No description available.

La present recerca tenia per objectiu previ i inicial analitzar l'ús i apropiació que fan dones i homes d'espais públics concrets, és a dir, a través d'una anàlisi de gènere. Aviat, però, la recerca s'adaptà a la realitat i necessitats dels casos d'estudi, fent que l'objectiu principal i general passés a ser l'anàlisi de la construcció social i material d'espais públics en uns contextos urbans concrets, els barris. A aquest objectiu de base s'han subordinat d'altres objectius més concrets com l'anàlisi històrica i actual en la construcció d'imaginaris col·lectius, d'identitat i de sentiment de pertinença respecte els espais públics i els barris; l'anàlisi de la relació entre polítiques i intervencions urbanes i socials respecte els barris i la millora de les condicions de vida del veïnat, amb una atenció especial a les formes de participació veïnal i interlocució barri-ajuntament; i l'anàlisi de la vida quotidiana als espais públics tenint en compte aspectes com el gènere, l'edat, l'ètnia o la classe, dimensions que, al llarg del treball, hem mirat de tenir sempre presents de forma interrelacionada.L'interès d'aquesta recerca té dues vessants: la pròpia recerca en sí i que el material generat sigui i tingui utilitat social. La recerca, en sí mateixa, ja és un procés viscut on no només s'enriqueix la persona -a partir d'un procés viscut de llums i ombres- sinó que també es contribueix a desenvolupar el coneixement i el saber col·lectiu i universal. Sembla un tòpic aquest interès però, amb l'edat que tinguem i identificats i identificades amb la universitat pública i amb la geografia, cal que tinguem clar l'interès per generar una recerca que barregi l'experiència viscuda i la contribució social en favor d'un saber i coneixement col·lectius. Però la recerca també volem que sigui una eina d'utilitat pública i col·lectiva, amb l'interès que sigui útil per altres persones amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de les persones i, en concret, de les persones que viuen en barris populars a Catalunya. Enriquir la idea d'espai públic en general i tractar l'actualitat dels barris populars a Catalunya no pot ser una tasca individualista i cal que fem interconnectar múltiples experiències tant des de l'àmbit acadèmic, com veïnal i polític. I aquesta Tesi Doctoral vol ser una contribució, una mirada més, per tal que el veïnat d'aquests barris torni a tenir en les seves mans el poder per transformar quotidianament el lloc viscut, el seu entorn, a partir d'una millor autoconeixença comunitària i de les seves necessitats i demandes col·lectives. Paraules claus: geografia, metodologies qualitatives, barris obrers / The present study aimed to analyze the initial prior use and ownership that make women and men in specific public places, ie, through a gender analysis. Soon, however, research needs and adapted to the reality of the case studies, making the main goal and become the general analysis of the material and social construction of public spaces in a specific urban contexts, neighborhoods. This basic objective has been subordinated to other more specific objectives such as current and historical analysis in the imaginary construction of collective identity and sense of belonging on public spaces and neighborhoods, the The relationship between urban and social policies and interventions on the neighborhoods and improving the living conditions of the neighborhood, with special attention to forms of dialogue and participation of community-district council; analysis of everyday spaces public taking into account aspects such as gender, age, ethnicity or class, dimensions, throughout the work, we have always tried to present so interrelated. The interest of this research is twofold: to do their own research and that the material is generated and has social utility. The research itself, it is a process where experienced not only enriched the person-from a process of light and shadow-lived but also helps develop the knowledge and know-collective and universal . It seems a cliché but this interest, with age and that we have identified and identified with the public university and geography, we must have a clear interest to generate research that blend the experience and contribution of social support a collective knowledge and understanding. But the research also want to be an instrument of public and collective interest that would be useful to other people with the aim of improving the living conditions of people and, in particular, those live in neighborhoods in Catalonia. Enriching the idea of public space in general and treat currently popular neighborhoods in Catalonia can not be an individualistic task and we need to interconnect multiple experiences, both from academia, as local and political. And this thesis is intended as a contribution, a closer, so that the neighborhood of these districts have again in his hands the power to transform the site daily living, the environment, from a better community autoconeixença and their needs and demands collective.Keywords: geography, qualitative methods, workingclass neighborhoods

