Els pobles sempre s'han sentit representats per les seves festes i sempre s'han expressat a través d'aquestes, perquè en totes aquestes celebracions es mostra l'especificitat de la cultura local. En conseqüència, la festa sempre ha actuat com un símbol, donada la seva capacitat de manifestar una relació entre idees i valors. Com a símbol té la capacitat de transformar i condensar aquestes creences i valors en emocions i sentiments; alhora, interpreta l'estructura del grup i n'expressa la seva identitat, des de dues vessants, la pròpiament social i també la cultural. La identitat social, pel factor de cohesió, enfortint-ne les interrelacions humanes, creant nous vincles, consolidant l'espai referencial que ofereix al grup; i la identitat cultural, atès que junts participen d'uns referents festius i d'un llegat propi i diferenciat, que s'expressa d'acord amb la idiosincràcia de cada col·lectivitat. A Catalunya, la primera recuperació de les festes tradicionals es va esdevenir durant la Renaixença, al segle XIX. El capitalisme, la industrialització i la consecució de l'estat liberal feien perillar les formes de vida i les celebracions festives de les àrees rurals. Per tant, amb la Renaixença, Catalunya va buscar els seus trets d'identitat. Els va cercar en els testimonis dels historiadors i literats; els va cercar, sobre tot, en la seva tradició popular i en el seu patrimoni cultural i festiu.Durant el franquisme, la festa va patir un nou desencís fruït de la repressió i les condicions socials, econòmiques, polítiques i culturals en les que es trobava immersa. En acostar-se la fi d'aquesta etapa històrica, el canvi va ser espectacular. Segurament reactiu. La societat catalana va recuperar i reivindicar els seus drets polítics i nacionals, i també, els seus referents culturals i festius, assistint així, a la segona revitalització de les manifestacions lúdiques populars. En un primer moment, es va donar rellevància a les festes que havien sobreviscut a l'etapa franquista. Els carnavals en van ser el màxim exponent. Després, recuperant-ne d'altres que estaven gairebé o totalment desaparegudes; i d'altres, canviant-ne el seu significat i contingut, evolucionant paral·lelament a la societat. Actualment, l'era de la mundialització i la interculturalitat potencien novament el renéixer dels localismes, en detriment de la homogeneïtzació cultural. Per això, s'han creat moltes festes noves, a vegades, a partir del record d'una festa perduda amb el pas del temps; d'altres, a partir de costums o tradicions referents a oficis i activitats artesanals; i per últim, celebracions creades senzillament del no-res, a proposta d'algun grup que ha buscat en la festa un referent més per afermar la seva personalitat cultural local.Així, l'estudi planteja les variables més significatives que expliquen la renovació festiva popular vinculada al calendari tradicional d'una localitat. En concret, s'analitza el cas de Catalunya. Es distingeixen tres tipus de variables: les ideològico-culturals, les econòmiques i les polítiques. Alhora que aquestes causes són el motor de la seva recuperació, expliquen el sentit actual que la festa té en la societat catalana. Els agents promotors i gestors d'aquestes celebracions festives les utilitzen instrumental i estratègicament, de cara a la consecució dels seus propis interessos. D'aquí, les manipulacions dels referents i continguts que regularment pateixen. Com també es comprova que, degut a un "efecte imitació", reneixen o s'inventen noves festes per tal d'augmentar els atractius turístics diferenciats dels municipis.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/2961 |
| Date | 18 December 2002 |
| Creators | Crespi Vallbona, Montserrat |
| Contributors | Alabart Vilà, Anna, Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0027 seconds