Es tracta d'un treball retrospectiu (primer quadrimestre del 2002) que analitza la prevalència de caigudes de la gent gran (a partir de 65 anys) a Barcelona que han sofert una caiguda no sincopal en els domicilis i han trucat al sistema de emergéncias mèdiques 061, per a sol·licitar ajuda i recurs majoritàriament d'ambulància.Els objectius generals de l'estudi són:1) Analitzar la freqüència de caigudes en la gent gran a Barcelona ciutat i2) Conèixer la qualitat de salut percebuda, en una mostra aleatória d'aquesta població, mitjançant la realització d'enquestes telefòniques, entre 12 i 18 mesos posteriors a la caiguda i esbrinar si la qualitat de salut percebuda de les persones que han caigut ha millorat o empitjorat. Les variables selecionades són: gènere, edat, districtes de Barcelona ciutat (10), franges horàries (8) dividides en franges de 3 hores, traumatismes assenyalats per localitzacions anatòmiques i tipus, destinacions hospitalàries de la ciutat, qui contesta l'enquesta, i les 5 preguntes de l'enquesta validada Euroqöl (mobilitat actual, cura personal, activitats quotidianes, dolor/malestar, ansietat/depressió) amb els seus 3 ítems de resposta per a cadascuna d'elles ( 1- no té problemes; 2- alguns problemes; 3- molts problemes).Les dades inicials estan recollides en el sistema operatiu MS-DOS, posteriorment a Excel-5 i Word-2000, s'han calculat algunes taxes i s'ha utilitzat el sistema SPSS 11,0 per a la realització de l'anàlisi estadística, estadístic "khi" per a variables qualitatives, comparar grups i la representativitat de les mostres i la prova de "t" de Sudent Fisher per a la conformitat de les mitjanes en les variables quantitatives. Per a tots ells el nivell de sisgnificació alfa és del 0,05. De l'anàlisi es pot concloure el següent: 1.- El nombre de dones és aproximadament tres vegades superior al dels hombes (si es calculen amb les taxes poblacionals de la ciutat, resulten només dues vegades superior). 2.- El 77,34% de les caigudes ocupen franges d'edat de 75 a 94 anys. La edat mitjana global de les caidas és de 81,9 anys (homes 80,1 anys i dones 82,5 anys), que supera o s'aproxima a l'esperança de vida de la ciutat en el 2002 que és en global de 79,1 anys, sent per als homes de 75,3 anys i per a les dones de 82,6 anys.3.- Els districtes predominants corresponen als districtes amb més població major i que són: 1º Eixample i 2º Sant Martí. 4.- Els períodes horaris de caigudes més freqüents són de 9 hores a 16 hores (43,09 %).5.- Els tipus de traumatismes més freqüents, d'entrada, són les contusions (56,8%), i els corresponents a l'extremitat inferior en una primera valoració (32,5%) i amb una distribució similar per als dos gèneres. 6.- Les destinacions predominants són: Hospital Cínic i Provincial i Hospital de Sant Pau, que corresponen als hospitals de referéncia dels barris predominants. 7.-Com que la mostra que contesta l'enquesta és representativa de la població estudiada, no es troben diferéncias significatives respecte al gènere, edat, tipus de patologia, localització anatòmica, districtes de la ciutat i destinacions hospitalàries de Barcelona. 8.- El gènere de les persones, el grup d'edat que pertany, la zona anatòmica afectada o el tipus de traumatismo no es pot demostrar que siguin determinants o influeixin en cap de les cinc variables estudiades de l'enquesta EuroQol sobre l'estat de salut actual percebut entre 12 a 18 mesos després de la caida: Mobilidat; Cura Personal; Activitats quotidianes; Dolor / Malestar i Ansiedat / Depressió. 9.- Finalment tampoc s'ha trobat relació entre el gènere, la zona anatòmica afectada o el tipus de traumatismo respecte al fet d'estar viu o mort entre 12 a 18 mesos després de la caida accidental. 10.