Aquesta tesi aborda la plaça de Lesseps de Barcelona a la manera d'una controvèrsia urbana. En lloc de concebre-la com una realitat autoevident en què s'hi esdevindria una dinàmica social previsible i continguda, l'èmfasi en la seva identitat controvertida, múltiple i relacional permet que alguns actors fenòmens i agències descurats en els estudis convencionals sobre espais públics puguin emergir en la recerca. D'aquesta manera, paviments, pendents topogràfics, processos participatius, infants, associacions veïnals, documents de planejament, biblioteques públiques, obres, trànsits rodats, disseny arquitectònic, elements ornamentals, etc. compartiran protagonisme en l'estudi d'un espai públic que, sobretot, revelarà la seva condició múltiple, heterogènia i contingent. El treball consta de tres capítols centrals acompanyats d'un capítol metodològic, una introducció, les conclusions i un dossier amb documentació cartogràfica. Partint d'una breu reflexió sobre la noció hegemònica d'espai públic existent a la Barcelona del canvi del mil·lenni, el capítol metodològic recorre a l'ANT (teoria de l'actor-xarxa), la NRT (teoria no-representacional) i el gir afectiu per tal de plantejar una conceptualització alternativa que no domestiqui l'espai públic. Al seu torn, el capítol I conté una reconstrucció històrica dels dos grans episodis de controvèrsia urbanística esdevinguts a la plaça de Lesseps contemporània. Conscient que, almenys des de la dècada de 1970, Lesseps arrossega l'estigma d'espai problemàtic, polèmic i conflictiu, vaig concebre el capítol com una oportunitat per examinar perquè aquest indret de Barcelona es va estabilitzar en l'imaginari col·lectiu de la ciutat com un espai gairebé maleït, un nyap per al qual semblava impossible trobar una solució satisfactòria que restaurés el consens urbanístic. Per la seva banda, el capítol II és un estudi de l'espai habitat de la plaça de Lesseps. Neix de la voluntat de mapificar les presències, descriure de manera detallada la vida quotidiana a la plaça i, d'alguna manera, fer visibles els diferents agençaments esdevinguts en un espai acabat de remodelar. Aquella "altra plaça Lesseps possible", defensada amb fermesa pel veïnat a començaments dels anys 2000, es veu confrontada amb una descripció exhaustiva de la seva quotidianitat espacial. Finalment, el capítol III desenvolupa algunes de les idees més fortes de la tesi. Part de les mancances que havia exhibit la formalització de la plaça de Lesseps des del punt de vista del consens i la convivència semblaven acomplir-se en la biblioteca Jaume Fuster, un equipament inaugurat en el perímetre de la plaça quatre anys abans de la darrera remodelació de Lesseps i que, segons els testimonis de les persones informants, havia assolit el consens des del començament. És en aquest capítol on algunes de les principals apostes teòriques de la tesi, a saber, l'agnosticisme ontològic, el gir afectiu i la capacitat d'agència d'allò no humà s'expressen amb major contundència. Mitjançant una aliança de la teoria de l'actor-xarxa amb la teoria no representacional, el capítol explora l'èxit de l'assemblatge bibliotecari a través de la noció d'afecte. / The present dissertation approaches Lesseps Square in Barcelona as an urban controversy. Rather than conceiving it as self-evident reality in which a predictable and continuous social dynamics would take place, the particular focus on the controversial, multiple and plural identity of the square allows the emergence –during the research– of some phenomena and agencies that are generally shadowed in conventional analyses on public spaces. In this way, paving, topographic inclination, participatory processes, children, neighborhood’s associations, planning documents, public libraries, roadwork, roadway transit, architectural design, ornamental elements, etc. are all protagonists in/of a study of a public space that intents to reveal the multiple, heterogeneous and contingent condition of such places. The study is constituted of three central chapters accompanied by a methodological chapter, an introduction, conclusions and a case file of cartographical documentation. Departing from a short reflection on the hegemonic notion of public space existing in Barcelona at the change of the millennium, the methodological chapter mobilizes ANT (Actor-Network-Theory), the NRT (Non-Representational-Theory) and the affective turn to build an alternative conceptualization that avoids domesticating public space. The first chapter includes an historical reconstruction of the two main episodes of planning controversy that took place at the contemporaneous Lesseps Square. Being aware that, at least from the ’70, Lesseps Square carries the stigma of being a problematic, polemic and conflictive place, I have conceived the chapter as an opportunity to find out why this particular site of Barcelona has sedimented into the collective imaginary of the city as a wicked space, a hole for which it seemed impossible to find a satisfactory solution that would restore the consensus. The second chapter represents a study of the lived space of Lesseps Square. Surging from the will of mapping the presences and describing in a detailed way the daily life of the square, it intends to shed light on the different “agencements that occurred in the recently remodeled space. That “other possible Lesseps Square” claimed firmly by the neighborhood at the beginning of the years 2000, is than confronted to an exhaustive description of its spatial everyday life. Finally the third chapter develops some of the strongest ideas of the thesis. Some of the lacks around consensus and conviviality, that the formalization of Lesseps Square clearly shows, seemed to be avoided in the Jaume Fuster library, an equipment inaugurated in the perimeter of the square four years before the last refurbishment and that, according to the testimonies of informants, had acquired the consensus from the beginning. It is in this chapter that the main theoretical challenges –namely ontological agnosticism, affective turn and non-human agencies– expressed themselves more directly. By means of the alliance between ANT and NRT, the chapter explores the assemblage of the library through the notion of affect.

