L'objectiu de la recerca és la definició d'una metodologia per a l'anàlisi de l'estructura bàsica dels paisatges de segones residències. Els tres nivells jeràrquics que proposa la metodologia associada a l'Ecologia del Paisatge són la inspiració per a l'anàlisi del paisatge turístic residencial que es proposa. A nivell de pegat, es mesura l'evolució de l'espai dedicat a les segones residències. Al nivell de classe, es descriu l'estructura del paisatge turístic residencial. A nivell de paisatge, les mètriques, defineixen un patró bàsic per al paisatge de les segones residències. Els documents de planejament parcial la font d’informació bàsica. Els resultats van des de la caracterització de l'evolució de l'espai turístic de les segones residències fins a la modelització del paisatge turístic residencial de la Costa Daurada central. Els resultats permeten entendre com els espais turístics de segona residència creen paisatge, i identificar com, en el cas estudiat, el paisatge de residències secundàries ha evolucionat aproximant-se al d'una ciutat convencional. / El objetivo de esta investigación es la definición de una metodología para el análisis de la estructura básica de los paisajes de segunda residencia. Los tres niveles jerárquicos que propone la metodología asociada a la Ecología del Paisaje son la inspiración para el análisis del paisaje turístico residencial que se propone. A nivel de parches, se mide la evolución del espacio dedicado a las segundas residencias. Al nivel de clase, se describe la estructura del paisaje turístico residencial. A nivel de paisaje, las métricas, definen el patrón básico para el paisaje de las segundas residencias. Los documentos de planeamiento parcial son la fuente de información básica. Los resultados de la presente investigación van desde la evolución del espacio turístico dedicado a las segundas residencias hasta a la modelización del paisaje turístico residencial de la Costa Dorada central. Los resultados permiten entender cómo los espacios turísticos dedicados a la segunda residencia crean paisaje, e identificar como, en el caso estudiado, el paisaje de las segundas residencias ha evolucionado aproximándose al de una ciudad convencional.

Esta tese baseia-se na análise dos processos de planificação territorial tendo em vista as transformações socioespaciais ocorridas em Vitória da Conquista, com o objetivo de compreender a estrutura Urbana da cidade. Destaca-se a produção do espaço urbano e as relações socioespaciais como fio condutor da pesquisa. Foi Trabalhado o conceito de espaço geográfico do ponto de vista da epistemologia e da ontologia, pautado no conhecimento do território na gestão e planificação. Um conceito chave adotado foi o de produção do espaço e sua sistematização no pensamento geográfico, para compreender as transformações socioespaciais advindas do processo de urbanização, bem como as novas territorialidades resultantes desse processo. A metodologia da pesquisa baseia-se na articulação da epistemologia materialista e do pensamento critico com a questão urbana, que conduz ao estudo das relações socioespaciais. Associando-se o método cartográfico com o trabalho de campo, foram realizadas várias incursões de forma empírica no espaço urbano de Vitória da Conquista para detectar tais processos e transformações socioespaciais em curso na cidade, bem como questionar a participação dos atores que são responsáveis pelas transformações constatadas, destacando a participação do poder publico na criação de uma política urbana, permeada de leis e decretos que ordenam todo o movimento de transformação no espaço, além de tentar compreender como os agentes imobiliários e as incorporadoras interferiram e ainda interferem nesse processo de transformação socioespacial. Percebe-se que os processos de planificação territorial ocorridos em Vitória da Conquista-Ba são recorrentes desde a sua tenra idade no século XIX, com várias transformações espaciais ao longo do século XX; para o ordenamento dessas transformações, diversos planos setoriais foram implementados no período e ao lado desses, novas relações espaciais modelaram a cidade proporcionando uma morfologia urbana com estruturas e formas fragmentadas, mas sem perder a unidade urbana que define a cidade. / This thesis is based on the analysis of the territorial planning processes in view of the socio-spatial changes which have occurred in Vitória da Conquista, with the aim of understanding the urban structure of the city. The production of the urban space and the socio-spatial relations stand out as the guiding line of the research. The concept of geographical space was approached in terms of epistemology and ontology, based on the knowledge on territory in management and planning. An adopted key concept was that of production of space and its systematization in the geographical thought in order to understand the socio-spatial changes brought about by the urbanization process as well as the new territorialities resulting from this process. The research methodology is based on the articulation of materialist epistemology and of critical thinking with the urban issue, which leads to the study of sociospatial relations. By joining the cartographic method with field work, several