The research explores the degree of integration of new digital technologies within electoral communication on the basis of the study of the on line Catalan campaigns of 2010 and 2012. The results of the analysis suggest the spread, with few exceptions which do not compromise the general overview, of a normalization effect, substantiating the presence of the unevenness of the off line politics in the context of digital platforms. The main use of on line media is the dissemination of information. The overall strategy is one way and centralised, with little interactivity and minimum freedom of action for activists. In terms of discursive strategies, despite the low level of hostilities against the opponents, the messages, as in traditional campaigns, are focused around the leader, the campaign coverage and the slogans, neglecting the presentation of political proposals and the call to mobilization. At the same time, the formal style of most of them does not improve already low impression of proximity to citizens. Finally, in spite of the fact that minor parties show the same degree of deployment of digital tools as major parties, any of them exploits the specific features of the net, using it just as another channel for propaganda. / Aquesta recerca estudia l’estat d’integració a la comunicació electoral de les noves tecnologies digitals a partir de l’anàlisi de les campanyes electorals catalanes en xarxa de 2010 i 2012. Els resultats de l’estudi suggereixen la presència, amb poques excepcions que no afecten significativament el quadre general, d'un efecte normalitzador, confirmant a les plataformes digitals els desequilibris de la política off line. El principal ús dels mitjans en línia és la difusió d'informacions. Es fa servir una estratègia unilateral i prou centralitzadora amb poca interactivitat i un marge mínim en la llibertat d'acció dels activistes. Pel que fa a la dimensió discursiva, tot i l'escassa incidència d'atacs als oponents, els missatges, com en les campanyes tradicionals, estan enfocats sobre la figura del líder, l'actualitat de campanya i els eslògans, deixant de banda la presentació de propostes polítiques i la crida a la mobilització. Alhora, el to formal de la majoria dels missatges no fomenta la reducció de la distància amb els ciutadans. Finalment, malgrat els partits minoritaris demostrin el mateix desplegament d'eines digitals que els partits més gran, cap formació aprofita de les especificitats de la xarxa, limitant-se a fer-la servir com un canal més de propaganda.

L’objectiu de la tesi és analitzar la representació de la sexualitat i la relació amorosa que fan les sèries i la interpretació que els adolescents fan d’aquestes representacions. Per assolir els objectius, s’han combinat diverses metodologies quantitatives i qualitatives: enquesta, anàlisi semiòtica del contingut de les sèries i anàlisi de contingut qualitativa dels fòrums online. Els resultats que es desprenen de l’anàlisi són reveladors: a) els adolescents són poc selectius en la ficció seriada que consumeixen; b) les trames sobre relacions amoroses i sexuals són les que més atrauen als adolescents; c) moltes de les sèries de ficció presenten unes relacions amoroses i sexuals i uns personatges estereotipats. La concepció i mites de l’amor romàntic són molt presents. Només hi ha alguna excepció on es presenten dilemes oberts i trencadors; d) quan les sèries presenten als adolescents relacions amoroses estereotipades, aquests les accepten sense crear debat. Per contra, quan les sèries s’arrisquen i presenten dilemes oberts i trencadors, els adolescents debaten en el fòrum sobre aquestes, les seves pròpies concepcions entren en dubte; e) els fòrums de fans esdevenen una eina útil per a l’aprenentatge sobre les relacions amoroses i sexuals entre iguals. / The objective of this thesis is to analyse the portrayal of sexuality and amorous relationships in series and how teenagers interpret these portrayals. Quantitative and qualitative methodologies were employed to achieve the objectives: questionnaire, semiotic analysis of the series’ content and qualitative analysis of the online forums’ content. The results obtained from the analyses are revealing: a) teenagers are not selective in the series they consume; b) storylines about amorous and sexual relationships are what most attract teenagers; c) many of the series present stereotypical amorous and sexual relationships and characters. There is a notable presence of the conception and myths of romantic love. There is only one exception where open and ground-breaking dilemmas are presented; d) when the series present stereotypical amorous relationships, teenagers accept them without instigating discussion. However, when the series take risks and present open and ground-breaking dilemmas, teenagers discuss them in the forums and their own conceptions are questioned; e) fans’ forums become a useful tool for inter-peer learning about amorous and sexual relationships.

