The topic of this thesis is Barcelona's pre-democratic metropolitan plans, protagonists and their theoretical references. The metropolitan planning of the Franco period is usually interpreted as an attempt at technical modernization in a politically conservative context. However, the ambiguity between the technical and the political contribution shifted throughout time, as a result of the regime's differences in technical and political visions, the imposition of a changing reality, the relative autonomy of the technicians' role and the epistemological changes in the planning discipline. The first section of the thesis focuses on the Regional Plan of 1953 from autarky time, a precedent of metropolitan planning, which was co-authored by the architects Pedro Bidagor, Director of Urban Planning in Madrid, and Josep Soteras, a former member of GATCPAC at the Republican era. This section problematizes the dialectic between the internalization of some foreign references, such as the Anglo-Saxon Regional Planning, and the moral rhetoric of the Falange's ideology. The Regional Plan introduced innovations that would be expressed in the Land Act of 1956. The second section of the thesis discusses the conceptual renewal of urban planning that sought its epistemological legitimacy in science during the sixties, expressed in the Barcelona's Metropolitan Master Plan of 1966. Architects Manuel Ribas Piera, Xavier Subias and engineer Albert Serratosa led the multidisciplinary team in charge of 1966 plan. The sixties were years of profound urban changes arising from the developmentalist state policy, which consolidated the metropolitan phenomenon In Barcelona in which the mayor Porcioles set the stage of his "Great Barcelona" plan. The third and final section of the thesis problematizes the urban planning at the late Franco era and the transition to democracy, taking as its focus the Metropolitan General Plan - MGP, outcome of the accumulation of experiences over twenty years of metropolitan planning and the two Barcelona's previous metropolitan plans. The MGP was the result of the work of a technocracy ideologically progressive and the political pressure from the Left parties and neighborhood associations. Subsequently, the aim of social emancipation through the urban planning would often be reduced by possibilism in democracy. This thesis is concerned with the different elements involved in the Barcelona's metropolitan planning at the Franco era, the changes of urban paradigm, and the success of some pretty extraordinary characters, open to the world and knowledge that acted brilliantly in a bleak reality. / L'objecte d'aquesta tesi són els plans, protagonistes i referents teòrics del planejament metropolità de la Barcelona predemocràtica. El planejament del període franquista s'acostuma a interpretar com a un intent de modernització tecnica en un marc polític reaccionari, pero la realitat política del regim va anar canviant al llarg del temps i també anaren canviant el paper deis tècnics, els paradigmes urbanístics i les actituds vers l'actuació sobre la ciutat . La primera part de la tesi té com a centre el Pla Comarcal de 1953 durant l'autarquia, un antecedent del planejament de l'àmbit metropolità, que tingué com a coautors els arquitectes Pedro Bidagor i Josep Soteras. Aquesta primera part problematitza la dialèctica entre la interiorització d'uns referents estrangers, com el Regional Planning anglo-saxó o l'organicisme de Bardet i l'ideari de ciutat subjacent a la ideologia conservadora de la Falange que, amb la seva retòrica moralitzant, legitimava el planejament d'aleshores, però que introduí innovacions tècniques que serien expressades en la Llei del Sòl de 1956. La segona part de la tesi parla de la renovació conceptual de l'urbanisme, que buscà la seva legitimació epistemològica en la ciencia i que a Barcelona tingué com a expressió la redacció del Pla Director de l'Àrea Metropolitana de 1966, realitzat per un equip multidisciplinar liderat per Manuel Ribas, Xavier Subías i Albert Serratosa. Els anys seixanta foren anys de profundes transformacions econòmiques i polítiques, amb l'arribada dels tecnòcrates de l'Opus Dei, i urbanes derivades del desarrollismo, en que es consolidà el fenomen metropolità a Barcelona i en els quals l'alcalde Porcioles posà les bases de la seva "Gran Barcelona". La tercera i última part problematitza l'urbanisme del tardofranquisme i de la transició democràtica, tenint com a centre el Pla General Metropolità, resultat de la sedimentació d'experiències de més de vint anys de planejament metropolità i dels dos plans anteriors realitzats a Barcelona. El PGM, orfe de direcció política, fou el producte d'una tecnocràcia ideològicament progressista i de les pressions dels partits d'esquerres i de les Associacions de Veïns. Posteriorment, l'anhel d'emancipació social a través de l'urbanisme quedaria sovint rebaixada pel possibilisme en democràcia. Aquesta tesi s'interessa pels diferents elements que intervingueren en el planejament metropolità del període franquista a Barcelona, els canvis de paradigma urbanístic i en l'encert d'alguns personatges bastant extraordinaris que, oberts al món i al coneixement, van fer possible actuar amb certa brillantor en una realitat grisa i tancada.

