As alterações no uso do solo decorrentes das atividades humanas modificam as condições ambientais, o que pode levar a mudanças na estrutura de comunidades locais. A expansão da silvicultura ao redor do mundo tem causado uma crescente preocupação em termos de conservação da biodiversidade. Isto por que ela resulta em uma simplificação e homogeneização do habitat originalmente nativo. Este estudo avaliou a estrutura da assembleia de aves em áreas de silvicultura e em floresta nativa, sendo que os principais objetivos foram: 1) avaliar o possível impacto da silvicultura sobre a riqueza, abundância e composição de espécies de aves, considerando diferentes idades de plantio; 2) avaliar se as espécies de aves registradas em áreas de silvicultura representam um subconjunto daquela registrada na floresta nativa; 3) analisar as respostas da diversidade funcional e dos atributos funcionais morfológicos e comportamentais das espécies de aves. Foram amostrados plantios de eucalipto de quatro idades de cultivo assim como áreas de floresta nativa num total de 150 pontos de escuta. A riqueza, a abundância de espécies de aves e a diversidade funcional foram significativamente maiores na floresta nativa. A composição de espécies também apresentou diferença significativa entre a floresta e os plantios de diferentes idades. Entretanto apesar da diferença na composição, as espécies que ocorrem nos plantios de eucalipto representam subconjuntos daquelas encontradas na floresta nativa, com um elevado índice de aninhamento para os plantios de idade mais avançada. Os resultados deste estudo indicam a ação de um filtro ambiental imposto pela silvicultura, selecionando espécies com requerimentos de habitat e atributos similares, assim como um maior número de espécies generalistas de habitat. Pode-se inferir então que áreas de silvicultura oferecem um habitat pouco complexo para a avifauna com um nível limitado de recursos e com isso, uma perda de funções ecológicas essenciais ao ambiente, como a dispersão de sementes. / Changes in land use resulting from human activities modify the environmental conditions, which can lead to changes in the structure of local communities. The expansion of silviculture around the world has caused a growing concern for biodiversity conservation. This is because it results in a simplification and homogenization of originally native habitat. This study evaluated the structure of the assembly of birds in areas of native forest and silviculture, and the main objectives were : 1) to evaluate the possible impact of silviculture on the richness, abundance and composition of bird species, with different ages of planting and 2) assess whether the bird species recorded in areas of silviculture represent a subset that recorded in native forest, 3) analyze the responses of functional diversity and functional morphological and behavioral traits of birds species. Eucalyptus plantations four ages of cultivation as well as areas of native forest in a total of 150 point counts were sampled. The richness, abundance of bird species and functional diversity were significantly higher in the native forest. The species composition also showed a significant difference between the forest and plantations of different ages. However despite the difference in composition, species that occur in eucalyptus plantations represent subsets of those found in the native forest, with a high level of nestedness for plantations older age. The results of this study indicate the action of an environmental filter arising for silviculture, selecting species with similar habitat requirements and traits, as well as a greater number of generalist species habitat. It can be inferred then that silviculture areas offer a bit complex habitat for birdlife with a limited amount of resources and thus, a loss of ecological functions essential to the environment, such as seed dispersal.

Determina el porcentaje de zonas prioritarias para restauración del ecosistema de bosques altoandinos (P. multijuga) en la Concesión para Conservación Alto Huayabamba - CCAH, región San Martín. Se considera necesario restaurar el ecosistema, identificando las áreas prioritarias, que serán consideradas como zonas piloto para hacer experimentos en campo de plantaciones con P. multijuga y la vegetación asociada a los bosques altoandinos; permitiendo recuperar los beneficios ambientales que brindan. / Tesis

Programa Horticultura Ambiental, Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) Torre Marimon 08140 Caldes de Montbui (Barcelona). / Avui dia a Espanya i en moltes regions del món s'enfronten al problema d'escassetat d'aigua i la disminució de les seves ofertes. D'altra banda, les projeccions dels models climàtics preveuen que l'escassetat d'aigua es convertirà en un dels problemes més importants en moltes zones del món. Aquest seriòs problema fa que sigui urgent millorar l’eficiència en l’ús d’aigua. Considerant aquest aspecte, l'objectiu general d'aquesta tesis ha estat millorar l'eficiència del reg mitjançant la utilització de nous protocols de reg en dos espècies d’arbres, cirerers (Prunus avium) i de platan d’ombra (Platanus x hispanica) per a produir fusta. Mitjançant l'aplicació de diferents estratègies de reg deficitari basades en mesures de la màxima contracció diària del diámetre del tronc (MCD) combinat amb la mesura de l'estat de l'aigua al sòl. Els assajos van ser realitzats els anys 2009 i 2010, en un hivernacle (primer capítol) i en camp obert (segon i tercer capítol) a les instal•lacions de l'IRTA a Torre Marimon. Els objectius del primer capítol van ser avaluar si la MCD és un bon indicador de l’estat hídric del cirerer a partir de les relacions amb altres indicadors fisiològics i ambientals; així mateix, es va obtenir un valor llindar d'aquesta variable per a utilitzar-lo en la programació de reg. Com s'esperava els arbres ben regats i els arbres estressats van presentar diferències significatives en les variables fisiològiques: conductància estomàtica foliar (gs), potencial hídric foliar de migdia (md) i el flux de saba diari (Qd); el potencial matricial del substrat (s) va disminuir a valors de - 33 kPa i el corresponent valor de MCD va ser aproximadament de 0.30 mm. Aquests valors són considerats llindars potencials per a planificar el reg cirerers joves. Aquests valors corresponen a un md de -2.3 MPa i una gs de 50 mmol m-2 s-1, els quals indiquen estrès sever. En la part B del primer capítol, l'objectiu era explorar si la sequera afecta el patró diàri i horari dels dos indicadors de l’estat hídric mesurats en continu com son la variació del diàmetre del tronc i el flux de saba. Els arbres estresats mostren un increment significatiu de la MCD i un decrement del flux de saba respecte als arbres ben regats. La MCD és més sensible que el SF diàri front l'estrès per sequera, principalment a causa de la variabilitat més gran del SF entre arbres. En els cicles diàris, la variació del diàmetre del tronc i el flux de saba estan relacionats per un bucle que es comporta diferent quan estàn ben regats o estan estressats. La variació del pendent de la relació entre les dues varibles entre les 8 i les 16 hores en situacions de sequera pot ser un indicador d’estrés. Els objectius del segon capítol van ser intentar millorar la gestió de reg en arbres, cirerer i plàtan d’ombra, mitjançant la implantació de nous protocols de reg deficitari regulat (RDImds) basat en el valor absolut de la MCD i el potencial matricial del sòl (s), també es va combinar amb l’us d’aigua regenerada en cirerers . Els resultats indiquen que no va haver cap efecte negatiu associat amb l’aplicació del tractament RDI en el creixement en diàmetre, alçada i cobertura verda relativa, ni en la conductància estomàtica en ambdues especies. La qualitat d’aigua de reg tampoc va afectar al creixement dels cirerers El tractament RDImds ha estalviat aigua sense cap efecte negatiu sobre el creixement de l'arbre, amb el mateix comportament quan s’ha regat amb aigua regenerada o aigua de pou. El protocol aplicat en 2009 podria ser recomanat per a cirerers joves, i el protocol aplicat en 2010 podria ser recomanat per als plàtans. En el tercer capítol, l'objectiu va ser evaluar un protocol de programació de reg basat en el s i la señal de laMCD (MCDRDI/MCD100%Etc) en cirerer i en plàtan d’ombra. Els resultats van indicar que tractaments de RDI basats en la señal de MCD no van tenir efecte negatiu en els indicadors de creixement dels arbres, ni en la MCD ni en la gs. El tractament RDIsenyal va estalviar el 20-30% de l'aigua en les dues espècies. Així com en el tractament RDImds, el protocol aplicat en 2009 es podria recomanar per als cirerers joves i el protocol utilitzat en 2010 es podria recomanar per a plàtans d’ombra. Aquest darrer tractament té la desventatja que es necessita un control, però a la vegada evita els problemes