Introducció: l'envelliment és un procés gradual i espontani de canvi, que resulta en la maduració fins a la vellesa. El segment de població de més de 65 anys està creixent a tot el món. S'estima que a l'any 2025, el número de persones de més de 65 anys s'haurà gairebé duplicat. La malaltia cardiovascular és la primera causa de mort al món occidental. La prevalença dels diversos factors de risc cardiovascular varia amb l'edat, la població i els grups ètnics però en general augmenta a mida que envellim. Dos dels processos diferencials de la població geriàtrica són la fragilitat i el deteriorament cognoscitiu. La fragilitat és una combinació del procés natural d'envelliment i diversos problemes mèdics i s'associa a un deteriorament general de la salut, risc de caigudes, pèrdua de força, deteriorament de la mobilitat, incapacitat, hospitalització i augment de la mortalitat general i cardiovascular, així com amb a nivells baixos d'educació i pobresa. El deteriorament cognoscitiu és prevalent a la població geriàtrica i com a conseqüències hi ha dificultat per a aprendre tasques complexes que complica el seguiment d'instruccions terapèutiques, particularment són noves pel pacient. Hi ha evidència que el tractament dels factors de risc cardiovascular a la població geriàtrica pot reduir la morbiditat i la mortalitat cardiovascular. També hi ha evidència que un programa d'activitat física regular prevé i ajuda en el tractament de factors de risc cardiovascular. Malgrat els obvis beneficis el compliment terapèutic and recomenacions d'exercici físic és limitat. Els objectius d'aquesta tesi són: determinar els efectes d'un programa d'exercici de baixa intensitat en els factors de risc cardiovascular en una població geriàtrica, i els factors que afecten el compliment terapèutic amb un programa d'exercici de baixa intensitat. Metodologia: el diseny d'aquest estudi és longitudinal amb anàlisi de les variables abans i després de la intervenció. Participants: membres d'una congregació n apostólica a Baltimore; es va excloure a aquells amb malalties que contraindiquen exercici. Intervenció: el programa de 6 mesos de durada va consistir en exercici de d'intensitat baixa-moderada, 3 vegades per setmana i una classe setmanal de promoció de salut i nutrició. Vem determinar el perfil lipídic , glucosa, hemoglobina glucosilada, tensió arterial, índex de massa corporal, pic de capacitat aeróbica, caminada de 6 minuts, força, funcionalitat i multiples questionaris (depresió, qualitat de vida, motivació per a l'exercici). També varem determinar l'assitencia al programa. Resultats: 16 dels 56 que varen començar el programa el varen acabar; edad 66 + 9 ays [51 - 82]; dotze (75%) eren dones. L'assistencia va ser de 27% de les sessions oferides. Els funionament social (OR = 1.15, IC 1.02 - 1.30) i el sentit d'afiliació (OR = 1.36, IC 1.04 - 1.78) van ser els predicators d'assistència. Al final del programa hubo un aumento significativo de la fuerza de los brazos (p=0.04) y del rendimiento en la caminada de seis minutos (p=0.02). Conclusió: l'exercici és una opció útil en el tractament dels factors de risc cardiovascular en la població geriàtrica sempre i quan es recomeni a les dosis adequades (tant en quant a la intensitat com a la freqüència) i es tingui en consideració els aspectes que s'associen amb un increment de l'adherencia a un programa d'exercici. / Introduction: aging is a process of gradual and spontaneous change that results in maturation all the way to old age. The segment of population older than 65 years is growing world wide. In 2025 it is estimated the number of people older than 65 years will have doubled. Cardiovascular disease is the first cause of death in the western world. Prevalence of cardiovascular risk factors changes with age, type of population and ethnic group; however, in general, it increases with age.Two of the characteristics that differentiate the elderly form the general population are frailty and cognitive decline. Frailty is a combination of the natural aging process and multiple medical problems. It is associated with a general health decline, increased risk of falls, loss of strength, worsening of mobility, disability, hospitalization, increase of all cause mortality and cardiovascular mortality as well as low education level and poverty. There is evidence that the treatment of cardiovascular risk factors in the geriatric population can reduce cardiovascular morbidity and mortality. There is also evidence that a program of regular physical activity prevents and helps treat cardiovascular risk factors. Despite the obvious benefits adherence to recommendations of exercise is limited. The aims of this thesis are two fold: to determine the effects a low intensity exercise program on the cardiovascular risk of a geriatric population and to determine the factors that affect compliance with a low intensity exercise program. Methods: this is a longitudinal study with pre-post analysis. Subjects: members of an apostolic congregation in Baltimore; those with diseases that contraindicate exercise were excluded. Intervention: six month program consisting of low to moderate intensity exercise, three times per week and a once a week health promotion and nutrition class. Lipid profile, glucose, glicosilated hemoglobin, blood pressure, body mass index, pick of aerobic capacity, six-minute walk, strength, functional status and multiple questionnaires (depression, quality of life, motivation inventory) were collected. The assistance to the program was also determined. Results: sixteen of the 56 who started the program finished it; age 66 ± 9 years [51-82]; twelve were female (75%). Assistance to the program was 27% of the offered sessions. Social functioning (OR = 1.15, CI 95% 1.02-1.3) and sense of affiliation (OR = 1.36, CI 95% 1.04-1.78) predicted assistance. At the end of the program there was a significant increase in the strength of the arms (p=0.04) and the six minute walk (p=0.02).Conclusion: exercise is a useful therapeutic option for the treatment of cardiovascular risk factors in the geriatric population so long as it is used at adequate doses (intensity and frequency) and factors associated with compliance to an exercise program are taken into consideration.

