With the increasing amount of data on web, people start to need tools which will help them to deal with the most significant ones among the thousands. The idea of a system which recommends items to its users emerged to fulfill this inevitable need. But most of the recommender systems make recommendations for individuals. On the other hand, some people need recommendation for items which they will use or for activities which they will attend together. Group recommenders serve for these purposes. Group recommenders diverge from individual recommenders such that they need to aggregate members of the group in a joint model, and in order to do so, they need a user satisfaction function. There are two different aggregation methods and a few different satisfaction functions for group recommendation process. Reading groups domain is a new domain for group recommenders. In this thesis we propose a web based group recommender system which is called BoRGo: Book Recommender for Reading Groups , for reading groups domain. BoRGo uses a new information filtering technique and present a media for post recommendation processes. We present comparative evaluation results of this new technique in this thesis.

From Facebook to Pandora, the various opportunities available online for entertainment, self-exploration and socialization have caught the attention of hundreds of millions of Internet users. While users value these opportunities for entertainment as well as an increased ability to connect with friends, these websites, in turn, are able to tap into the value of audience as commodity. While interaction is generally open and free, users are persuaded to internalize notions of commodity fetishism and commodity consumption. Further, the diversification of identity-forming opportunities available to users on these sites, although beneficial to the user, ultimately serve to benefit the sites and their corporate advertisers. It is the dialogical relationship between the user and platform in particular, that effectively veils the highly structured nature of these platforms. As a result of corporate actions on these sites, ideological interpellation, the process entailing the creation of, and recognition within, subjectivities, becomes more prevalent as a function of new technologies. This thesis will serve as an introduction to the concept of recursive interpellation and demonstrate how individuals come to configure subjectivities in the digital era.

In the recent years, social network services, such as Facebook or LinkedIn, have experienced an exponential growth. People enjoy their functionalities, such as sharing photos, finding friends, looking for jobs, and in general, they appreciate the social benefits that social networks provide. However, as using social network has become routine for many people, privacy breaches that may occur in social network services have increased users' concerns. For example, it is easy to find news about people being fired because of something they shared on a social network. To enable people define their privacy settings, service providers employ simple access controls which usually rely exclusively on lists or circles of friends. Although these access controls are easy to configure by average users, research literature points out that they are lacking elements, such as tie strength, that play a key role when users decide what to share and with whom. Additionally, despite the simplicity of current access controls, research on privacy on social media reports that people still struggle to effectively control how their information flows on these services. To provide users with a more robust privacy framework, related literature proposes a new paradigm for access controls based on relationships. In contrast to traditional access controls where permissions are granted based on users and their roles, this paradigm employs social elements such as the relationship between the information owner and potential viewers (e.g., only my siblings can see this photo). Access controls that follow this paradigm provide users with mechanisms for disclosure control that represent more naturally how humans reason about privacy. Furthermore, these access controls can deal with specific issues that social network services present. Specifically, users often share information that concerns many people, especially other members of the social network. In such situations, two or more people can have conflicting privacy preferences; thus, an appropriate sharing policy may not be apparent. These situations are usually identified as multiuser privacy scenarios. Since relationship based access controls are complex for the average social network user, service providers have not adopted them. Therefore, to enable the implementation of such access controls in current social networks, tools and mechanisms that facilitate their use must be provided. To that aim, this thesis makes five contributions: (1) a review of related research on privacy management on social