La salut mental de la dona en el període perinatal és un aspecte rellevant per les conseqüències en la dona com en el nounat. La complicació psiquiàtrica més freqüent del període del postpart és la depressió postpart, existint múltiples causes en la seva etiologia Aquest treball forma part d’estudi multicèntric espanyol, prospectiu i realitzat durant tres fases en el període del postpart (48h, 8 i 32 setmanes) en què varen participar inicialment 1804 dones, d’origen caucàsic i sense antecedents psiquiàtrics durant la gestació. Per alts treballs I i II, es van determinar els anticossos anti-peroxidasa, l’hormona tiroestimulant i la tiroxina com a paràmetres de la funció tiroidal i ferro, ferritina i transferrina com a paràmetres de dèficit de ferro. Tant en el treball I i II, es va avaluar l’aparició de sintomes depressius a les 48h, i a les 8 i 32 setmanes del naixement mitjançant la versió validada a l’espanyol de l’escala de depressió postnatal d’Edimburg, confirmant els possibles cassos de depressió amb l’escala DIGS. Conclusions més rellevants de la tesi I •La mesura de la funció tiroïdal i la presència d’anticossos anti-peroxidasa a les 48h del naixement no són bons marcadors biològics de risc per a la depressió postpart. •La determinació de ferritina, com a paràmetre de dèficit de ferro incipient, a les 48h del naixement, podria ser un marcador biològic de risc per a la depressió postpart

No description available.

La tesi "Geologia ambiental de la Depressió de la Selva" és un estudi aprofundint en el coneixement de les variables geològiques del territori que interaccionen amb l'activitat humana, agrupades segons si corresponen a l'obtenció de recursos o bé si representen riscos o impactes. La informació ha estat elaborada i analitzada utilitzant sistemes d'informació geogràfica (SIG), concretament el programa informàtic Arcview. La depressió tectònica de la Selva és una extensió plana rodejada de petits relleus elevats amb una àrea total de 568,8 km2 i que inclou dues conques hidrogràfiques (Onyar i Santa Coloma). S'integra en un sistema de zones enfonsades que formen part de la depressió prelitoral Catalana i que s'estenen des del nord-est de la fossa tectònica del Vallés fins a l'extrem sud de la serralada Transversal. El sòcol de la fosa i els massissos que l'envolten són constituïts per roques del Paleozoic, essencialment plutòniques i hipabissals i, en menor proporció metasediments afectats per metamorfisme de contacte sovint intens. La fossa pròpiament dita, és reblerta de sediments detrítics neogens i quaternaris aportats pels cursos fluviotorrencials provinents dels massissos que l'encerclen. Finalment, en els marges de la depressió es van produir importants manifestacions volcàniques, sobretot durant el Neogen, lligades a la tectònica distensiva.Pel que fa a l'ús com a roques industrials, tot i disposar de recursos per a ser utilitzats com a roques ornamentals i de construcció i sobretot com a àrids, cal destacar que és poca la superfície realment apta per a la seva explotació ja que hi ha moltes zones protegides o amb certes limitacions d'ús.En l'estudi dels recursos hídrics s'ha diferenciat entre superficials y subterranis. Destaca una zona humida on s'ha detectat una surgència termal desconeguda fins al moment (Prats de Sant Sebastià). S'han descrit i estudiat 5 aqüífers principals (Quaternari al·luvial, volcànic explosiu, Mio-pliocè, Granit alterat - Sauló, Paleozoic - Granits de la Selva) amb característiques químiques molt similars, destacant com a més mineralitzat el Paleozoic i com a nivells amb més punts contaminats per nitrogen el Quaternari al·luvial i Mio - Pliocè. A tota la zona hi ha nombroses fonts, algunes de caràcter termal relacionades amb l'aqüífer Paleozoic. Segons el balanç hídric hi ha un excedent de 318,15 Hm3 que correspon a la suma entre l'evapotranspiració real (entre 200,39 Hm3 - Turc i 299,82 Hm3 - Coutagne), fluxes subterranis a altres conques i possiblement al consum de diversos propietaris de pous no legalitzats.S'han definit i caracteritzat 4 zones com a recurs geocultural (zones amb un important caràcter divulgatiu, didàctic i/o científic que signifiquin una aposta per la seva utilització com a recurs): El volcà de la Crosa de Sant Dalmai, Estany de Sils i Riera de Vallcanera, Caldes de Malavella: aigües termals de Caldes, Volcà del camp dels ninots i els prats de Sant Sebastià i Santa Coloma de Farners: aigües termals i itinerari de morfologies granítiques.S'ha estudiat el risc d'inundació, el d'expansibitat d'argiles, el d'erosió, l'impacte de les activitats extractives, el de les activitats agrícoles i ramaderes i el d'abocaments de residus urbans i industrials. S'han valorat també riscos menys importants a la zona com són el risc sísmic i volcànic, el de moviments de vessant i l'impacte per esgotament de recursos geològics i canvis d'usos del sòl. El risc més important que afecta a la zona és el risc induït de l'impacte de les activitats agrícoles i ramaderes havent-se pogut comprovar mitjançant l'anàlisi utilitzat SIG que l'única zona sense evidències de contaminació nitrogenada a l'aigua subterrània és a la conca de la riera de Santa Coloma, coincidint amb les àrees on s'ha determinat menor excedent de nitrogen. / The aim of the thesis "Selva Basin Environmental Geology" is to delve in the knowledge of land geological variables that interact with human action. These variables are grouped into different categories depending on their being resources, risks or impacts. The information gathered has been treated using a Geographic Information System (GIS) program, which in our case has been Arcview by Esri. Selva Basin is a depression surrounded by small hills. It has a total area of 568.8 km2, and it comprises two different hydrographical basins (those of Onyar River and Santa Coloma). The Selva Basin is part of the Pre-Litoral Basin of Catalonia, which begins in the Vallès Fault Trench and continues to the southern part of the Transversal Mountain Range. The basement of the trench and the hills that surround it consist of Paleozoic rocks, especially of the plutonic and hypabyssal type and, in