Persistent organic pollutants (POPs), bisphenol A (BPA) and pthalates may increase the risk of respiratory infections and allergic diseases in infants and the effects might last until, at least, adolescence. Cytokines and biomarkers of inflammation can provide information of the mechanisms behind such associations. Data from the “Infancia y Medioambiente” (INMA) population-based birth cohort project and from six other existing European birth cohort studies have been used in the present thesis, which also includes a systematic review. Results of the present work, which includes five scientific publications, suggest that prenatal exposure to POPs affects the immune and respiratory health of children, that the effects are observed even at low levels of exposure and that these may last until adolescence. Biological mechanisms behind such effects were not possible to describe in the present thesis, however, it provided information of a potential biomarker (interleukin 10) of chronic immunotoxic effects of POPs. Results also indicate potential effects of prenatal exposure to BPA and phthalates on the development and functioning of the immune and respiratory systems of infants and children. In the present thesis we highlight the limitations of existing studies in the field and provide recommendations for future research. / Els compostos orgànics persistents (COPs), el bisfenol A (BPA) i els ftalats podrien estar relacionats amb un increment del risc de patir infeccions respiratòries i símptomes relacionats amb l’al•lèrgia en infants i fins, com a mínim, l’adolescència. Les citoquines i els marcadors d’inflamació poden aportar informació dels mecanismes que hi ha darrera d’aquestes associacions. En la present tesis s’han utilitzat dades de la cohort de naixement “Infancia y Medioambiente” (INMA) i de sis cohorts de naixement Europees. La tesis també inclou una revisió sistemàtica. Els resultats d’aquest treball, que inclou cinc publicacions científiques, suggereixen que l’exposició prenatal a COPs afecta els sistemes immunitari i respiratori dels infants i nens, que aquests efectes es donen inclús a exposicions relativament baixes i que aquests efectes poden perdurar fins a l’adolescència. Els mecanismes biològics que podrien explicar els efectes observats no s’han pogut descriure en el present treball, tot i així, hem aportat informació d’un possible biomarcador (interleuquina 10) dels efectes immunotòxics crònics dels COPs. Els resultats també mostren efectes potencials de l’exposició prenatal a BPA i ftalats sobre el desenvolupament i funcionament dels sistemes immunitari i respiratori dels infants i nens. A la present tesis es remarquen les principals limitacions dels estudis existents en aquest camp i es proposen recomanacions de millora per a futurs estudis. Mentrestant, es recomana revisar la legislació actual per tal de reduir l'ús d'aquells compostos que encara estan al mercat i que s'utilitzen àmpliament.

The present research explores the levels and patterns of accumulation of a wide range of persistent organic pollutants (POPs) in the human population. It assesses two major families of POPs, namely organochlorine compounds (OCs) and polybrominated diphenyl ethers (PBDEs), and focuses on the population of Catalonia, a Mediterranean country in South-West Europe with active agricultural and industrial sectors. The research described in this study is based on a public health survey conducted by the Government of Catalonia in 2002, which included a health exam and a blood testing for 919 individuals. Gas chromatography and mass spectrometry techniques have been used to determine the concentrations of these pollutants in the serum samples. This research has customised a methodology to better detect organochlorine compounds in human serum samples. It has also contrasted the POP concentrations with a set of socio-demographic factors, with a special focus on age, sex and body mass index (BMI). And nally, it provides complementary assessments on POPs in other locations of Catalonia, including the Flix township that hosts a chemical factory; and on mercury, which is a non-organic persistent pollutant, in the infant population of the Menorca island. In essence, this research navigates in a diversity of pollutants, research methodologies and geographic conditions to explore the linkages between environmental pollution and human health. / Aquest estudi avalua els nivells i els patrons d'acumulació d'un ampli ventall de contaminants orgànics persistents (COPs) en la població humana. Comprèn dues classes de COPs, específicament els compos- tos organoclorats (OCs) i els polibromodifenil eters (PBDEs), i se centra en la població de Catalunya, un país mediterrani del sud-oest d'Europa amb uns sectors agrícola i industrial actius. La recerca descrita en aquest estudi es basa en una enquesta de salut pública duta a terme per la Generalitat de Catalunya el 2002, que va incloure en examen de salut i l'extracció d'una mostra de sang per a 919 persones. Les concentracions d'aquests contaminants en les mostres de s erum es van determinat mitjan cant t ecniques de cromatogra a de gasos i espectrometria de masses. En aquesta recerca s'ha dissenyat una metodologia específica per tal de millorar la detecció dels compostos organoclorats en mostres de sèrum humà. A més, les concentracions de COPs s'han contrastat amb una sèrie de factors sòcio-demogràfics, amb una especial atenció al sexe, l'edat i l' índex de massa corporal (IMC). Finalment, l'estudi proporciona avaluacions complementàries sobre els COPs en altres llocs de Catalunya, incloent el municipi de Flix, que acull una fàabrica de productes químics; i sobre el mercuri, un contaminant persistent inorgànic, a la població infantil de l'illa de Menorca. En resum, aquesta recerca combina una diversitat de contaminants, mètodes analítics i àrees geogrà ques per tal d'explorar l'associació entre la contaminació medioambiental i la salut humana.