The use of the subsoil in our cities was limited until more or less a century ago. The technological advances of the twentieth century and the increased need for greater urban comfort has led to intensive building in all European capitals both above and below ground-level. This constitutes a radical change in the way we understand cities today and its consequences affect urban aspects, and open a knowledge and reflection on the contemporary city field. The construction of the metropolis is now a reality thanks in large part to the underground work. Therefore, it is considered today that the urban underground deserves special attention. Unlike other cities with extraordinary and little comparable phenomena, Barcelona, which is the case study of this research, stands out as similar to other European cities because since its founding it has been developed in the same geographical location and has been expanding and regenerating at a similar pace, responding to socio-economic changes. For this reason, the study of urban underground allows general contributions on the relevance of the subsoil in a large contemporary city, and uncovers facets of Barcelona. While the visible part of Barcelona has been extensively studied, the invisible and below ground has not had the same attention. The research approach starts with the process of formation of the Barcelona underground. lts evolution is studied both in terms of network and in terms of the spaces occupied. This approach allows four broad categories to be made within the synthesis of services which occupy the urban subsoil. The reduction of the current plans of the urban underground in this city is cause and effect while the schematic vision that so often occurs in the simplicity and the failings of urban interventions below ground. In fact, im proving the description is, somehow, to propose. One of the main goals is drawing, as a means of analysis and reflection, at three different levels, the reality of the hidden Barcelona. Firstly, the small scale detects that there are ways in which volumes and pipes that are repeated can be understood as types. They have a distinct character to the types of buildings on the surface Classification pinpoints a number of categories for understanding what the ingredients of this underground city are. Secondly, the study reveals peculiar fragments of the urban subsoil. On one hand, it is observed that each element largely responds to their condition and functional requirements, with little regard to the surrounding environment, as opposed to the surface. Moreover, depending whether the underground elements are service networks, transport networks or underground spaces-volumes , development occurs in limited spatial directions. Finally, the comparative study of different areas places in relation fragments that do not have much in common on the surface, and highlights the main aspects which determine the morphological characteristics in unique places. Thirdly, the study of the entire hidden Barcelona allows reflections of different kinds. lt is discovered that there is a range of the underground city, with a structure, organization, individual identity and logic, which is the first step to having the opportunities underground in a large contemporary city. / L'ús del subsòl a les ciutats era, fins fa tot just un segle, molt limitat. Durant el segle XX, els avenços tècnics, l'augment de les necessitats i el confort urbà han conduit a incrementar-lo fins al punt que avui en dia qualsevol capital europea construeix tant sota com sobre rasan!. El canvi que això representa en la constitució de la ciutat actual és radical, i les seves conseqüències afecten a aspectes urbanístics que ofereixen un camp obert al coneixement i a la reflexió sobre la ciutat contemporània. L'observació de les grans ciutats contemporànies permet afirmar que la construcció de la metròpolis actual és una realitat gràcies, en gran part, a la tasca subterrània. Per tant, es considera que a dia d'avui el subsòl mereix una especial atenció urbanística. A diferència d'altres ciutats amb fenòmens extraordinaris i poc comparables, el cas d'estudi de la present investigació, Barcelona, destaca per ser similar a d'altres ciutats europees en tant en quant des de la seva fundació ha estat desenvolupada al mateix indret geogràfic i s'ha anat ampliant i regeneran! amb un ritme similar, donant resposta als canvis socioeconòmics. Per aquest motiu, l'estudi del sota rasant urbà d'aquesta ciutat permet fer aportacions de caràcter general sobre la rellevància del subsòl en una gran ciutat contemporània, així com desvetllar facetes d'aquesta. Si bé la part visible de Barcelona ha estat àmpliament estudiada, l'invisible i sota rasant no ha tingut la mateixa atenció. La investigació parteix d'una aproximació al procès de formació de la Barcelona subterrània. S'estudia l'evolució en la seva ocupació tant pel que fa a xarxes com pel que fa a espais. Gràcies a aquest atansament, es fa una síntesi de les motivacions que han portat a ocupar el subsòl urbà en quatre grans categories: les raons primàries, les possibilitats de la técnica, les motivacions funcionals i les qüestions compositives. La reducció temàtica deis plànols actuals del subsòl a aquesta ciutat és causa i efecte a la vegada de l'esquematisme de visió que tantes vegades es produeix en el simplisme i el desencert de les intervencions urbanes en sota rasant. En realitat, millorar la descripció ja és , d'alguna manera, proposar. S' utilitza el dibuix com a recurs d'anàlisi i reflexió, i a tres escales diferents, es descriu la realitat de la Barcelona oculta. En primer lloc, l'escala menuda detecta que en sota rasant hi ha formes, bàsicament volums i conductes , que es repeteixen i que es poden entendre com a tipus. Aquests tenen un caràcter diferenciat als tipus de construccions en superficie. La seva classificació desgrana una sèrie de categories que permeten entendre quins són els ingredients d'aquesta ciutat soterrada. En segon lloc, l'estudi de fragments de ciutat desvetlla particularitats del subsòl urbà. D'una banda, es detecta que cada peça respon en gran mesura a la seva condició i necessitat, sense tenir massa relació amb el que succeeix en el seu entorn, a diferència de la superficie. D'altra banda, segons si els elements soterrats són xarxes de servei, xarxes de transport o soterranis, el seu desenvolupament es produeix amb direccions espacials limitades en els eixos X, Y i Z. Finalment, l'estudi comparatiu de diferents àmbits posa en relació fragments que no tenen massa en comú en superficie, i posa de manifest quins són els aspectes principals que condicionen les característiques morfològiques en indrets singulars. En tercer lloc, l'estudi del conjunt de la ciutat soterrada permet fer reflexions de diferent índole. Es descobreix que existeix una autonomia de la ciutat soterrada, amb una estructura, entitat, identitat i lògiques particulars , que suposen un primer pas per comptar amb les oportunitats que brinda el subsòl a una gran ciutat contemporània.