de la influència de les condicions ambientals en la MCD del tractament RDImds. / Hoy en día en España y en muchas regiones del mundo se enfrentan al problema de la escasez de agua y la disminución de sus suministros. Por otra parte, las proyecciones de los modelos climáticos preveen que la escasez de agua se convertirá en uno de los problemas más importantes en muchas zonas del mundo. La gravedad de problema hace que sea necesario mejorar la eficiencia del uso del agua. Considerando lo anterior, el objetivo general de esta tesis es mejorar la eficiencia del riego mediante la utilización de nuevos protocolos de gestión de riego en dos especies de árboles: cerezos (Prunus avium) y plátano de sombra (Platanus x hispanica) para producir madera. Mediante la aplicación de diferente estrategias de riego deficitario basadas en las medidas de la máxima contracción diaria del tronco (MCD) combinado con la medida del estado hídrico del suelo. Los ensayos se realizaron los años 2009 y 2010, en un invernadero (primer capítulo) y en campo (segundo y tercer capítulo) en las instalaciones del IRTA en Torre Marimon. Los objetivos del primer capítulo fueron evaluar si la MCD es un buen indicador del estado hídrico del cerezo a partir de las relaciones con otros indicadores fisiológicos y ambientales; asimismo, se obtuvo un valor umbral de esta variable para utilizarlo en la programación del riego Como se esperaba, los árboles bien regados y los estresados presentaron diferencias significativas en todas las variables fisiológicas: conductancia estomática (gs), potencial hídrico de la hoja al mediodía ( md) y flujo de savia diario (Qd); el potencial matricial del substrato ( s) disminuyó hasta -33, y el correspondiente valor de MCD fue aproximadamente 0.30 mm. Estos valores se consideran umbrales potenciales para la programación del riego de árboles jóvenes de cerezos. Estos valores se corresponden a un -2 -1 md de -2.3 MPa y una gs de 50mmol m s , los cuales indican estrés hídrico severo. En la parte B del primer capítulo B, el objetivo fue explorar si la sequía afecta al patrón diario y horario de dos indicadores continuos del estado hídrico como son la variación del diámetro del tronco y el flujo de savia. Los árboles estresados mostraron un incremento significativo de la MCD y un decremento del SF diario respecto a los bien regados. La MCD es más sensible a la sequía que el SF diario, debido principalmente a la mayor variabilidad entre árboles del segundo. En los ciclos diarios, la variación del diámetro del tronco y el flujo de savia horario están relacionados por un bucle que se comporta diferente cuando está regado o estresado. La variación de la pendiente de la relación entre las dos variables entre las 8 y las 16 horas en situaciones de sequía puede ser un indicador de estrés. Los objetivos del segundo capítulo fueron intentar mejorar la gestión del riego en árboles, cerezo y plátano de sombra mediante la implantación de nuevos protocolos de riego deficitario regulado basados en el valor absoluto de MCD (RDImds) y el potencial matricial de suelo ( s), también se combinó con el uso de agua regenerada en cerezos. Los resultados indicaron que no hubo ningún efecto negativo relacionado con los tratamientos de RDI en el crecimiento en diámetro y altura del tronco ni en la cobertura verde, ni en la conductancia estomática en ambas especies. El tratamiento RDImds ha ahorrado agua sin ningún efecto en el crecimiento de los árboles, con el mismo comportamiento cuando se ha regado con agua regenerada o agua de pozo. El protocolo aplicado en 2009 podría ser recomendado para cerezos jóvenes, y el protocolo aplicado en 2010 podría recomendarse para plátanos. En el tercer capítulo, el objetivo fue evaluar un protocolo de riego basado en el s y la señal de la MCD (MCDRDI/MCD100%Etc). Los resultados indicaron que tratamientos de RDIseñal no tuvieron ningún efecto negativo sobre los indicadores de crecimiento de los árboles ni en la MCD ni en la gs. El tratamiento RDIseñal ahorró un 20 - 30% de agua en las dos especies. Així com en el tractament RDImds, el protocolo aplicado en 2009 se podría recomendar para cerezos jóvenes y el protocolo utilizado en 2010 se podría recomendar para plátanos. Este último tratamiento tiene la desventaja que necesita un control, pero a su vez evita los problemas de la influencia de las condiciones ambientales en la MCD del tratamiento RDImds. / Nowadays in Spain and many regions in the world face the problem of water scarcity and decreasing of its supplies. Moreover, climatic model projected that water scarcity will become one of the most important problems in many areas of the world. This serious problem supposes an urgent need to improve water use efficiency. Considering this problems, the general objective of this work was to improve irrigation efficiency by using new irrigation management protocol in two different species cherry trees (Prunus avium) and plane trees (Platanus x hispanica) for timber production. By applying different deficit irrigation strategies, based on the dendrometry measurements and other plant based water status indicators combined by soil water status measurements. The essays were conducted in 2009 and 2010; the first parts were conducted in one greenhouse and the second and third parts in the open field at IRTA Torre Marimon facilities. The objectives of the first chapter were to evaluate if MDS is a reliable indicator of cherry plants water status through its relationship with physiological and environmental variables; moreover, to study from these relationships the possibility of derivation a threshold value of MDS that indicated maximum water stress level in order to use it for irrigation scheduling. As expected well irrigated and stressed trees presented significant differences in all physiological variables: stomatal conductance (gs), midday leaf water potential ( md) and daily sap flow (Qd); substrate water potential ( s) decreased till -33kPa and the corresponding MDS value about 0.30 mm. Those values could be considered potential threshold for irrigation scheduling of young cherry trees. Those values corresponded to md of -2.3 MPa and gs of 50 mmol m-2 s-1, indicative of severe water stress. In part B of this chapter, the objective was to explore if drought affected the daily and hourly pattern of two continuous indicators of water status, trunk diameter variation and sap flow. Stressed trees showed a significant MDS increase and SF decrease respect to irrigated trees. MDS was more sensitive than SF in front of drought stress, mainly due to the higher variability of SF from tree to tree. In the daily cycle values, trunk diameter variation and sap flow were related to each other via a loop that differs according to tree water status. The change in the slope of the relationship between the two varibles between 8 and 16 hours in drought conditions can be an indicator of stress. The aims of the second chapter were to improve managing irrigation in woody trees, cherry and plane tree, by applying a regulate deficit irrigation protocols based on the absolute value of MDS (RDImds) and soil water potential ( s), combined by reclaimed water in cherry trees. Results indicated no negative effect related with RDI treatments was noticed on cherry or plane trees growth as no any significant differences was noticed in trunk diameter growth rate (TGR), height and relative green cover (RGC)neither in stomatal conductance in both species. Water quality neither affected the grothw of cherry trees. The RDImds treatment combined with s saved water without any negative effect on tree growth, with the same behavior when irrigated with reclaimed water or well water. The protocol applied in 2009 would be recommended for young cherry trees, and the protocol applied in 2010 would be recommended for plane trees. In the third chapter, the objective was to evaluate an irrigation scheduling protocol based on the information obtained from soil status s and MDS signal (MDSRDI/MDS100%Etc) as precision tools for automated adjustment of deficit irrigation in cherry and plane tree. Results indicated that RDIsignal and s protocols had no negative effect on tree growth indicators TGR and RGC; also no clear differences were noticed between well irrigated and RDIsignal trees in MDS and gs. Our irrigation scheduling protocol based on MDSsignal and s can be considered a valid protocol for schedule irrigation in woody trees as it helped us to save about 20- 30% of water in both species without any negative effect on the trees growth. As well as in the treatment RDImds, the protocol applied in 2009 could recommend for young cherry and protocol used in 2010 could recommend bananas for shade. The latter treatment has disadvantage it takes control, yet avoid the problems of the influence of environmental conditions on MCD treatment RDImds.

