Des d'un punt de biogeogràfic, el sector d'estudi, el Pla de Barcelona, es caracteritza per ser l'àrea de contacte entre les províncies austromediterània, al sud del riu Llobregat, i boreomediterrània, al nord del mateix. Aquestes zones de contacte presenten un gran interés per als paleobiogeogràfics i paleoclimatològics, ja que són molt sensibles i qualsevol petita variació mediambiental es tradueix en una oscil.lació del citat límit.Amb la finalitat d'estudiar els canvis i variacions d'aquesta zona de frontera, s'han realitzat sis diagrames pol.línics al llarg del litoral situats en un transecte latitudinal.La correlació entre les zones pol.líniques locals dels diversos diagrames ens ha permés establir sis grans fases de vegetació entre els 9000 i 600 anys B.P.Durant la primera fase (A), entre 8700 i 7000 B.P., existeix al Pla de Barcelona una certa homogeneïtat vegetal, basada en la dominància de les rouredes i pinedes, si bé es pot observar ja l'existència d'un cert gradient latiludinal de vegetació. Les condicions climàtiques existents durant aquest període poden qualificar-se de submediterrànies.La Fase B, entre 7200/7000 i 6500 B.P., és crucial en la configuració vegetal del sector, ja que s'instal.la ara un marcat gradient latiludinal de la vegetació: al centre i nord de la plana barcelonina les rouredes són dominants. mentre al sector sud, les comunitats perennifòlies passen a ser preponderants. El riu Llobregat es configura ara com un important límit biogeogràfic, zona de contacte de les rouredes i alzinars.El segon moment d'importants canvis biogeogràfics cal situar-los vers els 4000/3000 anys B.P. Al sector nord de la plana barcelonina, l'alzina penetra progressivament en el si de la roureda, donant lloc a un alzinar mixt. Aquestes noves formacions correspondrien probablement a la vegetació potencial actual del sector. Al sud del Massís del Garraf té lloc la definitiva instal.lació de l'associació Querco-Lentiscetumum. En base als paral.lelismes existents amb d'altres diagrames de la conca mediterrània, creiem que aquestes variacions vegetals foren el resultat d'un canvi climàtic que propicià una reducció de la disponibilitat hídrica. Tanmateix, les actuacions bumanes, ara ben documentades, degueren amplificar i accelerar el citat procés de substitució vegetal.Durant la Fase E (1500/1300 a 900/800 anys D.P.) es produeix una suavització del gradient vegetal, com a conseqüència de la degradació antròpica, que propicià l'extensió de brolles, pinedes i prats secs. Durant aquesta fase hem de considerar l'home com el principal factor de transformació del medi vegetal, si bé s'ha pogut documentar també l'existència d'una variació climàtica que tendeix a una intensificació de la sequera.La darrera fase documentada, Fase F, entre 900/800 i 600 D.P., es caracteritza per una nova accentuació del gradient vegetal i per l'extensió del conreu d'olivera.Un segon apartat del present treball ha estat dedicat a l'estudi de la dinàmica de les masses forestals i del paper històric en la configuració dels boscos mediterranis. Amb aquesta finalilat, es dugué a terme una quamificació de les micro i macropanícules carbonoses.L'anàlisi en detall de totes de les fases de pertorbació i regeneració del bosc ens ha permès establir un model general, dividit en cinc moments.A partir de la plasmació d'aquest model general en els diagrames pol.línics, es pot diferenciar entre dos tipus de fases de pertorbació, segons hagi estat el règim de pertorbacions. Les fases d'interferència es caracteritzen per presentar un únic cicle de pertorbació-regeneració, on la regeneració és completa. D'altra banda, en les fases d'obertura se succeixen dos o més cicles de pertorbació-regeneració. En aquestes darreres fases, la durada temporal de cada tipus de fase, sensiblement diferent, essent de 350/550 anys per a les fases d'interferència i de 700/1000 anys, per a les d'obertura.Les restes carbonoses ens han permès reconstriuir la història dels incendis forestals a la costa central catalana. Dels sis períodes individualitzats, destaquen principalment el primer (7800 a 5500 anys B.P.) i el cinquè (1500 i 1200 anys B.P.) per presentar aquests les freqüències d'incendis més altes. Aquest cinquè període presenta, a més, la característica detenir un caràcter regional ja que els nivells de cendres han estat documentats en tots els sondeigs. Creiem que en aquest cas el factor climàtic (accentuació de la