L’affectivité, les émotions, les sentiments sont des thématiques encore relativement peu explorées dans le champ des sciences de l’espace, et pourtant de plus en plus nombreux sont les auteurs qui soulignent l’intérêt, et même la nécessité, de surmonter la difficulté de leur intégration. Souscrivant pleinement à cet objectif, le présent travail de thèse pose comme hypothèse centrale et fondatrice que la dimension affective de la relation de l’homme à son environnement, son rapport affectif à l’espace, depuis les mécanismes qui président à sa construction jusqu’aux conséquences pratiques et spatiales de ce lien qui unit l’homme à son environnement, constituent une connaissance utile à la science de l’aménagement des espaces. À travers ce travail nous avons donc cherché à mettre en lumière les mécanismes de type affectif, en lien avec les valeurs, les préférences, les attitudes, qui sont en mesures d’intervenir à la fois sur les représentations, les décisions et in fine sur les actions qui participent aussi bien des logiques géographiques au fondement de l’agencement de l’espace des sociétés, que des logiques projectives propres aux pratiques de transformation intentionnelle des espaces habités. La démarche empirique ainsi menée a permis de montrer que la relation affective à l’espace était une dimension conséquente de l’organisation des espaces et qu’elle participait plus largement de l’agencement des spatialités individuelles et collectives. À partir d’une méthodologie spécifique, appliquée à deux terrains de l’agglomération de Tours, et la collecte de récits auprès d’habitants et de professionnels en charge de l’urbanisme, nos analyses nous ont conduit à proposer une modélisation conceptuelle du rapport affectif à l’espace, insistant plus particulièrement sur les dynamiques temporelle et relationnelle du phénomène. Enfin, en soulignant l’influence de ces dynamiques affectives sur la structuration de l’action collective, nous avons pu dégager les fondements de leur prise en compte, et ainsi suggérer des pistes pour l’intégration opérationnelle de la donnée affective dans la conduite du projet d’aménagement. / Affectivity, emotions, feelings are subjects that remain quite unexplored in the field of sciences that focuses on the spatial dimension of societies, but yet more and more authors emphasize the importance, and the need to overcome the difficulty to take them into account. Endorsing this goal, the thesis went through the hypothesis that affective bonds between a man and his environment, since the mechanisms that govern this bond, to his practical consequences, provide useful knowledge for planning theory and practice. This work try to highlight affective mechanisms, related to values, preferences, attitudes, and their influences on representations, decisions and ultimately on actions involved both in geographical systems, and in projective practices. The empirical approach has shown that affective bond to place was also subsequent to place settlement, and widely, that affective bond was involved in individual and collective way to configure space arrangement. Based on a specific methodological approach, implemented on two study areas in Tours agglomeration, and on narratives collected with inhabitants and planners, our analysis led us to propose a conceptual modeling of affective bond to place, with particular emphasis on temporal and relational dynamics. Finally, underlying influence of affective dynamics on structuring collective action, we find out the bases for taking them into account, and thereby suggest several tracks for operational planning issues, and for including affective data into planning process.

Le Maroc connaît une augmentation rapide de la population urbaine due à la croissance démographique, à l'exode rural et à plusieurs autres paramètres sociaux, économiques, etc. Cette urbanisation, qui introduit des phénomènes assez complexes, a généré une multitude de problèmes : transports, manque d'équipements sociaux, dégradation de l'environnement, gestion de l'espace urbain, etc. Les agences urbaines ont été créées pour maîtriser ce phénomène à travers l'établissement de documents d'urbanisme définissant les règles d'utilisation du sol et le contrôle des activités urbaines.L'agence urbaine traite quotidiennement une quantité importante de données géographiques. A cet effet, l'enjeu de la mise en place d'un Système d'Information Géographique est de taille. La présente étude consiste à dresser un constat de la gestion urbaine dans la ville de Mohammedia et à approfondir, tant sur les volets théorique que pratique, la mise en œuvre d'un SIG pour la gestion urbaine afin de gérer les équipements publics, les voiries et générer automatiquement des notes de renseignements au sein de l'agence urbaine. Comment restructurer les bases de données spatiales déjà existantes afin de lancer une application SIG pour rénover la gestion urbaine ?Les systèmes d'information géographique (SIG) se positionnent aujourd'hui comme un puissant outil d'aide à la décision, particulièrement pour ce qui concerne la gestion de l'espace. L'intégration de la dimension spatiale, grâce aux SIG, permet désormais de localiser l'information et d'organiser les données de façon plus conviviale / Morocco knows a rapid development of Urban Population due to population growth, rural exodus and several parameters (social, economic…). This urbanization involving complex phenomena has generated multitude of problems (notably the transportation problem, the lack of social equipments, the environment damage, the difficulty of Urban Management…). The Urban Agencies have been created to bring under control this phenomenon by establishing Urbanism Documents which define the land use laws, and by controlling the urban activities.The urban agency handles daily a large amount of geographical data. To this end, the issue of the establishment of a Geographic Information System is size. This study is to draw up a report on urban management in the city of Mohammedia and deepen both the theoretical aspects and practical implementation of a GIS for urban management to manage public facilities, roads and automatically generate notes intelligence within the urban agency. How to restructure databases already existing spatial data to launch a GIS application to renovate urban management?Geographic information systems (GIS) today positioned as a powerful tool for decision support, particularly with regard to the management of the space. The integration of the spatial dimension, using GIS, now can locate information and organize data in a more user-friendly.

