La tesi està plantejada amb dos objectius fonamentals. Un primer objectiu ha estat el d'elaborar un programa d'intervenció per a la millora de la memòria que s'ha anomenat "Programa Motricitat i Memòria". Aquest programa es presenta com una aportació pedagògica i didàctica del treball corporal amb gent gran de cara a buscar la manera de millorar o de prevenir la pèrdua benigna de la memòria, mitjançant la pràctica organitzada de l'activitat física. Aquest programa és un punt de partida per a organitzar i delimitar totes aquelles propostes corporals que fan especial incidència en el treball de la memòria, proposant una taxonomia del treball motriu i cognoscitiu que té en compte les estratègies i el tipus de memòria, i que permet poder classificar, ordenar i clarificar tot aquell treball motriu que incideix en la memòria. Un segon objectiu, de tipus experimental, és el de posar en pràctica aquest programa amb grups de gent gran i comparar els resultats amb grups de gent gran que no han participat en aquest programa. Aquesta part experimental s'ha realitzat amb una mostra de persones majors de 60 anys i amb grups naturals, és a dir, amb grups de gent gran que ja estaven participant del programa d'activitat física de l'Associació Esportiva Sarrià- St. Gervasi de Barcelona.S'ha realitzat un disseny quasi experimental -de tipus pre- test, post- test- o sigui s'han passat uns test a principi de l'estudi i s'han passat els mateixos test a finals de l'estudi, deixant una època d'entrenament entre els pre i post test.Per tal de comparar els efectes del programa, es va organitzar l'estudi en tres grups:Grup Control, format per una mostra inicial de 47 persones grans que assistien al casal però que no estaven participant de cap programa d'activitat física, Grup Experimental 1 amb 59 persones que estaven participant del grups d'activitat física i que seguien el programa de Motricitat i Memòria, i el Grup Experimental 2 format per una mostra inicial de 45 persones que assistien als grups d'activitat física, però que no seguien el treball de Motricitat i Memòria, simplement seguien un programa d'activitat física més genèric, sense fer especial incidència en la memòria. La mitjana d'edat de tots els grups va ser de (X= 73,57 anys), tenint una edat mínima de 60 anys i una màxima de 90 anys.La tesi presenta dos estudis diferenciats, realitzats de forma paral·lela i amb la mateixa mostra. Inicialment es va passar un test de característiques personals, aquest test va servir per situar i descriure la mostra motiu de l'estudi. Per a l'estudi 1: Tests Cognoscitius: Test Mini mental State, on es valoren aspectes com: Orientació. Memòria immediata. Atenció. Record i Llenguatge. Test de Dígits de Wais. Test de la Figura. Test de Depressió Geriàtrica de Yesavage.Per a l'estudi 2: Test de Memòria Motriu, dissenyat per a aquest estudi. A nivell descriptiu, s'ha observat com el Grup Experimental 1 -grup que ha seguit l'entrenament amb el programa Motricitat i Memòria- ha obtingut una millora en totes les proves a la fase post- test respecte de la fase pre- test. A nivell inferencial i tenint en compte que es consideren com a significatius els valors (p < 0,05) hi ha diferències estadísticament significatives en els test cognoscitius del Mini Mental d'orientació, d'atenció, de record i en el test de la Figura i el Test de Depressió.En l'estudi 2, l'anàlisi inferencial ens diu que el Grup Experimental 1 és el grup que aconsegueix millores estadísticament significatives en la prova amb el braç hàbil respecte dels resultats dels altres dos grups.Els resultats obtinguts en aquesta tesi ens apunten que la participació en programes d'activitat física que es treballi la memòria, poden ajudar a millorar i/o a mantenir aquesta qualitat. A la vegada, volem destacar que les persones grans han pres consciència dels beneficis que li pot aportar la pràctica continuada d'activitat física i de l'activitat cognoscitiva per tal de mantenir l'autonomia i la qualitat de vida. / This thesis is worked towards two basic aims: the first one has been an intervention program to obtain better memory, called "Motricity and Memory Program"This program is a contribution of a work given to old people in a way pedagogic and didactic by physical exercises, to prevent loose of memory.The second part, is experimental type: we compare groups of people who has done the program with others not included.We took a sample of people older than 60 years and natural groups, this people are in Association Sportive Sarrià- St. Gervasi de Barcelona and are doing physical fitness as usual.The middle average 73- 74 years. Minimum 60 years old and maximum 90 years old.We have done an experimental design modelling in sequences: pre- test, post- test; we pan a test at the beginning and at the end (the same test), and leaving a period of time of practices between tests.Cognoscibility test, Test Mini Mental State examination, where we value:Orientation - Immediate memory- Attention- Remember- Language.Test Numbers Wais.Figure test.Geriatric Depression test.Results: When physical activity is worked with memory exercises, they can help to improve or maintain memory.And we prove that old people are conscious physical activity with cognocitive activity improves their quality of live and daily autonomy.

