L'alcalosi respiratòria és comú en els pacients cirròtics.L'elevació dels nivells d'hormones sexuals contribueixen a la hiperventilació sense haver-se esbrinat el mecanisme. Els pacients amb cirrosi hepàtica i hiperventilació presenten nivells elevats d'estrògens i progesterona.L'alteració gasomètrica d'aquests pacients s'accentua quan empitjora la funció hepática.L'estradiol i la progesterona provoquen alteracions en el to vascular. Un dels factors importants de l'etiopatogènia del síndrome hepatopulmonar (SHP) és la vasodilatació pulmonar. Al transplantar el fetge a pacients amb SHP, la vasodilatació pulmonar es normalitza com els nivells d'hormones sexuals.Objectius: Estudiar els nivells d'estradiol i progesterona, la gasometria i les proves de funció respiratòria d'un grup de pacients cirròtics consecutius i comparar-los segons la seva disfunció hepàtica. Identificar els pacients cirròtics amb SHP i comparar les mateixes determinacions amb els pacients que no ho tenen.Pacients i mètodes: Es van incloure 100 pacients consecutius diagnosticats de cirrosi hepàtica per criteris clínics-bioquímics-morfològics durant dos anys i mig, desde l'u de gener de 2004 fins el trenta de juny de 2006. Se'ls va determinar el nivells d'estradiol i progesterona, gasometria arterial, proves de funció respiratòria amb espirometria, test de la marxa i ecocardiografia transtoràcica realtzada amb contrast. Es va reclutar un grup control de 74 persones, parelles amb edat i sexe, a les quals també se'ls va determinar els nivells d'estrògens i progesterona.Resultats: Els pacients cirròtics tenien nivells d'estradiol i progesterona superiors al grup control, encara que al separar-los per sexe, només els homes cirròtics tenien diferències significatives en les dues hormones amb relació al grup control (p=0,026; p=0,031). Els cirròtics, tant homes com dones, amb pitjor funció hepàtica tenien nivells d'estradiol més elevats que els cirròtics amb millor funció hepàtica (p<0,001) i només les dones tenien un nivell de progesterona significativament més alt (p=0,005).Els pacients amb hiperventilació presentaven nivells d'estradiol superiors als que normoventilaven i tenien pitjor funció hepàtica (p=0,027). Existeix una correlació positiva significativa amb els nivells d'estradiol i la xifra de PaCO2 de manera global (R2=0.052; p=0.026), així com amb els nivells d'estradiol i la PaCO2 i les dones (R2=0.284; p=0.001), sense trobar una correlació significativa en els homes (R2=0.003; p=0.6).Els pacients amb SHP no tenien diferències significatives en els nivells d'hormones amb els pacients sense SHP però presentaven més hipoxèmia i alteracions de la DLCO amb respecte als pacients amb SHP.Conclusions: El pacients cirròtics amb hiperventilació tenen un augment del nivell d'estradiol però no de progesterona i tenen pitjor funció hepàtica. Els pacients amb SHP no tenen diferències en els nivells hormonals que els pacients sense SHP però presenten més hipoxèmia i un descens del DLCO. / La alcalosis respiratoria es común en los pacientes cirróticos. La elevación de los niveles de hormonas sexuales contribuye a la hiperventilación sin haberse podido aclarar el mecanismo. Los pacientes con cirrosis hepática e hiperventilación presentan niveles elevados de estrógenos y progesterona. La alteración gasométrica de dichos pacientes se acentúa conforme empeora la función hepática.Es bien sabido que el estradiol y la progesterona provocan alteración del tono vascular. Uno de los factores importantes de la etiopatogenia del síndrome hepatopulmonar (SHP) es la vasodilatación pulmonar. Al transplantar el hígado a pacientes con SHP, la vasodilatación pulmonar se normaliza al igual que los niveles de hormonas sexuales.Objetivos: Estudiar los niveles de estradiol y progesterona, la gasometría arterial y las pruebas de función respiratoria de un grupo de pacientes cirróticos consecutivos y compararlos según su grado de disfunción hepática. Identificar a los pacientes cirróticos con SHP y comparar las mismas determinaciones con los pacientes que no lo padecen.Pacientes y métodos: Se incluyeron 100 pacientes consecutivos diagnosticados de cirrosis hepática por criterios clínicos-bioquímicosmorfológicos durante