less proportion, of metasediments affected by contact metamorphism that sometimes may be of high degree. The trench is filled with Neogene and Quaternary debris sediments coming from the surrounding hills. Finally, important volcanic manifestations related to strain tectonics took place in the limits of the basin, especially during the late Neogene.As far as industrial rocks is concerned, many rocks apt to be exploited as ornamental rocks or as aggregates can be found. However the actual area where these activities can be developed is reduced because of they're being several protected, or at least use-restricted, areas.In the study of water resources, a difference between superficial and groundwater resources is made. A humid zone (Prats de Sant Sebastià) stands out from the rest of the study. There, a previously unknown thermal spring has been detected. Five main aquifers have been described (Alluvial Quaternary, Explosive Volcanic, Mio-Pliocene, Altered Granite (Palaeozoic regolith) and Selva granites). They have similar chemical characteristics. The Paleozoic aquifer shows a slightly higher mineralization whereas the Alluvial Quaternary and the Mio-Pliocene aquifers present a greater number of control points contaminated by Nitrogen. Many springs can be found all over the study area, some of them (of thermal origin) related to the Palaeozoic aquifer. According to the water balance, there is a 318.15 Hm3 surplus. This figure comes from the sum of actual evapotranspiration (between 200.39 Hm3 (Turc) and 299.82 Hm3 (Coutagen)), groundwater flows to other basins and (probably) consume due to the existence of several illegal wells.Four different zones have been defined as geo-cultural resources (that is: areas with an important informative, didactic and/or scientific character). These are: La Crosa de Sant Damai Volcano, Sils Pond and Vallcanera Brook, Camp dels Ninots Volcano and Prats de Sant Sebastià and (finally) the thermal water and granite morphologies itinerary of Santa Coloma de Farners. The risks of flooding, expansive soils and erosion have been studied. The impacts derived from the extractive, agricultural and stockbreeding activities together with those impacts derived from the dumping of urban and industrial wastes have been considered as well. Lesser risks of the area, such as seismic and volcanic risks, landslides, and impact coming from changes in the uses of soil or the depletion of geological resources have also been taken into account. The most important risk affecting the area is the risk induced by the impact which agricultural and stockbreeding activities have generated. Through a GIS based analysis of the situation, it has been proved that the single zone without evidences of groundwater contamination by Nitrogen is the Santa Coloma Basin, the place where the lower surplus of Nitrogen has been found.

OBJECTIU. Valorar si hi ha diferències en la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) entre pacients amb diagnòstic de patologia mental crònica comparat amb qualsevol malaltia crònica i screening ansietat-depressió en aquests per a comparar-lo amb la qualitat de vida percebuda. MATERIAL I MÈTODE. Disseny: Estudi descriptiu transversal.Àmbit: Atenció primària .Població: pacients amb diagnòstic de patologia orgànica i pacients atesos per patologia psiquiàtrica. Mostra: 147 per grup per a detectar diferències de mitges amb una confiança del 95% i potència del 80%. Lloc: Centre Atenció Primària (CAP) Deltebre, CAP Sant Carles de la Ràpita i CAP Tortosa Est.Variables: Mesura de QVRS amb el qüestionari SF36. Variables sociodemogràfiques ( edat, sexe, nivell estudis, intensitat activitat física en el treball, realització o no d' exercici físic, hàbits tòxics, tipus activitat laboral), presència o no de patologia mental crònica no greu (depressió crònica), tipus de malaltia orgànica crònica ( hipertensió arterial, diabetes mellitus, dislipèmia, obesitat), antecedents familiars de patologia mental . Escala de depressió i ansietat de Goldberg al grup de patologia orgànica crònica.Anàlisi estadística de comparació de mitges: t d' Student i U de Mann-Whitney quan no s' acompleix el supòsit de normalitat.RESULTATS. S'han estudiat 148 subjectes amb malaltia mental crònica i 152 amb malaltia crònica. Les puntuacions en les diferents dimensions del qüestionari SF 36 van ser inferiors en els pacients amb malaltia mental crònica en totes les dimensions : funció física (FF), rol físic (RF), dolor corporal (DC), salut general (SG), vitalitat (V), funció social(FS) , rol emocional (RE), salut mental (SM)). Aquest resultat va ser significatiu en totes les dimensions excepte funció física. Escala de depressió i ansietat de Goldberg 23% positiu per a ansietat i 31 % positiu per a depressió. Les puntuacions en les diferents dimensions del SF36 van ser inferiors en els pacients amb screening positiu per ansietat i depressió . La puntuació del SF 36 és inferior en les dones que en els homes en totes les dimensions . El SF 36 te puntuació superior en els qui practiquen exercici físic.CONCLUSIONS. Els pacients amb patologia mental crònica presenten puntuacions inferiors del SF 36 respecte als pacients amb malaltia orgànica crònica, significatiu en totes les dimensions excepte en la funció física. Els pacients amb malaltia orgànica crònica i cribratge positiu per a ansietat i/o depressió també presenten puntuacions inferiors en el SF36.Les dones tenen pitjor qualitat de vida que els homes. Els qui practiquen exercici físic tenen millor qualitat de vida.PARAULES CLAU: Qualitat de vida. Depressió crònica. Malaltia crònica. / GOALS: Assessing whether there are any differences in the quality of life related to health (QVRS in Catalan for Qualitat de vida relacionada amb la salut) among patients with a diagnosis of chronic mental disease or patients with a diagnosis of any other kind of chronic disease and screening anxiety-depression in the latest group in order to compare their quality of life.MATERIALS AND METHODOLOGY:Design: Transversal Descriptive Study.Field: Primary Health Care Centre.Population: Patients with a diagnosis of an organic