El Nitrogen (N) és l'element mineral al que s'ha vingut prestant major atenció en la gestió de la
fertilització de la majoria dels sistemes agrícolas. La complexitat del seu cicle i la forma d’aplicació als
diferents tipus de maneig dels cultius dificulten la planificació de la seva disponibilitat per a les plantes.
D’altra banda, aplicacions excessives o inadequades poden provocar problemes mediambientals i una
menor rendibilitat econòmica. En el cas de blat de moro (Zea mays L.), espècie particularment exigent
en N, és important sincronitzar les aportacions i la disponibilitat de N en el sòl amb les demandes per
part de la planta. A les Zones Vulnerables, el control de les seves aportacions és escencial.
Es coneixen bé els efectes positius de les rotacions de cultius. Més concretament, els beneficis de
l'alfals (Medicago sativa L.) sobre els cultius següents estan relacionats principalment amb la capacitat
de les lleguminoses de fixar el N2 atmosfèric. Una de les maneres d'avaluar l'aportació en N de l'alfals
és calculant el seu Valor de Substitució de Fertilitzant Nitrogenat (N-FRV).
En aquesta tesi s'estudia l'efecte de l'alfals en el blat de moro i, posteriorment, el blat (Triticum
aestivum L.) en una rotació Alfals-Panís-Blat. D’altra banda s'estudia l'efecte de l'abonat nitrogenat en
un monocultiu de panís durant tres anys consecutius a la mateixa parcel·la.
L'assaig es va dur a terme els anys 1994-1997 a Torregrossa (als regadius del Canal d’Urgell-Lleida).
Durant tres campanyes consecutives, es van assajar quatre dosis de fertilitzant N (0, 100, 200, 300 kg
N ha-1) en panís, cv. Juanita. Aquests tres anys de monocultiu s'estudien en el Capítol I. Durant els dos
primers anys, simultàniament, es va conrear alfals a la meitat de cada repetició. El tercer any es va
substituir l'alfals per blat de moro, assajant les mateixes dosis de fertilitzant que en el monocultiu. El
panís en rotació amb l'alfals es va poder comparar així amb el panís d’un tercer any de monocultiu. El
quart any, es va sembrar blat, cv. Cartaya, a totes les parcel·les i es van assajar dues dosis de N (0 i
100 kg N ha-1). Aquí es va poder comparar la rotació Alfals-Panís-Blat amb el Panís-Panís-Panís-Blat.
Aquests dos últims anys són els quals s'estudien en els Capítols II i III. El Capítol II proposa un N-FRV
de l'alfals per als dos cultius següents en els regadius de la Vall de l'Ebre mentre que al Capítol III
s'estudia la repercussió que té l'alfals en els cultius següents i a les condicions de producció.
A tots els cicles productius es va determinar el contingut en nitrats en el sòl en tres moments de cada
cicle. En el blat de moro, es va determinar el rendiment de gra i els seus components, la biomassa
produïda en floració i final, l'alçada de la planta, el LAI i el PARi, el contingut en clorofil·la de les fulles,
el contingut en nitrats en la base de la tija i el contingut en N del gra i de la planta. Simultàniament es
va fer un seguiment del contingut en nitrats de l'aigua de reg i la solució del sòl i del contingut en
matèria orgànica. En el blat es va determinar el rendiment de gra i els seus components, la biomassa
en encanyat i final i el contingut en N del gra.
Al monocultiu de panís, el rendiment de gra i el creixement de la planta es van veure condicionats pel
nivell inicial de nitrats en el sòl, la dosi d'adobat i la quantitat de nitrats aportats per l'aigua de reg. El
rendiment en gra es va ajustar al model lineal-plateau en 1994 i 1995 i al model quadràtic-plateau en
1996. Els rendiments màxims, 10,2 Mg ha-1 en 1994, 13,1 Mg ha-1 en 1995 y 14,3 Mg ha-1 en 1996, es
van obtenir amb una dosis de 100 kg ha-1 en 1994 i 1995 i 200 kg ha-1 en 1996. Amb dosis superiors,
el blat de moro va seguir absorbint N i aquest es va acumular primer en el gra.
El Valor de Substitució de N (N-FRV) d'un alfals de dos anys a les condicions de l'assaig es va avaluar
en 160 kg ha-1 per a un primer cultiu de panís després de l'alfals. Per al cultiu següent de blat, va ser
de 76 kg ha-1.