- En aquest estudi, 1 de cada 3 persones amb més edat que l'esperança de vida, i que són atesos per un traumatismo domiciliari han mort entre els 12 i 18 mesos posteriors a la caiguda. Això significa que són un grup de risc fàcilment identificable per a intervencions específiques en la prevenció de caigudes i les seves conseqüèncias. La epidemiologia de les caidas cada dia té més rellevància, en part per l'augment de l'esperança de vida, bé significatiu en la ciutat de Barcelona, i per produir lesions, discapacitats i mort així com un alt cost sanitari i social. Les caigudes en la gent gran constituïxen un repte per a la sanitat pública del present i del futur; seria necessari analitzar i revisar les actuacions actuals i promoure les bases per a la seva prevenció que podrian sorgir d'actuacions coordinades donis dels equips sanitaris, socials, terapeutes, gestors en salut, etc,. / This is a retrospective work (first four months of 2002) that studies the prevalence of falls in older people (65 years or more) in Barcelona city, who had undergone non syncopal episodes at home, had called the medical emergency system (061) asking for help and had been transported to hospital in ambulance. The general objectives of the study are: 1) To study the frequency of falls in older people in Barcelona city and 2) To know the perceived health quality, in a random sample of this population, by means of telephone surveys, carried out between 12 and 18 months after the fall, to find out if the quality of present perceived health has a relation with the fall undergone. The selected variables are: sex, age, districts of Barcelona city (10), daytime ranges (8), traumatic events -indicated by anatomical locations and types-, hospital destinies in the city, person who answers the survey, and the 5 questions of the validated Euroqöl survey(present mobility, personal care, daily activities, pain/discomfort, anxiety/depression) with 3 answer items for each (1 no problems; 2 some problems; 3 many problems). The initial data are gathered in MSDOS system, later translated to Excel-5 and Word-2000, some ratios have been calculated and the system SPSS 11.0 has been used to carry out the statistical analysis, "khi" statistics has been used for qualitative variables, to compare groups and the representativeness of the samples and the Student Fisher "t" test for the conformity of the averages in the quantitative variables. For all of them, the level of significance alpha is 0,05. From the analysis, the following can be concluded: 1. - The number of women is approximately three times higher than the number of men (if they are calculated with population ratios of the city, are only twice higher). 2. - 77.34% of the falls occupy age ranges from 75 to 94 years. 3. - The predominant districts correspond to the districts with most older population, namely: 1st l'Eixample and 2nd Sant Martí.4. - The time period where falls are most frequent is from 9,00 am to 16,00 pm (43.09 %). 5.- The types of most frequent traumatic events are contusions (56,8%), and those corresponding to lower extremity on first valuation (32,5%), with similar distribution for both genders. 6. - The predominant destinies are: Clynical and Provincial Hospital and Hospital of Sant Pau, that correspond to the reference hospitals of the predominant districts. 7. - Because the pattern (in the answers to the Euroqol) is representative of the study population, we don't find significant differences with respect to sex, age, types of pathology, anatomical location, districts of the city and hospital destinies in Barcelona. 8. - The sex of the people, their group of age, the anatomical zone affected or the type of traumatic event cannot be demonstrated to be determining or to have an influence in none of the five variables studied by the EuroQol survey on perceived state of present health between 12 to 18 months after the fall: Mobility; Personal Care; Daily activities; Pain/Discomfort and Anxiety/Depression. 9. - Finally no relation has been found between gender, anatomical zone affected or the type of traumatism and being alive or dead between 12 to 18 months after the accidental fall.10. - In this study, 1 out of 3 people older than the life expectancy, and that are being taken care of because of a home fall, have died between 12 and 18 months after the fall. This means that they are a risk group that can be easily identifiable for specific interventions in the prevention of falls.Epidemiology of falls becomes progressively more relevant, partly because of the increase in life expectancy, very significant in the city of Barcelona. It is the cause of injuries, handicaps and death as well as a high sanitary and social cost. KEY WORDS: falls, elderly people, prevention, Barcelona population.