incursions were empirically conducted into the urban space of Vitória da Conquista in order to detect such ongoing processes and socio-spatial changes in the city, as well as to question the involvement of actors who are responsible for the observed changes, by highlighting the participation of the public power in the creation of an urban policy, full with laws and decrees ordering every movement of change in space, as well as to try to understand how real estate agents and incorporators have interfered in this process of socio-spatial change. One notices that the processes of territorial planning which have occurred in Vitória da Conquista-Ba have been recurrent since their early age in the 19th century, with several spatial changes over the 20th century; for the ordering of these changes, various sectored plans were implemented in this period and beside them new spatial relationships shaped the city by providing an urban morphology with fragmented structures and forms, but without losing the urban unit which defines the city. / Esta tesis se basa en el análisis de los procesos de planificación territorial en vista de los cambios socio-espaciales ocurridos en Vitória da Conquista, con el objetivo de comprender la estructura urbana de la ciudad. Se destacan la producción del espacio urbano y las relaciones socio-espaciales como hilo conductor de la investigación. Se abordó el concepto de espacio geográfico desde el punto de vista de la epistemología y de la ontología, guiada por el conocimiento de la gestión del territorio y la planificación. Un concepto clave adoptado fue el de la producción del espacio y su sistematización en el pensamiento geográfico para comprender los cambios socio-espaciales resultantes del proceso de urbanización así como las nuevas territorialidades que resultan de este proceso. La metodología de la investigación se basa en la articulación de la epistemología materialista y del pensamiento crítico con la cuestión urbana, lo que lleva al estudio de las relaciones socio-espaciales. Uniéndose el método cartográfico con el trabajo de campo, se realizaron empíricamente varias incursiones en el espacio urbano de Vitória da Conquista para detectar tales procesos y cambios socio-espaciales en curso en la ciudad así como cuestionar la participación de los actores que son responsables de los cambios observados, destacando la participación del poder público en la creación de una política urbana llena de leyes y decretos que ordenan todo el movimiento de cambios en el espacio, además de intentar comprender cómo los agentes inmobiliarios y las incorporadoras interfirieron y todavía interfieren en este proceso de cambio socio-espacial. Se observa que los procesos de planificación territorial ocurridos en Vitória da Conquista-Ba son recurrentes desde su temprana edad en el siglo XIX, con varios cambios espaciales a lo largo del siglo XX; para la ordenación de estos cambios, varios planes sectoriales se llevaron a cabo en el período y al lado de estos, nuevas relaciones espaciales modelaron la ciudad proporcionando una morfología urbana con estructuras y formas fragmentadas, pero sin perder la unidad urbana que define la ciudad. / Aquesta tesi es basa en l'anàlisi dels processos de planificació territorial en vista dels canvis socio-espacials que ocorren a Vitória da Conquista, amb l'objectiu de comprendre la estructura urbana de la ciutat. Es destaca la producció de l'espai urbà i les relacions soci-espacials com fil conductor de la investigació. Es va abordar el concepte d'espai geogràfic en termes de l’epistemologia i de l’ontologia, guiado pel coneixement del territori en la gestió i la planificació. Un concepte clau adoptat va ser el de la producció de l'espai i la seva sistematització en el pensament geogràfic per comprendre els canvis socio-espacials resultants del procés d'urbanització així com les noves territorialitats que resulten de d'aquest procés. La metodologia d'investigació es basa en l'articulació de l'epistemologia materialista i del pensament crític amb la qüestió urbana que condueix a l'estudi de les relacions soci-espacials. Unint-se el mètode cartogràfic amb el treball de camp, es van realitzar empíricament diverses incursions en l'espai urbà de Vitoria da Conquista per detectar tals processos i canvis sòcio-espacials en curs a la ciutat així com qüestionar la participació dels actors que són responsables dels canvis observats, destacant la participació del poder públic en la creació d'una política urbana, plena de lleis i decrets que ordenen tot el moviment de canvi en l'espai, a més d'intentar comprendre com els agents immobiliaris i els incorporadors van interferir i encara interfereixen en aquest procés de canvi socio-espacial. Es pot observar que els processos de planificació territorial ocorreguts a Vitória da Conquista- Ba són recurrents des de la seva primerenca edat al segle XIX amb diversos canvis espacials al llarg del segle XX; per l'ordenació d'aquests canvis, diversos plans sectorials es van dur a terme en el període i al costat d'aquests, noves relacions espacials van modelar la ciutat proporcionant una morfologia urbana amb estructures i formes fragmentades, però sense perdre la unitat urbana que defineix la ciutat.