networks that identifies pressing challenges in the field, (2) BFF, a tool for eliciting automatically tie strength and user communities, (3) a new access control that employs communities, individual identifiers, tie strength, and content tags, (4) a novel model for representing and reasoning about multiuser privacy scenarios, employing three types of features: contextual factors, user preferences, and user arguments; and, (5) Muppet, a tool that recommends sharing policies in multiuser privacy scenarios. / En los últimos años, los servicios de redes sociales, como Facebook o LinkedIn, han experimentado un crecimiento exponencial. Los usuarios valoran positivamente sus muchas funcionalidades tales como compartir fotos, o búsqueda de amigos y trabajo. En general, los usuarios aprecian los beneficios que las redes sociales les aportan. Sin embargo, mientras el uso de redes sociales se ha convertido en rutina para mucha gente, brechas de privacidad que pueden ocurrir en redes sociales han aumentado los recelos de los usuarios. Por ejemplo, es sencillo encontrar en las noticias casos sobre personas que han perdido su empleo debido a algo que compartieron en una red social. Para facilitar la definición de los ajustes de privacidad, los proveedores de servicios emplean controles de acceso sencillos que normalmente se basan, de forma exclusiva, en listas o círculos de amigos. Aunque estos controles de acceso son fáciles de configurar por un usuario medio, investigaciones recientes indican que éstos carecen de elementos tales como la intensidad de los vínculos personales, que juegan un papel clave en cómo los usuarios deciden qué compartir y con quién. Además, a pesar de la simplicidad de los controles de acceso, investigaciones sobre privacidad en redes sociales señalan que los usuarios han de esforzarse para controlar de forma efectiva como su información fluye en estos servicios. Para ofrecer a los usuarios un marco de privacidad más robusto, trabajos recientes proponen un nuevo paradigma para controles de acceso basado en relaciones. A diferencia de los controles de acceso tradicionales donde los permisos se otorgan en base a usuarios y sus roles, este paradigma emplea elementos sociales como la relación entre el propietario de la información y su audiencia potencial (por ejemplo, sólo mis hermanos pueden ver la foto). Los controles de acceso que siguen este paradigma ofrecen a los usuarios mecanismos para el control de la privacidad que representan de una forma más natural como los humanos razonan sobre cuestiones de privacidad. Además, estos controles de acceso pueden lidiar con problemáticas específicas que presentan las redes sociales. Específicamente, los usuarios comparten de forma habitual información que atañe a muchas personas, especialmente a otros miembros de la red social. En tales situaciones, dos o más personas pueden tener preferencias de privacidad que entran en conflicto. Cuando esto ocurre, no hay una configuración correcta de privacidad que sea evidente. Estas situaciones son normalmente identificadas como escenarios de privacidad multiusuario. Dado que los controles de acceso basados en relaciones son complejos para el usuario promedio de redes sociales, los proveedores de servicios no los han adoptado. Por lo tanto, para permitir la implementación de tales controles de acceso en redes sociales actuales, es necesario que se ofrezcan herramientas y mecanismos que faciliten su uso. En este sentido, esta tesis presenta cinco contribuciones: (1) una revisión del estado del arte en manejo de privacidad en redes sociales que permite identificar los retos más importantes en el campo, (2) BFF, una herramienta para obtener automáticamente la intensidad de los vínculos personales y las comunidades de usuarios, (3) un nuevo control de acceso que emplea comunidades, identificadores individuales, la intensidad de los vínculos personales, y etiquetas de contenido, (4) un modelo novedoso para representar y razonar sobre escenarios de privacidad multiusario que emplea tres tipos de características: factores contextuales, preferencias de usuario, y argumentos de usuario; y, (5) Muppet, una herramienta que recomienda configuraciones de privacidad en escenarios de privacidad multiusuario. / En els darrers anys, els servicis de xarxes socials, com Facebook o LinkedIn, han experimentat un creixement exponencial. Els usuaris valoren positivament les seues variades funcionalitats com la compartició de fotos o la cerca d'amics i treball. En general, els usuaris aprecien els beneficis que les xarxes socials els aporten. No obstant això, mentre l'ús de les xarxes socials s'ha convertit en rutina per a molta gent, bretxes de privacitat que poden ocórrer en xarxes socials han augmentat els recels dels usuaris. Per exemple, és senzill trobar notícies sobre persones que han perdut el seu treball per alguna cosa que compartiren a una xarxa social. Per facilitar la definició dels ajustos de privacitat, els proveïdors de servicis empren controls d'accés