La millora dels plantejaments d'ensenyament i aprenentatge de la composició escrita segueix la investigació sobre processos de composició escrita i també sobre processos d'ensenyament i aprenentatge a l'escola i a l'aula. El repte que es planteja en l'ensenyament i l'aprenentatge de l'escrit és l'elaboració d'una teoria sobre l'escriptura a l'escola a partir de l'observació de com es promouen els beneficis cognitius de l'escrit, posats en relleu per Vigotski i altres estudiosos del llenguatge en relació al desenvolupament intel·lectual, personal i social de l'individu. Les diferents perspectives del concepte "context", posades en relleu pels estudis sobre composició escrita, s'integren en un model d'interacció de contextos que estableix el marc teòric de la recerca. S'hi distingeixen quatre contextos: a) el context de l'emissor, marcat per l'experiència i els coneixements sobre les situacions d'escrit i sobre l'escrit; b), el context de recepció o context d'ús social de l'escrit, conformat per la història sociocultural d'un grup o comunitat de discurs i subjecte a la dinàmica de canvis que el mateix ús comporta; c) el context de producció de l'escrit, o espai del procés de composició, on es gestionen les diferents operacions orientades a l'elaboració del text a través d'un procés recursiu, dinàmic i complex; i d) el context d'aprenentatge de l'escrit i els seus usos, representat pel context escolar. Els estudis sobre les diferències entre els processos que segueixen els escriptors experts i els escriptors aprenents i les recerques a l'aula sobre les condicions que faciliten la complexitat del procés de composició assenyalen la conveniència de plantejar tasques d'escriptura per a situacions reals d'ús de l'escrit i també la necessitat d'establir instruments de mediació durant el procés. Les propostes d'escriptura en col·laboració reuneixen les condicions exposades. En el context de producció en una tasca d'escriptura en grup hi conflueixen les interaccions següents: la negociació comunicativa entre emissor i destinatari, en què l'emissor projecta el context de recepció sobre el context de la tasca i es situa alternativament en la posició d'escriptor i de lector per adequar el seu procés a les exigències del context de recepció; la interacció entre els components del grup de treball, que s'erigeix en instrument de mediació tant per a la representació de la tasca i del text, com per a la realització i el control de les operacions inherents al procés de composició; la interacció entre el coneixement provinent de l'experiència anterior i la transformació d'aquests coneixements i procediments, relatius a la llengua, al contingut temàtic o a les estratègies procedimentals per a l'elaboració de l'escrit.L'anàlisi de la interacció de contextos es refereix en aquest treball a la composició d'un text explicatiu sobre el funcionament dels calidoscopis, que elaboren uns estudiants de cicle superior de primària per a uns estudiants de primer cicle de primària del mateix centre. És una recerca contextualitzada a l'aula, en una tasca d'escriptura real i en contextos de producció compartits i negociats. L'objecte d'anàlisi el constitueixen els protocols de les interaccions orals entre els estudiants de cinc grups diferents al llarg de dues sessions de treball. La recerca s'emmarca en el paradigma qualitatiu de l'anàlisi de la conversa. Els paràmetres analitzats són: a) les característiques del procés de composició, amb la intenció d'observar una possible generalització en la realització del procés; b) les referències als destinataris, per establir la incidència del context de recepció; c) els usos de la 2a persona en la conversa, com a indici dels diferents contextos que participen en el context de la tasca; d) les reformulacions en el text que es va elaborant, anomenat "text intentat", com a indici de l'adequació als diferents contextos que hi intervenen.Els resultats mostren la importància del context de recepció per a la representació de la tasca i per a la orientació i el control del procés, així com també la seva importància com a motor de la transformació de coneixements i la construcció d'aprenentatges. Corroboren també la confluència dels diferents contextos en el context de producció i la importància del treball en grup com a element facilitador i de mediació. Mostren, també, les diferències entre els grups, de les quals n'apunten possibles causes que plantegen noves hipòtesis de treball. La presència del context escolar com a context d'aprenentatge es mostra únicament com a rerafons en qüestions puntuals relatives a procediments de treball i a aspectes normatius de la llengua escrita La condició d'aprenents dels estudiants es mostra en el desconeixement o desorientació sobre determinats aspectes relatius al control del text com a unitat global i del procés com a conjunt de procediments. En aquesta línia es manifesta la necessitat de la intervenció didàctica que promogui l'emergència d'un millor autocontrol sobre l'activitat a partir de l'establiment d'uns objectius d'aprenentatge i del seu seguiment a través de mecanismes d'avaluació formativa. / Improving teaching and learning processes of writing composition follows the path of research on composition processes and on teaching and learning composition in school contexts. Writing instruction faces the challenge of elaborating a theory of writing in school contexts through the observation and analysis of how cognitive benefits of written language are reached, as stressed by Vygotsky and other scholars in relation to the intellectual, personal and social development of human beings.Different perspectives on the concept "context", considered in studies on written composition, are integrated in a model of context interaction that becomes the theoretical basis to the research. Four contexts are considered in it: a) the context of the writer, gathering the experience and knowledge on written language and written language use formerly acquired by the writer; b) the context of reception, or social context of written language use, emerging from the sociocultural history of a group or a discourse community, and also subject to subsequent changes derived from the social use of language; c) the context of production or context of the task, where the composition process develops, and where the different subprocesses and operations involved in the writing composition are carried out in a recursive, dynamic and complex interaction; and d) the context of teaching and learning writing, that is to say, the context of school and of the classroom. According to studies on the differences in the composition process of expert and novice writers, as well as to the results of classroom research focusing on the conditions that facilitate the complexity of the process, two considerations are brought forth: the proposal of writing tasks aiming to real contexts of use, and the need to establish mediation tools along the composition process. Collaborative writing tasks following the lines of project work accomplish both conditions. In the context of production of any collaborative writing task the following interactions appear: communicatve interaction between writer and reader, in which the writer projects herself in the context of the reader to negotiate reciprocity between her intentions and the reader's context in a discursive situation determined by social parameters of written language use; interaction among the participants in the task, acting as a mediation tool both to build and share mental representations of the task and of the text and to monitor and control the operations involved in the process; interaction between the individual writer's knowledge and the emergent knowledge built within the context of the task, referring either to the language, to the topic content or to the procedures aiming to carry out the task.Analysis of context interaction focuses in the composition process of an explanatory text on how kaleidoscopes always offer different images by turning them to eother side. The writers are primary school students, aged 11, and the readers are also students of a lower level, aged 8. It is a contextualized research in the classroom, embedded in a real writing task and within shared contexts of production. Protocols of verbal interactions among the participants in five collaborative groups along two classroom sessions constitute the data of analysis. The parameters observed refer to: a) characteristics of the composition process, aiming to find out any general procedures in the processes followed by different groups; b) explicit references to readers, aiming to establish the influence of the context of reception; c) explicit utterances including references to the second person pronoun, to follow the presence of the different contexts involved in the process, d) reformulations of the text being written, known as "attempted text", aiming to observe the writers' consideration of the differents contexts participating in the composition process.The results show the importance of the context of reception to contribute to the representation of the task, to guide and monitor the process and also to enhance knowledge transforming and knowledge building. They demonstrate the multiplicity of contexts interacting in the context of the task and the importance of group work to mediate in it. They also show differences among groups, and some new hypothesis emerge to follow the causes of these differences. The school context as a learning context appears as the background in some aspects related to school procedures in writing tasks or to standard norms of written language. Writers appear as learners in some other aspects, as in the lack of orientation in the control of the text structure and in the monitoring of the process as a whole. This fact stresses the need for a didactic intervention, in the sense of promoting a better understanding of the different contexts interacting in the composition process, by establishing mechanisms of autocontrol on the task through the negotiation of explicit learning goals and through formative assessment tools.

