Si tal com va escriure Giorgio Agamben el cinema té per element el gest i no la imatge, el cinema francès nascut en la modernitat ha convertit l’expressió gestual en l’exercici d’una carícia. Un exercici que cerca el secret de les imatges al mateix temps que l’esguarda sense revelar-lo; fundat en la inquietud per veure, i més concretament, en una dialèctica de proximitat i d’exterioritat, que refusa tota tematització, possessió i totalitat del visible. ¿Quina és la lògica d’una mirada la direcció de la qual ve determinada per la significança i la infinitud de la imatge a venir? ¿Quins sistemes generen els films i com es pensa el treball figural quan el desig que provoca el moviment de les imatges implica una separació entre el subjecte i l’objecte, el vident i el visible, el jo i l’altre? El programa filosòfic d’Emmanuel Lévinas sobre una fenomenologia de l’amor entronca amb la transformació del llenguatge que, segons Serge Daney, va suposar la Nouvelle Vague en passar d’un cinema de l’ideal a un cinema de l’alteritat. Si la representació de l’amor al cinema francès configura una tendència estètica en la modernitat en pensar les imatges des de l’aproximació i el desconeixement de l’altre, és perquè aquesta tendència ha dut a replantejar les dialèctiques del llenguatge cinematogràfic que determinen els sistemes figuratius (imatge/paraula, camp/fora de camp, pla/contraplà, pla fix/moviment de càmera, ràcord/tall). D’acord amb aquesta transformació, la tesi que segueix exposa i dilucida les principals línies traçades pels autors que han mantingut l’interès pel relat en un terreny de discussió figurativa on el film esdevé un mètode i un problema a resoldre. En aquest sentit, i per consegüent, la reconsideració fenomenològica d’aquest estudi, i del cinema com a carícia en particular, proposa no només una nova lectura i aproximació historiogràfica, sinó la reconsideració dels principis ontològics del cinema segons André Bazin i més concretament de la imatge-temps que Gilles Deleuze hauria fet ineludible per qualsevol estudi sobre el pensament del cinema modern. / If, as Giorgio Agamben put it, cinema is gestuality rather than image, then the French cinema of modern times has turned gestural expressions into a caressing exercise. Indeed, an exercise which attempts to detect the secret hidden in the images yet one which, once discovered, won’t be revealed given that the impulse of seeing and, more to the point, the dialectics of proximity and exteriority rebuff any attempt to wholly possess or otherwise typecast that which is visible. What is the logic of a glance where the direction is determined by the significance and the infinitude of the image yet to come? What systems are generated by films and how is image work thought out when the desire generated by the movement of images implies a separation between the subject and the object, the viewer and the visible, the I and the other? Emmanuel Lévinas’ philosophical programme of the phenomenology of love clings onto the transformation of language in a way which, according to Serge Daney, was embodied by the Nouvelle Vague when it moved from the film of ideals to that of alterity. In French film, the representation of love tends to conform a modern aesthetic image because it is understood from standpoints based on proximity and the unknowness of the other. This can be explained from the fact that the dialectics of cinematic language have been reconsidered as far as figurative systems (image/word, on screen/out of screen, shot/reverse shot, still shot/moving camera, continuity/cut) are concerned. According to this transformation, the thesis that follows exposes and elucidates the main lines drawn by those authors who have maintained an interest in the field of figurative discourse where film as such becomes a method and a problem to be solved. In this sense and consequently, the phenomenological reconsideration of this study and, in particular, of film seen as a caress, proposes not only a new reading and a historiographical approximation but also the reconsideration of ontological film principles according to André Bazin and more to the point, of image-time which Gilles Deleuze would have deemed essential in any study about thought in modern film.

