1) Objectives: - To systematically evaluate the effectiveness of pharmacist care compared with usual care (UC) on improving adherence to antidepressants in depressed outpatients. - To evaluate the effectiveness and cost‐effectiveness of a community pharmacist intervention (CPI) compared to UC in the improvement of adherence to antidepressants and patient wellbeing in a primary care population initiating treatment with antidepressants. 2) Methods: A systematic review and meta‐analysis of randomized controlled trials (RCTs) that evaluated the impact of pharmacist interventions on improving adherence to antidepressants was conducted. RCTs were identified through electronic databases and manual search. Methodological quality was assessed and methodological details and outcomes were extracted in duplicate. A RCT comparing patients with depressive disorder receiving a low intensity CPI (87) with patients receiving UC (92) was performed in Barcelona. The intervention consisted of an educational programme focused on improving knowledge about medication, improving patients’ compliance and reducing stigma. Measurements took place at baseline, 3 and 6 months. Adherence was continuously registered from the computerized pharmacy records. Secondary outcomes included clinical severity of depression (PHQ‐9), health‐related quality of life (HRQOL) (EuroQol‐5D) and satisfaction with the treatment received. Direct and indirect costs were assessed using the Client Service Receipt Inventory. Unit costs were derived from official local sources. Quality‐Adjusted Life‐Years (QALYs) were calculated using the EuroQol‐5D Spanish tariffs. 3) Results: Six RCTs were identified in the systematic review; most of them were conducted in the USA. A total of 887 depressed patients who were initiating or maintaining treatment with antidepressants and who received pharmacist care (459 patients) or UC (428 patients) were included in the review. The most commonly reported interventions were patient education and monitoring, monitoring and management of toxicity and side effects and compliance promotion. Overall, no statistical heterogeneity or publication bias was detected. The pooled odds ratio was 1.64 (95% CI 1.24‐2.17). Subgroup analysis showed no statistically significant differences in results. Results from the RCT showed that patients in the CPI group were more likely to remain adherent at 3 and 6‐month follow‐up but the difference was not statistically significant. No statistically significant differences were observed in clinical symptoms or satisfaction with the pharmacy service. However, patients in the CPI group showed greater statistically significant improvement in HRQOL compared to UC patients, both in the ITT and PP analyses. Overall costs were higher in the CPI group than in UC patients, mainly because of differences in productivity losses. There were no statistically significant differences between groups in QALYs. From the societal perspective, the incremental cost‐effectiveness ratio (ICER) for CPI compared with UC was €9,335 per extra adherent patient. The incremental cost‐utility ratio (ICUR) was €38,896 per QALY gained. If willingness to pay (WTP) is €50,000 per one extra adherent patient, per extra remission of symptoms or per QALY, the probability of the CPI being cost‐effective was 0.71, 0.52 and 0.56, respectively. From the healthcare perspective, the ICER was €862 per extra adherent patient. ICUR was €3,542. The probability of the intervention being cost‐effective was 0.75 if WTP is €12,000 for an extra adherent patient and €40,000 for QALY gained. The probability of the CPI being cost‐effective in remission of depressive symptoms was 0.55 for a WTP of €50,000. 4) Conclusions: A pharmacist intervention could be a good strategy to improve patients’ adherence to antidepressants in primary care but evidence supporting the pharmacist intervention in depressed patients is still limited, especially in community pharmacies and outside the USA. A low intensity CPI proved to be ineffective in improving patients’ adherence to antidepressants or clinical symptomatology. However, it was effective in improving the patient’s HRQOL. The CPI was not cost‐effective in comparison with UC in the improvement of adherence, depressive symptoms and QALYs.