Aquest estudi se centra en la construcció del coneixement gramatical d'alumnes d'ESO en la interacció en petit grup i en el marc d'un model d'intervenció, el de Seqüència Didàctica de Gramàtica (SDG). La recerca ha mostrat fortes discrepàncies a l'hora de valorar el paper que la instrucció gramatical ha de jugar en la instrucció sobre l'ús de la llengua. La present tesi parteix de dues idees. En primer lloc, que entre aprenentatge de l'ús i reflexió metalingüística hi ha una relació important però no directa. Així, en l'aprenentatge de l'ús hi té una importància cabdal la reflexió metalingüística, en relació al domini de determinades nocions gramaticals, als procediments de reflexió metalingüística que han de portar a aquest domini, i a les actituds positives envers el codi com a àmbit d'estudi interessant. La segona idea de partida és la necessitat d'explorar un model que sigui alhora model de gramàtica per a l'escola que guiï la nostra intervenció a l'aula i model de recerca per investigar els processos que aquesta intervenció a l'aula desencadena. El present treball pretén contribuir a desenvolupar aquestes dues idees. El dividim en dues parts. La Part I presenta el marc teòric. El capítol 1 exposa el model d'ensenyament i aprenentatge adoptat, i desenvolupa idees referides a les aportacions de la psicologia sociocultural, dels estudis sobre la interacció social en el context escolar i dels estudis sobre la parla exploratòria. El capítol 2 se centra en l'activitat metalingüística i els coneixements gramaticals dels escolars, i fa referència als conceptes gramaticals i els obstacles en l'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica. El coneixement d'una llengua implica un saber lligat a l'ús (automatitzat i invisible al mateix parlant) i un altre lligat al sistema gramatical (opac i objecte d'atenció). La interrelació entre aquest dos coneixements obre interrogants diversos. Estudis portats a terme en els darrers anys defensen que no tindria sentit una proposta d'ensenyament basada únicament en l'ús, i que tampoc no tindria sentit promoure únicament activitats a l'estudi del sistema. En definitiva la relació entre aquests dos pols no és directa ni automàtica i ens cal desenvolupar una gramàtica per a l'escola entesa com un instrument a mig camí de la formalització del lingüista i de la gramàtica implícita de l'aprenent. En l'àmbit català el programa de recerca sobre els conceptes gramaticals dels escolars consta de tres línies: l'anàlisi del procés de producció textual, els conceptes gramaticals dels estudiants, i la reflexió metalingüística en el marc d'un model d'intervenció que la faci possible. El nostre estudi se situa en la intersecció entre els dos darrers punts. El capítol 3, finalment, se centra en la gramàtica a l'escola, descrivint el model d'intervenció didàctica per a l'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica que adoptem, el de Seqüència Didàctica de Gramàtica (SDG). Suposa la superació d'una visió purament transmissiva de l'ensenyament de llengües, la consideració del paper actiu i constructiu de l'aprenent, i la necessitat d'aproximacions holístiques més enllà de la tasca aïllada i puntual. Per a aquest model, l'ensenyament ha de permetre una interacció rica, la diversitat en les oportunitats d'aprenentatge i la possibilitat de participació d'aprenents amb habilitats diverses. A més de ser un model per a l'ensenyament i aprenentatge també ho és per a la recerca sobre com construeixen els escolars el raonament gramatical i sobre quins elements incideixen en aquest procés. La Part II presenta la recerca empírica. El capítol 4 exposa els objectius i les preguntes de recerca. El present treball és una contribució a l'elaboració d'un nou model d'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica. Ens formulem quatre preguntes generals: (1) ¿Quines són les característiques d'una seqüència didàctica que afavoreix la reflexió dels alumnes?, (2) ¿Com construeixen els alumnes el seu coneixement gramatical al si d'una seqüència orientada a l'estudi del sistema?, (3) ¿Com es poden treballar les nocions gramaticals segons el model de Seqüència Didàctica de Gramàtica?, (4) ¿Com podem donar compte metodològicament de l'estudi dels processos d'aprenentatge?El capítol 5 detalla la metodologia seguida, que té dos plans: el pla del macrocontext o de la intervenció a l'aula i el pla del microcontext o de l'anàlisi de la interacció. La present recerca és un estudi de cas sobre l'activitat metalingüística d'uns escolars en una situació natural d'aula. En el nostre marc teòric general es produeix un punt de trobada de dues perspectives: el disseny i l'avaluació de propostes d'intervenció i l'anàlisi de la interacció verbal. Els capítols 6 i 7 exposen els resultats de l'anàlisi de cadascun d'aquests dos plans. Mostra qüestions d'un gran interès relatives a l'elaboració d'un diàleg interactiu i ric des del punt de vista metalingüístic. El desenvolupament de cada grup és força idiosincràtic però al llarg de la seqüència hi ha clares tendències a la millora. En ocasions els alumnes aborden les nocions metalingüístiques d'una forma molt poc elaborada. La nostra anàlisi ens permet relacionar això directament amb la capacitat que tenen de desenvolupar argumentacions riques. Mostrem de quina manera la interacció repercuteix en l'articulació del raonament metalingüístic.Finalment, el capítol 8 se centra en les conclusions, reprenent les preguntes formulades. Considerem que l'instrument d'anàlisi proposat ens ha permès descriure els problemes amb què es troben els alumnes i el seu raonament metalingüístic, interpretant-lo en relació als processos argumentatius. Ens ha permès també identificar al nivell micro de les interaccions les traces del que ha estat treballat al nivell macro de la intervenció didàctica, basada en el model Seqüència Didàctica de Gramàtica. Aquestes traces fan referència al treball gramatical integrador de les perspectives semàntica, pragmàtica i formal, així com a aspectes relatius a la gestió de l'argumentació col·laborativa. Considerem que aquestes evidències ens permeten validar el model d'intervenció adoptat. Tanquem l'estudi amb unes darreres consideracions sobre algunes idees referides a les perspectives de futur del nostre treball, referides per exemple al treball integrat de llengües a l'escola o a l'elaboració de materials de consulta tant per a professors com per a alumnes. / Este estudio se centra en la construcción del conocimiento gramatical por parte de alumnos de 4º de la ESO en la interacción en pequeño grupo y en el marco de un modelo de intervención, el de Secuencia Didáctica de Gramática (SDG). La investigación ha mostrado fuertes discrepancias a la hora de valorar el papel que la instrucción gramatical debe jugar en la instrucción sobre el uso de la lengua. La presente tesis parte de dos ideas. En primer lugar, que en el aprendizaje del uso tiene una importancia básica la reflexión metalingüística, en relación al dominio de determinadas nociones gramaticales, a los procedimientos de reflexión metalingüística que tienen que llevar a este dominio, y a las actitudes positivas hacia el código como ámbito de estudio interesante. La segunda idea de partida es la necesidad de explorar un modelo que sea a la vez modelo de gramática para la escuela que guíe nuestra intervención en el aula y modelo de investigación para investigar los procesos que esta intervención en el aula desencadena. El presente trabajo pretende contribuir en desarrollar estas dos ideas. Lo dividimos en dos partes. La Parte I presenta el marco teórico. El capítulo 1 expone el modelo de enseñanza y aprendizaje adoptado, y desarrolla ideas referidas a las aportaciones de la psicología sociocultural, del estudio de la interacción social en el contexto escolar y del habla exploratoria. El capítulo 2 se centra en la actividad metalingüística y los conocimientos gramaticales de los escolares, y hace referencia a los conceptos gramaticales y los obstáculos en la enseñanza y aprendizaje de la gramática. El conocimiento de una lengua implica un saber ligado al uso (automatizado e invisible al mismo hablante) y otro ligado al sistema gramatical (opaco y objeto de atención). La interrelación entre estos dos conocimientos abre interrogantes diversos. Diversos estudios muestran que no tendría sentido una propuesta de enseñanza