Las ciudades están densamente pobladas y ofrecen una diversidad cultural, religiosa, étnica, y de costumbres. Suele estar dividida por demarcaciones socioeconómicas. Las desigualdades en el desarrollo infantil temprano son de gran preocupación. El objetivo de esta disertación es describir políticas, planes de salud e intervenciones para abordar las desigualdades sociales en salud y desarrollo temprano infantil en países europeos durante 2010-2013. La tesis se llevó a cabo utilizando métodos de investigación cualitativa y una revisión sistemática. Los resultados sugieren la importancia de poner más esfuerzos en proveer a los responsables de políticas con información necesaria de salud y sus determinantes sociales. Es necesario asegurar que los objetivos de las desigualdades en salud sean incluidos en la agenda política. Estos deberían tener en cuenta la naturaleza multidisciplinaria y multisectorial de reducir las desigualdades en salud. Proveer el acceso a un abanico amplio de servicios universalmente proporcionales durante la edad temprana de calidad, es importante. / Cities are densely populated and offer a diversity of cultural backgrounds, religions, ethnicity and customs, frequently divided by socio-economic demarcations. Inequalities in early child development within cities are of great concern. The objective of this dissertation is to describe policies, health plans and interventions to address social inequalities in health and early child development in European countries during 2010-2013. This thesis was carried out using qualitative research methods and a systematic review. Findings suggest the importance of placing more effort on providing policymakers with available information on health and its social determinants. It is necessary to ensure that health inequality aims are included in the political agenda. These should take into account the multidisciplinary and multisectoral nature of tackling health inequalities. Providing access to a comprehensive range of quality universally proportionate services during children’s early years is important

Les lesions traumàtiques en la gent gran són un problema de salut pública important, donat que són una de les principals causes de morbiditat en aquest col·lectiu. L’estudi de la incidència de lesions en la gent gran i la seva evolució ofereix una visió parcel·lada de la situació, ja que en la majoria de casos les dades que es mostren es redueixen a un únic mecanisme - com per exemple l’evolució de les lesions per caigudes -, o a lesions en concret - com les fractures de maluc -, o d’una certa gravetat – com l’estudi de les lesions que han requerit ingrés hospitalari. Es plantegen com objectius d’aquesta tesi estimar la incidència hospitalària de lesions traumàtiques en la gent gran a Espanya, segons sexe i grup d’edat, així com en els diferents grups de gravetat i tipus de mecanisme, identificar les lesions més habituals en les persones grans i analitzar l’evolució de la incidència calculada en cada cas al llarg d’onze anys. S’ha portat a terme un estudi descriptiu. Depenent dels objectius el disseny utilitzat ha estat transversal o de tendències. La població d’estudi son les persones majors de 64 anys residents a Espanya durant el període 2000-2010. Les taxes d’incidència hospitalària s’han calculat a partir de les altes hospitalàries del Conjunt Mínim Bàsic de Dades Hospitalàries (CMBDH) del Ministerio de Sanidad, Políticas Sociales e Igualdad i de les dades del Padró Municipal d’Habitants del Instituto Nacional de Estadística. Els casos són residents majors de 64 anys amb diagnòstic principal de lesió traumàtica. L‘evolució de la incidència s’ha analitzat utilitzant models lineals generalitzats assumint distribució de Poisson i funció d’enllaç logaritme per a cada una de les variables depenents i s’ha ajustat per sobredispersió. S’ha calculat el Percentatge Anual de Canvi (APC) de la taxa a partir de l’estimació del risc relatiu (RR) anual de lesió i el seu interval de confiança al 95%. La incidència hospitalària de lesió traumàtica és superior en dones que en homes i augmenta amb la edat. En els últims anys s’observa una tendència a l’augment de la incidència, sobretot a partir dels 75-80 anys (grans-grans). Aquest augment és més ràpid en les persones de més edat. En les lesions per col·lisió de trànsit és en l’únic cas en què s’observa un descens. Les lesions més habituals continuen sent les fractures de maluc, per bé que en el cas de les dones de