La tesi presenta un projecte poc conegut d'Enric Miralles a partir de l'anàlisi dels documents originals i de la contextualització d'aquest en la renovació dels centres històrics de les ciutats europees i, concretament, de Barcelona. A través del projecte reconeixem trets característics que ens apropen a la importància de l'obra de Miralles. Al projecte, l'arquitecte ofereix una lectura sobre el barri amb la que ens mostra les deficiències que l'urbanisme barceloní presentava en un aquest entorn històric de gran complexitat. Amb la investigació descobrim un Miralles molt complexe i atent a les influències del lloc que, en un exercici minuciós i molt personal, ofereix una alternativa als models habituals de intervenció alhora que ens apropa a una vessant menys impostada de la seva obra. D’una manera semblant, apropar-se al barri de Santa Caterina a través d’aquest projecte permet conèixer i ser conscient de la gran riquesa urbana i arquitectònica d’aquesta part de la ciutat de Barcelona. Així com de la importància registrar, estudiar i analitzar amb minuciositat tots els detalls dels entorns on intervenim com arquitectes / This thesis dissertation introduces an approach to Enric Miralles' work through one of his most unknown projects. The architect's lecture about Santa Caterina's neighbourhood shows to us the deficit that Barcelona's urban planning had in relation with the complexity of the older part of the city. This project allows us discover a small but very important area of Barcelona and also a new way to work with these parts of the cities. The investigation has been done analysing some Enric Miralles graphic documents extracted from his archive

After Independence and during the 19th century, the government of Buenos Aires faced the challenge of expanding the territory dedicated to livestock over aborigine's lands in the inner Pampas and organizing a vast space, mostly unknown. The research focuses on the current territory of the province of Buenos Aires, in the period between 1810 and 1916. This territory was built during this phase and was the scenario of remarkable transformations due to its close relationship with the capital and the huge fertility of its land. The aim of the research is to prove three fundamental hypotheses. The first one is related to the existence of a territorial project for the province of Buenos Aires, an ideological project that can be spatially read in multiple ways. Therefore, we pretend to understand the spatial strategies as a result of political, social and economic ideas about how the new country should be. To do so, we identify nine strategies for the organization of the territory that develop different spatial patterns. The second hypothesis is that the city is the axis of the colonization process, where the idea of settling a population is transformed in the leitmotif of spatial strategies. This idea represents also the desired ideal of civilization, in opposition to the countryside, considered in those times as uncultured and barbarian. Consequently, this city has an urban form that follows this idea and constitutes civilization and modernization's tool of the territory. To prove this hypothesis, we analyse the original plans of all the settlements and redraw them in the form of an atlas, which allows identifying and studying its elements. This project, however, has an important component in its representation. In both an urban and a rural scope, the land production registers had a fundamental role in the construction of the territory, not only from the physical or tangible point of view, but also from the imaginary. Therefore, the third hypothesis attempts to confirm the central role of measurement techniques and the construction of urban and territorial cartography as a fundamental tool for the implementation of the project. We are interested in the maps and the agents that produced these cartographies as relevant actors in the process of understanding and apprehending the space. We have studied the production of the Department of Topography, quantified their achievements and analysed the operation of this institution over this period. With these ideas' project, city and representation, we studied the strategies that the government used to organize its territory with the intention of moving away from its colonial past and building up a modern country. This research covers for the first time the whole formative period of the provincial territory and the town's settlement that resulted from that process. In this sense, the province of Buenos Aires constitutes a research laboratory for the spatial strategies used in the 19th century, whose patterns still exist today. / Después de la Independencia y durante gran parte del siglo XIX, el gobierno de Buenos Aires se enfrenta a la necesidad de expandir el territorio dedicado a la ganadería sobre tierras ocupadas por indígenas en el interior de la pampa y a organizar un espacio en gran medida desconocido y de vastas dimensiones. La presente investigación se centra en el territorio de la actual provincia de Buenos Aires en el periodo entre 1810 y 1916, un ámbito que se construye en esta etapa y es escenario de notables transformaciones, debido a la estrecha relación con la capital y a la alta fertilidad de sus tierras. Se busca comprobar tres hipótesis fundamentales. La primera está relacionada con la existencia de un proyecto territorial para el espacio bonaerense, un