La tesi està plantejada amb dos objectius fonamentals. Un primer objectiu ha estat el d'elaborar un programa d'intervenció per a la millora de la memòria que s'ha anomenat "Programa Motricitat i Memòria". Aquest programa es presenta com una aportació pedagògica i didàctica del treball corporal amb gent gran de cara a buscar la manera de millorar o de prevenir la pèrdua benigna de la memòria, mitjançant la pràctica organitzada de l'activitat física. Aquest programa és un punt de partida per a organitzar i delimitar totes aquelles propostes corporals que fan especial incidència en el treball de la memòria, proposant una taxonomia del treball motriu i cognoscitiu que té en compte les estratègies i el tipus de memòria, i que permet poder classificar, ordenar i clarificar tot aquell treball motriu que incideix en la memòria. Un segon objectiu, de tipus experimental, és el de posar en pràctica aquest programa amb grups de gent gran i comparar els resultats amb grups de gent gran que no han participat en aquest programa. Aquesta part experimental s'ha realitzat amb una mostra de persones majors de 60 anys i amb grups naturals, és a dir, amb grups de gent gran que ja estaven participant del programa d'activitat física de l'Associació Esportiva Sarrià- St. Gervasi de Barcelona.S'ha realitzat un disseny quasi experimental -de tipus pre- test, post- test- o sigui s'han passat uns test a principi de l'estudi i s'han passat els mateixos test a finals de l'estudi, deixant una època d'entrenament entre els pre i post test.Per tal de comparar els efectes del programa, es va organitzar l'estudi en tres grups:Grup Control, format per una mostra inicial de 47 persones grans que assistien al casal però que no estaven participant de cap programa d'activitat física, Grup Experimental 1 amb 59 persones que estaven participant del grups d'activitat física i que seguien el programa de Motricitat i Memòria, i el Grup Experimental 2 format per una mostra inicial de 45 persones que assistien als grups d'activitat física, però que no seguien el treball de Motricitat i Memòria, simplement seguien un programa d'activitat física més genèric, sense fer especial incidència en la memòria. La mitjana d'edat de tots els grups va ser de (X= 73,57 anys), tenint una edat mínima de 60 anys i una màxima de 90 anys.La tesi presenta dos estudis diferenciats, realitzats de forma paral·lela i amb la mateixa mostra. Inicialment es va passar un test de característiques personals, aquest test va servir per situar i descriure la mostra motiu de l'estudi. Per a l'estudi 1: Tests Cognoscitius: Test Mini mental State, on es valoren aspectes com: Orientació. Memòria immediata. Atenció. Record i Llenguatge. Test de Dígits de Wais. Test de la Figura. Test de Depressió Geriàtrica de Yesavage.Per a l'estudi 2: Test de Memòria Motriu, dissenyat per a aquest estudi. A nivell descriptiu, s'ha observat com el Grup Experimental 1 -grup que ha seguit l'entrenament amb el programa Motricitat i Memòria- ha obtingut una millora en totes les proves a la fase post- test respecte de la fase pre- test. A nivell inferencial i tenint en compte que es consideren com a significatius els valors (p < 0,05) hi ha diferències estadísticament significatives en els test cognoscitius del Mini Mental d'orientació, d'atenció, de record i en el test de la Figura i el Test de Depressió.En l'estudi 2, l'anàlisi inferencial ens diu que el Grup Experimental 1 és el grup que aconsegueix millores estadísticament significatives en la prova amb el braç hàbil respecte dels resultats dels altres dos grups.Els resultats obtinguts en aquesta tesi ens apunten que la participació en programes d'activitat física que es treballi la memòria, poden ajudar a millorar i/o a mantenir aquesta qualitat. A la vegada, volem destacar que les persones grans han pres consciència dels beneficis que li pot aportar la pràctica continuada d'activitat física i de l'activitat cognoscitiva per tal de mantenir l'autonomia i la qualitat de vida. / This thesis is worked towards two basic aims: the first one has been an intervention program to obtain better memory, called "Motricity and Memory Program"This program is a contribution of a work given to old people in a way pedagogic and didactic by physical exercises, to prevent loose of memory.The second part, is experimental type: we compare groups of people who has done the program with others not included.We took a sample of people older than 60 years and natural groups, this people are in Association Sportive Sarrià- St. Gervasi de Barcelona and are doing physical fitness as usual.The middle average 73- 74 years. Minimum 60 years old and maximum 90 years old.We have done an experimental design modelling in sequences: pre- test, post- test; we pan a test at the beginning and at the end (the same test), and leaving a period of time of practices between tests.Cognoscibility test, Test Mini Mental State examination, where we value:Orientation - Immediate memory- Attention- Remember- Language.Test Numbers Wais.Figure test.Geriatric Depression test.Results: When physical activity is worked with memory exercises, they can help to improve or maintain memory.And we prove that old people are conscious physical activity with cognocitive activity improves their quality of live and daily autonomy.

Los objetivos generales de esta tesi son: a) explorar los principales aspectos psicosociales que intervienen en el uso y consumo del ocio-turístico, del colectivo de personas mayores, en las sociedades industriales avanzadas, teniendo en cuenta variables sociodemográficas, de ocupación del tiempo libre y de experiencia-relación con el ocio-turístico, b) determinar los factores que distinguen a las personas mayores que viajan de las que no viajan y c) aportar criterios para la gestión turística para facilitar el accesso de las personas mayores al viaje turístico. Se diseña un estudio empirico con una muestra de 353 personas mayores entre 55 y 90 años, en el que se aplican técnicas de encuesta y análisis de función discriminante (Fisher y Redes Neuronales) para tratar de discriminar entre las variables más relevantes que clasifican al "viajero" del "no viajero". De ahí, se deducen los principales factores y criterios que condicionan el viaje turístico de las personas mayores.Los resultados demuestran que los principales aspectos que intervienen en el uso y consumo del ocio-turístico son el poseer determinadas condiciones sociodemográficas, el realizar actividades de tiempo libre, manteniendo un estilo de vida "activo" y la socialización con el viaje turístico. También, se confirma la necesidad de utilizar mucha más información para la gestión turística, además de la edad por ejemplo, considerando especificamente la utilidad y los beneficios que los productos turísticos proporcionan a las personas mayores en función de sus necesidades psicosociales.