basada únicamente en el uso, y tampoco tendría sentido promover únicamente actividades orientadas al estudio del sistema. En definitiva la relación entre estos dos polos no es directa ni automática y nos es preciso desarrollar una gramática para la escuela como instrumento a medio camino de la formalización del lingüista y de la gramática implícita del aprendiz. En el ámbito catalán el programa de investigación sobre los conceptos gramaticales de los escolares consta de tres líneas: el análisis del proceso de producción textual, los conceptos gramaticales de los estudiantes, y la reflexión metalingüística en el marco de un modelo de intervención que la haga posible. Nuestro estudio se sitúa en la intersección entre los dos últimos puntos. El capítulo 3, finalmente, se centra en la gramática en la escuela, describiendo el modelo de intervención didáctica para la enseñanza y aprendizaje de la gramática que adoptamos, el de Secuencia Didáctica de Gramática (SDG). Supone la superación de una visión puramente transmisiva de la enseñanza de lenguas, la consideración del papel activo y constructivo del aprendiz, y la necesidad de aproximaciones holísticas a más allá de la tarea aislada y puntual. Para este modelo, la enseñanza debe permitir una interacción rica, la diversidad en las oportunidades de aprendizaje y la posibilidad de participación de aprendices con habilidades diversas. Además de ser un modelo para la enseñanza y aprendizaje también lo es para la investigación sobre cómo construyen los escolares el razonamiento gramatical y de qué elementos inciden en este proceso. La Parte II presenta la investigación empírica. El capítulo 4 expone los objetivos y las preguntas de investigación. El presente trabajo es una contribución a la elaboración de un nuevo modelo de enseñanza y aprendizaje de la gramática. Nos formulamos cuatro preguntas generales: (1) ¿Cuáles son las características de una secuencia didáctica que favorece la reflexión de los alumnos?, (2) ¿Cómo construyen los alumnos su conocimiento gramatical en el seno de una secuencia orientada al estudio del sistema?, (3) ¿Cómo se pueden trabajar las nociones gramaticales según el modelo de Secuencia Didáctica de Gramática?, (4) ¿Cómo podemos dar cuenta metodológicamente del estudio de los procesos de aprendizaje? El capítulo 5 detalla la metodología seguida, que tiene dos planos: el plano del macrocontexto o de la intervención en el aula y el plano del microcontexto o del análisis de la interacción. La presente investigación es un estudio de caso sobre la actividad metalingüística de unos escolares en una situación natural de aula. En nuestro marco teórico general se produce un punto de encuentro entre dos métodos: el diseño y la evaluación de propuestas de intervención, y el análisis de la interacción verbal. Los capítulos 6 y 7 exponen los resultados del análisis de cada uno de estos dos planos. Muestra cuestiones de un gran interés relativas a la elaboración de un diálogo interactivo y rico bajo el punto de vista metalingüístico. El desarrollo de cada grupo es bastante idiosincrásico pero a lo largo de la secuencia hay claras tendencias a la mejora. En ocasiones los alumnos abordan las nociones metalingüísticas de una forma muy poco elaborada. Nuestro análisis nos permite relacionar eso directamente con la capacidad que tienen de desarrollar argumentaciones ricas. Mostramos de qué manera la interacción repercute en la articulación del razonamiento metalingüístico. Finalmente, el capítulo 8 se centra en las conclusiones, reanudando las preguntas formuladas y exponiendo algunas ideas referidas a las perspectivas de futuro de nuestro trabajo. El estudio realizado nos ha aportado evidencias que nos permiten validar este modelo, identificando los problemas con el que se encuentran los alumnos y describiendo su razonamiento metalingüístico, interpretándolo en relación a los procesos argumentativos. / This study focuses on the construction of grammar knowledge by pupils on their last year of compulsory education in Spain (15-16 years). Pupils interact in small group within the framework of a model of intervention, that of Didactic Sequence of Grammar (DSG). The present work is a contribution to the elaboration of a new model for grammar instruction. We formulate four general questions: (1) How a Didactic Sequence should be in order to promote metalinguistic activity?, (2) How the pupils build their grammar knowledge in a sequence focused on the language system and not on the language use?, (3) How could grammar notions be approached according to the model of Didactic Sequence of Grammar?, and (4) How we can give methodological account for the study of the learning processes? Research has shown strong discrepancies when appraising the role of grammar instruction in learning a language. The present work intends to contribute to develop the following two ideas. First: the link between the use of language and the explicit metalinguistic activity is not a direct link. In learning how to use a language, metalinguistic activity is of great importance, and it is also important when we consider as an area of interest in itself the grammar notions, the procedures that will lead us to these notions, and the positive attitudes towards the code. Second: we need to explore a model that is at the same time a model for guiding our intervention in the classroom when teaching grammar and a model of research about the processes that this intervention in the classroom unleashes. We divide it in two parts. Part I shows the theoretical frame. Chapter 1 sets forth the educational model adopted, and develops ideas related to sociocultural psychology, to studies about social interaction in the school context, and to studies about the so called "exploratory talk". Chapter 2 focuses on the metalinguistic activity of the students, and refers to the grammar concepts and the obstacles that the learner may find, taking into account that learning a language implies a knowledge embedded in using it (invisible to the same speaker) and another one related to the grammar system (object of attention). Chapter 3, finally, focuses on the grammar at the school, describing the model of didactic intervention for grammar teaching that we adopt (that of Didactic Sequence of Grammar, DSG): it overcomes a purely transmissive vision of language education, it considers the need of an active role on behalf of the trainee, and it highlights the need of holistic approaches beyond the isolated and prompt task. Part II focuses on the empirical research. Chapter 4 sets forth the goals and the above-mentioned questions of research. Chapter 5 deals with methodology, which has two levels: the macrocontext (the intervention in the classroom) and the microcontext (the analysis of the interaction). The present research is a case study about the metalinguistic activity of some students in a natural classroom situation. Our general theoretical frame is a meeting point of two perspectives: the design and evaluation of intervention proposals, and the analysis of verbal interaction. Chapters 6 and 7 present the results of the analysis of each of these two plans. They show questions of a great interest related to the elaboration of dialogues. The process in each group is quite idiosyncratic but along the sequence there are clear trends of improvement. On occasions the pupils approach the metalinguistic notions with a very low elaboration. Our analysis allows us to relate this issue to the capacity of the group to develop rich interactions. We show in which way the interaction has effects on the articulation of metalinguistic reasoning. Finally, chapter 8 focuses on the conclusions. We consider that the instrument of analysis proposed has allowed us to portray the pupils' metalinguistic reasoning. It also allows us to identify on a micro level the traces of what has been worked at the macro level of the didactic intervention. These traces make reference to the organic integration of semantics, pragmatics and form, as well as to aspects related to the collaborative argumentation. We consider that this evidence allows us to validate the model of intervention adopted. We close the study with some final considerations about the future perspectives of our work, also related to the school and the elaboration of materials for teachers as well as for pupils.