dos años y medio, desde 1 de enero de 2004 hasta 30 junio 2006, a los cuales se les determinó los niveles sanguíneos de estradiol y progesterona, gasometría arterial, pruebas de función respiratoria con espirometría, test de la marcha y ecocardiografía transtorácica realzada con contraste (ETT-RC). Así mismo se reclutó un grupo control de 74 sujetos, parejo por edad y sexo, al cual también se le determinaron los niveles sanguíneos de estrógenos y progesterona.Resultados: Los pacientes cirróticos tenían niveles de estradiol y progesterona superiores al grupo control, aunque separados por sexo, sólo los varones cirróticos mostraban diferencias significativas en las dos hormonas con el grupo control (p=0,026; p=0,031). Los cirróticos, tanto varones como mujeres, con peor función hepática tenían niveles de estradiol más elevados que los cirróticos con mejor función hepática (p<0,001) y sólo las mujeres tenían un nivel de progesterona significativamente más alto (p=0,005). Los pacientes con hiperventilación presentaron niveles de estradiol superiores a los que normoventilaban y tenían peor función hepática (p=0,027). Existe una correlación positiva significativa con los niveles de estradiol y la cifra de PaCO2 arterial de manera global (R2=0.052; p=0.026), así como con los niveles de estradiol y la PaCO2 y las mujeres (R2=0.284; p=0.001), sin encontrar una correlación significativa en los hombres (R2=0.003; p=0.6).Los pacientes con SHP no mostraban diferencias significativas en los niveles de hormonas con los pacientes sin SHP pero presentaban mayor hipoxemia y alteraciones de la DLCO con respecto a los pacientes sin SHP.Conclusiones: Los pacientes cirróticos con hiperventilación muestran un aumento del nivel de estradiol pero no de progesterona y tienen peor función hepática. Los pacientes con SHP tienen el mismo nivel hormonal que los pacientes sin SHP pero presentan mayor hipoxemia y menor DLCO. / Respiratory alkalosis is common in cirrhotic patients.The increased levels of sex hormone have been associated to hyperventilation by unclear mechanisms. Cirrhotic patients with hyperventilation have high levels of estradiol and progesterone and worse liver function.These hormones have a well known role in the regulation of vascular tone.One of the causes of hepatopulmonary syndrome (HPS) is pulmonary vasodilatation (PV). Liver transplantation in these patients is followed by a normalization of PV and sex hormone levels.Objectives: The aims of this study were to analyze sex hormone levels, arterial blood gas and pulmonary function test in cirrhotic patients depending on their Child Pugh class. Identifying those with HPS and comparing them with non-HPS patients.Patients and methods: In 100 consecutive patients with liver cirrhosis studied from 1st January 2004 to 30th June 2006, sex hormone levels, arterial blood gas, pulmonary function test and contrast-enhanced echocardiography were determined. Sex hormone levels were measured in seventy four subjects with similar ages to our patients.Results: Cirrhotic patients had higher levels of estradiol and progesterone than the control group, although just cirrhotic men had significantly higher levels of both hormones than them (p=0,026; p=0,031).Cirrhotic patients with worse liver function test had higher levels of estradiol than cirrhotics with better liver function (p<0,001) and just women had a higher level of progesterone (p=0,005). Hyperventilating patients had statistically higher levels of estradiol than did patients with normal ventilation and had worse liver function (p=0,027) . There was a significant correlation 14 between PaCO2 and estradiol globally (R2=0.052; p=0.026) and PaCO2 and estradiol and cirrhotic women (R2=0.284; p=0.001) but not in cirrhotic men (R2=0.003; p=0.6). There was no statistical difference between sex hormone levels for HPS patients and non-HPS patients. Though HPS patients had hypoxaemia and DLCO alterations comparing with non-HPS patients.Conclusions: Hyperventilating cirrhotic patients have higher estradiol levels and worse liver function than normal ventilation patients. HPS patients have similar sex hormone levels than non-HPS patients but have more hypoxaemia and lower DLCO.