La mortalitat durant la lactació és probablement el major problema econòmic i de benestar a afrontar per les explotacions porcines. Davant aquesta problemàtica, el principal objectiu d’aquesta tesis doctoral és intentar identificar els principals aspectes que poden contribuir a incrementar la supervivència dels garrins durant la lactació i, al mateix temps, identificar i jerarquitzar les tasques de maneig més efectives realitzades al voltant del part. Quatre estudis s’han dissenyat per assolir els nostres objectius (chapter 4, 5, 6 and 7): Al primer estudi, es van portar a terme dos experiments per estudiar l’efecte sobre truges primípares i les seves garrinades que s’observa després d’allotjar les truges en grup durant la gestació i mantenir-les lleugerament sobrealimentades (PEN, n = 27 per Exp. 1; n = 10 per Exp. 2) en comparació a tenir-les en gàbies convencionals (STALL, n = 24 per Exp. 1, n = 9 per Exp. 2). Es va mesurar la grassa dorsal (BF) al inici i final de la lactació i es va registrar la mortalitat. Els garrins es van pesar i es va registrar la seva temperatura rectal (RT). Per l’Exp. 1 es va enregistrar el comportament d’un subgrup de truges. Per l’Exp. 2 es van analitzar cortisol salivar de les truges i la concentració en sang de TSH i T4 dels garrins. Les truges del grup PEN van mostrar major BF a l’inici de la lactació (P < 0.001). Es va observar una tendència a major concentració de cortisol en les truges del grup PEN a les 24 h d’estar a les gàbies de part (P = 0.070) i una tendència a passar-se més temps assegudes o dempeus la jornada anterior al part (P = 0.057). Els garrins nascuts al grup PEN van tenir nivells menors de T4 (P = 0.078). No obstant, els garrins del grup STALL tingueren major RT als 60 min de vida (P < 0.05) i van sobreviure en més nombre després de les primeres 48 h de vida fins al final de la lactació (P < 0.05). A l’Exp. 2, els garrins del grup STALL pesaven més (P < 0.05) i van tenir un guany mig diari durant lactació més elevat (P < 0.05). Les truges nul·lípares allotjades en grup i lleugerament sobrealimentades durant la gestació es veuen sotmeses a un major estrès al ser introduïdes a les gàbies de maternitat que les truges allotjades en gàbies convencionals durant la gestació. Aquest estrès matern pot comprometre la capacitat de termoregulació dels seus garrins. L’objectiu del segon experiment va ser el de desenvolupar, a partir del seu comportament, un sistema d’avaluació de la vitalitat dels garrins que guardés relació amb el seu posterior creixament i supervivència. Es van emprar 287 garrins provinents de 21 truges multípares. Els garrins es van pesar acabat el part i es van avaluar 4 paràmetres comportamentals en un petit tancat circular de 55 cm de diàmetre: capacitat de moviment (U), estimulació del braguer (U), nombre de voltes completes dins el tancat (N), i capacitat de cridar (S). A dia 1, 2, 3 i 17 es van pesar els garrins, i a dia 1, 2 i 3 se’ls hi va mesurar la RT. Es van realitzar anàlisis de regressió múltiple per la supervivència i creixement dels garrins fins el deslletament. El guany de pes dels garrins durant la lactació va estar influenciat pel pes al naixement (P < 0.001), el número de part de al truja (P = 0.024), el número de nascuts vius al part (P < 0.001), i pel sumatori dels paràmetres U i N (UN; P = 0.023). La capacitat de sobreviure dels garrins va ser influenciada pel pes al naixement (P = 0.015), pel paràmetre UN (P = 0.026), i per la RT a dia 3 (P = 0.085). El sumatori de la valoració als paràmetres U i N, combinats amb el pes al naixement i la informació de la truja, són útils per ajudar a predir el potencial de creixement i la viabilitat del garrí durant la lactació, convertint-se en una possible eina per millorar el maneig durant els primers dies de vida dels garrins. Resumint, el paràmetre UN és fàcil d’obtenir i pot ser d’utilitat per avaluar els garrins tant per criteris científics com productius. El tercer estudi està centrat en estudiar diferents mesures de maneig orientades a maximitzar la presa de calostre per part dels garrins. Es van utilitzar 39 truges primípares (507 garrins) i 100 multípares (1375 garrins). Els garrins es van classificar en: nascuts amb un pes de 1.30 kg o inferior (SP) i nascuts amb un pes superior a 1.30 kg (BP). Les garrinades es va distribuir a un dels 4 tractaments: grup control (CON); deixar que els SP mamin durant 2 h separant els BP (SPLIT); subministrar oralment 15 ml de calostre de truja als SP (COL); i subministrar 3 ml d’un producte energetic (Calostrene®) als SP (EN). Es van fer el mínim d’adopcions, ajustant les garrinades a 12 garrins (mantenint 4 o 5 SP a cada garrinada). Els garrins es van pesar al dia 1 i 18 de vida, i es va registrar la mortaitat. En les garrinades de primípares, els SP del grup COL van pesar més que els de CON, SPLIT i EN a les 24 h de vida (dia 1) (P = 0.020, P = 0.022, and P = 0.046, respectivament). Malauradament, aquesta diferència no es va observar a dia 18. En les garrinades de multípares no es van observar diferències de pes durant la lactació entre els diferents grups. Tot i que entre les garrinades de primípares i multípares els SP no diferien en pes al naixement, a dia 1, els SP de primípares eren més pesats (P = 0.020). Malgrat aquestes circumstàncies, no es va reduir la mortalitat a les garrinades del grup COL (ni en primípares ni en multípares). La complementació oral millora el guany de pes durant el primer dia de vida dels garrins SP nascuts de primípares, però no ajuda a reduir la mortalitat durant la lactació. En el quart i últim experiment es va estudiar l’efecte d’aportar calostre als garrins nascuts amb un pes igual o inferior a 1.35 kg (SP) (CON: grup control; COL:subministrar oralment 15 ml de calostre de truja), i l’efecte de realitzar adopcions a les 24 h (HL: ajustar garrinades a 12 garrins amb 4 o 5 essent SP; o LL: majoria dels garrins de al garrinada essent SP). Combinant els dos factors s’obtingueren 4 tractaments: CON-HL, CON-LL, COL-HL, COL-LL. Els garrins de 46 garrinades es van pesar també a dia 1 i 19, i la mortalitat es va registrar. Al dia 4 de vida, es va extreure sang de 79 garrins SP per analitzar la concentració d’IgG, i també de 8 garrins SP separats de la truja durant 12 h i alimentats artificialment que es van utilitzar com a control negatiu. Les garrinades LL tenien un CV del pes a dia 1 menor comparat amb el grup HL (16.2 vs. 21.9 ± 0.91%, P = 0.003), però no diferien pel mateix paràmetre a dia 19 (23.2 vs. 23.4 ± 1.72%; P > 0.10). A dia 19, les truges HL van tenir menys garrins morts per garrinada que les truges LL (0.80 vs. 1.69 ± 0.307; P = 0.022) i les truges del grup COL-HL van tenir menys garrins morts per garrinada que les CON-HL (0.47 vs. 1.14 ± 0.160; P = 0.062). Les adopcions dels SP per formar garrinades LL no va aconseguir reduir el CV de pes de al garrinada al deslletament. Els garrins del grup COL van tenir major concentració de IgG que els del grup CON (P = 0.001); mentre que el grup control negatiu va tenir nivells de IgG inferiors a COL i CON (5.4 ± 2.32 mg/ml vs. 30.6 ± 1.58 mg/ml and 21.5 ± 0.95 mg/ml. respectively; P < 0.001 ambdós casos). Fer ‘garrinades de petits’ no va reduir la mortalitat ni va reduir el CV del pes de la garrinada. Donar calostre als garrins SP millora el seu estatus immunitari a dia 4. A més a més, en garrinades no homogeneïtzades, aportar calostre als garrins SP és una bona estratègia per millorar el seu rendiment. / Pre-weaning mortality in breeding herds remains as one of