L'objectiu general de la tesi és analitzar la dissociació entre discurs i pràctica pel que fa a la diversitat i l'atenció a la diversitat en el sistema educatiu. Una primera part de recerca ha estat centrada en la fonamentació del discurs i correspon al marc teòric d'aquesta tesi. Aquest marc ha estat construït a partir de dues grans conceptualitzacions: la diversitat, en tant que realitat social, i l'atenció a la diversitat, en tant que pràctica pedagògica.- La reflexió teòrica sobre "diversitat" es desenvolupa a partir de les darreres aportacions de la teoria sociològica i filosòfica a voltant de la qüestio de la Modernitat. - La reflexió teòrica sobre "atenció a la diversitat" es desenvolupa a partir de les darreres aportacions ètiques i polítiques sobre l'educació, abordant conceptes com igualtat, desigualtat i diferència. La segona part de recerca ha estat més centrada en l'explicació dels mecanismes de construcció del discurs, constituint la part empírica. Ha estat construïda a partir d'una aproximació metodològica qualitativa, considerant dos grans factors: una perspectiva diacrònica i una perspectiva sincrònica.- Per a la perspectiva diacrònica es considera el discurs formal que han produït diverses institucions educatives pertanyents a la comunitat educativa durant el període 1990-2000. Les tècniques de recollida d'informació han estat documentals.- Per a la perspectiva sincrònica s'han usat algunes dades (sis transcripcions de grups de discussió) recollides en el marc de la Conferència Nacional d'Educació, concretament de la secció III sobre "Atenció a la Diversitat", coordinada pel Dr. César Coll. Les conclusions, de naturalesa conceptual, substantiva i operativa, obtingudes a partir d'una anàlisi basada en els principis de la Grounded Theory, són les següents:- Existeix una simplificació generalitzada del discurs sobre atenció a la diversitat en el conjunt de la comunitat educativa, que esbiaixa el caràcter general i integral d'aquest principi estratègic i identifica la globalitat del terme amb aspectes parcials i subsidiaris del significat ampli.- Existeix una diferència significativa entre el discurs elaborat per membres de la comunitat educativa que són professionals de l'ensenyament i aquells que no en són.- S'aprecia un consens sobre la importància general de l'Atenció a la Diversitat en el conjunt del sistema educatiu, i simultàniament un disens sobre quina dimensió de l'Atenció a la Diversitat cal posar-hi èmfasi.- Els diversos agents i sectors de la comunitat educativa dipositen una expectativa i exigeixen uns objectius diferenciats a la institució escolar amb relació a l'Atenció a la Diversitat.- L'actuació de l'Administració educativa condiciona els continguts i l'estructura dels discursos sobre atenció a la diversitat de la resta de sectors de la comunitat educativa, i existeixen diferències significatives en la magnitud i el grau d'acord de la rèplica.- El contingut dels discursos institucionals sobre atenció a la diversitat ve condicionat per factors sociohistòrics de les organitzacions que els produeixen, facilitant així la reproducció dels interessos i la legitimació de determinades dimensions d'aquest principi estratègic.- El motor inicial i la generalització del discurs sobre Atenció a la Diversitat correlaciona amb la implantació de la Reforma educativa que va suposar l'aprovació i desplegament de la LOGSE.- Existeixen diferents mecanismes de transformació del discurs sobre Atenció a la Diversitat entre els diversos sectors de la comunitat educativa, diferenciant-se en el ritme, la intensitat i la orientació d'aquests canvis, així com en la relació que estableixen amb la realitat social.- Les vies d'accés al coneixement que permeten elaborar el discurs sobre atenció a la diversitat són diferenciades segons el grau de formalitat de la institució educativa: mentres que per a l'educació formal l'input prové directament de la comunitat científica, en el cas de l'educació no formal l'input prové majoritàriament de la pròpia educació formal. / The general aim of this thesis is to analize the lack of association between the discourse and the practice about Diversity and Education for Diversity within the system of Education.The first part of this research has been focused in the fundamentals of the discourse and it has become the theoretical framework of the thesis. This framework has been made strating from two relevant fields: Diversity, as a social reality, and Education for Diversity, as an educational one.- The theoretical framework about Diversity has been developed following the latest incomes from Sociology and Philosophy about the subject of the Modernity.- The theoretical framework about Education for Diversity has been developed following the latest ethical and political approaches in Education about Equality, Unequality and Difference.The second part of this research has been focused in the explaining of the several systems used to build the discourse, as an empirical approach of the study. It has been made following a qualitative methodological approach, considering two dimensions of time: past and present.- For the analysis of the past, we have chosen some examples of the discourse produced by several institutions of Education in Catalonia from 1990 to 2000. The collection of data has been made from official documents of these institutions.- For the analysis of the present we have chosen some data collected in the framework of the National Education Conference of Catalonia, specifically from the 3rd. Division "Education for Diversity", chaired by Dr. César Coll.The conclusions, categorised in three dimensions (conceptual, substantive and operational) say as follows:- There's a general simplification of the discourse about Education for Diversity in the global educational community. It exists a confusion between the general features of this principle of intervention and some specifical and secondary issues.- There's a relevant difference between the discourse produced by members of the global educational community who are professionals of teaching and those who aren't.- It exists an agreement about the importance of Education for Diversity in the system of Education, but also a disagreement about what dimension of Education for Diversity is more relevant.- Several educational agents and sectors have a high expectation and ask for some clear and shared goals about Education for Diversity at schools.- The position and the guidelines of the Administration have a strong influence on the contents and the structure of the discourses about Education for Diversity of the global educational community, and there are relevant differences about the importance and the sense of disagreement.- The content of institutional discourses about Education for Diversity is influenced by historical factors of the educational institutions, promoting the reproduction of interests and the legitimation of several dimensions of it.- The starting point of Education for Diversity in Catalonia, as well as its generalization, are strongly related to the implementation of reforms within the system of Education caused by the former Education Act (LOGSE).- There are several forms for transforming the discourse of Education for Diversity among the different sectors of the global educational community. These specifical forms concern the rythm, the intensity and the orientation of this transformation, as well as their relation to the social reality.- The access to knowledge which allows to build a specifical discourse of Education for Diversity depends on the category of Education: formal, non-formal and informal education. The formal education gets inputs from the research community, but the non-formal education gets inputs mostly from.

La primera part d'aquest treball va adreçada a delimitar la història dels estudis sobre la literatura infantil i juvenil en els països occidentals i a definir el seu marc conceptual actual. Per això s'estableixen les aportacions més rellevants, en primer lloc, des de la reflexió lligada a la història i difusió dels llibres; en segon lloc, del grans debats dels anys setanta, tant sobre el caràcter pròpiament literari d'aquesta literatura, com sobre la qualitat formativa del folklore i la seva relació amb les obres modernes; i, en tercer lloc, es revisen i conecten les aportacions més pertinents de les diferents perspectives disciplinàries, des de la perspectiva psicològica, sociològica, de les teories literàries i de la didàctica de la literatura. La segona part del treball fa una caracterització de la literatura infantil i juvenil actual a partir de la idea que s'ha fet un gran salt de modernitat a partir dels anys setanta per tal d'adequar-se a les condicions de recepció dels seus destinataris. La caracterització dels canvis produïts es divideix en quatre àmbits: la representació literària del món, la fragmentació narrativa, la complexitat narrativa i la complexitat interpretativa. Per analitzar aquests quatre àmbits s'utilitzen setze elements constructius de la narració, amb les seves pertinents subcategories, a partir de diferents descriptives, com la de Bernstein (1975) per a l'anàlisi de valors o la de Genette (1972) per a la construcció narrativa. L'anàlisi es refereix tant a la mostra total del corpus (les 150 obres més valorades per la crítica especialitzada del moment) com als quatre subconjunts d'obres destinades a les diferents franges d'edat (entre els 5 i els 15 anys) per tal d'establir l'evolució de la competència literària dels infants que pressuposen les obres. / La primera parte de este trabajo va dirigida a delimitar la historia de los estudios sobre la literatura infantil y juvenil en los países occidentales y a definir su marco conceptual actual. Para ello se establecen las aportaciones más relevantes, en primer lugar, desde la reflexión proveniente de la historia y difusión de los libros; en segundo lugar, de los grandes debates de los años setenta, tanto sobre el carácter propiamente literario de esta literatura, como sobre la calidad formativa del folclore y su relación con las obras modernas; y, en tercer lugar, se revisan y conectan las aportaciones más pertinentes de las diferentes perspectivas disciplinarias, desde la perspectiva psicológica, sociológica, de las teorías literarias y de la didáctica de la literatura.La segunda parte del trabajo caracteriza la literatura infantil y juvenil actual a partir de la idea de que se ha producido un gran salto de modernidad a partir de los años setenta para adecuarla a las condiciones de recepción de sus destinatarios. La caracterización de los cambios producidos se divide en cuatro ámbitos: la representación literaria del mundo, la fragmentación narrativa, la complejidad narrativa y la complejidad interpretativa. Para analizar estos cuatro ámbitos se utilizan dieciséis elementos constructivos de la narración, con sus pertinentes subcategories, a partir de diferentes descriptivas, como la de Bernstein (1975) para el análisis de valores o la de Genette (1972) para la construcción narrativa. El análisis se refiere tanto a la muestra total del corpus (las 150 obras más valoradas por la crítica especializada del momento) como a los cuatro subconjuntos de obras destinadas a las diferentes franjas de edad (entre los 5 y los 15 años) para establecer la evolución de la competencia literaria de los niños que presuponen las obras. / The first part of this dissertation addresses the evolution of Western Children's Literature Studies and seeks to establish which are the current tendencies of the field. For so doing, the study establishes which are the fundamental contributions to this field of inquiry by looking into the history and circulation children's books; examining the 60's foundational debates about the literary quality of this literature and the relations between children's literature, folklore, and modern literature; and reviewing relevant contributions from different critique perspectives -psychology, sociology, literary theory, and didactics. The second part characterises contemporary books for children and youngsters from the viewpoint that there is a gap between those published before and after the 60's. The author makes the assessment that books produced after this decade where adjusted to the new necessities and reception conditions of their addressees. The characterization of the different changes in the production of books for children and youngster is depicted in four spheres: the literary representation of the world, fragmented narratives, complex narratives, and fiction that requires complex interpretation. To analyse these four spheres the author puts forward seventeen categories of narrative construction with their subsequent subcategories, which are based on different categorization such as Bernstein's (1975) for the analysis of values or on Gennette's (1972) for the study of narrative construction. The analysis looks into 150 books that were then highly recommended by literary critics specialised on literature for children and adolescents. The analysed corpus is divided in categories that correspond to the readers' ages to draw conclusion regarding the literary competences that children must have in order to read the books.