menys de 75 anys (grans-joves) la incidència hospitalària ha mostrat un descens important, i en el cas dels homes fins a aquesta edat s’ha mostrat estable al llarg del període. L’efecte d’aquest descens s’ha vist contrabalançat per l’augment important de lesions com els traumatismes cranioencefàlics i les fractures en les extremitats superiors que, tot i de magnitud força menor que les fractures de maluc, han mostrat augments importants al llarg del període. Els resultats d’aquesta tesi porten a identificar dos grans grups dins del col·lectiu de les persones grans, els grans-joves (fins als 75-80 anys) i els grans-grans (a partir d’aquesta edat). Tot i que les fractures de maluc són la lesió amb més presència en tots els grups d’edat, el descens de la incidència en les dones grans-joves conjuntament amb l’increment de les fractures d’extremitats superiors i dels traumatismes cranioencefàlics porta a que en aquest grup les fractures de maluc perdin protagonisme. En el cas dels grans-grans, l’increment de la incidència de lesió traumàtica s’afegeix al creixement poblacional que està experimentant aquest grup d’edat en els últims anys. Aquest doble increment porta a que cada vegada siguin més, en termes absoluts, el nombre de persones grans-grans a tractar a nivell hospitalari. Alhora, també suposa un augment de la demanada de serveis posteriors per tal que la persona lesionada pugui assolir el màxim nivell d’autonomia després de la lesió que li permeti gaudir d’un envelliment actiu. / Traumatic injuries in older people are a major public health problem, since they are one of the leading causes of morbidity in this age group. Studies of the incidence of injury and it trends among older people provide only a partial insight into the situation, since in most cases the data are limited to a single injury mechanism, such as the evolution of fall-related injuries, to specific injury types, such as hip fractures, or to injuries of a certain severity, such as those requiring hospitalization. The objectives of this thesis are to estimate the incidence of traumatic injuries among elderly individuals that were attended at hospitals in Spain, stratified by sex and age, as well as by severity and mechanism of injury. We also identify the most common injuries in older people, and finally analyse the evolution of their incidence over a period of eleven years. We conducted a descriptive study, using a cross-sectional or longitudinal design, depending on the objectives. The population study consists of individuals over 64 years of age who were resident in Spain between 2000 and 2010. Incidence rates were calculated using data provided by the National Hospital Discharge Register (NHDR) from the Spanish Institute of Health Information (Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad), and the National Institute of Statistics. Cases were Spanish residents older than 64 years discharged from a Spanish hospital with a primary diagnosis of traumatic injury. Incidence trends were analysed using generalized linear models, assuming Poisson distribution and log link function for each dependent variable, and adjusting for overdispersion. The Annual Percent Change (APC) of the rate is computed from the estimated relative risk (RR) and its 95% confidence interval. The incidence of traumatic injuries attended at hospital is higher among women than men, and increases with age. A positive trend in incidence has been observed in recent years, especially in individuals over 75-80 years of age, and this increase is accentuated by age. Traffic injuries are the only injury type in which we observe a decline. Hip fractures are still the most common injury type, although in the case of individuals under 75 years, their incidence decreased significantly in women and remained stable in men throughout the study period. The effect of this decline has been counterbalanced by an increase in the incidence of other types of injury such as head injuries and fractures in the upper extremities. The results of this thesis allow us to identify two large groups within the population of older people, the elderly (up to 75-80 years) and the super-elderly (from this age onward). While hip fractures remain the most common injury type in all age groups, their decrease in incidence among elderly women along with the increase in frequency of fractures of the upper extremities and of traumatic brain injuries means that hip fractures are losing importance in this age group. In the case of super-elderly individuals, the increase

