The infection process of Meloidogyne arenaria, M. incognita and M. javanica was compared on zucchini squash, cucumber, melon, pumpkin and watermelon in a growth chamber. All cucurbits were susceptible to the three isolates although M. javanica showed higher invasion rates, faster development and egg production than M. arenaria. Differences among cucurbits were primarily due to root invasion rates and formation of egg masses. Cucumber and melon were better hosts for nematode invasion and reproduction than zucchini followed by watermelon. The suitability of five zucchini, three cucumber, eight watermelon and seven cucurbit rootstocks genotypes to M. incognita (MiPM26) and M. javanica (Mj05) was determined. The number of egg masses did not differ among the genotypes of zucchini or cucumber, but the reproduction factor did slightly. A marked differenced was observed between the nematode isolates; M. incognita MiPM26 showed lower reproduction traits than M. javanica Mj05, and, in zucchini, only 22% of the females of M. incognita produced egg masses compared to 95% of the M. javanica females. In cucumber, 86% of the M. incognita and 99% of the M. javanica females produced egg masses. Also, populations of the three Meloidogyne species were tested on zucchini and cucumber. A greater parasitic variation was observed on zucchini than cucumber. Zucchini responded as a poor host for M. incognita MiPM26, MiAL09 and MiAL48, but as a good host for MiAL10 and MiAL15. Cucumber was a good host for all the tested populations. The watermelon cultivars did not differ in host status within each nematode isolate, supporting lower reproduction than the cucurbit rootstocks. The top development of field-grown non-grafted watermelon plants was significantly delayed in plots where the nematodes were detected at planting. However, no differences were observed in plots with grafted plants. In plots with nematodes, non-grafted and Titan-grafted plants had similar yield, which was higher than that of RS841-grafted plants. The Titan-Sugar Baby combination was tolerant to M. javanica. The relationship between the Pi and final (Pf) population densities of M. javanica in response to increasing initial inoculum levels and the effect on yield in zucchini cv. Amalthee were determined using a geometric series of 12 Pi from 0 to 51,200 eggs/100 cm3 of soil. The maximum multiplication rate of the nematode was 425, and the equilibrium density was 701,951 eggs/100 cm3 soil. The relative yield, represented as dry top weight, fitted the Seinhorst damage function model and the minimum relative yield (m) was 0.82 and the tolerance limit (T) was 402 J2/100 cm3 soil. Regression analyses indicated a negative relationship between the Pi and the leaf chlorophyll content, fitting the Seinhorst damage-function model. Zucchini cv. Dyamant was planted in a plastic greenhouse with a range of M. javanica Pi from 0 to 861 J2/100 cm3 soil. The maximum multiplication rate of M. javanica under field conditions was 3,093, and the equilibrium density was 1,485 J2/100 cm3 soil. The relationship between Pi and relative yield, represented as fruit weight, fitted the Seinhorst damage function model and m was 0.48, and T was 0.02 J2/100 cm3 soil. The relationship between the Pi and Pf of M. javanica in response to increasing initial inoculum levels and the effect on yield in watermelon cv. Sugar Baby were determined. The maximum reproduction rate of the nematode was 14, and the equilibrium density 49,400 eggs/100 cm3 of soil. Yield data represented as fresh top weight fitted the Seinhorst damage function, and m was 0.65 and T was 74 eggs/100 cm3 of soil. In the field experiments (2011 and 2012), the maximum reproduction rate was 73 and 70, and the equilibrium density 32 and 35 J2/100 cm3 soil. Yield data, represented as fruit weight, fitted the Seinhorst damage function in 2011 and the m and T values were 0.63 and 20 J2/100 cm3 of soil, respectively / Se estudió