CONTEXTO: El entrenamiento aplicando elementos de inestabilidad está siendo ampliamente utilizado en el campo del entrenamiento como una herramienta novedosa y eficaz. No obstante, recientes hallazgos aportan datos contrarios a esta creencia y sugieren que la ejecución de ejercicios tradicionales sobre superficies inestables o ejercicios calisténicos específicos para el fortalecimiento estabilizador pueden no resultar estímulo suficiente para personas con un nivel de entrenamiento elevado llegando incluso a interferencia en el rendimiento final por la reducción de la capacidad de fuerza y la carencia de especificidad del entrenamiento. OBJETIVO: Cuantificar y comparar la actividad muscular paraespinal y la capacidad de generar fuerza máxima isométrica durante ejercicios globales que requieres de estabilidad frente a los ejercicios específicos calisténicos para el fortalecimiento estabilizador y los ejercicios que combinan inestabilidad externa. MATERIAL Y MÉTODOS: 31 sujetos altamente entrenados, con experiencia en el entrenamiento con elementos inestables y sin patologías de espalda fueron reclutados voluntariamente para la realización del estudio descriptivo. Tras un calentamiento estandarizado fueron colocados los electrodos para el registro muscular del multifidus (lumbar, torácico), erector espinae (lumbar, torácico). Con esta instrumentación los sujetos realizaron de forma aleatoria y dejando siempre un mínimo de 3 minutos de descanso los siguientes ejercicios: i) extensión lumbar; ii) extensión lumbar T-Bow; iii) lunge; iv) sentadilla con inestabilidad [Bosu, T-Bow]; v) peso muerto; vi) peso muerto con inestabilidad [Bosu, T-Bow]. Para todos los ejercicios se realizaron dos condiciones de evaluación, fuerza máxima contracción isométrica voluntaria (MCIV) y 10 repeticiones al 70% (MCIV). Los datos fueron registrados y almacenados para su posterior tratamiento estadístico con el SPSS 17.0. RESULTADOS: Durante las mediciones estáticas y dinámicas de siempre existió una mayor activación muscular y registros de fuerza máxima isométrica (MCIV) (p<0.05) para las condiciones de estabilidad frente a las de inestabilidad. Los registros más elevados los obtuvo el ejercicio de peso muerto donde la fuerza máxima isométrica voluntaria media fue de 107.85 (5.15) Kg. Mientras que la respuesta muscular global paraespinal en condiciones de estabilidad realizado al 70% (MCIV) fueron [máximo registro dinámico 117.38 (5.49) % y media dinámica 88.53 (2.97) %)]. CONCLUSIÓN: Añadir elementos de inestabilidad reduce la capacidad de generar fuerza máxima isométrica. La realización de los ejercicios globales al 70 % (MCIV) en condiciones de estabilidad generan la misma (lunge) o mayor (peso muerto) actividad muscular que los mismos ejercicios realizados con elementos de inestabilidad o con ejercicios específicos calisténicos. Por último, los datos parecen indicar que las respuestas musculares y la reducción en la capacidad de generar fuerza dependerán de los grados de inestabilidad que genere el dispositivo sobre el que se realice el ejercicio. / CONTEXT: It’s unclear whether unstable conditions during traditional resistance exercises performed at moderate loads can provoke higher levels of paraespinal muscular activation in healthy/athletic populations than the stable exercises performed at high loads. By other hand it has suggested that use unstable devices can reduce de strength performance output. PURPOSE: To quantify and to compare paraespinal muscular activity and maximum isometric voluntary contraction (MIVC) while carrying out different exercises polyarticular and calisthenic specific lumbar strengthening exercises in both stable and unstable conditions. MATERIAL AND METHODS: 31 subjects highly trained, experienced in training with instability and without pathologies were voluntarily recruited back to the descriptive study. Following a standardized warming the electrodes were placed to record the multifidus and erector espinae both in lumbar and thoracic portion. Subjects performed at random and always leaving a minimum of 3 minutes of rest for the following