the most important welfare and economic problems in swine production. Therefore, the principal objective of the present thesis was to identify the main aspects that may help to reduce on-farm piglet pre-weaning mortality and to establish a management hierarchy identifying the most effective tasks around farrowing. To achieve our objective, four studies were performed (chapter 4, 5, 6 and 7): In the first study, two experiments were carried out to observe the effect of two gestation management systems (STALL: gilts housed in stalls with no changes in management, and PEN: slightly overfed gilts loose-housed in pens) on gilt and piglet performance. A total of 27 PEN and 24 STALL gilts and 10 PEN and 9 STALL gilts were used in Exp. 1 and Exp. 2, respectively. Backfat (BF) at the beginning and at the end of lactation, and litter pre-weaning mortality were recorded in gilts. Weight and rectal temperature (RT) was recorded in piglets. In Exp. 1 the behaviour of a subsample of gilts was continuously videotaped during lactation. In Exp. 2 cortisol in gilt saliva, and TSH and T4 in piglet blood were measured. In both experiments, PEN gilts had more BF than STALL gilts when moved to the farrowing stalls (P < 0.001). PEN gilts tended to have higher cortisol concentration 24 h after entering the farrowing stall (P = 0.070) and to spend more time sitting or standing up 1 day before parturition (P = 0.057) than STALL gilts. Piglets from PEN gilts had lower T4 (P = 0.078) than those from STALL gilts. However, piglets from STALL gilts showed higher RT 60 min after birth (P < 0.05) and lower mortality from 48 h after of birth until weaning (P < 0.05). In Exp. 2, piglets from STALL group also had higher BW (P < 0.05) and average daily gain (P < 0.05) at the end of lactation. During lactation, PEN gilts lost more BF than STALL gilts (P < 0.001). Gilts that are loose-housed and slightly overfed in pens during gestation may be more stressed when housed in farrowing stalls than those that have been kept in stalls during gestation, thus compromising their offspring thermoregulatory capacity and growth. For the second study, the aim was to develop a vitality scoring method based on piglet behavior and relate it to piglet growth and survival. From 21 sows, 287 piglets were used. After farrowing (day 0), piglets were weighed and tested for 4 behavioural parameters in a circular enclosure (55 cm diameter): movement capacity (M), udder stimulation (U), number of completed circles around the enclosure (N), and screaming (S). Piglets were weighed again on day 1, 2, 3 and 17. Piglet RT was recorded on day 0, 1, 2 and 3. Sow’s farrowing information was recorded. Multiple regression analyses for survival and BW gain at weaning as dependent variables was performed. Piglet BW gain at weaning was influenced by BW at birth (P < 0.001), sow parity (P = 0.024), total number of piglets born alive per sow (P < 0.001), and the sum of U and N parameters (UN; P = 0.023). Piglet survival during lactation was influenced by BW at birth (P = 0.015), UN parameter (P = 0.026), and RT on day 3 (P = 0.085). The sum of U and N parameters, in combination with BW at birth and information of the sow might be useful to predict piglet growth and survival during lactation, thus becoming a useful tool to improve piglet management during the first days of lactation. In conclusion, UN parameter seems to be an easy and useful way to assess piglet vitality for both scientific and commercial purposes. The third study focused on early management towards newborn piglets and its effect on piglet’s growth and survival. For the experiment, 39 primiparous sows and their litters (507 piglets) and 100 multiparous sows and their litters (1375 piglets) were used. Piglets were classified according to their BW at birth: SP, piglets born weighing 1.30 kg or less; and BP, piglets born weighing more than 1.30 kg of BW. Litters were allocated to one of the 4 treatments: control group (CON); split nursing of the BP piglets of the litter for 2 h allowing SP piglets free access to teats (SPLIT); orally supplementation with 15 ml of sow colostrum to the SP piglets of the litter (COL); and orally supplementation with 3 ml of an energetic product (Calostrene®) to the SP of the litter (EN). Cross-fostering was performed at a minimum level, fixing litters at 12 piglets (all the litters had 4 or 5 SP piglets). Piglets were weighed again on day 1 and 18 post-partum. Mortality was recorded. For primiparous sows oral supplementation with COL enhanced SP BW at day 1 compared to CON, SPLIT, and EN (P = 0.020, P = 0.022, and P = 0.046, respectively). However no differences were observed at day 18. For multiparous sows, no differences among treatment groups were observed for SP BW at day 1 and at day 18. Although there were no differences between gilts and multiparous sows for SP birth weight, gilt’s SP had higher BW at day 1 than sows’ SP (P = 0.020). Despite its effect on SP piglets’ BW at day 1, COL did not reduced pre-weaning mortality within gilt’s litters or within multiparous sows. Colostrum supplementation of low birth weight piglets enhanced their colostrum intake improving weight gain in piglets born from gilts. But it did not affect piglet’s weaning BW or pre-weaning mortality. The fourth experiment studied the effect of oral supplementation of piglets born weighing 1.35 kg or less (SP) (CON: control group; COL: 15 ml of sow colostrum fed within 4 h after birth), and the effect of cross-fostering 24 h after farrowing on litter performance (HL: litters fixed at 12 piglets, with less than 50% of the piglets being SP, aiming to as minimum movements of piglets as possible; LL: litter fixed with most of the piglets being SP) on litter performance. The combination of the 2 management strategies described above resulted in a 2 x 2 factorial model. Forty six litters were used. Litters were allocated to 1 of the 4 treatments: CON-HL, CON-LL, COL-HL, COL-LL. Piglets were weighed on day 1 and 19 post-partum. Mortality was recorded. On day 4 post-partum, a 2 ml blood sample was obtained from 79 SP piglets born from multiparous sows included in the experiment. To obtain a negative control group, blood samples were obtained on day 4 post-partum from 8 extra SP piglets that were separated from their mothers at birth and bottle fed with milk replacement for 12 h. LL sows had lower within litter CV of BW at day 1 than HL sows (16.2 vs. 21.9 ± 0.91%, P = 0.003) but they did not differ for litter CV of BW at day 19 (23.2 vs. 23.4 ± 1.72%; P > 0.10). At day 19, HL sows had lower number of dead piglets per litter than LL sows (0.80 vs. 1.69 ± 0.307; P = 0.022) and COL-HL sows had lower number of dead piglets per litter than CON-HL (0.47 vs. 1.14 ± 0.160; P = 0.062). Cross-fostering SP at the same litter did not prevent from increasing litter’s CV of BW at weaning. Piglets from COL group had higher IgG concentration than piglets from CON group (P = 0.001). While piglets from the negative control group had lower IgG concentration than COL and CON groups (5.4 ± 2.32 mg/ml vs. 30.6 ± 1.58 mg/ml and 21.5 ± 0.95 mg/ml. respectively; P < 0.001 in both cases). Allocating small piglets to the same litter through cross-fostering had a negative effect on mortality and did not improve litter CV of BW at weaning. Colostrum supplementation of SP piglets improves immune status at day 4. Besides, in non homogenized litters, coslostrum supplementation of SP piglets might be a good management strategy to improve litter performance.