El objetivo de este trabajo fue identificar indicadores pronósticos de mortalidad en personas con demencias avanzadas a corto y largo plazo, introduciendo la calidad de vida como un nuevo posible indicador. Metodología: Estudio observacional prospectivo y analítico de 4 años de duración con demencias avanzadas institucionalizadas. Resultados: La muestra estuvo formada por 155 participantes, con una media de edad al finalizar el estudio de 85.5 años. Los Hazard ratios a partir del modelo de Cox, fueron la edad (HR=1.05), el sexo masculino (HR=1.95), el dolor (HR=1.2), la calidad de vida (HR=1.06), la contención mecánica y las úlceras por presión-UPP (HR=1.87). Conclusiones: Los predictores de mortalidad a corto plazo fueron la gravedad de la demencia y la calidad de vida (factor 2 QUALID); los predictores a largo plazo incluyen la calidad de vida (factor 1 QUALID), el dolor (PAIN-AD), la mayor gravedad de la demencia, las UPP y la contención mecánica. / This study aimed to identify prognostic indicators of short-term and long-term survival in patients with advanced dementia, introducing quality of life as a potential indicator. Methodology: This observational, prospective analysis with 4-year follow-up included 155 patients with advanced dementia living in a long-term care facility. Results: Mean age of the 155 participants was 85.5 years at the end point. The Cox Hazard ratios after 4 years were age (HR=1.05), male sex (HR=1.95), pain (HR=1.2), quality of life (HR=1.06) and physical restraints and pressure ulcers (HR=1.87). Conclusions: The predictors of short-term mortality were the dementia severity and quality of life (Factor 2 of the QUALID instrument); long-term predictors include quality of life (QUALID Factor 1), pain (PAIN-AD), dementia severity, pressure ulcers, and physical restraints.

Objetivo: Estimar la evolución de las caídas en los adultos mayores de 75 y más años de edad que residen en la comunidad, en la ciudad de Lleida. Métodos: Estudio descriptivo, prospectivo y longitudinal (una primera fase transversal y una segunda fase longitudinal con una media de seguimiento de dos años). La muestra total fue 640 individuos de 75 y más años de edad, residentes en la comunidad en la ciudad Lleida. Las variables dependientes fueron la historia de caída en el último año, el miedo a caer y el síndrome postcaída en el icicio, y la aparición de caídas durante la fase de seguimiento. Entre las variables independientes encontramos los factores sociodemográficos, del equilibrio y la marcha, del estado de salud, de la calidad de vida relacionada con la salud y las relaciones sociales, con instrumentos de medida validados. Los datos fueron obtenidos a partir de la encuesta FRALLE. Se procedió a un análisis descriptivo y analítico (bivariado y multivariado) de las variables recogidas en la valoración inicial, y en el seguimiento. Resultados: La prevalencia de caídas en el último año fue 25,0% (IC95%:24,8-25,1), de síndrome postcaída 57,5% (IC95%:57,2-57,7) y de miedo a caer 41,5% (IC95%:41,3-41,6). Diversos factores sociodemográficos, del equilibrio y la marcha, del estado de salud y de la CVRS y las relaciones sociales fueron asociados a estos tres fenómenos. Finalmente, para la regresión logística se obtuvo como factores independientes a las caídas los problemas de audición, los síntomas depresivos y la discapacidad básica; para el síndrome postcaída el sexo femenino, los menores de 85 años, la discapacidad instrumental y el componente físico de la CVRS, y para el miedo a caer en toda la población mayor la discapacidad básica, el componente físico de la CVRS, las caídas y la depresión. En la fase longitudinal, se obtuvo una incidencia de caídas del 35,5% (IC95%:34,9-35,4) y fueron predictores de caídas el sexo, el vivir solo, un deterioro en la calidad de vida relacionada con la salud, los problemas de audición, el estado nutricional y el miedo a caer. Tras el análisis multivariante, el miedo a caer, los problemas de audición y un deterioro de la calidad de vida, se constituyeron como factores independientes. Además, sólo el miedo a caer aun sin antecedentes de caída al inicio, conduce a caída y discapacidad. Conclusiones: Las caídas y el miedo a caer en los adultos mayores que viven en la comunidad constituyen un problema frecuente y con efectos no deseados para la salud del mayor, incluyendo importantes consecuencias psicológicas. Los resultados advierten la necesidad de profundizar en el tema a fin de establecer estrategias preventivas efectivas. / Objectiu: Estimar la evolució de caigudes en la gent gran de 75 anys o més que viuen a la comunitat, a la ciutat de Lleida. Mètode: Estudi descriptiu, prospectiu i longitudinal (un primera fase transversal i una segona longitudinal amb una mitjana de seguiment de 2 anys). La mostra total va ser de 640 individus de 75 i més anys de edat, residents a la comunitat a la ciutat de Lleida. Les variables dependents van ser la història de caiguda en l’últim any, la por a caure i el síndrome post caiguda a l’inici de l’estudi, i l’aparició de caigudes durant la fase de seguiment. Entre les variables independents trobem els factors sociodemogràfics, de l’equilibri i la marxa, de l’estat de salut, de la qualitat de vida relacionada amb la salut i les relacions socials, amb instruments de mesura validats. Les dades van ser obtingudes mitjançant l’Enquesta FRALLE. Es va realitzar