Passar-se moltes hores assegut i moure’s poc està associat al desenvolupament de malalties cròniques. Els llocs de treball d'oficina han estat considerats entorns clau per reduir aquests comportaments sedentaris amb substitució d’activitats que impliquen una major despesa energètica. Per això, l’objectiu principal de la tesi és investigar l’impacte d'una intervenció per reduir el temps assegut i augmentar l'activitat física en treballadors d'oficina a l’estat espanyol. En l’estudi 1, es va dur a terme un disseny quasi-experimental amb treballadors de sis campus universitaris espanyols (n=264). La intervenció va consistir en una pàgina web que proposava estratègies ecològiques per incrementar progressivament el nombre de passes mitjançant tasques laborals actives, rutes caminant, i l’augment de la intensitat caminant. Utilitzant un model mixt lineal, els resultats varen mostrar una interacció significativa en temps assegut, nombre de passes i perímetre de cintura. En l’estudi 2 es varen realitzar entrevistes semi-estructurades a 12 participants del programa W@WS en tres moments al llarg de la intervenció. A partir de les dades generades qualitativament mitjançant un anàlisi temàtic, els treballadors del grup intervenció (n=88) varen completar una enquesta per identificar el grau d’ús de les estratègies. Els resultats varen mostrar les tasques de treball més actives i l’augment de la intensitat caminant, com les estratègies més utilitzades. Les reunions actives i els grups de caminar a l’hora del dinar varen ser les menys utilitzades a causa la manca de temps i les normes culturals inherents als llocs de treball. Registrar el nombre de passes i el temps assegut va ser el factor facilitador més important mentre que tenir una feina basada en tasques d’ordenador va ser la barrera més prevalent. A partir de l’aprenentatge dels dos anteriors estudis, en l’estudi 3, una revisió sistemàtica va estudiar la viabilitat de l’ús dels ‘smartphones’ per mesurar i promoure estils de vida actius. Vint-i-sis articles varen ser inclosos per a la síntesi qualitativa. La fiabilitat en la precisió de mesura dels patrons d’activitat física i comportament sedentari va ser del 52-100%. Només cinc estudis varen avaluar els efectes d'intervenció: utilitzant disseny pre-post i un amb grup control. La integració d'un menú d’estratègies per seure’s menys i moure’s més a la feina (W@WS) és efectiu en l'assoliment de canvis petits però sostinguts en el nombre de passes caminant i el temps assegut ocupacional. Degut al potencial dels ‘smartphones’ per mesurar patrons d´activitat física i influir en estils de vida actius, futurs estudis amb millor disseny haurien d´avaluar l´efectivitat d´aquests dispositius en intervencions de reducció del temps assegut en els llocs de treball. / Sitting too much and moving too little affects the development of many chronic diseases. Office workplaces are key settings to reduce and break up occupational sitting by replacing sedentary time with step counts. Therefore, the aim of the thesis was to investigate the impact of an intervention to reduce occupational sitting time and increase physical activity in Spanish office workers. Study One used a quasi-experimental pre-post comparison design at six Spanish university campuses (n=264). The intervention consisted of a web page that provide ecologically based strategies to progressively increase baseline step counts through incidental movement, short and long walks, and higher step count frequency and intensity. Using a linear mixed model analyses, findings identified a significant interaction for self-reported occupational sitting, daily step counts and waist circumference. Study Two conducted semi-structured interviews (n=12) throughout the intervention. Workers who finished the intervention (n=88) completed a survey rating the extent to which ‘sit less, move more’ strategies were used and those factors that enabled or limited strategy uptake. Findings indicated that ‘active work tasks’ and ‘increases in walking intensity’ were the strategies most frequently used. ‘Sitting time and step count logging’ was the most important enabler of behaviour change while ‘screen based work’ was the most significant barrier limiting the uptake of strategies. Progressing the learning of the previous studies, Study Three systematically reviewed evidence on smartphones and their viability for measuring and influencing physical activity. Twenty-six articles were included in the review. Measurement accuracy was moderate-to-excellent and smartphone strategies to influence physical activity tended to be ad-hoc. Five articles assessed physical activity intervention effects; and only one was focused on workplace setting. W@WS was effective in achieving small but sustained changes in occupational sitting and step counts by facilitating the uptake of a menu of ‘sit less and move more’ strategies, that can overcome office work environmental barriers. New smartphone technology needs to be a central feature of ICT based interventions that target occupational sitting and physical activity given the novel and engaging capabilities these devices provide for measuring and influencing behaviour change in real time.

1) INTRODUCCIÓUna característica fonamental del múscul esquelètic és la gran diversitat que presenta. No hi ha cap múscul idèntic a un altre, músculs homòlegs de diferents espècies i fins i tot dins del mateix animal presenten diferències en la composició fibril.lar. Aquesta heterogeneïtat reflecteix l'alt grau d'especialització i a més, és la base de la seva plasticitat funcional.El múscul esquelètic té una gran capacitat d'adaptació. És d'esperar que músculs que estan predominantment involucrats en el manteniment de la posició corporal siguin diferents dels que intervenen en moviments espontanis. Així, músculs que podem dir que estan tot el dia en contracció (músculs posturals), reben molta quantitat d'estímuls i són músculs de contracció lenta que es caracteritzen per l'alta capacitat oxidativa i estan formats principalment per fibres de tipus I. (Per exemple el múscul "Soleus", en el conill).En canvi els músculs que s'utilitzen de forma espontània, només reben impulsos de tant en tant. Són músculs de contracció ràpida i es caracteritzen per la gran capacitat glucolítica, formats majoritàriament per fibres de tipus II (Per exemple el múscul "Tibialis anterior" en el conill).Les fibres musculars estan en un estat dinàmic, la qual cosa explica l'habilitat que tenen de respondre específicament, amb canvis en l'expressió fenotípica, a una demanda funcional diferent.Tant amb l'exercici com amb l'estimulació elèctrica es provoca un augment de l'activitat contràctil. Així, les característiques fenotípiques dels músculs que intervinguin a l'exercici o que siguin sotmesos a l'estimulaci6 elèctrica es modificaran com a resposta adaptativa a la nova demanda funcional.Tots els canvis que es donen en aquesta resposta adaptativa ho fan de forma seqüencial i ordenada, per tant és d'esperar que hi hagi algun tipus de senyal que els iniciï i que es produeixi a les primeres fases del procés adaptatiu. Aquesta hipòtesi ens ha portat a estudiar les modificacions de les concentracions musculars de diferents metabòlits durant períodes curts d'activitat contràctil, amb l'objectiu d'estudiar quins metabòlits podrien actuar com a senyal iniciador dels canvis que es donen en la transformació del múscul esquelètic i el comportament d'aquest durant l'exercici.2) MÈTODESPer poder assolir l'objectiu proposat es varen utilitzar diferents models experimentals. Una part d'aquests es realitzà amb conills ("Oricfolagus cuniculus"). El model consistí a sotmetre el múscul "Tibialis anterior" (TA) a una estimulació crònica a baixa freqüència (l0 Hz) durant un període aproximat de dos mesos.A tots els animals la pota contralateral va ser utilitzada com a control, implantant-hi els elèctrodes però sense estimular-la.Es van obtenir mostres als temps d'estimulaci6: 15 minuts, 1, 3, 12 i 24 hores; 2, 4, 10 i 50 dies. Per cada punt es van utilitzar entre 3 i 4 animals.Després de tenir ben caracteritzats els canvis metabòlics, durant el procés d'estimulació, ens centràrem en una altra situació experimental. Una de les potes posteriors es sotmetia a un període de 24 hores d'estimulació contínua a 10 Hz (pota entrenada), mentre que la contralateral (pota control) es mantenia en repòs. Quan els músculs estaven aïllats aplicàvem un estímul de 10 Hz a les dues potes i extrèiem el TA a diferents temps 0, 1, 3, 10 i 300 segons.Posteriorment ens vàrem plantejar una sèrie d'experiments en humans. Els voluntaris varen ser dividits en dos grups que es diferenciaven en la durada del període d'entrenament i en el tipus d'exercici a