The overall goal of the present PhD thesis was to study some factors related to the choice of emulsifier (whey protein isolate or sodium caseinate) concentration, oil-phase volume fractions (10-50%) and homogenization conditions (100-300 MPa) that could influence physical stability and lipid oxidation in nano/submicron oil-in-water emulsions by using a rotor-startor system (colloidal mill, CM, at 5000 rpm for 5 min) for obtaining the coarse emulsions and stabilized by ultra high-pressure homogenization (UHPH), in comparison to conventional homogenization (CH, 15 MPa). Emulsions were characterized for their physical properties (droplet size distribution, microstructure, surface protein concentration, emulsifying stability against creaming and coalescence, and viscosity) and oxidative stability (hydroperoxide content and TBARs) under light (2000 lux/m2 for 10 days). The first study focused on using whey protein isolate (WPI) as emulsifier in different concentrations (1, 2 and 4%) with a fixed oil concentration (20%) of sunflower and olive oils (3:1). UHPH produced emulsions with lipid particles of small size in the sub-micron range (100-200 nm) and low surface protein with unimodal distribution in emulsions treated at 200 MPa using whey proteins at 4%. Long term physical stability against creaming and coalescence was observed in UHPH emulsions, compared to those obtained by CM and CH. Oxidative stability of emulsions was also improved by UHPH compared to CM and CH, especially when 100 MPa was applied. All emulsions exhibited Newtonian behavior (n ≈ 1). These results led us to use the best conditions obtained in the previous work (4% of protein concentration and pressure treatments of 100 and 200 MPa) to study the physical and oxidative stability of emulsions containing different oil-phase volume fractions (10, 30 and 50%). Increasing the oil concentration from 10 to 50%, in general, increased the particle size, decreased the surface protein concentration and resulted in a high degree of flocculation and coalescence, especially in emulsions treated at 200 MPa. All UHPH emulsions, except those treated at 100 MPa containing 10% oil, and CH emulsions with 50% oil displayed an excellent stability vs. creaming during storage at ambient temperature. The lowest oxidation rate was observed in UHPH emulsions, especially those containing 30% oil. The third study was conducted on using sodium caseinate (SC) as emulsifier in different concentrations (1, 3 and 5%) with a fixed oil concentration (20%) of sunflower and olive oils (3:1). UHPH emulsions containing 1% protein presented a high particle size (especially in emulsions treated at 100 MPa) but increasing the protein content to 3 and 5% in UHPH emulsions reduced the particle size, and tended to change the rheological behaviour from Newtonian to shear thinning, improving the creaming and oxidative stabilities of emulsions. From the previous study, the best droplet breakdown, physical and oxidative stability were obtained with pressures in the range of 200 and 300 MPa and sodium caseinate (5%). Therefore, the objective of the last study was to evaluating the emulsions containing different oil-phase volume fractions (10, 20, 30 and 50%) treated by UHPH in the conditions above mentioned, in comparison to CH emulsions containing 1 and 5% SC. Increasing the oil content to 50% tended to produce emulsions with a gel structure such as a mayonnaise type product so, the results of this study focused only on emulsions containing 10, 20 and 30% oil. CM and CH emulsions containing 1% SC and different oil contents (10, 20 and 30%), exhibited a Newtonian flow behavior with a slow creaming rate, whereas the oxidation rate was faster in these emulsions. On the other hand, high degree of flocculation with a shear thinning behavior, higher creaming rates, but low oxidation rates were observed in CH emulsions containing 5%. UHPH-treated emulsions containing high oil contents (20 and 30%) exhibited excellent creaming stability, and with a shear thinning rheological behavior only in emulsions containing 30% oil. UHPH produced stable emulsions against oxidation, especially when high oil contents (20-30%) were used. Increasing the oil concentration from 10 to 30%, in general, resulted in an increase in the oxidative stability in all emulsions, except in CH emulsions containing 1% of SC. Emulsions produced by both whey protein (4%) and caseinate (5%), and treated by UHPH have a good physical stability to flocculation, coalescence and creaming and also high stability to lipid oxidation, opening a wide range of opportunities in the formulation of emulsions containing bioactive components with lipid nature.

La castració de vedells ha estat proposada com a mètode de millora de la qualitat de la canal i de la carn. Tot i això, la preocupació pel benestar animal, el control del dolor que pugui estar associat i el seu impacte en els paràmetres productius i la qualitat de la carn dels vedells, posen de manifest la necessitat de que sigui revisada. Del primer capítol d’aquesta tesis es pot concloure que tot i que el creixement dels vedells castrats es veu afectat i que alguns paràmetres comportamentals són alterats durant les primeres dues setmanes post castració, la tècnica no està no compromet totalment el benestar dels animals, quan s’utilitza anestesia i analgèsia. El segon estudi (Capítol IV) conclou que la castració a edats prepuberals perjudica el pes de la canal i la conformació dels vedells Holstein i que per tant, caldria sacrificar els animals als 14 mesos d’edat; a més, la castració quirúrgica de vedells Holstein als 8 mesos d’edat no és una bona estratègia quan es combina amb la reducció d’edat de sacrifici, ja que en el moment del sacrifici (10 mesos d’edat) aquests animals no estan recuperats de les seqüeles de la castració. Una alternativa a la castració física es la vacuna contra la hormona alliberadora de gonadotropina (GnRH). Donat que a dia d’avui, no hi ha estudis que correlacionin indicadors de benestar amb la vacuna contra GnRH, es va estudiar el benestar en la immunocastració en un tercer estudi (Capítol V), on es conclou que la immunocastració pot ser una alternativa per millorar el benestar respecte a la castració física tradicional. Finalment, en un quart estudi (Capítol VI) es demostra que els animals vacunats als 7 mesos d’edat amb la vacuna contra la GnRH, amb un interval de 4 setmanes entre vacunacions, millora els paràmetres productius respecte els vedells castrats físicament, i que la immunocastració és una alternativa que permet assolir la mateixa qualitat de carn que els vedells castrats pel mètode tradicional. / Castration of bulls has been proposed as a method to improve carcass and meat quality. However, concern regarding animal welfare and pain control with this management procedure and its impact on animal performance and meat quality of bulls fed high-concentrate diets still needs to be addressed. From the first Chapter (III) of this Thesis it can be concluded that despite growth was reduced and some behavior traits were altered during the first 2 wk after castration, ring-castrating calves at 3 mo using analgesia and anesthesia could be considered as a method that controls pain and does not greatly compromise animal welfare. A second study was conducted (Chapter IV) to evaluate the hypotheses that reducing slaughter age of these pre-pubertal castrated steers could be an alternative to improve feed efficiency without compromising carcass and meat quality. From this study it was concluded that pre-puberty castration impairs carcass weight and conformation of Holstein animals if slaughter age is not delayed until 14 mo of age, and that surgical castration of Holstein animals performed at 8 mo of age is not a good strategy when combined with reduced slaughter ages, as carcass and meat quality at 10 mo of age were impaired because animals had not fully recovered from castration sequels. One alternative to physical castration is active immunization against gonadotropin-releasing hormone (GnRH). To date, there were no published studies evaluating an anti-GnRH vaccine on behavioral or physiological indicators of calf welfare, so third study was conducted (Chapter V) and conclusions were that immunocastration may be a welfare friendly alternative to traditional physical castration methods in beef calves. Finally, the fourth study of this Thesis (Chapter VI) concluded that vaccinating Holstein bulls of 7 mo of age with an anti-GnRH vaccine with a 4 wk interval improved performance compared with physically castrated bulls, and immunocastration is an alternative to achieve the same meat quality as physically castrated male cattle.