proyecto ideológico que puede leerse en el espacio de múltiples maneras. Pretendemos así entender las estrategias espaciales como resultado de ideas políticas, sociales y económicas acerca de cómo debía ser el nuevo país. Para ello se han identificado nueve estrategias de organización del territorio, que desarrollan diferentes patrones espaciales. La segunda hipótesis es la de la ciudad como eje del proceso de colonización, donde la idea de población se transforma en el leitmotiv de las estrategias espaciales, y representa la civilización que se quiere alcanzar frente al campo, considerado en la época como “inculto y bárbaro”. Por tanto esta ciudad tiene una forma urbana que responde a esa idea y constituye una herramienta de civilización y modernización del territorio. Para comprobarlo, se han estudiado los planos originales de todas las poblaciones, y se han redibujado en forma de atlas, que permite identificar y estudiar sus elementos constitutivos. Este proyecto tiene, no obstante, una importante componente en su representación. Tanto en el ámbito rural como en el urbano, la producción de registros de tierras, tiene un rol esencial en la construcción del territorio, no sólo desde el punto de vista físico o tangible, sino también sobre su imaginario. Por lo tanto, la tercera hipótesis busca afirmar el rol central del las técnicas de medición y construcción de cartografía urbana y territorial como herramienta fundamental para la construcción del proyecto. Aquí entran en escena los mapas y los agentes que realizan esas cartografías, como actores relevantes en el proceso de entender y aprehender el espacio. Se ha estudiado la producción del Departamento Topográfico, cuantificando las realizaciones y analizado el funcionamiento de la institución a lo largo del periodo de estudio. Con estas tres ideas –proyecto, ciudad y representación–, abordamos el estudio de las estrategias de que se sirve el gobierno independiente para organizar su territorio en una voluntad de apartarse de su pasado colonial y transformarse en un país moderno, en un trabajo que por primera vez abarca todo el periodo formativo del territorio provincial y el conjunto de ciudades producto de este proceso. Así, la Provincia de Buenos Aires constituye un laboratorio de investigación de las estrategias espaciales utilizadas en el siglo XIX, cuyos patrones perduran aún hoy en día. / Després de la Independència i durant la major part del segle XIX, el govern de Buenos Aires s’enfronta a la necessitat d’expandir el territori dedicat a la ramaderia sobre les terres indígenes en l’interior de la pampa i a organitzar un espai en gran mesura desconegut i d’àmplies dimensions. La recerca es centra en el territori de l’actual província de Buenos Aires, en el període independent entre 1810 i 1916, un àmbit que es construí en aquesta etapa i es l’escenari central de notables transformacions, degut a la estreta relació amb la capital i a l’alta fertilitat de les seves terres. Es busca comprovar tres hipòtesis fonamentals. La primera està relacionada amb l’existència d’un projecte territorial per a la província, un projecte ideològic que es pot llegir a l’espai de múltiples maneres. Pretenem així entendre les estratègies espacials com a resultat d’idees polítiques, socials i econòmiques de com havia de ser el nou país. Per a comprovar-ho s’han identificat nou estratègies d’organització del territori que desenvolupen diferents patrons espacials. La segona hipòtesi és la de la ciutat com a eix del procés de colonització, on l’idea de població es transforma en el leitmotiv de les estratègies espacials, i representa la civilització a la que es vol arribar, davant del camp, considerat a l’època com a “inculte i bàrbar”. Per tant, aquesta ciutat té una forma urbana que respon a aquesta idea i constitueix una eina de civilització i modernització del territori. Per a verificar-ho, s’han estudiat els plànols originals de totes les poblacions, i s’han redibuixat en forma d’atles, que permet identificar i estudiar els seus elements constitutius. Aquest projecte té, no obstant, un important component en la seva representació. Tant a l’àmbit rural com urbà, la producció de registres de terres té un rol primordial en la construcció del territori, no tan sols des del punt de vista físic o tangible, ans també sobre el seu imaginari. Per tant, la tercera hipòtesi busca afirmar el rol central de les tècniques de mesurament i construcció de la cartografia urbana i territorial com a eina fonamental per a la construcció del projecte. Aquí entren en escena els mapes i els agents que realitzen aquestes cartografies, com a actores rellevants en el procés de entendre i aprehendre l’espai. S’ha estudiat la producció del Departament Topogràfic, tot quantificant les seves realitzacions i analitzant el funcionament de la institució al llarg del període de estudi. Amb aquestes tres idees –projecte, ciutat i representació–, abordem l’estudi de les estratègies que utilitza el govern independent per a organitzar el seu territori, amb la voluntat d’apartar-se del seu passat colonial i transformar-se en un país modern, en un treball que per primera vegada inclou tot el període formatiu del territori provincial i el conjunt de ciutats producte d’aquest procés. Així, la província de Buenos Aires constituí un laboratori de recerca sobre les estratègies espacials utilitzades durant el segle XIX, els quals seus patrons perduren encara avui en dia.

