La evaluación de las experiencias extendidas en el tiempo se puede hacer de muchas formas. El paradigma --hedometer' en economía sugiere que la evaluación global de la experiencia se puede explicar por las impresiones de satisfacción durante la experiencia. Hay una creciente evidencia empírica sobre una simple ley de Pico-Final. Se ha demostrado que el Pico (la impresión mas extrema) y el Final (la ultima impresión) pueden explicar la evaluación global de la experiencia sin tener en cuenta las demás impresiones. Presento pruebas empíricas de la ley de Pico-Final utilizando datos recolectados en estudios de campo en aulas universitarias y en estudios de laboratorio con imágenes afectivas, e investigo, además, la capacidad de esta ley de explicar la intensidad del estado de animo posterior a la experiencia. Revelo, utilizando una novedosa tarea de estimación intuitiva, las opiniones de las personas sobre la composición de las evaluaciones globales de las experiencias. Finalmente, demuestro las condiciones que dificultan el aprendizaje de la ley Pico-Final, lo que explica porque las personas creen que sus evaluaciones globales representan el promedio de todas las impresiones sin excepción. / There are different ways of evaluating experiences lived across time. The --hedometer' paradigm in economics suggests that momentary impressions determine overall evaluations of experiences. There is a mounting empirical evidence for a simple Peak-End rule. Peak (the most extreme) and End (the very last) impressions have been shown to explain overall evaluations without the need to account for other impressions. I test the Peak-End rule using field data from university classrooms and lab data from image-viewing experiments, as well as explore its ability to predict post-experience mood valence. I elicit, using a novel guessing task, lay intuitions about overall evaluations of experiences. Finally, I demonstrate why decision-makers may find it difficult to learn the Peak-End rule and believe rather, that overall evaluations reflect average impressions.

The three chapters of this thesis investigate social aspects of judgment and decision making. Chapter One analyses the consequences of making decisions based on predictions of future well-being, and the conditions under which advice can improve these decisions. It shows that an interaction between errors in affective forecasts and the choice process leads to suboptimal decisions and disappointment, and establishes conditions under which advice reduces these effects. The second chapter investigates the boundaries of the result that eliciting more than one estimate from the same person and averaging these can lead to accuracy gains in judgment tasks. It reveals that the technique works only for specific kinds of questions, and people are reluctant to average their initial answers when asked for a final estimate. Finally, Chapter Three reviews experimental results regarding individual and small group behaviour in strategic decision tasks and provides a theoretical framework to analyse the observed differences. / Aquesta tesi investiga diferents aspectes socials de la presa de decisions. El primer capítol analitza les decisions preses en base a les prediccions del benestar futur, i en quines situacions els consells d’altres persones poden millorar aquestes decisions. Es mostra que una interacció entre el procés de l’elecció i les imperfeccions de les prediccions condueix a decisions subòptimes i a la decepció, i s’estableixen les condicions sota les quals els consells redueixen aquests efectes. El segon capítol investigaels casos en què les persones poden millorar les seves prediccions numèriques donant més d’una estimació i prenent-ne la mitjana. A base d’un experiment, es mostra que la tècnica funciona només amb determinats tipus de preguntes, i que les persones són averses a prendre mitjanes de les seves estimacions inicials quan es pregunta per una estimació final. L’últim capítol revisa els resultats experimentals referents a la presa de decisions estratègiques de la persona individual comparats amb els de la persona que forma part d’un grup reduït i proporciona un marc teòric en el que analitza les diferències que s’observen en el seu comportament