This work originates from an undeniable truth: most institutions do not have a solid culture respecting reputational risks, or the importance of intangible assets as institutional patrimony – an inescapable condition to reach their objectives –, as well as their proclivity to suffering crises. Our innovative proposal entails an institutional culture, integrating a sense of self-protection and defense to competition and struggle for managing intangible assets, particularly reputation. It deals with reputational risks. It also undertakes the institutional manage of crises from an integral, inclusive, anticipatory, preventive, and proactive perspective, including the innovative model of the Permanent Strategic Committee for Institutional Management. The latter adds the strategic usage of communication, and demands institutional knowledge, an extended and active concept of institutional security, the development of experiences from different disciplines, and consideration for and integration of previous sequential topics, such as problem, risk, vulnerability, conflict, emergency, critical situation, and crisis management. / Parte de una realidad incuestionable: la mayoría de las instituciones no cuentan con una sólida cultura respecto al riesgo reputacional; a la importancia de los bienes intangibles como patrimonio institucional –condición ineludible para la conquista de sus objetivos-; así como a su proclividad a sufrir crisis. Nuestra novedosa propuesta incluye una cultura institucional que integra el sentido de autoprotección y defensa al de competencia y lucha para gestionar bienes intangibles, particularmente reputación; atiende el riesgo reputacional; asume la gestión institucional de crisis desde una perspectiva integral e integradora, anticipatoria, preventiva y proactiva que incluye el innovador modelo de Comité Estratégico Permanente de Gestión Institucional, que suma el manejo estratégico de la comunicación y exige conocimiento institucional; concepto ampliado y activo de seguridad institucional; desarrollo de experiencias de distintas disciplinas; y, atención e integración de temas secuencialmente anteriores como gestión de problemas, riesgos, vulnerabilidades, conflictos, emergencias, situaciones críticas y crisis.

L’augment de popularitat de les taules i superfícies interactives està impulsant la recerca i la innovació en una gran varietat d’àrees, incloent-­‐hi maquinari, programari, disseny de la interacció i noves tècniques d’interacció. Totes, amb l’objectiu de promoure noves interfícies dotades d’un llenguatge més ric, potent i natural. Entre totes aquestes modalitats, la interacció combinada a sobre i per damunt de la superfície de la taula mitjançant tangibles i gestos és actualment una àrea molt prometedora. Aquest document tracta d’expandir les taules interactives més enllà de la superfície per mitjà de l’exploració i el desenvolupament d’un sistema o dispositiu enfocat des de tres vessants diferents: maquinari, programari i disseny de la interacció. Durant l’inici d’aquest document s’estudien i es resumeixen els diferents trets característics de les superfícies interactives tangibles convencionals o 2D i es presenten els treballs previs desenvolupats per l’autor en solucions de programari que acaben resultant en aplicacions que suggereixen l’ús de la tercera dimensió a les superfícies tangibles. Seguidament, es presenta un repàs del maquinari existent en aquest tipus d’interfícies per tal de concebre un dispositiu capaç de detectar gestos i generar visuals per sobre de la superfície, per introduir els canvis realitzats a un dispositiu existent, desenvolupat i cedit per Microsoft Reseach Cambridge. Per tal d’explotar tot el potencial d’aquest nou dispositiu, es desenvolupa un nou sistema de visió per ordinador que estén el seguiment d’objectes i mans en una superfície 2D a la detecció de mans, dits i etiquetes amb sis graus de llibertat per sobre la superfície incloent-­‐hi la interacció tangible i tàctil convencional a la superfície. Finalment, es presenta una eina de programari per a generar aplicacions per al nou sistema i es presenten un seguit d’aplicacions per tal de provar tot el desenvolupament generat al llarg de la tesi que es conclou presentant un seguit de gestos tant a la superfície com per sobre d’aquesta i situant-­‐los en una nova classificació que alhora recull la interacció convencional 2D i la interacció estesa per damunt de la superfície desenvolupada. / The rising popularity of interactive tabletops and surfaces is spawning research and innovation in a wide variety of areas, including hardware and software technologies, interaction design and novel interaction techniques, all of which seek to promote richer, more powerful and more natural interaction modalities. Among these modalities, combined interaction on and above the surface, both with gestures and with tangible objects, is a very promising area. This dissertation is about expanding tangible and tabletops surfaces beyond the display by exploring and developing a system from the three different perspectives: hardware, software, and interaction design. This dissertation, studies and summarizes the distinctive affordances of conventional 2D tabletop devices, with a vast literature review and some additional use cases developed by the author for supporting these findings, and subsequently explores the novel and not yet unveiled potential affordances of 3D-­‐augmented tabletops. It overviews the existing hardware solutions for conceiving such a device, and applies the needed hardware modifications to an existing prototype developed and rendered to us by Microsoft Research Cambridge. For accomplishing the interaction purposes, it is developed a vision system for 3D interaction that extends conventional 2D tabletop tracking for the tracking of hand gestures, 6DoF markers and on-­‐surface finger interaction. It finishes by conceiving a complete software framework solution, for the development and implementation of such type of applications that can benefit from these novel 3D interaction techniques, and implements and test several software prototypes as proof of concepts, using this framework. With these findings, it concludes presenting continuous tangible interaction gestures and proposing a novel classification for 3D tangible and tabletop gestures.

