Esta tesis doctoral está basada en el estudio de los factores determinantes de la duración de la incapacidad temporal por contingencia común (ITcc). Se examina la variabilidad geográfica de la duración de la ITcc entre comarcas de Cataluña para episodios de ITcc en general y para dos patologías frecuentes, trastornos musculoesqueléticos (TME) y trastornos mentales. Se utilizan datos de cohortes de episodios de ITcc cedidos por el Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (ICAMS) de la Generalitat de Catalunya. Se analizaron todos los primeros episodios de ITcc finalizados en el año 2007 y 2010 estudiando factores individuales (sexo, edad, diagnóstico, entidad gestora del episodio, régimen de afiliación a la Seguridad Social y rama de actividad económica) y/o contextuales relacionados con recursos sanitarios (número de áreas básicas de salud) y socioeconómicos (cuota de mercado y tasa de desempleo) que podrían explicar la variabilidad observada. Se utilizaron modelos de regresión multinivel de riesgos proporcionales con episodios anidados en comarcas. También se propone un modelo de fragilidad condicional basado en un enfoque Poisson para analizar la duración de la ITcc (u otro evento de interés) en presencia de eventos repetidos para un mismo individuo, y se muestra la utilidad del modelo para analizar dicha duración en grandes bases de datos. Se utilizaron episodios de ITcc finalizados en el año 2007 por trastorno mental y por neoplasia, a partir de los cuales se comparó empíricamente el modelo de fragilidad condicional (CFM) y el enfoque propuesto basado en un modelo de fragilidad condicional Poisson (CFPM). / This thesis is based on the study of the determinants of the duration of sickness absence (SA). We examined the geographic variability of the SA duration between comarcas of Catalonia for SA in general and for two common groups of disorders, musculoskeletal disorders (MSDs) and mental health disorders. Cohort data of SA episodes ceded by the Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (ICAMS) of the Generalitat of Catalunya were used. All first SA episodes ending in 2007 and 2010 were analyzed studying individual factors (sex, age, diagnosis, entity managing the sick leave, employment status, and economic activity branch) and contextual factors related to health resources (number of basic health areas) and socioeconomic indicators (market share and unemployment rate) that could explain the observed variability. Multilevel proportional hazard regression models with episodes nested in comarcas were used. This thesis also proposes using a conditional frailty model based on a Poisson approach for analyzing SA duration (or other event of interest) in the presence of repeated events in the same individual, and demonstrates the usefulness of such a model to analyze large datasets. SA episodes ending in 2007, caused by mental health disorders and neoplasms were used, from which the conditional frailty model (CFM) and a novel approach based on a conditional frailty Poisson model (CFPM) were compared empirically.

Epidemiological evidence is limited regarding the effects of long-term exposure to traffic-related air pollution and to traffic noise on blood pressure (BP). This thesis aims at (a) assessing the long-term co-exposure to traffic-related air pollution and traffic noise and (b) evaluating and disentangling the associations of each of these trafficrelated environmental factors on hypertension, systolic and diastolic BP in the adult population of Girona city (Catalonia, Spain). We studied the spatial correlation between annual average levels of measured nitrogen dioxide (NO2) and modeled traffic noise levels (L24h and Lnight) at 83 outdoor residential locations in Girona city. We used data from the baseline examination (years 2003-2006) of a population-based cohort corresponding to 3836 participants aged 35-84. We assigned outdoor annual average levels of NO2 and traffic noise at the participants’ postal addresses with a land-use regression model and a traffic noise model, respectively. Indoor traffic Lnight levels at the bedrooms were estimated based on the noise protection elements at home. The correlation between NO2 and traffic noise was high and city area-dependent. NO2 