La tesi parteix d’una reflexió des de la teoria a propòsit de l’estatut de l’autobiografia (i del gènere epistolar en particular), preguntant-se a propòsit d’aspectes com són ara la construcció del subjecte en el discurs o el valor de l’experiència com a categoria de diferència. Per tal de aprofundir en aquesta aproximació, el segon capítol realitza un alectura crítica de dues cartes autobiogràfiques escrites per dones: la Carta a Sor Filotea de la Cruz, escrita per Sor Juana i l’ Autobiografía epistolar de Gertrudis Góme de Avellaneda. El capítol central analitza el binomi gènere femení-gènere epistolar per demostrar de quina manera va establir-se a la modernitat (la França dels segles XVII i XVIII) i per què la carta privada acaba definint-se com un gènere (genre) de gènere (gender) femení, sobre quins condicionaments socials va succeir i quin va ser el paper de les dones en tot això. En el darrer capítol s’aborda el seguiment del binomi a l’Espanya dels segles XVIII, XIX i XX, fent paleses les aplicacions particulars que va patir en aquest altre context historico-cultural. Tot això fent ús d’un plantejament i un enfocament propis de la filologia, la teoria de la literatura i la literatura comparada que, a l’apèndix, abraça altres arts, ja que s’hi recullen mostres de la pintura holandesa del xvii on el motiu de la carta femenina té un tractament plenament en consonància amb els paràmetres que van constituir l’assimmilació de gèneres (gènere femení-gènere epistolar) a la França dels salons. / La tesis parte de una reflexión desde la teoría a propósito del estatuto de la autobiografía (y del género epistolar en particular), preguntándose sobre aspectos como la construcción del sujeto en el discurso o el valor de la experiencia como categoría de diferencia. En aras de ahondar en esta aproximación, el segundo capítulo realiza una lectura crítica de dos cartas autobiográficas escritas por mujeres: la Carta a Sor Filotea de la Cruz, escrita por Sor Juana y la Autobiografía epistolar de Gertrudis Gómez de Avellaneda. El capítulo central está destinado a analizar el binomio género femenino-género epistolar para demostrar de qué modo se estableció en la modernidad (en la Francia de los siglos XVII y XVIII) y por qué la carta privada terminó definiéndose como un género (genre) de género (gender) femenino, sobre qué condicionamientos sociales aconteció y cuál fue el papel de las mujeres en ello. En el capítulo posterior se acomete el seguimiento del binomio en la España de los siglos XVIII, XIX y XX, dando cuenta de las aplicaciones particulares que sufrió en este otro contexto histórico-cultural. Todo ello haciendo uso de un planteamiento y un enfoque propios de la filología, la teoría de la literatura y la literatura comparada que, en el apéndice, abraza otras artes, puesto que en él se recogen muestras de la pintura holandesa del XVII donde el motivo de la carta femenina observa un tratamiento plenamente en consonancia con los parámetros que constituyeron la asimilación de los géneros (género femenino-género epistolar) en la Francia de los salones. / The thesis departs from a theoretic reflection on the status of autobiography in general —and of epistolary genre in particular— inquiring about aspects like the construction of the subject in the discourse or the value of experience as a category of difference. In order to examine in depth this approach, the second chapter performs a critical reading of two autobiographic letters written by women: the Carta a Sor Filotea de la Cruz by Sor Juana and the epistolary Autobiografía of Gertrudis Gómez de Avellaneda. The central chapter is devoted to analyze the epistolary genre—feminine gender relationship to show how it was established in Modernity (in France, XVII and XVIII centuries) and why the personal letter finished defined as a genre of feminine gender, on what social factors happened and what was the woman’s role in all that. The following chapter shows the relationship in Spain, XVIII, XIX and XX centuries, giving an account of particular applications that it suffered in this historical and cultural context. All this using approaches of Philology, Literary Theory and Comparative. The appendix considers some samples of the Dutch painting of the xvii where the motive of the feminine letter observes a treatment fully accordance with the parameters that constituted the assimilation of gender/genre (feminine gender/epistolary genre) in the French salons.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/32188 |
| Date | 26 October 1998 |
| Creators | Torras Francés, Meri |
| Contributors | Riera Guilera, Carme, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 450 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/embargoAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0032 seconds