Objectiu: 1-Conèixer la capacitat predictiva i la utilitat clínica per predir caigudes de dos tests d'equilibri i marxa "Timed up & go" i Tinetti en població geriàtrica ambulatòria ≥65 anys. 2-Conèixer la incidència,característiques epidemiològiques, i factors de risc que estan relacionats amb major risc de caigudes en el nostre medi.Estudi: Cohorts prospectiu multicèntric. Subjectes: 555 pacients majors de 65 anys visitats en els centres de salut del Maresme (Alella, Mataró, Premià i Canet). S´han exclòs els institucionalitzats i els domiciliaris.Material i mètodes: Es van recollir les variables sociodemogràfiques (sexe, edat i convivència), els factors de risc coneguts asociats a caigudes (caigudes prèvies, bastó, barreres arquitectòniques, el consum de fàrmacs i estat dels òrgans sensitius -vista i oïda-) i la capacitat per realitzar els test Timed up and Go, i Tinetti. Seguiment quadrimestral telefònic de 12 mesos de duració. Es va calcular la incidència de caigudes i de caiguts, la morbiditat soferta en les caigudes, incidència de caigudes múltiples i factors relacionats amb aquestes, correlació entre les diferents variables, i es va calcular l´anàlisi multivariant. Resultats: Incidència de caiguts: 23,6%(n=146), taxa d´incidència caigudes (*100 pers/any) 41,17% (n= 223)(21,15% en homes i 56% en dones), incidència caigudes múltiples 9%(n=50) (el 82% són dones). Les variables que es van relacionar de forma estadísticament significativa amb risc de tenir caigudes han estat: haver presentat caigudes prèvies,ser dona,augment de l´edat,caminar amb bastó,tenir major puntuació en l´índex de Charlson (morbiditat), pendre antidepressius o benzodiazepines,la polifarmàcia, presentar puntuacions més baixes en el test de Tinetti (tant en puntuació total com en els subapartats d´equilibri i marxa) o trigar més temps per a realitzar el test d´equilibri "Timed Up and Go".La sensibilitat i l´especificitat dels dos tests emprats és relativament baixa. En el model resultant en l´anàlisi multivariant els factors de risc escollits com a predicció de caigudes van ser: ser dona, presentar caigudes prèvies, utilitzar bastó, tenir un índex de Charlson ≥3, prendre antidepressius i tenir un test de Tinetti (subescala equilibri) alterat.El 68% de les caigudes han tingut conseqüències (n=100), originant en un 43,8% conseqüències moderades (contusions,esquinços,distensions,talls, abrassions o reducció de les funcions físiques en els 3 dies posteriors a la caiguda), seguit en un 19% de fractures.Les variables que es van relacionar de forma estadísticament significativa amb risc de caigudes múltiples han estat: ser dona,tenir caigudes prèvies, pendre antidepressius i la polifarmàcia. Els tests d´equilibri i marxa Timed up and Go (que es mesura en segons) i Tinetti no van resultar estadísticament significatius per la predicció de caigudes múltiples. Conclusions: La capacitat predictiva dels tests emprats és limitada i poc útil en la pràctica clínica. La incidència de caigudes ha estat d´un 26,3% (taxa d´incidència d´un 41,17%). En l´anàlisi univariant les variables significativament asociadse a presentar caigudes han estat: sexe femení, edad més avançada, presenta caigudes prèvies, caminar amb bastó, presentar un índex de comorbilitat elevat de Charlson, la polifarmàcia (sobretot antidepressius) o el Lawton en dones. En l´anàlisi multivariant les variables més significatives són: haver presentat caigudes prèvies, utilitzar bastó, ser dona, índex Charlson igual o major de 3, prendre antidepressius i tenir alteracions en la subescala d´equilibri del test de Tinetti. La població comunitària estudiada és,en general, molt sana, i sembla que a aquesta població no caldria utilitzar de forma sistemàtica els de Tinetti ni el TU&G, i es podrien reservar per pacients d´altres nivells assistencials, amb problemas més específics de marxa i equilibri. / Objective:1 - Know the predictive ability and clinical usefulness in predicting falls in tests of balance and motion "Timed up & go" and Tinetti in ambulatory geriatric population ≥ 65 years. 