un anàlisi descriptiu i analític (bivariat i multivariat) de les variables recollides a la valoració inicial, i al seguiment. Resultats: La prevalença de caigudes en l’últim any va ser 25,0% (IC95%:24,8-25,1), de síndrome post caiguda 57,5% (IC95%:57,2-57,7) i de por a caure 41,5% (IC95%:41,3-41,6). Diversos factors sociodemogràfics, de l’equilibri i la marxa, de l’estat de salut, de la QVRS i les relacions socials van quedar associats a aquests tres fenòmens. Finalment, per la regressió logística es van veure com factors independents a les caigudes els problemes d’audició, els símptomes depressius i la discapacitat bàsica; per al síndrome post caiguda ser dona, menor de 85 anys, discapacitat instrumental i el component físic de la QVRS, i per al por a caure en tota la població major la discapacitat bàsica, el component físic de la QVRS, les caigudes i la depressió. En la fase longitudinal, la incidència de caigudes va ser del 35,5% (IC95%:34,9-35,4) i van ser predictors de caigudes el sexe, el viure sol, un deteriorament en la qualitat de vida relacionada amb la salut, els problemes d’audició, el estat nutricional y la por a caure. Després de l’anàlisi multivariant, la por a caure, els problemes d’audició i un deteriorament de la qualitat de vida en el seu component mental, es van constituir com factors independents. A més, tan sols la por a caure sense antecedents de caigudes a l’inici, condueix a caiguda i discapacitat Conclusions: Les caigudes i la por a caure en la gent gran que viu a la comunitat constitueixen un problema freqüent i amb efectes no desitjables per a la salut de la gent gran, incloent-hi importants conseqüències psicològiques. Els resultats adverteixen la necessitat d’aprofundir en aquest tema a fi d’establir estratègies preventives efectives / Objective: To assess the evolution of falls in older adults 75 and older living in the community, in the city of LLeida. Methods: Descriptive, prospective and longitudinal study (a first transversal phase and a second longitudinal one, with an average of follow-up of 2 years). The total of the sample was 640 individuals community-living persons aged 75 and older, in the city of Lleida. Falls, fear of falling and post-fall syndrome were considered as dependent variables at the beginning of the study, and appearance of falls during the follow-up. Sociodemographic, health status, psychological and physical performance measures were considered as independent variables, with validate scales. Data were collected by the FRALLE survey. A descriptive and analytic analysis were developed (bivariate and multivariate) considering variables collected in the first assessment and in the follow-up. Results: The prevalence of falls during last year was 25,0% (CI95%:24,8-25,1), post-fall syndrome 57,5% (CI95%:57,2-57,7) and fear of falling 41,5% (CI95%:41,3-41,6). Different factors sociodemographic, health status, quality of life and social relations were associated to them. Finally, the logistic regression defined as independents factors for falls hearing impairments, depressive symptoms and basic disability; for post-fall syndrome, female, lower than 85 years, instrumental disability and the physic component from quality of life related to health status, and for fair of falling basic disability, impairment in the physic component from quality of life, falls and depression. In longitudinal phase, incidence of falls was 35,2% (IC95%:34,9-35,4) and were predictors factors for falls female, living alone, impairment in quality of life, hearing impairment, risk of malnutrition and fear of falling. The logistic regression showed that fear of falling, hearing impairment and disability in their quality of life were independent factors. Furthermore, fear of falling without previous fall at the beginning of the study leads to falls and disability. Conclusions: Falls and fear of falling in elderly people community-dwelling are a frequent problem with adverse results for their health, including psychological consequences. Our results warn of the need to pursue the topic in order to establish effective preventive strategies.

L’objectiu global d’aquesta tesis doctoral va ser identificar les fortaleses i limitacions de les mesures de Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut desenvolupades específicament per pacients amb insuficiència cardíaca. Una revisió sistemàtica va trobar 7 qüestionaris de Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut específics per insuficiència cardíaca: Chronic Heart Failure Assessment Tool (CHAT), Cardiac Health Profile congestive heart failure (CHPchf), Kansas City Cardiomyopathy questionnaire (KCCQ), Left Ventricular Disease Questionnaire (LVDQ), Minnesota Living with Heart Failure questionnaire (MLHFQ), i Quality of Life in Severe Heart Failure Questionnaire (QLSHFQ). L’evidència publicada fins 2006 senyalava el MLHFQ com el qüestionari més estès i recomanable. La versió espanyola del MLHFQ va mostrar característiques similars a l’original, així com també l’avaluació conjunta de versions de 20 països. A més, l’avaluació del model de mesura va confirmar la unidimensionalitat de la puntuació total del MLHFQ, i les seves dimensions física, emocional i social. L’actualització al 2011 de la revisió sistemàtica juntament amb l’avaluació estandarditzada per experts, varen destacar les propietats mètriques del KCCQ per sobre de les del MLHFQ.