La comuna de Navidad, inserta en el secano costero, está asociada a una agricultura preferentemente familiar campesina, con unidades productivas cuya superficie de uso agrícola es mayoritariamente reducida, que además depende del ciclo de lluvias para contar con riego, y se muestra alejada de cadenas productivas y de mercados que le permitan colocar en mejores condiciones su producción silvoagropecuaria. Por otra parte, el Estado chileno, por medio de los diferentes Servicios e Instituciones cobijadas bajo el alero del Ministerio de Agricultura, está realizando variados esfuerzos para fortalecer esta rama de la economía chilena mediante políticas y programas que buscan potenciar las capacidades productivas, mejorando también la sustentabilidad de esta importante actividad económica. Existe, entonces, la necesidad de dar una mirada integradora a estos escenarios sectoriales, bajo la óptica de mejorar la relación hombre territorio, buscando desarrollar las habilidades de éste para procurarse una mejor calidad de vida haciendo uso de sus recursos naturales para desarrollar actividades agrícolas, pecuarias y/o forestales, con las cuales ha cimentado su quehacer laboral, quizás, a lo largo de toda su vida. Con ese objetivo, este trabajo de investigación busca establecer la factibilidad de contar con indicadores sectoriales que sea posible instaurar a escala de unidad productiva los cuales, considerando componentes sociales, económicos y ambientales, permitan estructurar una forma de medir la sustentabilidad agroambiental de cada uno de ellas, y sea también un vehículo para monitorear los avances que en esta materia se puedan lograr a través de un plan de acciones que podría ser evaluado una vez finalizado cada ciclo productivo asociado al año agrícola. Para cumplir este propósito fueron revisadas las fuentes de información disponibles y los instrumentos de fomento que tiene en ejecución el Ministerio de agricultura, buscando con ellos establecer los mecanismos mediante los cuales llegar a establecer un puntaje agroambiental a escala de unidad productiva, cuya estructura permita su puesta en práctica teniendo presente los perfiles que pueden tener los productores que se asocian a las más de 300.000 explotaciones silvoagropecuarias, detectadas en el país, tras el último censo sectorial. Esta propuesta aporta, también, consideraciones para realizar una integración de las fuentes de información de que dispone el Ministerio de Agricultura, con las cuales se busca apoyar la gestión de cada productor; y tanto o más importante, permitir contar con un mecanismo de monitoreo integrado, para todo el actuar del Estado, que se asocia al logro de una agricultura sustentable con la cual fortalecer el avance sectorial para consolidar a Chile como una potencia agroalimentaria / Navidad district, located in the dry coastal lands, is mostly associated with rural family agriculture with productive units of mainly reduced agricultural surface which, in addition, relies on rain cycles to obtain soil irrigation and is independent from productive chains and markets that could allow them to improve the conditions of their agroforestry production. On the other hand, the Chilean State through the different Institutions and Services that work under the Ministry of Agriculture support is making several efforts to straighten this area of the Chilean economy by implementing policies and programs seeking to enhance its productivity and to improve the sustainability of this important economical activity. Therefore, there is a need to integrate these sectorial scenarios in order to improve the human-territory relationship, with the purpose of improving man’s skills to achieve a better life quality by using natural resources to develop agricultural, livestock and/or forestry activities with which he has based his work, perhaps, throughout his all life. To this end, this research aims to establish the feasibility of having sectorial indicators applied at a productive unit scale, considering social, economic and environmental components, that could allow the agri-environmental sustainability measurement of each unit, and also work as a monitoring tool of the progress accomplished in this area through an action plan that could be evaluated once a productive cycle, associated to the agricultural year, is finished. To achieve this, available information sources and current instruments to promote development implemented by the Ministry of Agriculture were reviewed in order to establish mechanisms whereby an agri-environmental score could be established at a productive unit scale, which could be suitable for implementation considering the profiles of producers associated with over 300.000 agroforestry holdings detected in the country after the last sectorial census. This proposal also provides final considerations to integrate the information sources provided by the Ministry of Agriculture to support each producer’s management. Therefore, this will allow the existence of an integrated monitoring mechanism, for the use of the entire State, associated with the achievement of a sustainable agriculture with which to straighten the sectorial progress aiming to consolidate Chile as a food and forestry production power.

Mediante las conceptualizaciones de la teoría general de sistemas se analizan los elementos y relaciones de los macrosistemas geomorfológico, climático, biogeográfico y antrópico de la franja costera chilena comprendida entre los 32 y 33ºS. A través de un enfoque cronológico se estudian los diferentes aportes al conocimiento y analizan los aspectos evolutivos de las formas, modalidades y procesos identificados en cada macrosistema, colocándose especial atención en las alteraciones antrópicas sobre el sistema biofísico y las formas de ocupación y uso de la costa. El interés de la investigación surge a partir de la observación de la ocupación e impactos antrópicos, sin una regulación definida desde el punto de vista territorial, a la que ha sido sometida gran parte de la costa de Chile central, presentándose la oportunidad para estudiar una costa en la que aún no se experimentan esas alteraciones y proponer medidas, bajo la perspectiva del desarrollo sustentable, que permitan evitar los errores cometidos en otros lugares. La evolución institucional en Chile ha permitido la formulación de una gran variedad de normativas que tienen como fin la regulación del uso del suelo y de las actividades, sin embargo son escasas las normas directas que tienen como fin el ordenamiento territorial del litoral, un espacio de ancho variable y con una activa dinámica física y antrópica. La política nacional del litoral de Chile considera a esta franja como un borde, no dejando posibilidad para una gestión armónica ni suficiente como para considerar las dinámicas biofísicas existentes. Desde otro punto de vista las normativas de ordenamiento general se restringen casi exclusivamente a los espacios urbanos, entregando pocas posibilidades para regular los espacios rurales que se encuentran entre las ciudades, facilitando el desarrollo de conurbaciones y con ello un desarrollo urbano continuo y paralelo a la línea de costa, así como ya ha sido experimentado en gran parte de la costa