L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat conèixer l'efecte que pot tenir una intervenció de musicoteràpia en tres dones maltractades, mitjançant tres casos únics (Cas A, B i C), integrats per dues parts cadascun (Estudi 1 i 2). En l'Estudi 1, sobre l'eficàcia de la intervenció en cada cas, s'ha utilitzat el mètode quantitatiu per mesurar les variables autoestima, depressió i assertivitat abans i després del tractament amb qüestionaris estandaritzats (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García i Musitu, 2001; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; i Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve y Escala para el seguimiento CETDE, Alonso-Femández, 1995) i amb fulls de seguiment diaris. En l'Estudi 2, de procés, s'ha utilitzat el mètode qualitatiu de la Grounded Theory (Glaser i Strauss, 1967), amb el qual s'han observat les dimensions sobre el maltractament sorgides de la conversa entre terapeuta i pacient, i la relació entre aquestes dimensions i les tècniques de musicoteràpia utilitzades per a cada cas. També s'ha analitzat el procés portat a terme per les dimensions al llarg del tractament, per a cadascun dels casos. La intervenció la integra un protocol de dotze sessions d'una hora de durada en les quals es va fer ús de diferents tècniques de musicoteràpia. La dona del Cas A, en va rebre 13; la del Cas B, 8 i la del Cas C, tres sessions, després de les quals va retornar al domicili conjugal. Per a l'Estudi 1, els resultats mostren millores en el Cas A, autoestima: 20,24% (qüestionari); 31,11% (full de seguiment); depressió: 41,38% i 10,64%; assertivitat: 11,2% i 21,93%. En el Cas B s'ha observat una millora en la variable depressió: 33,33% (qüestionari, en el seguiment); 3,83% (full de seguiment), però no s'han pogut mesurar els canvis en el post test per a l'autoestima i l'assertivitat. En el Cas C no s'han obtingut mesures en el post test de cap de les tres variables.L'Estudi 2 ha ofert sis dimensions relacionades amb el maltractament, per als tres casos: dimensió corporal, espiritual, metacomunicació relació terapèutica, interpersonal, socio-cultural i emocional/cognitiva i s'ha observat una evolució positiva de les verbalitzacions de les pacients al llarg de las sessions, en els Casos A i B. Per al Cas C s'ha observat cert retrocés en els temestractats, ja que suposa un exemple de retorn al domicili conjugal, després de tres sessions. Quant a les tècniques de musicoteràpia es ressalta, en els tres casos, la relació entre 1'ús de les escenificacions i el sorgiment de la dimensió corporal; 1'ús de la imaginació guiada i el dibuix amb la dimensió espiritual; i l'ús de l'audició amb la dimensió metacomunicació relació terapèutica. Es justifica la tria de les tres variables i l'enfocament de la teràpia en el marc de la Psicologia Humanista i el constructe de la Intel·ligència Emocional i s'exposen les limitacions i els suggeriments de futur d'aquest tipus d'intervenció en el col·lectiu de les dones maltractades. / El objetivo de esta tesis doctoral ha sido conocer el efecto que puede tener una intervención de musicoterapia en tres mujeres maltratadas, mediante tres casos únicos (Caso A, B Y C), integrados por dos partes cada uno (Estudio I y 2). En el Estudio 1, sobre la eficacia de la intervención en cada caso, se ha utilizado el método cuantitativo para medir las variables autoestima, depresión y asertividad antes y después del tratamiento con cuestionarios estandarizados (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García y Musitu, 200 1; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; y Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve y Escala para el seguimiento CET-DE, Alonso-Femández, 1995) y con hojas de seguimiento diarias. En el Estudio 2, de proceso, se ha utilizado el método cualitativo de la Grounded Theory (Glaser y Strauss, 1967), con el que se han observado las dimensiones sobre el maltrato surgidas de la conversación entre terapeuta y paciente, y la relación entre estas dimensiones y las técnicas de musicoterapia utilizadas. También se ha analizado el proceso llevado a cabo por las dimensiones a 10 largo del tratamiento, para cada uno de los casos. La intervención la integra un protocolo de doce sesiones de una hora de duración en las que se utilizaron diferentes técnicas de musicoterapia. La mujer del Caso A, recibió 13 sesiones; la del Caso B, 8 Y la del Caso C, tres, después de las cuales retomó al domicilio conyugal. Para el Estudio 1, los resultados muestran mejoras en el Caso A, autoestima: 20,24% (cuestionario); 31, II% (hoja de seguimiento); depresión: 41,38% y 10,64%; asertividad: 11,2% y 21,93%. En el Caso B se ha observado una mejora en la variable depresión: 33,33% (cuestionario, en