El objetivo fundamental de este estudio ha sido construir y determinar las propiedades psicométricas de un cuestionario aplicado a la evaluación de la sensibilidad moral en los cuidados enfermeros (CuSMCE). Metodología A partir de las aportaciones enfermeras para la sensibilidad moral y el cuidado enfermero, se generó una definición teórica del concepto que sirvió de base para la construcción de un cuestionario auto administrado. Los ítems preliminares fueron sometidos a la valoración del juicio de expertos. Posteriormente se comprobó su comprensión, factibilidad y tiempo de ejecución mediante un estudio piloto. El cuestionario definitivo se entregó a una muestra de conveniencia formada por enfermeras que desarrollaban su labor profesional en un hospital de tercer nivel de la provincia de Barcelona. Resultados La muestra definitiva estuvo compuesta por 179 enfermeras, con una media de edad de 42,6 años y un rango de 23 a 62 años. Los participantes expresaron un grado de acuerdo con los enunciados propuestos del 70%. El análisis de la consistencia interna a través del coeficiente alfa de Cronbach resultó de 0.83 y su estabilidad temporal satisfactoria (r=0.86). En el análisis factorial de ejes principales con rotación Oblimin aparecieron dos factores que se denominaron como “Valores profesionales” y “Respuestas de cuidados “ que explican conjuntamente una varianza total del 31.36%. La asignación de los enunciados a cada uno de los factores resultó coherente con la definición inicial. Conclusiones El modelo teórico propuesto, considera la sensibilidad moral como una competencia basada en valores profesionales que debe preceder y acompañar cualquier actividad de cuidado. El cuestionario construido para la evaluación de la sensibilidad moral ha demostrado índices aceptables de validez y fiabilidad en todas sus facetas.

En un contexto de envejecimiento de la población activa y de implantación de medidas de retraso de la jubilación, la presente tesis estudia la relación entre las condiciones de empleo a través de las trayectorias laborales y la salida prematura del mercado de trabajo por incapacidad permanente (IP). La IP es un fenómeno que pone en crisis la sostenibilidad del sistema de protección social y debilita el mercado de trabajo. Los resultados, basados en el análisis de la Muestra Continua de Vidas Laborales (MCVL), muestran que factores como la ocupación y las características de las trayectorias laborales en términos de flexibilidad e inseguridad influyen en el abandono definitivo de la vida laboral activa. Las categorías de trabajadores no cualificadas (en especial las manuales) y las trayectorias laborales caracterizadas por una alta inseguridad y una alta flexibilidad, presentan en mayor medida un abandono prematuro del mercado de trabajo, medido en términos de Años Potenciales de Vida laboral perdidos (APVLP). Sin embargo, hemos observado que en términos de estos APVLP, las trayectorias caracterizadas por una alta flexibilidad, compensada con una baja inseguridad, suponen un retraso en la salida prematura del mercado de trabajo por IP. Una política de relaciones laborales que favorezca la flexiseguridad puede ayudar a retrasar la salida prematura del mercado de trabajo. / In a context of active population ageing and implementation of policies to postpone retirement, this thesis examines the relationship between employment conditions through labor market trajectories and early retirement due to permanent disability (PD). This phenomenon puts a strain on the sustainability of the social protection system and weakens the labor market. Results based on the Continuous Working Life Sample (CWLS) show that factors, as the occupation and labor market trajectories characteristics in terms of flexibility and insecurity, influence on the definitive cessation of active working life. Non qualified occupational categories (especially manual categories) and those labor market trajectories characterized by high insecurity and high flexibility show to a greatest extent an early retirement measured by potential years of working life lost (PYWLL). However, we have observed that in terms of these PYWLL, labor market trajectories characterized by high flexibility, compensated by low insecurity, involve a delay in the early retirement due to PD. Labor relations policies that promote flexicurity can help to delay early retirement from the labor market.