Aquesta Tesi Doctoral centra la seva atenció en un col·lectiu poc estudiat fins el moment en temes de mobilitat com són els infants. Les principals enquestes de mobilitat generals d’Espanya i Catalunya no permeten una anàlisi exhaustiva sobre aquest col·lectiu, i des del món acadèmic, aquesta temàtica és relativament recent. El marc conceptual i estat de la qüestió fa un recull d’articles indexats, segons la temàtica i metodologies aplicades i ofereix una revisió d’enquestes de mobilitat generals d’arreu del món. Aquesta investigació analitza la mobilitat quotidiana dels infants a la ciutat de Granollers, a partir de tres aspectes: autonomia, percepció i mobilitat activa. Per assolir aquests objectius la realització d’una enquesta específica, entrevistes i una activitat fotogràfica han estat necessàries. Amb la informació obtinguda s’han elaborat dos indicadors sintètics, un d’autonomia i un de permissibilitat i mapes de percepció. A més als resultats estadístics s’ha aplicat un model d’arbre de decisió (CHAID) per tal d’obtenir perfils de mobilitat. L’aplicació d’aquestes tècniques permeten presentar unes primeres dades enfocades directament sobre els desplaçaments quotidians dels nens i nenes de 10 a 12 anys, dins i fora de l’àmbit escolar, escolaritzats a escoles públiques de Granollers. Els resultats obtinguts apunten cap a una mobilitat activa, la majoria dels desplaçaments es realitzen en transports no motoritzats. Els infants van majoritàriament acompanyats per adults en els seus trajectes habituals, per tant, presenten una baixa autonomia. Per últim, la percepció dels adults se centra en els perills del trànsit i pors que els seus infants pateixin algun tipus d’agressió. Els infants perceben els carrers amb molt trànsit com a perillosos, però destaquen més els aspectes positius dels seus desplaçaments i espais de joc. Un altre punt a destacar és la pròpia morfologia i polítiques adoptades pel municipi de Granollers com un element que afavoreix la mobilitat activa. Aquesta tesi és innovadora, dins de l’àmbit estatal i des d’una perspectiva acadèmica, en l’anàlisi de la mobilitat dels infants. La combinació de metodologies quantitatives i qualitatives i els resultats originals obtinguts són un primer pas dins d’aquesta temàtica. / This doctoral thesis focus on a group poorly studied hitherto in terms of mobility, such as children. The main general mobility surveys of Catalonia and Spain do not allow a thorough analysis of this group and this issue is relatively recent from academic world. The conceptual framework and the state-of-the-art gather a collection of articles indexed according to themes and methodologies applied. At the same time, it also offers a general review of surveys of mobility worldwide. This research analyzes the children’s daily mobility in the town of Granollers from three areas: autonomy, perception and active mobility. The creation of a specific survey, interviews and photographic activity have been necessary in order to achieve these objectives. Synthetic indicators have been developed, both autonomy and permissibility, and maps of perception with the information obtained. Otherwise, a decision tree (CHAID) model has been applied to the statistical results with the aim of obtaining profiles of mobility. The application of these techniques allows introducing some initial data focused directly on the daily journeys of children from 10 to 12 years, inside and outside the school, who are enrolled in public schools in Granollers. The results point to an active mobility given that a vast majority of journeys are made in non-motorized transport. Adults in their usual routes mostly accompany children; therefore, they have a low rate of autonomy. Finally, the perception of adults is focused on the dangers of traffic and their fears that their children suffer some form of aggression. Children perceive the streets with heavy traffic as dangerous, although the positive aspects of their journeys and play areas are remarkable. Another highlight point is the own morphology and policies adopted by the council of Granollers as an element that promotes active mobility. This thesis can be considered a pioneer within the national and academic perspective, in the analysis of children’s mobility. The combination of quantitative and qualitative methodologies and the original results obtained are a first step in this area.

En el actual mundo globalizado, con un uso masivo de las nuevas tecnologías informáticas y de las telecomunicaciones, los turistas son cada vez más experimentados y exigentes, con una mayor necesidad de consumir productos culturales y demandando una cierta personalización en la oferta. En este nuevo contexto, el turismo industrial es una actividad turístico-cultural emergente, que sirve para que muchos destinos, poseedores de un significativo patrimonio industrial, puedan adecuarlo y reconvertirlo en una atracción turística que ayude al desarrollo del territorio o que sirva como complemento a otro tipo de turismo ya existente, más consolidado y mayoritario. Sin embargo, se trata de un turismo bastante minoritario, alrededor del cual se están creado unas redes sociales de turistas y de agentes, cuyas relaciones están generando una dinámica relacional y un capital social, que ayudan al desarrollo de dicho turismo. Por ello, en esta Tesis, a partir de una metodología basada en el análisis cualitativo mediante encuestas, con entrevistas y cuestionarios, con el apoyo de datos estadísticos cuantitativos, se analiza y mide la dinámica relacional y el capital social generados por las relaciones establecidas en estos dos grandes grupos de redes sociales, en cuatro destinos cuyo turismo industrial presenta un diferente grado de desarrollo, dos en Catalunya, otro en Alsacia y el cuarto en Escocia; con el objetivo de confirmar, a partir de varias hipótesis previamente establecidas, si una mayor dinámica relacional de estas redes sociales se corresponde con un mayor grado de desarrollo de dicho turismo. Para realizar este análisis, después de justificar los destinos escogidos y presentar el marco teórico existente sobre el turismo industrial y sobre las redes sociales aplicadas al turismo, se han utilizado diversas herramientas -análisis estadísticos, análisis de redes sociales, análisis de los contenidos de las relaciones sociales, análisis del capital social-, comprobándose las hipótesis iniciales y demostrándose que, efectivamente, existe una relación directa entre el capital social generado por las redes sociales de los distintos actores involucrados con el turismo industrial, el grado de desarrollo de dicho turismo y la dinámica relacional de estas redes. Sin embargo, como que a lo largo del trabajo también se ha constatado que se trata de un turismo que presenta algunas debilidades, especialmente su poca sostenibilidad económica, en esta Tesis, después de presentar las conclusiones sobre el análisis realizado y el cumplimiento de los objetivos e hipótesis, se proponen una serie de medidas que pueden ayudar a superar este problema. / Now, in the global world, with a massive use of the new computer technologies and of the telecommunications, the tourists are increasingly experienced and demanding to consume cultural products, with a customization in the offer. In this new context, the industrial tourism is a tourist activity-cultural emergent, that serves so that a lot of destinations, possessors of a significant industrial heritage, can adapt it and reconvert it in a tourist attraction that help to the development of the territory or that serve as I complement to another type of tourism already existent, more consolidated and majority. However, it is a minoritary tourism, to whose around are created some social networks of tourists and of agents, whose relations generate a relational dynamics and a social capital, that help to the development of this tourism. Thus, in this Thesis, from a methodology based in the qualitative analysis by means of surveys, with interviews and questionnaires, with the support of quantitative statistical data, analyses and measures the relational dynamics and the social capital generated by the relations established in these two big groups of social networks, in four destinations whose industrial tourism presents a different degree of development, two in Catalonia, another in Alsace and the other in Scotland; with the aim to confirm, from several previously established hypotheses, if a greater relational dynamics of these social networks corresponds with a greater degree of development of this tourism. To realise this analysis, after justifying the destinations chosen and present the existent theoretical frame on the industrial tourism and on the social networks applied to the tourism, have used diverse tools -statistical analyses, analysis of social networks, analysis of the contents of the social relations, analysis of the social capital-, checking the initial hypotheses and showing that exists a direct relation between the social capital generated by the social networks of the actors of the industrial tourism, the degree of development of this tourism and the relational dynamics of these networks. However, in this work also has confirmed that it is a tourism with some weaknesses, especially his little economic sustainability, by which, in this Thesis, after presenting the conclusions on the analysis realised and the fulfilment of the aims and hypothesis, propose a series of measures that can help to solve this problem.