L'efecte de l'alfals va repercutir en el contingut en nitrats del sòl, el rendiment de blat de moro (14,7
Mg ha-1 a la rotació i 11,9 Mg ha-1 al monocultiu), la biomassa final, l’alçada i les extraccions de N. En el
blat següent va repercutir en el contingut en nitrats del sòl, el rendiment (6,4 Mg ha-1 després de
l’alfals i 5,2 Mg ha-1 després del monocultiu), el contingut de N del gra i la biomassa fins a encanyat. Es
proposen unes pautes per a determinar la necessitat de fertilitzant N en un panís després de l'alfals. / El Nitrógeno (N) es el elemento mineral al que se ha venido prestando mayor atención en la gestión de
la fertilización de la mayoría de los sistemas agrícolas. La complejidad de su ciclo y la forma de
aplicación en los distintos tipos de manejo de los cultivos dificultan la planificación de su disponibilidad
para las plantas. Por otra parte, aplicaciones excesivas o inadecuadas pueden provocar problemas
medioambientales y una menor rentabilidad económica. En el caso de maíz (Zea mays L.), especie
particularmente exigente en N, es importante sincronizar las aportaciones y la disponibilidad de N en el
suelo con las demandas por parte de la planta. En las Zonas Vulnerables, el control de sus aportaciones
es esencial.
Son conocidos los efectos positivos de las rotaciones de cultivos. Más concretamente, los beneficios de
la alfalfa (Medicago sativa L.) sobre los cultivos siguientes están relacionados principalmente con la
capacidad de las leguminosas de fijar el N2 atmosférico. Una de las maneras de evaluar la aportación
en N de la alfalfa es calculando su Valor de Sustitución de Fertilizante Nitrogenado (N-FRV).
En esta tesis trabajo se estudia: a) el efecto de la alfalfa en el maíz y, posteriormente, el efecto en el
trigo (Triticum aestivum L.) en una rotación Alfalfa-Maíz-Trigo; b) el efecto del abonado nitrogenado en
un monocultivo de maíz durante tres años consecutivos en la misma parcela.
El ensayo se llevó a cabo los años 1994-1997 en Torregrossa (regadíos del Canal d’Urgell-Lleida).
Durante tres campañas consecutivas, se ensayaron cuatro dosis de fertilizante N (0, 100, 200, 300 kg N
ha-1) en maíz, cv. Juanita. Estos tres años de monocultivo se estudian en el Capítulo I. Durante los dos
primeros años, simultáneamente, se cultivó alfalfa cv. Aragón en la mitad de cada repetición. El tercer
año se sustituyó la alfalfa por maíz, ensayando las mismas dosis de fertilizante que en el monocultivo.
El maíz en rotación con la alfalfa se pudo comparar así con el maíz en un tercer año de monocultivo. El
cuarto año, se sembró trigo, cv. Cartaya, en todas las parcelas y se ensayaron dos dosis de N (0 y 100
kg N ha-1). Aquí se pudo comparar la rotación Alfalfa-Maíz-Trigo con el Maíz-Maíz-Maíz-Trigo. Estos dos
últimos años son los que se estudian en los Capítulos II y III. El Capítulo II propone un N-FRV de la
alfalfa para los dos cultivos siguientes en los regadíos del Valle medio del Ebro mientras que en el
Capítulo III se estudia la repercusión que tiene la alfalfa en los cultivos siguientes y en las condiciones
de producción.
En todos los ciclos productivos se determinó el contenido en nitratos en el suelo en tres momentos de
cada ciclo. En el maíz, se determinó el rendimiento de grano y sus componentes, la biomasa producida
en floración y final, la altura de la planta, el LAI y el PARi, el contenido en clorofila de las hojas, el
contenido en nitratos en la base del tallo y el contenido en N del grano y de la planta. Simultáneamente
se hizo un seguimiento del contenido en nitratos del agua de riego y la solución del suelo y del
contenido en materia orgánica. En el trigo se determinó el rendimiento de grano y sus componentes, la
biomasa en encañado y final y el contenido en N del grano.
En el monocultivo de maíz, el rendimiento de grano y el crecimiento de la planta se vieron
condicionados por el nivel inicial de nitratos en el suelo, la dosis de abonado y la cantidad de nitratos
aportados por el agua de riego. El rendimiento en grano se ajustó al modelo lineal-meseta en 1994 y
1995 y al modelo cuadrático-meseta en 1996. Los rendimientos máximos, 10,2 Mg ha-1 en 1994, 13,1
Mg ha-1 en 1995 y 14,3 Mg ha-1 en 1996 se obtuvieron con una dosis de 100 kg ha-1 en 1994 y 1995 y
200 kg ha-1 en 1996. Con dosis superiores, el maíz siguió absorbiendo N y este se acumuló primero en
el grano.
El Valor de Sustitución de N (N-FRV) de una alfalfa de dos años en las condiciones del ensayo se evaluó
en 160 kg ha-1 para un primer cultivo de maíz después de la alfalfa. Para el cultivo siguiente de trigo,
fue de 76 kg ha-1.