En els últims anys, la violència ha estat objecte d’estudi per les seves manifestacions i conseqüències. La violència està present en tots els entorns en els quals es desenvolupa la persona, essent un d’ells el laboral: la violència laboral. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’any 2002, conscient de les repercussions de la violència laboral en la salut de les persones, alertà de l’increment notable d’aquest tipus de violència. L’any 1995, Cal/OSHA definí la taxonomia de la violència laboral en base a tres tipologies. Una d'aquests tres tipus, la de tipus II, que es caracteritza perquè la persona que rep els actes violents té una relació legítima amb la persona que porta a terme aquestes accions, és l'escollida en aquesta tesi. Aquest treball es planteja saber si els professionals de les residències de Catalunya són víctimes d'actes violents per part dels residents que atenen i que té com objectiu principal: conèixer el fenomen de la violència laboral de tipus II en les residències de gent gran a Catalunya en el període d'un any. L'operativització d'aquest objectiu principal es concreta en quatre d'específics: 1) Determinar la freqüència de la consideració d’agressió en els professionals que treballen en les residències de gent gran de Catalunya en un any. 2) Identificar quines variables dels professionals de les residències de gent gran es relacionen amb la consideració d’agressió. 3) Conèixer la freqüència d'agressió per part dels residents i si existeixen diferències entre gèneres quan el resident és l'agressor. 4) Saber quin tipus d’agressió és el més freqüent. L'estudi de caràcter prospectiu, descriptiu i transversal, s'ha portat a terme amb una mostra de 433 professionals que treballen en residències de gent gran de tota Catalunya. L'instrument utilitzat és el QViLab II, un qüestionari ad hoc de quaranta-sis ítems. Les conclusions de l'estudi són: el 68,6% dels professionals que treballen en residències de gent gran a Catalunya s'han considerat agredits pels residents que atenen en el període d'un any; la professió i el nivell d'estrès percebut són les dues variables relacionades amb la consideració d'agressió; tan l'home com la dona resident agredeixen el professional; i l'agressió verbal és la més freqüent i la modalitat exigències té la seva periodicitat és a nivell diari. Aquestes quatre conclusions extretes dels objectius específics permeten definir les característiques de la violència laboral de tipus II en les residències de gent gran a Catalunya i respondre a l'objectiu general. / En los últimos años, la violencia ha sido objeto de estudio por sus manifestaciones y consecuencias. La violencia está presente en todos los entornos donde se desarrolla la persona, siendo uno de ellos el laboral: la violencia laboral. La Organización Mundial de la Salud (OMS), en 2002, consciente de las repercusiones de la violencia laboral en la salud de las personas, alertó del incremento notable de este tipo de violencia. En 1995, Cal / OSHA definió la taxonomía de la violencia laboral en base a tres tipologías. Una de estos tres tipos, la de tipo II, que se caracteriza porque la persona que recibe los actos violentos tiene una relación legítima con la persona que lleva a cabo estas acciones, es la escogida en esta tesis. Este trabajo se plantea saber si los profesionales de las residencias de Cataluña son víctimas de actos violentos por parte de los residentes que atienden y tiene como objetivo principal: conocer el fenómeno de la violencia laboral de tipo II en las residencias de personas mayores en Cataluña en el período de un año. La operativización de dicho objetivo se concreta en cuatro objetivos específicos: 1) Determinar la frecuencia de la consideración de agresión en los profesionales que trabajan en las residencias de personas mayores de Cataluña en un año. 2) Identificar qué variables de los profesionales de las residencias de personas mayores se relacionan con la consideración de agresión. 3) Conocer la frecuencia de agresión por parte de los residentes y si existen diferencias entre géneros cuando el residente es el agresor. 4) Saber qué tipo de agresión es el más frecuente. El estudio de carácter prospectivo, descriptivo y transversal, se llevó a cabo con una muestra de 433 profesionales que trabajan en residencias de mayores de toda Cataluña. El instrumento utilizado fue el QViLab II, un cuestionario ad hoc de cuarenta y seis ítems. Las conclusiones del estudio fueron: el 68,6% de los profesionales que trabajan en residencias de personas mayores en Cataluña se consideraron agredidos por los residentes que atienden en el período de un año. La profesión y el nivel de estrés percibido son las dos variables relacionadas con la consideración de agresión. El profesional es agredido tanto por el hombre como por la mujer residente. Y la agresión verbal es el tipo de agresión más frecuente y los profesionales expresan que la modalidad