and indoor traffic noise showed consistent and independent associations with both BP and hypertension. In contrast, the associations for NO2 could not be disentangled from those for outdoor traffic noise. We also identified potential susceptibility groups. This thesis adds to the limited evidence showing that long-term exposure to trafficrelated air pollution and to traffic noise are associated (and independently) with both BP and hypertension. Further studies are required to confirm these results. / L’evidència epidemiològica és limitada en relació als efectes de l’exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica i al soroll provinents del trànsit amb la pressió arterial (PA). Aquesta tesi té com a objectiu (a) explorar l’exposició conjunta a la contaminació atmosfèrica i al soroll del trànsit a llarg termini i (b) avaluar i separar les associacions de cadascun d’aquests dos factors ambientals amb la hipertensió i la pressió sistòlica i diastòlica a la població adulta de la ciutat mediterrània de Girona (Catalunya, Espanya). Vam estudiar la correlació espacial entre els nivells anuals mitjans de diòxid de nitrogen (NO2) mesurat i del soroll de trànsit modelitzat (L24h and Lnit) a l’exterior de 83 localitzacions residencials. Vam utilitzar les dades de l’exploració basal (anys 2003- 2006) d’una cohort poblacional corresponents a 3836 participants de 35 a 84 anys. Vam assignar els nivells mitjans anuals exteriors de NO2 i de soroll de trànsit a les adreces postals residencials de cada participant amb un model de regressió de l’ús del sòl i un model de soroll de trànsit, respectivament. Els nivells interiors de Lnit de trànsit als dormitoris es van derivar en base a les proteccions contra el soroll a casa. La correlació entre l’NO2 i el soroll del trànsit era elevada i depenia de l’àrea de la ciutat. Ambdós l’NO2 i el soroll del trànsit s’associaven consistent i independentment amb la hipertensió i la PA. En canvi, les associacions per l’NO2 no es podien deslligar de les del soroll de trànsit exterior. També vam identificar factors de susceptibilitat potencials. Aquesta tesi incrementa l’evidència escassa sobre que l’exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica i al soroll del trànsit s’associen, i independentment, tant amb la PA com amb la hipertensió. Es requereixen més estudis per confirmar aquests resultats. / La evidencia epidemiológica es limitada en relación a los efectos de la exposición prolongada a la contaminación atmosférica y al ruido procedentes del tráfico con la presión arterial (PA). Esta tesis tiene como objetivo (a) explorar la exposición conjunta a la contaminación atmosférica y al ruido del tráfico a largo plazo y (b) evaluar y separar las asociaciones de cada uno de estos dos factores ambientales con la hipertensión y la presión sistólica y diastólica en la población adulta de la ciudad mediterránea de Girona (Cataluña, España). Estudiamos la correlación espacial entre los niveles anuales medios de dióxido de nitrógeno (NO2) medido y de ruido de tráfico modelizado (L24h and Lnoche) en el exterior de 83 localizaciones residenciales. Utilizamos los datos de la exploración basal (años 2003-2006) de una cohorte poblacional correspondientes a 3836 participantes de 35 a 84 años. Asignamos los niveles medios anuales exteriores de NO2 y de ruido de tráfico a las direcciones postales residenciales de cada participante con un modelo de regresión del uso del suelo y un modelo de ruido de tráfico, respectivamente. Los niveles interiores de Lnoche de tráfico en los dormitorios se derivaron en base a las protecciones contra el ruido en casa. La correlación entre el NO2 y el ruido del tráfico era elevada y dependía del área de la ciudad. Ambos el NO2 y el ruido del tráfico se asociaban consistente e independientemente con la hipertensión y la PA. En cambio, las asociaciones para el NO2 no se podían desenredar de las del ruido de tráfico exterior. También identificamos factores de susceptibilidad potenciales. Esta tesis incrementa la evidencia escasa sobre que la exposición prolongada a la contaminación atmosférica y al ruido del tráfico se asocian, e independientemente, tanto con la PA como con la hipertensión. Se requieren más estudios para confirmar estos resultados.

