Ens proposem fer girar tubs de material conductor (coure o alumini) de diferents llargades i diàmetres. Aquest tub que hom vol fer girar és el secundari d'una màquina elèctrica d'inducció, i actua de rotor o part mòbil. L'inductor de la màquina, que actua d'estàtor o part fixa, està alimentat per mitjà d'una font de corrent ideal. Ens trobem, per tant, en un sistema elèctric alimentat per font de corrent, en contraposició al sistema elèctric usual que s'alimenta per font de tensió. En el sistema elèctric de font de corrent, la potència en borns s'aconsegueix per variació de la tensió aplicada a la màquina, mentre que es manté fix el corrent. Cal evitar el circuit obert com calia evitar el curtcircuit en el sistema de font de tensió.Aquest treball està enquadrat en un marc més ampli que amb els nous materials (nuclis de ferrites, superconductors, electrònica) es qüestiona la mateixa essència constructiva de les màquines elèctriques, de soca-rel. Els resultats són esperats per altres persones que treballen en camins paral.lels i complementaris.Es contempla aprofitar aquestes noves màquines en una aplicació tèxtil.Constructivament, es treballa amb un sol conductor per ranura. Fa que aquestes màquines siguin aptes per anar substituint trams de conductor rígid per superconductor. Els conductors de l'inductor van refrigerats per aigua, per així incrementar la densitat de corrent. Quan s'esdevingui la utilització amb superconductors caldrà refrigerar amb nitrogen líquid.El mètode de treball és experimental, però sense menystenir altres eines (ajustaments teòrics, simulació per elements finits). Es comença per dissenyar un primer prototipus amb les dues úniques exigències de: màxima simplicitat i alimentació per font de corrent. És l'anomenada màquina de "canyeria" o Prat-1.Els resultats permeten dissenyar dos nous prototipus. De cadascun se'n fan dues variantsPrimerament, la màquina de sector d'estàtor. El seu inductor és només un arc d'estàtor (Prat-2.1). El model complet és la màquina de vuitanta conductors (Prat-2.0). De totes dues se'n construeixen i assagen els prototipus pneumàtics. De Prat-2.1 se n' estudia també la part electromagnètica.Després es construeix una màquina que, alimentada en monofàsic, arrenca per variació de reluctància, i alimentada en bifàsic, arrenca per camp giratori. Es la màquina d'arrencada per reluctància (Prat-3). Se'n construeix una segona versió fent servir estany fos (que per mitjà d'uns utillatges apropiats passa a omplenar els camins destinats a circuit elèctric). Hom l'anomena màquina d'estany colat (Prat-4). Industrialment, es preveu substituir l'estany per alumini. Totes dues tenen vuit conductors de coure refrigerats amb aigua.Tots aquests resultats previs permeten construir una màquina trifàsica de rotor extern i amb dos inductors (Prat-5).Aquests prototipus giren sense rodaments mecànics. En el cas de Prat-2.0/ Prat-2.1 es fa servir un coixí pneumàtic. En la màquina de "canyeria" (Prat-1), s'observa un desplaçament axial del rotor cap a fora quan augmentem el corrent. Els altres tres prototipus giren sense rodaments i amb frecs poc importants. Hom no aprofundeix en tot el tema de levitació associat a aquests fenòmens, perquè en aquest treball interessaven més els aspectes constructius.Destaquem com a fets més representatius haver treballat amb un sol conductor per ranura, la gran importància de les simetries en el disseny d'aquestes màquines, la necessitat d'un transformador d'intensitat sobre la pròpia màquina, i la convicció que hom ha de tendir cap a ranures cada vegada més aplanades. La màquina de "canyeria" sense ranures (pura capa de corrent), és la que millor gira, i a més, levita. / Nos proponemos hacer girar tubos de material conductor (cobre o aluminio) de distintas longitudes y diámetros. Este tubo que se quiere hacer girar es el secundario de una máquina eléctrica de inducción, y actúa de rotor o parte móvil.El inductor de la máquina, que actúa de estátor o parte fija, se alimenta de una fuente de corriente ideal. Nos encontramos, por tanto, en un sistema eléctrico alimentado por fuente de corriente, en contraposición al sistema eléctrico al uso que se alimenta por fuente de tensión. En el sistema eléctrico de fuente de corriente, la potencia en bornes se consigue por variación de la tensión aplicada a la máquina, manteniéndose fija la intensidad. Cabe evitar el circuito abierto, al igual que debíamos evitar el cortocircuito en el sistema de fuente de tensión.Este trabajo se encuadra en un marco mucho más amplio que con los nuevos materiales (núcleos de ferrita, superconductores, electrónica) se cuestiona la misma esencia constructivas de