disease and patients with a mental illness. Sample: 147 per group to detect differences in medians with a confidence of 95% and a potential of 80%.Place: Primary Health Care Centres (CAP) of Deltebre, Sant Carles de la Ràpita and Tortosa Est.Variables: Measure of the QVRS with the SF36 test. Demographic variables (age, sex, educational attainment, intensity of physical activity at work, the fact of doing physical exercise or not, toxic habits, type of employment activity), the presence or absence of non-severe chronic mental disease (chronic depression), type of chronic organic disease (arterial hypertension, diabetes mellitus, dyslipidemia, obesity), family precedents of mental illness, performance of the Goldberg Anxiety and depression scale in the group of chronic organic disease.Analysis of statistics of comparison of median: Student's t-test and Mann-Whitney U in non-normal distributions.RESULTS: There have been studied 148 subjects with chronic mental disease and 152 with chronic disease. The punctuation in the different dimensions of the SF 36 test were lower in patients with chronic mental disease in all the dimensions: physical function (FF), physic role (RF) physical pain (DC) health standards (SG) vitality (V) social function (FS) emotional role (RE) mental health (SM). This result was significant in all the dimensions except for the physical function. Goldberg Anxiety and Scale of Depression 23% positive for anxiety and 31% positive for depression The punctuations in the different dimension of the SF36 test were lower in patients with screening positive for anxiety and depression. The punctuation of SF 36 is lower in women than in men in all the dimensions. The SF 36 has a higher punctuation in patients who do physical exercise.CONCLUSIONS: Patients with chronic mental disease have lower punctuation in the SF 36 test than patients with chronic organic disease, in a significant way in all the dimensions except in the physical function (FF).Patients with chronic organic disease and positive screening for anxiety and/or depression also present lower punctuations in the SF36.Women have worse quality of life than men.Patients who do physical exercise have better quality of life.KEY WORDS: Quality of life. Chronic depression. Chronic disease.

No sabem gaire de les característiques de la depressió major entre els 3 i 6 anys de vida. Actualment s'utilitzen els mateixos criteris diagnòstics que en els adults així com es recull la mateixa simptomatologia. Els escassos estudis actuals, apunten a la necessitat de crear uns criteris específics que incloguin i donin major rellevància a uns determinats símptomes més propis pels infants d'entre 3 a 6 anys. Quan el que volem és saber la prevalença de depressió major a en aquestes edats, trobem valors al voltant del 0,9 % en població general, tot i que en el nostre país no hi havia cap dada. OBJECTIUS: Aquesta investigació, té per objectiu estudiar la prevalença de la depressió major entre els 3 i 6 anys, així com les seves característiques. SUBJECTES: Es parteix d'una mostra escolar de 460 infants que cursen P3, P4 i P5 a Olot. S'han confeccionat dos grups a partir de la puntuació en l'instrument ESDM 3-6 omplert per la mestra, amb un total de 132 nens. PROCEDIMENT L'estudi s'ha realitzat en tres fases. En la primera, a partir d'una puntuació igual o superior a 27 en l'ESDM, s'obté un grup amb alta simptomatologia depressiva (N= 72) així com es forma un grup control (N=60). Aquest grup control s'ha seleccionat en funció del nombre de casos amb simptomatologia alta, el sexe, curs escolar i aula. S'han passat instruments als pares i al mateix nen. Finalment s'ha realitzat una entrevista clínica de comú acord entre dos clínics, per tal de determinar el diagnòstic. RESULTATS: Un 0,87% de la mostra presenta depressió major en base a criteris DSM-IV (APA; 1995). No s'observen diferències en funció del sexe, classe socioeconòmica, escola ni curs, mentre és rellevant l'alta simptomatologia depressiva de la mare. Com a símptomes els nens amb depressió, solen presentar els mateixos símptomes recollits en el DSM-IV excepte alteracions en l'alimentació, son i sentiments d'inutilitat i culpa. Per altre banda, es troben símptomes que es presenten de forma significativa en els infants amb depressió major que no estan recollits en el DSM-IV, com són la dificultat en el control d'esfinters, la inhibició conductual i les somatitzacions, el que ens planteja la necessitat de tenir uns criteris adaptats per aquesta edat. DISCUSSIÓ: L'índex de depressió major trobat en aquesta mostra es troba dins la linea de la resta d'estudis. Aquest valor és inferior al trobat en edats superiors. Aquest estudi ha permès observar i destacar, a l'igual que Luby et al (2002), que el nen preescolar pot presentar anhedonia com l'adult, així com una simptomatologia propia per aquesta etapa evolutiva. Seria interessant i necessari revisar els criteris diagnòstics de depressió major així com estudiar el pes d'alguns d'aquests símptomes com la inhibició conductual o la dificultat en el control d'esfinters (símptomes rellevants en el nostre estudi). Com a variables relacionades, s'ha destacat l'alta simptomatologia depressiva en les mares dels nens amb simptomatologia depressiva alta i en els casos amb depressió major clínica, així com la vivència d'un esdeveniment estressant. No obstant, ni el sexe, edat, situació sociofamiliar, ni tipus d'escola han presentant diferències significatives entre els grups. CONCLUSIÓ: Trobem un 15,8% d'infants de 3 a 6 anys, amb simptomatologia depressiva alta. L'índex de prevalença de depressió major clínica, és del 0,87% seguint els criteris DSM-IV. Hi ha variables familiars com la depressió materna i viure un esdeveniment estressant que es relacionen amb la presència de depressió major en el nen. / We don´t know much about the features of major depression in 3 to 6 year-olds. Nowadays,the same diagnostical criteria than in adults are used and so are the same symptoms collected. The lack of present studies is due to the need of creating specific criteria which include and give more relevance to certain symptoms