de Chile central. La costa comprendida entre los 32 y 33ºS, se presenta como una zona de transición entre una costa mediterránea y otra semiárida en sentido estricto. Aquí es posible observar nítidamente las formas de origen marino, resultantes de una evolución durante el Cuaternario en la que se combinaron las influencias de los cambios climáticos, diferentes niveles del mar y procesos tectónicos. Bajo este escenario, comienzan a instalarse las primeras agrupaciones humanas manteniendo ocupaciones estacionales en las cercanías de recursos biológicos y de espacios de protección necesarios para su subsistencia. En la franja costera semiárida bajo estudio las localidades pobladas actuales se encuentran sobre las planicies litorales, coexistiendo con usos portuarios, agrícolas y forestales, localizadas sobre otras unidades geomorfológicas, experimentando cada una diferentes tipologías de impactos y alteraciones asociados a la ocupación y a las actividades que en ellas se desarrollan. La organización dual de las relaciones de estos elementos en el nivel mesosistémico permite identificar la forma en la cual los elementos se organizan y se producen las alteraciones, definiéndose cuatro interfases: espacios definidos por la relaciones entre el ambiente biofísico, antrópico y normado por el ámbito institucional. Así, en las interfases de uso, impacto, protección y restricción se identifican niveles cualitativos de degradación y cuerpos normativos que permiten su regulación. En base a estos espacios de interfase, se proponen medidas y acciones con el fin de realizar una gestión sustentable de la costa. / The features and relations of the geomorphological, climatic, biogeographic and anthropic subsystems and of the environmental impacts in the coastal sector of Chile between latitudes 32º and 33º South are analyzed, using the conceptual processes of general systems theory. Through a chronological focus, the various contributions to knowledge are studied and the ever-evolving aspects of the shapes, modes and processes identified in each subsystem are analyzed. Special attention is placed on the anthropic alterations to the biosphere subsystem set and the forms of occupation and use of the coast. The interest in this research arises from observation of the settlement, use and anthropic impacts without a defined regulation to which most of the coast of central Chile has been subjected. This provides the opportunity to study a coast on which these alterations have not yet occurred and to propose measures, from the perspective of sustainable development, that would make it possible to prevent these errors from being committed in other places. The evolution of institutions in Chile has enabled a great variety of regulatory systems to form with the aim of controlling the use of the land and of the activities there. Nevertheless, there are very few rules that directly have as their purpose the territorial structure of the coastland, a space of variable width and with active physical and anthropic processes. National policy for coastal Chile considers this stretch of land as an edge, not leaving possibility for a harmonious management nor being sufficient to deal with the existing biophysical ongoing processes. Considering another angle, the regulations for general planning are limited almost entirely to urban areas, providing few possibilities for regulating the rural spaces that are between the towns while facilitating the development of conurbations and with it the growth of urban spread, continuously and parallel to the coastline, as has already happened along much of the coastal part of central Chile. The coast between 32º and 33º South is a zone of transition between a Mediterranean coast and another that is more strictly semiarid. Here one can clearly see the land forms of marine origin resulting from a changing process over the Quaternary period in which the influences of climatic change, varying sea levels and tectonic processes combined. Within this setting, the first groups of humans began to settle, staying seasonally at sites necessary for their subsistence, being close to the biological resources and the places usable as protection. In the coastal strip studied, the currently populated areas are located on the coastal plains, co-existing with agricultural, forestry, port and docking uses located on other geomorphological units, each one of which undergoes various kinds of impacts and alterations associated with human settlement and the activities that go on in them. The dual organization of the relationships of these features at the mesosystemic level allows the way in which these elements are organized and the alterations are caused to be identified, with four interfaces being defined, that is, spaces defined by the relations between the bio-physical and anthropic environments and also the rules set in the institutional sphere. Thus, at the interfaces of use, impact, protection and restriction, qualitative levels of degradation are identified, as are the bodies of regulations that enable them to be structured and controlled. On the basis of these interface spaces, specific measures and actions are proposed with the aim of putting into effect a sustainable management of the coast.

En esta tesis se analizan algunas de las características climatológicas de la precipitación diaria en Puerto Rico, tales como la frecuencia o probabilidad, la intensidad, la concentración, la persistencia y los periodos lluviosos y secos. Para este estudio se ha utilizado los registros pluviométricos diarios de 16 estaciones meteorológicas del conjunto del área de estudio en el periodo comprendido entre 1961 y 2000. Los resultados de los cálculos, destacan, principalmente, las diferencias entre los lugares de mayor y menor elevación del territorio, y en menor medida, entre el este y el oeste del área de estudio. La gran mayoría de los análisis de la precipitación diaria, con la excepción de la concentración, están significativamente correlacionados con la altitud, y además varios de los análisis están inversamente correlacionados con la longitud, como la frecuencia, la persistencia y los periodos lluviosos. Finalmente, sólo en el análisis de la concentración de la precipitación se evidencia una relación inversa respecto a la latitud del territorio. / In this thesis analyzes some of the climatological characteristics of the daily precipitation over Puerto Rico, as the frequency or probabilities, intensity, concentration, persistence and wet and dry periods. For this studies have been utilized daily rain registers of 16 meteorological stations of Puerto Rico over the period 1961-2000. The most notably of the results of the calculations are the differences between the areas of high and low elevation, and a lesser extent, the differences between the eastern and western regions. The great majority of the analyses of the daily precipitation are significantly correlated with the elevation, with the exception of the concentration, and also several of them are inversely correlated with the longitude, as the frequency, persistence and wet periods. Finally, only the concentration of the precipitation analysis is evident an inverse relationship with the latitude.