S'ha investigat molt tant els mecanismes neuronals bàsics de l'audició com l'organització psicològica de la percepció de la parla. Tanmateix, en ambdós temes n'hi ha una relativa escassetat en quant a modelització. Aquí describim dos treballs de modelització. Un d'ells proposa un nou mecanisme de millora de selectivitat de freqüències que explica resultats de experiments neurofisiològics investigant manifestacions de forward masking y sobretot auditory streaming en l'escorça auditiva principal (A1). El mecanisme funciona en una xarxa feed-forward amb depressió sináptica entre el tàlem y l'escorça, però mostrem que és robust a l'introducció d'una organització realista del circuit de A1, que per la seva banda explica cantitat de dades neurofisiològics. L'altre treball descriu un mecanisme candidat d'explicar la trobada en estudis psicofísics de diferències en la percepció de paraules entre bilinguës primerencs y simultànis. Simulant tasques de decisió lèxica y discriminació de fonemes, fortifiquem l'hipòtesi de que persones sovint exposades a variacions dialectals de paraules poden guardar aquestes en el seu lèxic, sense alterar representacions fonemàtiques . / Though much experimental research exists on both basic neural mechanisms of hearing and the psychological organization of language perception, there is a relative paucity of modelling work on these subjects. Here we describe two modelling efforts. One proposes a novel mechanism of frequency selectivity improvement that accounts for results of neurophysiological experiments investigating manifestations of forward masking and above all auditory streaming in the primary auditory cortex (A1). The mechanism works in a feed-forward network with depressing thalamocortical synapses, but is further showed to be robust to a realistic organization of the neural circuitry in A1, which accounts for a wealth of neurophysiological data. The other effort describes a candidate mechanism for explaining differences in word/non-word perception between early and simultaneous bilinguals found in psychophysical studies. By simulating lexical decision and phoneme discrimination tasks in an attractor neural network model, we strengthen the hypothesis that people often exposed to dialectal word variations can store these in their lexicons, without altering their phoneme representations. / Se ha investigado mucho tanto los mecanismos neuronales básicos de la audición como la organización psicológica de la percepción del habla. Sin embargo, en ambos temas hay una relativa escasez en cuanto a modelización. Aquí describimos dos trabajos de modelización. Uno propone un nuevo mecanismo de mejora de selectividad de frecuencias que explica resultados de experimentos neurofisiológicos investigando manifestaciones de forward masking y sobre todo auditory streaming en la corteza auditiva principal (A1). El mecanismo funciona en una red feed-forward con depresión sináptica entre el tálamo y la corteza, pero mostramos que es robusto a la introducción de una organización realista del circuito de A1, que a su vez explica cantidad de datos neurofisiológicos. El otro trabajo describe un mecanismo candidato de explicar el hallazgo en estudios psicofísicos de diferencias en la percepción de palabras entre bilinguës tempranos y simultáneos. Simulando tareas de decisión léxica y discriminación de fonemas, fortalecemos la hipótesis de que personas expuestas a menudo a variaciones dialectales de palabras pueden guardar éstas en su léxico, sin alterar representaciones fonémicas.

En el moment en què els ballarins pateixen una lesió l'atenció dels professionals de la medicina de la dansa se centra prioritàriament en els aspectes físics del tractament i de la recuperació. Amb tot, la lesió sovint té conseqüències pel que fa a les funcions psicològiques. L'objectiu d'aquesta recerca de tipus exploratori, de disseny empíric, transversal, descriptiu i correlacional/causal és conèixer les respostes emocionals davant la lesió de ballarins lesionats de dansa mesurant depressió, desesperança, estat emocional i estratègies d'afrontament. Per això, es varen administrar el POMS, BDI-II, BHS i CHIP, a més d'un qüestionari sobre els factors associats a la lesió, a una mostra de 94 ballarins lesionats a Nova York. Els resultats més destacats assenyalen que el 31,9% dels ballarins va presentar una simptomatologia de depressió en les categories de lleu, moderat i sever en el BDI-II i un 42,9% d'ells desesperança. Quant al perfil de l'estat d'ànim (POMS), constatem una tendència a nivells elevats de tensió i confusió, seguits de depressió, fatiga i hostilitat. El vigor destaca per la seva absència. Les estratègies