Objective: To adapt the community nursing version of the “Developing Evidence-Based Practice (DEBP )” questionnaire in to the primary health care (PHC) setting in Spain and to evaluate its psychometric properties. Methods: The DEBP questionnaire was translated, back-translated, and pilot-tested. During the first six months of 2010, 513 nurses participated in the study. Internal structure was analyzed by exploratory factor analysis. Reliability scores and sensitivity to change were assessed. Results: Factor analysis showed six components that explained 49 % of the variance. Reliability was satisfactory (consistency and agreement coefficients >0.70). Overall score and the “Skills for evidence-based practice (EBP)” component score showed a medium and a large effect respectively. Conclusions: The DEBP questionnaire adapted has satisfactory psychometric properties. It is a useful tool for measuring the development of EBP and assessing the barriers for its implementation / Objetivo: Adaptar el cuestionario "Developing Evidence-Based Practice (DEBP)" en su versión para enfermeras comunitarias al contexto de la atención primaria (AP) en España y evaluar sus propiedades psicométricas. Metodología: Se realizó la traducción, la retrotraducción y el pilotaje del cuestionario. Durante el primer semestre de 2010, 513 enfermeras participaron en el estudio. Se analizó la estructura interna mediante un análisis factorial exploratorio. Se evaluó la fiabilidad de las puntuaciones y la sensibilidad al cambio. Resultados: El análisis factorial mostró seis componentes que explicaban un 49% de la variancia. La fiabilidad fue satisfactòria (coeficientes de consistencia y acuerdo >0,70). La puntuación global y la del componente "Habilidades para la pràctica basada en pruebas (PBP)" mostraron un efecto moderado e importante respectivamente. Conclusiones: El cuestionario DEBP adaptado presenta unas propiedades psicométricas satisfactorias. Representa una herramienta útil para medir el desarrollo de la PBP y evaluar las barreras para su implementación

Background and aims: The immune, respiratory and central nervous system start developing during pregnancy and continue during the first years of life. Therefore, environmental exposures during these periods may play a role on the maturation of these systems. In particular, the exposure to indoor microbial agents, indoor factors such as pets or dampness, and to household cleaning products during infancy or childhood may have important implications in the development processes. This thesis aims to assess the long term effects of indoor exposure to microbial agents and chemical based cleaning products on respiratory and mental health among children from birth to the age of 13 years old. Methods: We used data from nine European birth cohorts that are part of three projects: the European HITEA project, the Spanish INMA project; and the German GINIplus and LISAplus birth cohort studies. Information on the exposure to indoor dampness, pet ownership, the use of cleaning products and allergy and respiratory health was periodically collected through questionnaires and health tests. Living room dust samples were collected when the children were 2-3 months and analysed for microbial agents concentrations (bacterial endotoxin, fungal extracellular polysaccharides (EPS) from Aspergillus spp. and Penicillium spp, and mould β(1,3)- glucans). Multivariable regression models were used to assess the associations between the exposures and the health outcomes. Results: 1) Concentrations of measured microbial agents varied differently across the cohorts. 2) Season of dust sampling, dog ownership, indoor report of dampness, and number of people living in the home is associated with the concentrations of microbial agents. 3) Early life exposure to endotoxin and dogs in the home is associated with lower levels of FeNO at school age. 4) Domestic use of cleaning sprays, air fresheners and solvents during pregnancy is associated with a higher prevalence of wheezing and LRTI during the first year of life. 5) At school age, bystander exposure to domestic cleaning sprays increases the levels of FeNO, and exposure to air freshening sprays and solvents decreases the lung function. 6) Persistent exposure to indoor dampness during early life has negative effects on the cognitive function and social competences at 4 years old. 7) Exposure to visible mould, dampness and pet ownership during the first 10 years of life increases the risk of borderline or abnormal scores in the SDQ at 10 years of age. Conclusion: Our results suggest that indoor exposure to microbial agents during early life and exposure to chemical based cleaning products during pregnancy, infancy and childhood play a role in the development of the respiratory, immune and central nervous systems. / Introducció i objectius: El desenvolupament dels sistemes immunitari, respiratori i nerviós central comença durant l’embaràs i continua al llarg la infància. Així, els primers anys de vida són moments crucials en que qualsevol exposició ambiental pot influir el desenvolupament d’aquests sistemes. Concretament, l’exposició durant la infància a agents microbiològics, humitat, animals de companyia i productes de neteja pot tenir implicacions importants en els processos de maduració d’aquests sistemes. L’objectiu principal d’aquesta tesi és el d’avaluar els efectes a llarg termini de la exposició a agents microbiològics i a productes de neteja de base química a la llar, sobre la salut