El present treball es basa en l'estudi del efecte de dues proteïnes identificades com antagonistes de la mort induïda pel receptor Fas, FAIM i FLIP, en el sistema nerviós. Malgrat que totes dues molècules promouen el creixement neurític, existeixen diferències mecanístiques que es detallaran de forma separada. Inicialment, hem procedit a la caracterització de la proteïna FAIM (Fas Apoptosis Inhibitory Molecule), de la qual n'existeixen dues úniques referències, en la bibliografia. Hem demostrat que l'expressió forçada de FAIM no protegeix les neurones de la retirada de factors tròfics, però exerceix una clara acció promotora del creixement neurític en els diversos sistemes neuronals estudiats. D'una banda, l'expressió forçada de FAIM incrementa la longitud i el grau d'arborització de les neurites induïts pel factor de creixement nerviós (NGF), tant en la línia cel·lular PC12 com en cultius primaris de neurones del gangli cervical superior (SCG). Per altra banda, si es redueixen els nivells endògens de FAIM mitjançant la tècnica del ARN d'interferència, el creixement neurític induït pel NGF es veu dràsticament afectat de forma negativa en els dos models cel·lulars utilitzats. L'expressió exògena de FAIM promou l'activació de la via NF-&#954;B, mentre que el bloqueig d'aquesta via, mitjançant la transfecció d'una forma mutada d'I&#954;B&#945; no degradable o bé usant neurones corticals de ratolins nuls que manquen de la subunitat p65 de NF-&#954;B, evita el creixement neurític promogut per NGF. L'efecte estimulador del creixement neurític també pot ser bloquejat per la inhibició de la via de Ras/ERK. Finalment, hem demostrat que FAIM interacciona amb els dos receptors de la neurotrofina NGF, p75NTR i TrkA, d'una forma depenent de lligand. Aquests resultats revelen una nova funció de FAIM com promotor de creixement neurític mitjançant un mecanisme depenent de NF-&#954;B. En el cas de FLIP, s'ha descrit la seva funció com inhibidor endogen de la apoptosi induïda per Fas, però, també s'ha vist implicat en promoció de proliferació. El treball descriu per primera vegada una funció, fins ara desconeguda, de FLIP en el sistema nerviós. FLIP s'expressa en motoneurones, en neurones SCGs i cèl·lules PC12. Malgrat això, la seva expressió forçada, només pot protegir el cultiu de motoneurones de ratolí de la mort cel·lular induïda per la retirada de factors tròfics. De totes maneres, aquesta expressió augmenta de forma considerable el creixement neurític en els tres models després de l'estímul neurotròfic apropiat per a cadascun d'ells. De forma interessant, i sense excepció, la reducció dels nivells endògens de FLIP inhibeix la neuritogènesis en aquests models. Les vies intracel·lulars regulades per FLIP impliquen tant ERK com NF-&#954;B. L'expressió forçada de FLIP promou un increment en la seva activitat, mentre que la reducció de la seva expressió provoca una disminució d'aquesta, després de l'estímul de NGF en cèl·lules PC12. Finalment, es demostra que FLIP interacciona amb el receptor del NGF, TrkA d'una manera depenent d'estímul. Aquests resultats revelen una nova funció neuritogènica de FLIP a través d'un mecanisme que implica l'activació de les vies MAPK/ERK i NF-&#954;B, i que no està relacionada amb la seva clàssica funció antiapoptòtica. / El presente trabajo se basa en el estudio del efecto de dos proteínas identificadas como antagonistas de la muerte inducida por el receptor de muerte Fas, FAIM y FLIP, en el sistema nervioso. Para ello, y pese a que comparten el fenotipo de promoción del crecimiento neurítico, existen diferencias mecanísticas que detallaremos de forma separada. Inicialmente, caracterizamos la proteína FAIM (Fas Apoptosis Inhibitory Molecule), de la cual existen dos únicas referencias en la bibliografía. Hemos demostrado que la expresión forzada de FAIM no protege las neuronas de la retirada de suporte trófico, pero ejerce una clara acción promotora del crecimiento neurítico en los diversos sistemas neuronales estudiados. Por una parte, la expresión forzada de FAIM incrementa la longitud y el grado de arborización de las neuritas inducidos por el factor de crecimiento nervioso (NGF), tanto en línea celular PC12 como en cultivos primarios de neuronas del ganglio cervical superior (SCG). Por otra parte, si se reducen los niveles endógenos de FAIM mediante la técnica del ARN de interferencia, se disminuye el crecimiento neurítico en dichas células. La expresión forzada de FAIM promueve la activación de la vía NF-&#954;B, mientras que el bloqueo de esta vía, mediante