realitzar. L'entrenament en els dos grups consistí a efectuar un esforç a un 65% de la VO(2) màx durant dues hores, el període va ser de tres dies en un dels grups i de sis dies a l'altre.L'exercici després de tres dies d'entrenament es caracteritzava principalment pel fet que la intensitat de l'esforç es mantenia constant a un 65% de V02 màx. S'obtenien biòpsies al repòs, als 3 i 15 minuts i a la fatiga abans i després de l'entrenament.En canvi, l'exercici després de sis dies d'entrenament es caracteritzava pel fet que cada vint minuts s'incrementava la intensitat de l'esforç. L'augment va començar en un 60%, després va continuar a un 79% i finalment a un 90% de la VO(2) màx. S'obtenien biòpsies al repòs i cada vint minuts coincidint amb el canvi d'intensitat i a la fatiga.3) RESULTATS I CONCLUSIONSDurant el període de 50 dies d'estimulació s'observà un increment significatiu i transitori de Glucosa l ,6-P(2) i de Fructosa 2,6-P(2) a les 24h d'iniciar-se l'estimulació. Aquesta pujada podria suggerir una activació de la via glucolítica aeròbica a través de l'enzim fosfofructoquinasa, ja que ambdós metabòlits estan descrits com a uns dels més importants efectors al.lostèrics d'aquest enzim.Degut als resultats anteriors, ens plantejàrem estudiar quin efecte podria tenir l'exercici en unes condicions en què els dos sucres anteriorment esmentats estaven per sobre dels nivells normals. En el múscul estimulat 24 hores a 10 Hz, quan és sotmès a un exercici, es produeix un estalvi de glicogen degut a una major velocitat de resíntesi, l'activitat glicogen sintasa després del període d'estimulaci6 ha augmentat significativament, o a que s'utilitza un altre substrat energètic. L'augment de l'activitat hexoquinasa ens fa pensar que la glucosa podria ser aquest nou substrat. A més, l'acúmul de sucres bisfosforilats activa la PFK, mentre que la no aparició de lactat suggereix que la glucòlisi aeròbica està activada.L'efecte de l'entrenament en humans, ja sigui de tres o de sis dies, millora la resposta a l'esforç ja que tots els atletes han augmentat el temps de durada de l'exercici. Després de l'entrenament s'observa un menor acúmul de lactat intramuscular i sanguini i un estalvi de glicogen durant els dos tipus d'exercici. A més, les variacions dels metabòlits intermediaris durant l'exercici després de l'entrenament no s6n tan accentuades.Amb els resultats que hem obtingut podem concloure que l'exercici muscular de curta durada aplicat tant en forma d'estimulació elèctrica com d'entrenament, produeix una adaptación metabòlica que consisteix en un estalvi de creatinafosfat i de glicogen, i en una disminució de la producció de lactat. Aquesta situació podria ser compatible amb una adaptació a l'augment de la utilització de glucosa sanguínia i de la capacitat de la glucòlisi aeròbica. Les modificacions en les concentracions dels sucres bisfosforilats GJu 1,6-P(2) i Fru 2,6-P(2) durant les fases d'entrenament i/lo exercici jugarien un paper fonamental en el manteniment de la capacitat glucolítica. / This study investigates early adaptative responses of skeletal muscle to increased contractile activity.Two experimental approaches have been used. One of them consists of putting rabbit's tibialis anterior muscle under chronic low-frequency stimulation (10 Hz). The other one was done by untrained male subjects who had carried out an aerobic short term training (3 to 6 days).Changes in metabolite levels and activities of regulatory enzymes of carbohydrate metabolism were investigated.Most of the metabolic enzymes investigated (creatine kinase, glycogen phosphorylase, phosphofructokinase l, pyruvate kinase, lactate dehydrogenase) showed no differences in total cellular activities between control and l-day-prestimulated TA rabbit muscles. However, significant increases were found in the 24h-stimulated muscle for glycogen synthase (1.5-fold), hexoquinase (3-fold) and phosphofructokinase 2 (3.5-fold). These metabolic enzymes have not been studied in human samples, except glycogen phosphorylase and glycogen synthase which modify their active forms in response to exercise.As expected, muscular contraction resulted in a pronounced reduction in PCr and glycogen concentration in non pre-stimulated or non trained muscle, while lactate concentration increased severa1 times. Intermediate metabolites modify their concentration in different ways.Any changes in metabolites concentration after pre-stimulation or training haven 't been observed during exercise.Metabolic concentration of glucose 1,6-P(2) and fructose 2,6-P(2) in control muscle showed a transient elevation, while these metabolites in pre-stimulated muscle were permanently elevated.In humans, only fructose 2,6-P(2) was affected by exercise and training. During exercise, prior to training, fructose 2,6-P(2) was reduced. The effect of training was to eliminate the exercise reduced change in this bisphosphate. Although glucose J,6-P(2) appeared to be persistently reduced with training, the magnitude was not sufficient to result in a significant change.As a consequence of a short term training, by electrical stimulation or exercise, skeletal muscle adapts its metabolism. Adaptative metabolic changes consist of glycogen and PCr sparing effect and the use of glucose as the main fuel through aerobic glycolisis.

La presente tesis doctoral aporta el primer estudio que analizó las respuestas fisiológicas durante la prueba de marcha de seis minutos en pacientes con EPOC. Los resultados indican que se trata de un protocolo de ejercicio submáximo de elevada intensidad que presenta, de forma consistente, una meseta en el consumo de oxígeno, ventilación y frecuencia cardíaca durante los últimos 3 minutos de la prueba. Este comportamiento generó la hipótesis de que la intensidad de ejercicio durante la 6MWT podría corresponder a la carga crítica del individuo. Entendemos como carga crítica, la máxima intensidad de ejercicio submáximo sostenible. Esta está próxima al consumo máximo de oxígeno aunque resulta difícil de estimar en la práctica y a menudo presenta una amplia variabilidad interindividual. En realidad, la carga crítica se corresponde con la situación en que el sistema de transporte/utilización de oxígeno se ajusta a la demanda bioenergética del organismo y, por tanto, presenta una cierta sostenibilidad en el tiempo. El segundo estudio de la tesis se diseño para evaluar dicha hipótesis y los resultados obtenidos parecen confirmarla. En consecuencia, aporta elementos de carácter fisiológico que dan soporte a los datos clínico-epidemiológicos indicativos de un alto valor pronóstico de la 6MWT. Estos resultados son altamente estimulantes en lo que respecta a la utilización de la 6MWT como prueba estándar de evaluación de la tolerancia al ejercicio de una forma extensiva en la clínica. En este sentido, se debería entender como una prueba complementaria a la evaluación de la tolerancia al ejercicio efectuada en los 68 Laboratorios de Función Pulmonar. La relativa buena reproducibilidad y practicabilidad de la 6MWT abonan este planteamiento. Un problema práctico en los programas de rehabilitación pulmonar es la evaluación de los casos llamados no respondedores. El tercer estudio de la tesis aborda este problema desde una perspectiva fisiológica utilizando pruebas cuya aplicabilidad en la clínica resultado dudosa. Sin embargo, nos aportan datos contundentes confirmando que aún y existir pacientes no respondedores a nivel de pulmonar, todos los enfermos estudiados presentaron una buena respuesta muscular al programa de entrenamiento físico. Esto plantea el reto de identificar pruebas utilizables en el ámbito clínico para evaluar de forma no invasiva y fácil los cambios en la respiración muscular generados por el entrenamiento. Este estudio, se acompaña de un cuarto manuscrito en el que se analizan las relaciones entre la masa y la resistencia musculares. En dicho trabajo también se analiza la contribución relativa de los componentes centrales (pulmonares) y periféricos en la tolerancia al ejercicio. En el último estudio presentado en esta tesis se evalúa el papel de dos cuestionarios para el análisis de la actividad física. En él, se confirma que los pacientes con EPOC presentaban un importante grado de sedentarismo. Durante estos últimos años, la importancia del factor actividad física diaria en el curso de la enfermedad y la utilización de recursos sanitarios ha sido bien demostrada en la literatura. Nuestro estudio valida los cuestionarios utilizados pero al mismo tiempo pone en evidencia algunas de las limitaciones de este tipo de herramientas para cuantificar la actividad física. Esto plantea su papel complementario con tecnologías actuales que nos permiten una medición directa de la actividad física.