El efecto de la alfalfa repercutió en el contenido en nitratos del suelo, en el rendimiento de maíz (14,7
Mg ha-1 en la rotación y 11,9 Mg ha-1 en el monocultivo), la biomasa final, la altura de la planta y las
extracciones de N. En el trigo siguiente repercutió en el contenido en nitratos del suelo, el rendimiento
(6,4 Mg ha-1 tras la alfalfa y 5,2 Mg ha-1 tras el monocultivo), el contenido de N del grano y la biomasa
hasta el encañado. Se proponen unas pautas para determinar la necesidad de fertilizante N en un maíz
después de la alfalfa. / In agricultural systems, nitrogen (N) has always been the fertilizer element with an outstanding role.
The complexity of its cycle and the different crop management systems difficult the planification of its
availability for the plants. On the other hand, excessive or inadequate N applications can produce
environmental problems and a lowest economic profitability. In the case of corn (Zea Mays L.), a
particularly N demanding crop, it is important to synchronize contributions and N availability in the soil
with plant demands. In the N Vulnerable Areas, contribution control become essential.
The positive effects of the rotations of cultures are well known. To be more specific, benefits of the
alfalfa (Medicago sativa L.) on the following crops are related principally to the ability of leguminous
plants to fix atmospheric N2. One way to evaluate alfalfa’s N contribution is calculating its Nitrogen-
Fertilizer Replacement Value (N-FRV).
This thesis studies the effect of alfalfa in the corn and, later, in the wheat (Triticum aestivum L.) in a
rotation Alfalfa-Corn-Wheat. Simultaneously, the effect of the N fertilizer is studied in a monoculture
corn for three consecutive years in the same plot.
The study was carried out between 1994 and 1997 in Torregrossa (irrigated area of Canal d'Urgell-
Lleida-Spain). During three consecutive years, four doses of N fertilizer were applied (0, 100, 200, 300
kg N ha-1) in corn, cv. Juanita. These three years of monoculture are studied in Chapter I. During the
first two years, simultaneously, alfalfa was cropped in half part of the block. The third year, alfalfa was
replaced with corn, testing the same doses of fertilizer as in the monoculture. Then, corn in rotation
with alfalfa could be compared with the corn in the third year of monoculture. The fourth year wheat,
cv. Cartaya, was sowed in all the plots and two doses of N (0 and 100 kg N ha-1) were applied. Here, it
was possible to compare the rotation Alfalfa-Corn-Wheat with the Corn-Corn-Corn-Wheat. These two
last crops are studied in the Chapters II and III. In Chapter II a N-FRV of the alfalfa for two following
crops in the irrigated area of the Ebro Valley is suggested. In Chapter III effects of alfalfa on the
following crops and on the production conditions are studied.
Every crop, the nitrate content in soil at three moments of the production period was determined. In
corn, grain yield and its components, flowering and final biomass, height of plant, LAI and PARi,
chlorophyll content in leaves, nitrate content in the base of the stem and N content in grain and plant
were determined. Finally, nitrate content in the irrigation water and soil solution and organic matter
content were followed. In wheat, grain yield and its components, stem elongation and final biomass
and grain N content were measured.
In monoculture, corn yield and plant growth were conditioned by initial level of nitrates in the soil, by N
fertilizer amount and by nitrates contribution from irrigation water. Grain yield adjust to linear-plateau
model in 1994 and 1995 and to quadratic-plateau model in 1996. Maximum yields, 10,2 Mg ha-1 in
1994, 13,1 Mg ha-1 in 1995 and 14,3 Mg ha-1 in 1996, were obtained with 100 kg ha-1 in 1994 and 1995
and with 200 kg ha-1 in 1996. With higher doses, corn kept on absorbing N that was accumulated firstly
in the grain.
The N-Fertilizer Replacement Value (N-FRV) of an alfalfa of two years in the conditions of the trial was
evaluated in 160 kg N ha-1 for the first corn after alfalfa. For the following wheat crop, it was 76 kg N
ha-1.
The effect of the alfalfa affected nitrate soil content, corn yield (14,7 Mg ha-1 in la rotation and 11,9
Mg ha-1 in monoculture), final biomass and N extractions. In the following wheat, alfalfa affected soil
content, yield (6,4 Mg ha-1 after alfalfa and 5,2 Mg ha-1 after the monoculture), grain N content and
biomass accumulated until stem elongation. Some rules to determine N fertilizer N needs in a corn
after the alfalfa are suggested.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/77827 |
| Date | 13 July 2007 |
| Creators | Ballesta Remy, Astrid |
| Contributors | Lloveras Vilamanyà, Jaume, Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal |
| Publisher | Universitat de Lleida |
| Source Sets | Universitat de Lleida |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 211 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0042 seconds