The dissertation focuses its study in Patio Bonito, a self-cons tructed neighborhood in the southwest of Bogota city, analyzing both home interiors and public spaces that were built by coliective work. The analysis provides the needed information to understand the most important characteristics of the construction of the street, from modifying the heights of housing, the use of the ground floor and the elements that complete and transform the public space, given their temporary location. In this way, values and contributions that the informal architecture generates in the city are recognized, demonstrating the immense value they have in the formation of the everyday. Such values are usualiy kept outside of academic discussions being considered unregulated. This dissertation is organized in five sections seeking to highlight different places in the neighborhood. Despite the specific structure , the sections have individual character and can be read independently. The first section deals with architecture and urban design topics, the neighborhood role in the city and its impact in the urban context, component parts of the neighborhood - public space , collective infrastructure, building typology , etc., sorne laws and important regulation as part of the historical process, and also a compa rison with sorne current projects and realities. The second section moves away from the generalities of the neighborhood to get into the house. Using an intimate approach, it is revealed what happens insid the house: how it is divided, ventilated , used and decorated. The third section describes three journeys inside the neighborhood , seeking to convey the atmosphere of what is built based on the reading of the street , its public space and trying to uncover ali of its features . The fourth section analyzes the elements helping to define the identity of the neighborhood , which are evident through the journeys showing the marks that citizens have left in public space. Here come into play ali artifacts related to peddling or coliective transport that complements and modifies the use of groun floors. The fifth and final section seeks to open the debate about the need of recognition of an architectural project defined in ali its parts and the existing mistrust in the popular wisdom, examining the influence of these aspects on our cities. The lack of project in popular architecture also entails a discussion about aesthetics in relation with the beautiful and the ugly. At the end this seeks to answer the question : What happens in everyday architecture in the absence of architectural project in the way we understand it in schools of architecture? / La tesis doctoral centra su estudio en Patio Bonito, un barrio autoconstrui do en el suroccidente de la ciudad de Bogotá,en el que se analizan tanto el interior de las viviendas como el espacio público construido fruto del trabajo colectivo .El análisis ofrece los datos necesarios para entender las características más relevantes de la construcción de la calle, a partir de la modificación de las alturas de las viviendas, del uso de las plantas bajas yde los elementos que completan y transforman lo público por su ubicación temporal. De esta manera se reconocen los valores y aportes que la arquitectura informal genera en la ciudad y que suelen estar por fuera de la discusiones académicas por considerarse no reglados ,poniendo de manifiesto el inmenso valor que tienen en la formación de lo cotidiano.La tesis se organiza en cinco apartados con los que se busca poner el acento en diferentes partes del barrio.A pesar de estructurarse con un orden específico, los apartados tienen una carácter individual y pueden leerse de manera independiente.El primer apartado se ocupa de los temas arquitectónicos y urbanísticos ,del papel del barrio dentro de la ciudad y su repercusión en el entorno, de los elementos que lo componen (el espacio público, los equipamientos colectivos, la tipología edificatoria ,etc.) yde algunas leyes y normativa s importantes dentro su proceso histórico,así como la comparación con algunos proyectos y realidades actuales . El segundo apartado se aleja de las generalidades del barrio para entrar en la casa.Con la escala de aproximación en el interior se descubre lo que sucede dentro de ella:como se subdivide, se ventila, se usa o se decora .En el tercero se describen tres paseos realizados por el barrio con los que se busca transmitir la atrnosfera de lo edificado partiendo de la lectura de la calle,de su espacio público e intentando develar todas sus características .En el cuarto apartado se realiza un análisis de los elementos que ayudan a definir la identidad del barrio,que se hacen evidentes en los paseos, y que nos muestran las señas que han dejado los ciudadanos en el espacio público. uí entran en juego todos los artefactos de comercio ambulante o de transporte colectivo que complementa y modifican el uso de las plantas bajas .El quinto y último apartado busca abrir el debate acerca de la influencia que tiene en nuestra ciudades la necesidad de reconocer un proyecto arquitectónico definido en todas sus parte y la desconfianza existente en la sabiduría popular. La falta proyecto en la arquitectura popular acarrea también una discusión acerca de lo estético en relación con lo bonito y lo feo .Al finalse busca responder a la pregunta: ¿Qué sucede en la arquitectura cotidiana ante la ausencia del proyecto arquitectónico de la manera como lo entendemos en las escuelas de arquitectura?

For thousands of years, cities have been closely linked to agriculturaL environments that catered them. lt was not until the end of 19th century, with Industrial Revolution, that urban phenomenon focused in residential and industrial, development, infrastructures and equipment, as a result of economic and technological transformations and as a product of a territorial model based in sustained growth and a social ideal based in progress. Current instruments of territorial and urban planning were developed already last century, in a moment that was necessary to resolve massive accommodation of population which emigrated from the fields to industrial cities, transportation, access to water, electrification etc. This model has produced a great urban growth and strong consumption of soil everywhere, not only in cities of developed countries but also in developing countries. So much it is so than in 2013 more than half of the world's population lives in cities. The strong increase of the urban soil has been one of the causes of the loss of peri-urban agricultural areas that have been absorbed into urban fabric or occupied by residuals activities. On the other hand, low price of fossil fuel, which externalizes its real cost, and concentration of business by a few multinationals, facilitates the transfer of manipulated food from one point of the planet to another and hinders the creation of an agriculture of vicinity, of fresh food which results economically less competitive.As a result of this situation localfields are abandoned progressively by two causes: a generation gap of farmers and a lack of investment for innovation and research in local agriculture. We say might, that this kind of uses have been progressively excluded of urban reflexion. We have tried to check with this study that,while to regional planning has advanced in the