Introducció: La relativa novetat de la immigració estrangera a Catalunya explica la incipient producció en temes que relacionen immigració i salut. Els principals treballs que s'han dut a terme es centren en les malalties infeccioses, la salut mental i la diversitat cultural. Objectius: Elaborar un estat de la qüestió sobre la relació entre immigració i salut a Catalunya, i en el context internacional. Posteriorment es volen analitzar els patrons de salut que presenten els immgirants estrangers a Catalunya i aportar, si cal, millores pràctiques per a la recerca i l'assistència sanitària de la immgiració estrangera. Metodologia: S'ha elaborat un estudi ecològic a partir del padró continuo i del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) per a l'any 2003. S'han utilitzat també les dades del Panel de Desigualtats (PaD) de la Fundació Jaume Bofill i metodologia qualitativa per a complementar l'anàlisi. Resultats: S'observen tendències que recolzen la teòria dels immigrants 'sans' en comptes dels 'immigrants portadors' de malaltia. Els resultats són coincidents amb els estudis previs encara que les diferències existents segurament s'expliquen per la manca de dades i registres poblacionals, i pel biaix que presenten part dels estudis publicats sobre immigració i salut. Conclusions: Els resultats obtinguts indiquen que al introduir variables socioeconòmiques, sobre les condicions de vida i immigrants de totes les procedències la variable migratòria perd pes com a determinants de salut. Cal, però, elaborar un sistema de recollida de dades que permeti fer estudis poblacionals sobre la relació entre migració i malaltia. Les dades poblacions ajudarien a millorar i desenvolupar l'assistència sanitària als immigrants estrangers i els seu estat de salut.La present recerca ha estat duta a terme entre l'abril del 2003 i el desembre del 2006 en el si del Grup de Recerca sobre Migracions de la UAB. / Introduction: The relative new phenomenon of foreign immigation in Catalonia explains the growing research about the connection of health and immigration. Research mainly focuses on infectious deseases, mental health and cultural diversity. Objectives: To discuss the current relationship between immigration and health, both in Catalonia and international contexts. To analyse the health patterns of foreign immigrants in Catalonia and to propose -if necessary- practical measures to improve the research and medical assitance of the foreign immigrant community. Methodology: Ecological study with population data (municipalitaty registers) and clinical data (hospital discharges) for the year 2003. Data from the panel survey, Panel de Desigualtats (PaD), of the Fundació Jaume Bofill has also been used as well as a qualitative methodolgy to complete the analysis. Results: One can observe trends that support the "healthy migrant" theory versus "sick migrants". The results match previous studies eventhough the existing differences can be explained by the lack of data and population registries, and the biased nature of immigration and health publications. Conclusions: The results indicate that if socio-econonic variables are taken into account, such as life conditions of immigrants of all origins, the migration factor cannot support fully the determinants of health. There is the need to create a data collection system that will guarantee the creation of population studies about the relationship between disease and immigration. Better data collection would mean the improvement and development of medical assistance to foreign immigrants and their health.This research has taken place between april 2003 and december 2006 by the Grup de Recerca sobre Migracions de la UAB.