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Centre Torre Marimon / Les diferents tasques exposades en aquesta tesi busquen aprofundir en els coneixements sobre la resistència de Juglans regia L. a les gelades de tardor, en les vessants metodològica, genètica i ecofisiològica. El primer objectiu del treball va ser el determinar una metodologia adequada per avaluar el caràcter “resistència a les gelades de tardor” en J. regia, aspecte recollit en el Capítol I. Es va testar la utilitat del paràmetre Fv/Fm obtingut a partir de la mesura de la fluorescència de les clorofil·les del clorènquima de l’escorça en brots de l’any. Els resultats van ser comparables amb els dels mètodes habitualment utilitzats per avaluar els danys de gelades en brots llenyosos, com són l’anàlisi visual de danys i el càlcul d’alliberació relativa d’electròlits. Aquest primer estudi va permetre establir la temperatura de -8.5ºC com la que ja provoca danys visibles sobre J. regia a la tardor. Tot i ser l'avaluació dels danys per fred mitjançant la Fv/Fm el sistema més fàcil i ràpid, a partir del II capítol, per la naturalesa dels objectius dels diferents assaigs, els mètodes emprats van ser els dos mètodes “clàssics” esmentats. L’aprofundiment en els coneixements de la genètica d’aquest caràcter adaptatiu es va abordar als capítols II i III. En primer lloc, es va analitzar la relació entre el genotip i l’ambient i el pes relatiu de cada un dels factors pel que fa a la resistència a les gelades de tardor. L’estudi es va realitzar en quatre procedències de Juglans regia L. de la Península Ibèrica, plantades a dues zones ecològicament diferents també dins de la Península Ibérica. Es van detectar diferències temporals en l'aclimatació al fred entre els dos llocs d'assaig; no obstant, l’ordre que ocupava cada procedència en relació als danys observats a cada assaig fou el mateix. Així doncs, es va poder constatar la importància de la component genètica en l’expressió d’aquest caràcter. Dins d’aquest assaig es va observar un vincle altitudinal, en el que les procedències de les zones de menor altitud eren sempre les més danyades. Posteriorment l’estudi es va centrar en estimar l’heretabilitat familiar del caràcter, a partir d’un test de progènies, obtenint un valor de hF2=0.63. S’avaluà també el vincle del caràcter amb altres caràcters fenològics i vegetatius i s’observà una correlació genètica significativa i positiva tant amb la durada del període vegetatiu com amb el creixement anual en diàmetre. El valor de l’heretabilitat en sentit estricte calculat a partir de la correlació progenitor-progènie va ser de h2 = 0,34. L’últim objectiu, abordat al capítol IV, consistí en l’avaluació de la influència de l’estrès hídric estival (típic del Clima Mediterrani) sobre la resistència dels Juglans a les gelades de tardor. Aquest estudi es va realitzar sobre una progènie de J. regia i una d’ híbrida de J. ×intermedia. Es varen aplicar diferents tractaments de reg tant en arbres adults com en juvenils. S’analitzaren diferents paràmetres relacionats amb l’aclimatació: la caiguda de fulla, el contingut hídric de les varetes i l’ acumulació de sucres solubles i midó als teixits. Els resultats de la major part de les variables estudiades van mostrar un possible avançament de l’aclimatació en els individus sotmesos a tractaments hídrics restringits. Ara bé, aquesta aparent avantatge compromet negativament el creixement i per tant aquests resultats mereixen una avaluació acurada en les noves aforestacions de l’àrea mediterrània. / Las diferentes tareas que se exponen en esta tesis buscan profundizar en los conocimientos sobre la resistencia de Juglans regia L. a las heladas de otoño, en las vertientes metodológica, genética y ecofisiológica. El primer objetivo del trabajo fue determinar una metodología adecuada para evaluar el carácter “resistencia a las heladas de otoño” en J. regia, recogido en el Capítulo I. Se testó la utilidad del parámetro Fv/Fm obtenido a partir de la fluorescencia de las clorofilas del clorénquima cortical de la corteza en brotes del año. Los resultados fueron comparables con los métodos utilizados habitualmente para evaluar daños producidos por heladas en brotes lignificados, como son el análisis visual de daños y el cálculo de la liberación relativa de electrolitos. Este primer estudio permitió establecer la temperatura de -8.5ºC como la que ya provoca daños visibles sobre J. regia en otoño. Aunque la evaluación de los daños mediante la Fv/Fm fue el sistema más rápido y fácil, a partir del Capítulo II, debido a la naturaleza de los objetivos de los diferentes ensayos, los métodos utilizados fueron los “clásicos”, mencionados anteriormente. La profundización en los conocimientos de la genética de este carácter adaptativo se abordó en los capítulos II y III. En primer lugar, se analizó la relación entre el genotipo y el ambiente y el peso relativo de cada uno de los factores en relación a la resistencia a las heladas de otoño. El estudio se realizó en cuatro procedencias de Juglans regia L. de la Península Ibérica, plantadas en dos zonas ecológicamente diferentes también dentro de la Península Ibérica (una de clima atlántico y otra de clima mediterráneo). Se detectaron diferencias temporales en la aclimatación al frío entre los dos sitios de ensayo; no obstante, el orden que ocupaba cada procedencia en relación a los daños observados en cada ensayo fue el mismo. De esta manera se pudo constatar la importancia de la componente genética en la expresión de este carácter. En este ensayo se observó un vínculo altitudinal, en el que las procedencias de las zonas de menor altitud eran las más dañadas. Posteriormente el estudio se centró en estimar la heredabilidad familiar del carácter, a partir de un test de progenies, integrado por 22 familias de medios de hermanos de J. regia de distintos orígenes, obteniéndose un valor de hF2=0.63. Se evaluó también el vínculo del carácter con otros caracteres fenológicos y vegetativos como el crecimiento anual en diámetro. El valor de la heredabilidad en sentido estricto calculado a partir de la correlación progenitor-progenies fue de h2 = 0,34. El último objetivo, abordado en el capítulo IV, consistió en la evaluación de la influencia del estrés hídrico estival (típico del clima Mediterráneo) sobre la resistencia de los Juglans a las heladas de otoño. Este estudio se realizó sobre una progenie de J. regia y una progenie híbrida de J. ×intermedia. Se aplicaron diferentes tratamientos de riego en árboles adultos y juveniles. Se analizaron diferentes parámetros relacionados con la aclimatación: caída de hoja, contenido hídrico de varetas y acumulación de azúcares solubles y almidón en los tejidos. Los resultados de la mayor parte de las variables estudiadas mostraron un posible avance en la aclimatación en los individuos sometidos a tratamientos hídricos restringidos. Esta aparente ventaja compromete negativamente el crecimiento, y por lo tanto, estos resultados merecen una evaluación precisa en las nuevas aforestaciones del área mediterránea. / The work described in this thesis aims to deepen knowledge of autumn frost resistance of Juglans regia L. in methodological, genetic and ecophysiological terms. The first objective of the study was to determine an appropriate methodology for evaluating the trait "autumn frost resistance" in J. regia, included in Chapter I. An assessment was made of the usefulness of the Fv/Fm parameter obtained from measurement of chlorophyll fluorescence in cortical bark chlorenchyma of annual budsticks. The results were comparable with those of methods commonly used to