exercises: i) lumbar extension; ii) T-Bow lumbar extension; iii) lunge; iv) unstable squat [Bosu, T- Bow]; v) deadlift; vi) unstable deadlift [Bosu, T-Bow].This exercises were performed two testing conditions, (MIVC) and 10 repetitions at 70% (MIVC). Data were recorded and stored for later statistical analysis with SPSS 17.0. RESULTS: Data shows that there was a greater muscle activation and maximal isometric force records (MCIV) (p <0.05) for the conditions of stability against instability. Records obtained higher the deadlift exercise where the maximum voluntary isometric force average was 107.85 (5.15) kg. While global paraspinal muscle response in a stable made of 70% (MCIV) were [maximum dynamic registration 117.38 (5.49)% and 88.53 running average (2.97 )%)]. CONCLUSION: Add elements of instability reduces the ability to generate maximal isometric force. The overall exercise performance 70% (MCIV) in stable conditions generate the same (lunge) or higher (deadlift) muscle activity that these exercises with elements of instability or specific exercises calisthenics.

Introducció: La nicotina causa una estimulació simpàtica per mitjà de mecanismes centrals i perifèrics. Els mecanismes mediats pel SNC inclouen l'activació dels quimioreceptors perifèrics, particularment els quimioreceptors carotidis i dels cossos aòrtics, i efectes directes sobre el tronc de l'encèfal i la medul·la espinal. Aquesta resposta simpaticomimètica a la nicotina, amb l'activació dels quimioreceptors, produeix per via reflexa vasoconstricció, taquicàrdia i elevació de la pressió arterial. Els mecanismes perifèrics inclouen l'alliberament de catecolamines des de la medul·la suprarenal i les terminacions nervioses vasculars. Aquesta descàrrega adrenèrgica que s'inicia amb el fumar pot afectar la resposta de l'organisme durant l'esforç.Objectiu: La finalitat de l'estudi és la de conèixer les respostes fisiològiques i subjectives en el curs de l'exercici físic fins a l'extenuació, en els individus en funció del seu hàbit tabàquic i, si existeixen diferències entre els mateixos fumadors actius i en situació d'abstinència tabàquica.Material i mètode: S'han estudiat 38 subjectes d'edats compreses entre 18 i 48 anys (mitjana de 32,7). La distribució en funció de l'hàbit tabàquic ha estat: 25 fumadors (F)(17 homes i 8 dones)i 13 no fumadors (NF)(8 homes i 5 dones). L'estudi ha constat de dues parts: 1ª. Comparació del comportament dels F i NF al llarg d'una prova d'esforç (PE) amb anàlisi dels gasos espirats mitjançant cicloergòmetre. La temperatura cutània (TC) s'ha registrat de forma contínua i simultània amb dos sensors tèrmics, un a la regió dorsal i l'altre a la cuixa, sobre el quadríceps. També s'han determinat parametres bioquímics i hematològics. 2ª. Repetició de la PE, comparant els fumadors en situació de fumador actiu i en abstinència tabàquica. L'abstinència tabàquica s'ha detectat i confirmat mitjançant la determinació dels nivells de COHb en sang venosa abans de la PE.Resultats i conclusions: En el nostre estudi, hem comprovat que l'hàbit tabàquic, com a efecte crònic, no modifica de forma significativa la capacitat màxima de treball durant l'esforç en els individus sans i amb edats compreses entre els 18 i 48 anys, independentment del gènere i del grau d'activitat física. Però encara que el consum de cigarretes en individus acostumats a fumar no restringeix significativament el seu rendiment físic, sí que es modifica, de forma notable, la seva resposta fisiològica durant l'activitat física de lleugera i moderada intensitat. Aquesta es manifesta amb un increment significatiu en la despesa metabòlica i l'oxidació d'hidrats de carboni com a substrat energètic, un increment en la resposta cardiocirculatòria i pulmonar (en menor grau), i una deficient resposta termoreguladora al llarg de l'esforç. El fumar cigarretes, al ritme habitual i sense evitar el seu consum les hores prèvies a l'activitat física, pot afectar de forma significativa els mecanismes implicats en la termoregulació i provocar una resposta hemodinàmica alterada durant l'exercici. L'associació de tabac i activitat física d'alta intensitat pot fer augmentar la temperatura central al pertorbar els mecanismes de pèrdua de calor mitjançant la redistribució del flux vascular cutani. A més, durant exercicis perllongats com els exercicis de resistència, i en ambients calorosos, el consum de cigarretes pot actuar com a factor limitant en el rendiment esportiu, i incrementar el risc d'hipertèrmia. En canvi, el consum de tabac disminueix de forma significativa la percepció de l'esforç durant l'activitat física d'alta intensitat en els fumadors actius.