Esta tesis se centra en el estudio comparativo de los procesos perceptivo y cognitivo que experimenta el oyente de radio ante la escucha de una comunicación radiofónica en dos modalidades perceptivas diferenciadas: la voz aislada y la voz acompañada de la imagen de su emisor. Basado en un diseño experimental, que hibrida la metodología cuantitativa y la cualitativa, el estudio comprueba empíricamente las diferencias perceptivas y cognitivas del oyente de radio en relación a las sensaciones causadas por la voz, la atribución de efectividad, el proceso de generación de imágenes mentales durante la escucha, la atención prestada al mensaje y su recuerdo, en ambas modalidades de escucha. La investigación ofrece además un amplio recorrido por los procesos psicológicos involucrados en el procesamiento de la información mediada, atendiendo específicamente al tono y el timbre de la voz como principales cualidades de la materia constitutiva de la radio. / This thesis consists in a comparative study of the cognitive and perceptual proceses involved in listerners experience when listening to a radio message in two different experimental conditions: the speaker’s voice by itself, and the voice in conjunction with the speaker's image. Based on an experimental design, qualitatively and quantitatively grounded, this work empirically examines cognitive and perceptual responses to the following variables: voice sensations, effectiveness attribution, mental image generation during exposure to voice, attention, and recall of the message. The study also explores the psychological aspects involved in the mediated information processing, focusing specifically on pitch and timber as the main characteristics of human voice, and therefore, of the radio as a medium.

Material addicional: http://hdl.handle.net/10230/22226 / Esta tesis doctoral toma como eje los Nuevos Estudios de Literacidad con el objetivo de describir y analizar el impacto que las Tecnologías de Información y Comunicación han tenido en las ‘prácticas letradas vernáculas’ y en las ‘académicas y profesionales’ de un grupo de adultos mexicanos que estudian y trabajan en el extranjero. Se analiza y documenta su actividad en espacios digitales, redes sociales y sitios web personales y profesionales. A través esta actividad digital y de la actitud y comportamiento que han tomado frente a la tecnología, se intenta categorizarlos según un determinado tipo de usuario de TIC. / The New Literacy Studies are in the core of this doctoral paper in order to describe and analyze the impact that Information and Communication Technologies have had upon ‘vernacular literacy’ and ‘academic and professional practices’ of a group of Mexican adults studying abroad. Their activities on digital spaces, social networking sites and personal and professional websites are analyzed and documented. We try to classify them as an ICT specific user type, considering the said digital activity as well as the attitude and behaviour they have manifested towards technology.

This thesis analyzes whether there is an interdependence, at the intra-couple level, between men’s housework and childcare participation and women’s employment and economic position. The first empirical paper examines to what extent men’s domestic involvement responds to variations in their own and their partner circumstances. The second paper looks into the influence of male domestic effort on the female partners’ propensity to exit the labour market or leave full-time work after marriage and childbirth. The third paper, finally, assesses whether fathers’ domestic inputs affect mothers’ earnings trajectories. The analysis draws on longitudinal data from the German Socio-economic Panel (SOEP, 1984-2009). The findings obtained indicate that men’s household involvement is responsive to shifts in their partners’ relative resources and dedication to paid work. At the same time, men’s domestic participation makes it easier for their partners to maintain an intense employment dedication, which also reduces the economic penalty experienced after motherhood. / Esta tesis analiza si hay una relación de interdependencia, a nivel de la pareja, entre la participación de los hombres en tareas domésticas y de cuidado y la posición laboral y económica de las mujeres. El primer artículo empírico examina hasta qué punto la implicación de los hombres en el trabajo doméstico se modifica a raíz de variaciones en las circunstancias de éstos y de sus parejas. El segundo artículo investiga qué influencia ejerce la participación masculina en este tipo de tareas sobre la probabilidad de que las mujeres abandonen el mercado de trabajo o el empleo a tiempo completo tras el matrimonio y los nacimientos. El tercer artículo, por último, estudia si el tiempo invertido por los padres en el trabajo doméstico y de cuidado afecta a las trayectorias de ingresos de las madres. El análisis está basado en datos longitudinales del panel socioeconómico alemán (SOEP, 1984-2009). Los resultados obtenidos indican que la implicación masculina en la esfera doméstica es sensible a variaciones de los recursos relativos y la dedicación laboral de sus parejas. Al mismo tiempo, la participación de los hombres en tareas domésticas y de cuidado facilita el mantenimiento de una dedicación intensa por parte de sus parejas al empleo, lo que también contribuye a reducir las penalizaciones económicas que éstas experimentan a raíz de la maternidad.