Esta tesis doctoral está basada en el estudio de los factores determinantes de la duración de la incapacidad temporal por contingencia común (ITcc). Se examina la variabilidad geográfica de la duración de la ITcc entre comarcas de Cataluña para episodios de ITcc en general y para dos patologías frecuentes, trastornos musculoesqueléticos (TME) y trastornos mentales. Se utilizan datos de cohortes de episodios de ITcc cedidos por el Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (ICAMS) de la Generalitat de Catalunya. Se analizaron todos los primeros episodios de ITcc finalizados en el año 2007 y 2010 estudiando factores individuales (sexo, edad, diagnóstico, entidad gestora del episodio, régimen de afiliación a la Seguridad Social y rama de actividad económica) y/o contextuales relacionados con recursos sanitarios (número de áreas básicas de salud) y socioeconómicos (cuota de mercado y tasa de desempleo) que podrían explicar la variabilidad observada. Se utilizaron modelos de regresión multinivel de riesgos proporcionales con episodios anidados en comarcas. También se propone un modelo de fragilidad condicional basado en un enfoque Poisson para analizar la duración de la ITcc (u otro evento de interés) en presencia de eventos repetidos para un mismo individuo, y se muestra la utilidad del modelo para analizar dicha duración en grandes bases de datos. Se utilizaron episodios de ITcc finalizados en el año 2007 por trastorno mental y por neoplasia, a partir de los cuales se comparó empíricamente el modelo de fragilidad condicional (CFM) y el enfoque propuesto basado en un modelo de fragilidad condicional Poisson (CFPM). / This thesis is based on the study of the determinants of the duration of sickness absence (SA). We examined the geographic variability of the SA duration between comarcas of Catalonia for SA in general and for two common groups of disorders, musculoskeletal disorders (MSDs) and mental health disorders. Cohort data of SA episodes ceded by the Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (ICAMS) of the Generalitat of Catalunya were used. All first SA episodes ending in 2007 and 2010 were analyzed studying individual factors (sex, age, diagnosis, entity managing the sick leave, employment status, and economic activity branch) and contextual factors related to health resources (number of basic health areas) and socioeconomic indicators (market share and unemployment rate) that could explain the observed variability. Multilevel proportional hazard regression models with episodes nested in comarcas were used. This thesis also proposes using a conditional frailty model based on a Poisson approach for analyzing SA duration (or other event of interest) in the presence of repeated events in the same individual, and demonstrates the usefulness of such a model to analyze large datasets. SA episodes ending in 2007, caused by mental health disorders and neoplasms were used, from which the conditional frailty model (CFM) and a novel approach based on a conditional frailty Poisson model (CFPM) were compared empirically.

Epidemiological evidence is limited regarding the effects of long-term exposure to traffic-related air pollution and to traffic noise on blood pressure (BP). This thesis aims at (a) assessing the long-term co-exposure to traffic-related air pollution and traffic noise and (b) evaluating and disentangling the associations of each of these trafficrelated environmental factors on hypertension, systolic and diastolic BP in the adult population of Girona city (Catalonia, Spain). We studied the spatial correlation between annual average levels of measured nitrogen dioxide (NO2) and modeled traffic noise levels (L24h and Lnight) at 83 outdoor residential locations in Girona city. We used data from the baseline examination (years 2003-2006) of a population-based cohort corresponding to 3836 participants aged 35-84. We assigned outdoor annual average levels of NO2 and traffic noise at the participants’ postal addresses with a land-use regression model and a traffic noise model, respectively. Indoor traffic Lnight levels at the bedrooms were estimated based on the noise protection elements at home. The correlation between NO2 and traffic noise was high and city area-dependent. NO2 