La mesura del patró d'activitat física de la població ha esdevingut un factor fonamental en l'epidemiologia del comportament, per entendre la relació que existeix entre aquesta variable i la prevenció de nombroses malalties cròniques, de gran prevalença en la societat. No existeix un mètode únic, vàlid i fiable que sigui aplicable a tota la població. Això dificulta la comparació entre països, el seguiment de les dades, i la determinació de la relació causa - efecte, entre activitat física i salut. L'objectiu d'aquesta tesi ha estat aportar més informació sobre el patró d'activitat física de la població infantil, juvenil, i adulta espanyola, i validar el Qüestionari Internacional d'Activitat Física en la població adulta. Aquest qüestionari ha estat desenvolupat per a la seva aplicació a nivell internacional, permetent la comparació de les dades obtingudes sobre patró d'activitat física a la població. Els objectius s'han anat assolint a través de cinc publicacions. Tres publicacions es basen en dades de l'estudi enkid, estudi representatiu de la població espanyola que avalua els hàbits alimentaris, l'estat nutricional i el patró d'activitat física de la població de 2 a 24 anys (1998-2000). Una altra publicació avalua la tendència en els hàbits d'activitat física en els catalans, en un periode de 10 anys (1992-93/2002-03). La darrera publicació, presenta dades procedents de la validació del Qüestionari Internacional d'Activitat Física, en la seva versió traduida al castellà. Els resultats mostrats ens indiquen, segons l'estudi enKid, que menys d'un 50% de la població de 6 a 18 anys, acompleix les recomanacions sobre activitat física saludable, és a dir, seixanta minuts d'activitat física diaria, d'intensitat moderada. En quant a activitat física en el temps de lleure, tan sols un 36% de la població realitza esport al menys dos dies a la setmana, i més del 50%, està més de dues hores realitzant activitats sedentàries. Entre els més grans, el 58% dels nois i el 80% de les noies, no fa cap mena d'esport en el temps de lleure, o el fa amb una freqüència d'un cop per setmana. Entre els més petits, els nens i nenes de 2 a 5 anys, dediquen una part important del dia a mirar la televisió. Entre les noies, l'hàbit de realitzar esport en el temps de lleure és més baix que entre els nois. Algunes variables socioeconòmiques com ara el nivell d'estudis de la mare i l'estat socioeconòmic de la familia i la regió geogràfica tenen força influència en els hàbits de la població. Les regions del Sud d'Espanya i Canàries son les més sedentàries. L'estudi enKid serveix també, per validar un qüestionari curt d'activitat física, el Test Krece Plus. Els resultats mostren que és apte per la seva aplicació entre els nens i nenes de 4 a 14 anys. És una eina molt vàlida per la seva capacitat d'aplicació i avaluació immediata, fet que ha de facilitar la seva aplicació en les consultes pediàtriques. La tendència en els hàbits d'activitat física de la població catalana mostren que s'ha produit una lleugera millora en els hàbits d'activitat física en el temps de lleure, en el periode de 10 anys analitzat. Malgrat això, el 45% dels homes i el 63% de les dones, catalanes eren fonamentalment sedentaris en el temps de lleure, en l'avaluació del 2002-2003. Altrament, l'anàlisi de les actituts enfront a possibles canvis en els seus hàbits, mostren una baixa predisposició de la població, per afrontar un canvi i augmentar el seu nivell d'activitat física.El Qüestionari Internacional d'Activitat Física, IPAQ, en la seva versió llarga autoadministrada