Es tracta d'un treball retrospectiu (primer quadrimestre del 2002) que analitza la prevalència de caigudes de la gent gran (a partir de 65 anys) a Barcelona que han sofert una caiguda no sincopal en els domicilis i han trucat al sistema de emergéncias mèdiques 061, per a sol·licitar ajuda i recurs majoritàriament d'ambulància.Els objectius generals de l'estudi són:1) Analitzar la freqüència de caigudes en la gent gran a Barcelona ciutat i2) Conèixer la qualitat de salut percebuda, en una mostra aleatória d'aquesta població, mitjançant la realització d'enquestes telefòniques, entre 12 i 18 mesos posteriors a la caiguda i esbrinar si la qualitat de salut percebuda de les persones que han caigut ha millorat o empitjorat. Les variables selecionades són: gènere, edat, districtes de Barcelona ciutat (10), franges horàries (8) dividides en franges de 3 hores, traumatismes assenyalats per localitzacions anatòmiques i tipus, destinacions hospitalàries de la ciutat, qui contesta l'enquesta, i les 5 preguntes de l'enquesta validada Euroqöl (mobilitat actual, cura personal, activitats quotidianes, dolor/malestar, ansietat/depressió) amb els seus 3 ítems de resposta per a cadascuna d'elles ( 1- no té problemes; 2- alguns problemes; 3- molts problemes).Les dades inicials estan recollides en el sistema operatiu MS-DOS, posteriorment a Excel-5 i Word-2000, s'han calculat algunes taxes i s'ha utilitzat el sistema SPSS 11,0 per a la realització de l'anàlisi estadística, estadístic "khi" per a variables qualitatives, comparar grups i la representativitat de les mostres i la prova de "t" de Sudent Fisher per a la conformitat de les mitjanes en les variables quantitatives. Per a tots ells el nivell de sisgnificació alfa és del 0,05. De l'anàlisi es pot concloure el següent: 1.- El nombre de dones és aproximadament tres vegades superior al dels hombes (si es calculen amb les taxes poblacionals de la ciutat, resulten només dues vegades superior). 2.- El 77,34% de les caigudes ocupen franges d'edat de 75 a 94 anys. La edat mitjana global de les caidas és de 81,9 anys (homes 80,1 anys i dones 82,5 anys), que supera o s'aproxima a l'esperança de vida de la ciutat en el 2002 que és en global de 79,1 anys, sent per als homes de 75,3 anys i per a les dones de 82,6 anys.3.- Els districtes predominants corresponen als districtes amb més població major i que són: 1º Eixample i 2º Sant Martí. 4.- Els períodes horaris de caigudes més freqüents són de 9 hores a 16 hores (43,09 %).5.- Els tipus de traumatismes més freqüents, d'entrada, són les contusions (56,8%), i els corresponents a l'extremitat inferior en una primera valoració (32,5%) i amb una distribució similar per als dos gèneres. 6.- Les destinacions predominants són: Hospital Cínic i Provincial i Hospital de Sant Pau, que corresponen als hospitals de referéncia dels barris predominants. 7.-Com que la mostra que contesta l'enquesta és representativa de la població estudiada, no es troben diferéncias significatives respecte al gènere, edat, tipus de patologia, localització anatòmica, districtes de la ciutat i destinacions hospitalàries de Barcelona. 8.- El gènere de les persones, el grup d'edat que pertany, la zona anatòmica afectada o el tipus de traumatismo no es pot demostrar que siguin determinants o influeixin en cap de les cinc variables estudiades de l'enquesta EuroQol sobre l'estat de salut actual percebut entre 12 a 18 mesos després de la caida: Mobilidat; Cura Personal; Activitats quotidianes; Dolor / Malestar i Ansiedat / Depressió. 9.- Finalment tampoc s'ha trobat relació entre el gènere, la zona anatòmica afectada o el tipus de traumatismo respecte al fet d'estar viu o mort entre 12 a 18 mesos després de la caida accidental. 10.- En aquest estudi, 1 de cada 3 persones amb més edat que l'esperança de vida, i que són atesos per un traumatismo domiciliari han mort entre els 12 i 18 mesos posteriors a la caiguda. Això significa que són un grup de risc fàcilment identificable per a intervencions específiques en la prevenció de caigudes i les seves conseqüèncias. La epidemiologia de les caidas cada dia té més rellevància, en part per l'augment de l'esperança de vida, bé significatiu en la ciutat de Barcelona, i per produir lesions, discapacitats i mort així com un alt cost sanitari i social. Les caigudes en la gent gran constituïxen un repte per a la sanitat pública del present i del futur; seria necessari analitzar i revisar les actuacions actuals i promoure les bases per a la seva prevenció que podrian sorgir d'actuacions coordinades donis dels equips sanitaris, socials, terapeutes, gestors en salut, etc,. / This is a retrospective work (first four months of 2002) that studies the prevalence of falls in older people (65 years or more) in Barcelona city, who had undergone non syncopal episodes at home, had called the medical emergency system (061) asking for help and had been transported to hospital in ambulance. The general objectives of the study are: 1) To study the frequency of falls in older people in Barcelona city and 2) To know the perceived health quality, in a random sample of this population, by means of telephone surveys, carried out between 12 and 18 months after the fall, to find out if the quality of present perceived health has a relation with the fall undergone. The selected variables are: sex, age, districts of Barcelona city (10), daytime ranges (8), traumatic events -indicated by anatomical locations and types-, hospital destinies in the city, person who answers the survey, and the 5 questions of the validated Euroqöl survey(present mobility, personal care, daily activities, pain/discomfort, anxiety/depression) with 3 answer items for each (1 no problems; 2 some problems; 3 many problems). The initial data are gathered in MSDOS system, later translated to Excel-5 and Word-2000, some ratios have been calculated and the system SPSS 11.0 has been used to carry out the statistical analysis, "khi" statistics has been used for qualitative variables, to compare groups and the representativeness of the samples and the Student Fisher "t" test for the conformity of the averages in the quantitative variables. For all of them, the level of significance alpha is 0,05. From the analysis, the following can be concluded: 1. - The number of women is approximately three times higher than the number of men (if they are calculated with population ratios of the city, are only twice higher). 