associated to 3 and 6 year-olds.When we want to know about the prevalence of major depression at this age, we find rates around 0,9% in average population, although there are no data in our country.OBJECTIVES, AIMS. The aim of this research is to study the prevalence of major depression in 3 and 6 year-olds and set its characteristics.SUBJECTS. The sample has been taken from 460 infants of a nursery school ( P3,P4 i P5) in Olot. Two groups have been made out of the score obtained from an instrument ESDM3-6 filled by the teacher , with a total of 132 children. PROCEDURE. There have been three phases. In the first one, from a score equal or superior to 27 in ESDM, a group with high depressive symptoms(N=72) , as well as a control group (N=60).This control group has been selected according to the number of cases with high symptoms, sex, school year and classroom.Instruments have been filled by both parents and children. Finally, a clinical interview within 2 doctors has been agreed so as to determine the diagnosis. RESULTS. O,87% of the sample presents major depression based on DSM-IV criteria( APA,1995). We do not observe differences according to sex, socio-economical class, school or school year but high depression in the mother is relevant.The symptoms of children with depression are the same as the ones collected in DSM-IV , except food and sleep irregularities, feeling of uselessness and guilt.On the other hand, we find symptoms in children with major which are not collected in DSM-IV , such as the difficulty in controlling sphincters , behavioural inhibition and characterisations.All this raises the need of having criteria adapted to this age. DISCUSSION. Major depression rates found in this sample are in the lines of other research. This value is inferior to the one found in older children. This research has allowed to observe and highlight, like Luby&al.(2002), that children at nursery-school age can present anhedonia when becoming an adult , as well as symptoms of this evolutive age.It would be interesting and necessary to revise diagnostical criteria of major depression and study the importance of some of these symptoms such as conductual inhibition or the difficulty of controlling sphincters ( relevant symptoms in our research). As related features , we have to highlight high depressive symptoms in mothers of children with high depressive symptoms and in cases of major clinical depression, as well as going through a stressful experience . Nevertheless, sex ,age, socio-familiar situation or kind of school have not presented significant differences among groups.CONCLUSION. 15,8% of 3 to 6 year-olds have presented high depressive symptoms. The rate of prevalence of major clinical depression is 0,87% following DSM-IV criteria. Family features like mother's depression and going through a stressful experience have been related to major depression in children.

Objectiu de l’estudi: dissenyar un programa d'intervenció física rehabilitadora estandarditzada (IFRE) dirigit a pacients amb fibromiàlgia amb un grau d'afectació lleu moderada (FIQ <70) i valorar la repercussió d'aquesta intervenció sobre les manifestacions clíniques i l'impacte global de la malaltia, tant en medi aquàtic com en sec. Pacients i mètode: es va realitzar un estudi quasi-experimental, sense grup control, en pacients diagnosticats de FM segons els criteris del Col•legi Americà de Reumatologia. L’estudi es va iniciar amb 90 dones, que es van assignar de forma aleatòria a dos grups d'intervenció. Un grup va realitzar la IFRE en medi aquàtic (IFREA, n = 37) i un altre en medi sec (IFRES, n = 36). Les dimensions d'estudi van ser el dolor autopercebut (Escala Visual Analògica (EVA)), la fatiga percebuda (EVA), la capacitat aeròbica (Test dels 6 minuts (6MW)), la simptomatologia depressiva (Escala de depressió de Hamilton (HAM- D) i l'impacte global de la malaltia (Qüestionari d'Impacte de Fibromiàlgia (FIQ)). Les avaluacions es van realitzar en la línia base i en finalitzar les 20 setmanes d'intervenció. Resultats: la mitjana d’edat de la població va ser de 48,15 anys, amb un IMC de 27,67. A les 20 setmanes d'intervenció, en el grup IFREA es van obtenir diferències significatives (p <0,05), observant millores en el post-test respecte al pre-test, en el dolor (p <0,012), la fatiga (p <0,040), la simptomatologia depressiva (p <0,001) i l'impacte global de la malaltia (p <047). En el grup IFRES es van obtenir diferències significatives, observant millores en el post-test respecte al pre-test, en la capacitat aeròbica (p <0,42) i la simptomatologia depressiva (p <0,002), així com un augment en l'impacte global de la malaltia (p <016). Conclusions: La realització d'un programa de IFRE, durant 20 setmanes, comporta una millora en les manifestacions clíniques i la capacitat aeròbica en pacients amb FM amb afectació lleu moderada, mostrant millors resultats si la intervenció d'aquest programa es realitza en medi aquàtic vs. medi sec / Objetivo del estudio: diseñar un programa de intervención físico rehabilitadora estandarizada (IFRE) dirigido a pacientes con fibromialgia con un grado de afectación leve moderada (FIQ<70) y valorar la repercusión del mismo sobre las manifestaciones clínicas y el impacto global de la enfermedad, tanto en medio acuático como en seco. Pacientes y método: se realizó un estudio quasi-experimental, sin grupo control, en pacientes diagnosticados de FM según los criterios del Colegio Americano de Reumatología. 