sequera) degué jugar també un paper important.De la comparació entre els espectres pol.línics i de cendres, podem assenyalar, en primer lloc, que el pi és el taxó que, a la llarga, es veu més afavorit pels incendis; que no existeix una relació directa entre esclerofíl.lia i incendis; i, per últim, que règim de pertorbadons i canvi climàtic sovint es combinen com a causa de l'extensió de determinats taxons.Les primeres actuacions antròpiques documentades poden situar-se vers 7500/5500 B.P. Durant aquest període es dugueren a terme desforestacions puntuals mitjançant el foc, del tipus landnamt. Durant el Neolític Mitjà i Final (5500/4000 B.P.), l'ús del foc s'abandona, si bé la desforestació és més intensa. Aquests canvis foren deguts a una més gran estabilitat dels grups humans a la plana.Durant l'Edat de Bronze (4000/3800 a 2700 B.P.), la pressió humana s'intensifica mentre que les activitats agrícoles es diversifiquen. Durant el període anterior, però sobretot en aquest moment, es fan molt notables les diferències en l'explotació dels diferents sectors del Pla de Barcelona, El sector de Montjuïc-Llobregat el configura com l'àrea central d'ocupació.Durant el període ibèric (2700-2200 B.P.), l'acció antròpica segueix el procés de progressiva intensificació, mantenint-se les diferències regionals. Aquesta heterogeneïtat s'accentuarà encara més en època romana (2200-1700 B.P.), convenint-se l'àrea del Llobregat en un centre important d'explotació agrícola.La fase de màxima pressió antròpica s'inicià vers els 1350/1200 anys B.P., moment en queè es produïren extenses desforestacions com a conseqüència dels incendis i que provocaren un intens procés erosiu. Aquests procesos foren el resultat d'una activitat pecuària extensiva.Durant els segles XII i XIII es produeix un canvi de les bases econòmiques, amb l'extensió del conreu de l'olivera i dels cereals, principalment, comú a tot el Mediterrani occidental. / The central sector of the Catalan coast, where the Barcelona plain it located, it the contact area between two belts of Mediterranean vegetation: the Austro-Mediterranean and the Boreo-Mediierranean. The border between these areas has a great interest because it is highly sensitive to environmental variations.The conclusions that will be explained below have been obtained from the pollen analyses of several drillings, distributed along a latitudinal gradient on the Barcelona plain.The pollen data show that the plant latitudinal gradient has been installed at least for the last 9,000 years. This gradient became more pronounced between 7200/7000 and 6500 B.P., as a consequence of a brief climatic fluctuation. After that, the northern area became occupied by deciduous woods, while in the southern sector evergreen and pine woods prevailed.The second deep change occurred between 4000-3000 B.P., due to an increase in drought. The new communities installed can be considered as the potential present-day vegetation of the Barcelona plain, characterized by a mixed oak forest (deciduous and evergreen oaks) in the northern sector, and by evergreen oak, pine and maquis (Querco-Lentiscetum) communities, in the southern area.Nevertheless, plant uniformity along the plain was induced by a new change occurring between 1500-1200 B.P. This process was due to the vegetation degradation, a consequence of the frequent occurrence of forest fires.Later than 900/800 B.P., farming activities developed, mainly olive crops.Charcoal analyses have also been performed, allowing us to identify ancient forest fires.Firstly, these data allow us to establish a general model for the forestry phases of disturbance-regeneration. This model considers the presence of two successive sequences: a regressive stage and a regenerative one. Most of the disturbance phases documented were caused by the fires.Secondly, our charcoal analyses allow us to reconstruct the history of the forest fires along the Catalan coast. High frequencies of fires mainly occurred during two periods: 7800-5500 B.P. and 1500-1200 B.P. These fires were probably caused by new human activities. However, the frequent fires could also be favoured by an increase in climatic drought.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/2608 |
| Date | 11 November 1994 |
| Creators | Riera i Mora, Santiago |
| Contributors | Bolós i Capdevila, Maria de, Gurt Esparraguera, Josep Maria, Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.003 seconds