Esta investigación se centra en estudiar como unos adolescentes resuelven problemas geométricos que pueden solucionarse por insight y como explicitan su propia vivencia. El trabajo se inició al considerar: • La creatividad en la resolución de problemas como uno de los criterios en la asimilación de las competencias matemáticas de diferentes niveles en la enseñanza obligatoria. • Y la constatación de las dificultades y bloqueos que presentan gran número de estudiantes frente a algunos problemas; situación ésta, que se produce en unas edades especialmente creativas en otros ámbitos. Así surgió la necesidad de investigar aquellas evidencias creativas o de insight que permiten a los estudiantes resolver determinados problemas geométricos. El objetivo de esta investigación queda articulado en tres aspectos: a) Recolectar, identificar, describir, clasificar y analizar los procesos de resolución productiva en una muestra de estudiantes de 4t de ESO, a partir de la resolución de problemas geométricos potencialmente de insight perceptivo. b) Identificar los llamados momentos de insight y describir niveles de pensamiento productivo. c) Establecer posibles relaciones entre la resolución por insight de los problemas y algunos aspectos actitudinales y de visualización de los estudiantes. Se parte de un marco teórico centrado en el estudio de la creatividad desde la educación matemática. Se hace referencia a buena parte de los escritos clásicos sobre creatividad y algunos de los que hacen referencia al propio insight y la visualización, tanto desde el punto de vista de autores matemáticos como de pensadores de la ciencia cognitiva en general. En primer lugar se han seleccionado los indicadores originalidad, flexibilidad y elaboración que se emplean para identificar un resultado creativo. Partiendo de la teoría de la Gestalt se estudian las aportaciones al tema de los escritores clásicos, así como de las producciones más recientes. Todo ello ha demandado concretar la definición de insight basada en la reestructuración de elementos y relaciones. La metodología está estructurada en dos fases: Primera Fase Diagnóstica de Selección y Segunda Fase Diagnóstica de Relación. En una fase previa se seleccionan 50 problemas considerados como potencialmente propiciadores de insight. En la Primera Fase, se seleccionan 20 participantes a partir de una prueba de Competencias básicas de Secundaria realizada a 68 alumnos de 4t de ESO y se seleccionan 10 problemas geométricos potencialmente de insight perceptivo a partir de una prueba piloto. En la segunda Fase se identifican las categorías de resolución y los momentos de insight. Este estudio se ha realizado de forma pormenorizada para cada uno de los alumnos y para cada uno de los problemas. En el análisis de los resultados se han combinado herramientas cuantitativas y cualitativas. En la Primera Fase el análisis de resultados es básicamente cuantitativo a partir de la Tabla de indicios. Este instrumento definido consta de diversas categorías de indicadores, descriptores e indicios. En la segunda Fase se realiza un análisis cualitativo a partir de redes sistémicas. Se identifican las categorías de resolución y los momentos de insight, estudiando las posibles relaciones con los resultados obtenidos en los tests interactivos de visualización y el test de actitudes. Se han identificado los momentos de insight basados en evidencias explicitadas y no explicitadas y a partir de las categorías de resolución obtenidas, se han definido tres niveles no excluyentes de resolución o pensamiento productivo. Se ha comprobado la existencia de una relación moderada entre la resolución de los problemas geométricos y los resultados obtenidos del 1r test interactivo de visualización en el plano. No se constata una relación entre la componente actitudinal y la resolución por insight de problemas geométricos. Se da la excepción en algunos casos concretos que requerirán de un posterior estudio. / This study focuses on how some adolescents resolve geometrical problems through insight and how they make explicit their own personal experience. The study began by considering: • Creativity in solving problems as one of the criteria for acquiring mathematical competences at different levels in compulsory education. • And recognition of the difficulties and blocks that a large number of students present when faced with some problems; a situation that manifests itself at an age when pupils show particular creativity in other areas. From this, there emerged the need to research the creativity or insight that helps students to resolve specific geometrical problems. The objective of this study is threefold: a) to collect, identify, describe, classify and analyse productive problem-solving processes in a sample of students in their 4th year of secondary school, through the solving of geometric problems which can potentially be solved through perceptive insight. b) to identify the so-called moments of insight and to describe levels of productive thinking. C) to establish possible relations between problem-solving through insight and students’ attitudinal states and visualisation capacities. This involves a theoretical framework centred on the study of creativity from the perspective of mathematical education. Reference is made to a good number of classic texts on creativity, and to some others that discuss insight itself and visualisation, both from the point of view of mathematicians, as well as theorists in the field of cognitive science in general. Firstly, the indicators used to identify a creative result have been selected: originality, flexibility and elaboration. Then, taking Gestalt theory as its basis, the study goes on to examine the contributions made to the subject by classic authors, as well as more recent theorists. This has required the development of a more specific definition of the term insight, based on the restructuring of elements and relations. The methodology is structured into two phases: the First Diagnostic Phase of Selection and the Second Diagnostic Phase of Relation. During a preliminary phase, 50 problems are selected which are potentially considered to encourage the use of insight. In the First Phase, 20 participants are selected on the basis of a Key Competences test at Secondary level, carried out with 68 4th year students, and 10 geometric problems involving perceptive insight are selected from a pilot test. In the Second Phase, the different problem-solving categories are identified as well as the moments of insight. The study has been carried out in a detailed way for each of the students and for each of the problems selected. Both quantitative and qualitative tools have been used in the analysis of the results. In the First Phase, the analysis of the results is primarily quantitative, based on the Evidence table. This clearly-defined instrument includes different categories of indicators, descriptors and evidence. In the Second Phase, a qualitative analysis is carried out on the basis of systematic networks. The problem-solving categories are identified as well as the moments of insight, studying the possible relations with the results obtained in the interactive visualisation tests and attitude tests. Moments of insight have been identified on the basis of explicit and non-explicit evidence and, on the basis of the problem-solving categories obtained, three different levels have been defined which are not solely limited to problem-solving and productive thinking. A moderate relation has been found between geometric problem-solving and the results obtained in the 1st interactive visualisation test of the study. No relation has been found between the attitudinal component and the solving of geometric problems through insight. Exceptions are found in some specific cases, but these require further study.