la transfección de una forma mutada de I&#954;B&#945; no degradable o bien usando neuronas corticales de ratones nulos que carecen de la subunidad p65 de NF-&#954;B, previene el crecimiento neurítico promovido por NGF. El efecto estimulador del crecimiento neurítico también puede ser bloqueado por la inhibición de la vía de Ras/ERK. Finalmente, demostramos que FAIM interacciona con los dos receptores de la neurotrofina NGF, p75NTR y TrkA, de una forma dependiente de ligando. Estos resultados revelan una nueva función de FAIM como promotor de crecimiento neurítico mediante un mecanismo dependiente de NF-&#954;B. En el caso de FLIP, se ha descrito su función como inhibidor endógeno de la apoptosis mediada por Fas, pero, también se ha visto implicado en promoción de proliferación. El trabajo describe por primera vez una función, hasta ahora desconocida, de FLIP en el sistema nervioso. FLIP se expresa en motoneuronas, en neuronas SCGs y células PC12, aunque su expresión forzada, únicamente protege de la muerte celular inducida por la retirada de factores tróficos en motoneuronas. De todos modos, dicha expresión aumenta de forma considerable el crecimiento neurítico en los tres modelos, después del estímulo neurotrófico apropiado. De forma interesante, y sin excepción, la reducción de los niveles endógenos de FLIP inhibe la neuritogénesis en estos modelos. Las vías intracelulares reguladas por FLIP implican tanto ERK como NF-&#954;B. La expresión forzada de FLIP promueve un incremento en su actividad, mientras que la reducción de su expresión provoca una disminución de ésta, después de un estímulo de NGF en células PC12. Finalmente, demostramos que FLIP interacciona con el receptor del NGF, TrkA de una manera dependiente de estímulo. Estos resultados revelan una nueva función para FLIP, la neuritogénesis, a través de un mecanismo que implica la activación de las vías Ras/ERK y NF-&#954;B, y que no está relacionada con su clásica función antiapoptótica. / The present work studies the effect of two proteins identified as Fas-induced cell death antagonists, FAIM and FLIP, in the nervous system. Although they share the neuritogenesis promoting effect, there are mechanistical differences that will be detailed separately. Fas apoptosis inhibitory molecule (FAIM) is a protein identified as an antagonist of Fas-induced cell death. We show here that FAIM over expression fails to rescue neurons from trophic factor deprivation, but exerts a marked neurite growth -promoting action in different neuronal systems. Whereas FAIM over expression greatly enhanced neurite outgrowth from PC12 cells and sympathetic neurons grown with nerve growth factor (NGF), reduction of endogenous FAIM levels by RNAi decreased neurite outgrowth in these cells. FAIM over expression promoted NF-&#954;B activation, and blocking this activation by using a super repressor I&#954;B&#945; or by carrying out experiments using cortical neurons from mice that lack the p65 NF-&#954;B subunit prevented FAIM-induced neurite outgrowth. The effect of FAIM on neurite outgrowth was also blocked by inhibition of the Ras-ERK pathway. Finally, we show that FAIM interacts with both TrkA and p75NTR NGF receptors in a ligand-dependent manner. These results reveal a new function of FAIM in promoting neurite outgrowth by a mechanism involving activation of the Ras-ERK pathway and NF-&#954;B. Cellular FLIP (c-FLIP) is an endogenous inhibitor of the signaling pathway triggered by Fas activation implicated in apoptosis as well as in proliferation processes. Here, we demonstrate for the first time an unexpected role of FLIP in the nervous system. FLIP is expressed in motoneurons, SCGs and PC12 cells. However, its over expression is only able to protect mouse isolated motoneurons from growth factor deprivation-induced cell death. Whereas FLIP over expression greatly enhanced neurite outgrowth in the three neuronal models after appropriate neurotrophin stimuli, reduction of endogenous FLIP levels by RNAi decreased neuritogenesis in these cells. The intracellular signals regulated by FLIP implicate both ERK and NF-&#954;B pathways. Over expression of FLIP promotes an increased activity, whereas its downregulation provokes a reduction after NGF stimulus in PC12 cells. Finally, we demonstrate that FLIP interacts with TrkA receptor in a NGF dependent manner. These results reveal a new function of FLIP in neuritogenesis by a mechanism involving activation of Ras/ERK pathway and NF-&#954;B that can be separated from its classical antiapoptotic function.