90 Mujeres iniciaron el estudio, que se asignaron de forma aleatoria a dos grupos de intervención, uno que realizó la IFRE en medio acuático (IFREA, n=37) y otro en medio seco (IFRES, n=36). Las dimensiones de estudio fueron el dolor autopercibido (Escala Visual Analógica (EVA)), la fatiga percibida (EVA), la capacidad aeróbica (Test de los 6 minutos (6MW)), la sintomatología depresiva (Escala de depresión de Hamilton (HAM-D) y el impacto global de la enfermedad (Cuestionario de Impacto de Fibromialgia (FIQ)). Las evaluaciones se realizaron en la línea base y al finalizar las 20 semanas de intervención Resultados: la media de edad de la población fue de 48,15 años, con un IMC de 27,67. A las 20 semanas de intervención, en el grupo IFREA se obtuvieron diferencias significativas (p<0,05), observándose mejoras en el post test respecto al pre test, en el dolor (p<0,012), la fatiga (p<0,040), , la sintomatología depresiva (p<0,001) y el impacto global de la enfermedad (p<047). En el grupo IFRES se obtuvieron diferencias significativas, observándose mejoras en el post test respecto al pre test, en la capacidad aeróbica (p<0,42) y la sintomatología depresiva (p<0,002), así como un aumento en el impacto global de la enfermedad (p<016). Conclusiones: la realización de un programa de IFRE, durante 20 semanas, conlleva una mejoría en las manifestaciones clínicas y en la capacidad aeróbica en pacientes con FM con afectación leve moderada, mostrando mejores resultados si la intervención de dicho programa se realiza en medio acuático vs. medio seco. / Aim of the study: was to design a standardized physical rehabilitation program (IFRE) for patients with FMS with a mild degree of the disease (FIQ<70) and to measure its impact on the clinical manifestations and on the global impact of the disease, in both land-based (LE) and pool-based (PE) environments. Patients and method: A quasi-experimental study was carried out with patients diagnosed with FMS according to the criteria of the American College of Rheumatology. The study group was composed by 90 women who were divided into two subgroups: on the one hand, the women receiving the pool-based program (IFREA, n=37) and, on the other hand, the ones receiving the land-based program (IFRES, n=36). The aspects analysed in the research were pain (Visual Analogue Scale, VAS), fatigue (Rating of Perceived of Exertion Scales, RPE), aerobic capacity (6-Minute Walk Test, 6WT), depression symptoms (Hamilton Depression Rating Scale, HAM-D) and the overall impact of the disease (Fibromyalgia Impact Questionnaire (FIQ). The assessment was conducted at the baseline and at the end of a 20-week period. Results: The average age of the group was 48,15 years with a BMI of 27.67. After 20 weeks of intervention, significant differences arose in the IFREA group (p<0,05), showing improvements in the post-test compared to pre-test, in pain (p <0.012), fatigue (p <0.040), depressive symptoms (p <0.001) and the overall impact of the disease (p <047). In the IFRES group, significant differences appear and improvements were observed in the post-test compared to pre-test in aerobic capacity (p <0.42) and depressive symptoms (p <0.002), and an increase in the overall impact of disease (p <016). Conclusions: The completion of the IFRE program for 20 weeks involves an improvement in the clinical manifestations and aerobic capacity in patients with moderate FMS, showing better results if the implementation of the program takes place in a pool-based environment vs. land-based

Aquesta tesi es planteja com a objectiu principal identificar, en pacients amb trastorn depressiu major (TDM), característiques neuroanatòmiques, tant a nivell neuroestructural com neurofuncional, que es puguin relacionar amb variables clíniques, d'evolució i de resposta a tractament i per tant, constituir fenotips de neuroimatge. Amb aquesta finalitat hem estudiat la relació entre les dades obtingudes mitjançant ressonància magnètica (RM) i variables com el subtipus depressiu (depressió amb malenconia i depressió comòrbida a trastorn obsessiu-compulsiu (TOC)), el nombre de recaigudes, el temps fins a la remissió o la resposta a tractament. Aquesta tesis doctoral consta de tres estudis principals: PRIMER ESTUDI: Es va estudiar un grup de pacients amb TDM que apareixia en el decurs d'un TOC, comparant-los amb un grup de pacients amb TOC pur. Es va deteminar que els primers presentaven una major reducció de l'escorça orbito-frontal medial (EOFm) i un patró de correlacions amb altres estructures que els diferenciava clarament dels subjectes amb TOC pur. Publicació: N Cardoner, C Soriano-Mas, J Pujol, P Alonso, B Harrison, J Deus, R Hernández-Ribas, JM Menchón, J Vallejo. Brain structural correlates of depressive comorbidity in obsessive-compulsive disorder. Neuroimage 2007; 38: 413-421 Factor d’impacte = 5,937. JCR 2010 = 1r quartil, 1r decil, número 1/14 (Neuroimatge). SEGON ESTUDI: Es va estudiar de forma transversal un grup de 70 pacients amb depressió malenconiosa, comparant-los amb una mostra de controls sans. Es van trobar reduccions de substància gris (SG) en l'ínsula esquerra i increment de la substància blanca (SB) en l'àrea troncoencefálica superior. Posteriorment es va realitzar el seguiment longitudinal d'aquests pacients, obtenint-se, en 30 dels 70 pacients inclosos en l'estudi transversal, una segona RM al cap de 7 anys. La SB de l'àrea troncoencefálica superior va mostrar una evolució temporal diferencial entre els pacients depressius i els controls sans, mostrant una disminució de volum en els primers i un increment en els segons. El decrement de SG en ambdues ínsules es va relacionar amb el nombre de recaigudes durant el seguiment. Publicació: C Soriano-Mas, R Hernández-Ribas, J Pujol, M Urretavizcaya, J Deus, B Harrison, H Ortiz, M López-Solà, JM Menchón, N Cardoner. Cross-Sectional and Longitudinal Assessment of Structural Brain Alterations in Melancholic Depression. Biological Psychiatry 2011; 69:318-325 Factor d’impacte = 8,674. JCR 2010 = 1r quartil, 1r decil, número 4/128 (Psiquiatria). TERCER ESTUDI: Es va estudiar mitjançant RM funcional (RMf) una mostra de pacients amb TDM amb la finalitat de determinar els correlats neurofuncionals de la resposta al tractament actiu mitjançant estimulació magnètica transcranial repetitiva (EMTr), comparant-lo amb un grup de subjectes que rebien EMTr placebo. Es va relacionar la resposta clínica a EMTr amb l'activitat en l'escorça cingulada anterior (CCA), l’EOFm esquerra, l'escorça frontal medial (EFm) dreta i el putamen ventro-caudal esquerre. Publicació: R Hernández-Ribas, J Deus, J Pujol, C Segalàs, J Vallejo, JM Menchón, N Cardoner, C Soriano-Mas. Identifying Brain Imaging Correlates of Clinical Response to Repetitive Transcranial Magnetic Stimulation (rTMS) in Major Depression. Brain Stimulation (en premsa) Factor de impacto = 4,964. JCR 2010 = 1r quartil, número 41/239 (Neurociències). VALORACIÓ GLOBAL: En concordança amb les hipòtesis i els objectius del present treball, s’han descrit un conjunt d’alteracions neuroestructurals i neurofuncionals que es poden considerar correlats neurals d’aspectes clínics com el subtipus depressiu, d’aspectes evolutius com el nombre de recurrències clíniques, o d’aspectes relacionats amb la resposta al tractament antidepressiu. Aquests correlats es podrien considerar, segons el nostre criteri, com a fenotips de neuroimatge, ja que s’associen a característiques concretes del trastorn depressiu major i ens permeten diferenciar entre grups/subgrups de pacients. / MAGNETIC RESONANCE IMAGING STUDY OF NEURAL BASIS OF MAJOR DEPRESSIVE DISORDER: FOCUS ON SYMPTOMS, LONGITUDINAL COURSE AND RESPONSE TO TREATMENT SUMMARY: Main objective: To identify brain imaging correlates of clinical, outcome and treatment response variables in patients with major depressive disorder (MDD). FIRST STUDY 72 obsessive-compulsive patients (OCD) with (n=33) or without (n=39) MDD, and 72 control subjects (CS) were assessed. OCD with MDD showed a larger reduction of medial orbitofrontal cortex (mOFC) gray matter (GM) volume. Both OCD groups showed distinct correlations of mOFC GM volume with other brain regions. Publication: N Cardoner, C Soriano-Mas, J Pujol, P Alonso, B Harrison, J Deus, R Hernández-Ribas, JM Menchón, J Vallejo. Brain structural correlates of depressive comorbidity in obsessive-compulsive disorder. Neuroimage 2007; 38: 413-421 SECOND STUDY Whole-brain magnetic resonance images (MRI) were collected from 70 melancholic inpatients and 40 CS. A subset of 30 patients and 20 CS were rescanned after a 7-year period. In cross-sectional assessment, melancholic patients showed GM reductions in the left insula and white matter (WM) increases in the upper brainstem tegmentum. In longitudinal assessment, WM of the upper brainstem tegmentum showed a different temporal evolution between groups. Bilateral GM insulae reductions were associated with the number of relapses. Publication: C Soriano-Mas, R Hernández-Ribas, J Pujol, M Urretavizcaya, J Deus, B Harrison, H Ortiz, M López-Solà, JM Menchón, N Cardoner. Cross-Sectional and Longitudinal Assessment of Structural Brain Alterations in Melancholic Depression. Biological Psychiatry 2011; 69:318-325 THIRD STUDY Twenty-one MDD patients received active or sham repetitive Transcranial Magnetic Stimulation (rTMS) on the left dorsolateral prefrontal cortex. In the active rTMS group, clinical response was correlated to smaller pre-treatment deactivations in the anterior cingulate, the left medial orbitofrontal and the right middle frontal cortices, and to larger activations in the left ventral-caudal putamen. Publication: R Hernández-Ribas, J Deus, J Pujol, C Segalàs, J Vallejo, JM Menchón, N Cardoner, C Soriano-Mas. Identifying Brain Imaging Correlates of Clinical Response to Repetitive Transcranial Magnetic Stimulation (rTMS) in Major Depression. Brain Stimulation (in press) COMMENT In our research, we found brain imaging changes related to variables such as depressive subtype, number of clinical relapses or response to treatment. These imaging correlates could be considered as neuroimaging phenotypes.

La corteza prefrontal (CPF) juega un papel crucial en funciones cerebrales superiores como la cognición, siendo la corteza cerebral más evolucionada en humanos. La corteza cerebral está densamente inervada por aferencias aminérgicas que se originan en el cerebro medio: los núcleos del rafe (NR), el locus coeruleus y el área tegmental ventral, que ejercen un papel neuromodulador de la actividad cortical. Estudios en humanos han implicado a la CPF en patologías psiquiátricas severas como la depresión o la esquizofrenia. A su vez, la mayor parte de los fármacos antidepresivos utilizados actualmente (inhibidores selectivos de la recaptación de serotonina) tienen al sistema serotoninérgico como diana terapéutica. En la presente Tesis se ha estudiado el circuito que se establece entre la CPF medial (CPFm) y los núcleos dorsal y medial del rafe (NDR y NMR) con el objetivo principal de conocer cómo se controlan recíprocamente estas dos áreas cerebrales. Para ello hemos utilizado microdiálisis intracerebral en rata despierta y electrofisiología unitaria extracelular en animal anestesiado.Específicamente, hemos descrito el mecanismo utilizado por la CPFm para controlar la actividad de las neuronas serotoninérgicas del NDR. Este mecanismo implica una excitación inicial glutamatérgica a través de receptores iGluR (NMDA y AMPA/KA), tras lo cual aumenta la liberación de serotonina en el NDR, que inhibe a otras neuronas serotoninérgicas a través de receptores 5-HT1A. Adicionalmente, la excitación de interneuronas GABAérgicas de los NR inhibe a las neuronas serotoninérgicas a través de receptores GABAA. La CPFm expresa receptores para la serotonina 5-HT1A (inhibitorios) y 5-HT2A (excitatorios) abundantemente, pero se desconoce su localización exacta y su papel funcional. Nuestros trabajos muestran cómo la activación de estos receptores corticales disminuye y aumenta, respectivamente, la actividad de las neuronas serotoninérgicas del NDR y la liberación de serotonina en la CPFm. Además, la activación cortical de receptores 5-HT2A por el alucinógeno DOI aumenta de forma global la actividad de las neuronas piramidales de la CPFm y con ello la actividad del circuito, traduciéndose en un aumento en la liberación cortical de serotonina. Así, el aumento de la actividad de las neuronas piramidales por receptores AMPA, ya sea administrando AMPA o aumentando las concentraciones extracelulares de glutamato endógeno mediante la desinhibición del tálamo, incrementan la liberación cortical de serotonina en respuesta al aumento en la actividad del circuito CPFm-NR. Estos resultados sugieren un efecto sinérgico parecido a la LTP entre la activación de receptores 5-HT2A corticales y receptores AMPA. Paralelamente, experimentos farmacológicos y lesiones del tálamo muestran que los