Esta tesis tiene como objeto de estudio el fan fiction (historias derivadas escritas por los fans de un producto de la cultura de masas) como modalidad de expansión narrativa de universos ficcionales transmedia originados en series de televisión. Concretamente, se ofrece un acercamiento a la capacidad creativa de los fans en entornos transmedia oficiales, y al fan fiction atendiendo a su dimensión textual y práctica a partir del estudio de caso de seis ficciones locales e internacionales: Águila Roja, Game of Thrones, Infidels, Mistresses, Fringe y Lost. Para ello se desarrolla un análisis textual fundamentado en la semiótica y la narratología, bases teóricas y metodológicas que se complementan con la etnografía digital en el estudio de una comunidad online de fan fiction. La utilización de estas metodologías supone un aporte innovador a los Fan Studies y la narrativa transmedia por los escasos referentes de su aplicación integrada en ambos campos. / The object of study of this dissertation is fan fiction ––derivative stories written by fans of a mass culture product— as a form of narrative expansion in television-based transmedia fictional universes. Specifically, an approach to fans’ creative capacity in official transmedia environments is offered alongside an insight to the textual and practical dimensions of fan fiction focusing on the case study of six local and international television series: Águila Roja, Game of Thrones, Infidels, Mistresses, Fringe and Lost. In order to achieve this, a textual analysis drawing on semiotics and narratology is applied. Both theoretical and methodological sources are complemented with digital ethnography techniques in the study of an online fan fiction community. The application of these methods posits an innovative contribution to Fan Studies and transmedia storytelling research due to lacking models of their joint implementation in both fields.

Catalunya i el País Valencià són dos territoris històrica, cultural i geogràficament units. Ambdues zones van ser assetjades per l’exèrcit de Felip V de Borbó durant la Guerra de Successió dels anys 1714 i 1707, quedant així despullades d’institucions i lleis pròpies. Les vies de reconstrucció identitària, però, s’han viscut de forma diferent en cadascuna d’elles. Això va manifestar-se més marcadament durant l’època de transició democràtica espanyola que emergia a tot l’Estat arran la mort del dictador Francisco Franco l’any 1975. Els periòdics d’informació generalista autòctons van fer-se ressò dels esdeveniments i van esdevenir d’una importància essencial en el mateix marc constructiu. L’instrument d’intervenció més eficaç dels diaris són les peces informatives (editorials i articles d’opinió), per tant, la nostra recerca s’assentarà sobre l’anàlisi del discurs de diversos casos d’opinió dels periòdics Avui, La Vanguardia, Levante-EMV i Las Provincias amb l’objectiu d’estudiar la seva contribució als processos de reconstrucció identitària nacional d’ambdós territoris. / Catalonia and the Valencian Country are two territories historically, culturally and geographically united. Both territories were besieged by the army of Philip V of Spain during the War of the Spanish Succession between 1714 and 1707. As a consequence, both territories were divested of their own institutions and laws. However, their identity has been rebuilt in different ways in each territory. This was even more apparent during the Spanish transition to democracy, that emerged all over the State after the dictator Francisco Franco’s death, in 1975. Local newspapers of general information covered the events and became essential in the construction processes of these regions. Opinion-based editorials and articles were important intervention tools in newspapers. For that reason, our research will focus on the discourse analysis of different cases of opinion of some newspapers such asAvui La Vanguardia, Levante-EMV and Las Provincias. The main pourpose of this project is to study the named newspapers’ contribution to the identity rebuilding processes in both national territories.

El objetivo principal de la presente tesis es investigar sobre cómo Coco Chanel, la mujer más importante de la creación de moda femenina y una de las mujeres más importantes del siglo XX, construyó su marca personal a través de sus retratos. Para ello se investiga en dos direcciones, una, la marca en todas sus dimensiones, desde la comercial a la antropomorfa, pasando por su relación con la emoción y el recuerdo, y los modelos de construcción de marca personal. Otra, la semiótica aplicada al campo visual para desentrañar todos los significados asociados al corpus fotográfico de Chanel analizado. Además, para enmarcar el tema central se analiza la aportación del personaje a la construcción de la mujer moderna, así como el relato construido sobre su persona, mediante los biógrafos que la conocieron, y sus aportaciones a la moda. / The main objective of this thesis is to investigate how Coco Chanel, the most important designer in the creation of women's fashion and one of the most important women of the twentieth century, built her personal brand through her portraits. For this matter, it has been researched in two different paths. First the brand in all dimensions, from the commercial to the anthropomorphic, through its relationship with emotion and memory, and models of personal brand building. Second semiotics applied to visual field, for unravel the meanings associated with the Chanel corpus analyzed through pictures. Furthermore, the study focuses on the legacy of her character to the construction of modern women and the stories built it on herself, as told by biographers who knew her, and Chanel’s contributions to fashion.

