[ES] La siguiente investigación busca, desde la teoría y la propia práctica pictórica, profundizar en la problemática de re-presentación del cuerpo que se distancia de cierta normalización del mismo. Se centrará, por un lado, en identificar a pintores contemporáneos que logren exponer corporalidades y subjetividades que se distancien de la producción e imagen mediática, es decir, del canon y normalización de los cuerpos. Buscando visualizar aquellas manifestaciones pictóricas contemporáneas donde el cuerpo cobra importancia como imagen representada y también como un cuerpo que surge dentro del propio quehacer pictórico, vale decir, la existencia de una corporalidad en el propio acto de pintar. Desde esta perspectiva, proponemos que se posibilitan vías para visualizar y conocer el cuerpo, desde la figuración y la abstracción, desde lo visible e invisible.
Hablaremos del acto pictórico, de lo que con él acontece y los significados y sentidos que este mismo levanta hoy en día. La pintura metaforiza al cuerpo a la vez que este aparece representando. Es decir, la imagen manual representa una subjetividad, involucra un cuerpo y la pintura hace y deja un registro de ese proceso, que se hace visible desde su temporalidad, sus movimientos y actos en forma y color, haciendo presente otras posibilidades corporales, que nos posicionan como sujetos sensibles dentro de un espacio determinado o delimitado. Esto da pie a reflexiones sobre la pintura, el cuerpo, la identidad y la visualidad hoy en día. / [CA] La següent investigació busca, des de la teoria i la pròpia pràctica pictòrica, aprofundir en la problemàtica de re-presentació del cos que es distancia d'una certa normalització d'aquest. Se centrarà, d'una banda, a identificar a pintors contemporanis que aconseguisquen exposar corporalitats i subjectivitats que es distancien de la producció i imatge mediàtica, és a dir, del cànon i normalització dels cossos. Buscant visualitzar aquelles manifestacions pictòriques contemporànies on el cos cobra importància com a imatge representada que s'allunya d'un cànon i també com un cos que sorgeix dins del propi quefer pictòric, val dir, l'existència d'una corporalitat en el propi acte de pintar. Des d'aquesta perspectiva, proposem que es possibiliten vies per a visualitzar i conéixer el cos, des de la figuració i l'abstracció, des del visible i invisible.
Val dir que, parlarem de l'acte pictòric, del que amb ell esdevé i els significats i sentits que aquest mateix alça hui dia. La pintura *metaforiza al cos alhora que aquest apareix representant. És a dir, la imatge manual representa una subjectivitat, involucra un cos i la pintura fa i deixa un registre d'aqueix procés, que es fa visible des de la seua temporalitat, els seus moviments i actes en forma i color, fent present altres possibilitats corporals, que ens posicionen com a subjectes sensibles dins d'un espai determinat o delimitat. Això dona peu a reflexions sobre la pintura, el cos, la identitat i la visualitat hui dia. / [EN] The following research seeks, from the theory and the pictorial practice itself, to deepen in the problematic of re-presentation of the body that distances itself from certain normalization of the same. It will focus, on the one hand, on identifying contemporary painters who manage to expose corporealities and subjectivities that distance themselves from the media production and image, that is, from the canon and normalization of bodies. We seek to visualize those contemporary pictorial manifestations where the body becomes important as a represented image that distances itself from a canon and also as a body that emerges within the pictorial work itself, that is, the existence of a corporeality in the act of painting itself. From this perspective, we propose the possibility of visualizing and knowing the body, from figuration and abstraction, from the visible and the invisible.
That is to say, we will talk about the pictorial act, what happens with it and the meanings and senses that it raises today. Painting metaphorizes the body at the same time that it appears to represent. That is to say, the manual image represents a subjectivity, it involves a body and the painting makes and leaves a record of that process, which becomes visible from its temporality, its movements and acts in form and color, making present other bodily possibilities, which position us as sensitive subjects within a determined or delimited space. This gives rise to reflections on painting, the body, identity and visuality today. / Alarcón Pino, NR. (2023). Práctica pictórica: un estudio sobre la presencia visible e invisible del cuerpo en la pintura contemporánea [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202311
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/202311 |
| Date | 29 January 2024 |
| Creators | Alarcón Pino, Natalia Rosa |
| Contributors | Martínez Barragán, Carlos, Universitat Politècnica de València. Facultad de Bellas Artes - Facultat de Belles Arts |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.003 seconds