respiratòria i mental des del naixement fins a l’edat de 13 anys. Mètodes: En aquesta tesi hem fet servir dades de nou cohorts de naixement europees que formen part de tres projectes: el projecte europeu HITEA, el projecte espanyol INMA, i els estudis alemanys GINIplus i LISAplus. La informació sobre la exposició a humitat, a animals de companyia, la utilització de productes de neteja, al·lèrgies i salut respiratòria es va recollir en tots els projectes mitjançant qüestionaris administrats als pares/mares i proves mèdiques o tests neuropsicològics. A més, es van recollir mostres de pols dels menjadors de les cases quan els nens/es tenien 2-3 mesos d’edat que es van analitzar per determinar les concentracions d’agents microbiològics (endotoxines bacterianes, polisacàrids extracel·lulars (EPS) d’Aspergillus spp. i Penicillium spp i β(1,3)-glucans fúngics). Per l’avaluació de les associacions entre exposicions i resultats de salut s’han desenvolupat models de regressió múltiple. Resultats: 1) Les concentracions d’agents microbiològics mesurats en pols de les llars varien per cohort. 2) L’estació de l’any en que es recull la mostra de pols, la presència de gossos a la casa, reportar humitat a la casa i el número de persones que hi viuen estan associats amb la concentració d’agents microbiològics a la pols. 3) L’exposició durant els primers mesos de vida a endotoxines i gossos a la llar s’associa amb nivells baixos de FeNO a edat escolar. 4) L’ús d’esprais i dissolvents per la neteja de la casa, i ambientadors durant l’embaràs està relacionat amb un increment en la prevalença de sibilants i infeccions respiratòries de vies baixes al llarg del primer any de vida. 5) En edat escolar, la exposició passiva a productes de neteja domèstics utilitzats en forma d’esprais incrementa els nivells de FeNO, i l’exposició a esprais ambientadors i dissolvents per la neteja de la llar disminueix la funció pulmonar. 6) L’exposició persistent a humitat a la llar durant els 2 primers anys de vida té un efecte negatiu sobre la funció cognitiva i les competències socials mesurades als 4 anys d’edat. 7) L’exposició a fongs procedents de la humitat, a humitat i a animals de companyia a casa al llarg dels primers 10 anys de vida incrementa el risc de puntuacions “borderline” o anormals al questionari SDQ administrat als 10 anys. Conclusió: els resultats presentats en aquesta tesi suggereixen que l’exposició a agents microbiològics durant els primers mesos de vida i l’exposició a productes de neteja durant l’embaràs i la infància juguen un paper important en el desenvolupament dels sistemes respiratori, immunològic i nerviós central.

Nurse prescribing has experienced much legislative confusion over the past 40 years in Spain. Nonetheless, primary care nurses prescribe medications, most frequently standard childhood vaccinations, antiseptics and nonsteroidal anti-inflammatory drugs, and health care supplies such as consumables for diabetes care, wound care products used to prevent and treat chronic wounds, and supplies needed by patients with urinary incontinence. Therefore, nurse prescription is usual practice, whether it is autonomous or a collaborative effort with doctors and care protocols, even though the regulation of this activity lags behind daily practice. On the other hand, primary care nurses have greater knowledge than doctors do about certain medications and health care supplies and their use, such as those used for the prevention and treatment of pressure ulcers. Care for patients with pressure ulcers, or at risk of developing them, tends to be provided by nurses. Therefore, this research uses the topic of caring for pressure ulcers to illustrate the merits of the legislation permitting nurse prescription. This achievement is expected to contribute to the development and strengthening of the nursing profession / La prescripció infermera (PI) a Espanya ha patit una legislació confusa i canviant durant els darrers gairebé 40 anys. Això no obstant, les infermeres d’atenció primària prescriuen medicaments; els més prescrits són les vacunes, els antisèptics i els antiinflamatoris no esteroïdals, i productes sanitaris com el material fungible que fan servir les persones que pateixen diabetis, els apòsits per a la prevenció i el tractament de ferides cròniques i els productes per a la incontinència d’orina. Per això, la PI és una pràctica habitual, de forma autònoma i col·laborativa mitjançant protocols, tot i que la regulació d'aquesta activitat no estigui d'acord amb la pràctica. Les infermeres d’atenció primària tenen millors coneixements que els metges sobre determinats medicaments i productes sanitaris, en especial els que es fan servir per a la prevenció i el tractament de les nafres per pressió. La cura de les persones que pateixen o es troben en risc de patir nafres per pressió, que majoritàriament recau en les infermeres, és un camp que ha servit en aquesta investigació per mostrar que la PI no constitueix un canvi legislatiu sense fonament

