societat feudal sobre l'Àndalus en el segle XIII derivà en la conformació de senyories territorials al regne de València, constituït aleshores pel Jaume I d'Aragó. El rei Conqueridor atorgà el feu de Rebollet (1240) a un corsari ennoblit per ell mateix, el lígur Carroccio di Alamanno da Costa (Carròs), que s'ocupà d'assentar colons cristians al castell de Rebollet i a la futura vila d'Oliva, vora la qual instal·là una poblada Moreria. Com ell, el seus successors en l'"honor" de Rebollet (baronia des del 1330, amb mer i mixt imperi) destacaren en les guerres d'expansió meditarrània de la Corona d'Aragó. La seyoria millorà amb la fundació del lloc cristià de la Font d'en Carròs (vers 1330), però fou ocupada i saquejada per Pere el Cruel de Castella (1364-1366), cosa que obligà a reconstruir cases i infraestructures, a repoblar-la i a pactar el senyor amb els vassalls una millora de les condicions d'aquests (1368-1379). Per haver-se extingit la nissaga dels Carròs, Oliva-Rebollet passà als seus parents els Riu-sec i, d'aquests, als Centelles/Riu-sec, vers la fi del segle XIV. Els Centelles d'Oliva s'enfrontaren amb els Vilaragut per l'hegemonia política al regne i obtingueren un gran triomf amb l'entronització de Ferran I d'Aragó (1412). Llavors, Bernat de Centelles impulsava, amb tècnics duts de Silícia (1410), la revolució de la canyamel i dels trapgis de sucre a la Safor. Ell i son fill Francesc-Gilabert I contribuïren a l'expansió itàlica d'Alfons el Magnànim, que atorgà títol de comte d'Oliva a Francesc a Nàpols, el 1449. Retornat a València el 1459, el primer comte destacà pels serveis militars a Joan II d'Aragó en la Guerra Civil Catalana, i augmentà el seu patrimoni senyorial amb l'adquisició de noves senyories. El seu fill Serafí, comte lletraferit, i mecenes d'humanistes, poetes i artistes, fou un dels personatges més influents de la Valància dels anys 1480-1530. Fou important el seu paper a l'hora de sotmetre els agermanats durant la Guerra de la Germania (1520-1522). A més, deixà ornada Oliva amb un magnífic palau goticorenaixentista (1505-1512) i una muralla (1529-1531). El seu nebot i successor, Francesc-Gilabert II alçà la fortalesa de Santa Anna (1543-1545) i altres defenses contra l'ofensiva piràtica turcoberber, però el seu fill i successor, Pere de Centelles, perdré el seny i morí sense descendència (1569). S'obri aleshores una disputa entre parents per la successió al comtat, que fou adjudicat finalment a la duquessa consort de Gandia, Magdalena de Centelles; amb la qual cosa, el comtat d'Oliva passaria a integrar-se en el patrimoni dels Borja, ducs de Gandia (1596).

La tesi Cases grans. Interiors nobles a Barcelona 1739-1761 té com eix fonamental estudiar el que podem convenir en denominar "l'art de la casa", durant el període de Ferran VI, a la ciutat de Barcelona. Intenta dibuixar la configuració interna de les arquitectures particulars, percebudes aquestes sempre com espais ocupats en constant evolució, com a reflex de personalitats, gustos i modes d'una època determinada, com escenaris polièdrics d'accions, deures, desitjos i funcions, en definitiva com "obra composada". Per tant, Cases grans. Interiors nobles a Barcelona no ha pretès ser mai un estudi acabat i tancat sinó la confecció d'una sòlida trama on sustentar futures línies de recerca. Metodològicament el corpus teòric es fonamenta amb l'anàlisi d'uns vuitanta, concretament 85 inventaris post-mortem de personatges nobles per tal d'accedir a la descripció dels espais domèstics que havien ocupat. Molta rellevància han tingut en la confecció del discurs i les conclusions les notícies que ofereixen els fons familiars i patrimonials, on cal destacar les despeses domèstiques, o la relectura de documentació sobre afers sanitaris, o gremials, entre altres. Informacions, que en darrera instància van ser posades en relació a un gruix considerable d'assumptes consignats davant notari, on podem destacar la revisió de les voluntats testamentàries, els contractes matrimonials, àpoques o acords comercials La tesi s'estructura en deu capítol amb un seguit d'annexos documentals i gràfics. A banda de l'introducció que correspon al primer capítol, en el segon, s'analitzen i valoren les diferents fons documentals emprades. En el tercer, titulat Barcelona entre dos tractats de pau, hi ha una aproximació als aspectes que defineixen l'elit barcelonina i la pròpia ciutat. Perfilar la configuració dels seus interiors domèstics amb correcció sols era factible construint la imatge de la família en les múltiples vessants que la conformen, - ocupacions, llinatge, patrimoni- perquè no oblidem que la casa i el seu agençament esdevé un univers simbòlic únic i particular del món clos de la família. En el següent, Figurar, construir i habitar, la mirada es centra en dibuixar les possibles imatges de la ciutat. Per una banda, aquella puntual, que s'engalana, es transforma i s'emmascara en aconteixements importants, com pot ser l'estada d'un monarca, i la ciutat real, considerant especialment el paper de l'administració municipal. El cinquè aborda les dues tipologies de casa emprades per la noblesa, la casa gran en la ciutat i, la casa torre en l'heretat així com la seva estructura compositiva i d'organització. En L'evolució de les mentalitats. Imatges d'ornato i atrezzo, que correspon al sisè capítol es marca el panorama general i internacional dels temes vinculats amb la sociabilitat del moment i la seva correspondència