and indoor traffic noise showed consistent and independent associations with both BP and hypertension. In contrast, the associations for NO2 could not be disentangled from those for outdoor traffic noise. We also identified potential susceptibility groups. This thesis adds to the limited evidence showing that long-term exposure to trafficrelated air pollution and to traffic noise are associated (and independently) with both BP and hypertension. Further studies are required to confirm these results. / L’evidència epidemiològica és limitada en relació als efectes de l’exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica i al soroll provinents del trànsit amb la pressió arterial (PA). Aquesta tesi té com a objectiu (a) explorar l’exposició conjunta a la contaminació atmosfèrica i al soroll del trànsit a llarg termini i (b) avaluar i separar les associacions de cadascun d’aquests dos factors ambientals amb la hipertensió i la pressió sistòlica i diastòlica a la població adulta de la ciutat mediterrània de Girona (Catalunya, Espanya). Vam estudiar la correlació espacial entre els nivells anuals mitjans de diòxid de nitrogen (NO2) mesurat i del soroll de trànsit modelitzat (L24h and Lnit) a l’exterior de 83 localitzacions residencials. Vam utilitzar les dades de l’exploració basal (anys 2003- 2006) d’una cohort poblacional corresponents a 3836 participants de 35 a 84 anys. Vam assignar els nivells mitjans anuals exteriors de NO2 i de soroll de trànsit a les adreces postals residencials de cada participant amb un model de regressió de l’ús del sòl i un model de soroll de trànsit, respectivament. Els nivells interiors de Lnit de trànsit als dormitoris es van derivar en base a les proteccions contra el soroll a casa. La correlació entre l’NO2 i el soroll del trànsit era elevada i depenia de l’àrea de la ciutat. Ambdós l’NO2 i el soroll del trànsit s’associaven consistent i independentment amb la hipertensió i la PA. En canvi, les associacions per l’NO2 no es podien deslligar de les del soroll de trànsit exterior. També vam identificar factors de susceptibilitat potencials. Aquesta tesi incrementa l’evidència escassa sobre que l’exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica i al soroll del trànsit s’associen, i independentment, tant amb la PA com amb la hipertensió. Es requereixen més estudis per confirmar aquests resultats. / La evidencia epidemiológica es limitada en relación a los efectos de la exposición prolongada a la contaminación atmosférica y al ruido procedentes del tráfico con la presión arterial (PA). Esta tesis tiene como objetivo (a) explorar la exposición conjunta a la contaminación atmosférica y al ruido del tráfico a largo plazo y (b) evaluar y separar las asociaciones de cada uno de estos dos factores ambientales con la hipertensión y la presión sistólica y diastólica en la población adulta de la ciudad mediterránea de Girona (Cataluña, España). Estudiamos la correlación espacial entre los niveles anuales medios de dióxido de nitrógeno (NO2) medido y de ruido de tráfico modelizado (L24h and Lnoche) en el exterior de 83 localizaciones residenciales. Utilizamos los datos de la exploración basal (años 2003-2006) de una cohorte poblacional correspondientes a 3836 participantes de 35 a 84 años. Asignamos los niveles medios anuales exteriores de NO2 y de ruido de tráfico a las direcciones postales residenciales de cada participante con un modelo de regresión del uso del suelo y un modelo de ruido de tráfico, respectivamente. Los niveles interiores de Lnoche de tráfico en los dormitorios se derivaron en base a las protecciones contra el ruido en casa. La correlación entre el NO2 y el ruido del tráfico era elevada y dependía del área de la ciudad. Ambos el NO2 y el ruido del tráfico se asociaban consistente e independientemente con la hipertensión y la PA. En cambio, las asociaciones para el NO2 no se podían desenredar de las del ruido de tráfico exterior. También identificamos factores de susceptibilidad potenciales. Esta tesis incrementa la evidencia escasa sobre que la exposición prolongada a la contaminación atmosférica y al ruido del tráfico se asocian, e independientemente, tanto con la PA como con la hipertensión. Se requieren más estudios para confirmar estos resultados.