Introduction Interventions to reduce greenhouse gas emissions and mitigate climate change can involve co-benefits of health, with special active transportation policies (including walking, cycling and travelling by public transport) having the potential to provide both co-benefits to environmental and public health. Methods A health impact assessment approach has been performed using a quantitative model for estimating the health impacts of different active transportation policies in urban areas. Result We have quantified the impacts of two risk factors, air pollution and traffic accidents, as well as the protective effect of physical activity. In total, the benefits of physical activity exceed the risks associated with active transport policies. Conclusions Active transportation policies can produce substantial benefits for public health, which are mainly associated with increased levels of physical activity. / Introducción Las intervenciones para reducir las emisiones de gases de efecto invernadero y cambio climático, pueden conllevar co-beneficios para la salud. En especial las políticas de transporte activo (caminar, viajar en bicicletas o en transporte público) pueden tener la capacidad de proveer beneficios para el medioambiente y la salud. Métodos Mediante el abordaje de la evaluación de impactos en salud se ha utilizado una modelo cuantitativo par estimar los impactos en salud de diferentes intervenciones o políticas de transporte activo, en áreas urbanas. Resultado Se cuantificaron los impactos de dos factores de riesgo, la contaminación del aire y los accidentes de tráfico. Se cuantifico además el efecto protector de la actividad física. En conjunto los beneficios de la actividad física superaron a los riesgos asociados con las políticas de transporte activo. Conclusiones Las políticas de transporte activo pueden producir grandes beneficios para la salud de la población. Estos beneficios están asociados principalmente con el incremento en los niveles de la actividad física. / Introducció Les intervencions per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i canvi climàtic, poden implicar beneficis per a la salut. Especialment les polítiques de transport actiu (caminar, viatjar en bicicletes o en transport públic) poden tenir la capacitat de proveir beneficis per al medi ambient i la salut. Mètodes Mitjançant l'abordatge de l'avaluació d'impactes en salut s'ha utilitzat una model quantitatiu per estimar els impactes en salut de diferents intervencions o polítiques de transport actiu en àrees urbanes. Resultat Es van quantificar els impactes de dos factors de risc, la contaminació de l'aire i els accidents de trànsit. Es va quantificar a més l'efecte protector de l'activitat física. En conjunt els beneficis de l'activitat física superar els riscos associats amb les polítiques de transport actiu. Conclusions Les polítiques de transport actiu poden produir grans beneficis per a la salut de la població. Aquests beneficis estan associats principalment amb l’incremento en els nivells de l'activitat física.

Persistent organic pollutants (POPs), bisphenol A (BPA) and pthalates may increase the risk of respiratory infections and allergic diseases in infants and the effects might last until, at least, adolescence. Cytokines and biomarkers of inflammation can provide information of the mechanisms behind such associations. Data from the “Infancia y Medioambiente” (INMA) population-based birth cohort project and from six other existing European birth cohort studies have been used in the present thesis, which also includes a systematic review. Results of the present work, which includes five scientific publications, suggest that prenatal exposure to POPs affects the immune and respiratory health of children, that the effects are observed even at low levels of exposure and that these may last until adolescence. Biological mechanisms behind such effects were not possible to describe in the present thesis, however, it provided information of a potential biomarker (interleukin 10) of chronic immunotoxic effects of POPs. Results also indicate potential effects of prenatal exposure to BPA and phthalates on the development and functioning of the immune and respiratory systems of infants and children. In the present thesis we highlight the limitations of existing studies in the field and provide recommendations for future research. / Els compostos orgànics persistents (COPs), el bisfenol A (BPA) i els ftalats podrien estar relacionats amb un increment del risc de patir infeccions respiratòries i símptomes relacionats amb l’al•lèrgia en infants i fins, com a mínim, l’adolescència. Les citoquines i els marcadors d’inflamació poden aportar informació dels mecanismes que hi ha darrera d’aquestes associacions. En la present tesis s’han utilitzat dades de la cohort de naixement “Infancia y Medioambiente” (INMA) i de sis cohorts de naixement Europees. La tesis també inclou una revisió sistemàtica. Els resultats d’aquest treball, que inclou cinc publicacions científiques, suggereixen que l’exposició prenatal a COPs afecta els sistemes immunitari i respiratori dels infants i nens, que aquests efectes es donen inclús a exposicions relativament baixes i que aquests efectes poden perdurar fins a l’adolescència. Els mecanismes biològics que podrien explicar els efectes observats no s’han pogut descriure en el present treball, tot i així, hem aportat informació d’un possible biomarcador (interleuquina 10) dels efectes immunotòxics crònics dels COPs. Els resultats també mostren efectes potencials de l’exposició prenatal a BPA i ftalats sobre el desenvolupament i funcionament dels sistemes immunitari i respiratori dels infants i nens. A la present tesis es remarquen les principals limitacions dels estudis existents en aquest camp i es proposen recomanacions de millora per a futurs estudis. Mentrestant, es recomana revisar la legislació actual per tal de reduir l'ús d'aquells compostos que encara estan al mercat i que s'utilitzen àmpliament.