La enfermedad de Alzheimer (EA) es una patología neurodegenerativa, progresiva y compleja que fue descrita por primera vez hace más de 100 años. Está considerada dentro del grupo de las demencias, siendo de estas la más frecuente (López-Pousa et al., 1999). Clínicamente la enfermedad se presenta con la pérdida progresiva de la memoria de corto alcance y a medida que avanza se produce la pérdida de la memoria de larga duración y el pensamiento abstracto. En la etapa más tardía de la enfermedad los pacientes se vuelven confusos y pierden la orientación del lugar y del tiempo. Estas manifestaciones clínicas son el resultado de una serie de cambios moleculares que se producen en el cerebro del paciente, relacionados con varias alteraciones histopatológicas que incluyen dos lesiones principales, las placas seniles extraneuronales y los ovillos neurofibrilares (ONF) (Selkoe, 2001). Se produce una degeneración de las neuronas involucradas en los procesos de la memoria, que incluye la muerte selectiva de algunas células nerviosas, la pérdida de sinapsis y la disminución en los niveles de determinados neurotransmisores (DeKosky and Scheff, 1990; Scheff et al., 1991; Masliah et al., 2001).En el estudio patológico de los cerebros de los pacientes de la EA podemos observar un tamaño medio más pequeño que el de las personas sanas, atrofia cortical simétrica con afectación de todos los lóbulos, atrofia del lóbulo temporal medio y afectación de las áreas de asociación con respecto a las áreas motoras y sensoriales (Hof et al., 1990). Las estructuras subcorticales se hallan normalmente conservadas, excepto la amígdala que se encuentra gravemente afectada.Desde el descubrimiento de la EA y hasta nuestros días muchos han sido las investigaciones realizadas con el objetivo de comprender el proceso de esta enfermedad; así como en la búsqueda de un tratamiento efectivo para cortar el curso de la misma. Si bien es cierto que mucho se ha avanzado en la comprensión bioquímica, molecular y clínica de la EA, mejorando en un alto grado la calidad de vida de los pacientes, no se ha podido encontrar un tratamiento que sea lo suficientemente efectivo para parar el avance progresivo de esta patología.En los últimos años ha tomado fuerza el tratamiento de la enfermedad mediante técnicas de intervención conductual que pueden afectar beneficiosamente la salud cerebral y general del organismo, como el ejercicio físico (EF) y el enriquecimiento ambiental. Para empezar, diversos estudios en modelos animales revelan las ventajas del EF sobre la salud y la función cerebral, muestran los efectos beneficiosos del inicio temprano de acceso a corto o largo plazo a una rueda de actividad, reduciendo el desarrollo de déficit cognoscitivos. Además, el EF también puede actuar sobre las afectaciones conductuales que afectan al enfermo de Alzheimer, como la ansiedad, la emotividad y los aspectos motoresPor lo que respecta al enriquecimiento ambiental, se trata en incrementar la estimulación y proporcionar oportunidades más ricas y variadas de interacción con el entorno social y físico del paciente. En este estudio hemos utilizado el tratamiento de EF y el tratamiento con melatonina, un potente antioxidante, teniendo a la vista una serie de objetivos marcados de antemano, y que podríamos clasificar en un Objetivo General y seis Objetivos Específicos, detallados a continuación:A) OBJETIVO GENERAL:Determinar el valor preventivo y/o terapéutico del ejercicio físico voluntario en la enfermedad de Alzheimer, mediante su aplicación en el modelo de ratón tripletransgénico 3xTg-AD.B) OBJETIVOS ESPECÍFICOS:1- Caracterizar las afectaciones conductuales y cognitivas que se producen en el ratón 3xTg-AD desde etapas tempranas del desarrollo del animal y con el avance de la enfermedad.2- Determinar el efecto del ejercicio físico sobre las afectaciones conductuales y cognitivas que se producen en el ratón 3xTg-AD desde etapas tempranas del desarrollo del animal y con el avance de la enfermedad.3- Determinar el estado de estrés oxidativo cerebral del ratón 3xTg-AD y el efecto del ejercicio físico voluntario sobre éste.4- Determinar el valor terapéutico de la melatonina así como su combinación con el ejercicio físico en etapas avanzadas de la enfermedad en el ratón macho 3xTg-AD.5- Determinar variaciones de proteínas neuronales relacionadas con los mecanismos cognitivos en la enfermedad de Alzheimer y con el ejercicio físico en el ratón 3xTg-AD.6- Determinar el efecto del ejercicio físico sobre las afectaciones conductuales y cognitivas que se producen por el déficit de las hormonas femeninas en el ratón hembra 3xTg-AD.

El present treball s'ha centrat en l'estudi de la conducta pedagògica dels instructors de l'activitat de grup de Fitness en la modalitat de Localitzada. Ha estat construït i validat un nou sistema d'observació de la conducta dels instructors d'activitats de grup de Fitness (SOCIF), que l'hem utilitzat per a codificar els comportaments observats en els vídeos de les classes de Localitzada de 62 instructors per a observar la seva intervenció. També ha estat construït i validat un qüestionari sobre la percepció i la preferència de la conducta dels instructors d'activitats de grup de Fitness, amb el qual ha estat possible accedir a la percepció i a la preferència dels practicants de Localitzada (n = 447) sobre la conducta d'aquests instructors i referida a la satisfacció global dels practicants quant a la manera d'intervenir de l'instructor.La preferència, la satisfacció específica (preferència - percepció) dels practicants amb cadascun dels comportaments i la satisfacció global també han estat analitzats.Han estat plantejades 7 hipòtesis que han conclòs lo següent:H1: Es va verificar l'associació lineal positiva entre la conducta observada dels instructors i la percepció dels practicants en els comportaments de Correcció Amb Exercici, Converses amb els Practicants Amb Exercici i Converses amb els Practicants Sense Exercici. En el comportament de Gestió Amb Exercici es va verificar l'existència d'una associació lineal significativa, però negativa, enlloc de positiva. No es va verificar l'existència d'una associació lineal positiva entre la conducta observada en els instructors i la percepció dels practicants en els comportaments d'Avaluació Positiva (Amb i Sense Exercici) i d'Avaluació Negativa (Amb i Sense Exercici). Va Ser evidenciada també l'existència d'altres relacions lineals significatives entre la conducta observada en els instructors i la percepció dels practicants: Informació Amb Exercici; Informació Sense Exercici; Qüestionament Amb Exercici; Qüestionament Sense Exercici; Afectivitat Positiva Amb Exercici; Afectivitat Positiva Sense Exercici; Afectivitat Negativa Amb Exercici; Afectivitat Negativa Sense Exercici; Pressió Amb Exercici; Pressió Sense Exercici; Converses Amb Altres persones Amb Exercici; Atenció a les Intervencions Verbals dels Practicants Sense Exercici; Atenció a les Intervencions Verbals d'Altres persones Amb Exercici.H2: Només es va verificar l'existència d'una associació lineal significativa positiva entre la conducta observada dels instructors i la preferència dels practicants en 7 dels 33 comportaments: Informació Amb Exercici; Qüestionament Amb Exercici; Afectivitat Positiva (Amb i Sense Exercici); Afectivitat Negativa Sense Exercici; Converses amb els Practicants Amb Exercici; Converses amb Altres persones Amb Exercici. També va ser evidenciada l'existència d'una relació lineal significativa entre la conducta observada dels instructors i la preferència dels practicants, però negativa, enlloc de positiva, en l'Avaluació Positiva Sense Exercici.H3: Es va verificar l'associació lineal significativa positiva entre la percepció i la preferència dels practicants en tots els 33 comportaments.H4: No es va verificar una associació lineal significativa entre la satisfacció global i la conducta observada, com a supòsit, en el cas de l'Avaluació Negativa (Amb i Sense Exercici), Informació (Amb i Sense Exercici), Avaluació Positiva (Amb i Sense Exercici) i Correcció (Amb i Sense Exercici), existint encara una associació lineal significativa positiva en la Pressió Amb Exercici. Han estat també trobades altres associacions lineals significatives: Demostració Sense Informació; Qüestionament