2. - 77.34% of the falls occupy age ranges from 75 to 94 years. 3. - The predominant districts correspond to the districts with most older population, namely: 1st l'Eixample and 2nd Sant Martí.4. - The time period where falls are most frequent is from 9,00 am to 16,00 pm (43.09 %). 5.- The types of most frequent traumatic events are contusions (56,8%), and those corresponding to lower extremity on first valuation (32,5%), with similar distribution for both genders. 6. - The predominant destinies are: Clynical and Provincial Hospital and Hospital of Sant Pau, that correspond to the reference hospitals of the predominant districts. 7. - Because the pattern (in the answers to the Euroqol) is representative of the study population, we don't find significant differences with respect to sex, age, types of pathology, anatomical location, districts of the city and hospital destinies in Barcelona. 8. - The sex of the people, their group of age, the anatomical zone affected or the type of traumatic event cannot be demonstrated to be determining or to have an influence in none of the five variables studied by the EuroQol survey on perceived state of present health between 12 to 18 months after the fall: Mobility; Personal Care; Daily activities; Pain/Discomfort and Anxiety/Depression. 9. - Finally no relation has been found between gender, anatomical zone affected or the type of traumatism and being alive or dead between 12 to 18 months after the accidental fall.10. - In this study, 1 out of 3 people older than the life expectancy, and that are being taken care of because of a home fall, have died between 12 and 18 months after the fall. This means that they are a risk group that can be easily identifiable for specific interventions in the prevention of falls.Epidemiology of falls becomes progressively more relevant, partly because of the increase in life expectancy, very significant in the city of Barcelona. It is the cause of injuries, handicaps and death as well as a high sanitary and social cost. KEY WORDS: falls, elderly people, prevention, Barcelona population.

Esta investigación está basada en el constructo "salud mental positiva". La revisión de la bibliografía evidencia que: a) la psicología está centrada básicamente en el estudio de la perspectiva negativa de salud; b) existe un déficit de modelos positivos de salud mental y c) existe una ausencia de escalas para evaluar la salud mental positiva. Por estas razones, los objetivos de esta investigación son: 1) reivindicar los aspectos positivos de la psicología, 2) operativizar y evaluar el modelo de salud mental positiva de M. Jahoda (1958) en la versión global del mismo (6 factores generales y 16 factores específicos) y 3) construir y analizar las propiedades psicométricas de una escala para evaluar la salud mental positiva.El trabajo está estructurado en tres estudios secuenciados que tienen como objetivo común: elaborar y validar un instrumento para evaluar el constructo salud mental positiva. Los cuestionarios son aplicados a una muestra de estudiantes de enfermería de la Universidad de Barcelona (N=137 en el primer estudio y N=387 en el segundo y tercer estudio. El modelo hipotético del primer estudio es la versión completa del modelo de salud mental positiva de Jahoda (6 factores generales y 16 factores específicos). El instrumento que hemos construido para evaluar este modelo tiene una longitud total de 176 ítems (11 ítems para cada factor específico). Los resultados de los análisis psicométricos muestran la unidimensionalidad de los factores generales y sugieren reducir la estructura de factores del modelo. En el segundo estudio, se evalua la versión reducida del modelo de Jahoda (6 factores generales) y se construye un instrumento con una longitud total de 60 ítems (10 ítems por factor). Los resultados de los análisis psicométricos sugieren: la eliminación de algunos ítems y cambios en el contenido y en la denominación de los factores. El tercer estudio está basado en los nuevos 6 factores generales que resultan del segundo estudio, diferentes de los hipotetizados por Jahoda. El cuestionario definitivo tiene 39 ítems. Los resultados de los análisis psicométricos son favorables y congruentes con los resultados comunes obtenidos en algunos instrumentos que miden algunos aspectos positivos de salud. Se perfila un nuevo modelo de salud mental positiva compuesto por 6 factores: Satisfacción Personal (F1), Actitud Prosocial (F2), Autocontrol (F3), Autonomía (F4), Resolución de Problemas y Autoactualización (F5) y Habilidades de Relación Interpersonal (F6). Estos factores resultantes son coherentes con los conceptos utilizados en la bibliografía actual de salud mental y resultan mas cercanos a la realidad que los criterios de Jahoda. Pero ningún autor integra estos factores en un marco conceptual que les confiera categoría de modelo. Pensamos que es necesario continuar el estudio para explorar el modelo y robustecer las propiedades psicométricas del cuestionario de Salud Mental Positiva resultante.