exigencias fue la más frecuente con una periodicidad diaria. Estas cuatro conclusiones extraídas de los objetivos específicos permitieron definir las características de la violencia laboral de tipo II en las residencias de personas mayores en Cataluña y responder al objetivo general. / In recent years, violence has been studied due to its manifestations and consequences. Violence is present in all environments in which the person develops, being one of them the job: violence at work. The World Health Organization (WHO) in 2002, aware of the impact of workplace violence in health, warns of the significant increase of such violence. In 1995, Cal / OSHA defined taxonomy of workplace violence on the basis of three types. One of these three types, type II, which is characterized because of the person receiving the violence has a legitimate relationship with the person who carries out these actions, is the one chosen in this thesis. This study considers whether the nursing professionals in Catalonia are victims of violence by residents who attend and its main objective : to study the phenomenon of violence type II in the workplace, nursing homes for the elderly in Catalonia in one year. The operationalization of this objective is reflected in four specific : 1) To determine the frequency of aggression in the consideration of the professionals working in the nursing homes of elderly people in Catalonia in one year.2) To identify which are the variables of professional nursing for the elderly related to the consideration o aggression. 3) To determine the frequency of aggression by residents and whether there are gender differences when the resident is the aggressor. 4) To know what kind of aggression is the most common. The study of prospective,descriptive and transversal was conducted with a sample of 433 professionals working in old people of Catalonia. The instrument used is QViLab II, an ad hoc questionnaire of forty-six items. The conclusions of the study are: 68.6 % of professionals working in nursing homes for the elderly in Catalonia were considered attacked by residents who attend within the one-year period, the profession and the level of perceived stress are the two variables related to the consideration of aggression, both ,men and women attack the professionals,verbal aggression is the most common form and pressing requeriments are on a daily basis. These four conclusions, as a result of the specific objectives, allow to define the characteristics of type II workplace violence in the homes of elderly people in Catalonia and meet the overall objective.

Aquesta tesi avalua l'existència de diferencies per gènere en la relació entre discapacitat i mortalitat, i aspectes metodològics en l'anàlisi de supervivènciad'estudis de gent gran. Es van utilitzar les dades provinents d'una cohort de 1.315 subjectes amb edats superiors o iguals a 65 anys que van ser seguits durant un periode de 8 anys. La discapacitat es va mesurar mitjançant la capacitat que declarava l'individu per dur a terme activitats de la vida diària bàsiques. La discapacitat va evolucionar al llarg del temps empitjorant amb l'edat, però una proporció no menyspreable va ser capaç de recuperar-se. Es van observar diferències per gènere en l'evolució de la discapacitat: les dones tenien més dificultats en recuperar la seva capacitat funcional un cop esdevenien discapacitades. La força de l'associació entre la discapacitat i la mortalitat disminuia a edats avançades. Es van trobar diferencies per sexe: les dones depenents mostraven un risc de morir més alt que el homes depenents. Polítiques de salut dirigides a dones discapacitades haurien de ser implementades degut a la proporció més elevada de dones discapacitades, la probabilitat menor que tenen de recuperar la capacitat funcional, i el risc de morir més elevat que presenten comparat amb homes dicapacitats. / This thesis evaluates the existence of gender differences in the relationship between disability and mortality, as well as methodological aspects of the survival analysis for elderly studies. Data from a cohort of 1,315 subjects aged 65 years and older followed-up 8 years was used. Disability was assessed by self-reported difficulty to perform basic activities of daily living. Disability evolved over time worsening with age, but a non-negligible proportion was able to recover. There were gender differences in the evolution of disability: women were less able to regain functional capacity once they become disabled. The strength of the association between disability and mortality decreased in the older ages. But differences by gender were found: dependent elderly women showed a higher risk of dying compared to dependent men. Health policies focusing on disabled women should be implemented, due to the higher proportion of disabled women, the lower probability of regaining functional capacity, and their higher risk of dying compared to disabled men.