Objective: To adapt the community nursing version of the “Developing Evidence-Based Practice (DEBP )” questionnaire in to the primary health care (PHC) setting in Spain and to evaluate its psychometric properties. Methods: The DEBP questionnaire was translated, back-translated, and pilot-tested. During the first six months of 2010, 513 nurses participated in the study. Internal structure was analyzed by exploratory factor analysis. Reliability scores and sensitivity to change were assessed. Results: Factor analysis showed six components that explained 49 % of the variance. Reliability was satisfactory (consistency and agreement coefficients >0.70). Overall score and the “Skills for evidence-based practice (EBP)” component score showed a medium and a large effect respectively. Conclusions: The DEBP questionnaire adapted has satisfactory psychometric properties. It is a useful tool for measuring the development of EBP and assessing the barriers for its implementation / Objetivo: Adaptar el cuestionario "Developing Evidence-Based Practice (DEBP)" en su versión para enfermeras comunitarias al contexto de la atención primaria (AP) en España y evaluar sus propiedades psicométricas. Metodología: Se realizó la traducción, la retrotraducción y el pilotaje del cuestionario. Durante el primer semestre de 2010, 513 enfermeras participaron en el estudio. Se analizó la estructura interna mediante un análisis factorial exploratorio. Se evaluó la fiabilidad de las puntuaciones y la sensibilidad al cambio. Resultados: El análisis factorial mostró seis componentes que explicaban un 49% de la variancia. La fiabilidad fue satisfactòria (coeficientes de consistencia y acuerdo >0,70). La puntuación global y la del componente "Habilidades para la pràctica basada en pruebas (PBP)" mostraron un efecto moderado e importante respectivamente. Conclusiones: El cuestionario DEBP adaptado presenta unas propiedades psicométricas satisfactorias. Representa una herramienta útil para medir el desarrollo de la PBP y evaluar las barreras para su implementación

Background and aims: The immune, respiratory and central nervous system start developing during pregnancy and continue during the first years of life. Therefore, environmental exposures during these periods may play a role on the maturation of these systems. In particular, the exposure to indoor microbial agents, indoor factors such as pets or dampness, and to household cleaning products during infancy or childhood may have important implications in the development processes. This thesis aims to assess the long term effects of indoor exposure to microbial agents and chemical based cleaning products on respiratory and mental health among children from birth to the age of 13 years old. Methods: We used data from nine European birth cohorts that are part of three projects: the European HITEA project, the Spanish INMA project; and the German GINIplus and LISAplus birth cohort studies. Information on the exposure to indoor dampness, pet ownership, the use of cleaning products and allergy and respiratory health was periodically collected through questionnaires and health tests. Living room dust samples were collected when the children were 2-3 months and analysed for microbial agents concentrations (bacterial endotoxin, fungal extracellular polysaccharides (EPS) from Aspergillus spp. and Penicillium spp, and mould β(1,3)- glucans). Multivariable regression models were used to assess the associations between the exposures and the health outcomes. Results: 1) Concentrations of measured microbial agents varied differently across the cohorts. 2) Season of dust sampling, dog ownership, indoor report of dampness, and number of people living in the home is associated with the concentrations of microbial agents. 3) Early life exposure to endotoxin and dogs in the home is associated with lower levels of FeNO at school age. 4) Domestic use of cleaning sprays, air fresheners and solvents during pregnancy is associated with a higher prevalence of wheezing and LRTI during the first year of life. 5) At school age, bystander exposure to domestic cleaning sprays increases the levels of FeNO, and exposure to air freshening sprays and solvents decreases the lung function. 