d'afrontament utilitzades inclouen l'afrontament instrumental i el de distracció, mentre que tendeixen a no utilitzar en la mateixa mesura estratègies pal·liatives. Pel que fa a d'altres factors associats cal destacar, en primer lloc, les preocupacions econòmiques com a factor que pot arribar a ser un impediment a l'hora d'obtenir tractament mèdic i/o psicològic. En segon lloc, en relació a les conductes dels ballarins és rellevant que el 64,8% va continuar ballant malgrat la lesió, i que el 31,9% va cuidar la lesió per sí mateix, sense cap ajut mèdic. Finalment, pel que fa al suport i l'ajuda que pot oferir un psicòleg especialitzat en dansa, els ballarins valoren positivament les tècniques de relaxació, i el seu suport davant les respostes emocionals davant les lesions, així com en la transició psicosocial de la carrera de ballarí. / En el momento en que los bailarines sufren una lesión la atención de los profesionales de la medicina de la danza se centra prioritariamente en los aspectos físicos del tratamiento y de la recuperación. Sin embargo, la lesión tiene a menudo consecuencias sobre las funciones psicológicas. El objetivo de esta investigación de tipo exploratorio, de diseño empírico, transversal, descriptivo y correlacional/causal es conocer las respuestas emocionales en bailarines lesionados midiendo depresión, desesperanza, estado emocional y estrategias de afrontamiento. Para ello, se administraron el POMS, BDI-II, BHS y CHIP, además de un cuestionario sobre los factores asociados a la lesión, a una muestra de 94 bailarines lesionados en Nueva York. Los resultados más destacados señalan que el 31,9% de los bailarines presentó una sintomatología de depresión en las categorías de leve, moderado y severo en el BDI-II y un 42,9% de ellos desesperanza. En cuanto al perfil del estado de ánimo (POMS), constatamos una tendencia a niveles elevados de tensión y confusión, seguidos de depresión, fatiga y hostilidad. El vigor destaca por su bajas puntuaciones. Las estrategias de afrontamiento empleadas incluyen el afrontamiento instrumental y el de distracción, mientras que tienden a no utilizar en la misma medida estrategias paliativas. En cuanto a otros factores asociados es importante destacar, en primer lugar, las preocupaciones económicas como factor que puede llegar ser un impedimento para obtener tratamiento médico y/o psicológico. En segundo lugar, en relación con las conductas de los bailarines cabe destacar que el 64,8% continuó bailando aún estando lesionado, y que el 31,9% cuidó la lesión por sí mismo. Finalmente, en cuanto al apoyo y la ayuda que puede ofrecer un psicólogo especializado en danza, los bailarines valoran positivamente las técnicas de relajación, y su apoyo ante las respuestas emocionales ante las lesiones, así como en la transición psicosocial después de la carrera de bailarín. / When dancers are injured dance medicine professionals focus their attention primarily on the physical aspects of treatment and recovery. However, injuries usually have an impact on the individual's psychological functions as well. The objective of this exploratory study, of experimental, transversal, descriptive and correlational/causal design, is to know the emotional responses towards injury in injured dancers measuring depression, hopelessness, emotional state and coping strategies. In order to do that, the POMS, BDI-II, BHS and CHIP were administered, together with a questionnaire regarding injury-associated factors, to a sample of 94 injured dancers in New York. As for the results, 31.9% of the dancers showed depression symptomatology in the categories mild, moderate and severe in the BDI-II and 42.9 of them showed hopelessness. Regarding the profile of mood states (POMS), results show a tendency towards high levels of tension and confusion, followed by depression, fatigue and hostility. Vigor stands out due to its low scores. The coping strategies used include instrumental and distraction, while not using palliative strategies in the same degree. Regarding other injury-associated factors it is important to note, firstly, the dancers' economical worries as a factor that can even prevent them from accessing medical and/or psychological treatment. Secondly, as regards dancers' behavior, 64.8% of them continued dancing despite being injured, and that 31.9% took care of their injuries themselves, without any professional medical help. Finally, regarding the support and help a dance psychologist can provide, dancers considered positive the relaxation techniques, and their support when emotionally responding to injuries as well as in the psychosocial transition at the end of their professional career.