L’objecte d’aquesta tesi doctoral és mostrar i demostrar com el documental interactiu es constitueix i es proposa en els últims anys com a nou gènere audiovisual amb característiques pròpies i específiques. Aquesta investigació argumenta com el mitjà digital interactiu ha afectat les lògiques de producció, exhibició i recepció audiovisuals del gènere documental tradicional. Durant els últims anys, aquestes noves dinàmiques han transformat els processos comunicatius i la naturalesa dels diferents actors implicats, donant lloc a un nou gènere que anomenem “documenal interactiu”. A partir d’una mostra de casos significatius, hem elaborat un marc conceptual original amb l’objectiu de caracteritzar el documental interactiu com a gènere audiovisual específic, diferenciant-lo alhora de les formes convencionals de documental i de no ficció interactives. La primera part de la recerca estableix els precedents i el context on es desenvolupa l’àmbit de l’audiovisual interactiu. A partir del plantejament d’un estat de la qüestió general sobre el gènere documental i el mitjà digital interactiu, descrivim el context principal on es desenvolupa aquest format, el web, i el tipus de producte en el que s’engloba, les aplicacions interactives. S’estableix també en aquesta part una introducció als principals gèneres de la no ficció interactiva, tot caracteritzant-los i diferenciant-los entre ells i entre els gèneres de la no ficció audiovisual. La segona part argumenta i justifica les raons per les quals podem considerar el documental interactiu com un nou gènere audiovisual, amb característiques pròpies i específiques. Per a situar-ne el context adequat, localitzem i descrivim l’aparició, consolidació i diversificació d’aquest nou gènere, per arribar a formular-ne una definició, una caracterització àmplia i una proposta taxonòmica originals. També ens centrarem en la transformació dels processos de producció i circulació, atenent a les noves lògiques i dinàmiques actuals. Amb l’objectiu d’establir i delimitar el marc conceptual de manera precisa i concreta, hem elaborat un model de categorització centrat en l’anàlisi del nou gènere, model que aspira a ser també útil per a la creació i producció d’aquest tipus de documental. La recerca inclou també una avaluació de l’estat de l’art del documental interactiu en relació a la temàtica tractada, la plataforma d’accés i l’experiència de l’usuari. I el capítol de conclusions resumeix les principals aportacions originals de la investigació, tot afirmant la pertinència de la identificació del documental interactiu com a nou i prometedor gènere audiovisual. / The objective of this doctoral thesis is to show and demonstrate what an interactive documentary consists of. In recent years this interactive medium has been proposed to be a new audiovisual genre with its own specific characteristics. This research discusses how interactive digital media have affected the logics of audiovisual production, exhibition and reception of the traditional documentary genre. In recent years, these new dynamics have transformed the communication processes and the nature of the different actors involved, giving rise to a new genre called “interactive documentary”. From a sample of significant cases we have developed an original conceptual framework with the aim of characterizing the interactive documentary as a specific audiovisual genre, while differentiating it from the conventional forms of documentary and interactive non-fiction. The first part of the study establishes the precedents and the context in which the interactive audiovisual environment is developed. Based on a general overview of the documentary genre and interactive digital media, we describe the main context in which this format is created, the Web, as well as the types of products that it includes, interactive applications. In this section we also introduce the main interactive non-fiction genres, characterizing them and differentiating them among each other and among audiovisual non-fiction genres. The second part discusses and justifies the reasons why we can consider the interactive documentary as a new audiovisual genre with its own specific characteristics. To place it in an appropriate context, we situate and describe the emergence, consolidation and diversification of this new genre, based on which we formulate an original definition, carry out an extensive characterization and propose a taxonomy. We also focus on the transformation of the production and dissemination processes according to the new logics and current dynamics. In order to establish and define the conceptual framework specifically and precisely we have developed a categorization model for analyzing the new genre, which is also useful for creating and producing this type of documentary. In addition, we evaluate the state-of-the-art of the interactive documentary in relation to the topics discussed, the access platform and the user's experience. The conclusions chapter summarizes the main original contributions of the research, affirming the relevance of identifying the interactive documentary as a new and promising audiovisual genre.

La reputació corporativa es segueix consolidant com un actiu intangible molt important per a les organitzacions. A diferència d'altres constructes, la reputació és un concepte multidisciplinari que té un impacte sobre totes les àrees funcionals de les organitzacions. La diversitat de definicions, perspectives i mètodes existents en aquest àmbit, així com la manca d'un cos teòric sòlid entorn a aquest terme, posen de manifest la necessitat d’investigar de cara a afegir rigor en l'estudi i l’aplicació del concepte. És per aquest motiu que en aquesta tesi doctoral s’analitzen cinc dels instruments d’amidament del fenomen reputacional més importants actualment, amb l’objectiu de crear una nova metodologia multistakeholder per mesurar la reputació corporativa que destaqui els beneficis i superi els dèficits que les eines existents avui presenten. / La reputación corporativa se sigue consolidando como un activo intangible muy importante para las organizaciones. A diferencia de otros constructos, la reputación es un concepto multidisciplinari que tiene un impacto sobre todas las áreas funcionales de las organizaciones. La diversidad de definiciones, perspectivas y métodos existentes en este ámbito, así como la falta de un cuerpo teórico solido entorno a este término, ponen de relieve la necesidad de investigar de cara a añadir rigor en su estudio y aplicación. Es por ello que en esta tesis doctoral se analizan cinco de los instrumentos de medición del fenómeno reputacional más importantes en la actualidad, con el objetivo de crear una nueva metodología multistakeholder para medir la reputación corporativa que destaque los beneficios y supere los déficits que presentan las herramientas hoy existentes