Hi ha arquitectures on les relacions vinculades amb l’habitabilitat i establertes entre els seus diferents elements, son sempre produïdes a partir de criteris funcionals, i en cap cas ni formal ni espacialment, condicionades per criteris compositius. Arquitectures com a resultat i conseqüència de la necessitat i de l’escassetat de recursos, i que sempre han transformat l’excedent en possibilitat. De proximitat en quan han estat realitzades amb les pròpies mans i amb materials propers producte dels processos derivats de la transformació del medi; i arquitectures on l’inventiva i per força la curiositat a partir d´un primer gest espontàni sempre les ha caracteritzat, emprant tècniques molt essencials, senzilles i austeres que s´han anat perfeccionant per decantació en el temps, derivant en les conegudes arquitectures vernacles, populars o més recentment en les que trobem en els entorns periurbans d´algunes grans ciutats i que se les coneix per arquitectures informals. Per tant, en aquest treball de recerca utilitzo el terme espontani per a referir-me a aquelles arquitectures que des del període Neolític com a origen del medi agrari i de la domesticitat de la natura, han treballat a partir d’una tradició oral allunyada dels centres cultes i de poder, i en un temps clarament pre-industrial, el qual no exclou tal i com s’ha mencionat, que actituds i maneres de fer molt similars s´hagin mantingut fins els nostres díes en entorns on part de les condicions abans mencionades encara són vigents. Dins d’aquest grup o conjunt genèric que acabo d’introduir, la tesi es centra en un cas d´estudi concret i en una geografía molt determinada: la península del Cap de Creus i les seves aproximadament 10.000Ha de superfície terrestre. Entesa com a una topografía en el temps a cavall de les dinàmiques naturals i de la intervenció humana, aquesta geografía ha estat sistemàticament intervinguda, i molt concretament i amb gran intensitat quan la nostra espècie s´ha vist amb la necessitat de construïr una suma de grans extensions de plà horitzontal per a poder conrear, en una topografia prèvia molt accidentada i en una condició de límit molt potent en la trobada del pre-Pirineu amb el mar Mediterrani. La construcció d´aquesta gran infraestructura agrícola s’ha materialitzat únicament amb la pedra del lloc, generant tot un sistema de condicions vinculades a la habitabilitat i de les que s’en deriven diferents tipus i solucions que ens parlen del més essencial en arquitectura. És objecte de la tesi rastrejar, mesurar, registrar, descriure i comparar una realitat de la que no se’n té plena consciència de la seva dimensió i abast, utilitzant fonamentalment el dibuix com a instrument per a construir i mostrar-ne un rostre parcialment amagat durant molt anys, i que expectant , ens parla d´un territori materialitzat en una successió de temps, en el seu moment presents, però sempre com a esperança i opció de futur. Preguntant i reflexionant en diferents parts del treball sobre constants vinculades a les condicions específicament funcionals de l´arquitectura, la tesi va de la geografía al territori per a concloure demostrant, com determinades associacions espontànies entre els diferents elements arquitectònics que formen part d´aquesta gran antropització i els sistemes naturals, han construït determinats enclaus del Cap de Creus que, paradoxalment, la societat actual segueix interpretant com a una geografía vinculada a un paisatge natural. És una tesi també produïda per decantació en el temps al llarg dels anys, i plantejada com un procés obert tant en relació amb el passat com amb el futur. La seva presentació, vol ser un interval en aquest procés, i un lloc on es sintetitzen les hipòtesis establertes fins el moment, però que indefectiblement, és una recerca que igualment es projecta cap al futur. / There are architectures where relations connected with habitability and established between its different elements, are always produced from functional criteria, and under no circumstances formal or spatially conditioned by compositional criteria. Architectures as a result and consequence of the need and the scarcity of resources, and they have always transformed the surplus possibility. Proximity architectures, as have been made with their own hands and with surrounding materials derived from the processes of transformation of the environment, and where the inventiveness and curiosity force from a first spontaneous gesture always been characterized. Architectures that have used very basic, simple and austere techniques have been refined by decanting in time, resulting in the familiar vernacular architecture, popular or most recently in which we find in peri-urban environments and large cities are known and informal architectures. Therefore, in this research I use the term spontaneous to refer to those architectures that from the Neolithic period as the origin of the agricultural environment and the domestication of nature, have worked from a remote oral tradition of worship centers and of power, in a clearly per-industrial time, which does not exclude as mentioned, that attitudes and ways of doing similar have remained to this day, in environments where some of the conditions mentioned above are still in force. Within this group or generic set that just entered, the thesis focuses on a specific case study and a specific geography: the Cap de Creus peninsula and its approximately 10000Ha of Earth’s surface. Understood as a topography in time somewhere between the natural dynamics and human interventions, this geography has been systematically intervened very strongly and specifically, when our species has seen the need to build a sum of large areas of horizontal plane to cultivate in a previous very rugged topography and a powerful boundary condition in the meeting of the pre-Pyrenees to the Mediterranean Sea. The construction of this great agricultural infrastructure has materialized only with the local stone, creating a whole system of conditions attached to the livability and different types and solutions that speak of the most essential architecture is derived. The object of the thesis track, measure, record, discover and compare a reality that you do not have full awareness of its size and scope. Mainly using the drawing as a tool to build and display a face partially hidden for many years and expectant, tells of a territory materialized in a series of times, present at the time, but always with hope and future option. Asking and reflecting on different parts of the work on the constant linked to specific functional requirements for the architecture, geography thesis goes to the territory to conclude demonstrating, as different spontaneous associations between different architectural elements that are part of this great antropitzación and natural systems have built certain enclaves of Cap de Creus, paradoxically, the current society is playing as a geography linked to a natural landscape. It is also produced by decantation thesis in time over the years and raised as an open both in relation to the past and the future process. His presentation wants to be a gap in this process and a place where hitherto established approaches are synthesized, but it is still an investigation that also projects into the future.