The present research explores the levels and patterns of accumulation of a wide range of persistent organic pollutants (POPs) in the human population. It assesses two major families of POPs, namely organochlorine compounds (OCs) and polybrominated diphenyl ethers (PBDEs), and focuses on the population of Catalonia, a Mediterranean country in South-West Europe with active agricultural and industrial sectors. The research described in this study is based on a public health survey conducted by the Government of Catalonia in 2002, which included a health exam and a blood testing for 919 individuals. Gas chromatography and mass spectrometry techniques have been used to determine the concentrations of these pollutants in the serum samples. This research has customised a methodology to better detect organochlorine compounds in human serum samples. It has also contrasted the POP concentrations with a set of socio-demographic factors, with a special focus on age, sex and body mass index (BMI). And nally, it provides complementary assessments on POPs in other locations of Catalonia, including the Flix township that hosts a chemical factory; and on mercury, which is a non-organic persistent pollutant, in the infant population of the Menorca island. In essence, this research navigates in a diversity of pollutants, research methodologies and geographic conditions to explore the linkages between environmental pollution and human health. / Aquest estudi avalua els nivells i els patrons d'acumulació d'un ampli ventall de contaminants orgànics persistents (COPs) en la població humana. Comprèn dues classes de COPs, específicament els compos- tos organoclorats (OCs) i els polibromodifenil eters (PBDEs), i se centra en la població de Catalunya, un país mediterrani del sud-oest d'Europa amb uns sectors agrícola i industrial actius. La recerca descrita en aquest estudi es basa en una enquesta de salut pública duta a terme per la Generalitat de Catalunya el 2002, que va incloure en examen de salut i l'extracció d'una mostra de sang per a 919 persones. Les concentracions d'aquests contaminants en les mostres de s erum es van determinat mitjan cant t ecniques de cromatogra a de gasos i espectrometria de masses. En aquesta recerca s'ha dissenyat una metodologia específica per tal de millorar la detecció dels compostos organoclorats en mostres de sèrum humà. A més, les concentracions de COPs s'han contrastat amb una sèrie de factors sòcio-demogràfics, amb una especial atenció al sexe, l'edat i l' índex de massa corporal (IMC). Finalment, l'estudi proporciona avaluacions complementàries sobre els COPs en altres llocs de Catalunya, incloent el municipi de Flix, que acull una fàabrica de productes químics; i sobre el mercuri, un contaminant persistent inorgànic, a la població infantil de l'illa de Menorca. En resum, aquesta recerca combina una diversitat de contaminants, mètodes analítics i àrees geogrà ques per tal d'explorar l'associació entre la contaminació medioambiental i la salut humana.