L'ésser humà sempre ha estat en contínua interacció amb el seu medi, una interacció que no ha estat exempta de tensions. Des de l'antiguitat diversos registres mostren en diverses societats la consciència de la interdependència entre les societats humanes i el medi natural en què es troben, que habitualment es tradueix en un interès pragmàtic per conservar l'entorn de què depenen per a la seva supervivència. En el moment actual, aquestes interaccions de les societats humanes amb el seu ambient impliquen per primera vegada canvis globals, persistents en el temps i estesos en l'espai, i que no afecten només als pobladors de les regions on es produeixen. Mentre que en les societats preindustrials l'impacte ambiental estava restringit fonamentalment a l'àmbit local, en les societats industrials les conseqüències de la pressió sobre el medi ambient creixen exponencialment i depassen la localitat per assolir dimensions globals. El conflicte socioambiental és un element central en la interacció entre les societats i el seu entorn, sent una de les forces principals que intervenen en el desequilibri dinàmic propi del sistema socioambiental. Els conflictes socioambientals es manifesten per tensions entre diferents actors amb interessos materials i/o ideals que són excloents entre sí en l'entorn socioambiental (entès com a sistema), és a dir que aquests interessos no es poden donar de forma simultània. Es tracta de processos que tenen un desenvolupament temporal en l'àmbit públic i que poden ser analitzats en termes de cicles o sèries de cicles, amb un inici, un desenvolupament i un tancament, que pot ser parcial o total, i que al·ludeixen a una dinàmica d'oposició, controvèrsia, disputa o protesta d'actors. La complexitat del sistema socioambiental fa que sovint les dinàmiques dels interessos d'un o més actors entrin en contradicció per conseqüències no previstes per cap dels actors. Les idees sobre la posició de l'home en el món i sobre la naturalesa mateixa han condicionat històricament els conflictes socioambientals. En aquest sentit, el canvi cosmovisional introduït pel moviment científic a partir del segle xv ha tingut una influència notable en l'evolució de les interaccions entre les societats modernes i el seu entorn, separant conceptualment l'home de la natura, el que és objectiu d'allò que és subjectiu. En la concepció moderna del món, l'home pot dominar la naturalesa per al seu benestar mitjançant la racionalitat, el mètode i el càlcul. Al mateix temps, curiosament, la gènesi de la idea de progrés presenta una profunda motivació i rerefons religiosos. En el pensament d'autors tan influents com Bacon s'estableix un vincle nou entre la idea de progrés i la de redempció. L'entusiasme dels intel·lectuals occidentals per la Weltbildung moderna arriba a voler traslladar les receptes de la lògica industrial als problemes socials. En la nova cosmovisió, els problemes de la societat ja no depenen de la seva fidelitat a la llei divina, sinó de l'eficàcia i l'eficiència de l'organització social industrialitzada, es veu la natura com un objecte que ha de ser dominat i apareix la tecnocràcia com a resultat de l'aplicació de la nova lògica tecnocientífica a l'organització social. Seguint l'argument de Weber podem dir que l'augment exponencial dels impactes socioambientals que es constata durant els últims tres segles ha estat el resultat d'accions «impulsades per la dinàmica d'interessos» ―d'un nombre creixent d'individus―, que han estat orientades segons la imatge moderna del món ―favorable a la dominació de la natura― i que han estat mediatitzades per una tecnologia amb una creixent capacitat de transformació de l'entorn. En els darrers tres-cents anys, la idea de progrés il·limitat ha tingut una influència considerable en l'evolució dels models socioeconòmics predominants i en l'evolució de la tecnologia mateixa. Actualment, els sistemes socioeconòmics es basen en un consum creixent de matèries i energia, i el consumisme s'ha integrat com referent important en la vida quotidiana de cada cop més ciutadans en més països. Les conseqüències de l'augment de la producció industrial i de les pautes de consum des del fordisme són a la base de la gran majoria de conflictes socioambientals actuals. En les últimes dècades, la noció de sostenibilitat s'ha incorporat al conjunt d'imatges presents en la societat sobre el món i sobre les seves capacitats per satisfer les necessitats humanes. La noció d'insostenibilitat, present en la literatura des de Malthus i Ricardo, està basada en la projecció al futur de l'impacte ambiental de les activitats humanes en un moment concret i en la impossibilitat de mantenir-lo tal com és de manera indefinida. La sostenibilitat es defineix originalment en l'informe Brundtland com la característica que ha de tenir una societat per cobrir les necessitats actuals de les persones que la formen sense comprometre la capacitat de les generacions futures per cobrir les seves pròpies necessitats. En estudiar el seu significat actual, observem que la noció de sostenibilitat ha perdut en l'ús comú una definició concreta des de la publicació de l'informe Brundtland i ha esdevingut un terme plàstic (plastic word) amb més de tres-centes definicions amb significats diferents. Tanmateix, podem entendre la sostenibilitat com una noció utòpica que marca una direcció sobre la qual avançar, tan necessària com les idees de democràcia i justícia en el context socioambiental actual. Així, la sostenibilitat no consisteix en un estadi, sinó que, com els termes com democràcia o justícia, consisteix alhora un horitzó i una pràctica quotidiana, orientats cap a l'anàlisi dels conflictes socioambientals i cap a la seva transformació, a fi i efecte de garantir la satisfacció de les necessitats de les generacions actuals i futures. La sostenibilitat, doncs, és un concepte en construcció entorn de la cerca complexa de la satisfacció de les necessitats humanes en un context ecològic de dinamisme estabilitzat, és a dir que pugui ser durable en el temps. A mesura que ha avançat el procés d'industrialització, en les diferents regions del món s'observa un augment de la preocupació per la seguretat de les noves condicions industrials i els seus efectes sobre la salut. En