2 - Knowing the incidence, epidemiological characteristics, and factors risks that are associated with increased risk of falls in our environment.Type of study: multicentre prospective cohort.Subjects: 555 patients over 65 years visited the health centers in Maresme (Alella, Mataró, awards and Canet). Have been excluded institutionalized and home.Material and Methods: We collected sociodemographic variables (sex, age and cohabitation), the known risk factors associated with falls (previous falls, stick, architectural barriers, drug consumption and state of the light-sensitive organs i heard) and the ability to perform the Timed Up and Go test and Tinetti. Quarterly telephone monitoring for 12 months. We calculated the incidence of falls and falls, morbidity and mortality suffered in falls, the incidence of falls and the multiple factors associated with them. Has calculated the correlation between these variables and the analysis was performed multivariate.Results: Incidence of falls: 23.6% (n=146), incidence rate falls (*100 pers/year) 41.17%(n=223) (21.15% in men i 56% in women), multiple incidence falls 9% (n=50) (82% are gifts). Variables that were statistically significantly related to risk of falls were: previous falls have presented, being female, increasing age, walking with a cane, have higher scores on the Charlson index (disease), taking antidepressants or benzodiazepines, polypharmacy, present lower scores on the Tinetti test (both total score and in the subsections of balance and walking) or take longer to perform the balancing test "Timed Up and Go." The sensitivity and specificity of two tests used is relatively low. In the resulting model in the multivariate analysis the risk factors selected to predict falls were: being female, prior falls present, use a cane, having a Charlson index ≥ 3, take antidepressants and have a test of Tinetti (balance subscale) upset. 68% of the falls have had consequences (n=100), resulting in a 43.8% a moderate (bruises, sprains, tension, cuts, abrasions, or reduction of physical functions in the 3 days after the fall) followed by 19% of fractures. Variables that were associated with a statistically significant risk of multiple falls were: being female, having a history of previous falls, take antidepressants and polypharmacy. Tests of balance and motion Timed Up and Go (which is measured in seconds) and Tinetti were not statistically significant for predicting multiple falls.Conclusions: The predictive ability of the tests used is limited and not very useful in clinical practice. The incidence of falls was 26.3% (incidence rate of 41.17%). In the univariate analysis the variables significantly associated to file falls were: female sex, older age, previous falls present, walking with a cane, to present a high rate of comorbidity, polypharmacy (particularly antidepressants) or a low Lawton women. In multivariate analysis the most significant variables are: having filed previous falls, use a cane, being a woman, Charlson index ≥ 3, take antidepressants and have alterations in the balance subscale of the Tinetti test. Community population studied is generally very healthy, and seems that in this population would need to use a systematic testing or Tinetti TU&G, and could be reserved for patients in other levels of care, with more specific problems of motion and balance.

Es tracta d'un treball retrospectiu (primer quadrimestre del 2002) que analitza la prevalència de caigudes de la gent gran (a partir de 65 anys) a Barcelona que han sofert una caiguda no sincopal en els domicilis i han trucat al sistema de emergéncias mèdiques 061, per a sol·licitar ajuda i recurs majoritàriament d'ambulància.Els objectius generals de l'estudi són:1) Analitzar la freqüència de caigudes en la gent gran a Barcelona ciutat i2) Conèixer la qualitat de salut percebuda, en una mostra aleatória d'aquesta població, mitjançant la realització d'enquestes telefòniques, entre 12 i 18 mesos posteriors a la caiguda i esbrinar si la qualitat de salut percebuda de les persones que han caigut ha millorat o empitjorat. Les variables selecionades són: gènere, edat, districtes de Barcelona ciutat (10), franges horàries (8) dividides en franges de 3 hores, traumatismes assenyalats per localitzacions anatòmiques i tipus, destinacions hospitalàries de la ciutat, qui contesta l'enquesta, i les 5 preguntes de l'enquesta validada Euroqöl (mobilitat actual, cura personal, activitats quotidianes, dolor/malestar, ansietat/depressió) amb els seus 3 ítems de resposta per a cadascuna d'elles ( 1- no té problemes; 2- alguns problemes; 3- molts problemes).Les dades inicials estan recollides en el sistema operatiu MS-DOS, posteriorment a Excel-5 i Word-2000, s'han calculat algunes taxes i s'ha utilitzat el sistema SPSS 11,0 per a la realització de l'anàlisi estadística, estadístic "khi" per a variables qualitatives, comparar grups i la representativitat de les mostres i la prova de "t" de Sudent Fisher per a la conformitat de les mitjanes en les variables quantitatives. Per a tots ells el nivell de sisgnificació alfa és del 0,05. De l'anàlisi es pot concloure el següent: 1.