La Síndrome de Fatiga Crònica (SFC) és una malaltia d’etiologia poc coneguda. S’ha descrit que situacions estressants viscudes podrien tenir relació amb la presentació de la patologia. OBJECTIU: explorar quins poden ser els factors associats a la presentació de la SFC. MÈTODE: es va realitzar un estudi observacional de casos i controls en el que es van incloure pacients diagnosticats de SFC segons criteris de Fukuda. Els controls es van aparellar amb els casos amb una raó 1:1. Els participants tenien edats compreses entre els 18 i els 75 anys i eren de la Província de Lleida. Se’ls passà una taula d’esdeveniments vitals estressants i també es van recollir aspectes sociodemogràfics, psicosocials i culturals, socioeconòmics i clínics per a fer una descripció més acurada de les persones afectades. La mesura de freqüència utilitzada va ser la prevalença i la d’associació, l’odds ràtio, ambdues acompanyades d’intervals de confiança de 95%. El nivell de significació acceptat va ser de p<0,05. RESULTATS: es van obtenir un total de 154 entrevistes (77 casos i 77 controls) on fins a un 57,1% de situacions de la taula d’esdeveniments vitals estressants van obtenir resultats estadísticament significatius. Es va evidenciar associació entre diversos factors i la presentació de la patologia, tals com l’embaràs, maltractaments tant per part de la parella com a la feina, trastorns d’alimentació, problemes econòmics i canvis dels hàbits de son. CONCLUSIONS: Existeixen esdeveniments que cal tenir en compte a l’hora de la recopilació d’informació relacionada amb els antecedents per a la SFC, fent un seguiment més exhaustiu de les persones que descriuen haver viscut aquests factors per a poder diagnosticar precoçment la malaltia. / El Síndrome de Fatiga Crónica (SFC) es una enfermedad de etiología poco conocida. Se ha descrito que situaciones estresantes vividas podrían tener relación con la presentación de la patología. OBJETIVO: explorar cuáles pueden ser los factores asociados a la presentación de la SFC.MÉTODO: se realizó un estudio observacional de casos y controles en el que se incluyeron pacientes diagnosticados de SFC según criterios de Fukuda. Los controles se emparejaron con los casos con una razón 1:1. Los participantes tenían edades comprendidas entre los 18 y los 75 años y eran de la Provincia de Lleida. Se les pasó una tabla de eventos vitales estresantes y también se recogieron aspectos sociodemográficos, psicosociales y culturales, socioeconómicos y clínicos para hacer una descripción más detallada de las personas afectadas. La medida de frecuencia utilizada fue la prevalencia y la de asociación, la odds ratio, ambas acompañadas de intervalos de confianza de 95%. El nivel de significación aceptado fue de p <0,05. RESULTADOS: se obtuvieron un total de 154 encuestas (77 casos y 77 controles) donde hasta un 57,1% de situaciones de la tabla de eventos vitales estresantes obtuvieron resultados estadísticamente significativos. Se evidenció asociación entre diversos factores y la presentación de la patología, tales como el embarazo, malos tratos tanto por parte de la pareja como en el trabajo, trastornos de alimentación, problemas económicos y cambios de los hábitos de sueño. CONCLUSIONES: Existen eventos que hay que tener en cuenta a la hora de la recopilación de información relacionada con los antecedentes para la SFC, haciendo un seguimiento más exhaustivo de las personas que describen haber vivido estos factores para poder diagnosticar precozmente la enfermedad. / Chronic Fatigue Syndrome (CFS) is a disease whose origins are little known. It has been reported that stressful life events could be related to the existence of the disease. AIM: To explore the factors which may be associated with the onset of CFS. METHODS: We carried out a case-control observational study which included patients diagnosed with CFS according to the Fukuda criteria. Controls were matched with cases on a 1:1 ratio. The participants were aged between 18 and 75 years and were from the province of Lleida. The participants were given a table of stressful life events and we also collected sociodemographic, psychosocial and cultural, socioeconomic and clinical data to make a more accurate description of the people affected. The frequency measurements used were prevalence and association, the odds ratio, both accompanied by 95% confidence intervals. The accepted level of significance was p <0.05. RESULTS: We obtained a total of 154 interviews (77 cases and 77 controls) where up to 57.1% of the stressful life events in the table obtained statistically significant results. We saw a link between various factors and the existence of the disease, such as pregnancy, abuse by both one’s partner and at work, eating disorders, financial problems and changes in sleep habits. CONCLUSIONS: There are events that must be taken into account when compiling background information related to the existence of CFS. We need to complete more comprehensive tracking of people who have experienced these events in order to diagnose the disease early.