analysis, delimitation and protection of the terrains with agricultural value, but are scarce urban planning that treat this subject and develop political of protection and management. At this moment,in which more than half of world's population lives in cities, it seems necessary to rethink the relationship between urban and rural areas. This fact and strong social and economic instability leads us to define a new urban paradigm: a paradigm in which the cities should be more self-sufficient, able to generate energy and products they need, recycle waste generated, improve resiliency and provide rapid responses to catastrophes ,crisis or emergency situations. The problem of increasing pollution makes necessary to consider alternatives to indiscriminate consumption of fossil fuels and create a closer relationship with nature. Urban and peri-urban agriculture have important environmental and social functions, they can be a way for achieving food security of cities, as well as to improve their resilience. lf we are able to rebuild capacities to produce locally, we may increase the capacity of a city to an unforeseen event. This paper analyzes the peri-urban agriculture in Catalonia, reviewes legislation made in Europe, Spain and Catalonia, and has studied treatment of this matter regional's plans, and urban plans. The conclusion is that, despite suggestions and global European and regional guidelines protection and management of peri-urban agricultural land is imprecise,heterogeneous, little effective and insufficient to maintain the agricultural activity in front of urban growth or other uses of development. / Durant milers d'anys, les ciutats han estat estretament vinculades als entorns agrícoles que les proveïen. No va ser fins finals del segle XIX, amb la revolució industrial, que el fenomen urbà es va centrar en el desenvolupament residencial, industrial, d'infraestructures i equipaments, com a conseqüència de les transformacions econòmiques i tecnològiques i fruit d'un model territorial basat en el creixement sostingut i un ideal social fonamentat en el progrés . Els instruments actuals de la planificació territorial i urbana es van desenvolupar ja fa mes d'un segle, en un moment que calia resoldre l'allotjament massiu de la població que emigrava del camp a les ciutats industrialitzades, així com el transport , l'accés a l’aigua, el sanejament , l'electrificació, l'ordenació deis diferents usos etc. Aquest model, ha produït un gran creixement urbà i un fort consum de sòl a tot arreu, tant a les ciutats dels països desenvolupats com darrerament als països en vies de desenvolupament. Tant és així que des del 2013 més de la meitat de la població mundial viu en ciutats. El fort increment del sòl urbanitzat ha estat una de les causes de la pèrdua dels espais agrícoles periurbans que han quedat absorbits dins dels teixits urbans o ocupats per activitats residuals com deixalleries o aparcaments .D'altre banda, el baix preu del combustible fòssil, que externalitza el seu cost, i la concentració del negoci de l'alimentació en unes poques multinacionals, facilita el trasllat d'aliments manipulats d'un punt a l'altre del planeta i dificulta la creació d'una agricultura de proximitat, d'aliments frescos i ma d'obra qualificada que resulta econòmicament menys competitiva.Com a resultat d'aquesta situació el camp local s’està abandonant progressivament per manca de relleu generacional i manca d'inversió per innovació i investigació. Podem dir, que els usos agrícoles han quedat progressivament exclosos de la reflexió urbana. Hem comprovat amb aquest estudi que, mentre a l'ordenació territorial s'ha avançat en l’anàlisi, delimitació i protecció dels terrenys amb valor agrícola, al planejament municipal i derivat, són pocs els plans que tracten aquesta temàtica i que desenvolupen polítiques de protecció i gestió. En aquest moment històric, en el qual més de la meitat de la població del planeta viu en ciutats, sembla necessari replantejar-se la relació entre el medi urbà i el medi rural. Aquest fet, i la forta inestabilitat econòmica i social, ens porta a definir un nou paradigma urbà, un paradigma en el qual les ciutats siguin més autosuficients ,capaces de generar l'energia i productes que necessiten, de reciclar els residus que generen ,de millorar la resiliència i donar respostes rapides davant una catàstrofe ,una crisi o una situació d’emergència, de resoldre el problema de la creixent contaminació, de plantejar alternatives al consum indiscriminat d'energies fòssil i de crear una relació més propera amb la naturalesa. L’agricultura urbana i periurbana, a més de complir amb unes importants funcions mediambientals i social, pot ser una via per assolir la seguretat alimentaria de les ciutats, així com millorar la resiliència. Si reconstruïm la capacitat de produir localment, augmentem la capacitat de reacció d'una ciutat davant un imprevist. En aquest treball, s 'ha analitzat el sòl agrícola periurbà existent a Catalunya , s'ha revisat la legislació des d'Europa a Catalunya, i s'ha estudiat el tractament que, tant els plans territorials, com els plans directors, el plans municipals i els plans especials, donen al sol agrícola periurbà . La conclusió és que, malgrat els suggeriments i directrius mundials, europeus i autonòmics, s'ha comprovat com la protecció i gestió del sòl agrícola periurbà és imprecisa, heterogènia, poc eficaç i insuficient per mantenir l'activitat agrària en front del creixement urbà o el desenvolupament d’altres usos .

Through a panoramic view, this document aims to explain Emilio Duhart as a complete architect, a professional who develops simultaneously different facets in his work, being also concise and consistent with the Modern Movement principies that inspires his way. These facets, extensively analyzed, refer to Duhart as student, architec, urban planner and academic which accompanied by his writings are intended to demostrate how each one of his projects and interest try to consciously translate the ideas of the rationalist architecture to the chilean reality, achieving a harmonious and coherent adaptation to the power of the Andean country landscape and the local idiosyncrasy. Duhart is considered one of the most relevant architects of Latin America; he is directly linked to the cutting edge referents and endowed with the design skills that can bring together different scales an complexities. / A través de una mirada panorámica se pretende explicar a Emilio Duhart como un arquitecto integral, es decir, un profesional que desarrolla varias facetas de su quehacer profesional de manera simultánea, sintética y consecuente con los principios del movimiento moderno que lo inspiran. Dichas facetas, analizadas en extenso, se refieren al Duhart estudiante, arquitecto, urbanista y académico, que acompañadas de sus escritos tienen por objeto demostrar cómo en cada uno de sus proyectos e intereses traslada las ideas de la arquitectura racionalista de vanguardia europea a la realidad de Chile de manera consciente y sintética. Logrando una adaptación armónica y coherente con la potencia paisajística del pals andino y la idiosincrasia local. Duhart es considerado uno de los arquitectos más relevantes de Latinoamérica, vinculado directame nte a los referentes de vanguardia, y dotado de una capacidad proyectual capazde aglutinar diferentes escalas y complejidades.