receptores 5-HT2A responsables de la excitación piramidal inducida por DOI no se encuentran en terminales talamocorticales.Además, describimos un efecto global inhibitorio de la serotonina en la CPF. Hemos caracterizado la presencia de receptores 5-HT1A y 5-HT2A en neuronas piramidales de CPFm, que están ampliamente coexpresados y cuya actividad induce respuestas opuestas en la actividad piramidal. Se ha propuesto una localización de los receptores 5-HT1A y 5-HT2A en distintos compartimentos de las neuronas piramidales: los primeros se localizarían en el cono axonal (un lugar muy importante para la generación del potencial de acción) mientras que los segundos se encontrarían en la dendrita apical. El importante papel inhibidor de los receptores 5-HT1A en la generación del potencial de acción y la posible existencia de proyecciones GABAérgicas desde los NR explicarían el predominante papel inhibitorio que los NR ejercen en la CPFm.Finalmente describimos la presencia de receptores 5-HT3 en un conjunto de neuronas corticales localizadas cerca de la línea media, posiblemente GABAérgicas, que controlarían la actividad piramidal a nivel de su dendrita apical.Estos resultados ayudan a comprender el funcionamiento de la CPF y el papel de la serotonina en la función cerebral. / The prefrontal cortex (PFC) plays a crucial role in higher brain functions like cognition. It receives a dense innervation from the brainstem aminergic nuclei, including the serotonergic dorsal and median raphe nuclei (DR, MnR). Although the exact role of serotonergic neurotransmission in PFC remains largely unknown, the PFC contains a very large density or serotonin 5-HT1A (inhibitory) and 5-HT2A (excitatory) receptors. In addition, hallucinogens like LSD or DOI are agonists and atypical antipsychotics are antagonists at 5-HT2A receptors. Furthermore, most of the antidrepressants (selective serotonin reuptake inhibitors) target the serotonergic system.As the PFC and the raphe nuclei are implicated in major depression and schizophrenia, the main goal of this Doctoral Thesis has been to analize the circuit PFC-raphe nuclei. For this purpose we have used the microdialysis technique and single-unit extracellular recordings. Firstly, our results indicate a complex regulation of DR serotonergic neurons by medial PFC (mPFC) afferents. An initial excitation of some serotonergic neurons by descending excitatory fibers releases serotonin, which inhibits other DR neurons by acting on 5-HT1A autoreceptors. Afferents from the mPFC also inhibit serotonergic neurons through the activation of GABAergic interneurons.Secondly, the activation of 5-HT1A and 5-HT2A receptors in the mPFC decreases and increases, respectively, DR serotonergic neuron activity and serotonin release in the mPFC. Additionally, DOI-induced activation of cortical 5-HT2A receptor increases pyramidal activity. Likewise, the increase in piramidal activity through AMPA receptors, induced by locally AMPA administration or thalamic disinhibition increases cortical serotonin release. However, 5-HT2A receptors responsible for DOI cortical excitation are unrelated to thalamocortical afferents.Moreover, we report an overall inhibitory effect of raphe nuclei stimulation on PFC activity. Our results show a large coexpression of 5-HT1A and 5-HT2A receptors in pyramidal neurons of the PFC that exert opposite effects on pyramidal activity. 5-HT2A receptors are enriched in apical dendrites of pyramidal neurons. 5-HT1A receptors are mainly localized in the axon hillock, that would assign a prominent inhibitory role in the control of pyramidal activity. Our in vivo data also suggest the existence of a GABAergic projection from the raphe nuclei to the mPFC.Finally, we describe a subpopulation of cortical 5-HT3-expressing neurons, possibly GABAergic, localized near the midline that control pyramidal activity at the apical dendrite level.

Estudi emmarcat en el projecte de recerca europeu: Young Adults in Germany, Italy, Sweden, Spain and Portugal (YAGISSP) que estudia l'estil de vida dels joves que tenen entre 20 i 30 anys a Europa, els objectius a aconseguir són:-Cercar els trets comuns i les diferències entre els joves-adults de Barcelona, Munic i Milà, en relació a 4 escales que són: prendre conductes de risc, depressió, explosivitat i tendència a l'ira i autoestima negativa.-Analitzar les diferències entre els joves de les tres ciutats pel que fa referència a aspectes sociodemogràfics i mesurar-ne la influència en les quatre escales esmentades.És un estudi transcultural de diferències psicològiques, no experimental i transversal. Realitzat a partir d'una mostra de 1.653 joves, entre 20 i 30 anys, de Barcelona, Munic i Milà als que se'ls va administrar el qüestionari YAGISSP que recull informació com: dades sociodemogràfiques, ajustament psicològic, relacions de parella, relacions amb la família d'origen, etc. L'explotació de les dades s'ha fet en tres fases: 1- Estudi descriptiu en el que es comparen les característiques sociodemogràfiques dels joves-adults a les tres ciutats. 2- Estudi inferencial en el que es cerquen trets comuns i diferències de l'ajustament psicològic entre els joves-adults de Barcelona, Munic i Milà. 3- Creació de models jeràrquics lineals per cercar i mesurar quines característiques sociodemogràfiques influencien en l'ajustament psicològic del jove-adult.Un cop analitzats els resultats, podem concloure que els joves de Barcelona, Munic i Milà, presenten més trets comuns que diferències tant pel que fa a característiques sociodemogràfiques com pel que fa al risc, la depressió, l'explosivitat i l'autoestima negativa. També podem concloure que la ciutat d'origen és un factor que té influència en els aspectes estudiats i que també tenen influencia altres variables, en diferent mesura depenent de l'escala estudiada, com ara: el sexe, l'edat, el nivell educatiu, tenir parella i, en menor mesura no viure amb els pares o estar treballant. / Estudio enmarcado en el proyecto de investigación europeo: Young Adults in Germany, Italy, Sweden, Spain and Portugal (YAGISSP) que estudia el estilo de vida de los jóvenes que tienen entre 20 y 30 años en Europa, los objetivos a conseguir son:· Encontrar los rasgos comunes y las diferencias entre los jóvenes-adultos de Barcelona, Múnich y Milán, en relación a 4 escalas que son: tomar conductas de riesgo, depresión, explosividad y tendencia a la ira y autoestima negativa.