El objetivo de este trabajo fue identificar indicadores pronósticos de mortalidad en personas con demencias avanzadas a corto y largo plazo, introduciendo la calidad de vida como un nuevo posible indicador. Metodología: Estudio observacional prospectivo y analítico de 4 años de duración con demencias avanzadas institucionalizadas. Resultados: La muestra estuvo formada por 155 participantes, con una media de edad al finalizar el estudio de 85.5 años. Los Hazard ratios a partir del modelo de Cox, fueron la edad (HR=1.05), el sexo masculino (HR=1.95), el dolor (HR=1.2), la calidad de vida (HR=1.06), la contención mecánica y las úlceras por presión-UPP (HR=1.87). Conclusiones: Los predictores de mortalidad a corto plazo fueron la gravedad de la demencia y la calidad de vida (factor 2 QUALID); los predictores a largo plazo incluyen la calidad de vida (factor 1 QUALID), el dolor (PAIN-AD), la mayor gravedad de la demencia, las UPP y la contención mecánica. / This study aimed to identify prognostic indicators of short-term and long-term survival in patients with advanced dementia, introducing quality of life as a potential indicator. Methodology: This observational, prospective analysis with 4-year follow-up included 155 patients with advanced dementia living in a long-term care facility. Results: Mean age of the 155 participants was 85.5 years at the end point. The Cox Hazard ratios after 4 years were age (HR=1.05), male sex (HR=1.95), pain (HR=1.2), quality of life (HR=1.06) and physical restraints and pressure ulcers (HR=1.87). Conclusions: The predictors of short-term mortality were the dementia severity and quality of life (Factor 2 of the QUALID instrument); long-term predictors include quality of life (QUALID Factor 1), pain (PAIN-AD), dementia severity, pressure ulcers, and physical restraints.

Objetivo: Estimar la evolución de las caídas en los adultos mayores de 75 y más años de edad que residen en la comunidad, en la ciudad de Lleida. Métodos: Estudio descriptivo, prospectivo y longitudinal (una primera fase transversal y una segunda fase longitudinal con una media de seguimiento de dos años). La muestra total fue 640 individuos de 75 y más años de edad, residentes en la comunidad en la ciudad Lleida. Las variables dependientes fueron la historia de caída en el último año, el miedo a caer y el síndrome postcaída en el icicio, y la aparición de caídas durante la fase de seguimiento. Entre las variables independientes encontramos los factores sociodemográficos, del equilibrio y la marcha, del estado de salud, de la calidad de vida relacionada con la salud y las relaciones sociales, con instrumentos de medida validados. Los datos fueron obtenidos a partir de la encuesta FRALLE. Se procedió a un análisis descriptivo y analítico (bivariado y multivariado) de las variables recogidas en la valoración inicial, y en el seguimiento. Resultados: La prevalencia de caídas en el último año fue 25,0% (IC95%:24,8-25,1), de síndrome postcaída 57,5% (IC95%:57,2-57,7) y de miedo a caer 41,5% (IC95%:41,3-41,6). Diversos factores sociodemográficos, del equilibrio y la marcha, del estado de salud y de la CVRS y las relaciones sociales fueron asociados a estos tres fenómenos. Finalmente, para la regresión logística se obtuvo como factores independientes a las caídas los problemas de audición, los síntomas depresivos y la discapacidad básica; para el síndrome postcaída el sexo femenino, los menores de 85 años, la discapacidad instrumental y el componente físico de la CVRS, y para el miedo a caer en toda la población mayor la discapacidad básica, el componente físico de la CVRS, las caídas y la depresión. En la fase longitudinal, se obtuvo una incidencia de caídas del 35,5% (IC95%:34,9-35,4) y fueron predictores de caídas el sexo, el vivir solo, un deterioro en la calidad de vida relacionada con la salud, los problemas de audición, el estado nutricional y el miedo a caer. Tras el análisis multivariante, el miedo a caer, los problemas de audición y un deterioro de la calidad de vida, se constituyeron como factores independientes. Además, sólo el miedo a caer aun sin antecedentes de caída al inicio, conduce a caída y discapacidad. Conclusiones: Las caídas y el miedo a caer en los adultos mayores que viven en la comunidad constituyen un problema frecuente y con efectos no deseados para la salud del mayor, incluyendo importantes consecuencias psicológicas. Los resultados advierten la necesidad de profundizar en el tema a fin de establecer estrategias preventivas efectivas. / Objectiu: Estimar la evolució de caigudes en la gent gran de 75 anys o més que viuen a la comunitat, a la ciutat de Lleida. Mètode: Estudi descriptiu, prospectiu i longitudinal (un primera fase transversal i una segona longitudinal amb