Esta investigación indaga sobre las vivencias y prácticas espaciales de las jóvenes en México. En particular en el Istmo de Tehuantepec en la comunidad de San Blas Atempa (Oaxaca) y la costa del Golfo de México en la localidad de Sinaloa 1.ª sección (Tabasco). Parto del planteamiento de las Geografías de la Juventud, que subraya que la categoría de la juventud es construida socialmente y que depende de las especificidades geográficas e históricas en las que se desarrolla. En este acercamiento los y las jóvenes son agentes activos de sus biografías. También hago uso del concepto de la interseccionalidad para poner de relieve la articulación de las categorías de género, etnicidad y sexualidad y cómo funcionan las jerarquías sociales en estos espacios. Mis resultados dejan ver que aunque la experiencia de la juventud está ligada a la edad cronológica, ésta también depende de los marcos de referencias culturales y sociales de estos lugares. Eventos como el emparejamiento y la maternidad son los que dan paso a la emancipación adulta, pero en cada zona ésta transición adquiere características distintas para las chicas. En la zona del Istmo de Tehuantepec hay una serie de ceremonias como la del peritaje de la virginidad y el matrimonio por la iglesia; en la zona del Golfo de México el emparejamiento sólo forma concubinatos y la virginidad es un asunto privado. Por lo que la transición a la adultez implica una serie de vivencias específicas en cada zona. En estas dos zonas el hogar es un espacio generizado, que además actúa como unidad productiva familiar. Las jóvenes en ambas zonas mantienen un rol fundamental en el hogar ya que colaboran tanto en el trabajo doméstico como en productivo, aunque no todas reciban remuneración. En la zona del Istmo de Tehuantepec, estas jóvenes se dedican a la transformación del maíz y otros alimentos para su venta. En la zona del Golfo de México que es espacio rural y costero, las jóvenes se dedican al desconchado de ostión. En el hogar las relaciones reproductivas y productivas se interrelacionan con otros espacios fuera de ésta, por lo que las jóvenes se mueven dentro de estas relaciones privadas y públicas a través del trabajo productivo. En el espacio público, a pesar de que se vigila y disciplina a las jóvenes a través de miradas y cotilleos, éstas ocupan los lugares de esparcimiento e incluso productivos de la comunidad. Negocian su presencia con los adultos a través de las movilidades cotidianas, intermitentes y transitorias en la calle. Estás jóvenes en ambas zonas, encuentran formas para resistir el control adulto y la sexualización sobre sus cuerpos, y aunque discursivamente mencionan que son hogareñas en la práctica sí ocupan lugares estratégicos en sus comunidades. Estas jóvenes perciben a sus comunidades con contradicciones, pero en general las señalan como espacios seguros. La localidad en la zona del Istmo de Tehuantepec la representan como un espacio de tradiciones por ser una comunidad indígena, aunque también esta representación les acarree exclusiones; a la localidad de la zona del Golfo de México la representan como quieta, natural pero también aburrida. En ambas zonas discursivamente presentan a su comunidad como espacios vivibles, dignos y valiosos. Estas jóvenes viven procesos de precarización provocados por los cambios productivos globales, pero también por los procesos de desarrollo que han impactado los territorios donde viven. Aún así, ellas toman decisiones sobre sus vidas y aunque estén condicionadas por las estructuras sociales, mantienen un margen de acción que les procuraran logros significativos. / This research focuses on the experiences and spatial practices of young women in Mexico. Particularly at the Isthmus of Tehuantepec in the community of San Blas Atempa (Oaxaca) and at the Gulf of Mexico in the village Sinaloa 1st section (Tabasco). I use the approach of the Geographies of Youth, which stresses that youth as a category is socially constructed, and depends on the geographical and historical context. In this approach also, young people are active agents in their biographies. I also use the concept intersectionality in order to highlight the articulation of the categories gender, ethnicity and sexuality, and how it works within the social hierarchies in these spaces. Results reveal that while the youth experience is linked to the chronological age; it also depends on the particular cultural and social structures. Social events and practices, such as getting married and motherhood, are a way to achieve adult emancipation; nevertheless this transition has different characteristics among girls in each geographical space. While in the Isthmus of Tehuantepec the transition implies a set of ceremonies about virginity and religious marriage; in the Gulf of Mexico, it is about the beginning cohabitation, and virginity is considered a private issue. In both areas, the household is a gendered space, which also acts as a family production unit. Young women, play a major role in the household tasks, either domestic and/or productive work. Some women do not receive any payment for their work. In the Isthmus of Tehuantepec, young people are engaged in food processing for trade. In the coast of Gulf of Mexico, young women are engaged in oyster shelling. The reproductive and productive relationships are developed mainly in the domestic space but they can also reach other public spaces. In other words, young people move among the private and public sphere, through productive work. Despite young women are monitored and disciplined in the public spaces by the adults, through gaze and gossip, they occupy leisure and production spaces in the community. These girls negotiate their presence with the adults, through daily, intermittent and temporary mobilities at the streets. These young women, in both areas, find ways to resist the adult control and the sexualization of their bodies. Although in the discourse these girls recognized themselves as homebodies, in practice they occupy strategic places in their communities. Young women perceive their communities with contradictions. In general they conceive their community as a safe space. The community in the Isthmus of Tehuantepec is presented as a space of traditions, due it is zapoteca indigenous locality. Nevertheless this representation entails some kind of exclusion. On the other hand, the locality of the Gulf of Mexico is represented as quiet, natural and boring space. Discursively, young women presented, both areas, as a livable, worthy and valuable space. These young women live precariousness processes caused by the global changes on production, and also due to the specific development processes which have impacted their territories. Even so, they make decisions about their own lives and although they are conditioned by social structures, they keep a margin of action that lets them obtain significant achievements in their lives.