las máquinas eléctricas. Los resultados los esperan otros que trabajan en caminos paralelos y complementarios.Se contempla aprovechar estas nuevas máquinas en una aplicación textil.Constructivamente se trabaja con un solo conductor por ranura. Las hace a estas máquinas aptas para que tramos de conductor rígido puedan ser sustituidos por superconductor. Los conductores del inductor se refrigeran por agua para incrementar las densidades de corriente admisibles. En el caso de superconductores habrá que cambiar el refrigerante a nitrógeno líquido.El método de trabajo es experimental, sin menoscabro de otros (ajustes teóricos, simulación por elementos finitos). Se diseña un primer prototipo con dos únicas exigencias: máxima simplicidad y alimentación por fuente de corriente. Se le llama máquina de cañeria o Prat-1.Los resultados permiten diseñar dos nuevos prototipos. Dos variantes de cada uno.El primero, la máquina de sector de estátor. Su inductor es un arco de estátor (Prat-2.1). El modelo completo es la máquina de ochenta conductores (Prat-2.0). De ambas se construyen y ensayan los prototipos neumáticos. De Prat-2.1 también la parte electromagnética.Después se construye una máquina que, alimentada en monofásico, arranca por variación de reluctáncia, y alimentada en bifásico, arranca por campo giratorio. Es la máquina de arranque por reluctáncia (Prat-3). Se construye una segunda versión utilizando estaño fundido (mediante unos utillajes apropiados pasa a rellenar los huecos destinados a ubicar el circuito eléctrico). Se la llama máquina de colada de estaño (Prat-4). En la industria se prevé sustituir estaño por aluminio. Ambas tienen ocho conductores de cobre refrigerados por agua.Estos resultados previos permiten construir una máquina trifásica de rotor externo y dos inductores (Prat-5).Estos prototipos giran sin rodamientos mecánicos. En Prat-2.0/ Prat-2.1 se utiliza cojín neumático. En la máquina de cañeria (Prat-1), se observa un desplazamiento axial del rotor hacia el exterior si incrementamos la intensidad de corriente. Los tres restantes prototipos giran sin rodamientos y con fricciones de poca monta. No se profundiza en el tema de levitación asociado por tratarse de un trabajo más orientado a aspectos constructivos.Como hechos más representativos se citan haber trabajado con un solo conductor por ranura, la gran importancia de las simetrías en el diseño de estas máquinas, la necesidad de un transformador de corriente sobre la propia máquina, i la convicción que hay que tender a ranuras cada vez más planas. La máquina de cañeria sin ranuras (pura capa de corriente), es la que mejor gira y encima levita / Our idea is to rotate pipes produced of conductor materials (copper or aluminium) having different lengths and diameters. The pipe to be rotated is secondary in an induction electrical device and acts as rotor, or mobile part.The inductor of the device, acting as stator or fixed part, is powered by means of an ideal current source. Therefore we deal with an electical system powered by a current source, in contrast to usual electrical systems powered by means of a voltage source. In an electrical system powered by a current source, the terminal power is obtained by varying the voltage applied to the device, the current being fixed. One should avoid open circuits similar to avoiding short circuits in a system powered by a voltage source.This work fits into a wider framework which, using new materials (ferrite, superconductors, electronics), puts into question the whole essense of electrical devices. The results obtained are as expected by other authors who follow parallel and complementary ways.The possibility of using these new devices in textil applications is considered.Constructively, we work with an only conductor per slot. This enables one to replace segments of rigid conductor by superconductors in our devices. The inductor conductors are water-cooled in order to increase the current density. When superconductors are used, cooling by liquid nitrogen will be required.The working method is experimental; however, other tools are not discarded (theoreticaladjustments, simulations using the finite elements). We begin with designing a first prototype to meet the only two restrictions: maximum simplicity and powering by a current source. This is the so-called "cane"device, or Prat-1.The results obtained enable us to design two new prototypes. Two variants of each of these prototypes are made. The first is a stator sector device. The inductor of this device is the one and only stator arc (Prat- 2.1). A complete model is a device containing eighty conductors (Prat-2.0). Pneumatic prototypes