Aquesta tesi té com a objectiu: contribuir a l'augment de la comprensió i el coneixement de la capa límit estable nocturna, des de l'observació i anàlisi de dades experimentals fins a la simulació unidimensional de processos específics en aquestes condicions. Per portar a bon terme el treball, per una banda s'ha participat en diverses campanyes experimentals (VILEXP96, SABLES 98, CASES-99) i s'ha pogut accedir a la base de dades que es genera actualment de forma contínua en el Centro de Investigación de la Baja Atmósfera (CIBA) a Valladolid, permetent disposar d'un gran volum de dades a analitzar i interpretar. Amb aquestes dades s'ha pogut caracteritzar la capa límit estable nocturna essent important el fet de poder-la dividir en tres règims d'estabilitat: feblement estable, transició i molt estable, i detectar la tendència de tots els paràmetres turbulents amb escalat local a seguir l'estratificació z-less a estabilitats fortes. S'ha pogut observar que en la zona del CIBA es generen màxims de vent a nivells baixos amb direcció sovint de l'est i freqüentment mostrant turbulència elevada en la seva part superior. La presència d'ones de gravetat i de Kelvin-Helmholtz, i l'arribada de corrents de densitat, característics de l'estratificació molt estable, s'ha pogut detectar a partir de l'observació dels descriptors estadístics i de l'anàlisi espectral. Per altra banda, s'han utilitzat dos models numèrics de columna (STABLE i ATHENE) per simular la capa límit estable nocturna, al mateix temps que des de la plataforma GABLS hem portat a terme la primera intercomparació de resultats de la simulació d'un cas d'estratificació estable. Com a conclusió cal dir que l'estudi d'intercomparació GABLS ha permès explorar l'eficiència de mescla de 18 esquemes de turbulència. Una de les conclusions és que en general, els models operatius pronostiquen més barreja que els de recerca, i en més proporció els de 1r ordre que els d'ordre 1.5, amb conseqüències importants com la sobreestimació dels fluxos superficials, la pèrdua de desenvolupament d'un sostre en la inversió o la no generació d'un màxim de vent. Tant el model STABLE com el model ATHENE han estat capaços de generar les característiques més importants de la capa límit estable. És d'especial importància el poder simular el màxim de vent generat sobre el CIBA mostrant l'existència de turbulència en la seva part superior, que sembla comparar molt bé amb les observacions. / This doctoral thesis aims to contribute to the increase of the understanding and the knowledge of the nocturnal stable boundary layer, from the observation and the data analysis until the unidimensional simulation of specific processes in these conditions. On the one hand, we have participated in various experimental campaigns (VILEXP96, SABLES 98, CASES-99) and we have had access to the data base that is generated continuously in the "Centro de Investigación de la Baja Atmósfera" (CIBA) in Valladolid, allowing to have a great volume of data to analyze and to interpret. With these data we have been able to characterize the nocturnal stable boundary layer being important to divide it in three stability regimes: weakly stable, transition and very stable, and to detect the z-less tendency to strong stabilities of all the turbulent parameters with local scaling. It has been possible to observe low-level jets in the zone of the CIBA, frequently showing elevated turbulence at their upper part. Using statistical and spectral analysis, we have been able to detect the presence of gravity waves and Kelvin-Helmholtz waves, and the arrival of density currents, characteristics of the very stable stratification. On the other hand, two numerical column-models have been used (STABLE and ATHENE) to simulate the nocturnal stable boundary layer, at the same time that we have made the first intercomparison of results of a stable stratification simulation (GABLS case). The study of the GABLS intercomparison has allowed exploring the different mixing strength of 18 turbulence schemes. In general, the operational models mix more than the research models with important consequences such as the missing of the development of an upper inversion and the overestimation of the surface fluxes. STABLE and ATHENE have been able to generate the most important characteristics of the stable boundary layer. It is of special importance the low-level jet simulation, showing turbulence at its upper part, comparing very well with the observations.