la Weltbildung predominant en la societat industrial es considera que els riscos són controlables i que aquests tenen unes conseqüències delimitables espacialment i socialment. Aquesta cosmovisió es posa en qüestió a partir de les contradiccions que suposen els efectes secundaris no previstos de les aplicacions tecnocientífiques, que poden convertir-se en una font generadora de nous riscos. En les últimes dècades, des de diverses posicions s'assenyala l'emergència d'una cultura o societat del risc estretament vinculada al desenvolupament de la tecnociència contemporània i a una inadequada gestió dels seus riscos ambientals i socials. Així mateix, la idea moderna d'expert científic entra en qüestionament quan es posen de manifest la incertesa i la complexitat de les interaccions entre tecnociència, societat i medi ambient. Les característiques dels conflictes socioambientals actuals condueixen a un replantejament del paper de la participació ciutadana en la transformació d'aquests conflictes. En els conflictes socioambientals actuals que impliquen un alt nivell de complexitat i d'incertesa i una pluralitat de perspectives legítimes, la participació sovint representa una necessitat tècnica i política per a la identificació de solucions i per a la seva posada en marxa. Parlem d'un component «passiu» de la participació quan les actuacions de la ciutadania es limiten a adequar-se al canvi d'hàbits planificat des de les institucions. Per una altra banda, hi ha processos que necessiten incorporar una participació activa i creativa, i per tant conscient, i que són fonamentals per al desenvolupament de la sostenibilitat: com la presa de decisions, la cerca activa d'informació, l'elaboració de materials docents, etc. En la dimensió "activa" de participació per a la sostenibilitat, o sostenibilitat activa, podem diferenciar sis tipus de processos: la informació, la comunicació, la consulta, la deliberació, la presa de decisions i l'acció creativa. Entenem la participació com una pràctica que pot integrar diferents expressions, relacionades entre elles però no sotmeses a una escala jeràrquica ni consecutivaLa incorporació formal de la ciutadania en la transformació dels conflictes socioambientals requereix un canvi progressiu en la cultura participativa local, tant des de la banda de les institucions com des de la mateixa ciutadania. En els casos de crisis o conflictes socioambientals aguts, sovint s'han de desenvolupar processos participatius de manera urgent. En els casos en què la cultura de participació ciutadana (des de la banda institucional i/o de la ciutadana) és feble o no s'ha desenvolupat, la resolució de la crisi tindrà dificultats per ser satisfactòria i duradora en el temps. Identifiquem tres aspectes que cal conjugar perquè els diferents satisfactors sinèrgics de la participació puguin desenvolupar-se: 1) les capacitats necessàries per a la participació activa, 2) un marc normatiu que permeti suficientment la participació, i 3) la presència d'elements catalitzadors de la participació en els seus diferents modes (informació, comunicació, consulta, deliberació, presa de decisions i acció creativa). Durant la recerca observem que l'ús de les noves tecnologies d'informació i comunicació pot tenir un paper important en ampliar els espais d'informació, comunicació, consulta, deliberació, presa de decisions i acció creativa que poden ser aplicats a la transformació positiva dels conflictes socioambientals. En el procés d'alfabetització digital, com en l'alfabetització lectoescriptora, es reprodueix o transforma una visió del món i és un espai propici per al desenvolupament de capacitats de sostenibilitat activa. Constatem que la metodologia d'aprenentatge de les eines informàtiques que s'ha consolidat en la nostra recerca al llarg de les iteracions de reflexió-acció és significativa, dialògica i interconnectada: - Relació entre l'objecte i el context: Interconnectada. La metodologia relaciona l'objecte de l'aprenentatge (les eines informàtiques) amb el seu context, amb el que podríem anomenar ecosistema tecnològic: els impactes de l'objecte sobre el context local/global, les implicacions de la tecnologia en els problemes del barri i les seves possibles solucions, els seus diferents usos i les oportunitats/amenaces que aquests ofereixen, els contextos de significat on s'ha desenvolupat la tecnologia i en els que s'usa, etc. Observem que la vinculació de l'objecte d'estudi, el «text» digital, dins del seu context, posant de manifest els lligams que la tecnologia digital té amb la societat, amb la realitat actual (tant local com global) facilita l'alfabetització digital així com el desenvolupament de capacitats de sostenibilitat activa. D'aquesta manera, l'aprenentatge afavoreix el desenvolupament d'un coneixement i una mirada complexa que visibilitza les interrelacions dels diferents aspectes socials i tecnològics, i que és indispensable per la generació d'un nou context de significat en què pugui tenir lloc la construcció de la sostenibilitat des de la participació activa. - Relació entre l'objecte i el subjecte: Significativa. La metodologia afavoreix la motivació i l'apropiació de l'aprenentatge, la construcció de coneixements significatius pel subjecte de l'aprenentatge. Els elements i l'univers vocabular de l'aprenentatge es desenvolupen des dels coneixements previs del subjecte i els seus interessos. El subjecte dibuixa el seu recorregut d'aprenentatge, desenvolupa la seva autonomia en el procés, decideix què vol aprendre des de les seves expectatives inicials i els nous interessos que apareixen al llarg del procés. L'autonomia i la significativitat faciliten que els participants integrin la «lectura» de la tecnologia dins l'entreteixit de la seva cultura, i des d'aquí poder orientar les seves accions «d'escriptura», de transformació, usant els nous coneixements. - Relació entre els subjectes: Dialògica. La metodologia crea espais de comunicació argumentativa que desenvolupen capacitats per a la participació i el diàleg horitzontal, així com un augment de la confiança en els processos de participació dins de l'aula (com a part de l'aprenentatge), però també fora de l'aula (com a via de millorar els problemes del barri/municipi). Es fomenta l'aprenentatge des de l'intercanvi de coneixements, la discussió, el debat entorn de la dimensió social/cultural de la tecnologia, entorn les seves implicacions per la cultura dels participants i dels seus usos per la comunicació/deliberació sobre els aspectes del barri que preocupen als participants. En la nostra