el proceso infectivo y el desarrollo post-infeccional de Meloidogyne arenaria, M. incognita y M. javanica en calabacín, pepino, melón, calabaza y sandía. Como resultado indicar que todas las cucurbitáceas ensayadas fueron susceptibles a los tres aislados, aunque M. javanica mostró mayor tasa de invasión, desarrollo más rápido y mayor producción de huevos que M. arenaria. El pepino y el melón presentaron mayor tasa de invasión y reproducción que el calabacín y la calabaza, seguidos de la sandía. La susceptibilidad de cinco genotipos de calabacín, tres de pepino, ocho de sandia y siete de patrones de cucurbitáceas a dos poblaciones de Meloidogyne: M. incognita (MiPM26) y M. javanica (Mj05). El calabacín proporciona condiciones inadecuadas para el desarrollo de M. incognita, ya que sólo el 22% de las hembras produjo masas de huevos en comparación con el 95% de las hembras de M. javanica. En pepino, el 86% de las hembras de M. incognita y el 99% de M. javanica produjeron masas de huevos. Además, poblaciones de tres especies de Meloidogyne se estudiaron en calabacín y pepino. En calabacín se observo una mayor variación parasitaria que en pepino, comportándose como huésped pobre para las poblaciones de M. incognita MiPM26, MiAL09 y MiAL48, mientras que respondía como buen huésped para las poblaciones MiAL10 y MiAL15. M. incognita mostró mayor reproducción que M. javanica en los cultivares de sandía y patrones de cucurbitáceas. Los cultivares de sandía no difirieron en la idoneidad del huésped para cada aislado del nematodo y soportaron menos reproducción que los patrones de cucurbitáceas. Las sandías no injertadas mostraron un retrasó significativo en su desarrollo aéreo en las parcelas donde se detecto el nematodo al inicio del cultivo. Sin embargo, no se observo tal efecto en las sandías injertadas. En las parcelas donde se detectó en el nematodo al inicio del cultivo, las sandías no injertadas y las injertadas sobre Titan mostraron un producción similar, mayor que la de las plantas injertadas sobre RS841 en parcelas con presencia del nematodo al inicio del cultivo. El injerto de la sandía sobre Titan proporciono tolerancia frente a M. javanica. La relación entre Pi y Pf de M. javanica en respuesta a niveles crecientes de Pi, y el efecto sobre la producción de calabacín cv. Amalthee utilizando una serie geométrica de 12 Pi crecientes comprendidas entre 0 y 51.200 huevos/100 cm3 de suelo. La tasa máxima de multiplicación del nematodo fue 425, y la densidad de equilibrio fue 701.951 huevos/100 cm3 suelo. La producción se ajustó al modelo de daño de Seinhorst, dando como resultado una producción mínima (m) de 0,82 y un límite de tolerancia (T) de 402 J2/100 cm3 de suelo. El calabacín cv. Dyamant se plantó en un invernadero infestado con M. javanica con Pi que oscilaba entre 0 y 861 J2/100 cm3 de suelo. La tasa máxima de multiplicación fue 3093, y la densidad de equilibrio fue de 1485 J2/100 cm3 de suelo. La relación entre la Pi y la producción se ajustó al modelo de daño de Seinhorst; el valor de m fue 0,48, y el de T fue 0,02 J2/100 cm3 de suelo. La relación entre la Pi y la Pf de M. javanica en respuesta inóculos iniciales crecientes y el efecto en producción de sandía cv. Sugar Baby se determinó en experimentos en maceta y en campo. En maceta, la tasa máxima de reproducción del nematodo fue de 14, y la densidad de equilibrio fue de 49.400 huevos/100 cm3 de suelo. Los datos de producción, representados como peso fresco de la biomasa aérea, se ajustaron al modelo de daño de Seinhorst, siendo m igual a 0,65 y T igual a 74 huevos/100 cm3 de suelo. En los experimentos de campo (años 2011 y 2012), la tasa máxima de reproducción fue de 73 y 70, y la densidad de equilibrio de 32 y 35 J2/100 cm3 de suelo. Los datos de producción, expresada en peso de los frutos/ parcela elemental, se ajustó a la función de daño de Seinhorst en 2011, siendo los valores m y T 0,63 y 20 J2/100 cm3 de suelo, respectivamente.