Climate Change has become no longer a conjecture but an objective reality. The increase of the global average temperature, the seas level rise or the increase in the frequency and magnitude of extreme weather events are some examples observed during the past century that have turned the global warming into a sharply contrasted evidence. In this context of climate change, mountain regions have been defined as especially vulnerable areas. The rapid retreat of glaciers and permafrost surfaces, the decrease of snow precipitations, the increase of natural risks such as landslides or the alteration in the amount and distribution of some species prove the high sensitivity of mountain ecosystems. Moreover, in many mountain economies, reliable snowpack plays a key role as an important resource for the winter tourism industry, one of the main income source and driving force of local development in such regions. For this reason, research on the effects of Climate Change on the snowpack depth and duration is particularly necessary in order to assess the potential socioeconomic impacts in mountain regions. If we focus on Andorra and the Pyrenees, there is a research gap due to a clearly lack of academic studies in this field. For this reason, it is not accurately known how Climate Change will affect the ski industry and which are the most suitable adaptation strategies for this specific region. The main goal of this research is to analyze how climate change could affect the snow cover and the snowpack in the Pyrenean ski resorts and to assess the resulting vulnerability of the ski industry of this region. Moreover, the adaptive behavior of skiers to climate change has been included in the analysis in order to analyze the potential redistribution of visitors among the ski resorts due to heterogeneous climate change vulnerability. Based on the results, this study analyzes the suitability and sustainability of the adaptation techniques and strategies to offset the climate variability, first in a case study of Andorra in order to develop a preliminary model and finally extending the analysis to the whole Pyrenees in order to assess the potential concurrence among ski resorts with differentiated climate vulnerability and tourism attractiveness and the resulting redistribution of skiers based on their behavioral adaptation to climate effects. Four different scenarios are considered. Two scenarios assume an increase of winter mean temperature of +2°C and +4°C respectively, taking into account only natural snow conditions and two more including the effect of snowmaking. Results show differing vulnerability levels, allowing the classification of ski resorts into three distinct groups: (1) highly vulnerable ski resorts with a strong reduction in visitors attendance for all climate change scenarios, characterized by unfavorable geographical and attractiveness conditions, making it difficult to ensure snow availability in the future; (2) low vulnerability ski resorts, with moderate reduction in season length during a high climate change scenario but no reduction (or even an increase) in a low one, characterized by ski resorts with a medium capacity and attractiveness to ensure enough snow conditions and capture skiers from other ski resorts; and (3) resilient ski resorts, with good conditions to ensure future snow-reliable seasons and outstanding attractiveness, allowing them to offer longer ski seasons than their competitors and potentially attracting skiers from other closed or marginal resorts. Ski resorts included in this last group increase their skier attendance in all climate change scenarios. Although similar studies in the literature foretell a significant reduction of the ski market in the near future, another probable effect outlined in this study is a redefinition of this market due to a redistribution of skiers, from vulnerable ski resorts to more resilient ones. / En els darrers anys, el canvi climàtic ha passat de ser una conjectura a una realitat objectiva. L'increment de la temperatura en superfície, l'increment del nivell del mar o l'increment de la freqüència i la magnitud d'alguns fenòmens meteorològics extrems són alguns exemples de canvis observats durant el segle passat que han fet el canvi climàtic una evidència contrastada. En aquest context, les regions de muntanya han estat identificades com a zones especialment vulnerables. El retrocès de les glaceres, els canvis en els patrons de precipitacions en forma de neu o les alteracions en la quantitat i la distribució d'algunes espècies animals i vegetals són