societat els conflictes socioambientals són cada vegada més complexos i introdueixen elements no tradicionals que requereixen participació ciutadana per a la seva transformació. L'educació, reproductora/creadora de nous significats, pot facilitar la comprensió de la sostenibilitat i el desenvolupament de capacitats de sostenibilitat activa, i contribuir, així, a la transformació positiva dels conflictes socioambientals. Des d'una vocació transdisciplinar, aquesta treball pretén ser una aportació teòrica-pràctica a la comprensió de la sostenibilitat i dels conflictes socioambientals actuals, així com del paper de la participació ciutadana i dels processos d'ensenyament-aprenentatge en la seva transformació. En el transcurs d'aquest treball s'han enllaçat un gran nombre de dimensions i observat diversos límits de la recerca que poden oferir possibilitats de futur en la investigació posterior. / The human being has always been in continuous interaction with its environment, an interaction that has not been exempt from tensions. Since ancient times, in several societies registers show awareness of the interdependence between human societies and their natural environment, which usually results in a pragmatic concern for preserving the environment on which they depend for their survival. At present, these interactions of human societies with their environment involve, for the first time, global change, persistent over time and extended in space. While in pre-industrial societies the environmental impact was primarily restricted to the local level, in industrial societies the consequences of pressure on the environment are growing exponentially and reaching global dimensions. The socio-environmental conflict is a central element in the interaction between societies and their environment, one of the main forces involved in the dynamic imbalance as befits socio-environmental system. The socio-environmental conflicts are manifested by tensions between different actors with mutually exclusive material and/or ideal interests in a social-environmental system, i.e. that these interests can not be taken simultaneously. These processes have a temporal development in the public domain and can be analyzed in terms of cycles or sets of cycles, with a beginning, a development and a closure, which can be partial or total. They relate to a dynamic opposition, controversy, dispute or protest between various actors. Due to the complexity of the socio-environmental system, the dynamics of the interests of one or more actors often enter into contradiction due to consequences that are unforeseen by the actors. Ideas about nature and man's position in the world have historically conditioned socio-environmental conflicts. In this sense, the worldview change introduced by the scientific movement of the fifteenth century has had a significant influence on the evolution of interactions between modern societies and their environment, conceptually separating man from nature, and the objective from the subjective. In the modern conception of the world, man can conquer nature for his welfare by means of reasoning, metond and calculating. At the same time, the genesis of the idea of progress has a profound religious background and motivation. Within the work of such influential authors as Francis Bacon a new link between the idea of progress and redemption is established. The enthusiasm of Western intellectuals in the modern Weltbildung calls for a transfer of the prescription of industrial logic to social problems. In the new world view, the problems of society no longer depend on their fidelity to the divine law, but rather on the effectiveness and efficiency of the industrialized social organization, Nature is viewed as an object to dominate and technocracy appears as the result of the implementation of the new techno-scientific logic of the social organization. Following Max Weber's argument we could say that the exponential increase of socio-environmental impacts noted during the last three centuries has been the result of actions «driven by the dynamics of interest» ―by a growing number of individuals―, targeted according to the modern image of the world ―favourable to domination of nature― and mediated by a technology with a growing capacity to transforming the environment. In the last three centuries, the idea of unlimited progress has had a considerable influence on the evolution of the prevailing socio-economic models and the evolution of technology. Currently, socio-economic systems are based on increasing consumption of materials and energy, and consumerism has been incorporated as an important reference in the daily lives of more citizens in more countries. The consequences of increased industrial production and consumption patterns from Fordism are at the root of most current socio-environmental conflicts. In recent decades, the notion of sustainability has been incorporated into the set of images our society has of the world and on its capabilities for meeting human needs. The notion of unsustainability, present in the literature from Malthus and Ricardo, is based on a future projection of the environmental impact of human activities at a specific time and on the impossibility in keeping it as such indefinitely. Sustainability is defined originally in the Brundtland Report as the characteristic of a development that «meets the needs of the present without compromising the ability of future generations to meet their own needs». By analyzing its current meaning, we note that the notion of sustainability has lost a precise definition since the publication of the Brundtland report and it has become a plastic word, with over three hundred different definitions. However, we understand sustainability to be a utopian ideal that sets a direction in which to move towards, just as necessary as the ideals of democracy and justice are within the current socio-environmental context. Thus, sustainability is not a stage, but, like democracy or justice, is both a horizon and a daily practice oriented to a positive transformation of socio-environmental, with the aim of ensuring the satisfaction of the needs of present and future generations. Sustainability, then, is a concept built around the complex search for the satisfaction of human needs in a dynamic ecological context, ie a solution to the satisfaction of needs that can be durable over time. As industrialization has progressed, an increase in concern for the safety of new industrial conditions and their effects on health has been witnessed