Les plantes sintetitzen una gran varietat de compostos isoprenoides a través d'una ruta metabòlica complexa i ramificada. L'enzim HMG-CoA reductasa (HMGR) catalitza la conversió d'HMG-CoA en mevalonat, una etapa limitant de flux per la biosíntesis d'isoprenoides en el citosol-reticle endoplasmàtic (RE). En totes les espècies de plantes analitzades existeixen vàries isoformes d'HMGR codificades per petites famílies multigèniques. En el cas d'Arabidopsis, existeixen dos gens (HMG1 i HMG2) que codifiquen per tres isoformes de l'enzim: HMGR1L, HMGR1S i HMGR2. Múltiples estudis suggereixen que les isoformes d'HMGR de plantes estarien implicades en la síntesi d'isoprenoides particulars. Aquest model d'especialització funcional de les isoformes d'HMGR està basat en estudis d'expressió gènica en diferents estadis del desenvolupament o en resposta a diferents estímuls. Tot i així, a l'inici d'aquesta tesi, no es tenien dades contrastades de la distribució de les isoformes d'HMGR en diferents teixits ni de la seva distribució subcel·lular. Aquest darrer aspecte era particularment interessant, doncs s'havia suggerit que l'especialització funcional de les isoformes d'HMGR podria venir determinada, en part, per diferències en la seva localització subcel·lular. Amb aquests antecedents, es va iniciar un estudi de la distribució tissular i subcel·lular de les diferents isoformes d'HMGR d'Arabidopsis. Mitjançant assaigs de western blot utilitzant anticossos generats contra el domini catalític de l'enzim, es va comprovar que les isoformes HMGR1S i HMGR1L es distribuïen de manera diferencial en teixits d'Arabidopsis, fet que es correlacionava amb els estudis previs d'expressió dels gens corresponents. Tanmateix, estudis de fraccionament subcel·lular a partir de cèl·lules de la línia T87 van demostrar que aquestes isoformes es trobaven en fraccions diferents: si bé l'HMGR1S es trobava bàsicament en una fracció que sedimenta a 16.000xg, l'HMGR1L s'enriquia en una fracció que sedimenta a 105.000xg. Estudis de localització subcel·lular emprant fusions amb la proteïna fluorescent verda (GFP) van determinar que, si bé la isoforma HMGR1S es localitza principalment en estructures vesiculars de 0.5-2 mi/m, la isoforma HMGR1L es troba exclusivament en el RE. Aquesta localització subcel·lular diferencial entre ambdues isoformes ve determinada per la presència d'una extensió N-terminal de 50 aminoàcids (1Lextra) en la isoforma HMGR1L. Per tant, la regió N-terminal citosòlica constitueix una regió que determina la localització subcel·lular de l'enzim, funció que ha de venir mediada per proteïnes que hi interaccionin específicament. Amb l'objectiu de cercar proteïnes que interaccionin amb la regió N-terminal citosòlica de l'HMGR1L, es va realitzar un crivellatge per doble híbrid d'una genoteca d'expressió d'Arabidopsis. D'aquesta manera, es van identificar les proteïnes PR2A1, PR2A2 i KLC1, i es va procedir a la seva caracterització. D'una banda, es va verificar que PR2A1 i PR2A2 eren subunitats reguladores B'' de la proteïna fosfatasa 2A (PP2A). Tanmateix, es va determinar que PR2A1 i PR2A2 interaccionaven selectivament amb la regió N-terminal citosòlica de les isoformes HMGR1L i HMGR1S, però no amb la de l'HMGR2. Finalment, es va constatar que la interacció de les isoformes HMGR1L i HMGR1S amb la PR2A1 és modulada per calci. Les dades suggereixen que la PP2A podria formar part de la cascada de senyalització subcel·lular que permetria ajustar l'activitat HMGR als estímuls ambientals i de desenvolupament. D'altra banda, es va constatar que KLC1 presentava similitud amb la cadena lleugera de quinesina de tipus I, i en conservava una estructura modular equivalent. A més, es va determinar que KLC1 interacciona amb la regió N-terminal citosòlica de la isoforma HMGR1L, però no amb la de l'HMGR1S ni l'HMGR2. També es va comprovar que la regió 1Lextra, que determina la localització de l'HMGR1L en el RE, és imprescindible per aquesta interacció. Aquest fet suggereix que KLC1 podria jugar un paper en la localització subcel·lular de la isoforma HMGR1L.En conjunt, les dades de localització subcel·lular i d'interacció amb les proteïnes PR2A1, PR2A2 i KLC1, permeten postular un model d'especialització funcional de les isoformes HMGR1S i HMGR1L en el qual la biosíntesis de mevalonat es produiria segregada en dos compartiments subcel·lulars: el RE i les estructures vesiculars, les quals constituirien un nou compartiment de biosíntesis d'isoprenoides en plantes.

