L’objectiu d’aquesta recerca és estudiar i analitzar la qualitat psicosocioeducativa de les polítiques d’infància concretades en l’oferta de xarxes i serveis de la primera infància d’algunes poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb aquest objectiu, s’ha dissenyat un sistema d’indicadors per avaluar la qualitat dels centres, els serveis i el programes adreçats a la primera infància, a partir del qual s’han creat uns qüestionaris. Es realitza l’anàlisi a partir d’enquestes i entrevistes, així com a través de qüestionaris que s’han administrat a tècnics i professionals que treballen a centres i serveis adreçats a la primera infància. El tractament de les dades es va fer amb el suport de l’SSPS. L’anàlisi de les dades mostra que un treball en xarxa pot afavorir la qualitat dels equipaments d’una població i assenyala els beneficis que comporta. També es demostra que la qualitat psicosocioeducativa dels professionals dels centres analitzats és molt bona. Finalment, la investigació permet percebre que alguns indicadors són susceptibles de modificació, amb la intenció d’anar afilant el sistema d’indicadors. A partir de l’anàlisi dels resultats, es planteja una proposta pràctica, perfilant algunes línies d’actuació necessàries per implementar i/o optimitzar el model de treball en xarxa als municipis, a través d’un model d’assessorament psicopedagògic participatiu, des d’una perspectiva comunitària basada en la col·laboració dels participants. Paraules clau Sistema d’indicadors, indicadors de qualitat, qualitat psicosocioeducativa, treball en xarxa, xarxes d’atenció a la infància, primera infància, famílies, serveis d’atenció a la primera infància, treball interdisciplinari, assessorament comunitari. / The objective of this research is to study and analyse the psycho-socioeducational quality of policies for Childhood as they appear specifically in the networks and services for early years childhood in some of the towns of the Barcelona metropolitan area. To achieve this objective a system of indicators has been designed to evaluate the quality of the centres/services/programmes for early years, and from these a questionnaire has been created. Analysis is carried out the surveys and interviews as well as the use of questionnaires sent to specialists and professionals working in centres and services for early years children. Data treatment is carried out using SPSS. The analysis of the data shows how networked services can help to improve the quality of the facilities in a town, and indicates the benefits that this brings. It also shows that that the psycho-educational quality of the professionals in the centre is very high. Finally, the investigation enables a perception of how some indicators are susceptible to modification, with the aim of making the system of indicators sharper. From analysis of the results, a practical proposal is made, describing some of the lines of action necessary for the introduction and/or optimisation of the model of networked services in municipal areas, using a participative psychological teaching model, from a community perspective based on the collaboration of the participants. KeywordsSystem of indicators, indicators of quality, psycho-socioeducational quality, networked services, children’s support networks, early childhood, families, services for early childhood, interdisciplinary work, community assessment.

No description available.

El objetivo principal es el estudio exhaustivo de la conducta nidificadota de los chimpancés de Kanyawara, teniendo en cuenta una amplia lista de variables (sexo, edad, variaciones estacionales, características del hábitat.) que podrían incidir sobre la mencionada conducta. Se completa el trabajo con la colaboración de mapas de macro-distribución de los sitios de nidificación en el área de estudio y micro-distribución de los nidos en las zonas de descanso, así como con el seguimiento de la dinámica de reutilización.Finalmente, los resultados conseguidos se quieren comparar con otros estudios, sobre este comportamiento en grandes simios salvajes, con el fin de establecer semejanzas y diferencias ecológicas, sociales y/o culturales.La metodología utilizada es la usual en los trabajos etológicos de campo. El trabajo de campo va a suponer el seguimiento de la comunidad de chimpancés estudiada durante un año. El procedimiento empleado implicó el seguimiento diario (desde el amanecer hasta el crepúsculo) y el seguimiento de episodios nidificadores de los subgrupos de estudio, registrando sistemáticamente las conductas y variables relacionadas con la construcción de camas nocturnas y diurnas, además de la toma de medidas acerca de los nidos y de los sitios de anidaje conocidos, en ausencia de chimpancés, para su posterior análisis. Se presenta una amplia muestra, tanto por el número de nidos estudiados como por el número de episodios nidificadores nocturnos y diurnos observados.Entre las aportaciones de esta investigación cabe destacar el extenso y rico conjunto de datos descriptivos sobre la construcción de nidos de los chimpancés de la comunidad de Kanyawara.