Social and environmental conflicts related to land use are quite common nowadays, while the transforming space tends increasingly to be considered only in economic terms. At that stage, it is necessary to recognize the limitations of the standard instruments of urban planning. We often observe the dissociation between city building processes and desires of its inhabitants .The analysis of the city requires the consideration of the power of subjective views, made by users, and mechanisms to embrace the reaction to a certain way of doing city, to a programmed and external pattern. The discussion about the subjective city arises from a reflection of what remains, a priori, outside the institutional city building mechanisms . Emergent collective interests come into dialectic with the canonical city, and gets to question certain urban politics. The subjective city tends to be, because of that, a reply to the institutional city construction. Beginning with the interpretation of the subjective city concept that Felix Guattari deals with, its contextualization in the theory of contemporary architecture is performed.This research tackles an interpretative proposal of the subjective city in contemporary Valencia and its evolution in the dialectic of city ideas. The interpretation in processes and paradigmatic cases in the recent history of Valencia is applied.These are often produced in changing times, with political,economic, cultural or social conflicts . The ecosophical processes have special interest in defining this city in considered scenes. lt is a monitoring on the transformation, modification or institutionalization of this subjective city concept according to the circumstances and involved agents.These resistances and citizen movilizations become city generators.This citizens mobilizations in the Valencian transition to democracy represent the appearance of the first landscape and territory defense mechanisms. Both the defense of El Saler like the Turia riverbed are judged as paradigmatic cases. Two key concepts to the study of the contemporary city are introduced in this research: otherness and urban appropriation. Among the new urban activism, the defense case in the Cabañal neighborhood illuminates some facts about the subjective city configuration to add to previous ones . Finally,groups of self-managed spaces help to define urban micropolitics as those capable of fostering transformative power of inhabitant in the space around him. The subjective city is finally revealed as the challenge of facing the answers to guide the futures of the city towards the restoration of new subjectivities. / Los conflictos sociales y medioambientales vinculados con el uso del suelo son comunes en la actualidad, al mismo tiempo que el espacio que se transforma tiende, cada vez más, a ser considerado sólo en términos económicos. En ese escenario se hace necesario reconocer las limitaciones de los instrumentos canónicos de la planificación urbana. Observamos muchas veces la disociación entre los procesos que construyen ciudad y los deseos de sus habitantes. El análisis de la ciudad requiere tener en cuenta la potencia de las visiones subjetivas de sus usuarios, y dotarse de los mecanismos para interiorizar la reacción a una determinada forma de hacer ciudad, a un modelo programado que les resulta ajeno. La discusión sobre la ciudad subjetiva se plantea desde una reflexión sobre lo que queda, a priori, fuera de los mecanismos institucionales de construcción de ciudad. Los intereses colectivos emergentes entran en dialéctica con la ciudad canónica y consiguen cuestionar determinadas políticas urbanas. La ciudad subjetiva tiende a ser, por ello, una contestación a la construcción institucionalizada de ciudad. Se parte de la interpretación del concepto de ciudad subjetiva que trata Félix Guattari y se elabora su contextualización en la teoría de la arquitectura contemporánea. Esta investigación aborda una propuesta interpretativa de la ciudad subjetiva en la Valencia contemporánea y su evolución en la dialéctica de las ideas de ciudad. Se aplica esta interpretación a procesos y casos paradigmáticos en la historia reciente de Valencia, que se producen en momentos de cambio o conflicto político, económico, cultural o social. Los procesos ecosóficos tienen especial interés a la hora de definir la ciudad subjetiva en los escenarios tratados. Se hace un seguimiento de la transformación, modificación o institucionalización de las ideas de ciudad enmarcables en ese concepto de ciudad según las circunstancias en las que se dan y los agentes implicados. Se constata cómo las resistencias y movilizaciones ciudadanas devienen generadores de ciudad y cómo dichas movilizaciones en la Transición valenciana representan la aparición de los primeros mecanismos de defensa del paisaje y el territorio .Tanto el caso de la defensa de El Saler como el del cauce del río Turia son valorados como paradigmáticos. En esta investigación se introducen dos conceptos clave para el estudio de la ciudad contemporánea: la alteridad y las apropiaciones urbanas. Dentro de los nuevos activismos urbanos, el caso de la defensa del barrio de El Cabañal alumbra algunas particularidades a añadir a las anteriores. Por último, se detectan conjuntos de espacios, resultado de mecanismos autogestionados, definiendo las micropolíticas urbanas como aquellas capaces de fomentar la capacidad transformadora del habitante sobre el espacio que le rodea. La ciudad subjetiva se desvela al fin como el reto de enfrentar las respuestas que orienten los porvenires de la urbe hacia la restauración de nuevas subjetividades.