- El nombre de dones és aproximadament tres vegades superior al dels hombes (si es calculen amb les taxes poblacionals de la ciutat, resulten només dues vegades superior). 2.- El 77,34% de les caigudes ocupen franges d'edat de 75 a 94 anys. La edat mitjana global de les caidas és de 81,9 anys (homes 80,1 anys i dones 82,5 anys), que supera o s'aproxima a l'esperança de vida de la ciutat en el 2002 que és en global de 79,1 anys, sent per als homes de 75,3 anys i per a les dones de 82,6 anys.3.- Els districtes predominants corresponen als districtes amb més població major i que són: 1º Eixample i 2º Sant Martí. 4.- Els períodes horaris de caigudes més freqüents són de 9 hores a 16 hores (43,09 %).5.- Els tipus de traumatismes més freqüents, d'entrada, són les contusions (56,8%), i els corresponents a l'extremitat inferior en una primera valoració (32,5%) i amb una distribució similar per als dos gèneres. 6.- Les destinacions predominants són: Hospital Cínic i Provincial i Hospital de Sant Pau, que corresponen als hospitals de referéncia dels barris predominants. 7.-Com que la mostra que contesta l'enquesta és representativa de la població estudiada, no es troben diferéncias significatives respecte al gènere, edat, tipus de patologia, localització anatòmica, districtes de la ciutat i destinacions hospitalàries de Barcelona. 8.- El gènere de les persones, el grup d'edat que pertany, la zona anatòmica afectada o el tipus de traumatismo no es pot demostrar que siguin determinants o influeixin en cap de les cinc variables estudiades de l'enquesta EuroQol sobre l'estat de salut actual percebut entre 12 a 18 mesos després de la caida: Mobilidat; Cura Personal; Activitats quotidianes; Dolor / Malestar i Ansiedat / Depressió. 9.- Finalment tampoc s'ha trobat relació entre el gènere, la zona anatòmica afectada o el tipus de traumatismo respecte al fet d'estar viu o mort entre 12 a 18 mesos després de la caida accidental. 10.- En aquest estudi, 1 de cada 3 persones amb més edat que l'esperança de vida, i que són atesos per un traumatismo domiciliari han mort entre els 12 i 18 mesos posteriors a la caiguda. Això significa que són un grup de risc fàcilment identificable per a intervencions específiques en la prevenció de caigudes i les seves conseqüèncias. La epidemiologia de les caidas cada dia té més rellevància, en part per l'augment de l'esperança de vida, bé significatiu en la ciutat de Barcelona, i per produir lesions, discapacitats i mort així com un alt cost sanitari i social. Les caigudes en la gent gran constituïxen un repte per a la sanitat pública del present i del futur; seria necessari analitzar i revisar les actuacions actuals i promoure les bases per a la seva prevenció que podrian sorgir d'actuacions coordinades donis dels equips sanitaris, socials, terapeutes, gestors en salut, etc,. / This is a retrospective work (first four months of 2002) that studies the prevalence of falls in older people (65 years or more) in Barcelona city, who had undergone non syncopal episodes at home, had called the medical emergency system (061) asking for help and had been transported to hospital in ambulance. The general objectives of the study are: 1) To study the frequency of falls in older people in Barcelona city and 2) To know the perceived health quality, in a random sample of this population, by means of telephone surveys, carried out between 12 and 18 months after the fall, to find out if the quality of present perceived health has a relation with the fall undergone. The selected variables are: sex, age, districts of Barcelona city (10), daytime ranges (8), traumatic events -indicated by anatomical locations and types-, hospital destinies in the city, person who answers the survey, and the 5 questions of the validated Euroqöl