assess freezing damage to woody tissues, namely visual analysis and calculation of relative electrolyte leakage. This first study allowed establishing -8.5°C as the temperature which causes the first visible autumn freezing damage on J. regia. Although the assessment of cold damage by Fv/Fm was faster and easier, from Chapter II onwards the nature of the objectives of each assay obliged the use of the two aforementioned "classical" methods to estimate freezing damage. In-depth knowledge of the genetics of this adaptive trait was addressed in Chapters II and III. First, the relationship between genotype and environment was examined as well as the relative weight of each factor on autumn frost resistance. The study was conducted in four provenances of Juglans regia L. from the Iberian Peninsula, planted in two ecologically different areas, the Spanish Atlantic and Mediterranean coast. Temporary differences were detected in cold acclimation entrance between the two trial areas; however, the order of each provenance in relation to freezing damage was the same in both areas. Thus, the importance of the genetic component in the expression of this trait was confirmed. The existence of an altitudinal link between provenances was also observed, with those from lower areas of elevation always the most damaged. The study then focused on estimating family heritability of the trait from a progeny test, integrated by 22 half-sib progenies of J. regia from different origins, obtaining a coefficient of hF2=0.63. The relationship of the trait with other vegetative and phenological features was also evaluated, and a significant positive genetic correlation was observed with both the length of the growing season and the annual growth in diameter. The value of the narrow-sense heritability obtained from the progenitor-progeny regression was h2 = 0.34. The final task, addressed in Chapter IV, consisted of evaluating the influence of summer drought stress (typical in the Mediterranean climate) on autumn frost resistance of Juglans. This study was conducted on a progeny of J. regia and a hybrid progeny of J. ×intermedia. Different irrigation treatments were applied to both adult and young trees. Several parameters related to cold acclimation were analysed: leaf fall, budstick water content and the accumulation of soluble sugars and starch in the tissues. The results of most of the variables showed a possible advance of acclimation in individuals subjected to water restricted treatment. However, this apparent advantage is offset by a negative effect on growth and therefore these results deserve careful evaluation in new afforestation in the Mediterranean area.

Espanya és el quart productor de préssec [Prunus persica (L.) Batsch] i el segon a escala europea, amb una producció anual de més d’un milió de tones. La majoria de les varietats comercialitzades provenen de programes de millora genética d’Estats Units, Itàlia i França, la qual cosa ha provocat un gran dependència dels obtentors estrangers i ha donat lloc a l’aparició de diferents programes nacionals de millora i selecció de noves varietats adaptades a les condicions edafo-climàtiques de les principals zones de cultiu. No obstant, aquesta actual dependència juntament amb la falta d’adaptabilitat de moltes de les varietats quan aquestes són cultivades en zones de condicions climàtiques diferents a les que han estat obtingudes, la necessitat requerida pels agricultors i tècnics de camp a obtenir dades sobre el seu comportament agronòmic i qualitatiu ha donat lloc a la necessitat d’obtenir aquesta informació, que és lo que l’IRTA-Estació Experimental de Lleida està duent a terme en les seves parcel•les experimentals des de 1994, marc d’aquesta Tesis Doctoral. L’objectiu general d’aquest estudi és la caracterització agronòmica, morfològica i qualitativa de varietats comercials de préssec, nectarina, pavia, préssec pla i nectarina plana cultivades a la zona de la Vall de l’Ebre, amb la finalitat d’aprofundir en el coneixement d’aquells factors que poden afectar a una bona elecció per part dels agricultors, tècnics i comercials. A més, s’ha estudiat l’evolució de la maduració i la qualitat en camp, així com el comportament en postcollita de diferents varietats de nectarina cultivades en parcel•les comercials. / España es el cuarto productor mundial de melocotón [Prunus persica (L.) Batsch] y el segundo a escala europea, con una producción anual de más de un millón de toneladas. Las variedades comercializadas proceden en su mayoría de programas de mejora genética de Estados Unidos, Italia y Francia, lo que ha provocado una excesiva dependencia de los obtentores extranjeros, y ha dado lugar a la aparición de diferentes programas nacionales de mejora y selección de nuevas variedades adaptadas a las condiciones edafo-climáticas de las principales áreas de cultivo. La actual dependencia juntamente con la falta de adaptabilidad de muchas variedades extranjeras cuando éstas son cultivadas en zonas de cultivo diferentes de donde han sido obtenidas, y la inmediatez requerida por los agricultores y técnicos de campo para obtener datos sobre su comportamiento agronómico y cualitativo, ha dado lugar a la necesidad de obtener esta información, y es lo que el IRTA-Estación Experimental de Lleida está llevando a cabo en sus parcelas de experimentación desde 1994, marco de esta Tesis Doctoral. El objetivo general de este estudio es la caracterización agronómica, morfológica y cualitativa de variedades comerciales de melocotón, nectarina, pavía, melocotón plano y nectarina plana cultivadas en la zona del Valle del Ebro, con el fin de profundizar en el conocimiento de aquellos factores que puedan afectar a una buena elección por parte de los agricultores, técnicos, y comerciales. Además, se ha estudiado la evolución de la maduración y de la calidad en campo, así como el comportamiento en poscosecha de diferentes variedades de nectarina cultivadas en parcelas comerciales. / Spain is the fourth largest peach crop [Prunus persica (L.) Batsch] producer in the world and the second producer in the European Union with an annual production more than one million tons. The commercialized cultivars have their origin in different breeding programs, mainly from USA, Italy and France breeding programs. This has produced an excessive and not desirable dependency on the foreign breeders, and boost to the development of different national breeding and selection programs for the selection of new cultivars well-adapted to the main growing areas climatic conditions. Nevertheless, this current dependency together with the lack of adaptation of some of these cultivars when they are grown under climatic conditions different from those where they were originally developed, the immediacy required by growers and technicians to establish an experimental trial to provide data about agronomic and qualitative performance, has led to the need to obtain this information. This is what IRTA-Experimental Station of Lleida is carrying on its experimental fields since 1994, framework of this thesis. The general objective of the study was the agronomical, morphological and qualitative characterization of commercial melting peach, nectarine, nonmelting peach, flat peach and flat nectarine cultivars grown in the Ebro Valle area, in order to gain a better understanding of which factors can contribute to growers, technicians and retailers to make a good choice. Another objective has been the study of ripening and quality evolution in the field, as well as postharvest performance of different nectarine cultivars from commercial orchards.