algunes proves de l'alta sensitivitat dels ecosistemes de muntanya. A més a més, en moltes economies de muntanya, la disponibilitat de neu juga un paper clau com a recurs fonamental del turisme d'hivern, una de les principals activitats econòmiques i important motor de desenvolupament local en aquestes regions. Per aquest motiu, entendre els efectes del canvi climàtic sobre la cobertura de neu, i especialment en les zones d'esquí, és especialment necessària per tal d'avaluar alguns dels possibles impactes socioeconòmics en les regions de muntanya. Si ens centrem en el cas d'Andorra i el Pirineu en general, existeix una manca d'estudis acadèmics que analitzin amb detall com el canvi climàtic pot afectar el turisme d'hivern i quines serien les estratègies d'adaptació més adequades. El principal objectiu d'aquesta tesi és analitzar com el canvi climàtic projectat pot afectar la cobertura de neu a les estacions d'esquí alpí del Pirineu i avaluar la vulnerabilitat del sector de l'esquí en aquesta regió. Degut a que la vulnerabilitat de les estacions no és homogenia a tota la regió Pirenaica, la tesi també analitza la capacitat adaptativa dels esquiadors per tal d'avaluar la potencial redistribució entre estacions menys vulnerables i més resilients. A partir d'aquests resultats, s'analitza la ideneïtat i sostenibilitat de les opcions d'adaptació en funció del grau de vulnerabilitat. Primer de tot, s'ha realitzat un primer cas d'estudi centrat en Andorra, per tal de desenvolupar la metodologia i un model preliminar. Finalment s'ha estés l'estudi a la resta del Pirineu afegint-ne l'efecte de l'adaptació dels esquiadors i la possible redistribució resultant entre les estacions amb una atractivitat turística i vulnerabilitat climàtica diferenciada. S'han considerat 4 escenaris diferents. Dos assumint un increment de la temperatura mitjana de +2°C i +4°C respectivament i tenint en compte només condicions de neu natural i dos més incorporant-ne l'efecte de la producció de neu de cultiu pels mateixos increments de temperatura. Els resultats mostren diferents graus de vulnerabilitat de les estacions, permetent-ne la seva classificació en tres grups: (1) estacions altament vulnerables amb fortes reduccions de la cobertura de neu i de la freqüentació per a tots els escenaris, caracteritzades per unes condicions geogràfiques i d'atractivitat turístiques menys favorables; (2) estacions de baixa vulnerabilitat, amb una reducció moderada de la temporada d'esquí en un escenari de major increment de temperatura pero amb poca o nula afectació en un escenari moderat, caracteritzades per una atractivitat mitja i millors condicions per assegurar una major temporada que les estacions més vulnerables; i (3) estacions resilients amb condicions geogràfiques privilegiades i una alta atractivitat turística, amb capacitat d'oferir temporades més llargues i amb millors condicions de neu i per tant amb el potencial d'atraure esquiadors d'aquelles estacions més vulnerables. Tot i que estudis similars projecten una reducció significativa del turisme d'hivern en diverses regions del planeta degut al canvi climàtic, els resultats d'aquesta tesi s'inclinen cap a una futura redefinició del sector com a conseqüència de la redistribució d'esquiadors de les estacions més vulnerables cap a les més resilients.

Que es el turisme?, Que entenem per política turística?, Que son les polítiques turístiques?, ... Es necessària una organització turística?, Com cal organitzar el turisme?, La Unió Europea ha de jugar algun paper en el sector turístic?, ... Totes aquestes qüestions es plantegen sovint entre els mateixos professionals del sector turístic, existint diferències substancial entre els mateixos professionals, ja que no hi ha una sola resposta en cap dels casos, depenent del lloc on es trobi el professional i dels diferents interessos turístics que cadascun defensi.Justament, l'objecte d'aquesta Tesi Doctoral és el d'analitzar les diferents interrelacionsexistents entre les actuacions que la Comunitat ha portat a terme dins dels diferents àmbits d'actuació, davant de les nombroses afectacions que pot generar el sector turístic, des de la creació de les Comunitats Europees fins a l'aprovació,entrada en vigor i posterior desenvolupament del Tractat de la Unió Europea(apartat t de l'article 3), i les possibilitats que planteja per al sector turístic i el seu futur l'aplicació i desenvolupament del principi de subsidiarietat, com a part d'un procés que possibiliti una convergència turística real de les diferents "polítiques turístiques" de la Unió Europea.

