Diss.--Universität Frankfurt am Main, 1993. / Contient un catalogue d'objets. Bibliogr. p. 285-294.

Texte remanié de: Th. Ph. D.--Archaeology--Oxford, 1997. / Bibliogr. p. 133-142.

Texte remanié de: Th.--University of Liverpool, 1979. / Bibliogr. p. 336-339. Chronologie.

Texte remanié de: Dissertation--Fakultät für Orientalistik und Altertumswissenschaften--Heidelberg--Ruprecht-Karls-Universität, 1996. / Bibliogr. p. 179-192.

Th. / Bibliogr. p. 311-318.

Texte augmenté et remanié de: Magisterarbeit--Marburg--Philipps-Universität, 2003/2004. / Bibliogr. p. 160-163 et notes bibliogr.

Eduard Toda va publicar Son Notém en Tebas al 1887. En aquest treball Eduard Toda donava tota mena de detalls sobre el descobriment d'una tomba trobada intacta al poblat de Deir-el-Medina, la TT1 (Theban Tomb nº 1), la tomba del "Servidor en el Lloc de la Veritat, Sennedjem". La tomba havia estat descoberta el 1886 i molts han estat els estudiosos que han parlat de la tomba i Deir-el-Medina, però, en canvi, poc s'ha parlat dels objectes que en ella es van trobar.Sennedjem era "Servidor en el Lloc de la Veritat a l'Oest de Tebes", títol que portaven alguns treballadors o artesans que construïen i decoraven les tombes dels faraons de la XVIII fins la XX dinastia, a la Vall dels Reis. Sennedjem era un artesà que visqué a Deir-el-Medina entre els regnats de Setos I i Ramesses II. Va ser enterrat en aquesta tomba juntament amb altres membres de la seva família, almenys la seva esposa, Iineferti, el seu fill Khonsu i la seva esposa Tamaket, i d'altresEls objectius d'aquest treball han estat:1. Realitzar un catàleg exhaustiu de totes les peces que hi havia a l'interior de la tomba de Sennedjem. Aquest catàleg està format per una fitxa específica per cada peça, que inclou nom de la peça, localització actual, material, mides, descripció, bibliografia i fotografia. El fet de donar noms propis ens ajudarà a establir relacions entre ells.2. Establir una relació entre les peces estudiades i els personatges als quals pertanyen: relacions de parentiu, situació social, etc. Com comprovarem en el treball, la tomba de Sennedjem es va ocupar durant vàries generacions. Sennedjem va ser el primer propietari, però també es van fer enterrar els seus fills i les seves esposes. Aquesta relació s'establirà després d'un anàlisi dels textos i, per tant, dels noms que apareixen escrits a la tomba. L'anàlisi també ens portarà a concloure que Sennedjem era un simple paleta.3. Fer un anàlisi comparatiu entre els textos del Llibre dels Morts de la cambra amb altres papirs coneguts. Els textos corresponents al Llibre dels Morts que trobem a la decoració de la cambra funerària de la tomba de Sennedjem s'han comparat amb coneguts papirs i manuscrits. L'objectiu d'aquesta comparació ha estat doble: per una banda hem aclarit algunes paraules o expressions que a la tomba de Sennedjem no quedaven clares o bé per la mala qualitat de les pintures (o millor dit, les fotografies a les que hem tingut accés) o algunes errades que hem trobat en els apunts de Bruyère. En la majoria dels casos ens hem servit dels apunts propis presos in situ. Un problema pel seu estudi és que tot el corredor, tant parets com sostre, s'havia protegit mitjançant unes xarxes que impossibilitaven la visió i encara menys les fotografies d'aquesta part. De manera que sobretot en el corredor ens hem de remetre als textos copiats de Bruyère. L'altre objectiu per la comparació dels textos era la d'aportar més dades referents a noves variants o variants poc conegudes que poguessin aparèixer en els textos de la tomba i que ajudessin a una major comprensió dels diferents capítols, cosa que pot ajudar a precisar, per exemple, quins papirs o versions del Llibre dels Morts van ser més properes a Sennedjem, i, per tant, ajustar la cronologia de la tomba. A més a més, com veurem, també ens servirem del treball de M. Puvill per comparar els textos de la cambra de Nefertari amb els de Sennedjem. En aquest últim cas, comprovarem les grans similituds entre ambdós, fet que ens ajudarà a precisar la cronologia d'aquesta tomba i situar-la en època de Ramsesses II. / The tomb of Sennedjem, situated in the workmen village of Deir-el-Medina, was first excavated by a Catalan diplomat named Eduard Toda. Dr. Padró has been investigating about him for the past years and he proposed to update and extend Eduard Toda's work about the objects found in the tomb that are now scattered in many museums around the world. This was a challenging project because it implied to visit as many museums as possible. Our work would allow collecting in a catalogue the various objects and investigating and classifying their typology. Toda made an inventory of the objects found in the tomb. That has been our departure point. However, as it will be clear as a conclusion of this work, some of the objects have now been lost and some others were not mentioned by Toda.Therefore, the objectives of this work have been:1. To made a comprehensive catalogue of all the pieces that where found inside the tomb of Sennedjem.2. To find a relation between the investigated pieces and their owners: familiar relationships, social position, etc. The tomb of Sennedjem was used for several generations. A complete study of the texts of the tomb is made in order to compare the names and titles found there with the texts and inscriptions of the objects. The investigations leaded us to know that Sennedjem was a trowel.3. To compare the text of the Book of the Dead found in the tomb with known papyrus. The usual practice in the literature is to compare the Book of the Dead versions between papyrus or manuscripts. We decided to proceed in other way: compare known manuscripts with the chapters of the Book of the Dead found on the walls of the tomb of Sennedjem. This is used to find which version of the Book of the Dead is the closest to Sennedjem's tomb texts and therefore, more precisely date the tomb. We will also use the results of Mrs. Puvill work to compare the texts of Sennedjem's tomb with Nefertari's tomb. As will be shown later, both versions of the Book of the Dead are very similar.