Davant l'augment de la sensibilitat i les reticències cap als conreus transgènics per part de la societat europea, han sorgit una sèrie de legislacions i recomanacions creades per la Unió Europea per tal de garantir la informació i la lliure el·lecció d'aquest tipus de productes per part dels consumidors. Entre aquestes recomanacions cal destacar-ne una que aconsella a cada estat membre la creació d'una normativa de coexistència entre cultius transgènics, convencionals i ecològics basada en dades científiques. Aquesta coexistència ve limitada per una normativa que obliga l'etiquetatge de productes que continguin un percentatge superior al 0.9% d'organismes genèticament modificats (OGM). Els factors que determinen la presència adventícia de blat de moro transgènic en camps convencionals són molts i diversos: impureses a la llavor de sembra utilitzada, pol·linització creuada, barreges durant el procés de collita i emmagatzematge del gra o males herbes compatibles, entre altres. D'entre tots aquests factors, el més dificil de controlar és el flux de pol·len entre camps, el qual comporta un flux gènic. L'objectiu principal d'aquesta tesi és quantificar la importància relativa dels principals factors que influeixen en el flux de gens enre camps transgènics i convencionals.Per a portar a terme aquest objectiu, es recullen cinc publicacions on es tracten aquests factors principals. En concret, als dos primers articles compendiats s'exposen la distància entre camps transgènics i convencionals i la coincidència en la floració d'aquests com a factors determinants del 80% del flux gènic. També es fa una aproximació a la millor tècnica per a l'anàlisi per PCR quantitativa, i a la metodologia de presa de mostres a seguir. Les barreres físiques també són un factor estudiat en aquests articles.Els altres tres articles recollits se centren en ressaltar aspectes concrets que influeixen en el flux gènic. Així en el tercer es fa un estudi profund sobre la relació entre la data de sembra i la de floració d'un conreu de blat de moro i planteja la possibilitat d'establir separacions temporals en les dates de sembra entre cultius transgènics i convencionals per tal d'obtenir decalatges en la floració d'aquests cultius i així mantenir el flux gènic per sota del 0.9% d'OGM en camps convencionals.El següent article estudia la importància dels renadius, que són aquelles plantes que germinen en un camp fruit del gra dispersat al sòl durant l'any anterior. En els casos de parcel·les conreades amb blat de moro trasngènic un any i amb convencional el següent, els possibles renadius podríen ser transgènics i aportar certa quantitat d'OGM a la collita final del camp. Els resultats obtinguts mostren que els renadius solen ser plantes poc vigoroses i que rarament arriben a produir pol·len. Només haurien de ser considerats en camps on superin el 10% del nombre total de plantes, no com a factor únic per arribar al llindar d'etiquetatge, sinó com a un factor més a afegir a tots els altres que intervenen en el flux de gens.Per últim, s'exposa un article on s'estudia la importància de la mida del camp, tant del donador transgènic com del receptor convencional, en el flux de gens cap aquest últim. Amb un assaig experimental que combina quatre varietats transgèniques diferents i a través de la identificació varietal per microsatèl·lits, es pretén demostrar que per tal de duplicar el flux gènic cal multiplicar per quatre el camp transgènic o reduïr 16 vegades la mida del convencional.Amb aquest recull de publicacions es pretén donar eines fiables per a la determinació de la importàncai relatuiva dels principals factors que intervenen en el flux gènic. / « GENE FLOW BETWEEN TRANSGENIC AND CONVENTIONAL MAIZE »TEXT:In Europe, there is a special sensibility towards genetically modified crops. As a result of this ill will, some recommendations and laws have been created by the European Union in order to guarantee consumers information and freedom of choice of these products. Among all these recommendations, it is worth to stress the advice to all Member States to create some scientific data-based rules for coexistence between transgenic, conventional and organic crops. This coexistence is limited by a normative who forces products containing more than 0.9% of Genetically Modified Organisms (GMO) to be labeled. Many factors influence the adventitious presence of transgenic maize in conventional fields (seed impurities, cross pollination, harvesting and post farming mixtures, compatible weeds.). The most difficult one to be controlled is pollen flow between fields, which involves gene flow. The objective of this thesis is to quantify the relative importance of the main factors influencing in gene flow between GM and conventional fields, such as distance among fields, flowering coincidence, volunteers, relative sizes of donor and receptor fields, physical barriers or differences on compatibility between varieties.