survey(present mobility, personal care, daily activities, pain/discomfort, anxiety/depression) with 3 answer items for each (1 no problems; 2 some problems; 3 many problems). The initial data are gathered in MSDOS system, later translated to Excel-5 and Word-2000, some ratios have been calculated and the system SPSS 11.0 has been used to carry out the statistical analysis, "khi" statistics has been used for qualitative variables, to compare groups and the representativeness of the samples and the Student Fisher "t" test for the conformity of the averages in the quantitative variables. For all of them, the level of significance alpha is 0,05. From the analysis, the following can be concluded: 1. - The number of women is approximately three times higher than the number of men (if they are calculated with population ratios of the city, are only twice higher). 2. - 77.34% of the falls occupy age ranges from 75 to 94 years. 3. - The predominant districts correspond to the districts with most older population, namely: 1st l'Eixample and 2nd Sant Martí.4. - The time period where falls are most frequent is from 9,00 am to 16,00 pm (43.09 %). 5.- The types of most frequent traumatic events are contusions (56,8%), and those corresponding to lower extremity on first valuation (32,5%), with similar distribution for both genders. 6. - The predominant destinies are: Clynical and Provincial Hospital and Hospital of Sant Pau, that correspond to the reference hospitals of the predominant districts. 7. - Because the pattern (in the answers to the Euroqol) is representative of the study population, we don't find significant differences with respect to sex, age, types of pathology, anatomical location, districts of the city and hospital destinies in Barcelona. 8. - The sex of the people, their group of age, the anatomical zone affected or the type of traumatic event cannot be demonstrated to be determining or to have an influence in none of the five variables studied by the EuroQol survey on perceived state of present health between 12 to 18 months after the fall: Mobility; Personal Care; Daily activities; Pain/Discomfort and Anxiety/Depression. 9. - Finally no relation has been found between gender, anatomical zone affected or the type of traumatism and being alive or dead between 12 to 18 months after the accidental fall.10. - In this study, 1 out of 3 people older than the life expectancy, and that are being taken care of because of a home fall, have died between 12 and 18 months after the fall. This means that they are a risk group that can be easily identifiable for specific interventions in the prevention of falls.Epidemiology of falls becomes progressively more relevant, partly because of the increase in life expectancy, very significant in the city of Barcelona. It is the cause of injuries, handicaps and death as well as a high sanitary and social cost. KEY WORDS: falls, elderly people, prevention, Barcelona population.

En països desenvolupats, la característica demogràfica actual més rellevant és l'envelliment de la població. Tenint en compte el percentatge de gent gran i la tendència de la població en el futur, es considera essencial que els professionals de la salut i entitats responsables del sistema sanitari, estableixin estratègies que ens permetin avaluar objectivament els individus amb un major dèficit funcional per oferir intervencions adequades, i per tant, ens permetin assegurar un envelliment més saludable i una millor qualitat de vida de la població. La reducció de les capacitats físiques és una part important de l'atenció mèdica en les persones grans perquè té conseqüències importants quant a mobilitat, mortalitat, i pèrdua d'independència funcional.El primer estudi va avaluar la fiabilitat i sensibilitat d'una versió modificada del test 'Timed Get Up and Go' (TGUG) en predir el risc de caigudes en gent major de 65 anys, emprant una aproximació quantitativa i qualitativa. El test TGUG modificat es va dissenyar com una eina per avaluar la funció física, per identificar la gent gran amb limitacions en una o més de les barreres físiques que tenen un efecte important en la independència de les persones: pèrdua de força muscular, dificultats en la marxa i alteració de l'equilibri. El segon estudi va avaluar la validesa del test TGUG modificat, determinant el grau en el