1 |
As Condessas traidoras e a terra de EspanhaGomes, Maria Joana Matos January 2006 (has links)
A lenda da Condessa traidora é um relato ficcional que surge pela primeira vez na historiografia medieval peninsular nos finais do século XII, na Crónica Najarense. Ao longo dos dois séculos seguintes (século XIII-XIV) a Lenda conheceu reescritas em Castela (Toledano, Versão Crítica, Versão Amplificada). Em Portugal, a Lenda comparece na obra intitulada Crónica Geral de Espanha de 1344 do conde dom Pedro de Barcelos, neto de Dom Dinis e bisneto do rei Sábio, Afonso X de Castela. Este trabalho faz uma análise das várias versões da Lenda, um estudo das personagens mais importantes bem como das circunstâncias contextuais que rodearam a reescrita da Lenda, que foi sendo construída com material de origem diversa como por exemplo o Conto de Salomão. O estudo da Lenda da Condessa Traidora permite levantar questões relacionadas com a misoginia medieval, com a terra de Espanha e também com a problemática textual dos manuscritos portugueses e castelhanos que testemunham as obras historiográficas medievais.
|
2 |
L'adaptació catalana de la història de Rebus Hispaniae de Rodrigo Jiménez de Rada: textos i transmissió (segle XIII-XV)Quer Aiguadé, Pere 27 April 2001 (has links)
Entre el segle XIII i el segle XV, diferents versions d'una adaptació de la Historia de rebus Hispaniae (HrH) de Rodrigo Jiménez de Rada aparegueren a Catalunya. L'adaptació, que l'estudi tracta sota el nom de Crònica d'Espanya (CdE) i de la qual se'n conserven set testimonis entre llatins i catalans, compendiava la font i la interpolava amb fragments de creació pròpia o inspirats en altres obres i ha estat tradicionalment atribuïda a Pere Ribera de Perpinyà, atribució que l'estudi posa en dubte.El treball edita els testimonis conservats i s'ocupa de l'anàlisi de cada un: datació, redactors coneguts, si és el cas (és a dir, Bernat Rovira, Guillem de Vallseca i Jaume Marquilles), trets distintius, interessos concrets, fonts alternatives, continuacions de les genealogies, caracterització lingüística en el cas dels catalans, etc. També s'ocupa de la relació existent entre ells, així com de deduir els antecedents necessaris en la transmissió de l'obra i establir agrupaments per afinitats. L'estudi de la transmissió constitueix un objectiu principal de la tesi. La CdE se situa en l'àmbit dels "textos vius", aquells que no es reprodueixen amb una forma fixa sinó que van transmetent-se incorporant adaptacions, interpolacions, continuacions, etc. I la metodologia aplicada correspon a aquesta característica. Per això s'analitza el tractament d'alguns fragments i aspectes concrets en el conjunt dels textos, es caracteritzen les dues traduccions catalanes conservades i es valora la significació historiogràfica, tant de la primera versió de la crònica com de l'evolució que en marquen els successius testimonis.L'anàlisi de la transmissió permet contactar amb el rerefons de les compilacions i les adaptacions historiogràfiques medievals. L'estudi observa des dels mètodes d'importació de frases i conceptes entre textos fins al treball sobre l'ordinatio de la nova obra, passant pel tractament del material retòric en els diferents testimonis, el seu grau d'adequació a les pautes de gènere, o les intervencions aplicades en les traduccions (tant sobre la sintaxi com sobre els continguts) i els plantejaments traductològics que revelen. Dins el panorama de la historiografia catalana medieval, el treball situa la crònica en relació amb les produccions coetànies i posteriors, observa com es transmet en determinats cercles ciutadans relacionats amb juristes i clergues, i ressegueix el procés pel qual l'obra perd vigència i s'atura la seva evolució a la segona meitat del segle XV. / Between the thirteenth and fifteenth centuries, various versions of an adaptation of Historia de rebus Hispaniae (HrH) by Rodrigo Jiménez de Rada appeared in Catalonia. The adaptation dealt with in this study under the name of Crònica d'Espanya (CdE), of which versions in Latin and Catalan totalling seven are preserved, summarised the source while interpolating fragments of either original authorship or inspired in other works. The adaptation has traditionally been attributed to Pere Ribera de Perpinyà. This study sheds doubt on his authorship.This thesis annotates the versions preserved and undertakes the analysis of each one: dating, authorship where known (i.e. Bernat Rovira, Guillem de Vallseca and Jaume Marquilles), distinctive features, specific interests, alternative sources, extension of genealogies, linguistic characterisation in the case of Catalans, and others. In addition, existing relationships among them are studied, as well as the deduction of necessary antecedents in the transmission of the work and the indication of groupings by affinity. The study of this transmission is the principal aim of this thesis. CdE falls within the ambit of "living texts" (textes vivants), that is, they are not reproduced under a fixed form. Instead, they are transmitted with the incorporation of adaptations, interpolations, extensions, and so on. The methodology I have followed tallies with this characteristic. For this reason, the treatment of certain fragments and specific aspects are analysed within the larger framework of the texts, the two Catalan translations preserved are set apart and their historiographic significance is assessed both in the case of the first version of the chronicle and the evolution as shown in successive versions.Analysis of transmission enables us to establish contact with the background of medieval historiographic compilations and adaptations. The matter of this study ranges from methods of importation of phrases and concepts among texts to work on the ordinatio of the new work, including the treatment of rhetorical material in various versions, the degree of adaptation to genre patterns, or interventions found in the translations (with respect to both syntax and content) and the translation considerations arising from them. Within the panorama of medieval Catalan historiography, this thesis locates the chronicle in relation to coetaneous and subsequent production, brings to light the form of transmission in particular circles of civil life as regards jurists and clerks, and follows the process whereby the work outlives its prevalence and ceases to evolve in the latter half of the fifteenth century.
|
Page generated in 0.0693 seconds