Sense Exercici; Afectivitat Negativa Amb Exercici; Atenció a les Intervencions Verbals d'Uns altres Amb Exercici.H5: Encara que existeixi associació lineal significativa negativa entre la satisfacció global i la satisfacció específica en els comportaments d'Informació (Amb i Sense Exercici), Correcció Sense Exercici, Avaluació Positiva (Amb i Sense Exercici) i Pressió (Amb i Sense Exercici), ha també estat trobada una associació significativa negativa, enlloc de positiva, en l'Avaluació Negativa (Amb i Sense Exercici). Han estat també trobades altres associacions lineals significatives entre la satisfacció global i la satisfacció específica quant als comportaments: Qüestionament Amb Exercici; Qüestionament Sense Exercici; Exercici Independent; Observació Amb Exercici; Atenció a les Intervencions Verbals dels Practicants Amb Exercici; Atenció a les Intervencions Verbals dels Practicants Sense Exercici; Altres Comportaments.H6: Pel que fa a la influència de la conducta observada en la satisfacció global, atès que a l'inici no es verifiquessin alguns dels pressupostos de la regressió lineal múltiple, no s'arriba a testar cap model.H7: Quant a la influència de les variables de satisfacció específica en la satisfacció global, encara que s'ha arribat a un mateix model de regressió lineal múltiple amb els diversos mètodes de recerca (Stepwise, Forward i Backward), on les variables Pressió Amb Exercici, Altres Comportaments, Observació Sense Exercici, Avaluació Positiva Sense Exercici i Afectivitat Negativa Sense Exercici presentessin un coeficient amb valor negatiu, i l'Afectivitat Negativa Amb Exercici i la Gestió Sense Exercici presentessin un coeficient amb valor positiu, aquest model té una reduïda validesa pel fet que no es verifiquen alguns dels pressupostos del mateix.En les conclusions es detallen tos els aspectes observats i analitzats al llarg del procés d'investigació. / El actual trabajo se ha centrado en el estudio de la conducta pedagógica de los instructores de la actividad de grupo de Fitness en la modalidad de Localizada. Fue construido y validado un nuevo sistema de observación de la conducta de los instructores de actividades de grupo de Fitness (SOCIF), que fue utilizado para codificar los comportamientos observados en los videos de las clases de Localizada de 62 instructores para observar su intervención.También fue construido y validado un cuestionario sobre la percepción y la preferencia de la conducta de los instructores de actividades de grupo de Fitness, con el cual fue posible acceder a la percepción y a la preferencia de los practicantes de Localizada (n = 447) sobre la conducta de dichos instructores. Se realizó una pregunta referente a la satisfacción global de los practicantes con el instructor.La preferencia, la satisfacción específica (preferencia - percepción) de los practicantes con cada uno de los comportamientos y la satisfacción global también han sido analizadas.Han sido planteadas 7 hipótesis, concluyéndose lo siguiente.H1: Se verificó la asociación lineal positiva entre la conducta observada en los instructores y la percepción de los practicantes en los comportamientos de Corrección Con Ejercicio, Conversaciones con los Practicantes Con Ejercicio y Conversaciones con los Practicantes Sin Ejercicio. En el comportamiento de Gestión Con Ejercicio se verificó la existencia de una asociación lineal significativa, pero negativa, en vez de positiva. No se verificó la existencia de una asociación lineal positiva entre la conducta observada en los instructores y la percepción de los practicantes en los comportamientos de Evaluación Positiva (Con y Sin Ejercicio) y de Evaluación Negativa (Con y Sin Ejercicio). Fue evidenciada también la existencia de otras relaciones lineales significativas entre la conducta observada en los instructores y la percepción de los practicantes: Información Con Ejercicio; Información Sin Ejercicio; Cuestionamiento Con Ejercicio; Cuestionamiento Sin Ejercicio; Afectividad Positiva Con Ejercicio; Afectividad Positiva Sin Ejercicio; Afectividad Negativa Con Ejercicio; Afectividad Negativa Sin Ejercicio; Estimulación Con Ejercicio; Estimulación Sin Ejercicio; Conversaciones Con Otros Con Ejercicio; Atención a las Intervenciones Verbales de los Practicantes Sin Ejercicio; Atención a las Intervenciones Verbales de Otros Con Ejercicio.H2: Sólo se verificó la existencia de una asociación lineal significativa positiva entre la conducta observada en los instructores y la preferencia de los practicantes en 7 de los 33 comportamientos: Información Con Ejercicio; Cuestionamiento Con Ejercicio; Afectividad Positiva (Con y Sin Ejercicio); Afectividad Negativa Sin Ejercicio; Conversaciones con los Practicantes Con Ejercicio; Conversaciones con Otros Con Ejercicio. También fue evidenciada la existencia de una relación lineal significativa entre la conducta observada en los instructores y la preferencia de los practicantes, pero negativa, en vez de positiva, en la Evaluación Positiva Sin Ejercicio.H3: Se verificó la asociación lineal significativa positiva entre la percepción y la preferencia de los practicantes en todos los 33 comportamientos.H4: No se verificó una asociación lineal significativa entre la satisfacción global y la conducta observada, como supuesto, en el caso de la Evaluación Negativa (Con y Sin Ejercicio), Información (Con y Sin Ejercicio), Evaluación Positiva (Con y Sin Ejercicio) y Corrección (Con y Sin Ejercicio), existiendo todavía una asociación lineal significativa positiva en la Estimulación Con Ejercicio. Han sido también encontradas otras asociaciones lineales significativas: Demostración Sin Información; Cuestionamiento Sin Ejercicio; Afectividad Negativa Con Ejercicio; Atención a las Intervenciones Verbales de Otros Con Ejercicio.H5: Aunque exista asociación lineal significativa negativa entre la satisfacción global y la satisfacción específica en los comportamientos de Información (Con y Sin Ejercicio), Corrección Sin Ejercicio, Evaluación Positiva (Con y Sin Ejercicio) y Estimulación (Con y Sin Ejercicio), ha también sido encontrada una asociación significativa negativa, en vez de positiva, en la Evaluación Negativa (Con y Sin Ejercicio). Han sido también encontradas otras asociaciones lineales significativas entre la satisfacción global y la satisfacción específica, designadamente en los comportamientos: Cuestionamiento Con Ejercicio; Cuestionamiento Sin Ejercicio; Ejercicio Independiente; Observación Con Ejercicio; Atención a las Intervenciones Verbales de los Practicantes Con Ejercicio; Atención a las Intervenciones Verbales de los Practicantes Sin Ejercicio; Otros Comportamientos.H6: En lo que se refiere a la influencia de la conducta observada en la satisfacción global, dado que al inicio no se verificaran algunos de los presupuestos de la regresión lineal múltiple, no se llego a testar ningún modelo.H7: Con relación a la influencia de las variables de satisfacción específica en la satisfacción global, aunque se ha llegado a un mismo modelo de regresión lineal múltiple con los diversos métodos de búsqueda (Stepwise, Forward y Backward), donde las variables Estimulación Con Ejercicio, Otros Comportamientos, Observación Sin Ejercicio, Evaluación Positiva Sin Ejercicio y Afectividad Negativa Sin Ejercicio presentaran un coeficiente con valor negativo, y la Afectividad Negativa Con Ejercicio y la Gestión Sin Ejercicio presentaran un coeficiente con valor positivo, este modelo tiene una reducida validez por el hecho de que no se verifican algunos de los presupuestos del mismo.En las conclusiones se detallan todos los aspectos observados y analizados a lo largo del proceso de investigación. / The purpose of this work was to study the instructors´ pedagogical behaviour in the Fitness activity Resistance Training.A new observation system of instructor' behaviour was developed and validated (SOCIF), which was used to codify the observed behaviours of 62 Resistance Training instructors. Their intervention was characterized.It was also constructed and validated a questionnaire concerning the perception and the preference about the instructors' behaviour, with which it was possible to know the perception and the preference of the Resistance Training participants (n = 447). A question concerning the