que resultats del test s'associaven a altres mesures prèviament validades i utilitzades en la literatura mèdica per documentar modificacions causades per l'edat en la funcionalitat física i limitacions funcionals. En el tercer estudi, varem conduir un assaig clínic aleatori controlat d'un entrenament funcional en circuit (FCT) amb l'objectiu de determinar l'efecte d'un programa d'intervenció de 12 setmanes en reduir les mesures funcionals de fragilitat en un grup de gent gran fràgil resident a la comunitat. El segon objectiu d'aquest últim estudi va ser avaluar si aquestes millores funcionals es mantenien 6 mesos després de finalitzar la intervenció.La implicació dels resultats del primer estudi suggereix que el temps total (segons) requerit per dur a terme el test TGUG modificat pot ser adequat per discriminar gent gran amb uns nivells alts o baixos de funcionalitat física. A més, basant-nos amb les altes correlacions obtingudes entre els components del test TGUG modificat i els tests amb els quals es va comparar, s'ha establert la validació de la nostra eina. El test és fàcil de dur a terme, requereix un temps baix d'administració, i es pot utilitzar a la pràctica clínica diària. Els resultats del tercer estudi indiquen que el programa FCT de 12 setmanes de durada basat en un treball funcional d'equilibri i força de les extremitats inferiors, dut a terme a l'atenció primària, és efectiu i els beneficis es mantenen 6 mesos després de finalitzar la intervenció en un grup de gent gran fràgil resident a la comunitat.Per concloure, la població gran requereix una eina d'avaluació de la funció física adequada, i s'han d'aplicar intervencions que hagin demostrat ser efectives per disminuir la pèrdua funcional en aquest grup de població. Un bon cribatge lligat a intervencions de salut pública poden oferir una bona eina per reduir el deteriorament físic en gent gran en situació de risc. / En los países desarrollados, la característica demográfica actual más relevante es el envejecimiento de la población. Teniendo en cuenta el porcentaje de gente mayor y la tendencia de la población en el futuro, se considera esencial que los profesionales sanitarios y entidades responsables del sistema sanitario, establezcan estrategias que nos permitan evaluar objetivamente los individuos con un mayor déficit funcional para ofrecerles intervenciones adecuadas, y por lo tanto, nos permitan asegurar un envejecimiento más saludable y una mayor calidad de vida de la población. La reducción de las capacidades físicas es una parte importante de la atención médica de las personas mayores porqué tiene consecuencias importantes en su movilidad, mortalidad, y pérdida de independencia funcional.En el primer estudio se evaluó la fiabilidad y sensibilidad de una versión modificada de la prueba 'Timed Get Up and Go' (TGUG) para predecir el riesgo de caídas en gente mayor de 65 años, utilizando una aproximación cuantitativa y cualitativa. La prueba TGUG modificada se diseñó como una herramienta para evaluar la función física, para identificar la gente mayor con limitaciones en una o más de las barreras físicas que tienen un efecto importante en la independencia de las personas: pérdida de fuerza muscular, dificultades en la marcha y alteraciones del equilibrio. El segundo estudio evaluó la validez de la prueba TGUG modificada, determinando el grado en que los resultados de la prueba se asociaban a otras medidas previamente validadas y utilizadas en la literatura médica para documentar modificaciones causadas por la edad en la funcionalidad física y limitaciones funcionales. En el tercer estudio, condujimos un ensayo clínico aleatorio controlado de un entrenamiento funcional en circuito (FCT) con el objetivo de determinar el efecto de un programa de intervención de 12 semanas en reducir las medidas funcionales de fragilidad en un grupo de gente mayor frágil residente en la comunidad. El segundo objetivo de éste último estudio fue evaluar si la mejoras producidas por la intervención se mantenían pasados 6 meses de su finalización.La implicación de los resultados del primer estudio sugiere que el tiempo total (segundos) requerido para finalizar la prueba TGUG modificada puede ser adecuado para discriminar la gente mayor con niveles altos o bajos de funcionalidad física. Además, si nos basamos en las altas