Per estudiar els principals factors amb un efecte sobre el benestar de garrins i porcs de sacrifici transportats en condicions comercials espanyoles es van realitzar tres experiments, recollint informació relativa a l'efecte del viatge sobrela mortalitat, diferents variables sèriques, i d'integritat física i de la canal. La informació es va processar i es van obtenir els quatre articles que composen aquesta Tesis Doctoral. Independentment de l'edat el viatge va afectar elsporcs, amb majors nivells d'estrés a la descàrrega, segons les variables sèriques, en els viatges curts com a reflexe de la càrrega, i en els d'hivern. Els porcs de sacrifici, a més, van mostrar una pitjor recuperació després delsviatges curts i d'hivern. Atenent al risc de mortalitat la duració del viatge va resultar millor predictor del benestar que la distància. A la tardor es van obtenir pitjors resultats de mortalitat i integritat física en porcs de sacrifici. Una temperatura ambiental mitja elevada va incrementar el risc de mortalitat dels transports a escorxador, amb un efecte independent de la duració del viatge. Determinades pràctiques de maneig prèvies al transport com un dejú adequat, duracions prolongades de la càrrega, i la càrrega en una única granja van resultar beneficioses per als porcs. La planificació dels viatges segons les condiciones climàtiques i el descans previ al sacrifici, especialment a l'estiu, també van mostrar un efecte positiu. El sexe i la genètica dels porcs van modular l'efecte de la duració del viatge i de l'estació de l'any. La deshidratació va tendir a ser més alta en viatges llargs i a l'estiu. Considerar la temperatura mitja ambiental resulta imprescindible en la millora del benestar dels porcs transportats, millora que depèn en gran mesura del maneig que rebin els animals. / Para estudiar los principales factores con un efecto sobre el bienestar de lechones y cerdos de sacrificio transportados en condiciones comerciales españolas se realizaron tres experimentos, recogiendo información relativa alefecto del viaje sobre la mortalidad, distintas variables séricas, y de integridad física y de la canal. La información se procesó para obtener los cuatro artículos que componen esta Tesis Doctoral. Independientemente de la edad el viaje afectó a los cerdos, con unos mayores niveles de estrés a la descarga, según las variables séricas, en los viajes cortos como reflejo de la carga, y en los de invierno. Los cerdos de sacrificio, además, mostraron una peor recuperación después de los viajes cortos y de los de invierno. Atendiendo al riesgo de mortalidad la duración del viaje resultó mejor predictor del bienestar que la distancia. En otoño se obtuvo peores resultados de mortalidad e integridad física en cerdos de sacrificio. Una temperatura ambiental media elevada incrementó el riesgo de mortalidad en los transportes a matadero, con un efecto independiente de la duración del viaje. Determinadas pràcticas de manejo previas al transporte como un ayuno adecuado, duraciones prolongadas de la carga, y la carga en una única granja resultaron beneficiosas para los cerdos. La planificación de los viajes según las condiciones climáticas y el descanso previo al sacrificio, especialmente en verano, también mostraron un efecto positivo. El sexo y la genética de los cerdos modularon el efecto de la duración del viaje y de la estación del año. La deshidratación tendió a ser más alta en viajes largos y en verano. Considerar la temperatura media ambiental resulta imprescindible en la mejora del bienestar de los cerdos transportados, mejora que depende en gran medida del manejo que reciban los animales. / To study the main factors with an effect on the welfare of piglets and slaughter pigs transported under Spanish commercial conditions three experiments were performed, collecting information related to the effect of journey on mortality,different serum variables, and physical and carcass integrity. Information was processed to obtain the four papers in this Doctoral Thesis. Independently from the age journey affected pigs, showing higher stress levels at the unloading,according to serum variables, in short transports reflecting the effect of loading, and in winter transports. According to mortality risk, journey duration was a better welfare predictor than distance. The worst mortality and physical integrity results in slaughter pigs were obtained in autumn. High average environmental temperatures increased mortality risk in slaugher transports, independently from journey duration. Some previous to transport handling procedures such as an adequate fasting, prolongued loading durations, and loading pigs in one farm benefited pigs. Planning journeys according to climatic conditions, and resting previous to slaughter, particularly in summer, also showed a positive effect.Pig' sex and genetics modulated the effect of duration and season.Dehydration tended to be higher in prolongued journeys and in summer. Taking into account the average environmental temperature appears to be crucial if the welfare of transported pigs is to be improved. This improvement mainly depends on the handling provided to pigs.

En los últimos decenios del siglo XX, en territorios como la Comarca de Mula, situada en el centro geográfico de la Región de Murcia, los recursos del trasvase Tajo-Segura han servido para transformar explotaciones de secano por nuevos regadíos a la demanda (experiencia en Yéchar –Mula-) o para consolidar y renovar los riegos tradicionales. En contrapartida se ha creado una peligrosa dependencia de estos recursos, sobre todo en periodos de sequía. Este espacio comarcal tiene una elevada participación del sector agrícola, pero un reducido peso de las actividades industriales y de servicios. Para el desarrollo rural, son necesarias actuaciones que diversifiquen las actividades económicas y fomenten el desarrollo local, aprovechando recursos endógenos como su variado patrimonio. Actuaciones como la llevada a cabo en Pliego de la Calle del Agua, o la Ruta de Los Molinos en Mula, podrían incentivar el crecimiento de otros sectores como el turismo. Palabras clave: Comarca de Mula, Sureste, Tajo-Segura, periodos de sequía, recursos endógenos, desarrollo rural, desarrollo local, Yéchar. / In the last decades of the 20th century, in territories such as the area of Mula, located in the geographical center of the Region of Murcia, these Tajo-Segura bypass have allowed to transform the non-irrigated land agriculture intro new irrigated land agriculture (experience carried out in Yéchar-Mula) or to consolidate and renew traditional irrigation. On the other hand, a dangerous dependence on these resources has arisen mainly in periods of drought. This area has a high degree of participation on the part of the agricultural sector, but a reduced importance on the industrial and service sector. For rural development, different interventions are necessary to diversify economic activities and to promote local progress, taking advantage of endogenous resources such as their varied heritage. Interventions, such as the one carried out in Pliego, in Del Agua Street, or the route of “The Molinos” in Mula, could stimulate the growth of other sectors such as tourism. Keywords: Area of Mula, South-east, Tajo-Segura bypass, periods of drought, endogenous resources, Development rural, Development local, Yéchar.