Aquesta tesi doctoral neix de la inquietud d’estudiar l’ús que fan del vídeo els cibermitjans catalans i les diferències que la producció audiovisual a internet presenta respecte del periodisme audiovisual de les cadenes de televisió tradicionals. Analitzem com són els vídeos que publiquen els cibermitjans catalans i n’estudiem les especificitats. També avaluem els canvis que aquesta producció audiovisual ha viscut amb el pas del temps, entre 2012 i 2014. Tot plegat, en un context líquid i canviant propiciat pels incontestables avenços tecnològics, la consolidació d’internet com a palataforma periodística de primer nivell i els canvis de paradigma comunicacionals, de consum i de producció de missatges periodístics. / The concern of studying the use online Catalan newspapers do of video is the original seed of this research. And thus, also the differences between internet journalistic audiovisual production and broadcasting traditional television news channels. We analize the taxonomy and the specificities of the videos published by online Catalan newspapers. We also study how this audiovisual production has changed with the passage of time, between 2012 and 2014. All this in a context caused by liquid and undeniable technological progress, the consolidation of the internet as a journalistic platform and shifts on communicational, consumption and journalistic messages production.

The present thesis analyses political humour as an opinion and critical discourse of political power. This kind of discourse is reviewed historically on one hand and placed in the context of political debate in contemporary media on the other. The political cartoon as a frequent manifestation of political humour in the media is selected and qualities and caracteristics of this journalistic genre are analysed. The political cartoon published in the Spanish and Greek press during 2011-2012 has been studied in terms of form and content. The diferent ideological and political positions taken towards the financial crisis and the imposition of austerity policies in these countries have also been studied. The main objective has been to unfold the discoursive and ideological function of political humor and to offer a model of study that can be applied in other genres of political humour in the media. / En esta tesis se analiza el humor político como un discurso de opinión y crítica periodística ante el poder político. Tras examinar el devenir histórico del humor político, se le enmarca dentro del contexto del debate político que se desarrolla actualmente en los medios de comunicación. Se escoge una manifestación del humor político, el humorismo gráfico y se analizan las cualidades y características del género como un género periodístico. A continuación, se procede a un análisis global, tanto formal como de contenido, del humorismo gráfico político en la prensa griega y española durante un periodo determinado (2011-2012) y de las posiciones ideológico-políticas tomadas ante la crisis financiera y la imposición de políticas de austeridad en los dos países. El punto central es averiguar la función discursiva e ideológica que cumple este discurso y ofrecer un modelo de estudio aplicable en otros géneros de de humor político en comunicación social.

Partiendo de los conceptos de figura y fondo, procedentes del campo de la teoría del arte, el trabajo investiga en primera instancia su posible aplicación al ámbito de lo cinematográfico, vinculándolos al discurso más amplio sobre la representación geométrica del espacio (perspectiva) entendida como forma simbólica de aprehensión de la realidad. Para ello, el trabajo interroga un género popular en el que se declinan de manera especialmente fructífera los temas de la figura y fondo como es el cine de monstruos gigantes, cuyo primer momento de esplendor gira entorno a los años 50 y 60 del siglo XX, era de apogeo y crisis de los modelos tradicionales de representación. En la segunda parte del trabajo, se plantean algunos interrogantes hermenéuticos alrededor del resurgimiento de la figura del monstruo gigante en la cultura audiovisual contemporánea, su función estética en el contexto digital y su conexión con las nuevas formas de representar la realidad en el género fantástico, así como la paralela –y aparentemente paradójica– conversión del gigante en signo íntimo para la conciencia del espectador. / Taking as a starting point the Figure/Background division as established in art theory, this work tries first to reframe it within the cinematographic studies, and to link it to wider aspects of geometric rendering of space (the Perspective System) as a symbolic form of apprehending reality. In order to do so, this work addresses a popular film genre where the Figure/Background issues are central: the giant monster movies that had their Golden Age in the 50’s and 60’, a time when traditional models of representation came to a crisis with the arrival of modern cinema. In the second part of this work, hermeneutic analysis is put into work to address the comeback of the giant monster in contemporary audiovisual culture, its aesthetic function in our digital era and its connection with new forms of representing reality in science fiction cinema, as well as the apparently paradoxical conversion of the giant monster in a sort of intimate sign for the viewer.