La present tesi doctoral es pregunta pel concepte de mode verbal que han construït els estudiants de primer a quart de la secundària obligatòria, i analitza el paper que desenvolupa l'activitat metalingüística en l'aprenentatge gramatical, tot partint de la hipòtesi inicial que és a partir de la reflexió que els estudiants poden observar la llengua amb interès, d'una manera activa i significativa, per comprendre com funciona el sistema lingüístic, i que aquesta comprensió repercuteix en la millora dels usos. Diversos estudis (Chartrand, 1996; Fisher, 2004) assenyalen que els estudiants tenen dificultats per assolir un nivell òptim de competència metalingüística, tot entenent aquesta competència com la capacitat d'adquirir un coneixement conscient, explícit del sistema lingüístic a partir de l'observació, de la descripció i, en definitiva, de la reflexió sobre la llengua. El marc teòric d'aquesta investigació es fonamenta, d'una banda, en les investigacions sobre l'activitat metalingüística dels estudiants i sobre el desenvolupament del coneixement gramatical (Culioli, 1990; Karmiloff-Smith, 1994; Gombert, 1992; Camps, 2000; Camps i altres, 2005) i té en compte les investigacions sobre la construcció dels conceptes gramaticals dels estudiants (Camps i altres, 2001; Notario, 2001; Durán, 2008) i sobre els obstacles amb què es troba l'ensenyament de la gramàtica (Camps, 2009; Fisher, 2004). D'altra banda, es fa una revisió dels treballs que permeten aprofundir en la complexitat del contingut gramatical objecte de la investigació, el mode verbal en espanyol (Bosque, 1996; Luquet, 2004; Pérez Saldanya, 1999). Per últim, es tenen en compte les investigacions que se centren en com s'aborda l'ensenyament de la gramàtica en els llibres de text i s'analitza el currículum vigent a Catalunya (2007) en relació a l'ensenyament gramatical. El disseny de la recerca es basa en una activitat de contrast entre oracions. L'activitat que els estudiants duen a terme en petit grup consisteix a comparar quatre parelles d'oracions en què només canvia el mode verbal. Els estudiants han d'elaborar un text escrit en què donen compte de les diferències que perceben entre les dues oracions per tal d'observar a) si distingeixen els diversos valors d'ús de l'indicatiu i del subjuntiu i b) si els estudiants són capaços de descriure en què consisteix la diferència entre l'ús d'un mode i l'altre. L’anàlisi mostra els següents resultats. En primer lloc, els estudiants de tots els cursos, dels més petits als més grans, demostren una competència lingüística com a usuaris de la llengua que els permet distingir clarament els diferents valors semanticopragmàtics que aporten les formes en indicatiu i en subjuntiu; fins i tot són capaços d’expressar judicis d’agramaticalitat en el cas d’un dels exemples, clarament agramatical. Ara bé, alhora mostren una gran dificultat per argumentar-ne les diferències, amb un ús molt poc precís del metallenguatge. En segon lloc, no apareixen evidències que hagin construït una noció de mode que els sigui útil i funcional per entendre el sistema modal. Ni tan sols apareix el terme de manera espontània en els seus escrits. Per últim, la tasca de contrast entre oracions es mostra com una activitat que fa emergir la reflexió dels estudiants i que els obliga a desautomatitzar la mirada a la llengua, a veure-la com a objecte d’estudi; però també mostra les dificultats que els suposa una activitat de reflexió a la qual no sembla que estiguin acostumats. / The present research aims to examine the concept of mood developed by students from 1st to 4th year in Secondary Compulsory Education, and to analyse the role of metalinguistic activity in learning grammar. It departs from the hypothesis that the student can observe and reflect on language in an active and meaningful way to understand how the linguistic system works. By doing so they will improve usage. Several studies (Chartrand, 1996; Fisher, 2004) note the fact that students have difficulties to attain an optimal level of metalinguistic competence. This construct is understood as the ability to acquire a conscious, explicit knowledge of the linguistic system from observation, description and, in short, reflection about language. With respect to the theoretical framework, this study is based on research about students’ metalinguistic activity and the development of knowledge of grammar (Culioli, 1990; Karmiloff-Smith, 1994; Gombert, 1992; Camps, 2000; Cams et al., 2005). Additionally, the study takes into account research on the students’ construction of grammatical concepts (Camps et al. 2001; Notario, 2001; Durán, 2008), on the challenges faced by grammar teaching (Camps, 2009; Fisher, 2004). Furthermore, the author considers the studies that deepen in the knowledge about the grammatical content selected in this study; that is, the subjunctive mood in Spanish (Bosque, 1996; Luquet, 2004; Pérez Saldanya, 1999). Finally, the study analyzes some research on how textbooks deal with the teaching of grammar and analyses the current curriculum. The research design is based on contrast and comparison activity of sentences that alternate Indicative and Subjunctive in Spanish. The activity that the students carried out in small groups consisted of comparing four pairs of sentences in which the only difference between the two sentences in each pair was the verbal mood. The students had to provide a written response regarding the difference that they perceived between the sentences in order to find out a) whether they distinguish between the different uses of the indicative and the subjunctive and b) whether they are able to describe what the difference between moods. The analysis yielded the following results. First, students in all classes, from younger to older, demonstrated linguistic competence as language users, which allowed them to clearly distinguish the different semantic and pragmatic uses of the Indicative and Subjunctive forms. However at the same time, they also demonstrated great difficulty in discussing the difference between the two moods, showing a very inaccurate use of metalanguage. Second, there was no evidence of the students having constructed a concept of mood that would be useful and functional for understanding the modal system. The term did not even appear spontaneously in their writing. Finally, the sentence comparison task seemed to be an activity that promotes students’ reflection and forces them to see language in a less automatic way, that is, to see it as an object of study. At the same time, this task highlighted the difficulties they faced during a reflection activity to which they did not seem to be used.

En esta investigación doctoral se intenta sistematizar e interpretar la construcción ideológica del currículum chileno de Historia y Ciencias Sociales en las dos últimas décadas. Con ese objetivo, primero se identifican los diferentes actores y agencias que efectivamente participan del proceso de debate y negociación del currículum común en esta área del aprendizaje, así como los principales ámbitos o campos de influencia desde los que estos actores proceden. Junto con eso, se caracterizan los escenarios donde se produce este proceso de debate y negociación curricular. Luego, en segundo lugar, se postula un esquema o modelo de Ideologías Curriculares en Historia y Ciencias Sociales. Estas ideologías son entendidas como aquellos esquemas de pensamiento sobre la historia, la sociedad y la ciudadanía que permean la visión de estos actores y agencias sobre el currículum y la enseñanza. Este esquema o modelo fue desarrollado a partir de una triangulación metodológica que consideró un análisis documental, la aplicación de cuestionarios y la realización de entrevista a una selección de actores. A partir de este ejercicio se identificaron cinco ideologías curriculares: la ideología neoliberal, la ideología conservadora, la ideología liberal y dos ideologías críticas, la ideología crítico-disciplinar y la ideología críticopedagógica. Cada una de estas ideologías describe postulados distintivos sobre las distintas dimensiones o componentes del currículum de Historia y Ciencias Sociales Finalmente, utilizando este modelo como referencia, se intenta ponderar qué ideologías predominan, cuáles son consideradas y cuáles excluidas en los principales referentes nacionales u oficiales para la enseñanza de la Historia y las Ciencias Sociales: en el currículum común y en las principales pruebas estandarizadas que evalúan a los centros educativos, a los docentes y a los estudiantes en esta área del aprendizaje. Para eso se analizan las tres últimas versiones del currículum común y las dos principales pruebas estandarizadas: las del Sistema de Medición de la Calidad de la Educación (SIMCE), y la Prueba de Selección Universitaria (PSU). Una de las principales conclusiones de esta investigación es que el Estado chileno promueve dos discursos curriculares en Historia y Ciencias Sociales, contradictorios entre sí. Uno, a través del currículum común, que se negocia y define en forma pública, que señala que la principal finalidad de la Historia y las Ciencias Sociales es que los estudiantes comprendan la sociedad y desarrollen competencias ciudadanas. Y otro paralelo, que se define en forma reservada, en espacios técnicos, en el que los criterios didácticos y disciplinarios son subordinados a prioridades de orden estadístico, que promueve un mensaje curricular que reduce el aprendizaje de la Historia y las Ciencias Sociales a la memorización de información y al desarrollo de un conocimiento enciclopédico. / This doctoral dissertation attempts to systematize and interpret the ideological construction of the chilean Social Studies curriculum, during the last two decades. To this end, it first identifies the different actors and agencies who actually partake in the process of discussion and negotiation of the common curriculum in this subject, as well as the main fields of influence from which they come. Along with that, it characterize the scenarios where this process of discussion and negotiation occurs. Then, in second place, , it proposes a scheme or model of Curricular Ideologies in Social Studies. These ideologies are understood as schemes of thinking about the history, the society and the citizenship that permeate the vision of these actors and agencies about curriculum and teaching. This scheme or model was developed using a methodological triangulation based on documentary analysis, the use of questionnaires and interviews. This work has allowed identifying five curriculum ideologies: neoliberal, conservative, and liberal, plus two critical ideologies, the critical-disciplinary and critical-pedagogical. These five ideologies are described in terms of how they conceive the different dimension contained in Social Studies curriculum. Finally, using this model, it analyze which ideologies have prevailed, which have been considered, and which ones have been excluded from major national or official references for teaching Social Studies: the national curriculum and the standardized tests used to evaluate the schools, the teachers and students in this learning area. In order to accomplish this, it analyzes the three latest versions of common curriculum and the two major standardized tests: the ones from the Sistema de Medición de la Calidad de la Educación (SIMCE), and the Prueba de Selección Universitaria (PSU). One of the main conclusions of this research is that the chilean State promotes two competing and contradictory curriculum messages in Social Studies. The first one, publicly negotiated and defined, states that the main purpose of Social Studies, is that students understand their society and develop civic skills. And the second one, defined behind closed doors, where pedagocial and disciplinary criteria are subordinate to priorities of statistical nature, that reduce learning of Social Studies, to the memorization of information and the development of an encyclopedic knowledge.