OBJETIVOS: analizar el impacto que tienen las prácticas clínicas sobre el nivel de conocimientos de la Prevención de Riesgo (PRB) y sobre la percepción del Riesgo Biológico (RB) en los estudiantes de Grado de Enfermería y explorar la relación entre el nivel de conocimientos sobre la PRB, la percepción del RB y la utilización de las medidas preventivas utilizadas por los estudiantes durante dichas prácticas. METODOLOGÍA: estudio cuasi experimental, con mediciones pretest y postest, realizado en la Escuela Universitaria de Enfermería de la Universidad de Barcelona. La muestra fue de 227 estudiantes matriculados en la asignatura práctica de Estancias Clínicas II (ECII) durante el curso 2013-2014. Variables: características sociodemográficas, laborales, formativas y estado de vacunación; nivel de conocimientos sobre PRB; evaluación dimensional del RB percibido; utilización de las medidas de prevención frente al RB; accidentes sufridos. Instrumento ad hoc: Cuestionario para el estudio de la Prevención del Riesgo Biológico en los estudiantes de Grado de Enfermería (CuPRBGE). RESULTADOS: la media de edad fue de 24 años (DE 5.8) y el 79.7% (n=181) eran mujeres. Vacunación: el 90.7% (n=206) de los estudiantes declararon estar vacunados contra la hepatitis A, el 96.9% (n=220) contra la hepatitis B, el 96.0% (n=218) contra el tétanos y el 21,1% (n=48) contra la gripe. En relación a la prueba de la tuberculina, el 23.4% no se la había hecho o bien no lo recordaba (n=53). Respecto al nivel de conocimientos, los estudiantes presentaron una media total de 29.2 pretest y de 29.7 postest. Respecto al RB percibido, se encontraron diferencias significativas en el conocimiento del RB percibido por los estudiantes (p=0.005) y en la percepción de la inmediatez de las consecuencias (p=0.055) en el sentido de que los estudiantes después de realizar las prácticas presentaron mayor percepción del RB. El 25.1% de los estudiantes refirieron haber tenido un accidente, de los cuales el 19,3% no fueron declarados. Al relacionar los conocimientos, la percepción y la utilización de los EPIs, se encontró una relación significativa en el sentido de que los estudiantes con una alta percepción global del RB y que presentaban niveles más altos de conocimientos sobre los EPIs, utilizaban mejor dichos EPIs. CONCLUSIONES: el nivel de conocimientos global sobre la PRB, el grado de percepción respecto al conocimiento del RB y respecto a la inmediatez de las consecuencias de los accidentes, fue mayor postest respecto al pretest. En los estudiantes con una alta percepción del RB existe una asociación significativa entre el nivel de conocimientos y la utilización de dichos EPIs. / OBJECTIVES The general objectives of this study were two: to explore the relationship between the level of knowledge about biohazard prevention, the perception of biological risk and the use of preventive measures used by nursing degree students; to analyse the impact of these clinical training on knowledge of the biohazard prevention and on the perception of biological risk in the students METHODOLOGY The quasi-experimental study at the University School of Nursing of the University of Barcelona. The sample consisted of 227 students enrolled in the subject of Clinical Stage II (CSII) for the 2013-2014 year. Variables: socio-demographic, employment, training and vaccination; knowledge of biohazard prevention; dimensional evaluation of biological risk perceived; use of preventive measures against biohazard; suffered through accidents. Instrument: Questionnaire for the study of biohazard prevention in nursing degree students. For the descriptive analysis of the categorical variables, frequencies and percentages and quantitative variables, the mean and Standard Deviation (SD) or median and range are calculated. For the bi-variation analysis, the Student Fisher t test or ANOVA for categorical variables and the Pearson correlation coefficient for quantitative variables is used. RESULTS Of the 227 students enrolled in the study, the mean age was 24 years (SD 5.8) and 79.7% (n = 181) were female. 71.8% (n = 163) had not worked and 17.6% (n = 40) had taken courses regarding risk prevention. Vaccination: 90.7% (n = 206) of students report being vaccinated against hepatitis A, 96.9% (n = 220) against hepatitis B, 96.0% (n = 218) against tetanus and 21.1 % (n = 48) flu. In relation to the tuberculin test, 23.4% had not done it or did not remember (n = 53). Regarding the level of knowledge, the students presented a total average of 29.2 before starting the CSII and 29.7 thereafter, presenting the lowest scores in the categories: general standard precautions and post-exposure protocols. Regarding the biological risk perceived, significant differences in the perceived knowledge RB (p = 0.005) and in the perception of the immediate consequences (p = 0.055) were found to be higher after the CSII baseline. 25.1% of students reported having had an accident, of which 19.3% were undeclared. By relating the knowledge, perception and the use of Individual Protection Equipment (IPE), a significant relationship was found in the sense that, students with a high overall perception of biological risk and who had higher levels of IPE knowledge, had best used said IPE. CONCLUSIONS: The overall level of knowledge about biohazard prevention that students present at the end of the CSII was higher compared to the beginning of such practices. The degree of perception of students regarding knowledge of the biohazard and the immediacy of the consequences of the accidents, was greater after the baseline. For students with a high perception of biological risk there is a significant association between the level of knowledge and the use of such IPE.