in different regions of the world. The predominant Weltbildung in industrial society considers that its risks are manageable and its consequences are spatially and socially delimited. This worldview is questioned from the contradictions posed by unanticipated side effects of techno-scientific applications, which sometimes become a source of new risks. In recent decades, the emergence of a risk culture or risk society has been observed. This is closely linked to the development of contemporary technoscience and to the inadequate management of its environmental and social risks. Also, the modern idea of scientific expert is questioned when the uncertainty and complexity of the interactions between techno-science, society and environment are evidenced. The current characteristics of socio-environmental conflicts lead to a rethinking of the role of citizenry in the transformation of these conflicts. In the current socio-environmental conflicts that involve a high level of complexity and uncertainty and a plurality of legitimate perspectives, public participation often becomes a technical and a political need for identifying solutions and for implementing them. A «passive» component of participation is considered when the actions of citizens are limited to accommodating to a behaviour change planned by institutions. On the other hand, there are processes that are essential for the development of sustainability and need to incorporate active and creative participation, such as decision making, active information seeking, developing teaching materials, etc. In the «active» dimension of participation for sustainability, or active sustainability, we have identified six types of processes: information, communication, consultation, deliberation, decision making and creative action. The formal integration of citizenry in socio-environmental conflict transformation requires a progressive change in the local participatory culture, both from the side of institutions as well as citizenry. It often occurs that in cases of socio-environmental crisis or acute conflict, participatory processes must be developed urgently. When the culture of public participation (from the institutional and/or the citizenry side) is weak or undeveloped, the resolution of the crisis will be hardly successful and sustainable over time. We identify three aspects that are needed in order to develop different synergistic satisfiers for participation: 1) the skills needed for active participation, 2) an adequate legal framework allowing participation, and 3) the presence of catalysts of participation in their different forms (information, communication, consultation, deliberation, decision making and creative action). During this research we observed that the use of new ICTs can play an important role to broaden the range of information, communication, consultation, deliberation, decision making and creative action processes that can be applied to the positive transformation of socio-environmental conflicts. Digital literacy, just as with traditional literacy, reproduces or transforms a world view and is a fertile area for capacity development of active sustainability. We note that the methodology consolidated over the reflection-action iterations is significant, dialogical and interconnected: - Relationship between object and context: Interconnected. The methodology relates the object of learning (tools) to its context, with what might be called technological ecosystem: the impacts of the context object on local / global, the implications of technology on neighbourhood issues and possible solutions, its different uses and opportunities / threats offer meaningful contexts in which technology has evolved and where it is used, and so on. We note that linking the object of study, the "text" digital, in context, highlighting the links that digital technology has with society, with the current reality (both local and global) provides digital literacy and capacity building of active sustainability. In this way, learning fosters the development of knowledge and a perspective that makes visible the complex interrelationships among the different social and technological aspects, and is indispensable for the generation of a new context of meaning to take place in the construction of the sustainability from active participation. - The relationship between the object and subject: Significant. The methodology fosters motivation and learning acquisition, construction of significant knowledge of the subject of learning. The elements and learning vocabular universe develop from the interests and prior knowledge of the subject. Each participant draws the path of their learning, develops their autonomy in the process, and decides what to learn from their initial expectations and new interests that appear throughout the process. The autonomy and the significance that participants integrate facilitate "reading" of the technology within the interweaving of culture, and from there, guide their actions "writing", processing, use of new knowledge. - The relationship between subjects: Dialogical. The methodology creates spaces argumentative developing communication skills for participation and horizontal dialogue and increased confidence in the processes of participation in the classroom (as part of learning), but also outside the classroom (as a means of improving neighbourhood issues / municipality). It encourages learning from knowledge sharing, discussion, debate about the social / cultural life of technology, about its implications for the culture of the participants and their uses for communication / discussion on aspects of area of concern to participants. In our society, socio-environmental conflicts are increasingly complex and introduce non-traditional elements that require public participation. Education, reproducing/creating new meanings, can facilitate the understanding of sustainability and capacity building of active sustainability and, thus, contribute to the positive transformation of socio-environmental conflicts. From a transdisciplinary vocation, this work is intended as a theoretical and practical contribution to a better understanding of sustainability and the current socio-environmental conflicts, as well as to highlight the role of citizen participation and the processes of teaching-learning in their transformation. In the course of the work, a large number of dimensions have been linked and several limitations of the research have been noted that may offer prospects in the subsequent research.