Todas las empresas y organizaciones, sea cual sea su tamaño, se enfrentan a distintas situaciones en las que necesariamente se plantean cómo abordar y tratar la distribución vinculada a su actividad industrial, comercial o de servicios. Con la evolución del mercado el papel del consumidor final es cada vez más importante a lo largo de todo el proceso distributivo. Los trabajadores de las empresas de distribución comercial tienen la necesidad profesional de desarrollar sus capacidades profesionales orientadas a las necesidades del consumidor, en el marco de la estrategia, misión y otros factores determinantes de la razón de ser de la empresa. En esta tesis estudiamos la formación continua en el sector de la distribución comercial en España. Con la revisión bibliográfica y el trabajo de campo se generan unas conclusiones y propuestas de trabajo originales. El objetivo de esta tesis es profundizar en las estrategias, fundamentos, actividades, dinámicas y efectos de la formación continua de las empresas del sector de distribución detallista de productos de gran consumo. En nuestro caso hemos elegido el sector de la distribución comercial de los productos de gran consumo por un amplio cúmulo de razones y características: 1) Sector finalista con el que la formación continua tiene gran relevancia en las actividades relacionadas con los cambios del consumidor. 2) Sector sometido a la presión de los cambios y con grandes complejidades, dentro de su misión que es acercamiento físico, informativo, financiero, de los integrantes de la cadena que empieza en producción y culmina venta final de los productos y servicios. 3) Las innovaciones que se desarrollan en el sector se caracterizan por la eficiencia operativa, la efectividad operativa y la atracción que siente el consumidor. 4) Los recursos basados en la experiencia y conocimientos de los trabajadores a los que la formación continua, son el recurso permanente para la innovación. 5) La cultura organizativa de las empresas del sector es muy importante y se sustenta, entre otras cosas, en el lenguaje y utilización de términos con contenidos específicos de la organización. La formación continua participa activamente de su difusión interna. Las conclusiones y propuestas de trabajo de esta tesis apuntan a la revisión de las estrategias de integración y al análisis de las necesidades de las actividades de la formación continua en la empresa del sector. Se apunta que estas actividades, tanto por su técnica de realización, como por su contenido y extensión, se orienten a los cambios y evolución de la economía y a la atención a los clientes y consumidores. Para ello debe plantearse el objetivo de que los conocimientos, competencias y capacidades de los trabajadores del sector de la distribución comercial sea acorde a esta nueva situación e incorpore temas como comunicación, lenguaje, imagen, medio ambiente, cadena de suministro, … con una fuerte cultura de empresa y de acorde con las políticas de reclutamiento y retención de los trabajadores que potencie la aportación de valor de las actividades profesionales. / All companies and organizations, whatever their size, face different situations that arise necessarily, how to address and manage the distribution activity related to their industrial, business or services activities. The market place changes allocate to the final consumer, an important role along the entire distribution process. Worker forces at the distribution channel companies have the professional need to develop their professional skills geared to the consumer needs, in the framework of the strategy, mission and other determinants of the reason for the company. In this thesis we study the continuous training in the distribution sector in Spain. With the literature review and field work, it is generated some original conclusions and proposals. The aim of this thesis is to analyze the strategies, rationale, activities, dynamics and effects of training, specifically on a particular economic sector, with the focus to a particular type of business: distribution companies of the fast moving consumer goods and retail in particular. We choose it, for a broad range of reasons in which the training of workers is the key to the proper response to their characteristics: 1) Sector finalist with which the training has great relevance in the activities related to the changing consumer 2) Industrial sector under the pressure of big changes and complexities within its mission that is: to manage the physical, informational and financial approach, of the members of the chain that begins at the production site and ends at the final sales of goods and services 3) The innovations taking place in the retail sector are characterized by operational efficiency, operational effectiveness and attraction to consumers 5) The resources based on experience and knowledge of workers to the training, are the permanent resource for innovation. 6) The organizational culture of companies in the sector is very important and is based, among other things, on the use of language content-specific terms of the organization. The active training is very important for its internal diffusion. The conclusions and proposals for work of this thesis are pointing to the review of strategies for integration and analysis of the needs of continuing education activities in this business sector. It is noted that those activities, both for its technical implementation, and its content and scope, are oriented to the changes and developments in the economy and attention to customers and consumers. To do this should consider the objective of the knowledge, skills and abilities of workers in the distribution sector is in line with the new situation, and incorporate topics such as communication, language, image, environment, supply chain ... with a strong company culture and policies in accordance with recruitment and retention policies of workers, that enhances the value contribution of the professional activities.