el seguimiento); 3,83% (hoja de seguimiento), pero no se han podido medir los cambios en el post test para la autoestima y la asertividad. En el Caso C no se han obtenido medidas en el post test de ninguna de las tres variables. El Estudio 2 ha ofrecido seis dimensiones relacionadas con el maltrato, en los tres casos: dimensión corporal, espiritual, metacomunicación relación terapéutica, interpersonal, socio-cultural y emocional/cognitiva y se ha observado una evolución positiva de las verbalizaciones de las pacientes a 10 largo de las sesiones, en los Casos A y B. Para el Caso C se ha observado cierto retroceso en los temas tratados, ya que supone un ejemplo de retorno al hogar conyugal, después de tres sesiones. En cuanto a las técnicas de musicoterapia se resalta, en los tres casos, la relación entre el uso de las escenificaciones y el surgimiento de la dimensión corporal; el uso de la imaginación guiada y el dibujo con la dimensión espiritual; y el uso de la audición con la dimensión metacomunicación relación terapéutica. Se justifica haber escogido las tres variables y el enfoque de la terapia en el marco de la Psicología Humanista y el constructo de la Inteligencia Emocional y se ofrecen las limitaciones y sugerencias de futuro de este tipo de intervención en el colectivo de las mujeres maltratadas. / The purpose of this doctoral dissertation was to determine the possible effect that a music therapy intervention can have on three battered women, through three case studies (Case A, B, and C). In Study 1, which main purpose was to determine the effect of the intervention for each of the case studies, quantitative methodology was used to measure the variables of self-esteem, depression and assertivity, before and after the treatment through standardized questionnaires (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García i Musitu, 2001; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; and Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve and Escala para el seguimiento CET-DE, Alonso-Fernández, 1995). AIso, observation fonns and diaries were used for daily follow-up. In Study 2, which looked at the process, qualitative methodology was used, specifically the Grounded Theory method (Glaser i Strauss, 1967) which has allowed to observe the dimensions on the maltreatment that carne out from the conversations between therapist-patient, and the relationship between these dimensions and the specific music therapy techniques used. Also, the process followed by de dimensions throughout the treatment, for each of the case studies, was analyzed. The intervention included a total of 12 l-hour sessions in which several music therapy techniques were used. The subject of case study A received a total of 13 sessions; the subject of case study B, 8, and the subject of case study C, 3, after which the subject returned to the intimate partner's home. Results of Study l showed improvements for Case A, self-esteem: 20, 24% (test); 31,11% (observation form); depression: 41,38% and 10,64%; assertivity: 11,2% and 21,93%. For Case B, improvements were observed in the depression variable: 33,33% (test in the follow-up); 3,83% observation form. However, it was not possible to measure changes in the post-test for self-esteem and assertivity. For Case C, no post-test measures were obtained for any of the three variables. Study 2 offered six dimensions related to the maltreatment for the three cases: body, spiritual, metacomunication therapeutic relation, interpersonal, social-cultural and emotional cognitive, and a positive evolution was observed in the patients' verbalizations throughout the sessions, in Cases A and B. In Case C, a certain regression was observed in the aspects treated since it was an example of a return to the intimate partner's home after three sessions. In regards to the music therapy techniques used, it is stressed for the three cases, the relationship between the use of role-playing and the appearance of the body dimension; the use of guided imagery with drawing with the emergence of the spiritual dimension; and the use of music auditions with the dimension of metacomunication therapeutic relation. The choice of the three variables and the focus of the therapy within the Humanistic Psychology paradigm and the construct of Emotional Intelligence is argumented, and the limitations of the study as well as suggestions for future interventions and research studies with this population are stated.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/9265 |
| Date | 23 October 2008 |
| Creators | Parra Peñafiel, Clara |
| Contributors | Mercadal Coll, Melissa, Universitat Ramon Llull. FPCEEB - Psicologia |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0025 seconds