participants' global satisfaction was done.The participants' preference, specific satisfaction (preference - perception) with each one of the instructors' behaviours and the global satisfaction had been also characterized.The conclusions of the 7 tested hypotheses were the following.H1: There was a significant positive linear association between the observed instructors' behaviour and the participants' perception in the following behaviours: Correction With Exercise; Conversation with Participants With Exercise; Conversation with Participants Without Exercise. In Management With Exercise there was a significant linear association, but negative, instead of positive. There wasn't a significant positive linear association between the observed instructors' behaviour and the participants' perception in Positive Evaluation (With and Without Exercise) and in Negative Evaluation (With and Without Exercise). There were also others significant linear relations between the observed instructors' behaviour and the participants' perception: Information With Exercise, Information Without Exercise, Questioning With Exercise, Questioning Without Exercise, Positive Affectivity With Exercise, Positive Affectivity Without Exercise, Negative Affectivity With Exercise, Negative Affectivity Without Exercise, Hustle With Exercise, Hustle Without Exercise, Conversation with Others With Exercise, Attention to Verbal Interventions of Participants Without Exercise, Attention to Verbal Interventions of Others With Exercise.H2: There was a significant positive linear association between the observed instructors' behaviour and the participants' preference in 7 of the 33 behaviours: Information With Exercise; Questioning With Exercise; Positive Affectivity (With and Without Exercise); Negative Affectivity Without Exercise; Conversation with Participants With Exercise; Conversation with Others With Exercise. There was also a significant linear relation between the observed instructors' behaviour and the participants' preference, but negative, instead of positive, in the Positive Evaluation Without Exercise.H3: There was a significant positive linear association between participants' perception and preference in all of the 33 behaviours.H4: There wasn't a significant linear association between participants' global satisfaction and the observed behaviour in Negative Evaluation (With and Without Exercise), Information (With and Without Exercise), Positive Evaluation (With and Without Exercise) and Correction (With and Without Exercise). There was a significant positive linear association in Hustle With Exercise. There were also others significant relations between participants' global satisfaction and the observed behaviour: Demonstration Without Information; Questioning Without Exercise; Negative Affectivity With Exercise; Attention to Verbal Interventions of Others With Exercise.H5: Although there was a significant negative linear association between participants' global satisfaction and specific satisfaction in the behaviours Information (With and Without Exercise), Correction Without Exercise, Positive Evaluation (With and Without Exercise) and Hustle (With and Without Exercise), there was also a significant negative linear association, instead of positive, in Negative Evaluation (With and Without Exercise). There were also others significant relations between participants' global satisfaction and specific satisfaction, namely in the following behaviours: Questioning With Exercise, Questioning Without Exercise; Independent Exercise; Observation With Exercise; Attention to Verbal Interventions of Participants With Exercise; Attention to Verbal Interventions of Participants Without Exercise; Other Behaviours.H6: Concerning the influence of the observed behaviours in global satisfaction, no linear multiple regression model was tested because initially some of the suppositions weren't verified.H7: Concerning the influence of specific satisfaction in global satisfaction, the same model was found with the different linear multiple regression methods (Stepwise, Forward and Backward), in which Hustle With Exercise, Other Behaviours, Observation Without Exercise, Positive Evaluation Without Exercise and Negative Affectivity Without Exercise have had a negative value in the coefficient and in which Negative Affectivity With Exercise and Management Without Exercise have had a positive value in the coefficient. However the model has a reduced validity because some of the suppositions weren't verified.

Objectiu de l’estudi: dissenyar un programa d'intervenció física rehabilitadora estandarditzada (IFRE) dirigit a pacients amb fibromiàlgia amb un grau d'afectació lleu moderada (FIQ <70) i valorar la repercussió d'aquesta intervenció sobre les manifestacions clíniques i l'impacte global de la malaltia, tant en medi aquàtic com en sec. Pacients i mètode: es va realitzar un estudi quasi-experimental, sense grup control, en pacients diagnosticats de FM segons els criteris del Col•legi Americà de Reumatologia. L’estudi es va iniciar amb 90 dones, que es van assignar de forma aleatòria a dos grups d'intervenció. Un grup va realitzar la IFRE en medi aquàtic (IFREA, n = 37) i un altre en medi sec (IFRES, n = 36). Les dimensions d'estudi van ser el dolor autopercebut (Escala Visual Analògica (EVA)), la fatiga percebuda (EVA), la capacitat aeròbica (Test dels 6 minuts (6MW)), la simptomatologia depressiva (Escala de depressió de Hamilton (HAM- D) i l'impacte global de la malaltia (Qüestionari d'Impacte de Fibromiàlgia (FIQ)). Les avaluacions es van realitzar en la línia base i en finalitzar les 20 setmanes d'intervenció. Resultats: la mitjana d’edat de la població va ser de 48,15 anys, amb un IMC de 27,67. A les 20 setmanes d'intervenció, en el grup IFREA es van obtenir diferències significatives (p <0,05), observant millores en el post-test respecte al pre-test, en el dolor (p <0,012), la fatiga (p <0,040), la simptomatologia depressiva (p <0,001) i l'impacte global de la malaltia (p <047). En el grup IFRES es van obtenir diferències significatives, observant millores en el post-test respecte al pre-test, en la capacitat aeròbica (p <0,42) i la simptomatologia depressiva (p <0,002), així com un augment en l'impacte global de la malaltia (p <016). Conclusions: La realització d'un programa de IFRE, durant 20 setmanes, comporta una millora en les manifestacions clíniques i la capacitat aeròbica en pacients amb FM amb afectació lleu moderada, mostrant millors resultats si la intervenció d'aquest programa es realitza en medi aquàtic vs. medi sec / Objetivo del estudio: diseñar un programa de intervención físico rehabilitadora estandarizada (IFRE) dirigido a pacientes con fibromialgia con un grado de afectación leve moderada (FIQ<70) y valorar la repercusión del mismo sobre las manifestaciones clínicas y el impacto global de la enfermedad, tanto en medio acuático como en seco. Pacientes y método: se realizó un estudio quasi-experimental, sin grupo control, en pacientes diagnosticados de FM según los criterios del Colegio Americano de Reumatología. 