Amb la finalitat de garantir la seguretat dels consumidors i del medi ambient, a la UE els aliments modificats genèticament (MG) estan sotmesos a un rigorós procés d'autorització que inclou: caracterització molecular del transgèn i anàlisis comparatives a nivell nutricional i agronòmic. L'ús de tècniques de profiling per avaluar la possible existència d'efectes no esperats derivats de la inserció i/o expressió del transgèn s'ha proposat com a una eina complementària per l'avaluació de la seguretat alimentària. L'objectiu de la present tesis és avaluar la variabilitat associada a la inserció i expressió de transgens en plantes, utilitzant com a exemple el blat de moro MON810. Es pretén complementar les aproximacions ja existents basades en l'estudi de paràmetres concrets mitjançant les tècniques de profiling. Des del punt de vista transcriptòmic i proteòmic, les varietats de blat de moro MON810 semblen ser substancialment equivalents a les seves varietats comparables no-MG. En conseqüència, és possible la producció de plantes MG amb el mínim d'efectes no esperats. / To ensure the safety of consumers and the environment, genetically modified (GM) food and feed are submitted to strict legislation. The EU establishes an authorisation procedure requiring: molecular characterisation of the transgene and compositional and agronomic comparative analysis. The use of profiling approaches to evaluate the possible occurrence of unintended effects derived from the insertion and/or expression of the transgene has been proposed as complementary tool for safety assessment. The objective of this thesis was to evaluate the variability associated to the insertion and expression of transgenes in plants, using as example MON810 maize. We aim to complement the existing targeted approaches by providing more unbiased information on the basis of profiling techniques. From the transcriptomics and proteomics perspectives, MON810 maize varieties seem to be substantially equivalent to their non-GM comparators. Thus, the production of GM plants with minimal unexpected effects is possible.

The recent growth of low-density urban developments in the Mediterranean coast has led to an increase in the number of private domestic gardens. This thesis examines the flora, features and management practices of 258 private gardens in the Alt Empordà region in Catalonia. We also calculated water requirements of gardens based on species composition and land cover, and determined whether they can be predicted from the socioeconomic, demographic and cultural characteristics of households. Of the 635 taxa identified, 68% were exotic. Moreover, 39 species have been considered potentially invasive in Spain, although only 25 were present within the limits of the adjacent Aiguamolls de l’Empordà Natural Park. The distribution of garden floras was significantly related to different socioeconomic and demographic gradients, such as the occupancy rate of the house, the origin of the residents, their income level and the percentage of unemployed members. / L’augment recent dels espais urbans de baixa densitat a la costa mediterrània ha comportat un increment del nombre de jardins privats. La present tesis estudia la flora, les característiques i les pràctiques de gestió de 258 jardins privats a la comarca de l’Alt Empordà. També es van calcular les necessitats hídriques dels jardins d’acord amb la seva composició i estructura vegetal, i es va determinar si es podien predir a partir de les característiques socioeconòmiques, demogràfiques i culturals de les llars. Dels 635 tàxons identificats, el 68% eren exòtics. A més, 39 espècies han estat considerades com a potencialment invasores a Espanya, encara que només 25 són presents dins dels límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. La distribució de la flora del jardins es va relacionar significativament amb diferents gradients socioeconòmics i demogràfics, com ara la taxa d’ocupació, l’origen dels residents, el nivell d’ingressos o el percentatge de membres en atur.