of the both devices are made and tested. The electromagnetic part of Prat-2.1 is also studied.The next step is to construct a device which starts by reluctance variation, if powered inmonophase, and by rotary camp, if powered in biphase. This is the reluctance started device (Prat-3).Another version of this device is constructed using fused tin (which, by means of appropriate tools, fills in the routes designed for the electic circuit). This is the so-called tin-filled device (Prat-4). In industrial applications, tin is suggested to be replaced by aluminium. Both devices have eight water-cooled copper conductors.All above results enable us to construct a three-phase device having an external rotor and two inductors (Prat-5).These prototypes rotate without mechanical bearings. In case of Prat-2.0/ Prat-2.1, a pneumatic bearing is used. In the "cane" device, a rotor axial displacement towards outside is observed when the current is increased. The remaining three prototypes rotate without bearings proving to have frictions of minor importance. We do not deal with the topic of levitation related to these phenomena, since our basic focus in this work has been rather on constructive aspects.Let us indicate as the most significant facts that we have worked with the only conductor per slot, that symmetries are of an utmost importance for designing these devices, that an intensity transformator is required for the device, and that we are sure that there should be a tendency towards more and more plain slots. The "cane" device having no slots (a pure current layer) is the one that rotates better and, moreover, levitates.

En els darrers anys s'ha produït un gran avenç en l'enteniment dels mecanismes implicats en la inducció de la placoda òtica. Tanmateix, poc es coneix encara de com s'estableix un domini amb competència neural i un altre no-neural i aquest ha estat l'objectiu d'aquesta tesi doctoral. Hem analitzat els mecanismes moleculars rellevants per la regionalització primarenca de la placoda òtica i hem explorat el paper de Sox3 i Lmx1b en l'establiment i manteniment d'un territori competent neural, emprant l'embrió de pollet com organisme model. Els resultats mostren que el gen Sox3, inicialment expressat en un territori extens, es regionalitza en un domini òtic i epibranquial proneural. La sobreexpressió de Sox3 a estadis preòtics, indueix la generació de precursors neuronals que expressen Sox2 i Delta1, però aquests no aconsegueixen progressar a estadis de major diferenciació. A la vegada, Sox3 és capaç de inhibir la expression de Lmx1b, un gen expressat en el domini no-neural, suggerint que el seu patró final depèn de l'activitat neurogènica de la oïda interna. Finalment, presento evidències que la senyalització mitjançada per BMP té un paper primerenc en l'establiment de l'expressió de Lmx1b en el territory òtic, però que ni l'activitat de BMP ni l'expressió de Lmx1b influencien el procés de determinació neural. En conclusió, els nostres resultats posen de relleu nova informacióour dels mecanismes moleculars que governen els primers passos de la competencia neural i regionalizació de la placoda òtica en un territori neural i un no-neural. / During the last years, a great progress has been made in understanding the mechanisms involved in otic induction but the mechanism behind otic patterning into neural and non-neural domains is still an open question and the major aim of this work was to address this question. We have analyzed the molecular mechanisms underling the early regionalization of the otic placode, and explored the role of Sox3 and Lmx1b in the establishment and maintenance of a neural competent domain in the otic placode by using the chick as a model system. The results show that Sox3 expression initially expressed in a broad domain gets regionalized in otic/epibranchial proneural domain. Overexpression of Sox3 at preotic stages can induce ectopic neuronal precursor cells expressing Sox2 and Delta1 but does not allow the ectopically developed neuronal precursor cells for further differentiation. Sox3, besides providing neural competence to the proneural domain, regulates the posterior non-neural gene Lmx1b suggesting that its final expression pattern depends on the neural activity. Finally, I present evidence that BMP signaling has an early role in inducing Lmx1b expression in the otic field but that neither BMP activity nor Lmx1b expression influence neural commitment. Taken together, our results provide new information and shed light on the molecular mechanisms that underlie the first steps of the neural competence and otic patterning in proneural and non-neural domain.