correlaciones obtenidas entre los componentes de la prueba TGUG modificada y las pruebas con las que se comparó, se ha establecido la validación de nuestra herramienta. La prueba es fácil de llevar a cabo, requiere un tiempo de administración bajo, y se puede utilizar en la práctica clínica diaria. Los resultados del tercer estudio indican que el programa FCT de 12 semanas de duración basado en el trabajo funcional del equilibrio y la fuerza de extremidades inferiores, llevado a cabo en la atención primaria, es efectivo y los beneficios se mantienen 6 meses después de finalizar la intervención, en un grupo de gente mayor frágil residente en la comunidad.Para concluir, la población mayor requiere una herramienta de evaluación adecuada de la función física, y se deben aplicar intervenciones que hayan demostrado su efectividad para disminuir la pérdida funcional en este grupo de población. Un buen cribaje con intervenciones de salud pública pueden ofrecer una buena herramienta para reducir el deterioro físico en gente mayor en situación de riesgo. / In developed countries, the most relevant demographical characteristic of current times is the ageing of the population. Given the current number of old people and future expectations about elderly population's incidence, it is considered to be essential that health care professionals and responsible entities and organizations, establish strategies that allow us to objectively assess those areas with the highest functional deficits, to offer the appropriate intervention, and thus to ensure healthy ageing and higher quality of life to the greatest number of citizens possible. Functional decline is an important part of health care of the elderly because it has significant consequences for older adults in terms of morbidity, mortality, and loss of independence.The first study assessed the reliability and sensitivity of a modified version of the 'Timed Get Up and Go' (TGUG) test in predicting fall risk, using both a quantitative and qualitative approach in individuals older than 65 years. The modified TGUG test had been developed as a physical function assessment to identify older people with impairments in one or more of the major physiological domains that have a substantial effect on the ability of older persons to remain independent: muscular weakness, and deficits in gait and balance. The second study assessed the construct validity of the modified TGUG test, determining the degree to which scores of a modified TGUG test were associated with other measures used in the literature to document age-related change in both functional performance and physiological impairment. In the third study, we conducted a randomized clinical trial of a functional circuit training program aiming to determine the effect of a 12-week structured, intervention program on reducing physical frailty measures in a group of community-dwelling physically frail elderly individuals. The secondary aim of the third study was to evaluate whether these improvements were sustained 6 months after the end of the training program.The implications of the findings from the first study suggest that the modified TGUG test for total time (sec) may be suitable to discriminate older individuals of high and low functional levels. Furthermore, based on the strength of the correlations obtained between components of the modified TGUG and the comparison tests, concurrent, criterion validity of the modified TGUG has been indicated. The test is simple to administer, needs a short administration time, and is feasible for older people to undertake in community settings and for rehabilitation assessment in primary care. Findings from the third study indicate that a 12-week FCT program which focused on functional balance, and lower body strength-based exercises, conducted in a primary care setting is a safe, effective and sustainable intervention in older physically frail community-dwelling adults.In conclusion, the elderly population require an appropriate physical function screening assessment, and specific proven interventions need to be put in place to maximize physical functioning once the deficit areas are known. A simple screening procedure linked with effective public health interventions may offer great scope for reducing functional decline in at-risk older people.