La posibilidad des estudiar los materiales cerámicos recuperados en la necrópolis fenicia de Tiro - al Bass supone una oportunidad inmejorable para profundizar en las cuestiones cronológico-secuenciales que rodean la Arqueología Fenicia, y, en especial, la que hace referencia a la Fenicia Metropolitana. Para ello se ha planteado un trabajo articulado en tres bloques principales. En primer lugar, una clasificación tipológica de los citados materiales, tanto locales como importados. En segundo lugar, realizar una profundización de las causas que han provocado la inexistencia de una estructura cronológico-secuencial fenicia ampliamente consensuada y aceptada por toda la comunidad científica. Una manera de intentar subsanar esta carencia ha sido plantear el seguimiento a lo largo de la Edad del Hierro de una forma cerámica concreta, las jarras de cuello anillado. Su uso como fósil-guía dará lugar a una articulación de la secuencia que, apoyada por las coincidencias de cada una de las fases identificadas con el mismo tipo de materiales, ya sean locales o importados, dará un sentido temporal a la evolución de los citados materiales cerámicos fenicios metropolitanos. Finalmente, la tercera FESE consistirá en aplicar dicha articulación secuencial a los materiales recogidos en Tiro - al Bass, dando lugar a cinco periodos sucesivos que contarán con unos rasgos definitorios propios. La conclusión final consistirá, sobre todo gracias a la información proporcionada por la necrópolis de al-Bass, a la que habría que unir la proporcionada por otros yacimientos Levantinos, en la propuesta de una secuencia fenicia con una articulación, nomenclatura y cronología propias.

Texte remanié de: Tesi--Istituto di Etruscologia e antichità italiche--Roma--Università "La Sapienza", [ca. 1989]. / Notes bibliogr. p. 8-13. Index.

Texte remanié de: Th. univ.--Archéol.--Besançon, 1996. / Bibliogr. p. 506-532. Notes bibliogr.