Aquesta tesi pretén demostrar que l’Odissea constitueix un dels eixos vertebradors del cinema modern, ja que actua com a signe des del qual s’estableix un paradigma interpretatiu de la pròpia modernitat cinematogràfica i com a focus de noves formes artístiques i nous continguts temàtics. El film que ho fa possible és Le Mépris (1963) de Jean-Luc Godard. Per fonamentar-ho, s’hi han investigat dos aspectes clau: la influència de Roberto Rossellini i l’evolució del cinema italià de la mà d’Antonioni i Fellini, i el diàleg establert entre l’obra de Godard i la novel•la de la qual parteix, Il disprezzo (1954) d’Alberto Moravia. Aquestes dues línies d’anàlisi reconeixen com a comú denominador el tractament temàtic del sentiment del menyspreu, esdevingut símbol de l’evolució de la parella en la segona meitat del segle XX i de la metàfora del buit i de la crisi de valors de l’època. / This thesis aims to demonstrate that the Odyssey is one of the backbones of modern cinema as it acts as a sign from which it establishes an interpretative paradigm of modern cinema itself and as a source of new artistic forms and new thematic content. The film that makes this possible is Le Mépris (1963) by Jean-Luc Godard. In support of this, two key aspects were investigated: the influence of Roberto Rossellini and the evolution of Italian cinema through directors Fellini and Antonioni, and the dialogue established between Godard's work and the novel from where it starts, Il disprezzo (1954) by Alberto Moravia. These two lines of analysis have one common denominator: The way in which the feeling of contempt is treated, by becoming a symbol of the evolution of couples during the second half of the twentieth century and also of the metaphor of the void and of the crisis of moral values from that time period.

El presente estudio tiene la intención de mostrar que la cultura postcolonial caboverdiana puede contribuir a una cultura de paz. En general existe poca teorización sobre la cultura caboverdiana y la existente se realiza dentro de otros ámbitos distintos al de la cultura de paz. Así, este trabajo pretende ser un estudio creativo partiendo de la observación directa del modus vivendi de los caboverdianos y también a partir de algunas discusiones intelectuales que corroboraran la tesis, aunque hasta el momento no existía bibliografía o estudio disponible sobre este tema. Con este trabajo se espera haber contribuido a profundizar la relación entre cultura caboverdiana y la convivencia pacífica de su pueblo como aporte a una cultura de paz. El presente estudio intenta abordar la problemática postcolonial. El propósito de este trabajo ha sido doble. De un lado desarrollar un análisis conceptual con el objetivo de contextualizar teóricamente esta tesis, y por otro lado, presentar el resultado de los datos empíricos recogidos en Cabo Verde, con el fin de corroborar la parte teórica.

Esta tesis tiene como objeto de estudio las características de las páginas web obtenidas a través de resultados de búsqueda (SERPs) durante los procesos electorales realizados en España entre los años 2010 y 2012. Partiendo del modelo teórico de Infoesfera expuesto por W.L. Bennet en 2003, se ha desarrollado un sistema de análisis capaz de englobar la totalidad de la web y analizar las proporciones con las que los buscadores muestran determinadas categorías de sitios web, en especial, medios de comunicación, webs de la esfera pública/política y de la web social. El resultado ha sido un nuevo modelo de Infoesfera y un estado de la cuestión sobre SEO y factores de posicionamiento en buscadores. / This dissertation aims to study the characteristics of web pages retrieved through Search Engine Results Pages (SERPs) during elections held in Spain between 2010 and 2012. The research was based on the Infosphere theoretical model put forward by W.L. Bennet in 2003, a theoretical framework that has been developed to build an analytical system that encompasses the entire Web and analyses the proportions with which search engines show particular categories of websites, especially media sites, websites in the public/political sphere and social networking sites. The result has been a new Infosphere model and a state of the art about SEO and search engine ranking factors.