ha mostrat ser vàlid per la seva aplicació en població espanyola. Ara bé, és fonamental desenvolupar tècniques que permetin avaluar mès acuradament tota aquella activitat física d'intensitat moderada que tant costa de detectar amb els mètodes disponibles fins al moment. L'anàlisi de les dades obtingudes a l'Enquesta de Nutrició de Catalunya, utilitzant el Qüestionari Internacional d'Activitat Física en la seva versió curta, indica que els nivells més baixos d'activitat física, es registren a Catalunya, comparat amb altres països Europeus. Els resultats d'aquesta tesi indiquen que és necessari desenvolupar politiques de promoció de l'activitat física destinats a la familia, l'individu, la comunitat, el món sanitari, etc. Si s'aconsegueix un treball en equip i multidisciplinari, que lluiti contra els nivells baixos d'activitat física, és possible que s'arribi a remontar aquests patrons tant sedentaris de la població espanyola analitzada.

L’estudi de l’activitat física i esportiva extraescolar en alumnes de primària és l’eix central d’aquesta tesi. La tesi està dividida en dues parts ben diferenciades: l’abordatge teòric i la part empírica. En la fonamentació teòrica s’aborda l’esport en edat escolar, la seva evolució i les diferents manifestacions. La part empírica de la Tesi es realitza a la ciutat de Torrevieja. Pel seu desenvolupament s’han dissenyat quatre estudis que avaluen la pràctica física extraescolar en nens i nenes de 6 a 12 anys. Les valoracions es realitzen als nens, pares, docents i tècnics esportius. Les conclusions dels estudis realitzats són: un alt percentatge de nens/es no realitzen activitat física; els resultats confirmen l’estreta relació que mantenen entre sí les pautes de participació en activitats físiques i esportives dels nens/es en edat escolar i les dels seus pares; pares i fills presenten uns patrons d’inactivitat altament preocupants. Si ens referim als docents, aquests donen molta importància a les activitats esportives extraescolars i, una àmplia majoria estan d’acord en que la pràctica d’activitats físiques extraescolars és bàsica per a l’educació d’hàbits saludables. Pel que fa als tècnics esportius, les conclusions obtingudes indiquen que és necessària una ordenació i regulació de l’exercici professional de l’activitat física per garantir un procés adequat d’ensenyament i aprenentatge educatiu. Els resultats confirmen la necessitat d’implicar més tots els actors que intervenen en l’educació primària amb la finalitat d’aconseguir hàbits de vida saludable. / El estudio de la actividad físico-deportiva extraescolar en alumnos de primaria es el eje central de esta tesis. La tesis está dividida en dos partes claramente diferenciadas: el abordaje teórico y la parte empírica. En la fundamentación teórica se aborda el deporte en edad escolar, su evolución y las diferentes manifestaciones. La parte empírica de la Tesis se realiza en la ciudad de Torrevieja. Para ello se han diseñado cuatro estudios que evalúan la práctica física extraescolar en niños y niñas de 6 a 12 años. Las valoraciones se realizan a los niños, padres, docentes y técnicos deportivos. Las conclusiones de los estudios realizados son: un alto porcentaje de niños/as no realizan actividad física; los resultados confirman la estrecha relación que guardan entre sí las pautas de participación en actividades físicas y deportivas de los chicos/as en edad escolar y las de sus padres; padres e hijos presentan unos patrones de inactividad altamente preocupantes. Si nos referimos a los docentes, estos dan mucha importancia a las actividades deportivas extraescolares y una amplia mayoría están de acuerdo en que la práctica de actividades extraescolares es básica para la educación en hábitos saludables. En cuanto a los técnicos deportivos, las conclusiones obtenidas revelan que es necesaria una ordenación y regulación del ejercicio profesional de la actividad física para asegurar un proceso de enseñanza aprendizaje educativo. Los resultados confirman la necesidad de una mayor implicación de todos los actores que intervienen en la educación primaria con el fin de