90 Mujeres iniciaron el estudio, que se asignaron de forma aleatoria a dos grupos de intervención, uno que realizó la IFRE en medio acuático (IFREA, n=37) y otro en medio seco (IFRES, n=36). Las dimensiones de estudio fueron el dolor autopercibido (Escala Visual Analógica (EVA)), la fatiga percibida (EVA), la capacidad aeróbica (Test de los 6 minutos (6MW)), la sintomatología depresiva (Escala de depresión de Hamilton (HAM-D) y el impacto global de la enfermedad (Cuestionario de Impacto de Fibromialgia (FIQ)). Las evaluaciones se realizaron en la línea base y al finalizar las 20 semanas de intervención Resultados: la media de edad de la población fue de 48,15 años, con un IMC de 27,67. A las 20 semanas de intervención, en el grupo IFREA se obtuvieron diferencias significativas (p<0,05), observándose mejoras en el post test respecto al pre test, en el dolor (p<0,012), la fatiga (p<0,040), , la sintomatología depresiva (p<0,001) y el impacto global de la enfermedad (p<047). En el grupo IFRES se obtuvieron diferencias significativas, observándose mejoras en el post test respecto al pre test, en la capacidad aeróbica (p<0,42) y la sintomatología depresiva (p<0,002), así como un aumento en el impacto global de la enfermedad (p<016). Conclusiones: la realización de un programa de IFRE, durante 20 semanas, conlleva una mejoría en las manifestaciones clínicas y en la capacidad aeróbica en pacientes con FM con afectación leve moderada, mostrando mejores resultados si la intervención de dicho programa se realiza en medio acuático vs. medio seco. / Aim of the study: was to design a standardized physical rehabilitation program (IFRE) for patients with FMS with a mild degree of the disease (FIQ<70) and to measure its impact on the clinical manifestations and on the global impact of the disease, in both land-based (LE) and pool-based (PE) environments. Patients and method: A quasi-experimental study was carried out with patients diagnosed with FMS according to the criteria of the American College of Rheumatology. The study group was composed by 90 women who were divided into two subgroups: on the one hand, the women receiving the pool-based program (IFREA, n=37) and, on the other hand, the ones receiving the land-based program (IFRES, n=36). The aspects analysed in the research were pain (Visual Analogue Scale, VAS), fatigue (Rating of Perceived of Exertion Scales, RPE), aerobic capacity (6-Minute Walk Test, 6WT), depression symptoms (Hamilton Depression Rating Scale, HAM-D) and the overall impact of the disease (Fibromyalgia Impact Questionnaire (FIQ). The assessment was conducted at the baseline and at the end of a 20-week period. Results: The average age of the group was 48,15 years with a BMI of 27.67. After 20 weeks of intervention, significant differences arose in the IFREA group (p<0,05), showing improvements in the post-test compared to pre-test, in pain (p <0.012), fatigue (p <0.040), depressive symptoms (p <0.001) and the overall impact of the disease (p <047). In the IFRES group, significant differences appear and improvements were observed in the post-test compared to pre-test in aerobic capacity (p <0.42) and depressive symptoms (p <0.002), and an increase in the overall impact of disease (p <016). Conclusions: The completion of the IFRE program for 20 weeks involves an improvement in the clinical manifestations and aerobic capacity in patients with moderate FMS, showing better results if the implementation of the program takes place in a pool-based environment vs. land-based

Un estil de vida saludable, on la pràctica d’exercici físic hi és present, millora diferents aspectes relacionats amb el deteriorament cognitiu i fisiològic associat a l’envelliment. Malgrat que els estudis en rosegadors confirmen aquests beneficis, els mecanismes moleculars implicats tant a nivell cerebral com a nivell perifèric no estan del tot ben establerts. Per aquest motiu en aquesta tesi doctoral s’ha volgut avaluar tant a nivell cerebral (hipocamp i còrtex cerebral) com a nivell perifèric (múscul esquelètic, fetge i cor) en rates mascle Sprague-Dawley als 10 mesos de vida (rates adultes) el procés d’envelliment sobre algunes de les vies moleculars que s’han relacionat i resulten alterades amb l’edat, com són la via de sirtuïna 1, el procés d’autofàgia i la via Wnt (via canònica). D’altra banda, s’ha volgut determinar la possible modulació de les anteriors vies amb la realització d’exercici físic moderat de llarg termini (dut a terme durant 36 setmanes des de les 5 setmanes de vida, 4-5 dies a la setmana, durant 30 minuts al dia). Els resultats obtinguts a nivell cerebral mostren com l’exercici físic és capaç d’activar la via de sirtuïna 1 (via de supervivència cel•lular) i la biogènesi mitocondrial, el que contribuiria tot plegat al manteniment de la supervivència, la funcionalitat i l’estructura neuronal. També l’exercici, al disminuir els nivells de tau fosforilada a més d’augmentar els nivells de sinaptofisina, estaria implicat en el manteniment de la transmissió sinàptica. D’altra banda, l’activació tant del procés d’autofàgia a nivell del còrtex cerebral com de la via de la Wnt a nivell de l’hipocamp, contribuiria al manteniment de l’homeòstasi i supervivència neuronal. Cal destacar la implicació de sirtuïna 1 en l’activació tant del procés d’autofàgia com de la via Wnt. Així, amb els nostres resultats podem considerar a sirtuïna 1 com un dels elements clau en la regulació de les diferents vies moleculars i processos estudiats en aquesta tesi doctoral, i que la pràctica d’exercici moderat de llarg termini és capaç de modular. Pel que fa als resultats obtinguts a nivell perifèric (múscul esquelètic, fetge i cor), també es va determinar una activació de la via de sirtuïna 1 amb l’exercici en tots els teixits. En canvi, l’estimulació de la biogènesi mitocondrial tan sols es va produir a nivell muscular. També l’exercici va augmentar els nivells proteics dels enzims SOD i CAT en el múscul, revertint així l’augment del dany oxidatiu de proteïnes i lípids amb l’edat a nivell muscular (també en el fetge l’exercici va disminuir el dany oxidatiu de proteïnes), contribuint així tot plegat a la millora funcional a nivell perifèric. L’exercici físic també va incrementar els nivells de VEGF en fetge i cor, fet que podria estimular l’angiogènesi en aquests òrgans. I pel que fa al mecanisme d’autofàgia, solament es van observar alguns canvis destacats a nivell hepàtic, els quals podrien estar relacionats amb la disminució del contingut lipídic en aquest òrgan. Com a conclusió que se’n deriva d’aquesta tesi doctoral és que la realització d’exercici físic des que un és jove, sinònim d’un estil de vida saludable, podria ser una bona estratègia terapèutica amb l’objectiu de prevenir i/o retardar el deteriorament cognitiu i fisiològic que es produeix amb l’envelliment, el qual conduiria al desenvolupament de les malalties neurodegeneratives i metabòliques, ambdues molt presents actualment en la societat actual dels països desenvolupats. / Exercise is known to have beneficial effects on the organism and is increasingly recognized as determinant of successful aging. However, the molecular and cellular mechanisms underlying these effects remain to be elucidated. For this reason, we studied the effects of the aging process on the sirtuin 1 pathway, the autophagy (macroautophagy) and the canonical Wnt pathway, all of which related with the aging process, in adult male Sprague-Dawley rats (10 months), both in the brain (hippocampus and cortex) and peripheral tissues (skeletal muscle, liver and heart). Moreover, we examined the effects of long-term moderate treadmill exercise (30 min, 4-5 days per week for 36 weeks from 5 weeks) on the above pathways. At cerebral level, our results showed a sirtuin 1 pathway activation and an increase in mitochondrial biogenesis induced by exercise. In addition, exercise increased synaptophysin levels and reduced both levels of phospho-tau and GSK3β activation. On the other hand, exercise induced the macroautophagy in the cortex and Wnt signaling pathway in the hippocampus. Thus, in our rodent model, long-term moderate exercise leads to neuroprotection trough the upregulation of several pathways related with homeostasis and neuronal survival, and also the prevention of signs of neurodegeneration. It is noteworthy to consider the important role of sirtuin 1 modulating the different pathways studied. In peripheral tissues, long-term moderate exercise induced the sirtuin 1 pathway activation in all rat tissues studied, but only increased mitochondrial biogenesis in the muscle. On the other hand, SOD and CAT protein levels were increased by exercise in the muscle, together with a reduction of oxidative damage of lipids and proteins (the latter also reduced in liver with exercise). Increased VEGF protein levels were found in the liver and the heart, which could induce the angiogenic process in these organs. As for macroautophagic process, only important changes were observed in liver, which could be related with metabolic effects, reducing lipid content. Therefore, these results support that exercise also contributes to functional improvement in peripheral tissues. To conclude, our results show several benefits related to long-term moderate exercise from young ages on different pathways and parameters related with aging, which reinforce the beneficial role of exercise to prevent or delay the age-related cognitive and physiological impairments.