· Analizar las diferencias entre los jóvenes de las tres ciudades en relación a aspectos sociodemográficos y medir su influencia en las cuatro escalas mencionadas.Es un estudio transcultural de diferencias psicológicas, no experimental y transversal. Realizado a partir de una muestra de 1.653 jóvenes de entre 20 y 30 años de Barcelona, Múnich y Milán a los que se les administró el cuestionario YAGISSP que recoge información como: datos sociodemográficos, ajuste psicológico, relaciones de pareja, relaciones con la familia de origen, etc. La explotación de los datos se ha realizado en tres fases: 1-Estudio descriptivo en el que se comparan las características sociodemográficas de los jóvenes-adultos en las tres ciudades. 2-Estudio inferencial donde se buscan rasgos comunes y diferencias en el ajuste psicológico entre los jóvenes-adultos de Barcelona, Múnich y Milán. 3-Creación de modelos jerárquicos lineales para buscar y medir qué características sociodemográficas tienen influencia en el ajuste psicológico del joven-adulto.Una vez analizados los resultados, podemos concluir que los jóvenes de Barcelona, Múnich y Milán, presentan más rasgos comunes que diferencias tanto en características sociodemográficas como por lo que se refiere a: el riesgo, la depresión, la explosividad y la autoestima negativa. También podemos concluir que la ciudad de origen es un factor que tiene influencia en los aspectos estudiados y que también tienen influencia otras variables, en diferente medida dependiente de la escala estudiada, cómo son: el sexo, la edad, el nivel educativo, el tener pareja y, en menor medida, el no vivir con los padres o estar trabajando. / The study is framed in the research European project "Young Adults in Germany, Italy, Sweden, Spain and Portugal" (YAGISSP) that studies the lifestyle of young-adults that are between 20 and 30 years old in Europe. The goals are:· Finding the common traits and the differences between young-adults in Barcelona, Munich and Milan relating to four scales that are: Risk Taking Behavior, Depression, Explosiveness and Anger tendency, Negative Self-Esteem.· Analyzing the differences among young-adults from the three cities relating to socio-demographic aspects and measuring their influences in the four scales mentioned before.It is a cross-cultural, non-experimental and transversal study about psychological differences. The sample is made up of 1653 young-adults that are between 20 and 30 years old from Barcelona, Munich and Milan that completed the YAGISSP questionnaire containing information about: socio-demographic data, psychological adjustment, couple relationships, relation with the family of origin, etc. The data exploration has been made in three different phases: 1- Descriptive study in which the socio-demographic characteristics of the young-adults from the three cities are compared. 2- Inferential study in which common traits and differences of the psychological adjustment of the young-adults of the three cities are searched. 3- Creation of lineal hierarchical models in order to find and measure which are the socio-demographic characteristics that influence the psychological adjustment of young-adults.After having analyzed the results we can conclude that young-adults from Barcelona, Munich and Milan present more common traits than differences in regard to socio-demographic characteristics as well as in risk, depression explosiveness and negative self-esteem. It can also be concluded that the city of origin is a factor that can influence the aspects that have been studied and also other variables in a different way depending on the studied scale, like: gender, age, cultural.

Las operaciones de llenado y vaciado de agua de una instalación conllevan el desplazamiento de grandes cantidades tanto de agua como de aire. Este tipo de operaciones, así como las posibles alteraciones de la presión del fluido durante el funcionamiento normal de la instalación, son algunas de las posibles causas por las cuales pueden aparecer bolsas de aire atrapado en la misma. El aire atrapado en un sistema de distribución de agua reduce la capacidad de trasporte de la misma al tiempo que puede ocasionar desperfectos en la instalación y en los diferentes elementos y accesorios, tales como, contadores de agua, válvulas, etc. Además, en los transitorios hidráulicos con aire atrapado se pueden llegar a generar sobrepresiones superiores a la sobrepresión de Allievi. También es cierto que, en ocasiones y bajo determinadas circunstancias, las bolsas de aire atrapado pueden actuar como colchón y atenuar la sobrepresión que se alcanza en un transitorio hidráulico. Los dispositivos que se utiliza generalmente en las instalaciones de distribución de agua para eliminar o admitir aire en las conducciones son las ventosas. Las ventosas convencionales abren y cierran automáticamente, de modo que no se puede actuar externamente para modificar su funcionamiento. Actualmente existen manuales como el de la American Water Works Association (AWWA) o los catálogos de algunos fabricantes basados en la experiencia acumulada a lo largo del tiempo que son una especie de guía sobre como seleccionar el diámetro adecuado de la ventosa y su ubicación óptima en la instalación. Sin embargo, no existe ninguna normativa firme al respecto, por lo que el finalmente el usuario es la persona que debe tomar la decisión que considere más oportuna. De este modo, los parámetros determinantes a la hora de seleccionar la ventosa más adecuada para un uso concreto en una instalación son el diámetro nominal de la ventosa y su coeficiente de descarga y admisión. A menudo, los fabricantes proporcionan va / Carlos Alberola, MDM. (2007). Estudio de la influencia de las ventosas en transitorios hidráulicos con aire atrapado [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1929 / Palancia