conseguir hábitos de vida saludables. / The research of the extracurricular Sports and Physical activities of primary education children´s is the core of this thesis. The thesis is divided in two single chapters clearly differentiated; the theorical part and the empirical part. The theory foundation deals with the Sport in children of school ages, their evolution and their different expressions. The thesis in it´s empirical part is made in the city of Torrevieja. For this research it has been designed four different studies that evaluates the extracurricular Sport and Physical activities of childen beetween 6 and 12 years old. The assesment has been made to children, parents, teachers and Sport coaches. The conclusion of the researches are: A high percentage of children dont make any Sport activity and the result confirms the close relationship that set out the guidelines beetween the Sport and Physical activities of the children and their parents, not only the parents also their children, show a patterns of inactivity disturbingly high; The teachers gave special significance to the extracurricular Sport activities which is essential for education in healthy and balanced habits; In order to the sport coaches the research reveals that it´s necessary to arrange and make a regulation about the professional practice in Sport and Physical activities, for guarantee a process of learning and education in those terms; The outcomes confirms the need of a greater involvement of the actors involved in the primary education with the objective of finding and applying healthy and balanced habits.

Moçambic registra una alta prevalença de malària amb un elevat índex de parasitèmia assintomàtica, però no hi ha estudis coneguts sobre la seva relació amb els diferents components del desenvolupament humà. L’objectiu va ser estudiar les característiques de creixement i desenvolupament dels nens, nenes i adolescents amb malària assintomàtica de les zones rurals de Calanga. L’estudi, de caràcter retrospectiu, es va portar a terme en una mostra de 351 subjectes d’ambdós, dividits en grups de 5-11 anys i 12-20 anys. Es varen obtenir mesures Antropomètriques (alçada, pes, perímetre bicipital, plecs cutanis), estat de maduració (escala de Tanner per caràcters sexuals secundaris), Aptitud física (flexibilitat, resistència muscular, agilitat, força i resistència cardiorespiratòria) i Activitat física realitzada (qüestionari i accelerometria). Per a la determinació del nivell de parasitèmia i altres indicadors hematològics, es varen obtenir mostres sanguínies. L’estat nutricional va ser estimat en funció dels criteris antropomètrics de la OMS/CDC. Per l’ anàlisis dels resultats, la mostra va ser dividida en dos grups d’ edat (G1 fins els 11 anys; G2 >11 anys) per a cada sexe. Els subjectes varen ser sotmesos a una exploració clínica minuciosa. Tots els subjectes sense síntomes clínics de malària participaren en l’estudi, sent-hi dividits en dos grups: Amb presència de Plasmodiun (CP) i Sense presència del paràsit (SP). L’Anàlisi estadístic es va centrar en la comparació dels diferents fenotips entre els grups CP i SP en funció del gènere i dels grups utilitzant un ANOVA factorial amb una significança del 5%. Els resultats indicaren una prevalença de malària assintomàtica del 53,9% amb una major incidència en G1. Foren observades diferències significatives en G2 en els nens, en l’alçada (p=0.01) i perímetre bicipital (p=0.001). No es va trobar cap diferència en l’estat nutricional. En l’Aptitud física es varen trobar diferències significatives en els grups de Handgrip p=0.001) i Flex Arm Hang (p=0.04). Respecte a l’activitat física no es varen registrar diferències significatives. Aquest estudi va mostrar que l’índex de malària assintomàtica reflexa l’alt nivell de parasistèmia en la població de Calanga, però l’alta supervivència condueix a un estat adaptatiu que pot causar la no observança d’efectes generalitzats en el creixement i desenvolupament motor com expressen els alts nivells d’activitat física en ambdós grups, ì que poden significar una adaptació d’aquests individus a les