en el cas barceloní. Així s'aborden temes com la creació d'una imatge artificiosa a partir de la màscara, la perruca o el maquillatge o, la posta en escena i funcions familiars, és a dir rebre a casa, el tema de l'oci i el menjar, la festa o actes com casar-se o entrar en un convent. Un cop coneguts aquests aspectes el setè capítol estableix com eren decorativament aquests interiors, quins mobles tenien, quines imatges guarnien les parets, la importància dels tèxtils per configurar ambients,etc. Articles sumptuosos: manufactures, demanda i mecanismes de producció, és on s'explica les maneres de produir i adquirir els artefactes i objectes que vestien cossos i estances, intentant establir com era la manufactura del luxe a Barcelona i l'arribada de productes estrangers. Finalment i, abans de les pertinents conclusions, s'aborda alguns casos concrets com les compres del duc de Sessa o els comptes domèstics de la família Aparici, sota el títol de Noblesa obliga. Apunts sobre les despeses de la clientela. / The main purpose of Cases grans. Interiors nobles en Barcelona 1739-1761 is the study of what we can consider "the art of the house" during the period of Fernando VI, in the city of Barcelona. This dissertation tries to draw the internal configuration of the private architectures, always conceived as living areas in constant evolution reflection of the owners, tastes and fashion of a concreted period, as polihedry stages of actions, obligations, desires and function, definitively as a "compound work"Is for this, the house, its location, contents and their arrangements, but also its activities are the theme of the present study, they were discuss from the intersection of different methodological points of view, in order to found a more complex perspective, and with the aim to built a detailed and wide map of the "fact of living" in a limited period defined by the Catalan 1700s. Besides the importance of the noble homes and in their typology of "casa gran" as a model of private architecture belonging the wealthy class, it doesnt' affect, in any rate from seeing the dwellings of the rest of the population.The methodology of the theory corpus is based in 85 inventory post-mortem from aristocratic personalities in order to have a description of the domestic spaces that were inhabited for them, the furniture that they may used, the eating habits, their activities, etc. For the elaboration of this argument and its conclusions were very important the family resources found and equity documents, the domestic expenses or the review of documentation about publish health, or guild related matters among others. Information that lately have been consider in relation to a large amount of notary official documentation, were we can highlight the revision of wills, marriage and commercial agreements.

Durant el període que va des de la mort de Carles II (1700) fins a la fi de la Guerra de Successió (1714), els tres comuns (Consell de Cent, Diputació del Catalunya i Braç Militar), assoliren un paper fonamental en la defensa de les Constitucions davant les transgressions dels monarques. La seva actuació, però, va estar dirigida per una institució de recent creació: la Conferència dels Comuns. La present tesi doctoral estudia aquesta institució, que va esdevenir decisiva en el tombant del segle XVII i ajuda a entendre per què els catalans es decantaren a favor de Carles III, l'arxiduc, durant el conflicte successori. Però la Conferència dels Tres Comuns va ser rellevant també per la seva significació dins el context de les institucions representatives: va afavorir l'actuació mancomunada dels comuns a la vegada que va facilitar l'accés dels nous sectors mercantils en la presa de decisions polítiques. / Durante el periodo que va desde la muerte de Carlos II (1700) hasta el fin de la Guerra de Sucesión (1714), los tres comunes (Consejo de Ciento, Diputación del General y Brazo Militar), adquirieron un papel fundamental en la defensa de las Constituciones ante las transgresiones de los monarcas. Su actuación, sin embargo, estuvo dirigida por una institución de reciente creación: la Conferencia de los Comunes. La presente tesis doctoral estudia esta institución, que fue decisiva en el cambio del siglo XVII y ayuda a entender por qué los catalanes apoyaron a Carlos III, el archiduque, durante el conflicto sucesorio. Pero la Conferencia también fue relevante por su significación dentro del contexto de las instituciones representativas: favoreció la acción mancomunada de los comunes a la vez que facilitó el acceso de los nuevos sectores mercantiles en la toma de decisiones políticas. / During the period that goes from the death of Charles II (1700) to the end the of Succession War (1714), the three commons (Consell de Cent, Deputation of Catalonia and Military Arm), acquired a very important role in the defense of the Constitutions when kings tried to beak them. However, the actions of three commons were guided by a new institution: the Conference of Commons. This doctoral thesis studies this institution, which was decisive during these years, and helps us to understand why Catalans supported to Charles III, the archduke. Conference of Commons was also important because of its meaning in the context of representative institutions: it did well for the unity of action of the commons, and, at the same time, it permits the access of the new mercantile sectors to the groups with political power.