La tesi doctoral se centra en l’estudi de la transformació urbana i econòmica del Poblenou (Barcelona) com a conseqüència de la implementació del projecte 22@Barcelona en el període 2000-2013. La investigació examina l’estratègia que adopta Barcelona amb l’atracció i desenvolupament d’activitats del coneixement al Poblenou en un període que compren dues èpoques ben diferenciades, de bonança i de crisi econòmica; davant d’aquests reptes, els agents urbans reaccionen canviant objectius i propostes, fruit de reivindicacions i de necessitats. Amb aquest objectiu s’analitza el procés a partir de l’estudi de les característiques dels projectes i els efectes en la transformació morfològica i econòmica de l’espai; junt amb el rol dels agents públics, socials i econòmics implicats en el projecte urbanístic. L’anàlisi de l’espai productiu es fa a partir del marc teòric de la ciutat emprenedora. Els elements que vertebren la ciutat emprenedora són l’esperit emprenedor dels agents, la trajectòria històrica (econòmica, social i institucional), el rol dels agents participants, i la dinàmica de governança establerta entre els agents polítics, socials i econòmics en diferents períodes. La metodologia de recerca compren el buidatge bibliogràfic, l’explotació de l’estadística descriptiva, les eines qualitatives de l’experiència del treball de camp, l’examen dels estudis de cas (del projecte 22@Barcelona i de Can Ricart), i la realització d’entrevistes semi estructurades i de qüestionaris. Els resultats de la recerca proporcionen claus interpretatives per avaluar la incidència del projecte. En primer lloc, es fa evident que l’estratègia de revitalització econòmica que s’impulsa des de l’Ajuntament és el motor de canvi a l’espai productiu del Poblenou. En segon lloc, la transformació té un impacte important amb efectes en la configuració demogràfica, social i econòmica de l’àrea. En tercer lloc, es fa palès el rol i les accions dels diferents agents que participen en la reestructuració del Poblenou. La tesi identifica el procés de transformació urbana com a procés de governança format per la interacció complexa de forces incrustades en la trajectòria històrica del Poblenou i dels agents públics, socials i econòmics amb capacitat d’interacció a partir d’interessos contraposats. L’anàlisi dels estudis de cas permet avançar en la generació de línies interpretatives i d’orientació de política pública vinculada a estratègies de desenvolupament econòmic urbà. / This thesis focuses on the study of urban and economic transformation in Poblenou (Barcelona) as a result of the implementation in 2000 of the 22@Barcelona project. The research examines the strategy adopted by the Barcelona City Council approving a new urban planning ordinance aimed at transforming the old industrial area of Poblenou into a magnet for new activities. The thesis specifically explores the adaptability of the agents involved in the project in the period 2000-2013. The analysis of the productive area is based on the theoretical framework of the entrepreneurial city. The elements that structure the theoretical framework are the entrepreneurial spirit from the agents, the path dependency (economic, social and institutional), the role of the agents involved, and the dynamics of governance established between political agents, social and economic. The research methodology is divided into the literature review, descriptive statistics, qualitative fieldwork experience, case studies research (the 22@Barcelona project and Can Ricart complex), focused interviews and questionnaires. The research results provide interpretations of the impact of the project. First, the economic revitalization strategy promoted by the City Council is the engine of change in the productive area of Poblenou. Second, the transformation effects have a significant impact in shaping demographic, social and economic aspects. Finally, the characterization of the role and actions from different agents involved. The thesis identifies the process of urban transformation as a process of multiple governances, given by the complex interaction of different forces embedded in the path dependency of Poblenou and the ability to interact with agents from opposed interests. The analysis of the case studies enables to progress in the generation of some interpretative guidance and public policy related to urban and economic geography and public development strategies.

A lo largo y ancho del mundo, los conflictos ambientales invaden nuevas geografías y espacios simbólicos. Este proceso se ha llamado la “ambientalización” de las luchas sociales, y consiste en el uso de los problemas ecológicos para ganar legitimidad y así desafiar tanto a las estructuras como a prácticas políticas y científicas. Esta tesis busca examinar los motivos, energías y estrategias de resistencia a la desposesión ambiental considerando sus propias formas de expresión, los valores expresados y el significado que yo otorgo. En este sentido, primero examino lugares específicos de resistencia y luego a través de análisis y comparaciones de múltiples casos amplío el alcance del estudio. Finalmente, presento un marco comparativo de la estadística en la ecología política que busca integrar el conocimiento activista con información social y biofísica. La tesis comienza con algunas preguntas generales: (i) ¿Cómo se expresan estos conflictos?; (ii) ¿Cuáles políticas utilizan estos grupos? (iii) ¿Con qué finalidad?. Luego, refino estas preguntas en cinco sub-preguntas de investigación: (a) ¿bajo qué condiciones emerge una resistencia efectiva contra la frontera de las mercancías?; (b) ¿cuál es la política o políticas del conocimiento utilizadas por dichos movimientos?; (c) ¿cómo podemos entender el proceso por el cual estos movimientos escogen sus estrategias y tácticas para defender sus reivindicaciones?; (d) ¿cuales son las inter-relaciones de grupos movilizados a diferentes escalas?; (e) ¿como puede utilizarse un análisis desde la economía ecológica/ecología política para apoyar estas luchas?. Para examinar estas preguntas me vuelco en concretos y teorías sobre: conflictos ambientales, formas de ambientalismo, acumulación por desposesión, metabolismo social, política de los conocimientos activistas y teoría de los movimientos sociales para analizar cómo los grupos en estos contextos tan diferentes desafían a los desbalances de poder, cómo consiguen ganar poder, y cómo estos grupos obtienen sus objetivos y resultan exitosos en su resistencia a proyectos impuestos. Finalmente, estoy interesada en el rol del activismo en la construcción de una agenda transformadora más amplia que se pregunte y desafíe las (super) estructuras políticas e institucionales. Concluyo esta tesis iluminando las luchas por conflictos ambientales y sus análisis al enfocarme en las siguientes cinco lecciones: 1) Establecer precios de la naturaleza no contribuye a la conservacion ni a la justicia ambiental porque el proceso técnico y político para definir precios profundiza y reproduce las iniquidades estructurales con consecuencias negativas a nivel distributivo; 2) La prohibición a la participación de diferentes actores sociales puede catalizar nuevas formas de democracia participativa en el territorio y la coproduccion de conocimiento tecnico “situado”; 3) La reasignación de los derechos a la productividad biológica y la incorporación de actores en nuevas estructuras agrarias transforma no sólo las relaciones sociales y las estrategias de acumulación sino también reproduce a la naturaleza influyendo en gran medida en la energética de los ecosistemas y por ende en las estrategias de vida de las poblaciones; 4) Los movimientos locales han conseguido sus máximos logros al ser capaces de unir en amplias coaliciones a grupos con agendas complejas y multidimensionales. Los discursos ambientalistas son utilizados como estrategias “apolíticas” clave por grupos a diferentes escalas mientras que la política de identidad puede ser una herramienta poderosa para la movilización pero puede conducir a la atomización que puede confluir en conflictos locales étnicos. 5) Existe la necesidad de desarrollar nuevos métodos que analicen los aspectos globales e interconectados de los luchas ambientales locales, para así trascender de las escalas locales y conseguir entender los procesos y relaciones que generan las iniquidades ambientales a escalas más amplias como regional, nacional y globales. Ofrezco este esquema dentro de esta nueva praxis para la investigación en justicia ambiental. Finalmente, en mi tesis presento el concepto del ambientalismo de los desposeídos para así explicar las motivaciones de los movimientos ambientales en el presente. Las características que definen al ambientalismo de los desposeídos incluyen un uso de la política como desafío al poder del estado basado en una crítica estructural a la acumulación capitalista. El ambiente se concibe como co-producido y dependiente más que como la “naturaleza” en singular. Asimismo, el ambientalismo de los desposeídos está informado por una conciencia planetaria que describe a los procesos locales como embuídos en flujos socio-metabólicos globales a través de las cadenas de mercancía, y finalmente, el ambientalismo de los desposeídos utiliza de manera activa tácticas de disrupción muchas veces contenciosas para responder a esta desposesión ecológica. Palabras clave: justicia ambiental, ecología política, metabolismo social, investigación colaborativo, contención, conocimiento activista, acumulación por despojo, política agraria, capitalismo, crisis, "commodity chains" / Around the world environmental conflicts are invading new spatial and symbolic spaces. This process has been described as the “environmentalization” of social struggles, whereby ecological issues are increasingly used to both legitimate and contest political and scientific structures and practices. This dissertation responds to the need to examine the motives and strategies of resistance to environmental dispossession, considering the forms they take, the values they express and the meanings we can ascribe to them. I do so firstly by examining specific sites of resistance and then broadening out through multi-case analysis. Finally I introduce a framework for a cross-comparative “statistical political ecology” that aims to integrate activist knowledge with social and biophysical data. I start by asking the overarching questions: (i) How are such conflicts expressing themselves? (ii) What are the politics such groups are employing? (iii) and to what effect? I then refine these into five sub-research questions (a) under which conditions does effective resistance against a commodity resource frontier emerge? (b) What are the politics of knowledge employed by such movements? (c) How can we understand how they pick their strategies and tactics to stake their claims? (d) What are the inter-connections of groups mobilizing across scales? (e) And how can a political ecological/ecological economics analysis be put to use to support such struggles? To examine these questions, I engage with concepts from ecological conflicts, forms of environmentalism, accumulation by dispossession, social metabolism, politics of activist knowledge and social movement theory to analyze how groups in different contexts contest power imbalances, leverage power, and how they achieve their goals and become successful in both rolling back imposed projects. Finally I am interested in the role of such activism in wider transformative agendas that can challenge broader political and institutional structures. I conclude this dissertation by bringing light to environmental conflict struggles and analyses focusing on the following five lessons: 1. Setting prices for nature is neither conducive to conservation nor to environmental justice because the technical and political process of setting prices deepens and reproduces structural inequalities with negative distributive effects; 2. The foreclosing of participation for different social actors is catalyzing new forms of participatory democracy and the co-production of “situated” technical knowledge; 3. The re-assignation of rights to biological productivity and the incorporation of actors into new agrarian structures transforms not only social relations and accumulation strategies, but also reproduces nature with profound impacts on ecosystem energetics and corresponding livelihood strategies. 4. Local movements have achieved the most success when they have been able to unite broad coalitions of groups with complex and multidimensional agendas. Environmentalist discourses are deployed as a key “apolitical” strategy by groups across scales while identity politics are both a powerful tool for mobilization as well as a divisive force that can lead to local ethnic conflict. 5. There is a need to develop new methods for analyzing the global and inter-linked aspects of localized environmental struggles, that allows going beyond dynamics at local scales to understand crucial processes and relations generating environmental inequalities at broader regional, national, and global scales. I offer such a framework within a new praxis for environmental justice research. Finally, I offer the concept of the environmentalism of the dispossessed to explain the motivations of environmental movements today. It’s defining characteristics include: the use of politics to challenge state power based on a structural critique of capitalist accumulation; a conception of the environment as being co-produced and contingent rather than being conceived a singular “nature”; informed by a “global materialism” that considers how local processes are embedded with global social metabolic flows through commodity chains; and increasingly willing to use disruptive and contentious tactics to respond to ecological dispossession. Keywords: environmental justice, political ecology, ecological conflicts, social metabolism, collaborative research, contention, activist knowledge, accumulation by dispossession, agrarian politics, capitalism, crisis, commodity chains