6) Persistent exposure to indoor dampness during early life has negative effects on the cognitive function and social competences at 4 years old. 7) Exposure to visible mould, dampness and pet ownership during the first 10 years of life increases the risk of borderline or abnormal scores in the SDQ at 10 years of age. Conclusion: Our results suggest that indoor exposure to microbial agents during early life and exposure to chemical based cleaning products during pregnancy, infancy and childhood play a role in the development of the respiratory, immune and central nervous systems. / Introducció i objectius: El desenvolupament dels sistemes immunitari, respiratori i nerviós central comença durant l’embaràs i continua al llarg la infància. Així, els primers anys de vida són moments crucials en que qualsevol exposició ambiental pot influir el desenvolupament d’aquests sistemes. Concretament, l’exposició durant la infància a agents microbiològics, humitat, animals de companyia i productes de neteja pot tenir implicacions importants en els processos de maduració d’aquests sistemes. L’objectiu principal d’aquesta tesi és el d’avaluar els efectes a llarg termini de la exposició a agents microbiològics i a productes de neteja de base química a la llar, sobre la salut respiratòria i mental des del naixement fins a l’edat de 13 anys. Mètodes: En aquesta tesi hem fet servir dades de nou cohorts de naixement europees que formen part de tres projectes: el projecte europeu HITEA, el projecte espanyol INMA, i els estudis alemanys GINIplus i LISAplus. La informació sobre la exposició a humitat, a animals de companyia, la utilització de productes de neteja, al·lèrgies i salut respiratòria es va recollir en tots els projectes mitjançant qüestionaris administrats als pares/mares i proves mèdiques o tests neuropsicològics. A més, es van recollir mostres de pols dels menjadors de les cases quan els nens/es tenien 2-3 mesos d’edat que es van analitzar per determinar les concentracions d’agents microbiològics (endotoxines bacterianes, polisacàrids extracel·lulars (EPS) d’Aspergillus spp. i Penicillium spp i β(1,3)-glucans fúngics). Per l’avaluació de les associacions entre exposicions i resultats de salut s’han desenvolupat models de regressió múltiple. Resultats: 1) Les concentracions d’agents microbiològics mesurats en pols de les llars varien per cohort. 2) L’estació de l’any en que es recull la mostra de pols, la presència de gossos a la casa, reportar humitat a la casa i el número de persones que hi viuen estan associats amb la concentració d’agents microbiològics a la pols. 3) L’exposició durant els primers mesos de vida a endotoxines i gossos a la llar s’associa amb nivells baixos de FeNO a edat escolar. 4) L’ús d’esprais i dissolvents per la neteja de la casa, i ambientadors durant l’embaràs està relacionat amb un increment en la prevalença de sibilants i infeccions respiratòries de vies baixes al llarg del primer any de vida. 5) En edat escolar, la exposició passiva a productes de neteja domèstics utilitzats en forma d’esprais incrementa els nivells de FeNO, i l’exposició a esprais ambientadors i dissolvents per la neteja de la llar disminueix la funció pulmonar. 6) L’exposició persistent a humitat a la llar durant els 2 primers anys de vida té un efecte negatiu sobre la funció cognitiva i les competències socials mesurades als 4 anys d’edat. 7) L’exposició a fongs procedents de la humitat, a humitat i a animals de companyia a casa al llarg dels primers 10 anys de vida incrementa el risc de puntuacions “borderline” o anormals al questionari SDQ administrat als 10 anys. Conclusió: els resultats presentats en aquesta tesi suggereixen que l’exposició a agents microbiològics durant els primers mesos de vida i l’exposició a productes de neteja durant l’embaràs i la infància juguen un paper important en el desenvolupament dels sistemes respiratori, immunològic i nerviós central.