L’objectiu principal d’aquesta recerca és avaluar l’eficàcia d’un programa dissenyat per pal•liar el xoc de realitat i fomentar la reflexió sobre la pràctica al llarg del procés d’inducció professional del professorat novell d’Educació Secundària i Cicles Formatius en el seu context, tot afavorint-ne, així, la construcció de coneixement professional. Aquesta avaluació pren forma en l’anàlisi de diverses dimensions. La primera consisteix a estudiar l’impacte del programa en els problemes dels novells per constatar si es redueixen, així com copsar els problemes dels tutors per poder promoure (en futures recerques) ajudes en aquesta direcció. La segona dimensió se centra a identificar les ajudes que faciliten la construcció del coneixement professional, sobretot les que s’articulen directament a través del tutor i, especialment, l’efecte del feedback envers el professor novell. La tercera dimensió analitza la interacció entre iguals en una comunitat d’aprenentatge per veure si es produeix un canvi en les creences dels participants i, sobretot, si la reflexió sobre la pròpia acció i la dels altres promou la construcció del coneixement professional. I la quarta dimensió vol evidenciar quins elements del programa són considerats més satisfactoris pels participants, i també quins altres aspectes es podrien millorar a l’hora de redissenyar-lo. L’estudi s’ha dut a terme a través de la implementació d’un programa d’inducció professional durant el curs 2006-2007 i amb 5 parelles (novell-tutor). S’han analitzat cinc àrees temàtiques (concepcions sobre ensenyament i aprenentatge, motivació, classroom management, conducta i avaluació dels alumnes) mitjançant de tres accions: a) lectura especialitzada i fòrums virtuals, b) observació i feedback del tutor cap al professor novell i c) grups de reflexió sobre la pràctica docent amb anàlisi de les bones pràctiques. Les dades recollides corresponen als enregistraments del discurs en cada àrea i acció, juntament amb les dades obtingudes d'una entrevista semi-estructurada (inicial-final). Per assolir els objectius s’ha fet un estudi interpretatiu i longitudinal, de modalitat participant i basat en una metodologia de recerca-acció amb component avaluador. S’ha optat per un enfocament d’anàlisi qualitativa (amb el programa Atlas.ti), segons la Grounded Theory, mitjançant l’anàlisi del contingut i de les estratègies discursives i els patrons d’interacció seguint la proposta de Hogan, Nastasi i Pressley (2000). Els resultats mostren coincidències amb la literatura especialitzada quant als problemes dels novells, especialment els d'atenció a la diversitat, socialització, disciplina dels alumnes i falta de coneixements, que es redueixen al llarg del programa. Al seu torn, els tutors mostren alguns problemes de comunicació amb els novells que es mantenen al llarg del programa. Tot i que les ajudes proporcionades pels tutors prenen diferents formes, la transmissió de feedback després de l’observació de la pràctica del novell a l’aula és la més efectiva des de la perspectiva de tots dos. Pel que fa a la pràctica professional, els grups de reflexió mostren el següent: que els tòpics més recurrents corresponen a les àrees problemàtiques indicades pels novells; que els tutors usen estratègies metacognitives i els novells, conceptuals; i que es promou la reelaboració i enriquiment de les creences inicials en totes les àrees treballades. A més, la implementació del programa ha permès conèixer propostes de canvi i comprovar també que el format dels grups de reflexió és un model vàlid d’assessorament col•laboratiu. / El objetivo principal de esta investigación es evaluar la eficacia de un programa diseñado para paliar el choque de realidad y fomentar la reflexión sobre la práctica a lo largo del proceso de inducción profesional del profesorado novel de Educación Secundaria y Ciclos Formativos en su contexto, favoreciendo así, la construcción de conocimiento profesional. Esta evaluación se articula a través de varias dimensiones. La primera consiste en estudiar el impacto del programa en los problemas de los noveles para constatar si se reducen, así como recoger los problemas de los tutores para poder promover (en futuras investigaciones) ayudas en esta dirección. La segunda dimensión se centra en identificar las ayudas que facilitan la construcción del conocimiento profesional, sobre todo las que se articulan directamente a través del tutor y, especialmente, el efecto del feedback hacia el profesor novel. La tercera dimensión analiza la interacción entre iguales en una comunidad de aprendizaje para ver si se produce un cambio en las creencias de los participantes y, sobre todo, si la reflexión sobre la propia acción y la de los otros promueven la construcción del conocimiento profesional. Y la cuarta dimensión quiere evidenciar qué elementos del programa son considerados más satisfactorios por los participantes, y también qué otros aspectos se podrían mejorar a la hora de rediseñarlo. El estudio se ha llevado a cabo a través de la implementación de un programa de inducción profesional durante el curso 2006-2007 y con 5 parejas (novel-tutor). Se han analizado cinco áreas temáticas (concepciones sobre enseñanza y aprendizaje, motivación, classroom management, conducta