Orientador: Rafael Montanari / Resumo: Um dos fatores limitantes para o uso da agricultura de precisão é o número de amostras necessárias para representar espacialmente a distribuição do nutriente ou insumo aplicado de forma variada. Portanto objetivou-se com a presente pesquisa avaliar com base na análise geoestatística o número ideal de subamostras para compor uma composta que melhor determine as zonas específicas de manejo e ratificar a existência de um atributo (solo e/ou planta) que possa, espacialmente, funcionar como indicador de qualidade, isto é, caracterizar as zonas específicas de manejo, com o intuito de aumentar a produtividade do Eucalyptus camaldulensis com sete anos de idade. O estudo foi desenvolvido em 2015, na Fazenda de Ensino, Pesquisa e Extensão da Faculdade de Engenharia de Ilha Solteira – UNESP, em Selvíria (MS, Brasil), latitude 20° 20’ 31” S, longitude 51° 24’ 12” W. Para tanto, foram analisadas as correlações lineares e espaciais entre atributos do eucalipto e de um LATOSSOLO VERMELHO Distrófico, os quais foram: circunferência à altura do peito (CAP), altura da árvore (ALT), o volume médio anual de madeira com a casca (VOL), densidade do solo (DS), resistência do solo à penetração (RP), teor umidade gravimétrica (UG), porosidade total (PT), potencial hidrogeniônico (pH), matéria orgânica (MO) e estoque de carbono (EC). Foi instalada uma malha geoestatística com 120 pontos, sendo constituída de seis transeções paralelas (sentido N-S), espaçadas em 14 m, com 20 pontos amostrais cada, espaç... (Resumo completo, clicar acesso eletrônico abaixo) / Abstract: One of the limiting factors for the use of precision agriculture is the number of samples needed to spatially represent the distribution of the nutrient or input applied in a varied way. Therefore, the objective of this research was to evaluate the ideal number of subsamples to compose a composite that better determines the specific areas of management and ratify the existence of an attribute (soil and / or plant) that can, spatially, to function as a quality indicator, that is, to characterize the specific areas of management, in order to increase the productivity of Eucalyptus camaldulensis at seven years of age. The study was conducted in 2015, at the UNESP - São Paulo State University, in Selvíria (MS, Brazil), latitude 20 ° 20 '31 "S, longitude 51 ° 24' 12" W. In order to do so, we analyzed the linear and spatial correlations between eucalyptus attributes and a Distrofic RED LATOSOLO, which were: circumference at breast height (CBH), height of the tree (HT), mean annual volume of wood with bark (VOL), soil bulk density (SB), soil penetration to resistance (PR), gravimetrical moisture contents (GM), total porosity (TP), hydrogenation potential (pH), organic matter (OM) and carbon stock content (CS). A geostatistical mesh was installed with 120 points, consisting of six parallel transects (N-S direction), spaced at 14 m, with 20 sample points each, spaced at 18 m, leaving a 10 m border. With three sample compositions, the sample composition of a single data (CA1), sample c... (Complete abstract click electronic access below) / Doutor

Submitted by RAONI XAVIER DE MELO null (raonimelo@hotmail.com) on 2016-05-16T12:12:19Z No. of bitstreams: 1 RAONI_DEFINITIVO_FINAL.pdf: 2675385 bytes, checksum: 082419f2fd50aacd7928c9746ddabbde (MD5) / Approved for entry into archive by Felipe Augusto Arakaki (arakaki@reitoria.unesp.br) on 2016-05-16T17:45:56Z (GMT) No. of bitstreams: 1 melo_rx_me_bot.pdf: 2675385 bytes, checksum: 082419f2fd50aacd7928c9746ddabbde (MD5) / Made available in DSpace on 2016-05-16T17:45:56Z (GMT). No. of bitstreams: 1 melo_rx_me_bot.pdf: 2675385 bytes, checksum: 082419f2fd50aacd7928c9746ddabbde (MD5) Previous issue date: 2016-02-24 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES) / A preocupação com as questões ambientais e o desenvolvimento de diversos tipos de energias alternativas estimula a participação cada vez maior de fontes renováveis de energia. A energia gerada por meio da queima da biomassa é o maior destaque dentre as fontes renováveis, sendo uma das mais exploradas atualmente. O aumento da demanda de biomassa aumentou a necessidade de gerar uma maior quantidade de material em menor tempo e em áreas cada vez mais reduzidas. O presente estudo avaliou o crescimento e a produção da biomassa aérea em plantio de Eucalyptus grandis (Clone G21), no sistema de talhadia com enfoque na produção de biomassa florestal ao fim do ciclo de dois anos. O trabalho foi realizado na Universidade Estadual Paulista (UNESP), em área experimental da Fazenda Lageado, localizada no município de Botucatu – SP. A floresta de Eucalyptus grandis foi implantada em março de 2012 no sistema florestal de curta rotação em espaçamento de 3 x 1 m e colhida com a colhedora florestal FR 9060 da New Holland. A segunda rotação foi conduzida a partir da rebrota do plantio anterior com início em de outubro de 2013. A área foi subdivida em quatro tratamentos, os quais foram dispostos em dois fatores: com a desbrota e sem a desbrota; e com a aplicação da adubação comercial e sem a aplicação de adubação. O trabalho foi desenvolvido em um experimento inteiramente casualizado e considerou-se um esquema fatorial (2 x 2) com dois fatores, desbrota e adubação, foi realizado a ANOVA e quando apresentou diferença significativa foi realizado o teste TUKEY para a comparação entre as médias. A produção de biomassa florestal seca resultou em uma média geral dentre os tratamentos de 17,34 toneladas por hectare e o fuste foi o componente arbóreo que mais produziu tanto biomassa fresca quanto biomassa seca por hectare, o qual representa cerca de 91 % de toda a biomassa produzida na área. A densidade básica da madeira também não apresentou diferença estatística quando comparado os fatores silviculturais, obtendo uma média de 369 kg m-3. A umidade apresentou-se maior no componente fuste seguido das folhas e os galhos. Para os materiais voláteis e o teor de cinzas apenas apresentaram diferença no componente fuste, que apresentou maior média de materiais voláteis e menor média de carbono fixo. As folhas apresentaram o maior poder calorífico dentre os componentes, mas representam apenas 4,1% do total de biomassa por hectare. Nenhuma prática silvicultural comparada neste trabalho, desbrota e a adubação, apresentou um resultado com diferença significativa a 5% de probabilidade para a produção de biomassa e para a produção de energia. Desse modo, pode-se afirmar que para a talhadia de sistemas florestais de curta rotação com o enfoque para a produção de biomassa e bioenergia não faz necessário realizar as adubações e nem a desbrota, sendo que estas duas operações são onerosas, tanto economicamente como no dispêndio energético, mas para que isso ocorra devem-se atentar as boas práticas silviculturais no primeiro ciclo, principalmente para o fator adubação. / The power generated by biomass burning is the biggest highlight from renewable sources, one of the most currently used. With the increasing use of biomass, the need arises to produce more biomass in less time in a smaller area. This study aims to evaluate the growth and biomass production of Eucalyptus grandis, G21 clone, the coppice system, with a focus on production of forest biomass. The study was conducted at São Paulo State University (UNESP) in the experimental area of Lageado Farm, located in Botucatu SP. The Eucalyptus grandis forest was established in March 2012 in forest system of short rotation with spacing of 3 x 1 m at 18 months of age was held the first thinning in total area, with forest harvester FR 9060 New Holland, which gathers all the tree components, stem, branches and leaves. After harvesting the area was subdivided into 4 equal parts where set 4 treatments, which are arranged on two factors: With the completion of thinning and without the use of thinning; and the application of commercial fertilizer or without the application of commercial fertilizer. The study was conducted in a completely randomized experiment and considered a factorial arrangement (2 x 2) with two factors, thinning and fertilizing. It was found that the thinning and fertilization influenced some physical properties of forest biomass. The components of biomass differed in all the treatments. Especially the leaves which had the highest average values of the gross calorific value (20.9 MJ kg-1 ), higher fixed carbon (15 %). The highest dry matter yield, 18,690 kg, was presented by the treatment without thinning and fertilization. The same treatment also showed the highest amount of energy potential, 336.06 GJ ha-1 . Fertilization worked significantly in the production of dry biomass and consequently the energy potential per area.