exigències del medi ambient. / Mozambique registra una alta prevalencia de malaria con alto índice de parasitemia asintomática, pero no hay estudios conocidos sobre su relación con los distintos componentes del desarrollo humano. El objetivo fue estudiar las características de crecimiento y desarrollo de los niños y jóvenes con malaria asintomática de las zonas rurales de Calanga. El estudio, de carácter retrospectivo, se llevó a cabo en una muestra de 351 sujetos de ambos sexos, divididos en grupos de 5-11 años y 12-20 años. Se obtuvieron medidas Antropométricas (altura, peso, perímetro bicipital, pliegues cutáneos), estado de maduración (escala de Tanner para caracteres sexuales secundarios), Aptitud física (flexibilidad, resistencia muscular, agilidad, fuerza y resistencia cardiorespiratoria) y Actividad física realizada (cuestionario y acelerometría). Para la determinación del nivel de parasitemia y otros indicadores hematológicos, se obtuvieron muestras sanguíneas. El estado nutricional fue estimado en función de los criterios antropométricos de la OMS/CDC. Para el análisis de los resultados, la muestra fue dividida en dos grupos de edad (G1 hasta los 11 años; G2 >11 años) para cada sexo. Los sujetos fueron sometidos a una exploración clínica minuciosa. Todos los sujetos sin síntomas clínicos de malaria participaron en el estudio, siendo divididos en dos grupos: con presencia de Plasmodiun (CP) y sin presencia del parásito (SP). El análisis estadístico se centró en la comparación de los diferentes fenotipos entre los grupos CP y SP en función del género y de los grupos utilizando un ANOVA factorial con una significancia del 5%. Los resultados indicaron una prevalencia de malaria asintomática del 53,9% con una mayor incidencia en G!. Fueron observadas diferencias significativas en G” en los niños, en la altura (p=0.01) y perímetro bicipital (p=0.001). No se encontró ninguna diferencia en el estado nutricional. En la Aptitud física se encontraron diferencias significativas en los grupos de Handgrip p=0.001) y Flex Arm Hang (p=0.04). Con respecto a la actividad física no se registraron diferencias significativas. Este estudio mostró que el índice de malaria asintomática refleja el alto nivel de parasistema en la población de Calanga, pero la alta sobrevivencia conduce a un estado adaptativo que puede causar la no observancia de efectos generalizados en el crecimiento y desarrollo motor como expresan los altos niveles de actividad física en ambos grupos, y que pueden significar una adaptación de estos individuos a las exigencias del medio ambiente. / While in Mozambique there is a high prevalence of malaria with high rate of asymptomatic parasitaemia, there are not known studies on the implications of this last condition, particularly on growth and development of school-age population. The purpose of this study was to understand the impact of the presence of asymptomatic malaria in growth and motor development in children and adolescents in rural areas. The study was conducted on a sample of 351 subjects of both sexes aged between 5 and 20 years living in a rural area of Mozambique. All participants underwent a protocol that included measures of Anthropometry (height, weight, biceps circumference, skinfolds of adiposity), Maturatioal Status (Tanner scale for secondary sexual characteristics), Physical Fitness (flexibility, muscular endurance, agility, strength and cardio-respiratory endurance.) and Physical Activity (Survey and Accelerometry). To determine the parasite and other hematologic indicators blood samples were extracted. Nutritional status was estimated on the basis of anthropometric criteria established by WHO / CDC. For data analysis the sample was divided into two age groups (G1 < 11 years, G2 > 11 years) for each sex. The subjects underwent a detailed clinical observation. All subjects without clinical symptoms of malaria remained in the study and were divided into two groups: with the presence of Plasmodium (CP) and without the presence of this parasite (SP). The statistical analysis focused on comparison of the different phenotypes