Aquesta tesi estudia sistemàticament les denominacions que han rebut i reben en català els vegetals procedents d’Amèrica. Vol ser, així, una contribució a la lexicologia històrica, a la terminologia botànica i a la lexicografia. El camp de recerca sembla que té especial interès perquè —a diferència del que passa normalment en els estudis d’història del lèxic— podem fixar perfectament el moment històric en què va començar la nova irrupció onomasiològica. L’oportunitat d’observar, en un període conegut i limitat en el temps, l’entrada d’un grup de mots i accepcions en una llengua que compta amb una estructura i un corpus lèxic que bàsicament ja són els actuals presenta un atractiu particular. Els mots que designen vegetals tenen, no solament en català, una problemàtica molt específica: la polisèmia, la sinonímia, l’homonímia, els lliscaments semàntics, la metàfora, la sinècdoque, etc., configuren un camp lèxic complex i sense parió, en el qual la dialèctica establerta entre les tendències homogeneïtzadores de la llengua general i la fragmentació dialectal pren la base a partir d’una primera matèria, com són les plantes, d’identificació varietal força voluble i prou complicada. La tesi parteix d’un inventari lèxic, configurat amb les aportacions tant de la lexicografia general, com de la dialectal i de l’especialitzada, complementat amb la constància escrita de fonts a l’abast, documentals i literàries. / Esta tesis estudia sistemáticamente las denominaciones que han recibido y reciben en catalán los vegetales procedentes deAmérica. Quiere ser, así, una contribución a la lexicología histórica, a la terminología botánica y a la lexicografía. El campo de investigación parece que tiene especial interés porque —a diferencia de lo que pasa normalmente en los estudios de historia del léxico— podemos fijar perfectamente el momento histórico en que empezó la nueva irrupción onomasiológica. La oportunidad de observar, en un período conocido y limitado en el tiempo, la entrada de un grupo de palabras y acepciones en una lengua que cuenta con una estructura y un corpus léxico que básicamente ya son los actuales presenta un atractivo particular. Las palabras que designan vegetales tienen, no solamente en catalán, una problemática muy específica: la polisemia, la sinonimia, la homonimia, los desplazamientos semánticos, la metáfora, la sinécdoque, etc., configuran un campo léxico complejo y sin parangón, en el cual la dialéctica establecida entre las tendencias homogeneizadoras de la lengua general y la fragmentación dialectal adquiere la base a partir de una primera materia, com son las plantas, de identificación varietal muy voluble y harto compleja. La tesi parte de un inventario léxico, configurado con las aportaciones tanto de la lexicografía general, com de la dialectal y de la especializada, complementado con la constatación escrita de fuentes disponibles, documentales y literarias. / This thesis analyzes the names the vegetables from America have received in Catalan. It is a contribution to historical lexicology, to botanical terminology, and to lexicography. The field of research has special interest because —differently from what happens in current research on history of lexis— we can fix precisely the historical date of the begining of the new onomasiologic emergence. The opportunity to observe, in a clearly known and delimited period, the arrival of a set of words and meanings in a language with a formed structure and lexical corpus presents a special interest. Words denoting vegetables have, not only in Catalan, a specific set of problems: polisemy, synonymy, homonymy, semantic change, metaphor, synecdoche, etc. They shape a very complex lexical field, in which the dialectical war between homogeneous trends of general language and dialectal breakup gets its sense from a first raw material, the vegetables, a reality with a lot of varietal possibilities very difficult to identify. The starting point of the thesis is a lexical inventory, made up with contributions from general lexicograhy, dialectal lexicography, and specialised lexicography, complemented with written evidence from available sources, both documentary and literary sources.