La memoria resume un largo proceso de investigación sobre las actitudes que docentes de matemática de Enseñanza Secundaria (ESO y Bachillerato) asumen durante sus clases, qué consciencia-metaconsciencia tienen de ellas y cómo afectan el proceso de enseñanza-aprendizaje de sus estudiantes. Se resalta la importancia esencial de los aspectos emocionales (afectivos) intraclase y cómo estos pueden ser observados y gestionados mediante la toma de consciencia por parte del docente de las actitudes propias y de las que asumen los estudiantes. Las actitudes guardan íntima relación con las concepciones, creencias, valores, sentimientos, percepciones, emociones y conductas reactivas, y resultan un descriptor central del dominio afectivo y de la integración de este con lo intelectivo y lo sensomotor. Se aclaran conceptos clave de naturaleza polisémica: emoción, actitud, atención, consciencia y metaconsciencia. La investigación se desarrolla en tres fases, durante las cuales se integra una diversidad de teorías convergentes, clásicas así como recientes, sobre el paradigma científico–humanista; paradigma para el cual la persona es el eje central de interés. Surgen tres esquemas explicativos que sintetizan en gran medida dichas teorías y resultan instrumentos idóneos para el análisis de resultados sobre los datos obtenidos: el esquema 3–D, el esquema triangular y el esquema de ámbitos sociales. Estos son utilizados para el análisis de las actitudes en la práctica docente, de la metaconsciencia y gestión de las mismas. Se pasa de un cuestionario cuanti-cualitativo en las Fases I y II, a la técnica del grupo de discusión (metodología cualitativa) en la Fase III para lograr mayor profundidad de los datos. La Fase I se contextúa en Barcelona, con doctorandos del programa en que se enmarca esta tesis, y sirve de posicionamiento inicial para las dos siguientes fases que se realizan con docentes en Costa Rica. De la Teoría de Representaciones Sociales, de Moscovici, se utilizan los conceptos de actitud, Representación Social y “Alter”, de relevancia durante las tres fases. En la Fase II se consolida la base teórica, integrando la teoría de la Inteligencia Emocional según Goleman con el papel de las actitudes mediante una orientación psicopedagógica. Se confirma la importancia de la metaconsciencia actitudinal del docente durante la clase. Se construyen: – el esquema 3–D que sintetiza la “teoría evolutiva del cerebro” de McLean dentro de la teoría de la Inteligencia Emocional, así como el modelo sintético de seis dimensiones de Torre y Tejada (2006) que es reorganizado obteniéndose un esquema de tres ejes dimensionales: intelectivo–afectivo–sensomotor. – el esquema triangular para la diferenciación de actitudes en la relación docente–estudiante durante las clases. Este esquema permitió observar hacia donde se han dirigido mayoritariamente los estudios actitudinales en la enseñanza de la matemática y el lugar que ocupa el presente estudio. La Fase III se enfoca sobre el análisis de la metaconsciencia actitudinal. Se refina el marco teórico incorporando la Psicología Positiva de Seligman (1998). En el grupo de discusión docentes de larga trayectoria en enseñanza de las matemáticas en Educación Secundaria analizaron ampliamente los temas. También se realizaron consultas, realimentaciones y entrevistas a especialistas en diversos temas, tales como el análisis del estado de cosas en la investigación sobre actitudes en la enseñanza-aprendizaje de las matemáticas, mejorar la realización del grupo de discusión, entre otros. En esta Fase se consolidó el esquema de ámbitos sociales que incluyó los niveles sociales de Bishop y los dominios de competencias emocionales de Goleman–Boyatzis–Mckee. Este se utilizó para organizar toda la información y permitió ver la relevancia del contexto institucional y sociocultural incluido en el estudio. Se pone de manifiesto la importancia de la metaconsciencia actitudinal durante la práctica docente en la Enseñanza de las Matemáticas. / The report summarizes a long process of research on the attitudes that Secondary math teachers assume during their classes, which kind of consciousness - metaconsciousness have they, and how they affect the teaching-learning process of their students. The central importance of intraclass emotional aspects is highlighted, and how they can be monitored and managed by the teacher by taking consciousness the own and students attitude. Attitudes are closely related to conceptions , beliefs, values , feelings, perceptions , emotions and reactive behaviors , and are a key descriptor of the affective domain and its integration with intellective and sensorimotor dimensions. Is clarified polysemic nature of key concepts: emotion, attitude, attention, consciousness and meta- consciousness. The research is conducted in three phases, during which are integrated a variety of classic and recent convergent theories, on the scientific-humanistic paradigm; to which the person is the focus of interest. They arise three explanatory diagrams that largely synthesize these theories and are ideal tools for the analysis of results on data obtained: the Scheme 3-D, the triangular scheme and the scheme of social spheres. These are used for the analysis of attitudes in teaching, and management of metaconsciousness thereof. He spends from quanti-qualitative questionnaire in Phases I and II, to discussion group technique (qualitative methodology) in Phase III for achieve greater depth of data. Phase I is contextualized in Barcelona, with doctorands of program from which this thesis is framed, and provides an initial position for the next two phases which are done with teachers in Costa Rica. From Theory of Social Representations of Moscovici, the relevant concepts of attitude, Social Representation and "Alter" are used during the three phases. In Phase II the theoretical base consolidates, by integrating theory of Emotional Intelligence Goleman with the role of attitudes through a psicopedagogical orientation. The importance of teacher's attitudinal meta– consciousness during class is confirmed. Are constructed: - Scheme 3-D that summarizes the "evolutionary theory of the brain" of McLean within the theory of Emotional Intelligence so like the synthetic model of six dimensions of Torre and Tejada (2006) which is rearranged to yield a three-axis dimensional scheme: intellective-affective-sensorimotor. - The triangular scheme for the differentiation of attitudes in teacher -student relationship in the classroom. This scheme allowed to observe which has mainly focused attitudinal studies in teaching of mathematics and the place of the present study. Phase III focuses on the analysis of attitudinal metaconsciencia. It refines the theoretical framework by incorporating Seligman's Positive Psychology (1998). In the discussion group, teachers with long experience in teaching mathematics in secondary education, analyzed widely topics. In this phase the social spheres scheme that included Bishop's social levels, and Goleman–Boyatzis–Mckee's domains of emotional competencies was consolidated. This was used to organize all the information and allowed see the relevance of the institutional and sociocultural context included in the study. It highlights the importance of attitudinal metaconsciencia during teaching practice in the Teaching of Mathematics.

La presente investigación tuvo por objetivo principal elaborar y validar un perfil de competencias del equipo directivo del subsistema particular subvencionado chileno que, trabaja en contextos vulnerables. El estudio, contextualiza y argumenta la urgente necesidad de instalar competencias profesionales para el equipo directivo: Director(a), Jefe Técnico Pedagógico(a), Orientador(a) y Coordinador(a) de Ciclo, en este subsistema que posee el 54% (MINEDUC, 2012) de la matrícula escolar nacional. Se citan estudios internacionales y nacionales, de manera que, se tenga una visión de los equipos directivos. Así, se profundizan por ejemplo; Estándares para Directores de cinco países anglosajones (Espinoza, 2004) que revelan a países como Inglaterra y el Department for Education and Skills (2013) y el ISSLC (2013) de Estados Unidos, entre otros. Se incluye también el VI Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos celebrado en Bilbao (Villa Ed., 2013) y otros estudios nacionales como el Marco para la Buena Dirección (MINEDUC, 2005) y la Fundación Chile (2006). Comentando que, ninguno de los estudios nacionales abordan la problemática del objetivo planteado. Así, nace la pregunta ¿Existe un perfil de competencias profesionales para el equipo directivo del subsistema particular subvencionado chileno que trabaja en contextos vulnerables? El vacío de conocimiento fundamenta la urgente necesidad del desarrollo de esta investigación. Se estableció el diseño metodológico de naturaleza cualitativa, utilizando una metodología mixta secuencial que combina técnicas cualitativas y cuantitativas, bajo el método etnográfico de estudios de casos múltiples. Finalmente, y tras la aplicación del rigor científico, se establecen perfiles de competencias para el equipo directivo del subsistema particular subvencionado de Chile, que desarrolla sus labores en contextos de vulnerabilidad, aportando una innovación a este campo. / The main objective of the present investigation was to develop and validate a skill profile of the management team of Chilean educational subsidized private subsystem that works in vulnerable contexts. The study, contextualizes and argues the urgent need to install professional skills for the management team: School Principal, Coordinator of Pedagogical Techniques, School Counselor and Cycle Coordinator, in this subsystem which holds 54 % (MINEDUC, 2012) of the national school enrollment. International and national studies are cited, in order to have an overview of the management teams. Thus, as example it has been deepened in; Estándares para Directores de cinco países anglosajones (Standards for Directors of five Anglo-Saxon countries)(Espinoza, 2004) that reveal countries like England and the Department for Education and Skills (2013) and ISSLC (2013) in the United States, among others. It also includes the Sixth International Conference on Management of Educational Centers held in Bilbao ( Villa Ed., 2013) and other national surveys such as the Marco para la Buena Dirección (Framework for Good Management) (MINEDUC, 2005) and Fundación Chile (2006 ). Explaining that any of the national studies approaches to the issue of proposed objective. So the question arises: Is there a profile of skills for the management team of Chilean subsidized private subsystem working in vulnerable contexts? This knowledge gap underpins the urgent need of the development of this research. The qualitative methodological design was established using a sequential mixed methodology that combines qualitative and quantitative techniques, under the ethnographic method of multiple case studies