En casi cincuenta años (1925-1973), el Estado chileno tuvo una transformación inédita y amplió su presencia a prácticamente todos los ámbitos de la sociedad. La creación de la seguridad social en 1925 y de la intervención estatal en los precios en 1932, tuvieron como objetivo contrarrestar los efectos de la cuestión social favoreciendo a numerosos actores sociales principalmente a los sectores populares urbanos. En un breve plazo, estos sectores, incorporaron a su discurso y práctica política demandas de mayor protección social e intervención estatal. A partir de 1932, estos sectores populares se incorporaron al parlamento, votando mayoritariamente por radicales, socialistas y comunistas hasta 1948. Esto coincidió con el aumento de la intervención estatal en las relaciones económicas de la sociedad. El foco de esta tesis está puesto en la intersección de tres fenómenos de naturaleza político-social concomitantes en la construcción del Estado en Chile a partir de 1930. Por una parte, a) la politización de los sectores populares en torno al estatismo luego de la crisis política de 1932 hasta 1948, b) la imbricación de dicha politización con el aumento de la presencia del Estado a partir de 1932 y c) la materialización de dicha relación en la construcción del Frente Popular chileno (y las coaliciones de similar características luego de 1941) que gobernó entre 1938 y 1952. Lo anterior definió los focos analíticos de esta tesis, estructurados en torno a los siguientes objetivos: comprender el contenido del frentepopulismo y la politización de los sectores populares en Santiago de Chile entre 1925 y 1948 situándolo en el contexto internacional del período de entreguerras y en la politización en torno los frentes populares en Europa, Asia y Latinoamérica. A partir de esta contextualización, se analizará la politización frentepopulismo chileno y las demandas de los sectores populares entre 1932 y 1948 y se caracterizará los discursos y las prácticas de los sectores beneficiados y afectados por el avance del estatismo. El argumento principal de esta tesis sostiene que el estatismo que se inició a partir de la década de 1930 fue el contenido de la politización de diferentes actores sociales que permitió la estabilidad del frentepopulismo chileno hasta 1948. Tal politización no fue en torno los intereses de las clases sociales ni de los partidos que en teoría los representaban. El desarrollo de la seguridad social y los controles de precios tuvieron un carácter general enfocado a amplios sectores urbanos más que a intereses sectoriales. En tal sentido, fueron demandas populares las que construyeron el “pueblo” del frentepopulismo. El contenido de las demandas sociales tuvo deslizamientos semánticos y ambigüedades pero también la virtud mantener unidos intereses similares gracias a la preeminencia de una demanda hegemónica –el abaratamiento de las subsistencias– que superó la diferencia propia de cada unos de los intereses sectoriales. La satisfacción de las demandas sociales (entendidas como la sociedad) fueron el soporte del espacio de autonomía que tuvo el Estado Chileno entre 1930 y 1973. / In almost fifty years (1925-1973), the Chilean state had an unprecedented transformation and expanded its presence in virtually all areas of society. The creation of social security in 1925 and state intervention in prices in 1932, aimed to counter the effects of the social question, favoring numerous social actors, mainly to the urban popular sectors. Within a short period, these sectors joined to his speech and political practice, demands for greater social protection and state intervention. From 1932, these popular sectors joined to the parliament, voting mostly radicals, socialists and communists until 1948. This coincided with increased state intervention in the economic relations of society. The focus of this thesis is on the intersection of three phenomena of political and social kind related to the building of state in Chile since 1930. First, a) the politicization of the popular sectors around statism after the political crisis of 1932-1948, b) the overlap of the politicization with the increased presence of the state from 1932 and c) the realization of this relationship in building the Chilean Popular Front (and coalitions of similar characteristics after 1941) who ruled between 1938 and 1952. All of above defined the analytical focus of this thesis, structured around the following objectives: to understand the content of the popular frontism and the politicization of the popular sectors in Chile between 1925 and 1948, placing it in the international context of the interwar period and the politicization around the popular fronts in Europe, Asia and Latin America. From this contextualization, will discuss the politicization of Chilean popular front and the demands of the popular sectors between 1932 and 1948 and characterized the discourses and practices of the sectors benefited and affected by the advance of statism. The main argument of this thesis argues that statism that began from the 1930s was the content of the politicization of social actors that allowed the stability of Chilean frontism until 1948. Such politicization was not about the interests of social classes or parties theoretically represented. The development of social security and the control of prices had mainly focused on large urban areas rather than sectional interests. In this sense, popular demands were the builders of the "people" of the popular frontism. The content of social demands had semantic landslides and ambiguities but also the ability to hold together similar interests due to the dominance of hegemonic demand -the cheapening of subsistence- that exceeded the differences of each one of sectoral interests. The satisfaction of social demands (understood as society) was the support of the autonomy that had the Chilean State between 1930 and 1973.