Nurse prescribing has experienced much legislative confusion over the past 40 years in Spain. Nonetheless, primary care nurses prescribe medications, most frequently standard childhood vaccinations, antiseptics and nonsteroidal anti-inflammatory drugs, and health care supplies such as consumables for diabetes care, wound care products used to prevent and treat chronic wounds, and supplies needed by patients with urinary incontinence. Therefore, nurse prescription is usual practice, whether it is autonomous or a collaborative effort with doctors and care protocols, even though the regulation of this activity lags behind daily practice. On the other hand, primary care nurses have greater knowledge than doctors do about certain medications and health care supplies and their use, such as those used for the prevention and treatment of pressure ulcers. Care for patients with pressure ulcers, or at risk of developing them, tends to be provided by nurses. Therefore, this research uses the topic of caring for pressure ulcers to illustrate the merits of the legislation permitting nurse prescription. This achievement is expected to contribute to the development and strengthening of the nursing profession / La prescripció infermera (PI) a Espanya ha patit una legislació confusa i canviant durant els darrers gairebé 40 anys. Això no obstant, les infermeres d’atenció primària prescriuen medicaments; els més prescrits són les vacunes, els antisèptics i els antiinflamatoris no esteroïdals, i productes sanitaris com el material fungible que fan servir les persones que pateixen diabetis, els apòsits per a la prevenció i el tractament de ferides cròniques i els productes per a la incontinència d’orina. Per això, la PI és una pràctica habitual, de forma autònoma i col·laborativa mitjançant protocols, tot i que la regulació d'aquesta activitat no estigui d'acord amb la pràctica. Les infermeres d’atenció primària tenen millors coneixements que els metges sobre determinats medicaments i productes sanitaris, en especial els que es fan servir per a la prevenció i el tractament de les nafres per pressió. La cura de les persones que pateixen o es troben en risc de patir nafres per pressió, que majoritàriament recau en les infermeres, és un camp que ha servit en aquesta investigació per mostrar que la PI no constitueix un canvi legislatiu sense fonament

Introduction Interventions to reduce greenhouse gas emissions and mitigate climate change can involve co-benefits of health, with special active transportation policies (including walking, cycling and travelling by public transport) having the potential to provide both co-benefits to environmental and public health. Methods A health impact assessment approach has been performed using a quantitative model for estimating the health impacts of different active transportation policies in urban areas. Result We have quantified the impacts of two risk factors, air pollution and traffic accidents, as well as the protective effect of physical activity. In total, the benefits of physical activity exceed the risks associated with active transport policies. Conclusions Active transportation policies can produce substantial benefits for public health, which are mainly associated with increased levels of physical activity. / Introducción Las intervenciones para reducir las emisiones de gases de efecto invernadero y cambio climático, pueden conllevar co-beneficios para la salud. En especial las políticas de transporte activo (caminar, viajar en bicicletas o en transporte público) pueden tener la capacidad de proveer beneficios para el medioambiente y la salud. Métodos Mediante el abordaje de la evaluación de impactos en salud se ha utilizado una modelo cuantitativo par estimar los impactos en salud de diferentes intervenciones o políticas de transporte activo, en áreas urbanas. Resultado Se cuantificaron los impactos de dos factores de riesgo, la contaminación del aire y los accidentes de tráfico. Se cuantifico además el efecto protector de la actividad física. En conjunto los beneficios de la actividad física superaron a los riesgos asociados con las políticas de transporte activo. Conclusiones Las políticas de transporte activo pueden producir grandes beneficios para la salud de la población. Estos beneficios están asociados principalmente con el incremento en los niveles de la actividad física. / Introducció Les intervencions per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i canvi climàtic, poden implicar beneficis per a la salut. Especialment les polítiques de transport actiu (caminar, viatjar en bicicletes o en transport públic) poden tenir la capacitat de proveir beneficis per al medi ambient i la salut. Mètodes Mitjançant l'abordatge de l'avaluació d'impactes en salut s'ha utilitzat una model quantitatiu per estimar els impactes en salut de diferents intervencions o polítiques de transport actiu en àrees urbanes. Resultat Es van quantificar els impactes de dos factors de risc, la contaminació de l'aire i els accidents de trànsit. Es va quantificar a més l'efecte protector de l'activitat física. En conjunt els beneficis de l'activitat física superar els riscos associats amb les polítiques de transport actiu. Conclusions Les polítiques de transport actiu poden produir grans beneficis per a la salut de la població. Aquests beneficis estan associats principalment amb l’incremento en els nivells de l'activitat física.