una mitjana de seguiment de 2 anys). La mostra total va ser de 640 individus de 75 i més anys de edat, residents a la comunitat a la ciutat de Lleida. Les variables dependents van ser la història de caiguda en l’últim any, la por a caure i el síndrome post caiguda a l’inici de l’estudi, i l’aparició de caigudes durant la fase de seguiment. Entre les variables independents trobem els factors sociodemogràfics, de l’equilibri i la marxa, de l’estat de salut, de la qualitat de vida relacionada amb la salut i les relacions socials, amb instruments de mesura validats. Les dades van ser obtingudes mitjançant l’Enquesta FRALLE. Es va realitzar un anàlisi descriptiu i analític (bivariat i multivariat) de les variables recollides a la valoració inicial, i al seguiment. Resultats: La prevalença de caigudes en l’últim any va ser 25,0% (IC95%:24,8-25,1), de síndrome post caiguda 57,5% (IC95%:57,2-57,7) i de por a caure 41,5% (IC95%:41,3-41,6). Diversos factors sociodemogràfics, de l’equilibri i la marxa, de l’estat de salut, de la QVRS i les relacions socials van quedar associats a aquests tres fenòmens. Finalment, per la regressió logística es van veure com factors independents a les caigudes els problemes d’audició, els símptomes depressius i la discapacitat bàsica; per al síndrome post caiguda ser dona, menor de 85 anys, discapacitat instrumental i el component físic de la QVRS, i per al por a caure en tota la població major la discapacitat bàsica, el component físic de la QVRS, les caigudes i la depressió. En la fase longitudinal, la incidència de caigudes va ser del 35,5% (IC95%:34,9-35,4) i van ser predictors de caigudes el sexe, el viure sol, un deteriorament en la qualitat de vida relacionada amb la salut, els problemes d’audició, el estat nutricional y la por a caure. Després de l’anàlisi multivariant, la por a caure, els problemes d’audició i un deteriorament de la qualitat de vida en el seu component mental, es van constituir com factors independents. A més, tan sols la por a caure sense antecedents de caigudes a l’inici, condueix a caiguda i discapacitat Conclusions: Les caigudes i la por a caure en la gent gran que viu a la comunitat constitueixen un problema freqüent i amb efectes no desitjables per a la salut de la gent gran, incloent-hi importants conseqüències psicològiques. Els resultats adverteixen la necessitat d’aprofundir en aquest tema a fi d’establir estratègies preventives efectives / Objective: To assess the evolution of falls in older adults 75 and older living in the community, in the city of LLeida. Methods: Descriptive, prospective and longitudinal study (a first transversal phase and a second longitudinal one, with an average of follow-up of 2 years). The total of the sample was 640 individuals community-living persons aged 75 and older, in the city of Lleida. Falls, fear of falling and post-fall syndrome were considered as dependent variables at the beginning of the study, and appearance of falls during the follow-up. Sociodemographic, health status, psychological and physical performance measures were considered as independent variables, with validate scales. Data were collected by the FRALLE survey. A descriptive and analytic analysis were developed (bivariate and multivariate) considering variables collected in the first assessment and in the follow-up. Results: The prevalence of falls during last year was 25,0% (CI95%:24,8-25,1), post-fall syndrome 57,5% (CI95%:57,2-57,7) and fear of falling 41,5% (CI95%:41,3-41,6). Different factors sociodemographic, health status, quality of life and social relations were associated to them. Finally, the logistic regression defined as independents factors for falls hearing impairments, depressive symptoms and basic disability; for post-fall syndrome, female, lower than 85 years, instrumental disability and the physic component from quality of life related to health status, and for fair of falling basic disability, impairment in the physic component from quality of life, falls and depression. In longitudinal phase, incidence of falls was 35,2% (IC95%:34,9-35,4) and were predictors factors for falls female, living alone, impairment in quality of life, hearing impairment, risk of malnutrition and fear of falling. The logistic regression showed that fear of falling, hearing impairment and disability in their quality of life were independent factors. Furthermore, fear of falling without previous fall at the beginning of the study leads to falls and disability. Conclusions: Falls and fear of falling in elderly people community-dwelling are a frequent problem with adverse results for their health, including psychological consequences. Our results warn of the need to pursue the topic in order to establish effective preventive strategies.