Introducció: La nicotina causa una estimulació simpàtica per mitjà de mecanismes centrals i perifèrics. Els mecanismes mediats pel SNC inclouen l'activació dels quimioreceptors perifèrics, particularment els quimioreceptors carotidis i dels cossos aòrtics, i efectes directes sobre el tronc de l'encèfal i la medul·la espinal. Aquesta resposta simpaticomimètica a la nicotina, amb l'activació dels quimioreceptors, produeix per via reflexa vasoconstricció, taquicàrdia i elevació de la pressió arterial. Els mecanismes perifèrics inclouen l'alliberament de catecolamines des de la medul·la suprarenal i les terminacions nervioses vasculars. Aquesta descàrrega adrenèrgica que s'inicia amb el fumar pot afectar la resposta de l'organisme durant l'esforç.Objectiu: La finalitat de l'estudi és la de conèixer les respostes fisiològiques i subjectives en el curs de l'exercici físic fins a l'extenuació, en els individus en funció del seu hàbit tabàquic i, si existeixen diferències entre els mateixos fumadors actius i en situació d'abstinència tabàquica.Material i mètode: S'han estudiat 38 subjectes d'edats compreses entre 18 i 48 anys (mitjana de 32,7). La distribució en funció de l'hàbit tabàquic ha estat: 25 fumadors (F)(17 homes i 8 dones)i 13 no fumadors (NF)(8 homes i 5 dones). L'estudi ha constat de dues parts: 1ª. Comparació del comportament dels F i NF al llarg d'una prova d'esforç (PE) amb anàlisi dels gasos espirats mitjançant cicloergòmetre. La temperatura cutània (TC) s'ha registrat de forma contínua i simultània amb dos sensors tèrmics, un a la regió dorsal i l'altre a la cuixa, sobre el quadríceps. També s'han determinat parametres bioquímics i hematològics. 2ª. Repetició de la PE, comparant els fumadors en situació de fumador actiu i en abstinència tabàquica. L'abstinència tabàquica s'ha detectat i confirmat mitjançant la determinació dels nivells de COHb en sang venosa abans de la PE.Resultats i conclusions: En el nostre estudi, hem comprovat que l'hàbit tabàquic, com a efecte crònic, no modifica de forma significativa la capacitat màxima de treball durant l'esforç en els individus sans i amb edats compreses entre els 18 i 48 anys, independentment del gènere i del grau d'activitat física. Però encara que el consum de cigarretes en individus acostumats a fumar no restringeix significativament el seu rendiment físic, sí que es modifica, de forma notable, la seva resposta fisiològica durant l'activitat física de lleugera i moderada intensitat. Aquesta es manifesta amb un increment significatiu en la despesa metabòlica i l'oxidació d'hidrats de carboni com a substrat energètic, un increment en la resposta cardiocirculatòria i pulmonar (en menor grau), i una deficient resposta termoreguladora al llarg de l'esforç. El fumar cigarretes, al ritme habitual i sense evitar el seu consum les hores prèvies a l'activitat física, pot afectar de forma significativa els mecanismes implicats en la termoregulació i provocar una resposta hemodinàmica alterada durant l'exercici. L'associació de tabac i activitat física d'alta intensitat pot fer augmentar la temperatura central al pertorbar els mecanismes de pèrdua de calor mitjançant la redistribució del flux vascular cutani. A més, durant exercicis perllongats com els exercicis de resistència, i en ambients calorosos, el consum de cigarretes pot actuar com a factor limitant en el rendiment esportiu, i incrementar el risc d'hipertèrmia. En canvi, el consum de tabac disminueix de forma significativa la percepció de l'esforç durant l'activitat física d'alta intensitat en els fumadors actius.

Aquest estudi ha utilitzat una mostra N = 43 dones d'edat adulta intermèdia de la ciutat de Lleida amb l'objectiu de conèixer la influència de dos programes d'exercici físic: condicionament físic aquàtic i entrenament neuromuscular mecànic sobre la força, la flexibilitat i l'equilibri, components de la condició física. S'ha avaluat la força segons el pic màxim de força isomètrica, la flexibilitat segons el test de “Sentar y Alcanzar Modificado” i l'equilibri sobre la plataforma de força mitjançant test tipus Romberg valorat en quatre dimensions o variables (EAOA, EAOC, EVOA, EVOC). Els resultats mostren que les practicants de condicionament físic aquàtic, no presenten canvis significatius per a la força, per al EAOA, EAOC, EVOA, EVOC i milloren la flexibilitat. Les practicants d'entrenament neuromuscular mecànic, no presenten canvis significatius per a la força, per al EAOA i EAOC, milloren la flexibilitat, pujen el EVOA i el EVOC el que es tradueix en un decrement en l’equilibri. Les no practicants d'exercici físic, no presenten canvis significatius per a la força, per la flexibilitat i per EAOA, pujen el EAOC, el EVOA i el EVOC, el que es tradueix en un decrement en l’equilibri. / Este estudio ha utilizado una muestra N=43 mujeres de edad adulta intermedia de la ciudad de Lleida con el objetivo de conocer la influencia de dos programas de ejercicio físico: acondicionamiento físico acuático y entrenamiento neuromuscular mecánico sobre la fuerza, la flexibilidad y el equilibrio, componentes de la condición física. Se ha evaluado la fuerza según el pico máximo de fuerza isométrica, la flexibilidad según el test de Sentar y Alcanzar Modificado y el equilibrio sobre la plataforma de fuerza mediante test tipo Romberg valorado en cuatro dimensiones o variables (EAOA, EAOC, EVOA, EVOC). Los resultados muestran que las practicantes de acondicionamiento físico acuático, no presentan cambios significativos para la fuerza, para el EAOA, EAOC, EVOA, EVOC y mejoran la flexibilidad. Las practicantes de entrenamiento neuromuscular mecánico, no presentan cambios significativos para la fuerza, para el EAOA y EAOC; mejoran la flexibilidad, y aumentan el EVOA y el EVOC, lo que se traduce en un decremento en el equilibrio. Las no practicantes de ejercicio físico, no presentan cambios significativos para la fuerza, para la flexibilidad y para EAOA; aumentan el EAOC, el EVOA y el EVOC, lo que se traduce en un decremento en el equilibrio / This study used a sample N = 43 of middle-aged adult women in the city of the Lleida this objective are to know the influence of two physical exercise programs: water fitness and neuromuscular training mechanical on strength, on flexibility and on balance, components of fitness. We assessed the strength under maximum peak isometric strength, flexibility within the Sit and Reach Modified and balance on the force platform by type Romberg test valuated at four dimensions or variables (EAOA, EAOC, EVOA, EVOC). The results show that aquatic fitness practitioners, no significant changes for strength, for EAOA, EAOC, EVOA, EVOC and improve flexibility. The practitioners of mechanical neuromuscular training, no significant changes for strength, for EAOA and EAOC, improve flexibility, increase EVOA and EVOC resulting in a decrement in the balance. The practitioners do not exercise, no significant changes for strength, flexibility and EAOA; increase EAOC, EVOA and EVOC, resulting in a decrement in the balance