between the groups CP and SP on gender and age using the ANOVA Factorial maintaining a significance level of 5%. The results indicated a prevalence of asymptomatic malaria by 53.9% with higher incidence in G1. Significant differences were observed in G2, in boys, height (p = 0.01) and biceps circumference (p = 0.001). No difference was found in relation to nutritional status. Indicators assessed blood were no different significantly except in hematocrit in boys G2. In Physical Fitness significant differences were found in the same group in the Flexed Arm Hang tests (0.04) and hand grip (p = 0.001). With regard to physical activity were not recorded significant differences. Given the small differences between the groups according to the parasite, it was concluded that the prevalence of asymptomatic malaria reflects the high level of parasitaemia among the population of Calanga but that, eventually, a high pressure of survival leads to an adaptive state that can cause non-compliance with widespread effects on growth and motor development, as expressed in high levels of physical activity in both groups and that can mean the adaptation to environmental demands. / Embora em Moçambique se observe uma elevada prevalência de malária com elevada taxa de parasitémia assintomática não são conhecidos estudos sobre as implicações desta ultima condição, em particular no crescimento e desenvolvimento da população em idade escolar. O objectivo deste estudo foi o de conhecer o impacto da presença de malária assintomática no crescimento e desenvolvimento motor em crianças e jovens residentes em zonas rurais. O estudo realizou-se numa amostra de 351 sujeitos de ambos os sexos de idades compreendidas entre os 5 e 20 anos residentes numa região rural de Moçambique. Todos os participantes foram submetidos a um protocolo de medidas que incluiu Antropometria (Altura, Peso, Perímetro Bicipital, Pregas de Adiposidade), Estado Maturacional (escala de Tanner para caracteres sexuais secundários), Aptidão Fisica (flexibilidade, resistência muscular, agilidade, força e resistência cardiorespiratória.) e Actividade Fisica (Questionário e Acelorometria). Para a determinação da parasitémia e outros indicadores hematológicos foram extraídas amostras de sangue. O estado nutricional foi estimado em função dos critérios antropmétricos estabelecidos pela OMS/CDC. Para análise dos resultados a amostra foi dividida em dois grupos etários (G1 até 11 anos; G2>11 anos) para cada sexo. Os sujeitos foram submetidos a uma observação clínica minuciosa. Todos os sujeitos sem sintomas clínicos de malária permaneceram no estudo, tendo sido divididos em dois grupos, nomeadamente: Com a presença do Plasmodium (CP) e sem a presença deste parasita (SP). A análise estatística centrou-se na comparação dos diferentes fenótipos entre os grupos CP e SP em função do género e grupo etário, utilizando a ANOVA Factorial mantendo um nível de significância de 5%. Os resultados indicaram uma prevalência de malária assintomática de 53,9 % com maior incidência no G1. Foram observadas diferenças significativas no G2, nos rapazes, na altura (p=0,01) e perímetro bicipital (p=0,001). Nenhuma diferença foi encontrada no que respeita ao estado nutricional. Dos indicadores hematológicos avaliados foram observadas diferenças significativas no hematócrito nos rapazes do G2. Na Aptidão Física foram encontradas diferenças significativas no mesmo grupo nos testes de Flexed Arm Hang (0.04) e Hand grip (p=0,001). Relativamente à Actividade Física não foram registadas diferenças significativas. Face às reduzidas diferenças entre os grupos em função da parasitémia, foi concluído que a prevalência da malária assintomática reflecte a elevada taxa de parasitémia no seio da população da Calanga mas que, eventualmente, uma elevada pressão de sobrevivência conduz a um estado adaptativo que pode causar a não observância de efeitos generalizados no crescimento e desenvolvimento motor como expressam os níveis elevados de actividade física em ambos os grupos e que podem significar uma adaptação destes indivíduos às exigências do ambiente.