S'ha establert un sistema de cultiu organotípic de motoneurones (MNs)madures d'embrió de pollastre del dia embrionari (E) 16. Aquestes MNs, tot i serresistents a l'axotomia in vivo, moren en absència d'un suport tròfic exogen,majoritàriament durant els primers 7 dies in vitro (DIV). Després de testar els efectesde 15 factors tròfics (FTs) diferents, el GDNF ha resultat ser el FT més potentpromovent la supervivència de les MNs a llarg termini (fins als 28 DIV). A més, lapresència del GDNF al medi de cultiu ha afavorit l'expressió en les MNs dels mRNAsdel seu receptor Ret i del seu coreceptor GFRa1, afavorint la capacitat de respostasostinguda de les MNs a aquest FT. En aquest cultiu, s'ha evidenciat que el GDNF éscapaç de promoure la supervivència i la maduració a llarg termini de les MNs a travésde l'activació de la via de la PI3K. El GDNF ha reduït el percentatge de MNs caspasa-3activa positives que es detecten en absència de FT. Tot i que l'increment de cAMP ila despolarització amb K+ han permès rescatar les MNs de la mort que té lloc durantels primers 7 DIV no han resultat ser aproximacions vàlides per afavorir lasupervivència de les MNs a llarg termini. En aquest sistema, l'activació microglialpermanent amb LPS des dels 7 DIV provoca la mort de les MNs en aquests cultius.Considerant l'excitotoxicitat com la hipòtesi més plausible per explicarl'afectació selectiva de les MNs en l'ELA, hem assajat l'acció de diversos agonistes deglutamat sobre els cultius organotípics. En aquest sistema, les MNs mantenen lavulnerabilitat a les excitotoxines. L'àcid kaínic ha resultat ser l'agonistaglutamatèrgic més potent sobre les MNs actuant a través dels receptors ionotròpicsAMPA/KA. Les MNs també s'han mostrat vulnerables a una inhibició mitocondrialcrònica amb toxines mitocondrials i, en tal situació, degeneren i moren mitjançantun mecanisme excitotòxic.Finalment, hem avaluat els possibles efectes antiapoptòtics i antiexcitotòxicsdel liti sobre les MNs. El liti administrat in ovo durant l'etapa de la mort celBlularprogramada de les MNs (E6-E10) no ha rescatat aquestes neurones de la mortapoptòtica natural però actua com a agent neuroprotector enfront d'una lesióexcitotòxica amb kainat en el nostre sistema in vitro. Aquest rescat de les MNs de lamort excitotòxica s'ha acompanyat de la preservació de la ultrastructuramitocondrial i nuclear de les MNs. No obstant, el liti provoca alteracions estructuralscom l'acúmul de microtúbuls i de neurofilaments fosforilats en els eferoides axonals,l'increment de dense core vesicles i l'activació de l'autofàgia en les MNs. Hem posatde manifest que les dianes intracelBlulars del liti implicades en els seus efectesantiexcitotòxics són l'activació la via de la PI3K, la fosforilació/inhibició de la GSK-3bi possiblement una modulació diferencial de la fosforilació de les isoformes JNK.