senzills que normalment es basen, de forma exclusiva, en llistes o cercles d'amics. Encara que aquests controls d'accés són fàcils d'emprar per a un usuari mitjà, investigacions recents indiquen que aquests manquen elements com la força dels vincles personals, que juguen un paper clau en com els usuaris decideixen què compartir i amb qui. A més a més, malgrat la simplicitat dels controls d'accés, investigacions sobre privacitat en xarxes socials revelen que els usuaris han d'esforçar-se per a controlar de forma efectiva com fluix la seua informació en aquests servicis. Per a oferir als usuaris un marc de privacitat més robust, treballs recents proposen un nou paradigma per a controls d'accés basat en relacions. A diferència dels controls d'accés tradicionals on els permisos s'atorguen segons usuaris i els seus rols, aquest paradigma empra elements socials com la relació entre el propietari de la informació i la seua audiència potencial (per exemple, sols els meus germans poden veure aquesta foto). Els controls d'accés que segueixen aquest paradigma ofereixen als usuaris mecanismes per al control de la privacitat que representen d'una forma més natural com els humans raonen sobre la privacitat. A més a més, aquests controls d'accés poden resoldre problemàtiques específiques que presenten les xarxes socials. Específicament, els usuaris comparteixen de forma habitual informació que concerneix moltes persones, especialment a altres membres de la xarxa social. En aquestes situacions, dues o més persones poden tindre preferències de privacitat que entren en conflicte. Quan açò ocorre, no hi ha una configuració de privacitat correcta que siga evident. Aquestes situacions són normalment identificades com escenaris de privacitat multiusari. Donat que els controls d'accés basats en relacions són complexos per a l'usuari mitjà de xarxes socials, els proveïdors de servicis no els han adoptat. Per tant, per a permetre la implementació d'aquests controls d'accés en xarxes socials actuals, és necessari oferir ferramentes i mecanismes que faciliten el seu ús. En aquest sentit, aquesta tesi presenta cinc contribucions: (1) una revisió de l'estat de l'art en maneig de privacitat en xarxes socials que permet identificar els reptes més importants en el camp, (2) BFF, una ferramenta per a obtenir automàticament la força dels vincles personals i les comunitats d'usuaris, (3) un nou control d'accés que empra comunitats, identificadors individuals, força dels vincles personals, i etiquetes de contingut, (4) un model nou per a representar i raonar sobre escenaris de privacitat multiusari que empra tres tipus de característiques: factors contextuals, preferències d'usuari, i arguments d'usuaris; i, (5) Muppet, una ferramenta que recomana configuracions de privacitat en escenaris de privacitat multiusuari. / López Fogués, R. (2017). Enhancing Privacy Management on Social Network Services [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/85978 / TESIS

Employer Branding activities in the competitive labour market are becoming increasingly interactive rather than being a top-down exercise. Limited resources together with new technology is playing a role in this development. Little, but some research exists on Employee Advocacy or the voluntary promotion and defence of a brand by its employees. While some researchers suggest that strong Employer Brands fosters Employee Advocacy, there seem to be little empirical support or comprehensive models incorporating the supportive factors. Earlier studies have been primarily quantitative in nature, focusing on the corporate perspective. This research adds a qualitative angle with focus on the Employee Perspective. The purpose with this thesis is to explore how employees in companies with strong Employer Brands practice Employee Advocacy in a Social Media context, Because of the subjectivist and abductive approach, the method was qualitative in form of interviews with employees of different companies in the service sector as primary data together with secondary data. The findings indicate that Employee Advocacy, although largely driven by employee commitment, in practice seem to be a rather temporary phenomenon. The dominating intrinsic motives for Employee Advocacy does not seem to translate in a Social Media Context, where nature of expression ultimately seem to depend more on external or situational factors. The limitations of this study are the small number of respondents made up of a convenience sample. The narrow theoretical base also limits the study to explore and broaden a phenomenon rather than developing an entirely new concept. The conceptual model could act as a basis for other studies with a combined qualitative/quantitative approach or as a basis for discussion in companies formulating their Employer Branding or Social Media strategies. The original value of the conducted study is a comprehensive model of shapers and some new empirical insights regarding complexities of the Employee Advocacy phenomenon.