ntroducció: Les infeccions pneumocòcciques representen un important problema de salut. El present estudi va analitzar la distribució dels distints serotips de Streptococcus pneumoniae causants de malaltia pneumocòccica invasiva (MPI) en la regió de Tarragona durant 2006-2009. Mètodes: S’avaluaren 237 soques, de les quals 203 (85,7%) corresponien a hemocultius, 14 (5,9%) a líquid pleural, 13 (5,5%) a líquid cefaloraquídi i 7 (3%) a altres fluids/teixits. Quaranta set mostres (19,8%) pertanyien a nens de ≤14 anys, 94 (39,7%) a persones 15-64 anys i 96 (40,5%) a persones ≥65 anys. Resultats: Set serotips (1, 3, 6A, 7F, 12F, 14 i 19A) suposaren quasi dos terços (63,3%) del total de serotips identificats en pacients de qualsevol edat. El serotip 1 fou el més comú entre els nens (44,7%) i persones de 15-64 anys (21,3%), mentre que el serotip 19A fou el més comú entre les persones ≥65 anys (12,5%). Entre la població general, la cobertura de serotips per a les distintes vacunas antipneumocòcciques polisacàrida (VNP) i conjugades (VNC) fou del 17,3% per a la VNC7, del 49,8% per a la VNC10, del 73% per a la VNC13 i del 80,2% per a la VNP23 (p<0,001). Entre els nens, les cobertures serotípiques foren 23,4% per a la VNC7, del 72,3% per a la VNC10 i del 83% per a la VNC13. Entre les persones ≥65 anys, la cobertura serotípica fou del 62,5% per a la VNC13 i del 68,8% per a la VNP23. Conclusión: Una considerable proporció dels casos de MPI en la nostra població no estarien coberts per ninguna de les vacunas actuals. / Introducción: Las infecciones neumocócicas representan un importante problema de salud. El presente estudio analizó la distribución de los distintos serotipos de Streptococcus pneumoniae causantes de enfermedad neumocócica invasiva (ENI) en la región de Tarragona durante 2006-2009. Métodos: Se evaluaron 237 cepas, de las cuales 203 (85,7%) correspondían a hemocultivos, 14 (5,9%) a líquido pleural, 13 (5,5%) a líquido cefalorraquídeo y 7 (3%) a otros fluidos/tejidos. Cuarenta y siete muestras (19,8%) pertenecían a niños de ≤14 años, 94 (39,7%) a personas 15-64 años y 96 (40,5%) a personas ≥65 años. Resultados: Siete serotipos (1, 3, 6A, 7F, 12F, 14 Y 19A) supusieron casi dos tercios (63,3%) del total de serotipos identificados en pacientes de cualquier edad. El serotipo 1 fue el más común entre los niños (44,7%) y personas de 15-64 años (21,3%), mientras que el serotipo 19A fue el más común entre las personas ≥65 años (12,5%). Entre la población general, la cobertura de serotipos para las distintas vacunas antineumocócicas polisacárida (VNP) y conjugadas (VNC) fue del 17,3% para la VNC7, del 49,8% para la VNC10, del 73% para la VNC13 y del 80,2% para la VNP23 (p<0,001). Entre los niños, las coberturas serotípicas fueron 23,4% para la VNC7, del 72,3% para la VNC10 y del 83% para la VNC13. Entre las personas ≥65 años, la cobertura serotípica fue del 62,5% para la VNC13 y del 68,8% para la VNP23. Conclusión: Una considerable proporción de los casos de ENI en nuestra población no estarían cubiertos por ninguna de las vacunas actuales. / Background. Pneumococcal infections remain a major health problem worldwide. This study analysed the distribution of distinct Streptococcus pneumoniae serotypes causing inva¬sive pneumococcal disease (IPD) among all-age population in the region of Tarragona (Spain) throughout 2006-2009. Methods. An amount of 237 strains were evaluated, of which 203 (85,7%) were isolated from blood cultures, 14 (5,9%) from pleural fluids, 13 (5,5%) from CSF samples and 7 (3%) from other sterile sites. Forty-seven cases (19,8%) were children ≤14 years, 94 (39,7%) were patients 15-64 years and 96 (40,5%) were patients ≥65 years. Results. Seven serotypes (1, 3, 6A, 7F, 12F, 14 and 19A) caused almost two thirds (63.3%) of cases among all-age pa¬tients. Serotype 1 was the most common serotype among chil¬dren (44,7%) and among people 15-64 years (21,3%), whereas serotype 19A was the most common among people ≥65 years (12,5%).Among all-age population, serotype-vaccine cover¬age for the distinct pneumococcal polysaccharide vaccine (PPV) and conjugate vaccines (PCVs) were 17.3% for the PCV7, 49,8% for the PCV10, 73% for the PCV13 and 80,2% for the PPV23 (p<0,001). Among children, vaccine-serotype coverage was 23,4% for the PCV7, 72,3% for the PCV10 and 83% for the PCV13. Among people ≥65 years, vaccine-serotype coverage was 62,5% for the PCV13 and 68,8% for the PPV23. Conclusion. A considerable proportion of IPD cases among our population would not be covered by the current pneumococcal vaccines