y evaluación de los alumnos) a través de tres acciones: a) lectura especializada y foros virtuales, b) observación y feedback del tutor al profesor novel y c) grupos de reflexión sobre la práctica docente con el análisis de buenas prácticas. Los datos recogidos corresponden a las grabaciones del discurso en cada área y acción, junto con los datos obtenidos de una entrevista semi-estructurada (inicial-final). Para lograr los objetivos se ha llevado a cabo un estudio interpretativo y longitudinal, de modalidad participante y basado en una metodología de investigación-acción con componente evaluador, y de enfoque de análisis cualitativo (con el programa Atlas.ti), según la Grounded Theory (analizando el contenido y las estrategias discursivas y los patrones de interacción, Hogan, Nastasi y Pressley (2000). Los resultados muestran coincidencias con la literatura especializada en cuanto a los problemas de los noveles, especialmente los de atención a la diversidad, socialización, disciplina de los alumnos y falta de conocimientos, que se reducen a lo largo del programa. A su vez, los tutores muestran algunos problemas de comunicación con los noveles que se mantienen a lo largo del programa. Aun cuando las ayudas proporcionadas por los tutores presentan diferentes formas, la transmisión de feedback tras la observación de la práctica del novel en el aula es la más efectiva desde la perspectiva de los dos. Con respecto a la práctica profesional, los grupos de reflexión muestran lo siguiente: que los tópicos más recurrentes corresponden a las áreas problemáticas indicadas por los noveles; que los tutores utilizan estrategias metacognitivas y los noveles, conceptuales; y que se promueve la reelaboración y el enriquecimiento de las creencias iniciales en todas las áreas trabajadas. Además, la implementación del programa ha permitido conocer propuestas de cambio y comprobar también que el formato de los grupos de reflexión es un modelo válido de asesoramiento colaborativo. / The main goal of this research is to assess the effectiveness of a program designed to reduce the reality shock and to promote reflection on practice teaching during the beginning secondary school teacher’s induction phase, thus promoting the construction of professional knowledge. This assessment covers a number of dimensions. The first involves studying the program's impact on the problems of the beginning teachers to see if they have been reduced and also recording the problems of mentors so as to find solutions (in future research). The second dimension focuses on identifying elements that promote the construction of professional knowledge, especially those that are directly related to the effect of feedback to the beginning teacher. The third dimension examines the interaction between peers in a learning community to see if there is a change in the beliefs of participants and, especially, in the construction of professional knowledge. And the fourth dimension is related to showing what elements of the program are considered most successful by participants, and also what else could be improved at the time of redesign. The study was conducted during the implementation of a professional induction program involving five beginning teacher-mentor pairs during the 2006-2007 school year. We worked five areas (teaching and learning conceptions, motivation, classroom management, behavior and students assessment) through three activities: a) participation in a forum on-line, b) observation and feedback to the beginning teacher from the mentor and c) focus groups about teaching practices. The data collected comes from the recordings of the speech in each area and action and also, from a semi-structured interview (beginning-end). To achieve the goals we have conducted a longitudinal, participant and interpreting study based on a research-action methodology with an assessment component. We took a qualitative analysis approach (using the Atlas.ti program), in accordance with the Grounded Theory, analyzing the content and the discourse strategies and interaction patterns following the model proposed by Hogan, Nastasi & Pressley (2000). The results show similarities with the literature regarding beginning teachers’ problems, especially those regarding individual differences, socialization, disciplining of students and lack of knowledge, which decrease over the course of the program. In turn, mentors showed some communication problems with the beginning teachers that continued throughout the program. Nevertheless, feedback after watching the beginning teachers’ practice sessions in the classroom was considered the most effective activity by both beginning teachers and mentors. Regarding professional practice, focus groups showed the following: the most frequently raised issues were related to the problem areas identified by the beginning teachers; mentors used metacognitive strategies whereas beginning teachers used conceptual strategies; and all activities promote the reformulation and enrichment of the initial beliefs in all areas worked. Furthermore, the implementation of the program has allowed us to exchange proposals and also verify that the structure of focus groups is a valid model for collaborative coaching.